man é una aonable expec a i a
d'exis encia. Els a an a ges del c6dex
an p enen o ma i es an ap ecian .
A més, el iom del c is ianisme sem-
bla que doni un impuls inal, enca a
que asense ell, p obablemen ambé
hau ia queda com a guanyado el c6-
dex~ (p.
73).
El da e capí ol del llib e el cons i-
ueix un epíleg que, més que ecolli
les idees des acables del llib e, plan e-
ja algunes qües ions de u u pe a la
in es igació sob e el camp i o e eix les
dues conclusions bbiques que han
pe m s al cbdex con ibui d'una ma-
ne a impo an a la supe i encia de la
li e a u a an iga:
1)
La
supe io capaci a del cbdex
(sis egades supe io al o lle) ha pe -
m s, .quan s'ha p ese a , disposa de
sis egades més ma e ial que si s'ha-
gués conse a el o lle.
2)
El o lle é més endhcia a e -se
malbé, men e que la cons ucció del
cbdex suposa ja algun ipus d'enqua-
de nació, la qual cosa ambé ol di
p o ecció.
No ens cal al a cosa, doncs, que e-
comana e mamen aques llib e, el
qual, po se o i es an manca d'una
ce a agili a exposi i a, apo a una
g an quan i a de dades impo an s i
una pe i a se ie de conclusions, sblida-
men basades en les apo acions i ani-
lisi an de les on s li e i ies com del
ma eix coneixemen dels supo s ísics
de I'esc ip u a.
Joan Gmez
i
Palia i3
Ac as del Simposio pa a el es udio
de
10s códices del *Comen a io al
Apocalipsiss de ~e&o de Liébana
Mad id, Joyas Bibliog á icas
1978-1980; 3 olums; ol.
I,
291
PP.
+
Ihs. o a de ex ;
ol.
11,
337
pp.;
ol.
111,
187
pp.
de Ihs.
+
índex.
El ema d'aques Simposi és el pa-
gamen d'un deu e que enien his o-
iqdo s de I'a , ildlegs i paleag a s
en e s una de les ob es cabdals de la
p oducció lib kia medie al hisphica,
que ha oba ací I'ocasió de ac a
amb igo i p o undi a una ema ica
que enia bon nomb e d'es udis dis-
pe sos. Cal, pe d, des aca el e que el
Simposi no mos a només I'es a ac-
ual de la qües ió, ans a mol mis en-
112 i el si ua en un en o n cul u al, en
uns an ecenden s i unes conseqü?ncies
que en iqueixen d'una mane a mol
palesa el ema i que són en da e e -
me la eeixida de la eunió. Fe una e-
censió del que ha es a aques Simposi
no se ia una asca aci1 en i u de la
se a complexi a , si la alo ació inal
dels esul a s de A.M. Mundó no clo-
gués les sessions amb la mesu a exac a
de I'aconsegui i dels camins nous
obe s pe a cada aspec e, enin
comp e dels esul a s del col~loqui que
seguí cada exposició. En eali a po-
dem deixa a la cloenda de A.M. Mun-
dó la unció de essenya posi i a del
Simposi i ens podem limi a pe la
nos a pa a una b eu indicació sum2-
ia del con ingu , o de enin -nos en
alguns aspec es que ens sembla que cal
posa en elleu.
Ca los Rome o de Lecea a una p e-
sen ació amb una jus i icació de la ini-
cia i a que po a al Simposi, o ga-
ni za pel G upo de Es udios Bea o
de Liébana (Cenuo de Es udios de
Bibliog a ia y Biblio dia), a la qual
segueix la b eu in oducció de
M.C. Díaz y Díaz a la pa que en po-
d íem di ilolbgica i codicolbgica del
Simposi, conside an , com s'ha de e ,
que la His b ia i el ma c his b ic, pe
an , d'una ob a li e kia és an Filolo-
gia com la iden i icació de on s i pe -
i incies, i que la Codicologia no es
po e sense aques s aspec es i depassa
I'hbi de la p 6pia Paleog a ia.
S'in eg en dins d'aques a pa els
eballs de Claudio Sánchez-Albo noz
(el aAs u o um egnum en 10s
díí
de
Bea o de Liébanas), de Luis Vázquez
de Pa ga (*Bea 0 y el ambien e cul u-
al de su épocas), segui s d'un col.10-
qui. Ja ac an la adició en qui s'in-
eg a I'ob a de Bea us segueixen els
eballs de
I.
Ch is ie (*Bea us e la
adi ion la ine des commen ai es su
I'Apocalypses), ambé amb col~loqui a
con inuació, que p ecisa no es dades i
el sen i d'algunes idees del ponen .
J. Fon aine (*Fuen es y adiciones pa-
leoc is ianas en el mé odo espi i ual
de Bea os), segui d'un col~loqui que
és il.luminado de I'accep ació de les
esis sob e el me ode espi i ual de Bea-
us i en la lec u a espi i ual de la se a
ob a. S. Ál a ez Campos (*Fuen es li-
e a ias de Bea o de Liébanas) des aca
la in lu ncia de Ticoni en Bea us.
En un cai e de c í ica més ma e ial
del con inen ,
o
si es ol del supo ,
es mouen les con ibucions de
A.M. Mundó (*Sob e 10s Códices de
Bea os) que edi a a més el Ca deg de
I'exposició con empo lnia
(U
Comen-
uno de Bea o al Apoca/ipsis, Ca á ogo
de /OS Códces,
en col. con M. Sánchez
Ma iana, Mad id 1876) i de A. Milla-
es Ca lo (*P oblemas que susci a la es-
c i u a de 10s Bea os.). Una andisi
ponde ada de les di icul a s de I'edició
de bea us de Liébana amb un elenc
dels cbdexs més an ics conse a s, es
uac a a més d'un es udi de ci culació
que po esul a mol escla ido a I'ho-
a d'esca i les elacions as emmii i-
quess ins a a p oposades; ealmen el
col~loqui que segueix p ecisa mol i
posa de mani es els p oblemes, an
de c onologia com d'ubicació en el
desplagamen i pe an cbpia i conei-
xemen dels cbdexs de Bea us.
Les comunicacions que oquen e i-
den men emes més pun uals, enen
en aques cas una elle hcia mol no-
able
i
ins i o , com la de J. Gil (&s
e o es dei aRo 800s), una en i a
conside able en ac a de I'ambien
que po a a aques a cen ú ia a I'andisi
i comen a i de
l'Apocaiipsi,
Beda,
Joan de Vallcla a, Amb osi Au pe .
Bea us, a més de p o ecies que es udia
amb e udició, o ancan el seu es udi
del ac amen de I'Apocalipsi d'l ene
i la
enoua io impe ii
ep esen ada pe
Ca leman .
D'hbi més conc e són les comu-
nicacions de C. C espo (*No a sob e
el Bea o de Tába a del A chi o His ó-
ico Nacionab), G. de And és (dos
cua o cBdices Bea os del Esco ial
y
el
de Guadalupe*) i L. Vázquez de Pa ga
(*Un mapa desconocido de la se ie de
10s
k bea os"^),
que enen un in e is
codicolbgic i en úl im cas ens pe me-
en de coneixe una ep esen ació ini-
di a d'un mapa d'Oña. Tanca aques
p ime olum una p opos a de conclu-
sions de J. Fon aine i un índex.
El segon olum comp en una in o-
ducció de J. Williams en la qual
pian-
eja el p oblema de I'o igen de la
il~lus ació que acompanya I'ob a de
Bea us i que en eali a , més que una
p esen ació ep esen a les conclusions
o millo les posicions mades en aques
camp en el anscu s del Simposi; e i-
ablemen sembla pe ila -se un de-
sen olupamen e olu iu en qui es po-
d ien dis ingi almenys es ecensions
inconog ~ques a pa i d'una p ime-
a, en ida enca a de I'au o del ex i
que culmina ia en el segle
X.
Des aca
ambé aques a p esen ació els es udis
de les in luincies o ien als i islhiques
i ema ca la p obleml ica de la di usió
p oposada pe Díaz y Díaz. L'e olució
de la minia u a ou ambé un dels e-
mes ac a s, amb un pun cen al so-
b e si I'esquema isme ou e olu iu o ja
e a p esen de bell p ime .
El olum es 2 cons i u'l pe les po-
nincies de
J.
Ainaud de Lasa e (*La
igu a humana en la ep esen ación
iconog ica de 10s Bea osw), només e-
sumida, que in en a mos a que pe a
la ep esen ació de la igu a humana
cal pensa , no en un o igen uni a i, si-
nó en el decu s his a ic de l'a a la Pe-
nínsula Ibi ica, amb o a la se a i-
quesa d'elemen s clbsics i ex a clb-
sics, man enin la no de i ació di ec a
o almenys exclusi a de I'a islhic,
o eco dan la acili a de ci culació
cul u al en e els ex ems de la medi-
e lnia; el col.loqui que segueix és
una bona mos a de la p o undi a de
la qües ió plan ejada pel p oblema del
colo en in es planes de colo iu que
Ainaud documen a en ipoca isiga ica
i conside a que s'inse l en I'a de
Magius.
X.
Ba al i Al e (aRepe cu-
sión de la ilus ación de 10s "Bea os"
en la iconog a ia del a e monumen al
ománicos) in en a una e u ació sis e-
ml ica de la incidincia de la deco ació
dels Bea s a la iconog a ia monumen-
al, al com les hipa esis, onamen al-
men de
E.
MUe, ha ien e acceD a i
ins i o desen olupa a mol s es u-
diosos, bé que la e u ació pe als casos
pa icula s ja hagués es a endegada
amb ixi . Cal, pe a, assenyala que en
can i són acce~ ades in luincies di ec-
es en majo o meno g au al impl de
La Lande de F onsac, a San Climen
de Taüll o a les pin u es de Ci a e (I l-
lia). El col~loqui p incipalmen doni
p o es ilolagiques complemen kies
pe als exemples de ~i aie.
J.G.
Beckwi h en la se a ponin'cia
(aIslamic in luences on Bea us Apo-
calypse Manusc ip ss) amb la -de
J.
Guilmain (aNo he n in luences in
he ini ials and o namen s o he Bea-
us manusc ip sw) plan egen des de
dos pun s de is a la complexi a dels
elemen s en ec eua s en la deco ació
dels <Bea s*. Mol impo an i polimi-
ca és I'apo ació de P.K. Klein (*La
adición pic ó ica de 10s Bea os*) on
es plan eja un ema ambiciós i de g an
ampli ud, on se si ua la adició icono-
g 2 ica en elació a la ex ual i es mani-
es a la se a dispa i a amb un in en
de s emma basa en una o mulació de
í ems edu'i s a un model ma eml ic,
i
el plan ejamen de p oblemes com
I'o igen de I'a que ip il.lus a iu dels
Bea s, que si ua en un Apocalipsi
il.lus a o en un comen a i il.lus a
d'o igen hisplnic o no da icl. Acces-
sa iamen es ac a la in ldncia icono-
g i ica dels Bea s, que edueix a Es-
panya i I llia. La discussió es basl es-
sencialmen en la discussió de la selec-
ció d'elemen s pe al model ma eml-
ic i al ma eix emps ce s p oblemes
de pa en iu i elacions ex uals.
P. de Palol (*P eceden es hispánicos
e in luencias o ien ales y a icana en
la deco ación e ilus ación de 10s Bea-
os*) plan eja els p oblemes en e a -
queologia i il~lus ació dels Bea s, es-
pecialmen pel que a a la ep esen a-
ció d'a qui ec u a i mobilia i li ú gic,
ap opan onamen almen exemples
hispinics. Ja din e d'un enquad a-
men del comen a i de Bea de Liéba-
na s'insc iu la con ibució de
H.
Sch-
lunk (*El a e as u iano en o no al
800*), que en ac a I'a as u ii i els
seus o ígens medi e anis o ien als,
ens si ua dins un imbi d'in luencies
que han de se ingudes en comp e en
ac a de les p oduccions li e i ies i la
se a il~luminació, al com a pales el
b eu col~loqui.
O.K.
We ckmeis e (aThe i s o-
manesque Bea us manusc ip s and he
li u gy o dea h*) p esen a unes qües-
ions onamen als en I'ap eciació
d'aques a ob a, basan -se en la se a
u ili zació, la se a pene ació a la co i
la se a elació amb el cmci m d'i o i
de san Isido , pe conclou e una ela-
ció amb la li ú gia dels d~ un s; mol
impo an és la elació amb les ep e-
sen acions del claus e de Silos, que
ens mos a la comuni a d'objec ius.
El col~loqui ens mos a I'accep ació
d'aques ipus de lec u a, enca a que
amb ma isacions sob e la no exclusi i-
a en la li ú gia isiga ica de la lec u a
de 1'Apocalipsi.
L'apo ació de J. Williams (aThe
Bea us commen a ies and spanish Bi-
ble illus a ion~) p econi za una ubi-
cació dins d'un hbi més ample de
1'ii.ius aciÓ dels *Bea s* -amb al.1~-
si6 als an eceden s hispinics- dins de
l'imbi de la iconog a ia de les Bí-
blies, o assenyalan I'especial a ecció
pe 1'Apocalipsi en la li ú gia amb lec-
u a o icial des del qua concili de To-
ledo. La p opos a inal és mol discu i-
da en el col.loqui subsegüen , en indi-
ca la possibili a d'una unció i in en-
ció an islimica en la possible lec u a
dels mahome ans com les o ces del
mal apocalíp iques.
J.
Ya za (aDiablo e in ie no en la
minia u a de 10s Bea os*), dins d'una
anica que s'ha ana de inin en el
Simposi, a iba al ac amen del de-
moníac com a componen de e mi-
nan en pa , de la iconog a ia dels
*Bea s*, amb p ecisions ipobgiques
d'escenes i dels elemen s iden i ica-
do s, amb alo ació cla a de la ep e-
sen ació com a d ac. L'in e n. les man-
sions in e nals i els cb igs, cons i uei-
xen la segona pa de la se a ponde a-
da anilisi, an iconog i ica com
-di íem- gai ebé ilolagica pel que
a a les on s ex uals. les conclusions
sob e el alo de la iconog a ia que
s'en on a només apa en men amb
I'esca ologia musulmana són mol im-
po an s, puix que ens an eu e com
I'explíci a c í ica del pa adís mahome-
i compo a el conei emen de I'in-
e n i dels cb igs, coneixemen ex ual
que ambé d~sen olupa en incons-
cien men en la iconog a ia demoníaca.
Les comunicacions s'ob en amb la
de F. A il (aQuelques conside a ions
su I'execu ion ma e ielle des enlumi-
nu es de 1'Apocalypse de Sain -Se e *)
on ac a amb de enimen la ecnica i
la iden i ica amb la dels a is es, es
més un qua au o d'una sola pin u-
a, que il.lumina en aques in e es-
san Bea .
A.
Blanco F eijei o i
R.
Co zo Sán-
chez (aLápida undacional de San Sal-
ado de Tá a a*), donen comp e de
la lipida del segle
IX
de I'aba A an-
discle, obada en la es au ació de la
o e' ominica de Tá a a, Zamo a, na-
u almen elacionada amb el cenobi
p imi iu.
J.
Menéndez Pidal (aLa basí-
lica de San ianes de P a ia. O iedo*)
ac a dels eballs a queol6gics du s a
e me en la basílica undada en e
774
i
783.
amb es udi de les es uc u es.
que pe me en de eu e (esquema 111)
la plan a de la p imi i a basílica. Cal
des aca en e les oballes un ag-
men de la insc ipció pe duda
(IHC
145)
del ei Silo. M. Men é (eia p é-
sen a ion de I'a che de Noé dans les
Bea us*), s'ocupa d'un ema conc e ,
amb un allau de on s i sob e o amb
una anilisi d'elles quan a jus i icació
d'una ep esen ació, o llegin a pa -
i d'elles les il.luminacions addu'ldes.
amb una pa mol impo an que in-
cideix en els p eceden s paleoc is ians,
o ob bizan ins
i bizan ins. amb c í ica
de les on s sugge ides ins a a. C eu
M. Men é que hem de pensa en la
exegkica medie al hisphica, pe al
de jus i ica unes ima ges que les in-
luencies ex e nes no poden jus i ica
comple amen . Unes econside acio-
nes en o no al agmen o
4
de Silos*
en o ma de diileg, de ineixen paleo-
g a icamen (Díaz
y
Díaz, Mundó) el
agmen com del segle
IX,
I'o igen.
As i ies (Williams, Dhz
y
Díaz), la
deco ació (Fon aine, Schlunk,
Ainaud, Mundó, Vázquez de Pa ga.
Palol, We ckmeis e , Klein, Díaz
y
Díaz, Ch is e, Cid), amb les se es im-
plicacions ex uals.
.
P op de dues-cen es pagines de li-
mines acu adamen imp eses comple-
en i il.lus en aques impo an es o c
edi o ial, d'una quali a que co es-
pon al seu objec e, en una eali zació
que combina una g an ni idesa de i-
pus amb una dis ibució de pigina
que en a una edició cien í ica amb un
ni ell de biblih il. Tanca el e ce o-
lum un índex gene al, un d'au o s i
un de p ocedencies de les il.lus a-
cions.
Cal que ens elici em d'aques a pu-
blicació, o pensan que el seu e a d
po queda compensa pe la se a ma-
e iali a que a alua enca a més un
ons excepcional, ui d'un Simposi
d'un igo i ni ell an cien í ic i o ga-
ni za iu que e lec eixen no només les
con ibucions, ans ambé els col.10-
quis. La consolidació del Cen o de Es-
udios Bea o de Liébana ha d'ésse
una eali a sob e un onamen an
sblid.
M.
Maye
A. ANGLADA
ANFRUNS,
Las
ob as de Paaano publicadas
po
V.
Nogue a
y
ediaón c i ica
del Libe de paeni en ibus
Discu so leído en la solemne ape -
u a del cu so 1982-1983
Uni e sidad de Vaiencia.
Sec e a iado de Publicaciones,
VaiPncia 1982, 92 pp.
La Iliqó inaugu al del p o esso An-
gel Anglada és. la mos a d'una dedi-
cació minuciosa i acu ada al lla g de
mol s anys, a I'es udi de Pacii de Ba -