Recensions

jo de in es igación y obse ación que debía p ecede a la in en i0 p opia- men e dicha. Es más, llega a a ibui a Hipódamo la p io idad en la in es i- gación ilod ica pa a descub i la me- jo o ma de gobie no pa a la ciudad, es deci , p esen a a Hipódamo como un pe sonaje en el que ealizaciones u banís icas y a ados ilosó icos cons- i uyen dos exp esiones de una uni a- ia elabo ación eó ica. En el Capi ulo 11, que i ula aHipó- damo en las A enas del siglo VD, la au o a ex ae da os c onológicos y bio- g á icos de nues o pe sonaje a pa i de 10s di e en es escolios a un pasaje de A is ó anes (Ep. 327). Algunos epíg a es del capi ulo son su icien e- men e ilus a i os espec o a su con e- nido: aEl hijo de Hipódamo en A is ó- anes*, <<El a qui ec o del Pi eo,, aA - quep ólemo de Ag yle* (supues o hijo de Hipódamo), aHipódamo a enien- se,, e c. Po in en el úl imo capi ulo, el 111, i ulado aLa pe sonalidad de Hipóda- mo en la compa ación de 10s es imo- nio~~, se hace un es udio compa a i o de 10s da os apo ados po cada una de las es uen es de es imonios p e ia- men e es udiados con el in de e i i- ca qué da os son acep ables sin ese - a, cuáles pueden se acep ados con ese as o cuáles deben se absolu a- men e echazados. Los epíg a es son 10s siguien es: aEl nomb e y 10s o íge- nesp, <La ida y la ob a)), c Hipódamo y la u banís ica hipodamenap. Las conclusiones, inalmen e, en a- izan aquellos aspec os de la pe sonali- dad y de la ob a de Hipódamo que le ca ac e izan como un écnico, a qui- ec o y u banis a, que no se limi a a esponde a exigencias con ingen es con soluciones especí icas, sino que quie e a on a de una mane a o gáni- ca y sis emá ica, 10:i p oblemas espa- ciales de la ida p i ada y colec i a en su globalidad, al como ep esen a pa- a el g iego del s. la compleja unidad de lapol'is, cuyos dos aspec os, e i o- ial y polí ico, es án indisolublemen e unidos. En esumen, disponemos con el p esen e lib o, de una monog a ia se- ia y documen ada sob e la pe sonali- dad del g an a qui ec o del Pi eo. Rosa A. San iago R. BARBOUR G eek Li e a y Hands. A. D. 400-1 600 Ox o d Palaeog aphical Handbooks, Cla endon P ess, 1981. 87 pp. Dues o es obse acions de R. Ba - bou ma quen el sen i gene al de I'ob a que ecensionem, la qual espe- em que ingui la bona acollida que me eix. Senyala I'au o a, en e e encia a la selecció de manusc i s, pa onamen- al del seu eball, que són di e ses les condicions que demana als ex os que il.lus in el p océs de I'esc ip u a g e- ga en e els anys 400 i 1600 d.C.: 1) da ació més o menys p ecisa del ms., 2) ipus de lle' a ca ac e ís ic. 3) el ms. hau ia de eni una ce a impo incia in ínseca, e c.. . Una segona ema ca jus i ica el e del g an nomb e de mos es d'esc ip- u a de ]'Eda Mi jana que inco po a, o assenyalan que és p ecisamen aques a poca on els es ils són més con osos i els p oblemes de da ació i locali zació de mss. més impo an s. Alguna e e ncia accessh ia p ece- deix I'apa a in oduc o i. En ell comenca en una di isió dels més de 3.000 mss. g ecs da ables en e 400 i 1600 d. C. La majo pa són ex os e- ligiosos (en e I'any 950 i el 1200 ap o- ximadamen ), o bé són ex os de qual- se ol al e ipus (en e 1300 i 1600). Tex os en lle a uncial an e io s a I'any 800, ex os clPssics an e io s a I'any 1200 o qualse ol mena de mss. en e 1200 i 1260 (I'ocupació de Cons an i- noble ou del 1204 al 1261) són mol escassos. Dos són els obs acles que esal a R. Ba bou a I'ho a d'es udia Paleog a- ia g ega: 1) la manca de coneixemen s ixos que se eixin de pun de e e en- cia i 2) la manca de o es dis incions d'es il que agin pa al,leles al emps o al lloc d'esc ip u a d'un ms. Emma ca s en aques es limi acions, les línies de desen olupamen de l'es- c ip u a g ega es poden aca dis in- gin dos ipus di e en s de can is: i) el can i in ínsec d'es il a I'ho a d'esc iu- e i 2) els can is en alb que s'anomena minu ae dels hPbi s d'un esc iba (R. Ba bou posa com a exemple ípic, i comú amb el lla í, els nexes o bé, es- peci icamen la o ma d'accen s i espe- i s C . p. XV). El següen capí ol és el que dedica als di e en s ipus d'esc ip u a g ega. En aques es planes hom oba una es- que ni ica i concisa explicació de cada ipus gene al d'esc ip u a. Dins de ca- da apa a gene al (*Uncial, 400-1200)); <(Comencamen de la mi- núscula, cen ú ies se ena i ui ena)>; c Minúscula an iga, 800-950,; *Minús- cula o mal, 950- 1600,; c Esc ip u es egionals, 950 1500~; <(Esc ip u es pe - sonals)> i <El Renaixemen ,) di ideix l'au o a en pal Pg a s nume a s les pos- sibles sub a ian s de cada es il. Aques sis ema, o ca pedaghgic, a acompan- ya del que, pc: a nosal es, és més im- po an i que no podia al a en un *manual)>, em nen men p k ic: la e- e ncia, en a nbdhs ma ges, dels mss. que, en la secció del llib e dedicada als acsímils, i1.h ; en el comen a i inicial de R. Ba bou . Així, pe exemple, l'apa a dedica a I'esc ip u a uncial es di ideix en dos bPsics subapa a s (els quds ambé con enen di c en s ipus d'in o ma- ció): i) dedica a la uncial dels segles al VIU, quan aques a lle a e a d'ús co- mú pe als e? os li e a is. Es subdi i- deix I'apa a quan es ac a a) I'es- c ip u a *bíblica)> uncial, dedicada als llib es so in cle luxe i il.lus a s ( e e- ncia al acsí lil 1); 6) la <bíblica)> un- cial, més plan a i més a ia dedicada a documen s p i a s ( e . al acs. 4) i 6) I'anomenada $(cop e)> uncial, més e i- nada i amb u la ce a end ncia al ne- xe ( e . al acs. 8). Al subapa a 2) pa la de la uncial a pa i del segle IX, quan ja domina a 1'6s de la minliscula i la unció de I'es- il uncial passa a se la de dona , so- b e o , digni a i elegPncia als ex os que s'esc i ie amb ella. Aques apa - a segon el di ideix, al seu o n, en cinc subapa :us (amb e e encies als acsímils 2,3,:,6,7,9 i 10). El m ode exposi iu que segueix l'au o a amb la es a de ipus de lle a és el ma eix. To segui ence a un pe i capí ol dedica a ~Ca ~ is en els hPbi s meno s de I'esc ip u a)). El capí ol a encapgala pe unes obse acions de I'au o a que I'au olimi en conside a- blemen : pa la R. Ba bou que ce s ac o s (com, pe exemple, els nexes, les sepa acions de pa aules, els espe i s o els accen s), que en les esc ip u es d'al es llengües poden se més o menys de e minan s pe a la iliació o la da ació d'un ms., en g ec ajuden poc, ca so in iga cen ú ies la se a al e ació o modi icació. Com diu la ma eixa au o a (p. XX- VII), un cas que ens po se i pe il.lus a bé aques a si uació és el dels espe i s. En un p incipi s'usa en les o mes <quad ades, w o Les o nles a odonides, que a a usem. es oben pe p ime a egada en un ms. de I'any 862 ( e . al acs. 14), pe 6 al e nan amb les o mes quad ades. Aques ús al e nan a des del da e qua del segle x ins al segle NI, quan les o mes quad ades an desapa ei- xen ins a e -ho o almen , en un ma ge de cinquan a anys. Així, doncs, enim que un ac o an impo an com hau ia pogu se el de la g a ia dels espe i s, esul a si més no equí oc pe qu els es ipus s'usen conjun amen o sepa ada du an un espai de emps de p op de 150 anys. La es a d'aques pe i capí ol es 5 dedicada a: <La o ma de les lle es en els mss. amb minúscula*; <Unió de Ile- es, di isió de pa aules,; <Ab e ia- cions, di esis, muda, i uposició de I'esc ip u a i engles,. El següen apa a ens in odueix ja en all6 que se 5 la segona pa del Ili- b e. En ell dóna I'au o a o es les ex- plicacions pe e més en enedo a la lec u a del comen a i que in odui 5 en cada ep oducció. Des aca íem no- més d'aques es explicacions la que a e e ncia a un cos um que obem mol in e essan : R. Ba bou es p eo- cupa de ep odui cada manusc i conse an -ne el o ma o iginal. La segona pa del llib e (pp. 1-51) es a dedicada a la ep oducció dels mss. (un o al de 110 acsímils), dis i- bui s, com a maxim, en g ups de qua- e pe plana. Al cos a de cada ep o- ducció, hom hi oba un comen a i on s'inclouen: 1) la da a, p obable o se- gu a; 2) I'au o , si cons a, o I'escola o locali a d'on pugui p o eni ; 3) la ma ia o ma ies que oca el ms.; 4) el Cen e on es gua da el ms. (amb la iliació comple a); 5) les mides ísiques del ms. i la ma ? ia de que es 5 e i 6) un pe i ex on igu en els ulls que es ac en del ms; les ca ac e ís iques més impo an s pel que a a I'esc ip u a; ano acions, pe línies del acsímil, d'ab e iacions, nexes, e c.. . ; al es acsímils del ms. (si n'hi ha) i biblio- g a ia sob e el ex del ms. o el ms. ma eix. Aques esquema exposi iu, mol ence a i cla i icado , e complemen- a , inexcusablemen , pe un ,p ndix (pp. 31-43) dedica a les ansc ipcions dels ex os ep odui' s i a les edicions que d'aques s ex os exis eixin. Ens sembla que no caben comen a is sob e la u ili a del sis ema emp a pe R. Ba bou . El llib e el co ona un apa a (pp. 45-51) dedica a índexs, on po- dem oba : l) un index dels llocs on es poden locali za els nss. que a se - i I'au o a, amb indicacions sob e si es an e e encia s en algun ca aleg pu- blica ; 2) index c onol6gic del nss.; 3) llocs de p ocedencia dels mss., en elació amb els esc ibes o els p opie a- is; 4) index d'esc ip o s i 5) index de con ingu s dels mss. La nos a opinió és que ens obem da an d'un magní ic llib e, nascu amb una cla a ocació de manual unli- e si a i i que I'única cosa que p e én és o ni la gen in e essada en I'es udi de la Paleog a ia g ega, del ma e ial imp escindible, ecolza pe la biblio- g a ia bPsica, pe comenGa a camina amb segu e a pe aques camí. Joan Gómez i Palla es VITALINO VALCÁRCEL La c(Vi a Dominici Siliensi, de G imaldo. Es udio, edición, c í ica i aducción de V. VALCARCEL. Log onyo, 1982 Ins i u o de Es udios Riojanos, Cen o de Es udios ccGonzalo de Be ceo*, núm. 9) Heus ací la mode na edició c í ica de I'ob a po se més impo an de la li e a u a hagiog P ica hispano-lla ina en e els segles X-XII: la Vida de San Domenec de Silos del monjo G imald. Aques es udi, ui del eball pacien i inin e ompu d'uns quan s anys, és la p ime a edició c i ica se iosa de la Vi a Dominici, ca les dues úniques edicions que n'exis eixen no són ni mode nes ni c i iques. Com les mode nes edicions c i i- ques d'un au o an ic o medie al I'edició que a a essenyem es compon de les es pa s clbsiques, és a di , es- udi dels es imonis, es udi li e a i i edició c i ica i aducció. En I'es udi dels es imonis que ansme en 1 ob a es a I'in en a i, col~lació i classi icació de o s els es i- monis, manu:,c i s o no, conse a s de I'ob a, que sjn els manusc i s Silos, Bibl. Abad. : 2 s. XIII o XIV. Mad id, Bibl. R.A. Esp. 5 (E.116), s. XV, i les edicions dels seus dons únics edi o s que, en ha e -se pe du els manusc i s que ells u ili za en, enen el alo d'un manusc i , és a di , l'edició de Sebas ián de 'Je ga a, Mad id. 1736, i la de Tamaycl de Salaza , Lió, 1651- 1659. G Pcies a les addicions, in e po- lacions i can ls, an en el ni ell dels acciden s massius com en el de les lec- u es conc e es del ex , I'au o a iba a esca i quina és la Vz a Dominin' o i- ginal i les addicions pos e io s. Clou aques a p imc, a pa un in en de e- cons ucció dc. la his h ia de la ans- missió del ex . En I'es udi li e a i I'au o del p e- sen eball, desp és d'un exhaus iu es udi li e a ], es ilís ic, lingüís ic i concep ual, a- iba a la conclusió que exis eix un n~lcli o igina i de la Vz a que a iba i i:; a 11, 40, degu a un sol au o , G imald, monjo de Silos, con- empo ani dei san i anc&, i una al- a pa que : des de II,40 ins a la i, espú ia i a egida, a més de les in e po- lacions. La e ce a pa comp sn el ex c í i- camen es abls i la aducció. El ex lla í a acompanya d'un exhaus iu apa a de on s i del co esponen apa- a c í ic. Cal assenyala ['immens e- ball que supo;a a ui dia e un es udi de les on s d un au o de la lla ini a a dana o medie al, si hom hi é en comp e la ma lca de Iexics i conco dan- ces. Un númc: o al ex lla í eme a I'apa a de no es c i iques que es o- ba al inal del ex , en el qual les