Recensions

dues series -els diplomes en romsnic del temps d'Alfonso VI11 ja coneguts grLies a les recerques de J. González i R. Medndez Pidal, i uns altres d'inedits pertanyents al primer terc del segle XiIItanquen I'obra. En definitiva, doncs, es tracta d'una nova i interessant aportació del professor L. Rubio. Jesús Alturo i Perucho LLU~ BATLLE i PRATS La cultura a Girona de ¿'Edat Mitjana al Renaixement Girona 1979. (Col~lecció de monografies de 1'Institut d'Estudis Gironins, núm. 7.) Se'ns ofereix aci, presentat pel professor P. Bohigas, el recull d'una strie fonamental d'estudis sobre la cultura gironina. Cal celebrar que més de trenta anys després LI. Batlle hagi pogut acomplir el seu designi inicial en publicar el seu estudi sobre la biblioteca de la catedral de Girona, és a dir presentar un estudi complet on no manquessin els altres aspectes de la cultura de Girona, la qual cosa havia estat objecte d'estudis i articles independents que avui constitueixen per primera vegada I'obra per a la qual foren concebuts i guanyen amb aixa una coher?ncia i profunditat que la seva consideració independent no permetia de vegades de captar: I'autor ens mostra la realització perseverant al llarg gairebé de cinquanta anys d'un projecte de treball en diverses etapes. Els treballs recollits en aquest volum estan agrupats en quatre nuclis temstics: ~studios ene eral es y Estudiantes, Noticias de libros y Biblioteca de la Catedral, La Escuela de la Catedral i La imprenta en Gerona (siglos xvXVI). En conjunt són nou treballs publicats sota la primera rúbrica: <El Capítol de Girona i els Estudis Generals* (Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, vol. 111, Barcelona, 1936), ~Estudiantes Gerundenses en 10s Estudios Generales, (Hispania, 27, 1947). Sota la segona: <Inventari dels libres de Berenguer D'Anglesola~ (Estudir Universitarts Catalans, 17, 1932), La Biblioteca de la Catedrai de Gerona desde su origen hasta la imprenta (Girona, 1947), uNoticias de libros de la Catedral de Gerona (siglos XVI-XVIII)~ (Hispania Sacra, 19, 1966), ~Noticias de libros antiguos de servidores de la Catedral de Gerona. 13351594, (Hispania Sacra 26, 1969). <La escuela de la Catedral,, publicat ací per primera .vegada, constitueix el tercer apartat. El quart és constitui't per <(Nota documental para la biografia del impresor Pedro Malo y para la historia de la imprenta en Geronan (Biblioteconomía, 13, 1947); ~Más datos sobre la imprenta incunable y 10s libreros de Gerona, (Homenaje a Santiago Sobrequés Vidal, Anales del Inst. de Est. Gerundenses, 22, 1974-1975). Ens referirem ací només als dos treballs que presenten novetat, puix que la resta de I'obra de LL. Batlle i Prats és ben coneguda pels estudiosos. Cal destacar de primer la refecció soferta pel llibre La biblioteca de la Catedral de Gerona, que fou en 1946 la tesi de I'autor. al aual s'han incorporat els resultats dels treballs més recents que afecten principalment les re- fersncies al cardenal Margari t (R. B. Tate, J.M. Madurell, J. Rubió, E. Mirambell), per6 que abasten també tota I'obra, car a les notes hi ha un recurs continu a la bibliografia recent sobre diversos temes tractas o esmentats. Cal destacar sobretot amb I'estudi d'E. Mirambell ['augment del coneixement sobre la biblioteca de Roger de Cartell2 (la documentació de la biblioteca de la Catedral ha estat precisada amb dades extretes de treballs de P. Bohigues, F. Miquel Rosell i J. Mateu); I'índex ha estat modificat d'acord amb aquests afegitons que permeten a aquest llibre de continuar complint la important tasca de documentació que ha realitzat des de la seva primera edició. Donarem en darrer lloc una breu notícia del treball fins ara inedit: aLa Escuela de la Catedral* (pp. 281-309), on I'autor tracta les notícies sobre aquesta escola des dels segles X-XI. conservades al Martirologi d'Ad6. Precisa també, tant com és possible, les funcions dels magistn' fins al segle XV. La situació de I'escola és també un altre dels problemes proposats, puix que I'escola era al mateix temps estatge del magister, documentat des del segle xrv fins al xvr prop de la torre Cornelia a les muralles, amb diferents trasllats posteriors a d'altres cases canonicals, fins a I'aplicació de la normativa del Concili de Trento que origin2 el Seminari Tridentí. Estableix també I'autor una namina, extreta de la Documentació de I'Arxiu diocesii, de magistn'que compren de 13 18 fins a 1482 i és de gran utilitat. Els apendixs ens documenten sobre la normativa que afecta els amagistri gramatice* i el testament d'un d'ells, Bernat Torniis. Es tracta, doncs, d'un estudi que complementa el coneixement que tenim -d'altres escoles catedralícies catalanes, bé que situ'i Girona en un lloc destacat. No cal, per posar terme a aquesta notícia, insistir en la importlncia d'uns treballs de la meritorietat dels quals és prova aquesta reedició i cal només que ens afegim a la serie d'homenatges merescuts, dels quals ha estat objecte ei doctor Lluís Batlle i Prats. M. Mayer PERE ROCA I GARRIGA Índex toponím"m del Cartulari de Sant Cugat del VaZZ2s Museu d'Hist8ria de Sabadell, Sabadell, 1981, 138 pp. El Museu d'Hist6ria de Sabadell -i les altres entitats que hi han col.laborat econ6micamenthan tingut un gran encert a publicar l'obra del doctor Pere Roca i Garriga, Index toponímic del Cartulan' de Sant Cugat del VallZs. La tasca duta a terme en aquest llibre era una necessitat ineludible, sentida des del dia mateix que s'estampii el tercer volum del valuós Cartulari de Sant Cugat, editat per I'eminent Mons. Josep Rius i Serra, el qual no arribP a donar-nos el quart volum, que hauria incl6s la llista onomltica, un vocabulari i les correspondencies cronol6giques dels documents, tal com se'ns recorda en el llibre que ens ocupa. Va de callada que una obra de tanta envergadura com la del susdit