Recensions

s'hau ia hagu de di quelcom sob e el ema. No n'hi ha p ou, c eiem, a i man I'uni a isme de I'au o , pe - quk la qües ió é implicacions im- po an s a I'ho a de e una anilisi del poema en el seu conjun . Aixo, pe o, no eu es de la ilua del eball de Jo di Co s, que ha es a eali za amb una g an hones eda i amb una ak ibia que només una pe sona com ell, que euneix en la se a De sona I'heLlenis a i el semi is- a, podia palesa . Una de les esis que amb més decisió de ensa Co s és que en el can XI de lJOdissea no hi ha neces- si a d'accep a la idea d'una ka aba- si. ~al~ a que la o mació no és o iginal, é la o qa d'una p o unda con icció. I. ce amen . una anilisi impa cial del ex homk ic mos a ben a les cla es que la consul a a Ti ksies no é lloc a I'in e io de la e a. Una al a de les idees que sos é Jo di Co s és que I'au o de I'Odissea coneix el poema de Gilga- mei (p. 224). No em que, d'aco d amb el í ol de I'ob a, Co s ha concedi mol més es~ai al ac amen del ema odisseic que no a la li e a u a o ien- al més o menys elacionada amb el poema homk ic. De e , la compa a- ció no és el que, segons sembla, s'ha ia p oposa I'au o , almenys una compa ació que el menés a eu e conclusions alides i impo - an s. Pe exemple, un cop Co s ha desc i el ia ge d'odisseu al món del més enlla, s'acon en a esbossan les idees sob e el món d'ul a omba en e els egipcis, els mesopo amis i al es pobles. I, en el da e capí ol, se'ns o e eix una isió sin k ica del ema de GilgameS i el seu ia ge al món dels mo s, pe 6 sense insis i gai e en les semblances que poden o e i els dos poemes -o les di e- encies. L'in e ks del eball, pe o, no min a e aixo. ca són escassí- sims els es udis que enim a Ca alu- nya sob e les elacions O ien -G e- cia que a a, des del desxi amen del micknic i els nous coneixemen s de la li e a u a del P oxim O ien . DO- , ' den se un bon pun de pa enqa pe a ob i nous ho i zons a la ece ca. Co s és un dels c ida s a ap o undi - hi. El llib e que ens ha o e el nnos a com un bon coneixedo dels dos mons. La bibliog a ia que ma- neja I'au o és mol comple a, i sap p end e posicions en cada cas. En suma, que espe em d'ell, ben a ia , d'al es es udis sob e aques asci- nan món en el aual dues-cul u es es oben i s'in lueixen. De e , a ui no es po se home is a sense pode disposa de les a mes que ens o - neixen les li e a u es del P bxim O ien . Josep Alsina Clo a Y. GRIS^ Le suicide Ans la Rome an ique Bella min, Mon eal. Les Belles Le es, Pa is 1982. 325 pp. Aques llib e, nascu d'una esi doc o al de ensada a la Uni e si é de Pa is-So bonne pe Y. G isé no p e én, de cap mane a, se una guia sob e el suicidi a Roma que pugui sa is e o a mena de cu iós pel ema, sigui o no sigui un iloleg clissic. Deixa mol cla I'au o a, i ambé el seu ilhs e p ologuis a, P. G imal, que l'es udi no és sociologic ni psicologic ni p e én endinsa -se en les osco s de I'inima omana, sinó que pa eix d'una ece ca de a- llada de ex os (des de la undació de Roma ins al inal del segle II dC), ia el ocabula i co esponen a la noció ~suicidin i en a una anilisi de allada des d'un pun de is a semin ic i ilologic. A aques a p i- me a olun a de I'au o a esponen dues pa s del llib e (p ecisamen e les que I'ob en i el anquen), ona- men als pe qui d'elles neix la es a d'apa a s: un capí ol p elimina (que deixa un ce egus de no- exhaus i i a ), i ula <<La no ion de suicide i Rome: examen sommai e de ses o mes d'exp ession, i un annex, on Y. G isé o e eix una llis a dels més impo an s gi s idiomi ics lla ins (amb e e encia a au o s que els usen) pe indica el suicidi. A e- gim, a més a més, pe conclou e aques a isió gene al de I'ob a, que la esi es mou al ol an d'una p emissa onamen al, que és una mena de conclusió a anqada a pno- i: a Roma no es ju ja a el sui'cidi en ell ma eix, com a ac e qües ionable, sinó en o cas, <<la in enció de qui come I'ac e o el mk ode elegi pe a e -ho. (p. 18). El llib e a més dels apa a s ci a s, es di ideix en capí ols dedica s a: 1) una desc ipció de allada del suicidi a Roma; 2) I'aspec e eligiós del p o- blema, o mi an quina és la so que espe a els cossos i inimes dels suicides; 3) la mo al omana da an del suicidi, i 4) I'aspec e ju ídic de la qües ió, enin en comp e la ipa i- ció en e homes lliu es, solda s i esclaus. Del capí ol p elimina (pp. 21-28) cal ema ca , na u almen des del pun de is a de la his o ia de les ~a aules. I'abskncia del mo nsuici- dium*, el qual, a pesa de se lla í, és d'ús ela i amen ecen (mei a del segle XVIII). Dins del pe íode his o ic que comp en aques es udi, les ó mules que designen <<suicidi,, es poden classi ica endos g ups: 1) exp essions que e elen la conscien- cia del subjec e de ma a -se (mo em sibi conscisce e, mo em a cesse e ...) i 2) ó mules que desc iuen la ase <<ope acional,, de I'ac e (se ansue - be a e, se injice e ...). El capí ol p ime (pp. 31-57, <<F équence du suicide chez les o- mains,,) ecull i o e eix d'una mane- a mol cla a o es les dades de les on s, enin en comp e que la p o- esso a G isé pa eix de la idea que <<no exis ia pas cap co en suicido- gen en e els omans, (p. 32), idea no gens de ensada habi ualmen . Pe aconsegui aixb, a una llis a c ono- lbgica de su'icidis ecolli s pe les on s, des de I'o igen de Roma ins a la i de l'al impe i. Aques cens nec ologic- (pp. 34-53) 'es uc u a a pa i de les següen s dades: a) iden i icació de I'kpoca his b ica; b) da a de. la mo ; c) iden i a de la íc ima; d) mo iu del suicidi al4ega pe la on que e e eix el e ; e) mi ja u ili za pe a ma a -se. La llis a comp kn, a més, dues subdi i- sions: su'icidis consuma s i su'icidis no consuma s i, na u almen , a acompanyada de la imp escindible e e encia a la on que dóna la in o mació. El comen a i a aques s quad es no pe me a iba a conclu- sions espec acula s (pensa , pe exemple, que a la socie a omana exis ís una .libido mo iendi,,), sinó més a ia a la idea que el suicidi ou iscu com una solució excepcio- nals da an de *p oblemes excep- cionals*. En el segon capí ol (pp. 59-92, '(Les ypes de suicide a Romen), la p o esso a G isé in en a anali za , a la llum de les mode nes classi ica- cions psicologiques i sociolbgiques, els ipus de sui'cidi dins del món o ni; és a di , di ideix els sui'cidis ecolli s en: a) conduc es d'e asió; b) conduc es ideologiques; c) con- duc es obla i es; d) conduc es ag es- si es, i e) conduc es lúdiques. Les dades anali zades ensenyen que el sis ema més u ili za (c . p. 61-62) ou, dins de les conduc es d'e asió, el de la ugida i, en con- c e , el suicidi co nes pe escapa a les conseqüencies in aman s d'una des e a mili a o d'una caiguda en desg icia. De o a mane a, la sín esi que pod ia esumi les conduc es psicologiques omanes en e s el sui- cidi és que el omi, ma an -se, no uig de la ida ma eixa, sinó d'una se ie de condicions que, segons el pun de is a, la podien e més insupo able que la mo ma eixa. Pel que a als *Modes de sui'cidi a Roma,, (cap. 111, pp. 93-123), i'au o- a els in en a ia enin en comp e dues coses: la eqiiencia del es i- moni d'un de e mina .es il>> i, en segon lloc, la ca ego ia social que enia en el món omi. Així, na u al- men , sob esu d'una mane a cla a un ipus de suicidi di ec e (sense in e en- ció de e ce s). el suicidi a a és del ,, e o ( ewu n, gladium, cul e , e c.), men e que la eqüencia i I'ap eci del me ode a descendin , passan pe sis emes con1 la in e enció d'al i, el suicidi mu u, l'obe u a de les enes'(e1 suicidi, p obablemen , més dolq i plaen , sbb e o si es a amb aigua calen a), l'emme zinamen i el penja- men (el me ode més a ulga >>, el p e e i pel poble baix i odia pe les classes ele ades) i acaban pe sis emes absolu amen mino i a is com el sui- cidi pe imme sió o pe escla imen (és a di , i a -se des d'una de e ni- nada alqada) i, ins i o , el d'ina- nició. Les pa s 11, 111 i IV del llib e (caps. IV, V; VI-VI11 i IX-X, es- ~ec i amen ) abandonen ja I'aspec e més o mal del sui'cidi (magni ica- men oca ), pe endinsa -se en una ece ca de dades i una in e p e ació d'aques es una mica supe icial, pe - qui. els camps que Y. G isé p e én oca en an poques ~lanes (*Les conséquences yligieuses du suicide i Rome,,; ~L'E hique omaine ace au suicide. i .Le d oi omain e le suicide,,) necessi en, pe a ells sols (i p obablemen des del pun de is a del suicidi no el enen), es udis monog i ics. Pe aixo aques a sego- na pa del llib e dóna una mica la sensació de passa pe sob e de qües ions impo an s, pe al de po- de busca i o e i al lec o solamen 16:s pinzellades més in e essan s, les quals li posa an a I'abas una isió pano imica i no pas un es udi de a- lla . Aques , pe o, és ambé el me i del llib e que a a comen em. Des d'aques pun de is a es poden ema ca mol es p esencies in e essan s i ambé alguna abs ncia: pe exemple, el capí ol cinqu , dedi- ca a la so ese ada als suicides a I'al e món, s'ocupa d'una in e es- san analisi sob e una desc ipció i in e p e ació d'aques a si uació dins del món li e a i de I'Eneida de Vi - gili (lib. VI), sense a iba , pe o, a cap conclusió in e essan ; l'apa a de la mo al omana en e s el suicidi a una minsa desc ipció de la majo pa de co en s ilosb ics que an ocupa -se del ema, pe o en can i pa la mol i bé d'una de les p inci- pals opcions iades pels omans: I'es oicisme, des d'un doble i ona- men al pun de is a, el de Cice ó i el de Skneca (pe més que ambé pa li d'Epic e o de Ma c Au eli). La conclusió és cla a: pe als es oics, enca a que can ii' el pun de is a de la e lexió, el suicidi és, en da e e me, el % e i able p i ilegi de la aó>> (p. 223). La es a de capí ols oca ja, d'una mane a més senzilla, al es pun s, com són el suicidi i la li e a u a lla ina (la his b ica i la de icció) o la legislació del suicidi a Roma, des de l' poca epublicana ins al segle 11 dC ( en especial m asi en la qües- ió de si 1'Es a con isca a o no els béns del suicida). La ~Conclusión del llib e (pp. 283-285) espon al c i e i de ecolli solamen les dades que ha a anGa I'au o a als di e en s capí ols, sense in en a e una idea de sín esi que, de o a mane a, ja ha ia a anga a la in oducció. En de ini i a, aques llib e, comple a pe un anex (ja ci a ), pe un apa a de bibliog a ia i pe un Index nominum, omple d'una mane a sa is ac o ia, enca a que no exhaus i a, un bui d'es udis monog i ics impo an , i aixo, na u- almen , semp e és bo. Joan Gómez i Palla b CHARLES ROWAN BEYE Epic and Romance in he ~A gonau ica~ o Apollonius Fo ew. by John Ga dne . Sou he n Illinois Uni e si y P ess. (Li e a y S uc u es). 1982. XIV. + 191 pp. La se ie <<Li e a y S uc u es,,, di- igida po John Ga dne , nos o ece un nue o abajo cuyo au o , C. R. Beye, se habia aden ado ya en la poesia de Apolonio de Rodas con un es udio sob e el ca ác e de Jasón como hé oe de amo (~Jason as lo e-he o in Apollonius, A gonau i- ca., GRBS, X, 1969, pp. 31-55), del que es e lib o es en pa e ampliación y desa ollo. El au o inicia su es udio con un capi ulo dedicado al poe a, en el que, a la ez que nos in oduce en 10s asgos p incipales de su poesia, aza una .semblanza del ambien e li e a i0 que dio luga a la composi- ción de las <<A gonáu icas~~. En el capi ulo segundo se pone de elie e la g an impo ancia de la adición pa a una poesia de ca ác e e udi o. El mi o a gonáu ico, an an iguo,