-
P. 291 ( . 64, I 13): el ex o i a-
liano dice Eubea; debe deci Beocia.
-
P.
320
( . 74,7): c odp~~ o >>.
T aduce: ( co po ale>). Pues o que
((UO~~TLK~V))
ambien apa ece en
el ex o ( ease el Indice), se ia
mejo aduci c ca nale)), habida
cuen a de que el e mino ccadp5))
apa ece ci ado en sen ido mo al en
una sen encia de Epicu o en el .
46 in e io .
Si an es as peque ias obse a-
ciones de es imonio de admi ación
hacia el denso y al amen e cuali i-
cado abajo de Angelo Casano a,
que enal ece la se ie
S udi e es i
de
la Uni e sidad de Flo encia.
Josep Mon se a
i
To en s
X
Ani e sa io.
1975-1985
Se icio de In es igaciones
A queologicas
y
P ehis o icas
(SIAP)
,
Dipu acion de
Cas ellon, Cas elló
1985,
86
pp.,
1
plano1 i
28
o og a ies.
La c eació l'any 1975 del Se icio
de In es igaciones A queológicas y
P ehis ó icas (SIAP) al capda an
del qual es oba el doc o F ancesc
Gusi, ou un p ojec e eli~men du
a e me me cés a la col~labo ació de
la Dipu ació p o incial de Cas elló
de la Plana. Desp és de deu anys de
p oduc iu uncionamen i d'ampliacio
p og essi a de l'abas d'aques
se ei, que a ui dedica es udis als
pe íodes p ehis o ics i als pe íodes
ibe ic i oma, l'any 1985 se celeb a a
el seu dese ani e sa i d'in ensa ac i-
i a a queologica. En commemo a-
ció de al esde enimen , enim a ui
a les mans un llib e que ecull en
o ma de memo ia la elació pe
anys de les ac i i a s du es a e me:
les campanyes d'exca acions, les ex-
ca acions d'u gencia, les co1,labo a-
cions ebudes d'al es se eis p o in-
cials i d'uni e si a s o en i a s es an-
ge es, les campanyes especials i una
e e encia anyal a les asques de p o-
ecció del pa imoni a queologic p o-
incial; aixo quan a eballs de
camp. Quan a l'assis encia i pa ici-
pació del se ei en cong essos, sim-
posis i eunions nacionals i in e na-
cionals que s'han con oca du an
aques s deu anys, la memo ia en
dóna una in o mació pun ual des de
1975 ins a 1985.
L'o gani zació d'exposicions i l'a-
dequació del museu han ocupa
ambé el p og ama de SIAP, que ha
aconsegui ce amen exi s i millo es
en ambdues ac i i a s al lla g de la
decada.
La asca di ulga i a de les in es i-
gacions eali zades, que es adueix
en l'o gani zació de con e encies, es
mos a més ac i a du an el p ime
any de o mació del se ei, i és
simp oma ica d'aixo la se a olun a
d'ap opamen al públic majo i a i
dels ins i u s de ba xille a i casals
cul u als d'abas in e p o incial,
men e que a pa i de l'any 1977
l'ac i i a es menys in ensa
i
es di i-
geix onamen almen al públic mino-
i a i i especiali za dels es udis supe-
io s.
Les publicacions p oduides dins
del Se ei comencen a apa eixe ja
l'any 1975, amb l'edició del olum
2
dels cccuade nos de P ehis o ia y A -
queologia Cas ellonenses)) que a i-
ben ins al núm. 10 l'any 1985; l'any
1977 es publica el núm. 1 de NMO-
nog a ias de P ehis o ia y A queolo-
gia Cas ellonense>),
Sinopsis de epig a-
ia la ina cas ellonense,
que l'any
1985 o e eix al públic el seu núm.
2,
i ula
Co a Fosca (A es del Maes-
a ). Un modelo de asen amien o del
Neoli ico An iguo;
I'any 1981 apa eix
el p ime olum de la ColecciÓn
de P ehis o ia y A queologia Cas e-
Ilonense~, i ula
Cas ellon en
la
P ehis o ia,
que es eedi a I'any 1984.
No em ambe, en aques sen i , els
bui s de p oducció edi o ial dels
anys 1976, 1978, 1980 i 1982.
Els cuade nos de P ehis o ia y
A queologia>) s'in e can ien amb pu-
blicacions cien í iques de ui an a-
ui o ganismes espanyols, a mes
qua an a-nou d'es ange s, la qual
cosa con ibueix a eng andi el ons
bibliog & del Se ei, que ins a
eb e de 1985 posseia 2.158 í ols
en e llib es (624) i e is es o
d'al es publicacions (1.533).
El pes del llib e ecau en el que
pod íem anomena segona pa , on
es a una elació, p ecedida d'un pla-
nell de locali zació geog a ica, dels
di e en s eballs de ece ca a queo-
Iogica eali za s en di e sos ind e s
de la p o íncia, que inclou b eus co-
men a is sob e la si uació, oballes
i pa icula i a s dels jacimen s. Cada
comen a i es acompanya pe una o-
og a ia, en la majo ia dels casos en
colo , que o e eix una isió global o
pa cial de I'aspec e que p esen en les
exca acions.
El Se ei ha dedica els seus es-
o qos als in -i-sis jacimen s segu-
en s: Casa Blanca I (Almena a),
amb impo an s oballes de es es
paleon ologiques (sob e o pel que
a a mic omamí e s) i una possible
indus ia lí ica penden de e isió;
Cau d'En Bo as (O pesa) on apa ei-
xen es es ossies
i
lí iques p oceden s
del Paleolí ic In e io Mi ja; Co a
del Tossal de la Fon (Vila amés),
on cal des aca impo an s oballes
paleoan opologiques que pe anyen
a un An eneande hal o a un Nean-
de hal a caic; El Pina (A ana), ja-
cimen mus e ia d'on s'ha ex e
abundós ma e ial lí ic; Co a Ma u-
an0 (Vila amés), cau de cacado s
magdalenians de inals del Plis oce,
que ha ep esen a nomb oses o-
balles d'indus ia lí ica i es is d'os;
Co a G an de Can Balles e (Vall
d'UixÓ) amb ma e ial a queologic
que p ocedeix d'un pe íode inde e -
mina de I'Epipaleolí ic; Co a Fosca
(A es del Maes a ) que o e eix una
ase mesolí ica
i
dues ases neolí i-
ques an igues; La Co a (Vall
d'UixÓ) amb un ni ell que p esen a
es igis d'un possible en e amen
da able a 1'Eneolí ic o B onze An ic
i es es de moluscs que an pensa
en un espo adic e ugi huma de la i
del ui e mil.leni; el Cingle de I'E -
mi a (Albocasse ), en un ab ic on
han apa egu es es d'indus ia lí ica
p od~ida a la i del se e mibleni, a
mes de les oballes de 1'Eneolí ic
a anqa ; els pe i s ab ics de Can Ba-
lles e , que ep esen en una possible
ampliació de I'ocupació de la Co a
G an de Can Balles e ; Co a del
Fo a de Can allops (A es del Ma-
es a ), amb es es que si uen el jaci-
men en un pe íode poc a anqa del
B onze inicial; Co a del Mas de
I'Aba~ (Co es de Vin oma), que p e-
sen a es es paleoan opologiques
i
aixo a s d'en e amen s de 1'Eda
del B onze; O pesa la Vella
(O pesa), ambe amb es es
i
es a s
de 1'Eda del B onze. A mes de jaci-
men s de pobla s ibe ics a la Pun a
de O leyl (Vall d'UixÓ), que ep e-
sen a una impo an on d'epig a ia
ibe ica; el Puig de la Nau (Beni-
ca ló), on s'ha descobe a mes
ases an e io s a I'ocupació ibe ica,
da ables en e inals del B onze i P i-
me a Eda del Fe o; al Puig de la
Mise ico dia (Vina ós); a I'Ab ic de
les Cinc (Almena a), on ambe
s'han oba es es del pe íode
B onze Final i d'epoca medie al; al
Cas ell (Almena a); Les Fo ques
(Bo iol), i el pobla ibe ic de To e
la Sal p op del qual, al jacimen sub-
ma í, s'han oba es es d'am o es
i
anco es omanes. Res es omanes
ambe a Benica ó (Nules), a Mas
d'A ago (Ce e a del Maes a ).
Res es de cul u a musulmana en un
en e amen es descob i en a Les
Mesqui es (Salsadell)
,
així com
ambe a l'e mi a de San Lledó, que
a mes e el.la un pe íode d'ocupacio
omana impe ial; i el pobla oma o
medie al -qües ió aques a penden
de e isió- d'El Pun del Cid (Al-
mena a).
Ens ha sembla pa icula men en-
ce ada la disposició en el llib e del
ma e ial in o ma iu de la segona
pa , pe la jus a combinació de ex
i ima ge. Malg a alguns e o s ipo-
g a ics i ce a manca de cohe encia
en els c i e is de no ació bibliog a-
ica, el llib e es ben idea i la lec u a
ens ap opa a la si uació ac ual de
I'a queologia d'aques a zona.
Pila
Sanchez
Domingo
DIONE
DI
PRUSA
I1
Cuccia o e
a cu a di Elisa A ezzo e
F ancesc0 Donadi, Ma silio
Edi o i, Venezia
1985,
141
pp.
L'O a io VI1
de Dio de P usa,
De
Vena o e
o
L'Euboic,
es una ob a ca-
ac e ís ica i alho a a ípica dins el
con ex de la li e a u a d'epoca impe-
ial. Al seu en o n hi ha una se ie
de p oblemes, els mes impo an s
dels quals enen a eu e amb la
se a cons ucció, amb l'ocasio de la
composicio i, ambe, amb la in enció
i I'ac i ud de I'au o . Ob a in e es-
san , doncs, des de mol s pun s de
is a, pe o ben poc coneguda i es u-
diada, ins
i
o aques s da e s anys.
El olume publica pe A ezzu-
Donadi es p esen a en un momen
opo ú i es o qa d'ag ai , si mes no
pel seu a any di ulgado , necessa i
pe a I'ample coneixemen de l'ob a
en qües ió, cen a , basicamen , en
la aduccio i aliana; aduccio, a
mes, la d'Elisa A ezzu, habil i en e-
nedo a, mol idel al ex de Dio i,
alho a, alla on cal, in e p e a i a
an del llengua ge exp essiu d'aques
com de les lla gues es uc u es sin-
ac iques que a encadenan . La Ilen-
gua de DiÓ no o e eix especial di i-
cul a pe o so in , sob e o a la
segona pa de l'ob a, el seu pensa-
men e exp essa pe lla gues
cons uccions
ad sensu n
que espo-
nen mes a un habi declama o i que
no al d'un assagis a: aques ipus de
di icul a s innegables són les que
A ezzu sal a amb in eLligencia i co-
ecció, i en a un ex llegido , ins
i o pe a aquells que no ulguin
segui -10 en la llengua o iginal. Pe
aixo mol es egades ens obem a la
aduccio amb ases que in e p e en
o expliquen mes que no adueixen
( egeu, pe exemple, la p.
55
c Lo o, i nos i geni o i)), o la p.
65,
cce inca a a anche la dose))); expli-
cacions i in e p e acions, anma eix,
que, jun amen amb els mo s o ex-
p essions de ni ell mes popula (p.
107,
cccuci o i di li i>); p.
109,
ccgen e
alla lingua sciol a>), e c.), ajuden a
I'objec iu onamen al de lec u a de-
simbol a que ja hem esmen a .
En la ma eixa línia escla ido a
s'han con egi un bon nomb e de
no es: aquelles que, a la mane a