Recensions

man é una aonable expec a i a d'exis encia. Els a an a ges del c6dex an p enen o ma i es an ap ecian . A més, el iom del c is ianisme sem- bla que doni un impuls inal, enca a que asense ell, p obablemen ambé hau ia queda com a guanyado el c6- dex~ (p. 73). El da e capí ol del llib e el cons i- ueix un epíleg que, més que ecolli les idees des acables del llib e, plan e- ja algunes qües ions de u u pe a la in es igació sob e el camp i o e eix les dues conclusions bbiques que han pe m s al cbdex con ibui d'una ma- ne a impo an a la supe i encia de la li e a u a an iga: 1) La supe io capaci a del cbdex (sis egades supe io al o lle) ha pe - m s, .quan s'ha p ese a , disposa de sis egades més ma e ial que si s'ha- gués conse a el o lle. 2) El o lle é més endhcia a e -se malbé, men e que la cons ucció del cbdex suposa ja algun ipus d'enqua- de nació, la qual cosa ambé ol di p o ecció. No ens cal al a cosa, doncs, que e- comana e mamen aques llib e, el qual, po se o i es an manca d'una ce a agili a exposi i a, apo a una g an quan i a de dades impo an s i una pe i a se ie de conclusions, sblida- men basades en les apo acions i ani- lisi an de les on s li e i ies com del ma eix coneixemen dels supo s ísics de I'esc ip u a. Joan Gmez i Palia i3 Ac as del Simposio pa a el es udio de 10s códices del *Comen a io al Apocalipsiss de ~e&o de Liébana Mad id, Joyas Bibliog á icas 1978-1980; 3 olums; ol. I, 291 PP. + Ihs. o a de ex ; ol. 11, 337 pp.; ol. 111, 187 pp. de Ihs. + índex. El ema d'aques Simposi és el pa- gamen d'un deu e que enien his o- iqdo s de I'a , ildlegs i paleag a s en e s una de les ob es cabdals de la p oducció lib kia medie al hisphica, que ha oba ací I'ocasió de ac a amb igo i p o undi a una ema ica que enia bon nomb e d'es udis dis- pe sos. Cal, pe d, des aca el e que el Simposi no mos a només I'es a ac- ual de la qües ió, ans a mol mis en- 112 i el si ua en un en o n cul u al, en uns an ecenden s i unes conseqü?ncies que en iqueixen d'una mane a mol palesa el ema i que són en da e e - me la eeixida de la eunió. Fe una e- censió del que ha es a aques Simposi no se ia una asca aci1 en i u de la se a complexi a , si la alo ació inal dels esul a s de A.M. Mundó no clo- gués les sessions amb la mesu a exac a de I'aconsegui i dels camins nous obe s pe a cada aspec e, enin comp e dels esul a s del col~loqui que seguí cada exposició. En eali a po- dem deixa a la cloenda de A.M. Mun- dó la unció de essenya posi i a del Simposi i ens podem limi a pe la nos a pa a una b eu indicació sum2- ia del con ingu , o de enin -nos en alguns aspec es que ens sembla que cal posa en elleu. Ca los Rome o de Lecea a una p e- sen ació amb una jus i icació de la ini- cia i a que po a al Simposi, o ga- ni za pel G upo de Es udios Bea o de Liébana (Cenuo de Es udios de Bibliog a ia y Biblio dia), a la qual segueix la b eu in oducció de M.C. Díaz y Díaz a la pa que en po- d íem di ilolbgica i codicolbgica del Simposi, conside an , com s'ha de e , que la His b ia i el ma c his b ic, pe an , d'una ob a li e kia és an Filolo- gia com la iden i icació de on s i pe - i incies, i que la Codicologia no es po e sense aques s aspec es i depassa I'hbi de la p 6pia Paleog a ia. S'in eg en dins d'aques a pa els eballs de Claudio Sánchez-Albo noz (el aAs u o um egnum en 10s díí de Bea o de Liébanas), de Luis Vázquez de Pa ga (*Bea 0 y el ambien e cul u- al de su épocas), segui s d'un col.10- qui. Ja ac an la adició en qui s'in- eg a I'ob a de Bea us segueixen els eballs de I. Ch is ie (*Bea us e la adi ion la ine des commen ai es su I'Apocalypses), ambé amb col~loqui a con inuació, que p ecisa no es dades i el sen i d'algunes idees del ponen . J. Fon aine (*Fuen es y adiciones pa- leoc is ianas en el mé odo espi i ual de Bea os), segui d'un col~loqui que és il.luminado de I'accep ació de les esis sob e el me ode espi i ual de Bea- us i en la lec u a espi i ual de la se a ob a. S. Ál a ez Campos (*Fuen es li- e a ias de Bea o de Liébanas) des aca la in lu ncia de Ticoni en Bea us. En un cai e de c í ica més ma e ial del con inen , o si es ol del supo , es mouen les con ibucions de A.M. Mundó (*Sob e 10s Códices de Bea os) que edi a a més el Ca deg de I'exposició con empo lnia (U Comen- uno de Bea o al Apoca/ipsis, Ca á ogo de /OS Códces, en col. con M. Sánchez Ma iana, Mad id 1876) i de A. Milla- es Ca lo (*P oblemas que susci a la es- c i u a de 10s Bea os.). Una andisi ponde ada de les di icul a s de I'edició de bea us de Liébana amb un elenc dels cbdexs més an ics conse a s, es uac a a més d'un es udi de ci culació que po esul a mol escla ido a I'ho- a d'esca i les elacions as emmii i- quess ins a a p oposades; ealmen el col~loqui que segueix p ecisa mol i posa de mani es els p oblemes, an de c onologia com d'ubicació en el desplagamen i pe an cbpia i conei- xemen dels cbdexs de Bea us. Les comunicacions que oquen e i- den men emes més pun uals, enen en aques cas una elle hcia mol no- able i ins i o , com la de J. Gil (&s e o es dei aRo 800s), una en i a conside able en ac a de I'ambien que po a a aques a cen ú ia a I'andisi i comen a i de l'Apocaiipsi, Beda, Joan de Vallcla a, Amb osi Au pe . Bea us, a més de p o ecies que es udia amb e udició, o ancan el seu es udi del ac amen de I'Apocalipsi d'l ene i la enoua io impe ii ep esen ada pe Ca leman . D'hbi més conc e són les comu- nicacions de C. C espo (*No a sob e el Bea o de Tába a del A chi o His ó- ico Nacionab), G. de And és (dos cua o cBdices Bea os del Esco ial y el de Guadalupe*) i L. Vázquez de Pa ga (*Un mapa desconocido de la se ie de 10s k bea os"^), que enen un in e is codicolbgic i en úl im cas ens pe me- en de coneixe una ep esen ació ini- di a d'un mapa d'Oña. Tanca aques p ime olum una p opos a de conclu- sions de J. Fon aine i un índex. El segon olum comp en una in o- ducció de J. Williams en la qual pian- eja el p oblema de I'o igen de la il~lus ació que acompanya I'ob a de Bea us i que en eali a , més que una p esen ació ep esen a les conclusions o millo les posicions mades en aques camp en el anscu s del Simposi; e i- ablemen sembla pe ila -se un de- sen olupamen e olu iu en qui es po- d ien dis ingi almenys es ecensions inconog ~ques a pa i d'una p ime- a, en ida enca a de I'au o del ex i que culmina ia en el segle X. Des aca ambé aques a p esen ació els es udis de les in luincies o ien als i islhiques i ema ca la p obleml ica de la di usió p oposada pe Díaz y Díaz. L'e olució de la minia u a ou ambé un dels e- mes ac a s, amb un pun cen al so- b e si I'esquema isme ou e olu iu o ja e a p esen de bell p ime . El olum es 2 cons i u'l pe les po- nincies de J. Ainaud de Lasa e (*La igu a humana en la ep esen ación iconog ica de 10s Bea osw), només e- sumida, que in en a mos a que pe a la ep esen ació de la igu a humana cal pensa , no en un o igen uni a i, si- nó en el decu s his a ic de l'a a la Pe- nínsula Ibi ica, amb o a la se a i- quesa d'elemen s clbsics i ex a clb- sics, man enin la no de i ació di ec a o almenys exclusi a de I'a islhic, o eco dan la acili a de ci culació cul u al en e els ex ems de la medi- e lnia; el col.loqui que segueix és una bona mos a de la p o undi a de la qües ió plan ejada pel p oblema del colo en in es planes de colo iu que Ainaud documen a en ipoca isiga ica i conside a que s'inse l en I'a de Magius. X. Ba al i Al e (aRepe cu- sión de la ilus ación de 10s "Bea os" en la iconog a ia del a e monumen al ománicos) in en a una e u ació sis e- ml ica de la incidincia de la deco ació dels Bea s a la iconog a ia monumen- al, al com les hipa esis, onamen al- men de E. MUe, ha ien e acceD a i ins i o desen olupa a mol s es u- diosos, bé que la e u ació pe als casos pa icula s ja hagués es a endegada amb ixi . Cal, pe a, assenyala que en can i són acce~ ades in luincies di ec- es en majo o meno g au al impl de La Lande de F onsac, a San Climen de Taüll o a les pin u es de Ci a e (I l- lia). El col~loqui p incipalmen doni p o es ilolagiques complemen kies pe als exemples de ~i aie. J.G. Beckwi h en la se a ponin'cia (aIslamic in luences on Bea us Apo- calypse Manusc ip ss) amb la -de J. Guilmain (aNo he n in luences in he ini ials and o namen s o he Bea- us manusc ip sw) plan egen des de dos pun s de is a la complexi a dels elemen s en ec eua s en la deco ació dels <Bea s*. Mol impo an i polimi- ca és I'apo ació de P.K. Klein (*La adición pic ó ica de 10s Bea os*) on es plan eja un ema ambiciós i de g an ampli ud, on se si ua la adició icono- g 2 ica en elació a la ex ual i es mani- es a la se a dispa i a amb un in en de s emma basa en una o mulació de í ems edu'i s a un model ma eml ic, i el plan ejamen de p oblemes com I'o igen de I'a que ip il.lus a iu dels Bea s, que si ua en un Apocalipsi il.lus a o en un comen a i il.lus a d'o igen hisplnic o no da icl. Acces- sa iamen es ac a la in ldncia icono- g i ica dels Bea s, que edueix a Es- panya i I llia. La discussió es basl es- sencialmen en la discussió de la selec- ció d'elemen s pe al model ma eml- ic i al ma eix emps ce s p oblemes de pa en iu i elacions ex uals. P. de Palol (*P eceden es hispánicos e in luencias o ien ales y a icana en la deco ación e ilus ación de 10s Bea- os*) plan eja els p oblemes en e a - queologia i il~lus ació dels Bea s, es- pecialmen pel que a a la ep esen a- ció d'a qui ec u a i mobilia i li ú gic, ap opan onamen almen exemples hispinics. Ja din e d'un enquad a- men del comen a i de Bea de Liéba- na s'insc iu la con ibució de H. Sch- lunk (*El a e as u iano en o no al 800*), que en ac a I'a as u ii i els seus o ígens medi e anis o ien als, ens si ua dins un imbi d'in luencies que han de se ingudes en comp e en ac a de les p oduccions li e i ies i la se a il~luminació, al com a pales el b eu col~loqui. O.K. We ckmeis e (aThe i s o- manesque Bea us manusc ip s and he li u gy o dea h*) p esen a unes qües- ions onamen als en I'ap eciació d'aques a ob a, basan -se en la se a u ili zació, la se a pene ació a la co i la se a elació amb el cmci m d'i o i de san Isido , pe conclou e una ela- ció amb la li ú gia dels d~ un s; mol impo an és la elació amb les ep e- sen acions del claus e de Silos, que ens mos a la comuni a d'objec ius. El col~loqui ens mos a I'accep ació d'aques ipus de lec u a, enca a que amb ma isacions sob e la no exclusi i- a en la li ú gia isiga ica de la lec u a de 1'Apocalipsi. L'apo ació de J. Williams (aThe Bea us commen a ies and spanish Bi- ble illus a ion~) p econi za una ubi- cació dins d'un hbi més ample de 1'ii.ius aciÓ dels *Bea s* -amb al.1~- si6 als an eceden s hispinics- dins de l'imbi de la iconog a ia de les Bí- blies, o assenyalan I'especial a ecció pe 1'Apocalipsi en la li ú gia amb lec- u a o icial des del qua concili de To- ledo. La p opos a inal és mol discu i- da en el col.loqui subsegüen , en indi- ca la possibili a d'una unció i in en- ció an islimica en la possible lec u a dels mahome ans com les o ces del mal apocalíp iques. J. Ya za (aDiablo e in ie no en la minia u a de 10s Bea os*), dins d'una anica que s'ha ana de inin en el Simposi, a iba al ac amen del de- moníac com a componen de e mi- nan en pa , de la iconog a ia dels *Bea s*, amb p ecisions ipobgiques d'escenes i dels elemen s iden i ica- do s, amb alo ació cla a de la ep e- sen ació com a d ac. L'in e n. les man- sions in e nals i els cb igs, cons i uei- xen la segona pa de la se a ponde a- da anilisi, an iconog i ica com -di íem- gai ebé ilolagica pel que a a les on s ex uals. les conclusions sob e el alo de la iconog a ia que s'en on a només apa en men amb I'esca ologia musulmana són mol im- po an s, puix que ens an eu e com I'explíci a c í ica del pa adís mahome- i compo a el conei emen de I'in- e n i dels cb igs, coneixemen ex ual que ambé d~sen olupa en incons- cien men en la iconog a ia demoníaca. Les comunicacions s'ob en amb la de F. A il (aQuelques conside a ions su I'execu ion ma e ielle des enlumi- nu es de 1'Apocalypse de Sain -Se e *) on ac a amb de enimen la ecnica i la iden i ica amb la dels a is es, es més un qua au o d'una sola pin u- a, que il.lumina en aques in e es- san Bea . A. Blanco F eijei o i R. Co zo Sán- chez (aLápida undacional de San Sal- ado de Tá a a*), donen comp e de la lipida del segle IX de I'aba A an- discle, obada en la es au ació de la o e' ominica de Tá a a, Zamo a, na- u almen elacionada amb el cenobi p imi iu. J. Menéndez Pidal (aLa basí- lica de San ianes de P a ia. O iedo*) ac a dels eballs a queol6gics du s a e me en la basílica undada en e 774 i 783. amb es udi de les es uc u es. que pe me en de eu e (esquema 111) la plan a de la p imi i a basílica. Cal des aca en e les oballes un ag- men de la insc ipció pe duda (IHC 145) del ei Silo. M. Men é (eia p é- sen a ion de I'a che de Noé dans les Bea us*), s'ocupa d'un ema conc e , amb un allau de on s i sob e o amb una anilisi d'elles quan a jus i icació d'una ep esen ació, o llegin a pa - i d'elles les il.luminacions addu'ldes. amb una pa mol impo an que in- cideix en els p eceden s paleoc is ians, o ob bizan ins i bizan ins. amb c í ica de les on s sugge ides ins a a. C eu M. Men é que hem de pensa en la exegkica medie al hisphica, pe al de jus i ica unes ima ges que les in- luencies ex e nes no poden jus i ica comple amen . Unes econside acio- nes en o no al agmen o 4 de Silos* en o ma de diileg, de ineixen paleo- g a icamen (Díaz y Díaz, Mundó) el agmen com del segle IX, I'o igen. As i ies (Williams, Dhz y Díaz), la deco ació (Fon aine, Schlunk, Ainaud, Mundó, Vázquez de Pa ga. Palol, We ckmeis e , Klein, Díaz y Díaz, Ch is e, Cid), amb les se es im- plicacions ex uals. . P op de dues-cen es pagines de li- mines acu adamen imp eses comple- en i il.lus en aques impo an es o c edi o ial, d'una quali a que co es- pon al seu objec e, en una eali zació que combina una g an ni idesa de i- pus amb una dis ibució de pigina que en a una edició cien í ica amb un ni ell de biblih il. Tanca el e ce o- lum un índex gene al, un d'au o s i un de p ocedencies de les il.lus a- cions. Cal que ens elici em d'aques a pu- blicació, o pensan que el seu e a d po queda compensa pe la se a ma- e iali a que a alua enca a més un ons excepcional, ui d'un Simposi d'un igo i ni ell an cien í ic i o ga- ni za iu que e lec eixen no només les con ibucions, ans ambé els col.10- quis. La consolidació del Cen o de Es- udios Bea o de Liébana ha d'ésse una eali a sob e un onamen an sblid. M. Maye A. ANGLADA ANFRUNS, Las ob as de Paaano publicadas po V. Nogue a y ediaón c i ica del Libe de paeni en ibus Discu so leído en la solemne ape - u a del cu so 1982-1983 Uni e sidad de Vaiencia. Sec e a iado de Publicaciones, VaiPncia 1982, 92 pp. La Iliqó inaugu al del p o esso An- gel Anglada és. la mos a d'una dedi- cació minuciosa i acu ada al lla g de mol s anys, a I'es udi de Pacii de Ba -