Recensions

s'hauria hagut de dir quelcom sobre el tema. No n'hi ha prou, creiem, afirmant I'unitarisme de I'autor, perquk la qüestió té implicacions importants a I'hora de fer una anilisi del poema en el seu conjunt. Aixo, pero, no treu res de la vilua del treball de Jordi Cors, que ha estat realitzat amb una gran honestedat i amb una akribia que només una persona com ell, que reuneix en la seva Dersona I'heLlenista i el semitista, podia palesar. Una de les tesis que amb més decisió defensa Cors és que en el cant XI de lJOdissea no hi ha necessitat d'acceptar la idea d'una katabasi. ~al~rat que la formació no és original, té la forqa d'una profunda convicció. I. certament. una anilisi imparcial del text homkric mostra ben a les clares que la consulta a Tirksies no té lloc a I'interior de la terra. Una altra de les idees que sosté Jordi Cors és que I'autor de I'Odissea coneix el poema de Gilgamei (p. 224). Notem que, d'acord amb el títol de I'obra, Cors ha concedit molt més es~ai al tractament del tema odisseic que no a la literatura oriental més o menys relacionada amb el poema homkric. De fet, la comparació no és el que, segons sembla, s'havia proposat I'autor, almenys una comparació que el menés a treure conclusions valides i importants. Per exemple, un cop Cors ha descrit el viatge d'odisseu al món del més enlla, s'acontenta esbossant les idees sobre el món d'ultratomba entre els egipcis, els mesopotamis i altres pobles. I, en el darrer capítol, se'ns ofereix una visió sintktica del tema de GilgameS i el seu viatge al món dels morts, per6 sense insistir gaire en les semblances que poden oferir els dos poemes -o les diferencies. L'interks del treball, pero, no minva ver aixo. car són escassísims els estudis que tenim a Catalunya sobre les relacions Orient-Grecia que ara, des del desxiframent del micknic i els nous coneixements de la literatura del Proxim Orient. DO- , ' den ser un bon punt de partenqa per a obrir nous horitzons a la recerca. Cors és un dels cridats a aprofundirhi. El llibre que ens ha ofert el nnostra com un bon coneixedor dels dos mons. La bibliografia que maneja I'autor és molt completa, i sap prendre posicions en cada cas. En suma, que esperem d'ell, ben aviat, d'altres estudis sobre aquest fascinant món en el aual dues-cultures es troben i s'influeixen. De fet, avui no es pot ser homerista sense poder disposar de les armes que ens forneixen les literatures del Prbxim Orient. Josep Alsina Clota Y. GRIS^ Le suicide Ans la Rome antique Bellarmin, Montreal. Les Belles Lettres, Paris 1982. 325 pp. Aquest llibre, nascut d'una tesi doctoral defensada a la Université de Paris-Sorbonne per Y. Grisé no pretén, de cap manera, ser una guia sobre el suicidi a Roma que pugui satisfer tota mena de curiós pel tema, sigui o no sigui un filoleg clissic. Deixa molt clar I'autora, i també el seu ilhstre prologuista, P. Grimal, que l'estudi no és sociologic ni psicologic ni pretén endinsar-se en les foscors de I'inima romana, sinó que parteix d'una recerca detallada de textos (des de la fundació de Roma fins al final del segle II dC), tria el vocabulari corresponent a la noció ~suicidin i en fa una anilisi detallada des d'un punt de vista semintic i filologic. A aquesta primera voluntat de I'autora responen dues parts del llibre (precisamente les que I'obren i el tanquen), fonamentals perqui d'elles neix la resta d'apartats: un capítol preliminar (que deixa un cert regust de noexhaustivitat), titulat <<La notion de suicide i Rome: examen sommaire de ses formes d'expression, i un annex, on Y. Grisé ofereix una llista dels més importants girs idiomitics llatins (amb referencia a autors que els usen) per indicar el suicidi. Afegim, a més a més, per concloure aquesta visió general de I'obra, que la tesi es mou al voltant d'una premissa fonamental, que és una mena de conclusió avanqada a pnori: a Roma no es jutjava el sui'cidi en ell mateix, com a acte qüestionable, sinó en tot cas, <<la intenció de qui comet I'acte o el mktode elegit per a fer-ho. (p. 18). El llibre a més dels apartats citats, es divideix en capítols dedicats a: 1) una descripció detallada del suicidi a Roma; 2) I'aspecte religiós del problema, tot mirant quina és la sort que espera els cossos i inimes dels suicides; 3) la moral romana davant del suicidi, i 4) I'aspecte jurídic de la qüestió, tenint en compte la tripartició entre homes lliures, soldats i esclaus. Del capítol preliminar (pp. 21-28) cal remarcar, naturalment des del punt de vista de la historia de les ~araules. I'abskncia del mot nsuicidium*, el qual, a pesar de ser llatí, és d'ús relativament recent (meitat del segle XVIII). Dins del període historic que compren aquest estudi, les fórmules que designen <<suicidi,, es poden classificar endos grups: 1) expressions que revelen la consciencia del subjecte de matar-se (mortem sibi consciscere, mortem arcessere ...) i 2) fórmules que descriuen la fase <<operacional,, de I'acte (se transuerberare, se injicere ...). El capítol primer (pp. 31-57, <<Fréquence du suicide chez les romains,,) recull i ofereix d'una manera molt clara totes les dades de les fonts, tenint en compte que la professora Grisé parteix de la idea que <<no existia pas cap corrent suicidogen entre els romans, (p. 32), idea no gens defensada habitualment. Per aconseguir aixb, fa una llista cronolbgica de su'icidis recollits per les fonts, des de I'origen de Roma fins a la fi de l'alt imperi. Aquest cens necrologic- (pp. 34-53) \'estructura a partir de les següents dades: a) identificació de I'kpoca histbrica; b) data de. la mort; c) identitat de la víctima; d) motiu del suicidi al4egat per la font que refereix el fet; e) mitja utilitzat per a matar-se. La llista comprkn, a més, dues subdivisions: su'icidis consumats i su'icidis no consumats i, naturalment, va acompanyada de la imprescindible referencia a la font que dóna la informació. El comentari a aquests quadres no permet arribar a conclusions espectaculars (pensar, per exemple, que a la societat romana existís una .libido moriendi,,), sinó més aviat a la idea que el suicidi fou viscut com una solució excepcionals davant de *problemes excepcionals*. En el segon capítol (pp. 59-92, '(Les types de suicide a Romen), la professora Grisé intenta analitzar, a la llum de les modernes classificacions psicologiques i sociolbgiques, els tipus de sui'cidi dins del món rorni; és a dir, divideix els sui'cidis recollits en: a) conductes d'evasió; b) conductes ideologiques; c) conductes oblatives; d) conductes agressives, i e) conductes lúdiques. Les dades analitzades ensenyen que el sistema més utilitzat (cf. p. 61-62) fou, dins de les conductes d'evasió, el de la fugida i, en concret, el suicidi cornes per escapar a les conseqüencies infamants d'una desfeta militar o d'una caiguda en desgricia. De tota manera, la síntesi que podria resumir les conductes psicologiques romanes envers el suicidi és que el romi, matant-se, no fuig de la vida mateixa, sinó d'una serie de condicions que, segons el punt de vista, la podien fer més insuportable que la mort mateixa. Pel que fa als *Modes de sui'cidi a Roma,, (cap. 111, pp. 93-123), i'autora els inventaria tenint en compte dues coses: la freqiiencia del testimoni d'un determinat .estil>> i, en segon lloc, la categoria social que tenia en el món romi. Així, naturalment, sobresurt d'una manera clara un tipus de suicidi directe (sense intervenció de tercers). el suicidi a través del ,, ferro (fewurn, gladium, culter, etc.), mentre que la freqüencia i I'apreci del metode va descendint, passant per sistemes con1 la intervenció d'altri, el suicidi mutu, l'obertura de les venes'(e1 suicidi, probablement, més dolq i plaent, sbbretot si es fa amb aigua calenta), l'emmetzinament i el penjament (el metode més avulgar>>, el preferit pel poble baix i odiat per les classes elevades) i acabant per sistemes absolutament minoritaris com el suicidi per immersió o per esclafiment (és a dir, tirar-se des d'una deterrninada alqada) i, fins i tot, el d'inanició. Les parts 11, 111 i IV del llibre (caps. IV, V; VI-VI11 i IX-X, res- ~ectivament) abandonen ja I'aspecte més formal del sui'cidi (magnificament tocat), per endinsar-se en una recerca de dades i una interpretació d'aquestes una mica superficial, perqui. els camps que Y. Grisé pretén tocar en tan poques ~lanes (*Les conséquences yligieuses du suicide i Rome,,; ~L'Ethique romaine face au suicide. i .Le droit romain et le suicide,,) necessiten, per a ells sols (i probablement des del punt de vista del suicidi no el tenen), estudis monogrifics. Per aixo aquesta segona part del llibre dóna una mica la sensació de passar per sobre de qüestions importants, per tal de poder buscar i oferir al lector solament 16:s pinzellades més interessants, les quals li posaran a I'abast una visió panorimica i no pas un estudi detallat. Aquest, pero, és també el merit del llibre que ara comentem. Des d'aquest punt de vista es poden remarcar moltes presencies interessants i també alguna abstncia: per exemple, el capítol cinqut, dedicat a la sort reservada als suicides a I'altre món, s'ocupa d'una interessant analisi sobre una descripció i interpretació d'aquesta situació dins del món literari de I'Eneida de Virgili (lib. VI), sense arribar, pero, a cap conclusió interessant; l'apartat de la moral romana envers el suicidi fa una minsa descripció de la major part de corrents filosbfics que van ocupar-se del tema, pero en canvi parla molt i bé d'una de les principals opcions triades pels romans: I'estoicisme, des d'un doble i fonamental punt de vista, el de Ciceró i el de Skneca (per més que també parli d'Epictet o de Marc Aureli). La conclusió és clara: per als estoics, encara que canvii' el punt de vista de la reflexió, el suicidi és, en darrer terme, el %veritable privilegi de la raó>> (p. 223). La resta de capítols toca ja, d'una manera més senzilla, altres punts, com són el suicidi i la literatura llatina (la histbrica i la de ficció) o la legislació del suicidi a Roma, des de l'tpoca republicana fins al segle 11 dC (fent especial tmfasi en la qüestió de si 1'Estat confiscava o no els béns del suicida). La ~Conclusión del llibre (pp. 283-285) respon al criteri de recollir solament les dades que ha avanGat I'autora als diferents capítols, sense intentar fer una idea de síntesi que, de tota manera, ja havia avangat a la introducció. En definitiva, aquest llibre, completat per un anex (ja citat), per un apartat de bibliografia i per un Index nominum, omple d'una manera satisfactoria, encara que no exhaustiva, un buit d'estudis monogrifics important, i aixo, naturalment, sempre és bo. Joan Gómez i Pallarb CHARLES ROWAN BEYE Epic and Romance in the ~Argonautica~ of Apollonius Forew. by John Gardner. Southern Illinois University Press. (Literary Structures). 1982. XIV. + 191 pp. La serie <<Literary Structures,,, dirigida por John Gardner, nos ofrece un nuevo trabajo cuyo autor, C. R. Beye, se habia adentrado ya en la poesia de Apolonio de Rodas con un estudio sobre el carácter de Jasón como héroe de amor (~Jason as love-hero in Apollonius, Argonautica., GRBS, X, 1969, pp. 31-55), del que este libro es en parte ampliación y desarrollo. El autor inicia su estudio con un capitulo dedicado al poeta, en el que, a la vez que nos introduce en 10s rasgos principales de su poesia, traza una .semblanza del ambiente literari0 que dio lugar a la composición de las <<Argonáuticas~~. En el capitulo segundo se pone de relieve la gran importancia de la tradición para una poesia de carácter erudito. El mito argonáutico, tan antiguo,