JANUS
(O idi,
Fas os,
89-
144)
T aducció: Jaume
Medina
Empe a, ¿quin déu di é que e s, oh Janus bi o me?,
ca a G cia cap numen no 'és pa ió.
Mos a'm pe quina aó, u I'únic d'en e els celes es,
eus o el que hi ha da e a eu i da an .
Men e pensa a aixa, en ha e aga a les aule es,
em semblP mol més cla a la casa que abans.
Janus di í, de doble aG, admi able, alesho es
o e í els seus dos os es de sob e als meus ulls.
Vaig espan a -me i, d'esglai, els cabells se'm posa en de pun a,
i d'un ed sob a s'engelab ia el meu co .
Ell, amb la des a un bicul enin
i
una clau amb I'esque a,
em digué aques s mo s amb el seu os e d'en on :
<<Deixa la po i coneix, aplica poe a dels dies,
el que em demanes i acull en I'espe i els meus mo s.
Els an ics -ca sóc cosa ella- Caos em deien:
mi a, aques s e s que jo can o, si en són de llunyans.
L'ai e lluminós i els es elemen s que es en,
l'aigua, la e a i el oc, e en un sol ag ega .
Quan, pe a, pe pledeig de ses pa s, a dissold e's aques a
massa i no es seus, en disg ega -se, buscP,
puja a I'al u a la lama, l'ai e a p op seu a es abli -se
i la e a i el ma an ocupa el lloc d'enmig.
Jo, que ha ia es a una mola in o me i un globus,
memb es i aspec e, lla o s, dignes d'un déu aig emp a .
Feble senyal del meu cai e con ús d'an any, enca a a a
semblo, an pe da an com pe da e a, el ma eix.
Siipigues, puix que ho demanes, l'al a aó de ma o ma
i coneix ensems quin és ambé el meu mes e .
To quan eus, el cel, el ma , els nú ols, les e es,
pe la nos a mii es a obe o anca .
L'empa anca del món immens a mi sol em pe oca,
i de gi a -ne el pe n, solamen jo en inc pode .
Quan m'abelleix que su i la Pau del seu plicid es a ge,
ella a pe camins sense en ebancs lliu emen .
.
To el món ba eja en sagnan ca na ge es a ia
si uns panys ígids les gue es no haguessin anca .
Gua do les po es del cel, jun amen amb les pliicides Ho es:
Júpi e ma eix, pe ob a me a en a i su .
Pe aixa em diuen Janus; mes quan la ogassa de Ce es
i el o men amb sal el sace do m'o e eix,
dels meus noms e iu ies; pe qu en els i us m'in oquen
com a Pa ulci adés o com a Clusi an os .
Amb I'un nom i amb l'al e, sens dub e, els an ics desi ja en,
udes, la me a doble unció ema ca .
T'he con a mon pode ; coneix a a el pe qu de la o ma:
u, pe a, ja el eus en bona pa , anma eix.
To es les po es enen, de i i delli, dues ca es;
d'elles, mi a els passan s l'una, i l'al a la Lla .
I
com el os e po e , que seu a p op de l'en ada
de la casa, en eu o s els anan s i inen s,
jo, així, po e del palau celes e, a alaio
la egió de Lle an i, al ma eix emps, de Ponen .
Veus com els os es d'Heca e guai en cap a es bandes
pe so ja els o calls en es camins di idi s:
jo ambé, pe no pe d e el emps men e gi o la es a,
sense mou e el cos, puc esgua da a dos cos a s,.
Ba celona, gene
198
1