Ressenya

M. CAVAROZZI i M. A. GARRET~N (eds.), Muerte y resunección -10s partidos políticos en el autoritarisme y las transiciones del Cono Sur-, Santiago de Chile, FLACSO, 1989. Amb l'acabament dels rkgims militars al Con Sud, inaugurats al Brasil el 1964 i closos amb el comenqament de la transició democritica a Xile, es presenta aquest recull de treballs sobre els actors polítics, centrat fonamentalment en els partits polítics. Els rkgims autoritaris, tot i ser diferents, compartien la mateixa missió: desarticular la societat precedent i establir un nou tipus de relació entre 1'Estat i la societat civil, transformant els models de desenvolupament i organització social vigents. També hi hagué l'intent fallit de l'erradicació de la política i de la representació i participació popular. D'aquest punt de partida el conjunt d'autors es planteja les següents qüestions: El paper dels partits en el sistema oli tic anterior als rsgims militars i en el desencadenament de la crisi que els origini. L'evolució dels partits en els rkgims militars. Paper dels partits en els processos de transició i consolidació democrhtiques. Conscients que sota l'etiqueta de partit polític hi ha actors polítics molt diferents, es presenta una radiografia dels actors clhssics en els quatre sistemes. A Argentina es pot parlar més de faccions que no pas de partits, ja que cada forqa tendeix a definir-se com a representant del tot. La densitat de la societat civil porti els partits a tenir un fort arrelament com a subcultures perb amb una estructura interna dkbil i amb una baixa capacitat de presentarse a la societat com a partits molt proclius a la del seu liderat, cosa que els ha fet molt difusos ideol6gicament. A Brasil és el fort paper de l'Estat que condiciona un sistema de partits molt dkbil i aquests són més aviat instruments d'integració nacional que no pas de democricia política. En aquest cas el clientelisme jigi un paper crucial degut a un sistema molt elitista. La continuitat institucional i la discontinuitat social de Xile alberga un sistema de partits molt fidel al fraccionament social i ideolbgic que comporta una forta polarització amb dificultats per establir concertació. Papers 35 (1990) (139-148) <<Papers,>: Revista de Sociologia Pinalment, a Uruguay el sistema bipartidista classic expressa malament les difertncies socials i ideolbgiques perb, com a Xile, els partits juguen un important paper en la canalització de les demandes. És en la crisi d'aquest sistema tradicional que emergeixen les forces armades i que més tard, ja amb la democricia, es creari un espai per a una tercera forqa política no integrada en cap dels dos partits. Sota les dictadures, els partits experimenten un estancament dels seus liderats i una gran dificultat de renovació ideolbgica a causa que les transformacions socials no són fhcils de captar. El posicionament col.lectiu de l'obra en favor dels partits com a pilar dels sistemes fa que la seva anilisi sigui poc crítica en aquest aspecte. Les innegables dificultats de les condicions sota l'autoritarisme no haurien d'ocultar un cert acomodament, encara que provisional, de les élites dels partits, possible gricies a la verticalitat de les estructures clandestines que comporten manca de debat i que obren un enfrontament entre velles i noves generacions dins de les organitzacions. La transició política en el Con Sud té com a actors privilegiats els partits, ja que els autors creuen que encapqalen els processos d'enfrontament i canvi institucional i les negociacions implícites i explícites. Es constata el trencament del consens entre els que administren la transició i els que canalitzen les demandes socials, cosa que dóna lloc a una precarietat institucional amb el conseguent perill de regressió autoritiria. No hagués estat de més un aprofundiment sobre els processos de transició, cosa que com a marc conceptual hauria donat més precisió en l'anilisi dels partits al Con Sud, i segurament hauria demostrat que en una transició hi ha diversos processos interns que ni comencen ni acaben al mateix temps. Aquest aprofundiment sens dubte hagués contribuit a l'elaboració tebrica de la transició, tan necessiria en uns moments en qut ja ha comenqat una cursa, que de moment es dóna en punts dlAmtrica Llatina, l'est i centre dlEuropa i llAfrica del Sud. Potser el concepte emprat, de sistema de partits, no és suficientment ampli com per incloure una anilisi de les élites politiques en correlació amb la corrupció. En alguns dlaquests paisos la classe política travessa una crisi de credibilitat prou important (Argentina, per exemple) com per produir un cert decensís respecte a la transició, alimentat també per la severa crisi econbmica que pot posar en perill el model participatiu de les classes populars proposat per algun dels autors. QUIM TRES