dues se ies -els diplomes en omsnic
del emps d'Al onso VI11 ja conegu s
g Lies a les ece ques de
J.
González i
R.
Medndez Pidal, i uns al es d'ine-
di s pe anyen s al p ime e c del se-
gle XiII- anquen I'ob a.
En de ini i a, doncs, es ac a d'una
no a i in e essan apo ació del p o es-
so L. Rubio.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
LLU~
BATLLE
i
PRATS
La
cul u a
a
Gi ona de ¿'Eda
Mi jana al Renaixemen
Gi ona
1979.
(Col~lecció de mo-
nog a ies de 1'Ins i u d'Es udis
Gi onins, núm.
7.)
Se'ns o e eix aci, p esen a pel p o-
esso P. Bohigas, el ecull d'una s ie
onamen al d'es udis sob e la cul u a
gi onina. Cal celeb a que més de
en a anys desp és LI. Ba lle hagi po-
gu acompli el seu designi inicial en
publica el seu es udi sob e la biblio e-
ca de la ca ed al de Gi ona, és a di
p esen a un es udi comple on no
manquessin els al es aspec es de la
cul u a de Gi ona, la qual cosa ha ia
es a objec e d'es udis i a icles inde-
penden s que a ui cons i ueixen pe
p ime a egada I'ob a pe a la qual o-
en concebu s i guanyen amb aixa una
cohe ?ncia i p o undi a que la se a
conside ació independen no pe me ia
de egades de cap a : I'au o ens mos-
a la eali zació pe se e an al lla g
gai ebé de cinquan a anys d'un p o-
jec e de eball en di e ses e apes.
Els eballs ecolli s en aques olum
es an ag upa s en qua e nuclis ems-
ics: ~s udios
ene e al es
y
Es udian es,
No icias de lib os
y
Biblio eca de la
Ca ed al, La Escuela de la Ca ed al i
La imp en a en Ge ona (siglos
x -
XVI).
En conjun són nou eballs pu-
blica s so a la p ime a úb ica: <El Ca-
pí ol de Gi ona i els Es udis Gene als*
(Homena ge a An oni Rubió
i
Lluch,
ol. 111, Ba celona,
1936),
~Es udian-
es Ge undenses en 10s Es udios Gene-
ales,
(Hispania,
27, 1947).
So a la
segona: <In en a i dels lib es de Be-
engue D'Anglesola~
(Es udi Uni-
e si a s Ca alans,
17, 1932),
La
Biblio eca de la Ca ed ai de Ge ona
desde su o igen has a la imp en a
(Gi-
ona,
1947),
uNo icias de lib os de la
Ca ed al de Ge ona (siglos
XVI-XVIII)~
(Hispania Sac a,
19, 1966),
~No icias
de lib os an iguos de se ido es de la
Ca ed al de Ge ona.
1335- 1594,
(His-
pania Sac a
26, 1969).
<La escuela de
la Ca ed al,, publica ací pe p ime a
. egada, cons i ueix el e ce apa a .
El qua
és
cons i ui' pe <(No a docu-
men al pa a la biog a ia del imp eso
Ped o Malo
y
pa a la his o ia de la im-
p en a en Ge onan
(Biblio economía,
13, 1947);
~Más da os sob e la imp en-
a incunable
y
10s lib e os de Ge ona,
(Homenaje a San iago Sob equés Vi-
dal, Anales del Ins . de Es . Ge un-
denses,
22, 1974-1975).
Ens e e i em ací només als dos e-
balls que p esen en no e a , puix que
la es a de I'ob a de
LL.
Ba lle i P a s
és ben coneguda pels es udiosos.
Cal des aca de p ime la e ecció
so e a pel llib e
La
biblio eca de la
Ca ed al de Ge ona,
que ou en
1946
la esi de I'au o . al aual s'han inco -
po a els esul a s dels eballs més e-
cen s que a ec en p incipalmen les e-
e sncies al ca denal Ma ga i (R.
B.
Ta e, J.M. Madu ell, J. Rubió, E. Mi-
ambell), pe 6 que abas en ambé o a
I'ob a, ca a les no es hi ha un ecu s
con inu a la bibliog a ia ecen sob e
di e sos emes ac as o esmen a s.
Cal des aca sob e o amb I'es udi
d'E. Mi ambell ['augmen del conei-
xemen sob e la biblio eca de Roge de
Ca ell2 (la documen ació de la biblio-
eca de la Ca ed al ha es a p ecisada
amb dades ex e es de eballs de
P. Bohigues,
F.
Miquel Rosell i J. Ma-
eu); I'índex ha es a modi ica
d'aco d amb aques s a egi ons que
pe me en a aques llib e de con inua
complin la impo an asca de docu-
men ació que ha eali za des de la se-
a p ime a edició.
Dona em en da e lloc una b eu
no ícia del eball ins a a inedi : aLa
Escuela de la Ca ed al* (pp.
281-309),
on I'au o ac a les no ícies sob e
aques a escola des dels segles
X-XI.
conse ades al Ma i ologi d'Ad6. P e-
cisa ambé, an com és possible, les
uncions dels
magis n'
ins al segle
XV.
La si uació de I'escola és ambé un al-
e dels p oblemes p oposa s, puix que
I'escola e a al ma eix emps es a ge del
magis e ,
documen a des del segle
x
ins al
x
p op de la o e Co ne-
lia a les mu alles, amb di e en s as-
lla s pos e io s a d'al es cases canoni-
cals, ins a I'aplicació de la no ma i a
del Concili de T en o que o igin2 el
Semina i T iden í. Es ableix ambé
I'au o una namina, ex e a de la Do-
cumen ació de I'A xiu diocesii, de
ma-
gis n'que comp en de
13
18
ins a
1482
i és de g an u ili a . Els apendixs ens
documen en sob e la no ma i a que
a ec a els amagis i g ama ice*
i
el es-
amen d'un d'ells, Be na To niis. Es
ac a, doncs, d'un es udi que com-
plemen a el coneixemen que enim
-d'al es escoles ca ed alícies ca alanes,
bé que si u'i Gi ona en un lloc des a-
ca .
No cal, pe posa e me a aques a
no ícia, insis i en la impo lncia
d'uns eballs de la me i o ie a dels
quals és p o a aques a eedició i cal
només que ens a egim a la se ie d'ho-
mena ges me escu s, dels quals ha es-
a objec e ei doc o Lluís Ba lle i
P a s.
M.
Maye
PERE
ROCA
I
GARRIGA
Índex oponím"m del Ca ula i de
San Cuga del VaZZ2s
Museu d'His 8 ia de Sabadell,
Sabadell, 1981, 138
pp.
El Museu d'His 6 ia de Sabadell -i
les al es en i a s que hi han col.labo-
a econ6micamen - han ingu un
g an ence a publica l'ob a del doc-
o Pe e Roca
i
Ga iga,
Index oponí-
mic del Ca ulan' de San Cuga del
VallZs.
La asca du a a e me en aques
llib e e a una necessi a ineludible,
sen ida des del dia ma eix que s'es-
ampii el e ce olum del aluós
Ca -
ula i de San Cuga ,
edi a pe I'emi-
nen Mons. Josep Rius i Se a, el qual
no a ibP a dona -nos el qua olum,
que hau ia incl6s la llis a onoml ica,
un ocabula i i les co espondencies
c onol6giques dels documen s, al
com se'ns eco da en el llib e que ens
ocupa. Va de callada que una ob a de
an a en e gadu a com la del susdi