La inscripció "cristiana" de la torre del Breny

LA INSCRIPC16 "CRISTIANA" DE LA TORRE DEL BRENY M. Maye La o e del B eny és una de les deixes de l'an igue a omana que ha despe a més in e és a casa nos a, i ins i o el seu es udi ha es a ma ca pe un ce cai e polémic pel que a a la ipologia del monumen 1. En el monumen ac ual només es conse a el socol desp és de la des ucció del seu cos supe io en l'ul im e g del segle XIX pe al d'ap o i a els seus 2 ca eus en la cons ucció d'una esclosa en el Ca dene pe a us indus ial . De o a mane a no és gens di icil la econs ucció del que ou el monumen puix que conse em ima ges del seu es a abans de la demolició, especialmen els g a a s que ilalus en l'ob a &A. de Labo de3 (lam. I). La consul a d'un lligall de la Biblio eca de la Real Academia de la His o ia (1) C . J. PUIG i CADAFALCH, L'A qui ec u a omana de Ca alunya, Ba celona 1934 pp. 127-129 Figs. 130-134; C. CID, "El sepulc o de o e ned~ e aneo y sus elaclones con !a ipologia monumen al" Ampu ias XI (1949) pp. 91-126; IDEM, "La ((To e del B eny)), sepulc o omano de las ce canias de Man esa", Ampu ias XII (1950) pp. 21-54, aques ul im amb una bibliog a ia gai ebe exhaus i a. (2) C . M. ALMAGRO- J. de C. SERRA-RAFOLS-J. COLOMINAS, Ca a a queol6gica deEspa ia. Ba celona, Mad id 1945 pp. 101-102; C. CID, "La ((To e del B eny)) ..." pp. 29 I 40-4 2. (3) A. de LABORDE, Via gepin o esc i his d ic. EIP incipa , Ba celona 1974 ( ad. ca alana $0. Valls amb no es de J. Masso de l'ed. ancesa, Pa is 1806) pp. 229-232. a Mad id4 ens pe me coneixe un nou dibuix de la To e del B eny (lh. 11), que c eiem que po apo a no e a s al es udiosos. No ens podem es a de ema ca a all d'exemple el is de la o e, que no e pa ió en els al es dibuixos conse a s i ben es udia s pe C. Cid5. No olem, pe o, en aques eball en a en l'aspec e a qui ec onic del monumen , ans en l'epig a ic. Des d'an ic s'ha des aca la impo ancia que e l'encaix pe con eni encas ada la insc ipció, dedica o ia une a ia, de la o e i sob e el seu o ma i dimensions no manquen in o macions con adic h ies des de la o ma ec angula , que ambé p esen a e1,docu- men que a a publiquem ins a la e sió d'un del g a a s que acompanyen l'ob a &A. de Labo de que ens p esen a els galzes pe eb e una insc ipció en o ma de abula ansa a6. Aques a pega epig a ica degué exis i e iden men i aixó no é es d'ex any puix que coneixem encaixos semblan s al sepulc e de Boades al ma eix Bages i al de Vilabla eix, a p op de Gi ona pe no esmen a més que exemples ela i amen p ope s i ben conegu s7. A. de Labo de no s'oblida d'explica una de les llegendes en o n de la desapa ició de l'epig a segons la qual hau ia es a po ada a Angla e a pe un o icial d'aques a nacionali a en el decu s de la gue a de Successió8. El manusc i de la Real Academia de la His o ia ambé ens eco da en el peu del dibuix que publiquem, que exis ia quelquom encas a al pa amen que b illa a almen com si os un mi all, llegenda que ambé és coneguda pe d'al es es udis o e e encies9 cal, pe o, que conside em un elemen que ens sembla p ou impo an en ac a aques a qües io (4) Es ac a del ms. 913930 en la se a ca alogacio mode na, que po a pe i ol gene ic An igiiedades de Ca aluña e Islas Balea es. (5) Aques dibuix es oba en e els ma e ials que en 18 14 a eme e Felix To es Ama a la Real Academia de la His o ia. Sob e el is de la o e C . E. ALBERTINI, "Sculp u es an iques du Con en us Ta aconensis"A1EC 1V (1 91 1-1 2) p. 45 1 núm. 232 Fig. 268: C. CID, "La ((To e del B eny)) ..." pp. 46-49. (6) A. de LABORDE, Via ge ... Iam. LXXXIII (7) J. PUIG I CADAFALCH, L'a qui ec u a ... pp. 138-1 40 igs. 156-159 pe al sepulc e de Vil'abla eix i pp. 136 i Fig. 141 pe al de Boades. C . ambe pe al segon, M. ALMAGRO - J. de C. SERRA-RAFOLS-J. COLOMINAS, Ca a ... pp. 81-82,. (8) C . A. de LABORDE, Via ge ... p. 231 i ambe C. CID, "La ((To e del B eny)) ..." p. 38. (9) El peu del dibuix que publiquem diu: "Los lab ado es del ecinda io me in o ma on que habian oido deci a sus an epasados que en ese hueco habia an es un espejo que cuando le daba el sol ebe e aba de al mane a en las aguas del Rio, que deslumb aba a odos 10s que pasaban po la o a pa e: Y que la seño a que e a de la o e 10 mando saca y lle a a Man esa ..." que es mu a is mu andis el que diu A. PONZ; Viage de Espa ia ol. XIV, Mad id 1788, ca a IV p. 131 c . a mes C.CID, "La ((To e del B eny)) ..." p. 25. J.G. Roig i Jalpi en esc iu e la se a his o ia de Man esa no s'en a essol0; si conside em el a anna d'aques e udi a e mínim que ana a més enlla de la ece ca ins a c ea ell ma eix els es imonis, aixo es ben sospi ós. Roig i Jalpi no hau ia publica només els dos alsos a ibui s a Ta agona i e e en s a Man esa que diu ebu s del canonge Beso a, si la o e del B eny que gai ebe igno a li hagués dona algun elemen . Es po soposa que la insc ipció no e a enca a descobe a, enmasca ada pe una edi icació o un e oca pe d de o a mane a cal pensa que som a les po es de la c onologia de les llegendes sob e la se a desapa ició, si és que en eali a ou conse ada in si u des de l'epoca omana ins a emps an ecen s. No és ampoc, pe o, d'aques a insc ipció que hem de ac a ací sino d'una al a ecollida només a publicacions especiali zades i pe a la qual el ma eix lligall de la Real Academia de la His o ia ens p opo ciona un nou i impo an elemen de judici. Fixem-nos a a pe a a en el dibuix que publiquem (lam. 11) i pod em eu e cla amen la si uació d'aques a insc ipció en el pa amen del monumen . Si la di isió en ca eus és exac a co espond a I'epig a al cinque bloc, d'esque a a d e a, de la e ce a ilada de ca eus si uada sob e el socol. E. Hübne conegué sens dub e aques dibuix d'on degué copia el ex que ha es a publica 12: ILGEIMOQVE + Es di icil d'a alua l'alqada de les lle es, la qual se ia, pe o, conside a- ble is que semblen ocupa una bona pa del bloc; el ma e ial se ia com el del socol: g es de la zona immedia a al monumen . Aques ex ou, doncs, publica pe E. Hübne a les se es Insc ip iones Hispaniae Ch is ianae13 i accep a sense modi icacions pe Mn. J. Gudiol 4. Nosal es ma eixos en un eball an e io ens é em esso d'aques a lec u a, p oposan pe o la co ecció en INGENVOQVE, basa s, e iden- (10) C . G. FABRE - M. MAYER "Falsae e alienae: quelques aspec s de I'applica ion des c i e es &E. Hübne a l'epig aphie hispanique" Table onde in e na ionale. Epig aphie hispanique, Bo deus 1981 (en p emsa). (12) E. Hübne consul a en p o undi a i amb aju d'academics e udi s la biblio eca de la Academia de la His o ia al com es po despend e cla amen del Co pus Insc ip ionum La inancm ol. 11; pel que a al lligall que comen em u ili za el seu ma e ial pe a Ba celona i Ta agona pe no esmen a més que els pape s que en ol en els dibuixos que ens ocupen. (1 3) E. Hübne , Insc ip iones Hispaniae Ch is ianae, Be lin 187 1 num. 19 1. (14) J. Gudiol, Nociones de a queologia sag ada ca alana, Vic 1902, p. 185. emen , només en ILGEIMOQVE de E. Hubne Is. A el del nos e in en la insc ipció ha comenqa a ésse esmen ada en alguna publicació cien í ica localI6. La ixació c onologica e a pe els es udis an e io s es basa en la &E. Hubne puix que Mn. J. Gudiol accep a les conclusions de l'e udi alemany. La da ació de Hubne és el s. VIII, bé que si només es conside a el dibuix de la Real Academia de la His o ia no es di icil emun a se al s. VI pe la paleog a ia, la qual cosa ens pod ia dona la ce esa d'un epíg a d'epoca isigo ica comp es en el ma ge d'una c onologia laxa en e el segle VI i el VIII. El o mula i pod ia co espond e a un model no gai e eqüen a les insc ipcions c is ianes, si s'adme és la co ecció ingenuoqueI7. De o a mane a cal di que la eali a és o qa di e en i que el que acabem de p oposa no po depassa l'es adi que en pod iem di hübne ia, conside an només el que ha es a publica i el dibuix que donem a conkixe ací (lam. 11) i que ou el ma eix que conegué E. Hübne . El lligall de la Biblio eca de la Real Academia de la His o ia con é, pe o, un ulle sol que és la causa de la a iació de o es les nos es conjuc u es i que gosa íem di que ens po a a conclusions de ini i es (lam. 111). La g a ia del ex sembla la co ec a en aques ull que e iden men no ou col-laciona amb el ex del dibuix del ma eix lligall el qual ja hem ac a . Heus ací la lec u a: [---V?] VILGELMO [- - -1 QVE + La cu a en la ansc ipció és ben e iden : "Y enca a al a alguna lle a, que es dins una pa ed han e en la o a. Los pape s de la di a o e me digué un capella de Man esa e an a Mon aleg e; que un a e de allí li hau ia di , que p op de Man esa enian una o e memo able; pa lan de di a o e"Ig. Cal di espec e al ex que es ac a d'un an oponim de cai e ge manic (15) C. FABRE - M. MAYER - 1. RODA, "Epig a ia omana de la coma ca del Bages" XXVII Assemblea In e con a cal d'Es udiosos, Man esa 198 1 (en p emsa). (16) J. BENET, "Bakasis" Do ella 5 (1982). (1 7) C . J. VIVES, Insc ipciones c is ianas de la Espa ia omana y isigo ica, Ba celona 1959 núm. 138. (18) El dibuix que publiquem co esp6n ambé al lligall in en a ia amb la signa u a 913930. (19) C . dibuix Iam. 111. Cal no a a més que el ex no es comple , com indiquem en e la ansc ipci6, i de ia omand e cobe pel que sembla a la banda esque a pe un edi ici anexa , po se un dels que o en dibuixa s pe A, de Labo de. ben conegu en una epoca mol més ecen que les da acions p oposades, com ens an eu e ambé les pa icula i a s paleog a iques mol més p ope es a la eali a que les del dibuix publica en p ime lloc (lam. 11). La c onologia que p oposem ha d'esse si uada des del segle IX enda an . Una c onologia en e els segles IX i XI sembla ia ins i o o qa con incen . De o a mane a una da ació X-XI sembla paleog a icamen més p uden si no la olem limi a al segle X. Wilgelmus es una a ian que en a sense di icul a s en la se ie Willelmus, Willielmus, Wilelmus, Wilielm~s~~. Sembla e iden en con- sequkncia que aques a insc ipció de uig l'ambi dels epíg a s c is ians i isigo ics pe in eg a se en l'ambi de l'epig a ia medie al. Es em, doncs, da an &una insc ipció o d'un esg a ia pos e io a la p ime a mei a del segle IX com a mínim, g a a a la o e del B eny amb una in enció no de e minada, po se una limi ació de e es, de e me, de p opie a o millo de cai e une a i. Aques a pega que hem malda pe e isa es a ui com hem di pe duda; pe o, bé que sigui a a millo coneguda, c eiem que si enca a son ecupe ables ca eus de la o e del B eny un dia pod a esse con i mada ma e ialmen . (20) C s. . I'index de F. UDlNA MARTORELL, El A chi o Condal de Ba celona en 10s siglos IX-X, Ba celona 195 1. (21) Cal que ag aeixi A. M. Mundo i A. Plade all pe ha e olgu discu i amb mi aques a lec u a. --- Lam: I -1 16- Lam. I1 Lam. I11