LA INSCRIPC16 "CRISTIANA" DE LA
TORRE
DEL
BRENY
M. Maye
La o e del B eny és una de les deixes de l'an igue a omana que ha
despe a més in e és a casa nos a, i ins i o el seu es udi ha es a ma ca
pe un ce cai e polémic pel que a a la ipologia del monumen 1. En el
monumen ac ual només es conse a el socol desp és de la des ucció del
seu cos supe io en l'ul im e g del segle XIX pe al d'ap o i a els seus
2
ca eus en la cons ucció d'una esclosa en el Ca dene pe a us indus ial
.
De o a mane a no és gens di icil la econs ucció del que ou el monumen
puix que conse em ima ges del seu es a abans de la demolició,
especialmen els g a a s que ilalus en l'ob a
&A.
de Labo de3 (lam. I).
La consul a d'un lligall de la Biblio eca de la Real Academia de la His o ia
(1)
C .
J.
PUIG i CADAFALCH,
L'A qui ec u a omana de Ca alunya,
Ba celona 1934 pp.
127-129
Figs.
130-134;
C. CID, "El sepulc o de o e ned~ e aneo
y
sus elaclones con !a
ipologia monumen al"
Ampu ias
XI
(1949)
pp.
91-126;
IDEM, "La ((To e del B eny)),
sepulc o omano de las ce canias de Man esa",
Ampu ias
XII
(1950)
pp.
21-54,
aques ul im
amb una bibliog a ia gai ebe exhaus i a.
(2)
C .
M. ALMAGRO- J. de C. SERRA-RAFOLS-J. COLOMINAS,
Ca a a queol6gica
deEspa ia. Ba celona,
Mad id
1945
pp.
101-102;
C. CID, "La ((To e del B eny))
..."
pp.
29
I
40-4
2.
(3)
A. de LABORDE,
Via gepin o esc i his d ic. EIP incipa ,
Ba celona 1974 ( ad. ca alana
$0.
Valls amb no es de J. Masso de l'ed. ancesa, Pa is
1806)
pp.
229-232.
a Mad id4 ens pe me coneixe
un
nou dibuix de la To e del B eny (lh.
11),
que c eiem que po apo a no e a s al es udiosos. No ens podem es a
de ema ca a all d'exemple el is de la o e, que no e pa ió en els al es
dibuixos conse a s i ben es udia s pe C. Cid5.
No olem, pe o, en aques eball en a en l'aspec e a qui ec onic del
monumen , ans en l'epig a ic. Des d'an ic s'ha des aca la impo ancia que
e
l'encaix pe con eni encas ada la insc ipció, dedica o ia une a ia, de la
o e i sob e el seu o ma i dimensions no manquen in o macions
con adic h ies des de la o ma ec angula , que ambé p esen a e1,docu-
men que a a publiquem ins a la e sió d'un del g a a s que acompanyen
l'ob a &A. de Labo de que ens p esen a els galzes pe eb e una insc ipció
en o ma de abula ansa a6. Aques a pega epig a ica degué exis i
e iden men i aixó no é es d'ex any puix que coneixem encaixos
semblan s al sepulc e de Boades al ma eix Bages i al de Vilabla eix, a p op
de Gi ona pe no esmen a més que exemples ela i amen p ope s i ben
conegu s7. A. de Labo de no s'oblida d'explica una de les llegendes
en o n de la desapa ició de l'epig a segons la qual hau ia es a po ada a
Angla e a pe un o icial d'aques a nacionali a en el decu s de la gue a de
Successió8. El manusc i de la Real Academia de la His o ia ambé ens
eco da en el peu del dibuix que publiquem, que exis ia quelquom encas a
al
pa amen que b illa a almen com si os un mi all, llegenda que ambé
és coneguda pe d'al es es udis o e e encies9 cal, pe o, que conside em
un elemen que ens sembla p ou impo an en ac a aques a qües io
(4)
Es ac a del ms.
913930
en la se a ca alogacio mode na, que po a pe i ol gene ic
An igiiedades de Ca aluña e Islas Balea es.
(5)
Aques dibuix es oba en e els ma e ials que en
18
14
a eme e Felix To es Ama a la
Real Academia de la His o ia. Sob e el is de la o e C . E. ALBERTINI, "Sculp u es
an iques du Con en us Ta aconensis"A1EC 1V (1
91
1-1
2)
p.
45
1 núm.
232
Fig.
268:
C. CID,
"La ((To e del B eny))
..."
pp.
46-49.
(6)
A. de LABORDE,
Via ge
...
Iam. LXXXIII
(7)
J.
PUIG I CADAFALCH,
L'a qui ec u a
...
pp.
138-1
40
igs.
156-159
pe al sepulc e de
Vil'abla eix i pp.
136
i
Fig.
141
pe al de Boades. C . ambe pe al segon, M. ALMAGRO
-
J. de
C.
SERRA-RAFOLS-J. COLOMINAS,
Ca a
...
pp.
81-82,.
(8)
C . A. de LABORDE,
Via ge
...
p.
231
i ambe
C.
CID, "La ((To e del B eny))
..."
p.
38.
(9)
El peu del dibuix que publiquem diu: "Los lab ado es del ecinda io me in o ma on que
habian oido deci a sus an epasados que en ese hueco habia an es un espejo que cuando le daba el
sol ebe e aba de al mane a en las aguas del Rio, que deslumb aba a odos 10s que pasaban po
la o a pa e:
Y
que la seño a que e a de la o e
10
mando saca y lle a a Man esa
..."
que es
mu a is mu andis
el que diu A. PONZ;
Viage de Espa ia
ol. XIV, Mad id
1788,
ca a IV p.
131
c . a mes C.CID, "La ((To e del B eny))
..."
p.
25.
J.G. Roig i Jalpi en esc iu e la se a his o ia de Man esa no s'en a essol0;
si conside em el a anna d'aques e udi a e mínim que ana a més enlla
de la ece ca ins a c ea ell ma eix els es imonis, aixo es ben sospi ós.
Roig i Jalpi no hau ia publica només els dos alsos a ibui s a Ta agona
i
e e en s a Man esa que diu ebu s del canonge Beso a, si la o e del B eny
que gai ebe igno a li hagués dona algun elemen . Es po soposa que la
insc ipció no e a enca a descobe a, enmasca ada pe una edi icació o un
e oca pe d de o a mane a cal pensa que som a les po es de la
c onologia de les llegendes sob e la se a desapa ició, si és que en eali a
ou conse ada in si u des de l'epoca omana ins a emps an ecen s. No
és ampoc, pe o, d'aques a insc ipció que hem de ac a ací sino d'una
al a ecollida només a publicacions especiali zades i pe a la qual el
ma eix lligall de la Real Academia de la His o ia ens p opo ciona un nou i
impo an elemen de judici.
Fixem-nos a a pe a a en el dibuix que publiquem (lam. 11) i pod em
eu e cla amen la si uació d'aques a insc ipció en el pa amen del
monumen . Si la di isió en ca eus és exac a co espond a I'epig a al
cinque bloc, d'esque a a d e a, de la e ce a ilada de ca eus si uada sob e
el socol. E. Hübne conegué sens dub e aques dibuix d'on degué copia el
ex que ha es a publica 12:
ILGEIMOQVE
+
Es di icil d'a alua l'alqada de les lle es, la qual se ia, pe o, conside a-
ble is que semblen ocupa una bona pa del bloc; el ma e ial se ia com el
del socol: g es de la zona immedia a al monumen .
Aques ex ou, doncs, publica pe E. Hübne a les se es Insc ip iones
Hispaniae Ch is ianae13
i
accep a sense modi icacions pe Mn.
J.
Gudiol
4.
Nosal es ma eixos en un eball an e io ens é em esso d'aques a
lec u a, p oposan pe o la co ecció en INGENVOQVE, basa s, e iden-
(10)
C . G. FABRE
-
M.
MAYER "Falsae e alienae: quelques aspec s de I'applica ion des
c i e es
&E.
Hübne
a
l'epig aphie hispanique"
Table onde in e na ionale. Epig aphie
hispanique,
Bo deus
1981
(en p emsa).
(12)
E.
Hübne consul a en p o undi a i amb aju d'academics e udi s la biblio eca de la
Academia de la His o ia al com es po despend e cla amen del
Co pus Insc ip ionum
La inancm
ol.
11;
pel que a al lligall que comen em u ili za el seu ma e ial pe a Ba celona
i
Ta agona pe no esmen a més que els pape s que en ol en els dibuixos que ens ocupen.
(1
3)
E.
Hübne ,
Insc ip iones Hispaniae Ch is ianae,
Be lin
187
1
num.
19
1.
(14)
J.
Gudiol,
Nociones de a queologia sag ada ca alana,
Vic
1902,
p.
185.
emen , només en ILGEIMOQVE de E. Hubne Is. A el del nos e in en
la insc ipció ha comenqa a ésse esmen ada en alguna publicació
cien í ica localI6.
La ixació c onologica e a pe els es udis an e io s es basa en la &E.
Hubne puix que Mn.
J.
Gudiol accep a les conclusions de l'e udi
alemany. La da ació de Hubne és el s. VIII, bé que si només es conside a
el dibuix de la Real Academia de la His o ia no es di icil emun a se al s.
VI
pe la paleog a ia, la qual cosa ens pod ia dona la ce esa d'un epíg a
d'epoca isigo ica comp es en el ma ge d'una c onologia laxa en e el segle
VI
i el VIII. El o mula i pod ia co espond e a un model no gai e eqüen
a les insc ipcions c is ianes, si s'adme és la co ecció
ingenuoqueI7.
De o a mane a cal di que la eali a és o qa di e en i que el que
acabem de p oposa no po depassa l'es adi que en pod iem di hübne ia,
conside an només el que ha es a publica i el dibuix que donem a
conkixe ací (lam. 11) i que ou el ma eix que conegué E. Hübne . El lligall
de la Biblio eca de la Real Academia de la His o ia con é, pe o, un ulle
sol que és la causa de la a iació de o es les nos es conjuc u es i que
gosa íem di que ens po a a conclusions de ini i es (lam. 111). La g a ia del
ex sembla la co ec a en aques ull que e iden men no ou col-laciona
amb el ex del dibuix del ma eix lligall el qual ja hem ac a . Heus ací la
lec u a: [---V?] VILGELMO
[-
-
-1
QVE
+
La cu a en la ansc ipció és ben e iden :
"Y
enca a al a alguna lle a,
que es dins una pa ed han e en la o a. Los pape s de la di a o e me
digué un capella de Man esa e an a Mon aleg e; que un a e de allí li
hau ia di , que p op de Man esa enian una o e memo able; pa lan de
di a o e"Ig.
Cal di espec e al ex que es ac a d'un an oponim de cai e ge manic
(15)
C.
FABRE
-
M.
MAYER
-
1.
RODA, "Epig a ia omana de la coma ca del Bages"
XXVII Assemblea In e con a cal d'Es udiosos,
Man esa 198
1
(en p emsa).
(16)
J.
BENET, "Bakasis" Do ella
5
(1982).
(1
7)
C .
J.
VIVES,
Insc ipciones c is ianas de la Espa ia omana
y
isigo ica,
Ba celona
1959
núm. 138.
(18) El dibuix que publiquem co esp6n ambé al lligall in en a ia amb la signa u a
913930.
(19) C . dibuix Iam.
111.
Cal no a a més que el ex no es comple , com indiquem en e la
ansc ipci6, i de ia omand e cobe pel que sembla a la banda esque a pe un edi ici anexa ,
po se un dels que o en dibuixa s pe A, de Labo de.
ben conegu en una epoca mol més ecen que les da acions p oposades,
com ens an eu e ambé les pa icula i a s paleog a iques mol més
p ope es a la eali a que les del dibuix publica en p ime lloc (lam.
11).
La c onologia que p oposem ha d'esse si uada des del segle
IX
enda an . Una c onologia en e els segles
IX
i
XI
sembla ia ins i o o qa
con incen . De o a mane a una da ació
X-XI
sembla paleog a icamen
més p uden si no la olem limi a al segle
X.
Wilgelmus es una a ian que en a sense di icul a s en la se ie
Willelmus, Willielmus, Wilelmus, Wilielm~s~~. Sembla e iden en con-
sequkncia que aques a insc ipció de uig l'ambi dels epíg a s c is ians i
isigo ics pe in eg a se en l'ambi de l'epig a ia medie al.
Es em, doncs, da an &una insc ipció o d'un esg a ia pos e io a la
p ime a mei a del segle
IX
com a mínim, g a a a la o e del B eny amb
una in enció no de e minada, po se una limi ació de e es, de e me, de
p opie a o millo de cai e une a i. Aques a pega que hem malda pe
e isa es a ui com hem di pe duda; pe o, bé que sigui a a millo
coneguda, c eiem que si enca a son ecupe ables ca eus de la o e del
B eny un dia pod a esse con i mada ma e ialmen .
(20) C
s.
.
I'index de
F.
UDlNA MARTORELL, El A chi o Condal de Ba celona en 10s
siglos
IX-X,
Ba celona
195
1.
(21) Cal que ag aeixi
A.
M. Mundo
i
A. Plade all pe ha e olgu discu i amb mi aques a
lec u a.

---
Lam:
I
-1
16-
Lam.
I1
Lam.
I11