La inscripció "cristiana" de la torre del Breny

LA INSCRIPC16 "CRISTIANA" DE LA TORRE DEL BRENY M. Mayer La torre del Breny és una de les deixes de l'antiguetat romana que ha despertat més interés a casa nostra, i fins i tot el seu estudi ha estat marcat per un cert caire polémic pel que fa a la tipologia del monument1. En el monument actual només es conserva el socol després de la destrucció del seu cos superior en l'ultim terg del segle XIX per tal d'aprofitar els seus 2 carreus en la construcció d'una resclosa en el Cardener per a us industrial . De tota manera no és gens dificil la reconstrucció del que fou el monument puix que conservem imatges del seu estat abans de la demolició, especialment els gravats que ilalustren l'obra &A. de Laborde3 (lam. I). La consulta d'un lligall de la Biblioteca de la Real Academia de la Historia (1) Cf. J. PUIG i CADAFALCH, L'Arquitectura romana de Catalunya, Barcelona 1934 pp. 127-129 Figs. 130-134; C. CID, "El sepulcro de torre rned~terraneo y sus relaclones con !a tipologia monumental" Ampurias XI (1949) pp. 91-126; IDEM, "La ((Torre del Breny)), sepulcro romano de las cercanias de Manresa", Ampurias XII (1950) pp. 21-54, aquest ultim amb una bibliografia gairebe exhaustiva. (2) Cf. M. ALMAGROJ. de C. SERRA-RAFOLS-J. COLOMINAS, Carta arqueol6gica deEsparia. Barcelona, Madrid 1945 pp. 101-102; C. CID, "La ((Torre del Breny)) ..." pp. 29 I 40-4 2. (3) A. de LABORDE, Viatgepintoresc i histdric. EIPrincipat, Barcelona 1974 (trad. catalana $0. Valls amb notes de J. Massot de l'ed. francesa, Paris 1806) pp. 229-232. a Madrid4 ens permet coneixer un nou dibuix de la Torre del Breny (lh. 11), que creiem que pot aportar novetats al estudiosos. No ens podem estar de remarcar a tall d'exemple el fris de la torre, que no te parió en els altres dibuixos conservats i ben estudiats per C. Cid5. No volem, pero, en aquest treball entrar en l'aspecte arquitectonic del monument, ans en l'epigrafic. Des d'antic s'ha destacat la importancia que te l'encaix per contenir encastada la inscripció, dedicatoria funeraria, de la torre i sobre el seu format i dimensions no manquen informacions contradicthries des de la forma rectangular, que també presenta e1,document que ara publiquem fins a la versió d'un del gravats que acompanyen l'obra &A. de Laborde que ens presenta els galzes per rebre una inscripció en forma de tabula ansata6. Aquesta pega epigrafica degué existir evidentment i aixó no té res d'extrany puix que coneixem encaixos semblants al sepulcre de Boades al mateix Bages i al de Vilablareix, a prop de Girona per no esmentar més que exemples relativament propers i ben coneguts7. A. de Laborde no s'oblida d'explicar una de les llegendes entorn de la desaparició de l'epigraf segons la qual hauria estat portada a Anglaterra per un oficial d'aquesta nacionalitat en el decurs de la guerra de Successió8. El manuscrit de la Real Academia de la Historia també ens recorda en el peu del dibuix que publiquem, que existia quelquom encastat al parament que brillava talment com si fos un mirall, llegenda que també és coneguda per d'altres estudis o referencies9 cal, pero, que considerem un element que ens sembla prou important en tractar aquesta qüestio (4) Es tracta del ms. 913930 en la seva catalogacio moderna, que porta per titol generic Antigiiedades de Cataluña e Islas Baleares. (5) Aquest dibuix es troba entre els materials que en 18 14 va remetre Felix Torres Amat a la Real Academia de la Historia. Sobre el fris de la torre Cf. E. ALBERTINI, "Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis"A1EC 1V (1 91 1-1 2) p. 45 1 núm. 232 Fig. 268: C. CID, "La ((Torre del Breny)) ..." pp. 46-49. (6) A. de LABORDE, Viatge ... Iam. LXXXIII (7) J. PUIG I CADAFALCH, L'arquitectura ... pp. 138-1 40 figs. 156-159 per al sepulcre de Vil'ablareix i pp. 136 i Fig. 141 per al de Boades. Cf. tambe per al segon, M. ALMAGRO - J. de C. SERRA-RAFOLS-J. COLOMINAS, Carta ... pp. 81-82,. (8) Cf. A. de LABORDE, Viatge ... p. 231 i tambe C. CID, "La ((Torre del Breny)) ..." p. 38. (9) El peu del dibuix que publiquem diu: "Los labradores del vecindario me informaron que habian oido decir a sus antepasados que en ese hueco habia antes un espejo que cuando le daba el sol reberveraba de tal manera en las aguas del Rio, que deslumbraba a todos 10s que pasaban por la otra parte: Y que la señora que era de la torre 10 mando sacar y llevar a Manresa ..." que es mutatis mutandis el que diu A. PONZ; Viage de Espafia vol. XIV, Madrid 1788, carta IV p. 131 cf. a mes C.CID, "La ((Torre del Breny)) ..." p. 25. J.G. Roig i Jalpi en escriure la seva historia de Manresa no s'en fa ressol0; si considerem el taranna d'aquest erudit frare mínim que anava més enlla de la recerca fins a crear ell mateix els testimonis, aixo es ben sospitós. Roig i Jalpi no hauria publicat només els dos falsos atribuits a Tarragona i referents a Manresa que diu rebuts del canonge Besora, si la torre del Breny que gairebe ignora li hagués donat algun element. Es pot soposar que la inscripció no era encara descoberta, enmascarada per una edificació o un revocat perd de tota manera cal pensar que som a les portes de la cronologia de les llegendes sobre la seva desaparició, si és que en realitat fou conservada in situ des de l'epoca romana fins a temps tan recents. No és tampoc, pero, d'aquesta inscripció que hem de tractar ací sino d'una altra recollida només a publicacions especialitzades i per a la qual el mateix lligall de la Real Academia de la Historia ens proporciona un nou i important element de judici. Fixem-nos ara per ara en el dibuix que publiquem (lam. 11) i podrem veure clarament la situació d'aquesta inscripció en el parament del monument. Si la divisió en carreus és exacta correspondra I'epigraf al cinque bloc, d'esquerra a dreta, de la tercera filada de carreus situada sobre el socol. E. Hübner conegué sens dubte aquest dibuix d'on degué copiar el text que ha estat publicat12: ILGEIMOQVE + Es dificil d'avaluar l'alqada de les lletres, la qual seria, pero, considerable vist que semblen ocupar una bona part del bloc; el material seria com el del socol: gres de la zona immediata al monument. Aquest text fou, doncs, publicat per E. Hübner a les seves Inscriptiones Hispaniae Christianae13 i acceptat sense modificacions per Mn. J. Gudiol 4. Nosaltres mateixos en un treball anterior ens férem resso d'aquesta lectura, proposant pero la correcció en INGENVOQVE, basats, eviden- (10) Cf. G. FABRE - M. MAYER "Falsae et alienae: quelques aspects de I'application des criteres &E. Hübner a l'epigraphie hispanique" Table ronde internationale. Epigraphie hispanique, Bordeus 1981 (en premsa). (12) E. Hübner consulta en profunditat i amb ajut d'academics erudits la biblioteca de la Academia de la Historia tal com es pot despendre clarament del Corpus Inscriptionum Latinancm vol. 11; pel que fa al lligall que comentem utilitza el seu material per a Barcelona i Tarragona per no esmentar més que els papers que envolten els dibuixos que ens ocupen. (1 3) E. Hübner, Inscriptiones Hispaniae Christianae, Berlin 187 1 num. 19 1. (14) J. Gudiol, Nociones de arqueologia sagrada catalana, Vic 1902, p. 185. tement, només en ILGEIMOQVE de E. HubnerIs. Arrel del nostre intent la inscripció ha comenqat a ésser esmentada en alguna publicació científica localI6. La fixació cronologica feta per els estudis anteriors es basa en la &E. Hubner puix que Mn. J. Gudiol accepta les conclusions de l'erudit alemany. La datació de Hubner és el s. VIII, bé que si només es considera el dibuix de la Real Academia de la Historia no es dificil remuntarse al s. VI per la paleografia, la qual cosa ens podria donar la certesa d'un epígraf d'epoca visigotica compres en el marge d'una cronologia laxa entre el segle VI i el VIII. El formulari podria correspondre a un model no gaire freqüent a les inscripcions cristianes, si s'admetés la correcció ingenuoqueI7. De tota manera cal dir que la realitat és forqa diferent i que el que acabem de proposar no pot depassar l'estadi que en podriem dir hübneria, considerant només el que ha estat publicat i el dibuix que donem a conkixer ací (lam. 11) i que fou el mateix que conegué E. Hübner. El lligall de la Biblioteca de la Real Academia de la Historia conté, pero, un fullet solt que és la causa de la variació de totes les nostres conjuctures i que gosaríem dir que ens porta a conclusions definitives (lam. 111). La grafia del text sembla la correcta en aquest full que evidentment no fou col-lacionat amb el text del dibuix del mateix lligall el qual ja hem tractat. Heus ací la lectura: [---V?] VILGELMO [- - -1 QVE + La cura en la transcripció és ben evident: "Y encara falta alguna lletra, que es dins una pared han fet en la torra. Los papers de la dita torre me digué un capella de Manresa eran a Montalegre; que un frare de allí li hauria dit, que prop de Manresa tenian una torre memorable; parlant de dita torre"Ig. Cal dir respecte al text que es tracta d'un antroponim de caire germanic (15) C. FABRE - M. MAYER - 1. RODA, "Epigrafia romana de la comarca del Bages" XXVII Assemblea Interconrarcal d'Estudiosos, Manresa 198 1 (en premsa). (16) J. BENET, "Bakasis" Dovella 5 (1982). (1 7) Cf. J. VIVES, Inscripciones cristianas de la Espatia romana y visigotica, Barcelona 1959 núm. 138. (18) El dibuix que publiquem corresp6n també al lligall inventariat amb la signatura 913930. (19) Cf. dibuix Iam. 111. Cal notar a més que el text no es complet, com indiquem en fer la transcripci6, i devia romandre cobert pel que sembla a la banda esquerra per un edifici anexat, potser un dels que foren dibuixats per A, de Laborde. ben conegut en una epoca molt més recent que les datacions proposades, com ens fan veure també les particularitats paleografiques molt més properes a la realitat que les del dibuix publicat en primer lloc (lam. 11). La cronologia que proposem ha d'esser situada des del segle IX endavant. Una cronologia entre els segles IX i XI semblaria fins i tot forqa convincent. De tota manera una datació X-XI sembla paleograficament més prudent si no la volem limitar al segle X. Wilgelmus es una variant que entra sense dificultats en la serie Willelmus, Willielmus, Wilelmus, Wilielm~s~~. Sembla evident en consequkncia que aquesta inscripció defuig l'ambit dels epígrafs cristians i visigotics per integrarse en l'ambit de l'epigrafia medieval. Estem, doncs, davant &una inscripció o d'un esgrafiat posterior a la primera meitat del segle IX com a mínim, gravat a la torre del Breny amb una intenció no determinada, potser una limitació de terres, de terme, de propietat o millor de caire funerari. Aquesta pega que hem maldat per revisar es avui com hem dit perduda; pero, bé que sigui ara millor coneguda, creiem que si encara son recuperables carreus de la torre del Breny un dia podra esser confirmada materialment. (20) Ct s. v. I'index de F. UDlNA MARTORELL, El Archivo Condal de Barcelona en 10s siglos IX-X, Barcelona 195 1. (21) Cal que agraeixi A. M. Mundo i A. Pladevall per haver volgut discutir amb mi aquesta lectura. --- Lam: I -1 16- Lam. I1 Lam. I11