Fa en ia,
812
(1986). 91-97
ENTORN DE LA DARRERA INSCRIPCIO IMPERIAL
ROMANA A
HISPANIA
J.
Closa Fa és
Quis es quem non mo ea cla issimis monumen is
es a a consigna uque an iqui as..
.
M.T.
CICERO
Enca a que es e iden i ben coneguda la declamació de L.A. Seneca
con a els coneixemen s his b ics de con ~ingu me amen cu iós, pe o
de limi ada impo hcia, no exemp a de ce a ani a 1, com podia se
di ulga quin gene al oma a guanya pe p ime a egada una ba alla
na al, o qui a ocupa la ciu a de Mesina, e s, en gene al, ecolli s
pe con as a la ma eixa epoca de Seneca pe un esc ip o con empo-
ani amós p ecisamen pe la se a ob a coneguda com el Libe Memo-
ialis2, no deixa de eni in e es la qües ió de quina es, a a com a a, la
da e a insc ipció omana de l'an iga HispZunia.
Si es eali za una es adís ica de la da a d'apa ició o de la c onologia
de les di e en s insc ipcions omanes d'algunes de les an igues delimi-
acions adminis a i es de l'anomenada Hhspania Romana, es po ob-
se a com un nomb e conside able ja a se conegu pe alguns hu-
manis es o esc ip o s hispanics del Renaixemen i de l'anomena
Segle d'O , com Vicen e Espinel, Al a ez de Cas o o el amós a que-
bisbe de Ta agona, An oni Agus in3, men e que una pa no menys
1
Sen.
De
b e iia e
i ae,
cap.
XIII,
1
SS.
2
C/:
L.
AMPELII.
Libe Memo ialis,
ed.
E.
Assmann, S u ga 1935, eed. 1976.
Ampeli p esen a una gale ia de pe sona ges de la Roma an iga semblan a la de
L.A.
Seneca a I'ob a ci ada, pe o amb di e en s e e encies.
3
E.
HUBNER.
Co pus Insc ip ionc m La ina um. Insc ip iones Hispaniae La inae,
ol.
11,
Be olini 1869, núm.
(V.
Es~inel), 934 (A. Gómez); 3002.
J.
de Zu i a,
y
p.
XV,
digna de conside ació han apa egu du an les dues o es da e es cen-
ú ies.
Així ma eix, si ixem la nos a a enció a les insc ipcions omanes
conse ades de la ciu a de Ta agona i la se a odalia, es possible ob-
se a com algunes han es a comen ades amb an e io i a pe An oni
Agus in, o, mes a d, pe Josep Fines es a
Sylloge Insc ip ionum Ro-
mana um
...
Ca alauniae
4...,
al segle
XVUI.
De la ma eixa mane a, un
bon nomb e d'insc ipcions apa eixen comen ades pel canonge
Posadas, i a l'inici del segle passa pe
E.
Hubne , i algunes pe
B.
He nandez Sanahuja6.
Es logic, pe o, que els nous eballs d'exca acions i ece ca hagin
con ibui' al descob imen de no es insc ipcions i es es de g an in-
e es, de al mane a que l'apa ició del magno
co pus insc ip ionum
de
G.
Al oldy, amb la se a ob a i ulada
Die omischen Insch ijien on
Ta aco
ep esen a una g an labo i n'apo a al ma eix emps un
nomb e. mol supe io a les conegudes ins a l'edició d'E. Hubne del
da e segle7. Hom po a i ma que les dades epig a iques, doncs, com
la majo pa dels coneixemen s humans, enca a que siguin cien í ics,
es en ambe subjec es a una con ínua e isió i pe eccionamen .
Exp essamen es ben coneguda la p ime a insc ipció omana d'Espa-
nya, com es el amós edic e de
L.
Pau Emili en una concessió de
e es a la Se a ia de Ronda8, o els noms dels p ime s hisphics e-
núm.
32,
s.
.
((An . Augus inus)>.
C'
ambe, S. MARINE BIGORRA,
An oni Ag~ s i i I'epigm-
Ja omana de Ta agona.
Quade ns d'His o ia Ta aconense (en p emsa).
C :
ambe
K
Espinal. Vida de Ma cos de Ob egon.
4
CJ
J.
FINESTRES,
Sylloge Insc ip ionu n Romana um quae in P incipa u Ca alauniae el
exs an , el aliquando exs i e un ,
no is e obse a ionibus a D.D. Josepho Fines es e de
Monsal o. Sc o. Ba cinonensi e
in
Alma Ce a iensi Academia legum p ima i0 an eces-
so e eme i o Ce a iae Lace ano um. Typis Academicis pe A. Iba a iduam. AMO
MDCCCLXII.
A
més de
J.
Fines es, cal eco da ambe I'apo acio epig a ica del ca-
nonge Fogue a Ta agona du an el ma eix segle.
CJ:
HUBNER,
OP. ci .,
11,
4320; 4342;
4354; 4382; 4384; 4387.
S~bb e
G.
posada, es po consul a
J:
RUIZ PORTA,
El Canonge Gonz ilez de Posada,
B.A.
1914,
pp.
121-43.
CJ:
ambe HUBNER,
OP. ci .,
11,
4095; 4100; 4122; 4153; 4200;
4205; 4206; 4217; 4220; 4223; 4225; 4236; 4239; 4247; 4252; 4249, 4258; 4277; 4280;
4283; 4286; 4292; 4347; 4350; 4351; 4357; 4375.
6
En o n de la pe sonali a de B. He nandez Sanahuja
i
els seus esc i s,
~ :
A, NOGUES
FERRE,
Bibliog q ia de B. He nandez Sanahuja. B.A.
T.
1936,
p.
169
SS. Algunes insc ip-
cions es udiades pe ell
i
esmen ades a I'ob a d'Hübne son les següen s:
CIL.
11,
4085;
4177; 4209; 4445; 4449; 4450-4451; 4285; 4289; 4298; 4359; 4371.
7
G.
ALFOLDY,
Die omischen lnsch ijien an Ta aco.
Mad ide Fo schungen. Band
10.
Deu sches A chaologisches Ins i u , Be lin
1975.
Al oldy apo a un o al de
1073
insc ip-
cions, incloses les insc ipcions c is ianes núms.
937-1073,
pp.
412-64.
8CILI2,
614;
11,
5041.
La aula de b onze obada l'any
1866
es conse a al Museu
del Lou e. El dec e de L. Pau Emil da a de l'any
189
aC.
CJ:
A. SCHULTEN, P. BOSCH
compensa s amb la ciu adania omana, com apa eixen egis a s a la
amosa aula de la Tu ma Sall i ana, eco d dels componen s d'aques
esquad ó de ca alle ia al se ei de Pompeu, an ecesso de Pompeu el
G ang. Tanma eix, es mol mes desconeguda i p ac icamen es a
sense comen a des de a gai ebé un segle, una cu iosa insc ipció de
Ta agona, que p esen a la pa icula i a de se la da e a insc ipció
omana d'Hispania, e que, a mes, solamen a se des aca pe un
au o . Així, E. Mo e a
i
Llau ado, a la se a magna ob a i ulada
Ta a-
gona c is iana,
esmen a la p esencia de la da e a insc ipció omana
d'Espanya a Ta agonalo, capi al de la Hispania Ci e io al lla g de ui
segles des del p ime desemba camen de les naus omanes a les
cos es peninsula s1
l.
Hom pod ia pensa que aques a ca ac e ís ica ha queda , po se , des-
asada pe la oballa d'alguna insc ipció pos e io i ambe del Baix
Impe i, enin en comp e el lla g emps passa des de l'es ada d'E.
Hiibne (el amós epig a is a i his o iado de les insc ipcions omanes
d'Espanya, a Ta agona, coincidin amb la isi a de P. Me imee, es-
c ip o i es udiós de l'a an ic, ambdós amics de B. He nandez Sa-
nahuja12, un dels undado s, compilado i p ime di ec o del Museu
A queologic P o incial de Ta agona) ins a la publicació de l'ob a de
G.
Al oldy,
i
desp és de I'es ada d'A. Schul en a la ma eixa ciu a .
Amb o , la insc ipcio que apa eix essenyada amb el nume o
4109
al olum segon del
Co pus lnsc ip ionu n La ina um,
edac a pe
E.
Hübne , con inua conse an la se a impo ancia, ja de e minada
a gai ebé un segle13.
Aques a insc ipcio es mol b eu
i
consis eix en una aula ma mo ia
on apa eix el ex següen :
GIMPERA,
Fon es Hispaniae-An iquae,
111. Uni e si a de Ba celona, 1935, p. 202;
A. ERNOUT,
Recueil de Tex es La ins A chaiques,
Pa is 1957, pp. 57-58.
9J.
MALUQUER
DE
M~Es,
Epig aJia p ela ina de la Peninsula Ibe ica.
Uni e si a de
Ba celona, Ba celona 1968.
'0
E.
MORERA LLAURAD~,
Ta agona C is iana. His o ia del A zobispado de Ta agona
y
del e i o i0 de su P o incia (Ca aluña la Nue a),
ol.
I,
Ta agona 1897, p. 54.
l1
El p ime desemba camen oma es a p odui a Empú ies I'any 218 aC, pe o a
se Ta agona la ciu a elegida com a capi al ja des dels Scipions.
CJ:
LIVI XXI, 60, ci a
i comen a a SCHULTEN-BOSCH GIMPERA,
OP.
ci .,
pp. 56-57 amb bibliog a ia. Pe a I'es a
ac ual de la qües ió gene al, egeu P.
bosc^
GIMPERA, ((Ka alonien in de omischen
Kaise zei n,
Au s ieg und Niede gang de omischen Wel Geschich e und Kulm Rom im
Spiegel de Ne e en Fo schung, ed. H. Tempo ini- W. Haase, ol. II, Be lin-No a Yo k
1975, pp. 572-600; A.
TOVAR-
J.M.
BLAZQUEZ, Fo schungsbe ich zu Geschich e des omi-
schen Hispanien, ibid.,
pp. 428-51.
l2
B. HERNANDEZ SANAHUJA, c Acueduc o omano en Ta agona),,
Bu lle i A queologic,
XLVI, Ta agona 1946, pp. 16-32, esp. p. 16 y lamina- o og a ia p. 32 bis.
l3
CIL, 11,
4109.
CJ:
ambe
E.
HUBNER,
AcL Be ol.
1860, p. 238;
J.F.
ALBIRANA, A. de
BOFARULL,
Ta agona monumen al.
Ta agona 1850, p. 228.
B
F
S
/
DD NN LEONlS ET
1
ANTHEMI
AUGG,
el qual ha es a in e p e a pe
E.
Hübne amb la lec u a següen :
B(onum) F(ac um) S(alu i)? D(omino um) N(os o um) Leonis
e /An hem/i Augíus o um).
Da e amen , la ma eixa insc ipcio ha es a edi ada de nou pe
G.
Al oldy, qui comple a la bibliog a ia ins al momen de la publicació
del seu es udi
i,
a mes, dóna una no a in e p e ació del ex :
B(
...
)
F(...
)
S(.
..)
/
dd(omino um) nn(os o um) Leonis e
/
An hemi
Augg (us o u)
G.
Al oldy conside a que les ab e ia u es de la p ime a a lla de la
insc ipcio hono i ica dedicada als empe ado s Leo i An hemi, pod ia
in e p e a -se d'aco d amb d'al es insc ipcions impe ials que p esen en
aques es ma eixes ab e ia u es i pe analogia, segons la següen lec-
u a14: Bíea issimo) Fíelicissimo) S(aecu10). Pe la se a pa , amb an e-
io i a a Al oldy, H. Dessau, que ambé publica aques a ma eixa
insc ipcio, a comen a com e en d'insegu es les in e p e acions de la
signi icacio eal de l'ab e ia u a i a egia, a con inuació, la in e p e ació
d'E. HÜbne ls.
Pe sonalmen c ec que els coneixemen s que posseim en o n al
momen di ícil de les da e es decades de l'impe i oma no onamen-
en de cap mane a la isió dels anys 467 a 472 dC (es a di , nomes
qua e anys abans de la deposició del da e empe ado de Roma i
d'occiden ) com un momen d'aleg ia, sob e o si es e en comp e
que és el segle del Exscidium V bis Ro nae, es imonia pels di e en s
esc ip o s omans de l'epoca com San Agus í o San Je oni, i mes
a d pe Hidaci, una de les on s his o iques de 1'empe;ado An hemi
a les e es hispanes, o pe San Isido de Se illa16. Es mes conse-
qüen , doncs, conse a al egada el mis e i que espec a Dessau, o
accep a la lec u a donada pe E. Hübne .
El
momen de la dedicació de la insc ipcio queda conc e a en e els
anys de 468 i 472, dades de l'impe i de Lleo i An hemi, empe ado s
d'O ien i Occiden espec i amen . Respec e de l'empe ado An hemi,
cal eco da la se a alen llui a con a els bkba s, en conc e els an-
dals es able s al no d d'A ica, con a els quals a di igi l'any 468 dC
una expedició na al de
1.113
naus i cen mil solda s da an de la
14
ALFOLDY,
OP. ci .,
núm.
100,
p.
57.
1s
H.
DESSAU,
Insc ip iones La nae Selec ae,
ol.
I,
núm.
815,
Beslin
1954.
16
CJ:
P.
COURCELLE,
His oi e li i ai e des g andes in asions ge maniques.
Pa is
19643.
ciu a de Ca ago17. Aques e segu amen jus i ica la insc ipcio dedi-
cada a Ta agona en hono dels dos empe ado s, com a es imoni d'a-
g aimen de o Hispania a la se a ajuda, al emps que s'o e ia un o
pel elig desenlla$ de l'expedició.
Passa ja el emps d'Ala ic, ei dels isigo s i es au ado de l'an ic
impe i oma, ha en can ia el seu ideal de con e i la Romania en
una Go hia ne ces a la in luencia de la se a esposa Gal.la Placidia18,
l'impe i de Lleo i An hemi coincideix amb el egna del ei Eu ic, en
una decada en que Hidaci es a esso de les des uccions i desolació
de les e es peninsula s so a el domini dels bkba slg,
i
al ma eix
emps que els isigo s emien la c eixen puixanp dels ancs20.
Sidoni Apolina , conscien de l'e olució cíclica dels impe is, o e eix el
seu panegí ic en e s al nou empe ado An hemi, saludan la se a
a ibada com un nou Augus que econs ui ia el llega dels an ics em-
pe ado s de Roma, i alho a no po e i a e lec i el emo dominan :
Q.
Caesa , nos i spes maxima saecli
l.
En con as amb la amosa insc ipcio de les
Res Ges ae Di i
Au-
que ambé ha ia d'ha e igu a en e les insc ipcions de Ta-
agona, el ma eix que a la es a de ciu a s de l'impe i oma,
i
on no
s'hi coneix cap es a, almenys ins al momen p esen , e que com
an s d'al es po can ia pe la ece ca incansable dels a queolegs, la
insc ipció dedicada a Lleo
i
An hemi, edac ada els da e s dies de
I'impe i o na23, con e an sols nou pa aules, pe o la menció dels dos
17
C/:
O.
SEECK, c P. An hemius)),
Pauly-Wissowa. R.E..
ol. I, S u ga 1894, cols.
2365-2368; H.J. DIESNER. c An hemius)),
Lex con de Al en Wel .
Zu ic-S u ga 1965,
p. 167; J. BARKER. c l aly and he Wes )), pp. 410-76,
Camb idge Medie al His o y.
No a
Yo k 1911, pp. 392-430; J.B. BURY,
His o y o ' he l.a e Roman Empi e,/iam he dea h
O/'
Theodosius
I
o he dea h o Jus inian.
Lond es 1923:, L. HOMO.
El Impe io Romano.
T ad.
de
R.
Vazquez, Mad id 1961, p. 342.
18
C :
OROSII.
His o ia ium Ad e sus Paganos,
VII, 43, ed. P.L., ol. XXXI, cols.
1171-1172.
HYDATII,
Ch onica,
XVI,
ed.
T.
Mommsen, MGH, AA, XI, p. 17: c Debacchan ibus
pe Hispanias Ba ba is...)); F. GIUNTA,
Idazio ed i Ba ba i. Anua io de Es udios Medie-
ales
I, Uni e si a de Ba celona, 1964, 491-94.
~~HYDATII,
Ch onica, ed. ci .,
244, p. 35:
c
...
sanguis e ugi de e a e o a die luxi
signi icans Go ho um domina ione subla a F anco um ad enien e egno),.
21
APOLL. SID.
11,
V. 23, a
C.S. Apollina is Sidonius,
ed.
P.
Moh , Leipzig 1896.
G.S.
Apoll. Sid.,
ed. C. Lue johann, MGH, AA, VIII, Be lin 1887, p. 174.
22
E. DIEHL,
C :
Res Ges ae Di i Augus i. Die Monumen um Ancy anum. He ausge-
geben und e kla , Bo n 1918;
Res Ges ae Di i Augus i.
In od. ex o
y
no as de A. Ma-
ga iños, Mad id 1951.
23
El da e empe ado ci a a les insc ipcions omanes de Ba celona es M. Au eli
Ca o.
Vid.
S. MARINB BIGORRA,
Insc ipciones omanas de Ba celona. Lapida ias
y
Musi as.
Ayun amien o de Ba celona, Ba celona 1973, pp. 34-35. A les insc ipcions de Lleida es
M. Au eli Nume ia.
C :
F. LARA PEINADO,
Epig a ia Romana de Le ida.
Lleida 1973, p.
142.

empe ado s ha pe mes ambé ixa -ne la c onologia. Pe al a pa ,
cons i ueix un dels pocs es imonis conse a s de l'empe ado An -
hemi, a pa de les monedes obades al sud de G an B e an~a~~.
La insc ipcio p esen es edac ada segons I'es il adicional de les
insc ipcions impe ials
i
apa eix dedicada a la concepció pagana de la
Salus
augus a, semp e que accep em la in e p e ació d'Hübne .
Aques a dedicació es n~ol signi ica i a, com a e lex de I'epoca a za-
osa de les in asions. Es ben coneguda l'exis encia del emple dedica
a Salus al u ó del Qui inal, i així ma eix la se a mencio a di e en s
au o s lla ins, des de Pla~ e~~ ins a Taci . Com a no a comuna cal es-
sal a que l'esmen és un e lex de momen s de c isi a la his o ia de la
Roma an iga, necessi ada de l'aju de les di ini a s adicionals. Enca a
que es po a güi que la mencio a les comedies de Plau e es es i a,
cal ambé eni en comp e que Plau e es con empo ani de les gue es
púniques i de l'expansió de Roma, en an que Taci en a esmen a
p oposi de la consul a eali zada en emps de l'empe ado Cla~di~~.
Aques e pod ia explica la p esencia d'una e minologia pagani zan
a la ciu a de Ta agona d'epoca c is iana. Aixo no obs an , el ex de
la insc ipcio e un cla con ingu adicional, aplican als empe ado s
el í ol hono í ic de
dominus,
que ha ia es a e i a pe Augus i
Tibe i, pe o que a se accep a mes a d de o ma gene al27. Aques
e adicional explica ia un segon mo iu pagani zan en con as amb
l'aplicació d'aques i ol nomes a C is , Nos e Senyo , com apa eix,
pe exemple, a les pagines d'O osi2*.
Les llui es de Veo i An hemi con a els bi ba s, en especial els an-
dals del no d d'A ica jus i iquen la dedicació d'aques a insc ipcio mo-
numen al, da e es imoni del pode de Roma a la península, accep a
pels pobles ba ba s, sueus i isigo s, que enca a eien a iba llu s am-
baixades ins a Ta agona, l'an iga capi al de la Hispania Ci e io , i
que ha ia de coneixe la se a des ucció gai ebé de ini i a so a el ei
Eu ic, nomes qua e anys més a d29. Aques e a de e mina en
aques a insc ipcio el seu ca ac e de da e a insc ipcio omana impe ial
24
Vid.
pe a aques pun ,
L.
ALCOCK.
A lh~i k B i ain. His o/: and A chaeolog~i
A.D.
367-634.
Ha mondswo h
1973,
p.
157.
25
PI. Cap .
IV,
2, 84;
Asin.
111,
3, 123; 3, 137;
Cis .,
IV,
2, 76.
Me c.
V,
2, 26.
26
Tac. Ann.
XII.
23.
27
Sue . Aug.
53;
Tib.
27;
Dom.
13.
28
OROSII,
OP.
ci .,
VI,
17.
29A.
SCHULTEN,
Ta aco.
T ad. de
L.
Pe ico ,
Ba celona
1948,
p.
69:
c en el
476,
Ta a-
gona ue des ozada po el ey isigodo Eu ico. Es o e a el in de la Ta aco omana...)).
Pe al emps següen ,
cJ
F.
MATEU
Y
LLOPIS, <(Ta agona du an e 10s isigodos~~,
XLIV,
B.A.,
1944,
pp.
69-104;
R.
D'ABADAL
I
DE
VINYALS,
Dels isigo s als ca alans.
Ba celona,
eed.
1978.
coneguda a Hispania, almenys ins a ui, pe que, com diu Seneca
ma eix, les gene acions p ope es semp e oba an alguna cosa mes pe
descob i 30.
30
CJ
SEN.
Na .
Quaes .,
VI,
5,
3,
ed.
P.
Ol ama e, Pa is
1929:
cNulla es consu n-
ma a es , du n incipi
(...)
e iam cum mul um ac i e i , o nnis amen ae as quod aga in-
enie ...)).