Entorn de la darrera inscripció imperial romana a Hispània

Fa en ia, 812 (1986). 91-97 ENTORN DE LA DARRERA INSCRIPCIO IMPERIAL ROMANA A HISPANIA J. Closa Fa és Quis es quem non mo ea cla issimis monumen is es a a consigna uque an iqui as.. . M.T. CICERO Enca a que es e iden i ben coneguda la declamació de L.A. Seneca con a els coneixemen s his b ics de con ~ingu me amen cu iós, pe o de limi ada impo hcia, no exemp a de ce a ani a 1, com podia se di ulga quin gene al oma a guanya pe p ime a egada una ba alla na al, o qui a ocupa la ciu a de Mesina, e s, en gene al, ecolli s pe con as a la ma eixa epoca de Seneca pe un esc ip o con empo- ani amós p ecisamen pe la se a ob a coneguda com el Libe Memo- ialis2, no deixa de eni in e es la qües ió de quina es, a a com a a, la da e a insc ipció omana de l'an iga HispZunia. Si es eali za una es adís ica de la da a d'apa ició o de la c onologia de les di e en s insc ipcions omanes d'algunes de les an igues delimi- acions adminis a i es de l'anomenada Hhspania Romana, es po ob- se a com un nomb e conside able ja a se conegu pe alguns hu- manis es o esc ip o s hispanics del Renaixemen i de l'anomena Segle d'O , com Vicen e Espinel, Al a ez de Cas o o el amós a que- bisbe de Ta agona, An oni Agus in3, men e que una pa no menys 1 Sen. De b e iia e i ae, cap. XIII, 1 SS. 2 C/: L. AMPELII. Libe Memo ialis, ed. E. Assmann, S u ga 1935, eed. 1976. Ampeli p esen a una gale ia de pe sona ges de la Roma an iga semblan a la de L.A. Seneca a I'ob a ci ada, pe o amb di e en s e e encies. 3 E. HUBNER. Co pus Insc ip ionc m La ina um. Insc ip iones Hispaniae La inae, ol. 11, Be olini 1869, núm. (V. Es~inel), 934 (A. Gómez); 3002. J. de Zu i a, y p. XV, digna de conside ació han apa egu du an les dues o es da e es cen- ú ies. Així ma eix, si ixem la nos a a enció a les insc ipcions omanes conse ades de la ciu a de Ta agona i la se a odalia, es possible ob- se a com algunes han es a comen ades amb an e io i a pe An oni Agus in, o, mes a d, pe Josep Fines es a Sylloge Insc ip ionum Ro- mana um ... Ca alauniae 4..., al segle XVUI. De la ma eixa mane a, un bon nomb e d'insc ipcions apa eixen comen ades pel canonge Posadas, i a l'inici del segle passa pe E. Hubne , i algunes pe B. He nandez Sanahuja6. Es logic, pe o, que els nous eballs d'exca acions i ece ca hagin con ibui' al descob imen de no es insc ipcions i es es de g an in- e es, de al mane a que l'apa ició del magno co pus insc ip ionum de G. Al oldy, amb la se a ob a i ulada Die omischen Insch ijien on Ta aco ep esen a una g an labo i n'apo a al ma eix emps un nomb e. mol supe io a les conegudes ins a l'edició d'E. Hubne del da e segle7. Hom po a i ma que les dades epig a iques, doncs, com la majo pa dels coneixemen s humans, enca a que siguin cien í ics, es en ambe subjec es a una con ínua e isió i pe eccionamen . Exp essamen es ben coneguda la p ime a insc ipció omana d'Espa- nya, com es el amós edic e de L. Pau Emili en una concessió de e es a la Se a ia de Ronda8, o els noms dels p ime s hisphics e- núm. 32, s. . ((An . Augus inus)>. C' ambe, S. MARINE BIGORRA, An oni Ag~ s i i I'epigm- Ja omana de Ta agona. Quade ns d'His o ia Ta aconense (en p emsa). C : ambe K Espinal. Vida de Ma cos de Ob egon. 4 CJ J. FINESTRES, Sylloge Insc ip ionu n Romana um quae in P incipa u Ca alauniae el exs an , el aliquando exs i e un , no is e obse a ionibus a D.D. Josepho Fines es e de Monsal o. Sc o. Ba cinonensi e in Alma Ce a iensi Academia legum p ima i0 an eces- so e eme i o Ce a iae Lace ano um. Typis Academicis pe A. Iba a iduam. AMO MDCCCLXII. A més de J. Fines es, cal eco da ambe I'apo acio epig a ica del ca- nonge Fogue a Ta agona du an el ma eix segle. CJ: HUBNER, OP. ci ., 11, 4320; 4342; 4354; 4382; 4384; 4387. S~bb e G. posada, es po consul a J: RUIZ PORTA, El Canonge Gonz ilez de Posada, B.A. 1914, pp. 121-43. CJ: ambe HUBNER, OP. ci ., 11, 4095; 4100; 4122; 4153; 4200; 4205; 4206; 4217; 4220; 4223; 4225; 4236; 4239; 4247; 4252; 4249, 4258; 4277; 4280; 4283; 4286; 4292; 4347; 4350; 4351; 4357; 4375. 6 En o n de la pe sonali a de B. He nandez Sanahuja i els seus esc i s, ~ : A, NOGUES FERRE, Bibliog q ia de B. He nandez Sanahuja. B.A. T. 1936, p. 169 SS. Algunes insc ip- cions es udiades pe ell i esmen ades a I'ob a d'Hübne son les següen s: CIL. 11, 4085; 4177; 4209; 4445; 4449; 4450-4451; 4285; 4289; 4298; 4359; 4371. 7 G. ALFOLDY, Die omischen lnsch ijien an Ta aco. Mad ide Fo schungen. Band 10. Deu sches A chaologisches Ins i u , Be lin 1975. Al oldy apo a un o al de 1073 insc ip- cions, incloses les insc ipcions c is ianes núms. 937-1073, pp. 412-64. 8CILI2, 614; 11, 5041. La aula de b onze obada l'any 1866 es conse a al Museu del Lou e. El dec e de L. Pau Emil da a de l'any 189 aC. CJ: A. SCHULTEN, P. BOSCH compensa s amb la ciu adania omana, com apa eixen egis a s a la amosa aula de la Tu ma Sall i ana, eco d dels componen s d'aques esquad ó de ca alle ia al se ei de Pompeu, an ecesso de Pompeu el G ang. Tanma eix, es mol mes desconeguda i p ac icamen es a sense comen a des de a gai ebé un segle, una cu iosa insc ipció de Ta agona, que p esen a la pa icula i a de se la da e a insc ipció omana d'Hispania, e que, a mes, solamen a se des aca pe un au o . Així, E. Mo e a i Llau ado, a la se a magna ob a i ulada Ta a- gona c is iana, esmen a la p esencia de la da e a insc ipció omana d'Espanya a Ta agonalo, capi al de la Hispania Ci e io al lla g de ui segles des del p ime desemba camen de les naus omanes a les cos es peninsula s1 l. Hom pod ia pensa que aques a ca ac e ís ica ha queda , po se , des- asada pe la oballa d'alguna insc ipció pos e io i ambe del Baix Impe i, enin en comp e el lla g emps passa des de l'es ada d'E. Hiibne (el amós epig a is a i his o iado de les insc ipcions omanes d'Espanya, a Ta agona, coincidin amb la isi a de P. Me imee, es- c ip o i es udiós de l'a an ic, ambdós amics de B. He nandez Sa- nahuja12, un dels undado s, compilado i p ime di ec o del Museu A queologic P o incial de Ta agona) ins a la publicació de l'ob a de G. Al oldy, i desp és de I'es ada d'A. Schul en a la ma eixa ciu a . Amb o , la insc ipcio que apa eix essenyada amb el nume o 4109 al olum segon del Co pus lnsc ip ionu n La ina um, edac a pe E. Hübne , con inua conse an la se a impo ancia, ja de e minada a gai ebé un segle13. Aques a insc ipcio es mol b eu i consis eix en una aula ma mo ia on apa eix el ex següen : GIMPERA, Fon es Hispaniae-An iquae, 111. Uni e si a de Ba celona, 1935, p. 202; A. ERNOUT, Recueil de Tex es La ins A chaiques, Pa is 1957, pp. 57-58. 9J. MALUQUER DE M~Es, Epig aJia p ela ina de la Peninsula Ibe ica. Uni e si a de Ba celona, Ba celona 1968. '0 E. MORERA LLAURAD~, Ta agona C is iana. His o ia del A zobispado de Ta agona y del e i o i0 de su P o incia (Ca aluña la Nue a), ol. I, Ta agona 1897, p. 54. l1 El p ime desemba camen oma es a p odui a Empú ies I'any 218 aC, pe o a se Ta agona la ciu a elegida com a capi al ja des dels Scipions. CJ: LIVI XXI, 60, ci a i comen a a SCHULTEN-BOSCH GIMPERA, OP. ci ., pp. 56-57 amb bibliog a ia. Pe a I'es a ac ual de la qües ió gene al, egeu P. bosc^ GIMPERA, ((Ka alonien in de omischen Kaise zei n, Au s ieg und Niede gang de omischen Wel Geschich e und Kulm Rom im Spiegel de Ne e en Fo schung, ed. H. Tempo ini- W. Haase, ol. II, Be lin-No a Yo k 1975, pp. 572-600; A. TOVAR- J.M. BLAZQUEZ, Fo schungsbe ich zu Geschich e des omi- schen Hispanien, ibid., pp. 428-51. l2 B. HERNANDEZ SANAHUJA, c Acueduc o omano en Ta agona),, Bu lle i A queologic, XLVI, Ta agona 1946, pp. 16-32, esp. p. 16 y lamina- o og a ia p. 32 bis. l3 CIL, 11, 4109. CJ: ambe E. HUBNER, AcL Be ol. 1860, p. 238; J.F. ALBIRANA, A. de BOFARULL, Ta agona monumen al. Ta agona 1850, p. 228. B F S / DD NN LEONlS ET 1 ANTHEMI AUGG, el qual ha es a in e p e a pe E. Hübne amb la lec u a següen : B(onum) F(ac um) S(alu i)? D(omino um) N(os o um) Leonis e /An hem/i Augíus o um). Da e amen , la ma eixa insc ipcio ha es a edi ada de nou pe G. Al oldy, qui comple a la bibliog a ia ins al momen de la publicació del seu es udi i, a mes, dóna una no a in e p e ació del ex : B( ... ) F(... ) S(. ..) / dd(omino um) nn(os o um) Leonis e / An hemi Augg (us o u) G. Al oldy conside a que les ab e ia u es de la p ime a a lla de la insc ipcio hono i ica dedicada als empe ado s Leo i An hemi, pod ia in e p e a -se d'aco d amb d'al es insc ipcions impe ials que p esen en aques es ma eixes ab e ia u es i pe analogia, segons la següen lec- u a14: Bíea issimo) Fíelicissimo) S(aecu10). Pe la se a pa , amb an e- io i a a Al oldy, H. Dessau, que ambé publica aques a ma eixa insc ipcio, a comen a com e en d'insegu es les in e p e acions de la signi icacio eal de l'ab e ia u a i a egia, a con inuació, la in e p e ació d'E. HÜbne ls. Pe sonalmen c ec que els coneixemen s que posseim en o n al momen di ícil de les da e es decades de l'impe i oma no onamen- en de cap mane a la isió dels anys 467 a 472 dC (es a di , nomes qua e anys abans de la deposició del da e empe ado de Roma i d'occiden ) com un momen d'aleg ia, sob e o si es e en comp e que és el segle del Exscidium V bis Ro nae, es imonia pels di e en s esc ip o s omans de l'epoca com San Agus í o San Je oni, i mes a d pe Hidaci, una de les on s his o iques de 1'empe;ado An hemi a les e es hispanes, o pe San Isido de Se illa16. Es mes conse- qüen , doncs, conse a al egada el mis e i que espec a Dessau, o accep a la lec u a donada pe E. Hübne . El momen de la dedicació de la insc ipcio queda conc e a en e els anys de 468 i 472, dades de l'impe i de Lleo i An hemi, empe ado s d'O ien i Occiden espec i amen . Respec e de l'empe ado An hemi, cal eco da la se a alen llui a con a els bkba s, en conc e els an- dals es able s al no d d'A ica, con a els quals a di igi l'any 468 dC una expedició na al de 1.113 naus i cen mil solda s da an de la 14 ALFOLDY, OP. ci ., núm. 100, p. 57. 1s H. DESSAU, Insc ip iones La nae Selec ae, ol. I, núm. 815, Beslin 1954. 16 CJ: P. COURCELLE, His oi e li i ai e des g andes in asions ge maniques. Pa is 19643. ciu a de Ca ago17. Aques e segu amen jus i ica la insc ipcio dedi- cada a Ta agona en hono dels dos empe ado s, com a es imoni d'a- g aimen de o Hispania a la se a ajuda, al emps que s'o e ia un o pel elig desenlla$ de l'expedició. Passa ja el emps d'Ala ic, ei dels isigo s i es au ado de l'an ic impe i oma, ha en can ia el seu ideal de con e i la Romania en una Go hia ne ces a la in luencia de la se a esposa Gal.la Placidia18, l'impe i de Lleo i An hemi coincideix amb el egna del ei Eu ic, en una decada en que Hidaci es a esso de les des uccions i desolació de les e es peninsula s so a el domini dels bkba slg, i al ma eix emps que els isigo s emien la c eixen puixanp dels ancs20. Sidoni Apolina , conscien de l'e olució cíclica dels impe is, o e eix el seu panegí ic en e s al nou empe ado An hemi, saludan la se a a ibada com un nou Augus que econs ui ia el llega dels an ics em- pe ado s de Roma, i alho a no po e i a e lec i el emo dominan : Q. Caesa , nos i spes maxima saecli l. En con as amb la amosa insc ipcio de les Res Ges ae Di i Au- que ambé ha ia d'ha e igu a en e les insc ipcions de Ta- agona, el ma eix que a la es a de ciu a s de l'impe i oma, i on no s'hi coneix cap es a, almenys ins al momen p esen , e que com an s d'al es po can ia pe la ece ca incansable dels a queolegs, la insc ipció dedicada a Lleo i An hemi, edac ada els da e s dies de I'impe i o na23, con e an sols nou pa aules, pe o la menció dels dos 17 C/: O. SEECK, c P. An hemius)), Pauly-Wissowa. R.E.. ol. I, S u ga 1894, cols. 2365-2368; H.J. DIESNER. c An hemius)), Lex con de Al en Wel . Zu ic-S u ga 1965, p. 167; J. BARKER. c l aly and he Wes )), pp. 410-76, Camb idge Medie al His o y. No a Yo k 1911, pp. 392-430; J.B. BURY, His o y o ' he l.a e Roman Empi e,/iam he dea h O/' Theodosius I o he dea h o Jus inian. Lond es 1923:, L. HOMO. El Impe io Romano. T ad. de R. Vazquez, Mad id 1961, p. 342. 18 C : OROSII. His o ia ium Ad e sus Paganos, VII, 43, ed. P.L., ol. XXXI, cols. 1171-1172. HYDATII, Ch onica, XVI, ed. T. Mommsen, MGH, AA, XI, p. 17: c Debacchan ibus pe Hispanias Ba ba is...)); F. GIUNTA, Idazio ed i Ba ba i. Anua io de Es udios Medie- ales I, Uni e si a de Ba celona, 1964, 491-94. ~~HYDATII, Ch onica, ed. ci ., 244, p. 35: c ... sanguis e ugi de e a e o a die luxi signi icans Go ho um domina ione subla a F anco um ad enien e egno),. 21 APOLL. SID. 11, V. 23, a C.S. Apollina is Sidonius, ed. P. Moh , Leipzig 1896. G.S. Apoll. Sid., ed. C. Lue johann, MGH, AA, VIII, Be lin 1887, p. 174. 22 E. DIEHL, C : Res Ges ae Di i Augus i. Die Monumen um Ancy anum. He ausge- geben und e kla , Bo n 1918; Res Ges ae Di i Augus i. In od. ex o y no as de A. Ma- ga iños, Mad id 1951. 23 El da e empe ado ci a a les insc ipcions omanes de Ba celona es M. Au eli Ca o. Vid. S. MARINB BIGORRA, Insc ipciones omanas de Ba celona. Lapida ias y Musi as. Ayun amien o de Ba celona, Ba celona 1973, pp. 34-35. A les insc ipcions de Lleida es M. Au eli Nume ia. C : F. LARA PEINADO, Epig a ia Romana de Le ida. Lleida 1973, p. 142. empe ado s ha pe mes ambé ixa -ne la c onologia. Pe al a pa , cons i ueix un dels pocs es imonis conse a s de l'empe ado An - hemi, a pa de les monedes obades al sud de G an B e an~a~~. La insc ipcio p esen es edac ada segons I'es il adicional de les insc ipcions impe ials i apa eix dedicada a la concepció pagana de la Salus augus a, semp e que accep em la in e p e ació d'Hübne . Aques a dedicació es n~ol signi ica i a, com a e lex de I'epoca a za- osa de les in asions. Es ben coneguda l'exis encia del emple dedica a Salus al u ó del Qui inal, i així ma eix la se a mencio a di e en s au o s lla ins, des de Pla~ e~~ ins a Taci . Com a no a comuna cal es- sal a que l'esmen és un e lex de momen s de c isi a la his o ia de la Roma an iga, necessi ada de l'aju de les di ini a s adicionals. Enca a que es po a güi que la mencio a les comedies de Plau e es es i a, cal ambé eni en comp e que Plau e es con empo ani de les gue es púniques i de l'expansió de Roma, en an que Taci en a esmen a p oposi de la consul a eali zada en emps de l'empe ado Cla~di~~. Aques e pod ia explica la p esencia d'una e minologia pagani zan a la ciu a de Ta agona d'epoca c is iana. Aixo no obs an , el ex de la insc ipcio e un cla con ingu adicional, aplican als empe ado s el í ol hono í ic de dominus, que ha ia es a e i a pe Augus i Tibe i, pe o que a se accep a mes a d de o ma gene al27. Aques e adicional explica ia un segon mo iu pagani zan en con as amb l'aplicació d'aques i ol nomes a C is , Nos e Senyo , com apa eix, pe exemple, a les pagines d'O osi2*. Les llui es de Veo i An hemi con a els bi ba s, en especial els an- dals del no d d'A ica jus i iquen la dedicació d'aques a insc ipcio mo- numen al, da e es imoni del pode de Roma a la península, accep a pels pobles ba ba s, sueus i isigo s, que enca a eien a iba llu s am- baixades ins a Ta agona, l'an iga capi al de la Hispania Ci e io , i que ha ia de coneixe la se a des ucció gai ebé de ini i a so a el ei Eu ic, nomes qua e anys més a d29. Aques e a de e mina en aques a insc ipcio el seu ca ac e de da e a insc ipcio omana impe ial 24 Vid. pe a aques pun , L. ALCOCK. A lh~i k B i ain. His o/: and A chaeolog~i A.D. 367-634. Ha mondswo h 1973, p. 157. 25 PI. Cap . IV, 2, 84; Asin. 111, 3, 123; 3, 137; Cis ., IV, 2, 76. Me c. V, 2, 26. 26 Tac. Ann. XII. 23. 27 Sue . Aug. 53; Tib. 27; Dom. 13. 28 OROSII, OP. ci ., VI, 17. 29A. SCHULTEN, Ta aco. T ad. de L. Pe ico , Ba celona 1948, p. 69: c en el 476, Ta a- gona ue des ozada po el ey isigodo Eu ico. Es o e a el in de la Ta aco omana...)). Pe al emps següen , cJ F. MATEU Y LLOPIS, <(Ta agona du an e 10s isigodos~~, XLIV, B.A., 1944, pp. 69-104; R. D'ABADAL I DE VINYALS, Dels isigo s als ca alans. Ba celona, eed. 1978. coneguda a Hispania, almenys ins a ui, pe que, com diu Seneca ma eix, les gene acions p ope es semp e oba an alguna cosa mes pe descob i 30. 30 CJ SEN. Na . Quaes ., VI, 5, 3, ed. P. Ol ama e, Pa is 1929: cNulla es consu n- ma a es , du n incipi (...) e iam cum mul um ac i e i , o nnis amen ae as quod aga in- enie ...)).