M.
CAVAROZZI i
M.
A. GARRET~N (eds.),
Mue e
y
esunección
-10s
pa idos polí icos en el
au o i a isme
y
las ansi-
ciones del Cono Su -,
San iago de Chile, FLACSO,
1989.
Amb l'acabamen dels kgims mili a s al Con Sud, inaugu a s al B asil
el
1964
i closos amb el comenqamen de la ansició democ i ica a Xile, es
p esen a aques ecull de eballs sob e els ac o s polí ics, cen a onamen al-
men en els pa i s polí ics.
Els kgims au o i a is, o i se di e en s, compa ien la ma eixa missió:
desa icula la socie a p eceden i es abli un nou ipus de elació en e
1'Es a i la socie a ci il, ans o man els models de desen olupamen i o ga-
ni zació social igen s. També hi hagué l'in en alli de l'e adicació de la
polí ica i de la ep esen ació i pa icipació popula .
D'aques pun de pa ida el conjun d'au o s es plan eja les següen s
qües ions:
El pape dels pa i s en el sis ema
oli ic
an e io als sgims mili a s i en el
desencadenamen de la c isi que els o igini.
L'e olució dels pa i s en els kgims mili a s.
Pape dels pa i s en els p ocessos de ansició i consolidació democ h-
iques.
Conscien s que so a l'e ique a de pa i polí ic hi ha ac o s polí ics mol di e-
en s, es p esen a una adiog a ia dels ac o s clhssics en els qua e sis emes.
A A gen ina es po pa la més de accions que no pas de pa i s, ja que
cada o qa endeix a de ini -se com a ep esen an del o . La densi a de la
socie a ci il po i els pa i s a eni un o a elamen com a subcul u es
pe b amb una es uc u a in e na dkbil i amb una baixa capaci a de p esen a -
se a la socie a com a pa i s mol p oclius a la del seu lide a ,
cosa que els ha e mol di usos ideol6gicamen .
A B asil és el o pape de l'Es a que condiciona un sis ema de pa i s
mol dkbil i aques s són més a ia ins umen s d'in eg ació nacional que no
pas de democ icia polí ica. En aques cas el clien elisme
jigi
un pape c ucial
degu a un sis ema mol eli is a.
La con inui a ins i ucional i la discon inui a social de Xile albe ga un
sis ema de pa i s mol idel al accionamen social i ideolbgic que compo a
una o a pola i zació amb di icul a s pe es abli conce ació.
Pape s
35 (1990) (139-148)
<<Pape s,>: Re is a de Sociologia
Pinalmen , a U uguay el sis ema bipa idis a classic exp essa malamen les
di e ncies socials i ideolbgiques pe b, com a Xile, els pa i s juguen un
impo an pape en la canali zació de les demandes. És en la c isi d'aques
sis ema adicional que eme geixen les o ces a mades i que més a d, ja amb
la democ icia, es c ea i un espai pe a una e ce a o qa polí ica no in eg ada
en cap dels dos pa i s.
So a les dic adu es, els pa i s expe imen en un es ancamen dels seus
lide a s i una g an di icul a de eno ació ideolbgica a causa que les ans o -
macions socials no són hcils de cap a . El posicionamen col.lec iu de l'ob a
en a o dels pa i s com a pila dels sis emes a que la se a anilisi sigui poc
c í ica en aques aspec e. Les innegables di icul a s de les condicions so a
l'au o i a isme no hau ien d'ocul a un ce acomodamen , enca a que p o-
isional, de les éli es dels pa i s, possible g icies a la e icali a de les es uc-
u es clandes ines que compo en manca de deba i que ob en un
en on amen en e elles i no es gene acions dins de les o gani zacions.
La ansició polí ica en el Con Sud é com a ac o s p i ilegia s els pa i s, ja
que els au o s c euen que encapqalen els p ocessos d'en on amen i can i ins-
i ucional i les negociacions implíci es i explíci es. Es cons a a el encamen del
consens en e els que adminis en la ansició i els que canali zen les demandes
socials, cosa que dóna lloc a una p eca ie a ins i ucional amb el conseguen
pe ill de eg essió au o i i ia. No hagués es a de més un ap o undimen sob e
els p ocessos de ansició, cosa que com a ma c concep ual hau ia dona més
p ecisió en l'anilisi dels pa i s al Con Sud, i segu amen hau ia demos a que
en una ansició hi ha di e sos p ocessos in e ns que ni comencen ni acaben al
ma eix emps. Aques ap o undimen sens dub e hagués con ibui a l'elabo a-
ció eb ica de la ansició, an necessi ia en uns momen s en qu ja ha
comenqa una cu sa, que de momen es dóna en pun s dlAm ica Lla ina, l'es i
cen e dlEu opa i llA ica del Sud.
Po se el concep e emp a , de sis ema de pa i s, no és su icien men
ampli com pe inclou e una anilisi de les éli es poli iques en co elació amb
la co upció. En alguns dlaques s paisos la classe polí ica a essa una c isi de
c edibili a p ou impo an (A gen ina, pe exemple) com pe p odui un ce
decensís espec e a la ansició, alimen a ambé pe la se e a c isi econbmica
que po posa en pe ill el model pa icipa iu de les classes popula s p oposa
pe algun dels au o s.
QUIM
TRES