jo de in es igación
y
obse ación que
debía p ecede a la in en i0 p opia-
men e dicha. Es más, llega a a ibui a
Hipódamo la p io idad en la in es i-
gación ilod ica pa a descub i la me-
jo o ma de gobie no pa a la ciudad,
es deci , p esen a a Hipódamo como
un pe sonaje en el que ealizaciones
u banís icas
y
a ados ilosó icos cons-
i uyen dos exp esiones de una uni a-
ia elabo ación eó ica.
En el Capi ulo
11,
que i ula aHipó-
damo en las A enas del siglo
VD,
la
au o a ex ae da os c onológicos
y
bio-
g á icos de nues o pe sonaje a pa i
de 10s di e en es escolios a un pasaje
de A is ó anes
(Ep.
327).
Algunos
epíg a es del capi ulo son su icien e-
men e ilus a i os espec o a su con e-
nido: aEl hijo de Hipódamo en A is ó-
anes*, <<El a qui ec o del Pi eo,, aA -
quep ólemo de Ag yle* (supues o hijo
de Hipódamo), aHipódamo a enien-
se,, e c.
Po in en el úl imo capi ulo, el
111,
i ulado aLa pe sonalidad de Hipóda-
mo en la compa ación de 10s es imo-
nio~~, se hace un es udio compa a i o
de 10s da os apo ados po cada una de
las es uen es de es imonios p e ia-
men e es udiados con el in de e i i-
ca qué da os son acep ables sin ese -
a, cuáles pueden se acep ados con
ese as o cuáles deben se absolu a-
men e echazados. Los epíg a es son
10s siguien es: aEl nomb e
y
10s o íge-
nesp, <La ida
y
la ob a)), c Hipódamo
y
la u banís ica hipodamenap.
Las conclusiones, inalmen e, en a-
izan aquellos aspec os de la pe sonali-
dad
y
de la ob a de Hipódamo que le
ca ac e izan como un écnico, a qui-
ec o
y
u banis a, que no se limi a a
esponde a exigencias con ingen es
con soluciones especí icas, sino que
quie e a on a de una mane a o gáni-
ca
y
sis emá ica,
10:i
p oblemas espa-
ciales de la ida p i ada
y
colec i a en
su globalidad, al como ep esen a pa-
a el g iego del s.
la compleja unidad
de lapol'is, cuyos dos aspec os, e i o-
ial
y
polí ico, es án indisolublemen e
unidos.
En esumen, disponemos con el
p esen e lib o, de una monog a ia se-
ia
y
documen ada sob e la pe sonali-
dad del g an a qui ec o del Pi eo.
Rosa
A.
San iago
R.
BARBOUR
G eek Li e a y Hands.
A.
D.
400-1
600
Ox o d Palaeog aphical
Handbooks, Cla endon P ess,
1981.
87
pp.
Dues o es obse acions de
R.
Ba -
bou ma quen el sen i gene al de
I'ob a que ecensionem, la qual espe-
em que ingui la bona acollida que
me eix.
Senyala I'au o a, en e e encia a la
selecció de manusc i s, pa onamen-
al del seu eball, que són di e ses les
condicions que demana als ex os que
il.lus in el p océs de I'esc ip u a g e-
ga en e els anys 400 i 1600 d.C.:
1)
da ació més o menys p ecisa del ms.,
2)
ipus de lle' a ca ac e ís ic.
3)
el ms.
hau ia de eni una ce a impo incia
in ínseca, e c..
.
Una segona ema ca jus i ica el e
del g an nomb e de mos es d'esc ip-
u a de ]'Eda Mi jana que inco po a,
o assenyalan que és p ecisamen
aques a poca on els es ils són més
con osos i els p oblemes de da ació i
locali zació de mss. més impo an s.
Alguna e e ncia accessh ia p ece-
deix I'apa a in oduc o i. En ell
comenca en una di isió dels més de
3.000 mss. g ecs da ables en e 400 i
1600 d. C. La majo pa són ex os e-
ligiosos (en e I'any 950 i el 1200 ap o-
ximadamen ), o bé són ex os de qual-
se ol al e ipus (en e 1300 i 1600).
Tex os en lle a uncial an e io s a I'any
800, ex os clPssics an e io s a I'any
1200 o qualse ol mena de mss. en e
1200 i 1260 (I'ocupació de Cons an i-
noble ou del 1204 al 1261) són mol
escassos.
Dos són els obs acles que esal a R.
Ba bou a I'ho a d'es udia Paleog a-
ia g ega: 1) la manca de coneixemen s
ixos que se eixin de pun de e e en-
cia i 2) la manca de o es dis incions
d'es il que agin pa al,leles al emps o
al lloc d'esc ip u a d'un ms.
Emma ca s en aques es limi acions,
les línies de desen olupamen de l'es-
c ip u a g ega es poden aca dis in-
gin dos ipus di e en s de can is:
i)
el
can i in ínsec d'es il a I'ho a d'esc iu-
e i 2) els can is en alb que s'anomena
minu ae
dels hPbi s d'un esc iba (R.
Ba bou posa com a exemple ípic, i
comú amb el lla í, els nexes o bé, es-
peci icamen la o ma d'accen s i espe-
i s C . p. XV).
El següen capí ol és el que dedica
als di e en s ipus d'esc ip u a g ega.
En aques es planes hom oba una es-
que ni ica i concisa explicació de cada
ipus gene al d'esc ip u a. Dins de ca-
da apa a gene al (*Uncial,
400-1200)); <(Comencamen de la mi-
núscula, cen ú ies se ena i ui ena)>;
c Minúscula an iga, 800-950,; *Minús-
cula o mal, 950- 1600,; c Esc ip u es
egionals, 950 1500~; <(Esc ip u es pe -
sonals)> i <El Renaixemen ,) di ideix
l'au o a en pal Pg a s nume a s les pos-
sibles sub a ian s de cada es il. Aques
sis ema, o ca pedaghgic, a acompan-
ya del que, pc: a nosal es, és més im-
po an i que no podia al a en un
*manual)>, em nen men p k ic: la e-
e ncia, en a nbdhs ma ges, dels mss.
que, en la secció del llib e dedicada als
acsímils, i1.h ; en el comen a i inicial
de R. Ba bou .
Així, pe exemple, l'apa a dedica
a I'esc ip u a uncial es di ideix en dos
bPsics subapa a s (els quds ambé
con enen di c en s ipus d'in o ma-
ció): i) dedica a la uncial dels segles
al
VIU,
quan aques a lle a e a d'ús co-
mú pe als e? os li e a is. Es subdi i-
deix I'apa a quan es ac a
a)
I'es-
c ip u a *bíblica)> uncial, dedicada als
llib es so in cle luxe i il.lus a s ( e e-
ncia al acsí lil 1);
6)
la <bíblica)> un-
cial, més plan a i més a ia dedicada
a documen s p i a s ( e . al acs. 4) i
6)
I'anomenada $(cop e)> uncial, més e i-
nada i amb u la ce a end ncia al ne-
xe ( e . al acs. 8).
Al subapa a 2) pa la de la uncial a
pa i del segle
IX,
quan ja domina a
1'6s de la minliscula i la unció de I'es-
il uncial passa a se la de dona , so-
b e o , digni a i elegPncia als ex os
que s'esc i ie amb ella. Aques apa -
a segon el di ideix, al seu o n, en
cinc subapa :us (amb e e encies als
acsímils 2,3,:,6,7,9 i 10).
El m ode exposi iu que segueix
l'au o a amb la es a de ipus de lle a
és el ma eix.
To segui ence a un pe i capí ol
dedica a ~Ca ~ is en els hPbi s meno s
de I'esc ip u a)). El capí ol a
encapgala pe unes obse acions de
I'au o a que I'au olimi en conside a-
blemen : pa la
R.
Ba bou que ce s
ac o s (com, pe exemple, els nexes,
les sepa acions de pa aules, els espe i s
o els accen s), que en les esc ip u es
d'al es llengües poden se més o
menys de e minan s pe a la iliació o
la da ació d'un ms., en g ec ajuden
poc, ca so in iga cen ú ies la se a
al e ació o modi icació.
Com diu la ma eixa au o a (p.
XX-
VII), un cas que ens po se i pe
il.lus a bé aques a si uació és el dels
espe i s. En un p incipi s'usa en les
o mes <quad ades,
w
o
Les o nles a odonides, que a a usem.
es oben pe p ime a egada en un
ms. de I'any 862 ( e . al acs. 14), pe 6
al e nan amb les o mes quad ades.
Aques ús al e nan a des del da e
qua del segle
x
ins al segle
NI,
quan
les o mes quad ades an desapa ei-
xen ins a e -ho o almen , en un
ma ge de cinquan a anys.
Així, doncs, enim que un ac o
an impo an com hau ia pogu se el
de la g a ia dels espe i s, esul a si més
no equí oc pe qu els es ipus s'usen
conjun amen o sepa ada du an un
espai de emps de p op de 150 anys.
La es a d'aques pe i capí ol es 5
dedicada a: <La o ma de les lle es en
els mss. amb minúscula*; <Unió de Ile-
es, di isió de pa aules,; <Ab e ia-
cions, di esis, muda, i uposició de
I'esc ip u a i engles,.
El
següen apa a ens in odueix ja
en all6 que se 5 la segona pa del Ili-
b e. En ell dóna I'au o a o es les ex-
plicacions pe e més en enedo a la
lec u a del comen a i que in odui 5
en cada ep oducció. Des aca íem no-
més d'aques es explicacions la que a
e e ncia a un cos um que obem
mol in e essan :
R.
Ba bou es p eo-
cupa de ep odui cada manusc i
conse an -ne el o ma o iginal.
La segona pa del llib e (pp. 1-51)
es a dedicada a la ep oducció dels
mss. (un o al de 110 acsímils), dis i-
bui s, com a maxim, en g ups de qua-
e pe plana. Al cos a de cada ep o-
ducció, hom hi oba un comen a i on
s'inclouen:
1)
la da a, p obable o se-
gu a; 2) I'au o , si cons a, o I'escola o
locali a d'on pugui p o eni ; 3) la
ma ia o ma ies que oca el ms.; 4)
el Cen e on es gua da el ms. (amb la
iliació comple a); 5) les mides ísiques
del ms. i la ma ? ia de que es 5 e i 6)
un pe i ex on igu en els ulls que es
ac en del ms; les ca ac e ís iques més
impo an s pel que a a I'esc ip u a;
ano acions, pe línies del acsímil,
d'ab e iacions, nexes, e c..
.
;
al es
acsímils del ms. (si n'hi ha) i biblio-
g a ia sob e el ex del ms. o el ms.
ma eix.
Aques esquema exposi iu, mol
ence a i cla i icado , e complemen-
a , inexcusablemen , pe un ,p ndix
(pp. 31-43) dedica a les ansc ipcions
dels ex os ep odui' s i a les edicions
que d'aques s ex os exis eixin. Ens
sembla que no caben comen a is sob e
la u ili a del sis ema emp a pe
R.
Ba bou .
El llib e el co ona un apa a
(pp. 45-51) dedica a índexs, on po-
dem oba : l) un index dels llocs on
es poden locali za els nss. que a se -
i I'au o a, amb indicacions sob e si
es an e e encia s en algun ca aleg pu-
blica ; 2) index c onol6gic del nss.;
3) llocs de p ocedencia dels mss., en
elació amb els esc ibes o els p opie a-
is; 4) index d'esc ip o s i 5) index de
con ingu s dels mss.
La nos a opinió és que ens obem
da an d'un magní ic llib e, nascu
amb una cla a ocació de manual unli-
e si a i i que I'única cosa que p e én
és o ni la gen in e essada en I'es udi
de la Paleog a ia g ega, del ma e ial
imp escindible, ecolza pe la biblio-
g a ia bPsica, pe comenGa a camina
amb segu e a pe aques camí.
Joan
Gómez
i
Palla es
VITALINO VALCÁRCEL
La c(Vi a Dominici Siliensi,
de G imaldo.
Es udio, edición, c í ica
i aducción de
V.
VALCARCEL.
Log onyo,
1982
Ins i u o de Es udios Riojanos,
Cen o de Es udios
ccGonzalo de Be ceo*, núm.
9)
Heus ací la mode na edició c í ica
de I'ob a po se més impo an de la
li e a u a hagiog P ica hispano-lla ina
en e els segles
X-XII:
la Vida de San
Domenec de Silos del monjo G imald.
Aques es udi, ui del eball pacien
i inin e ompu d'uns quan s anys, és
la p ime a edició c i ica se iosa de la
Vi a Dominici,
ca les dues úniques
edicions que n'exis eixen no són ni
mode nes ni c i iques.
Com les mode nes edicions c i i-
ques d'un au o an ic o medie al
I'edició que a a essenyem es compon
de les es pa s clbsiques, és a di , es-
udi dels es imonis, es udi li e a i i
edició c i ica i aducció.
En I'es udi dels es imonis que
ansme en 1 ob a es a I'in en a i,
col~lació i classi icació de o s els es i-
monis, manu:,c i s o no, conse a s de
I'ob a, que sjn els manusc i s Silos,
Bibl. Abad.
:
2
s.
XIII
o
XIV.
Mad id,
Bibl.
R.A.
Esp. 5 (E.116), s.
XV,
i les
edicions dels seus dons únics edi o s
que, en ha e -se pe du els manusc i s
que ells
u ili za en,
enen el alo
d'un manusc i , és a di , l'edició de
Sebas ián de 'Je ga a, Mad id. 1736, i
la de Tamaycl de Salaza , Lió, 1651-
1659. G Pcies a les addicions, in e po-
lacions i can ls, an en el ni ell dels
acciden s massius com en el de les lec-
u es conc e es del ex , I'au o a iba
a esca i quina és la
Vz a Dominin'
o i-
ginal i les addicions pos e io s. Clou
aques a p imc, a pa un in en de e-
cons ucció dc. la his h ia de la ans-
missió del ex .
En I'es udi li e a i I'au o del p e-
sen eball, desp és d'un exhaus iu
es udi li e a ], es ilís ic, lingüís ic i
concep ual, a- iba a la conclusió que
exis eix un n~lcli o igina i de la
Vz a
que a iba
i i:;
a
11,
40, degu a un sol
au o , G imald, monjo de Silos, con-
empo ani dei san i anc&, i una al-
a pa que : des de II,40 ins a la i,
espú ia i a egida, a més de les in e po-
lacions.
La e ce a pa comp sn el ex c í i-
camen es abls i la aducció. El ex
lla í a acompanya d'un exhaus iu
apa a de on s i del co esponen apa-
a c í ic. Cal assenyala ['immens e-
ball que supo;a a ui dia e un es udi
de les on s d un au o de la lla ini a
a dana o medie al, si hom hi é en
comp e la ma lca de Iexics i conco dan-
ces. Un númc: o al ex lla í eme a
I'apa a de no es c i iques que es o-
ba al inal del ex , en el qual les