s'hau ia hagu de di quelcom sob e
el ema. No n'hi ha p ou, c eiem,
a i man I'uni a isme de I'au o , pe -
quk la qües ió é implicacions im-
po an s a I'ho a de e una anilisi
del poema en el seu conjun . Aixo,
pe o, no eu es de la ilua del
eball de Jo di Co s, que ha es a
eali za amb una g an hones eda i
amb una
ak ibia
que només una
pe sona com ell, que euneix en la
se a De sona I'heLlenis a i el semi is-
a, podia palesa .
Una de les esis que amb més
decisió de ensa Co s és que en el
can
XI
de
lJOdissea
no hi ha neces-
si a d'accep a la idea d'una
ka aba-
si.
~al~ a que la o mació no és
o iginal, é la o qa d'una p o unda
con icció.
I.
ce amen . una anilisi
impa cial del ex homk ic mos a
ben a les cla es que la consul a a
Ti ksies no é lloc a I'in e io de la
e a. Una al a de les idees que
sos é Jo di Co s és que I'au o de
I'Odissea
coneix el poema de
Gilga-
mei
(p.
224).
No em que, d'aco d amb el í ol
de I'ob a, Co s ha concedi mol
més es~ai al ac amen del ema
odisseic que no a la li e a u a o ien-
al més o menys elacionada amb el
poema homk ic. De e , la compa a-
ció no és el que, segons sembla,
s'ha ia p oposa I'au o , almenys
una compa ació que el menés a
eu e conclusions alides i impo -
an s. Pe exemple, un cop Co s ha
desc i el ia ge d'odisseu al món
del més enlla, s'acon en a esbossan
les idees sob e el món d'ul a omba
en e els egipcis, els mesopo amis i
al es pobles.
I,
en el da e capí ol,
se'ns o e eix una isió sin k ica del
ema de GilgameS i el seu ia ge al
món dels mo s, pe 6 sense insis i
gai e en les semblances que poden
o e i els dos poemes
-o
les di e-
encies. L'in e ks del eball, pe o,
no min a e aixo. ca són escassí-
sims els es udis que enim a Ca alu-
nya sob e les elacions O ien -G e-
cia que a a, des del desxi amen del
micknic i els nous coneixemen s de
la li e a u a del P oxim O ien .
DO-
,
'
den se un bon pun de pa enqa pe
a ob i nous ho i zons a la ece ca.
Co s és un dels c ida s a ap o undi -
hi. El llib e que ens ha o e el
nnos a com un bon coneixedo dels
dos mons. La bibliog a ia que ma-
neja I'au o
és
mol comple a, i sap
p end e posicions en cada cas. En
suma, que espe em d'ell, ben a ia ,
d'al es es udis sob e aques asci-
nan món en el aual dues-cul u es es
oben i s'in lueixen. De e , a ui no
es po se home is a sense pode
disposa de les a mes que ens o -
neixen les li e a u es del P bxim
O ien .
Josep Alsina Clo a
Y.
GRIS^
Le
suicide Ans
la
Rome an ique
Bella min, Mon eal. Les Belles
Le es, Pa is
1982.
325
pp.
Aques llib e, nascu d'una esi
doc o al de ensada a la Uni e si é
de Pa is-So bonne pe
Y.
G isé no
p e én, de cap mane a, se una guia
sob e el suicidi a Roma que pugui
sa is e o a mena de cu iós pel
ema, sigui o no sigui un iloleg
clissic. Deixa mol cla I'au o a, i
ambé el seu ilhs e p ologuis a,
P.
G imal, que l'es udi no és sociologic
ni psicologic ni p e én endinsa -se
en les osco s de I'inima omana,
sinó que pa eix d'una ece ca de a-
llada de ex os (des de la undació de
Roma ins al inal del segle
II
dC),
ia el ocabula i co esponen a la
noció ~suicidin i en a una anilisi
de allada des d'un pun de is a
semin ic i ilologic. A aques a p i-
me a olun a de I'au o a esponen
dues pa s del llib e (p ecisamen e
les que I'ob en i el anquen), ona-
men als pe qui d'elles neix la es a
d'apa a s: un capí ol p elimina
(que deixa un ce egus de no-
exhaus i i a ), i ula <<La no ion de
suicide
i
Rome: examen sommai e
de ses o mes d'exp ession, i un
annex, on
Y.
G isé o e eix una llis a
dels més impo an s gi s idiomi ics
lla ins (amb e e encia a au o s que
els usen) pe indica el suicidi. A e-
gim, a més a més, pe conclou e
aques a isió gene al de I'ob a, que
la esi es mou al ol an d'una
p emissa onamen al, que és una
mena de conclusió a anqada
a
pno-
i: a Roma no es ju ja a el sui'cidi en
ell ma eix, com a ac e qües ionable,
sinó en o cas, <<la in enció de qui
come I'ac e o el mk ode elegi pe a
e -ho. (p.
18).
El llib e a més dels apa a s ci a s,
es di ideix en capí ols dedica s a:
1)
una desc ipció de allada del suicidi a
Roma; 2) I'aspec e eligiós del p o-
blema, o mi an quina és la so
que espe a els cossos i inimes dels
suicides; 3) la mo al omana da an
del suicidi, i
4)
I'aspec e ju ídic de la
qües ió, enin en comp e la ipa i-
ció en e homes lliu es, solda s i
esclaus.
Del capí ol p elimina (pp. 21-28)
cal ema ca , na u almen des del
pun de is a de la his o ia de les
~a aules. I'abskncia del mo nsuici-
dium*, el qual, a pesa de se lla í,
és d'ús ela i amen ecen (mei a
del segle XVIII). Dins del pe íode
his o ic que comp en aques es udi,
les ó mules que designen <<suicidi,,
es poden classi ica endos g ups: 1)
exp essions que e elen la conscien-
cia del subjec e de ma a -se (mo em
sibi conscisce e, mo em a cesse e
...)
i 2) ó mules que desc iuen la ase
<<ope acional,, de I'ac e (se ansue -
be a e, se injice e
...).
El
capí ol p ime (pp. 31-57,
<<F équence du suicide chez les o-
mains,,) ecull i o e eix d'una mane-
a mol cla a o es les dades de les
on s, enin en comp e que la p o-
esso a G isé pa eix de la idea que
<<no exis ia pas cap co en suicido-
gen en e els omans, (p. 32), idea
no gens de ensada habi ualmen . Pe
aconsegui aixb, a una llis a c ono-
lbgica de su'icidis ecolli s pe les
on s, des de I'o igen de Roma ins a
la i de l'al impe i. Aques cens
nec ologic- (pp. 34-53) 'es uc u a
a pa i de les següen s dades:
a)
iden i icació de I'kpoca his b ica;
b) da a de. la mo ; c) iden i a de la
íc ima;
d)
mo iu del suicidi al4ega
pe la on que e e eix el e ;
e) mi ja u ili za pe a ma a -se. La
llis a comp kn, a més, dues subdi i-
sions: su'icidis consuma s i su'icidis
no consuma s i, na u almen , a
acompanyada de la imp escindible
e e encia a la on que dóna la
in o mació. El comen a i a aques s
quad es no pe me a iba a conclu-
sions espec acula s (pensa , pe
exemple, que a la socie a omana
exis ís una .libido mo iendi,,), sinó
més a ia a la idea que el suicidi ou
iscu com una
solució
excepcio-
nals da an de *p oblemes excep-
cionals*.
En el segon capí ol (pp. 59-92,
'(Les ypes de suicide a Romen), la
p o esso a G isé in en a anali za , a
la llum de les mode nes classi ica-
cions psicologiques i sociolbgiques,
els ipus de sui'cidi dins del món
o ni; és
a
di , di ideix els sui'cidis
ecolli s en:
a)
conduc es d'e asió;
b)
conduc es ideologiques; c) con-
duc es obla i es; d) conduc es ag es-
si es, i e) conduc es lúdiques.
Les dades anali zades ensenyen
que el sis ema més u ili za (c . p.
61-62) ou, dins de les conduc es
d'e asió, el de la ugida i, en con-
c e , el suicidi co nes pe escapa a
les conseqüencies in aman s d'una
des e a mili a o d'una caiguda en
desg icia. De o a mane a, la sín esi
que pod ia esumi les conduc es
psicologiques omanes en e s el sui-
cidi és que el omi, ma an -se, no
uig de la ida ma eixa, sinó d'una
se ie de condicions que, segons el
pun de is a, la podien e més
insupo able que la mo ma eixa.
Pel que a als *Modes de sui'cidi a
Roma,, (cap.
111,
pp. 93-123), i'au o-
a els in en a ia enin en comp e
dues coses: la eqiiencia del es i-
moni d'un de e mina .es il>> i, en
segon lloc, la ca ego ia social que
enia en el món omi. Així, na u al-
men , sob esu d'una mane a cla a un
ipus de suicidi di ec e (sense in e en-
ció de e ce s). el suicidi a a és del
,,
e o ( ewu n, gladium, cul e , e c.),
men e que la eqüencia i I'ap eci del
me ode a descendin , passan pe
sis emes con1 la in e enció d'al i, el
suicidi mu u, l'obe u a de les enes'(e1
suicidi, p obablemen , més dolq i
plaen , sbb e o si es a amb aigua
calen a), l'emme zinamen i el penja-
men (el me ode més a ulga >>, el
p e e i pel poble baix i odia pe les
classes ele ades) i acaban pe sis emes
absolu amen mino i a is com el sui-
cidi pe imme sió o pe escla imen
(és a di , i a -se des d'una de e ni-
nada alqada) i, ins i o , el d'ina-
nició.
Les pa s
11, 111
i
IV
del llib e
(caps.
IV,
V;
VI-VI11
i
IX-X,
es-
~ec i amen ) abandonen ja I'aspec e
més o mal del sui'cidi (magni ica-
men oca ), pe endinsa -se en una
ece ca de dades i una in e p e ació
d'aques es una mica supe icial, pe -
qui. els camps que
Y.
G isé p e én
oca en an poques ~lanes (*Les
conséquences yligieuses du suicide
i
Rome,,; ~L'E hique omaine ace
au suicide. i .Le d oi omain e le
suicide,,) necessi en, pe a ells sols (i
p obablemen des del pun de is a
del suicidi no el enen), es udis
monog i ics. Pe aixo aques a sego-
na pa del llib e dóna una mica la
sensació de passa pe sob e de
qües ions impo an s, pe al de po-
de busca i o e i al lec o solamen
16:s pinzellades més in e essan s, les
quals li posa an a I'abas una isió
pano imica i no pas un es udi de a-
lla . Aques , pe o, és ambé el me i
del llib e que a a comen em.
Des d'aques pun de is a es
poden ema ca mol es p esencies
in e essan s i ambé alguna abs ncia:
pe exemple, el capí ol cinqu , dedi-
ca a la so ese ada als suicides a
I'al e món, s'ocupa d'una in e es-
san analisi sob e una desc ipció i
in e p e ació d'aques a si uació dins
del món li e a i de I'Eneida de Vi -
gili (lib.
VI),
sense a iba , pe o, a
cap conclusió in e essan ; l'apa a
de la mo al omana en e s el suicidi
a una minsa desc ipció de la majo
pa de co en s ilosb ics que an
ocupa -se del ema, pe o en can i
pa la mol i bé d'una de les p inci-
pals opcions iades pels omans:
I'es oicisme, des d'un doble i ona-
men al pun de is a, el de Cice ó i
el de Skneca (pe més que ambé
pa li d'Epic e o de Ma c Au eli).
La conclusió és cla a: pe als es oics,
enca a que can ii' el pun de is a de
la e lexió, el suicidi és, en da e
e me, el % e i able p i ilegi de la
aó>> (p. 223).
La es a de capí ols oca ja, d'una
mane a més senzilla, al es pun s,
com són el suicidi i la li e a u a
lla ina (la his b ica i la de icció) o la
legislació del suicidi a Roma, des de
l' poca epublicana ins al segle
11
dC ( en especial m asi en la qües-
ió de si 1'Es a con isca a o no els
béns del suicida).
La ~Conclusión del llib e (pp.
283-285) espon al c i e i de ecolli
solamen les dades que ha a anGa
I'au o a als di e en s capí ols, sense
in en a e una idea de sín esi que,
de o a mane a, ja ha ia a anga a la
in oducció. En de ini i a, aques
llib e, comple a pe un anex (ja
ci a ), pe un apa a de bibliog a ia
i pe un Index nominum, omple
d'una mane a sa is ac o ia, enca a
que no exhaus i a, un bui d'es udis
monog i ics impo an , i aixo, na u-
almen , semp e és bo.
Joan
Gómez
i
Palla b
CHARLES
ROWAN
BEYE
Epic and Romance in
he
~A gonau ica~ o Apollonius
Fo ew. by John Ga dne .
Sou he n Illinois Uni e si y
P ess. (Li e a y S uc u es).
1982.
XIV.
+
191
pp.
La se ie <<Li e a y S uc u es,,, di-
igida po John Ga dne , nos o ece
un nue o abajo cuyo au o ,
C.
R.
Beye, se habia aden ado ya en la
poesia de Apolonio de Rodas con
un es udio sob e el ca ác e de Jasón
como hé oe de amo (~Jason as
lo e-he o in Apollonius, A gonau i-
ca.,
GRBS,
X,
1969,
pp. 31-55), del
que es e lib o es en pa e ampliación
y desa ollo.
El au o inicia su es udio con un
capi ulo dedicado al poe a, en el
que, a la ez que nos in oduce en
10s asgos p incipales de su poesia,
aza una .semblanza del ambien e
li e a i0 que dio luga a la composi-
ción de las <<A gonáu icas~~. En el
capi ulo segundo se pone de elie e
la g an impo ancia de la adición
pa a una poesia de ca ác e e udi o.
El mi o a gonáu ico, an an iguo,