Recensions

- P. 291 ( . 64, I 13): el ex o i a- liano dice Eubea; debe deci Beocia. - P. 320 ( . 74,7): c odp~~ o >>. T aduce: ( co po ale>). Pues o que ((UO~~TLK~V)) ambien apa ece en el ex o ( ease el Indice), se ia mejo aduci c ca nale)), habida cuen a de que el e mino ccadp5)) apa ece ci ado en sen ido mo al en una sen encia de Epicu o en el . 46 in e io . Si an es as peque ias obse a- ciones de es imonio de admi ación hacia el denso y al amen e cuali i- cado abajo de Angelo Casano a, que enal ece la se ie S udi e es i de la Uni e sidad de Flo encia. Josep Mon se a i To en s X Ani e sa io. 1975-1985 Se icio de In es igaciones A queologicas y P ehis o icas (SIAP) , Dipu acion de Cas ellon, Cas elló 1985, 86 pp., 1 plano1 i 28 o og a ies. La c eació l'any 1975 del Se icio de In es igaciones A queológicas y P ehis ó icas (SIAP) al capda an del qual es oba el doc o F ancesc Gusi, ou un p ojec e eli~men du a e me me cés a la col~labo ació de la Dipu ació p o incial de Cas elló de la Plana. Desp és de deu anys de p oduc iu uncionamen i d'ampliacio p og essi a de l'abas d'aques se ei, que a ui dedica es udis als pe íodes p ehis o ics i als pe íodes ibe ic i oma, l'any 1985 se celeb a a el seu dese ani e sa i d'in ensa ac i- i a a queologica. En commemo a- ció de al esde enimen , enim a ui a les mans un llib e que ecull en o ma de memo ia la elació pe anys de les ac i i a s du es a e me: les campanyes d'exca acions, les ex- ca acions d'u gencia, les co1,labo a- cions ebudes d'al es se eis p o in- cials i d'uni e si a s o en i a s es an- ge es, les campanyes especials i una e e encia anyal a les asques de p o- ecció del pa imoni a queologic p o- incial; aixo quan a eballs de camp. Quan a l'assis encia i pa ici- pació del se ei en cong essos, sim- posis i eunions nacionals i in e na- cionals que s'han con oca du an aques s deu anys, la memo ia en dóna una in o mació pun ual des de 1975 ins a 1985. L'o gani zació d'exposicions i l'a- dequació del museu han ocupa ambé el p og ama de SIAP, que ha aconsegui ce amen exi s i millo es en ambdues ac i i a s al lla g de la decada. La asca di ulga i a de les in es i- gacions eali zades, que es adueix en l'o gani zació de con e encies, es mos a més ac i a du an el p ime any de o mació del se ei, i és simp oma ica d'aixo la se a olun a d'ap opamen al públic majo i a i dels ins i u s de ba xille a i casals cul u als d'abas in e p o incial, men e que a pa i de l'any 1977 l'ac i i a es menys in ensa i es di i- geix onamen almen al públic mino- i a i i especiali za dels es udis supe- io s. Les publicacions p oduides dins del Se ei comencen a apa eixe ja l'any 1975, amb l'edició del olum 2 dels cccuade nos de P ehis o ia y A - queologia Cas ellonenses)) que a i- ben ins al núm. 10 l'any 1985; l'any 1977 es publica el núm. 1 de NMO- nog a ias de P ehis o ia y A queolo- gia Cas ellonense>), Sinopsis de epig a- ia la ina cas ellonense, que l'any 1985 o e eix al públic el seu núm. 2, i ula Co a Fosca (A es del Maes- a ). Un modelo de asen amien o del Neoli ico An iguo; I'any 1981 apa eix el p ime olum de la ColecciÓn de P ehis o ia y A queologia Cas e- Ilonense~, i ula Cas ellon en la P ehis o ia, que es eedi a I'any 1984. No em ambe, en aques sen i , els bui s de p oducció edi o ial dels anys 1976, 1978, 1980 i 1982. Els cuade nos de P ehis o ia y A queologia>) s'in e can ien amb pu- blicacions cien í iques de ui an a- ui o ganismes espanyols, a mes qua an a-nou d'es ange s, la qual cosa con ibueix a eng andi el ons bibliog & del Se ei, que ins a eb e de 1985 posseia 2.158 í ols en e llib es (624) i e is es o d'al es publicacions (1.533). El pes del llib e ecau en el que pod íem anomena segona pa , on es a una elació, p ecedida d'un pla- nell de locali zació geog a ica, dels di e en s eballs de ece ca a queo- Iogica eali za s en di e sos ind e s de la p o íncia, que inclou b eus co- men a is sob e la si uació, oballes i pa icula i a s dels jacimen s. Cada comen a i es acompanya pe una o- og a ia, en la majo ia dels casos en colo , que o e eix una isió global o pa cial de I'aspec e que p esen en les exca acions. El Se ei ha dedica els seus es- o qos als in -i-sis jacimen s segu- en s: Casa Blanca I (Almena a), amb impo an s oballes de es es paleon ologiques (sob e o pel que a a mic omamí e s) i una possible indus ia lí ica penden de e isió; Cau d'En Bo as (O pesa) on apa ei- xen es es ossies i lí iques p oceden s del Paleolí ic In e io Mi ja; Co a del Tossal de la Fon (Vila amés), on cal des aca impo an s oballes paleoan opologiques que pe anyen a un An eneande hal o a un Nean- de hal a caic; El Pina (A ana), ja- cimen mus e ia d'on s'ha ex e abundós ma e ial lí ic; Co a Ma u- an0 (Vila amés), cau de cacado s magdalenians de inals del Plis oce, que ha ep esen a nomb oses o- balles d'indus ia lí ica i es is d'os; Co a G an de Can Balles e (Vall d'UixÓ) amb ma e ial a queologic que p ocedeix d'un pe íode inde e - mina de I'Epipaleolí ic; Co a Fosca (A es del Maes a ) que o e eix una ase mesolí ica i dues ases neolí i- ques an igues; La Co a (Vall d'UixÓ) amb un ni ell que p esen a es igis d'un possible en e amen da able a 1'Eneolí ic o B onze An ic i es es de moluscs que an pensa en un espo adic e ugi huma de la i del ui e mil.leni; el Cingle de I'E - mi a (Albocasse ), en un ab ic on han apa egu es es d'indus ia lí ica p od~ida a la i del se e mibleni, a mes de les oballes de 1'Eneolí ic a anqa ; els pe i s ab ics de Can Ba- lles e , que ep esen en una possible ampliació de I'ocupació de la Co a G an de Can Balles e ; Co a del Fo a de Can allops (A es del Ma- es a ), amb es es que si uen el jaci- men en un pe íode poc a anqa del B onze inicial; Co a del Mas de I'Aba~ (Co es de Vin oma), que p e- sen a es es paleoan opologiques i aixo a s d'en e amen s de 1'Eda del B onze; O pesa la Vella (O pesa), ambe amb es es i es a s de 1'Eda del B onze. A mes de jaci- men s de pobla s ibe ics a la Pun a de O leyl (Vall d'UixÓ), que ep e- sen a una impo an on d'epig a ia ibe ica; el Puig de la Nau (Beni- ca ló), on s'ha descobe a mes ases an e io s a I'ocupació ibe ica, da ables en e inals del B onze i P i- me a Eda del Fe o; al Puig de la Mise ico dia (Vina ós); a I'Ab ic de les Cinc (Almena a), on ambe s'han oba es es del pe íode B onze Final i d'epoca medie al; al Cas ell (Almena a); Les Fo ques (Bo iol), i el pobla ibe ic de To e la Sal p op del qual, al jacimen sub- ma í, s'han oba es es d'am o es i anco es omanes. Res es omanes ambe a Benica ó (Nules), a Mas d'A ago (Ce e a del Maes a ). Res es de cul u a musulmana en un en e amen es descob i en a Les Mesqui es (Salsadell) , així com ambe a l'e mi a de San Lledó, que a mes e el.la un pe íode d'ocupacio omana impe ial; i el pobla oma o medie al -qües ió aques a penden de e isió- d'El Pun del Cid (Al- mena a). Ens ha sembla pa icula men en- ce ada la disposició en el llib e del ma e ial in o ma iu de la segona pa , pe la jus a combinació de ex i ima ge. Malg a alguns e o s ipo- g a ics i ce a manca de cohe encia en els c i e is de no ació bibliog a- ica, el llib e es ben idea i la lec u a ens ap opa a la si uació ac ual de I'a queologia d'aques a zona. Pila Sanchez Domingo DIONE DI PRUSA I1 Cuccia o e a cu a di Elisa A ezzo e F ancesc0 Donadi, Ma silio Edi o i, Venezia 1985, 141 pp. L'O a io VI1 de Dio de P usa, De Vena o e o L'Euboic, es una ob a ca- ac e ís ica i alho a a ípica dins el con ex de la li e a u a d'epoca impe- ial. Al seu en o n hi ha una se ie de p oblemes, els mes impo an s dels quals enen a eu e amb la se a cons ucció, amb l'ocasio de la composicio i, ambe, amb la in enció i I'ac i ud de I'au o . Ob a in e es- san , doncs, des de mol s pun s de is a, pe o ben poc coneguda i es u- diada, ins i o aques s da e s anys. El olume publica pe A ezzu- Donadi es p esen a en un momen opo ú i es o qa d'ag ai , si mes no pel seu a any di ulgado , necessa i pe a I'ample coneixemen de l'ob a en qües ió, cen a , basicamen , en la aduccio i aliana; aduccio, a mes, la d'Elisa A ezzu, habil i en e- nedo a, mol idel al ex de Dio i, alho a, alla on cal, in e p e a i a an del llengua ge exp essiu d'aques com de les lla gues es uc u es sin- ac iques que a encadenan . La Ilen- gua de DiÓ no o e eix especial di i- cul a pe o so in , sob e o a la segona pa de l'ob a, el seu pensa- men e exp essa pe lla gues cons uccions ad sensu n que espo- nen mes a un habi declama o i que no al d'un assagis a: aques ipus de di icul a s innegables són les que A ezzu sal a amb in eLligencia i co- ecció, i en a un ex llegido , ins i o pe a aquells que no ulguin segui -10 en la llengua o iginal. Pe aixo mol es egades ens obem a la aduccio amb ases que in e p e en o expliquen mes que no adueixen ( egeu, pe exemple, la p. 55 c Lo o, i nos i geni o i)), o la p. 65, cce inca a a anche la dose))); expli- cacions i in e p e acions, anma eix, que, jun amen amb els mo s o ex- p essions de ni ell mes popula (p. 107, cccuci o i di li i>); p. 109, ccgen e alla lingua sciol a>), e c.), ajuden a I'objec iu onamen al de lec u a de- simbol a que ja hem esmen a . En la ma eixa línia escla ido a s'han con egi un bon nomb e de no es: aquelles que, a la mane a