Recensions

dues se ies -els diplomes en omsnic del emps d'Al onso VI11 ja conegu s g Lies a les ece ques de J. González i R. Medndez Pidal, i uns al es d'ine- di s pe anyen s al p ime e c del se- gle XiII- anquen I'ob a. En de ini i a, doncs, es ac a d'una no a i in e essan apo ació del p o es- so L. Rubio. Jesús Al u o i Pe ucho LLU~ BATLLE i PRATS La cul u a a Gi ona de ¿'Eda Mi jana al Renaixemen Gi ona 1979. (Col~lecció de mo- nog a ies de 1'Ins i u d'Es udis Gi onins, núm. 7.) Se'ns o e eix aci, p esen a pel p o- esso P. Bohigas, el ecull d'una s ie onamen al d'es udis sob e la cul u a gi onina. Cal celeb a que més de en a anys desp és LI. Ba lle hagi po- gu acompli el seu designi inicial en publica el seu es udi sob e la biblio e- ca de la ca ed al de Gi ona, és a di p esen a un es udi comple on no manquessin els al es aspec es de la cul u a de Gi ona, la qual cosa ha ia es a objec e d'es udis i a icles inde- penden s que a ui cons i ueixen pe p ime a egada I'ob a pe a la qual o- en concebu s i guanyen amb aixa una cohe ?ncia i p o undi a que la se a conside ació independen no pe me ia de egades de cap a : I'au o ens mos- a la eali zació pe se e an al lla g gai ebé de cinquan a anys d'un p o- jec e de eball en di e ses e apes. Els eballs ecolli s en aques olum es an ag upa s en qua e nuclis ems- ics: ~s udios ene e al es y Es udian es, No icias de lib os y Biblio eca de la Ca ed al, La Escuela de la Ca ed al i La imp en a en Ge ona (siglos x - XVI). En conjun són nou eballs pu- blica s so a la p ime a úb ica: <El Ca- pí ol de Gi ona i els Es udis Gene als* (Homena ge a An oni Rubió i Lluch, ol. 111, Ba celona, 1936), ~Es udian- es Ge undenses en 10s Es udios Gene- ales, (Hispania, 27, 1947). So a la segona: <In en a i dels lib es de Be- engue D'Anglesola~ (Es udi Uni- e si a s Ca alans, 17, 1932), La Biblio eca de la Ca ed ai de Ge ona desde su o igen has a la imp en a (Gi- ona, 1947), uNo icias de lib os de la Ca ed al de Ge ona (siglos XVI-XVIII)~ (Hispania Sac a, 19, 1966), ~No icias de lib os an iguos de se ido es de la Ca ed al de Ge ona. 1335- 1594, (His- pania Sac a 26, 1969). <La escuela de la Ca ed al,, publica ací pe p ime a . egada, cons i ueix el e ce apa a . El qua és cons i ui' pe <(No a docu- men al pa a la biog a ia del imp eso Ped o Malo y pa a la his o ia de la im- p en a en Ge onan (Biblio economía, 13, 1947); ~Más da os sob e la imp en- a incunable y 10s lib e os de Ge ona, (Homenaje a San iago Sob equés Vi- dal, Anales del Ins . de Es . Ge un- denses, 22, 1974-1975). Ens e e i em ací només als dos e- balls que p esen en no e a , puix que la es a de I'ob a de LL. Ba lle i P a s és ben coneguda pels es udiosos. Cal des aca de p ime la e ecció so e a pel llib e La biblio eca de la Ca ed al de Ge ona, que ou en 1946 la esi de I'au o . al aual s'han inco - po a els esul a s dels eballs més e- cen s que a ec en p incipalmen les e- e sncies al ca denal Ma ga i (R. B. Ta e, J.M. Madu ell, J. Rubió, E. Mi- ambell), pe 6 que abas en ambé o a I'ob a, ca a les no es hi ha un ecu s con inu a la bibliog a ia ecen sob e di e sos emes ac as o esmen a s. Cal des aca sob e o amb I'es udi d'E. Mi ambell ['augmen del conei- xemen sob e la biblio eca de Roge de Ca ell2 (la documen ació de la biblio- eca de la Ca ed al ha es a p ecisada amb dades ex e es de eballs de P. Bohigues, F. Miquel Rosell i J. Ma- eu); I'índex ha es a modi ica d'aco d amb aques s a egi ons que pe me en a aques llib e de con inua complin la impo an asca de docu- men ació que ha eali za des de la se- a p ime a edició. Dona em en da e lloc una b eu no ícia del eball ins a a inedi : aLa Escuela de la Ca ed al* (pp. 281-309), on I'au o ac a les no ícies sob e aques a escola des dels segles X-XI. conse ades al Ma i ologi d'Ad6. P e- cisa ambé, an com és possible, les uncions dels magis n' ins al segle XV. La si uació de I'escola és ambé un al- e dels p oblemes p oposa s, puix que I'escola e a al ma eix emps es a ge del magis e , documen a des del segle x ins al x p op de la o e Co ne- lia a les mu alles, amb di e en s as- lla s pos e io s a d'al es cases canoni- cals, ins a I'aplicació de la no ma i a del Concili de T en o que o igin2 el Semina i T iden í. Es ableix ambé I'au o una namina, ex e a de la Do- cumen ació de I'A xiu diocesii, de ma- gis n'que comp en de 13 18 ins a 1482 i és de g an u ili a . Els apendixs ens documen en sob e la no ma i a que a ec a els amagis i g ama ice* i el es- amen d'un d'ells, Be na To niis. Es ac a, doncs, d'un es udi que com- plemen a el coneixemen que enim -d'al es escoles ca ed alícies ca alanes, bé que si u'i Gi ona en un lloc des a- ca . No cal, pe posa e me a aques a no ícia, insis i en la impo lncia d'uns eballs de la me i o ie a dels quals és p o a aques a eedició i cal només que ens a egim a la se ie d'ho- mena ges me escu s, dels quals ha es- a objec e ei doc o Lluís Ba lle i P a s. M. Maye PERE ROCA I GARRIGA Índex oponím"m del Ca ula i de San Cuga del VaZZ2s Museu d'His 8 ia de Sabadell, Sabadell, 1981, 138 pp. El Museu d'His 6 ia de Sabadell -i les al es en i a s que hi han col.labo- a econ6micamen - han ingu un g an ence a publica l'ob a del doc- o Pe e Roca i Ga iga, Index oponí- mic del Ca ulan' de San Cuga del VallZs. La asca du a a e me en aques llib e e a una necessi a ineludible, sen ida des del dia ma eix que s'es- ampii el e ce olum del aluós Ca - ula i de San Cuga , edi a pe I'emi- nen Mons. Josep Rius i Se a, el qual no a ibP a dona -nos el qua olum, que hau ia incl6s la llis a onoml ica, un ocabula i i les co espondencies c onol6giques dels documen s, al com se'ns eco da en el llib e que ens ocupa. Va de callada que una ob a de an a en e gadu a com la del susdi