scieee Science in your language
[en] (orig)

Sobre els orígens de la ciutat de Manresa. Les ceràmiques gregues de Puig Cardener

Abstract

Cura i Morera, Miquel; Sanmartí i Grego, Enric

Read accessible full text

Sobre els orígens de la ciutat de Manresa. Les ceràmiques gregues de Puig Cardener

Author: Cura i Morera, Miquel; Sanmartí i Grego, Enric
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1981
Source: https://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v3n1/02107570v3n1p115.pdf
SOBRE ELS ORÍGENS DE LA
CIUTAT DE MANRESA. LES CE~MIQUES GREGUES
DE
PUIG
CARDENER
Miquel Cu a
i
Mo e a
En ic Sanma i-G ego
El p esen eball és una apo ació al coneixemen dels o ígens de la ciu-
a de Man esa, a pa i de la e alo i zació de les dades a queol6giques,
les quals cons i ueixen a gumen s mol més s6lids i eals a l'ho a de ce -
ca I'o igen de la ciu a , que d'al es que poden desp end e's d'elucu-
b acions basades en les escadusse es e e encies que poden p opo ciona -
nos les on s an igues1.
El me ode a queolagic.
Les
obalies de Puig Ca dene
Les úniques exca acions a queoldgiques du es a e me a Man esa o en
les eali zades l'any
1915
amb mo iu de l'ende ocamen del e aple oc-
ciden al del Puig Ca dene , amb la inali a de cons ui -hi I'escalina a
i
la agana p incipal de la Seu. Amb aques mo iu es an posa al desco-
be les es es d'una pe i a nec 6polis de
egdae
del segle
IV
d J.C.
Aques a oballa espo Pdica don2 mo iu a una pe i a mem6 ia edac-
ada pe Mn. J. Gui a 2, en la qual s'a o ga a especial in e b a la plani-
me ia de la nec 6polis, pe 6 en ella manca a un es udi se iós que es e-
1
El
p esen uebaii o ma pa d'un es udi mis
ampli
que es em eali zan .
CURA.
MORERA.
M.
P ebi o' ia
i
Hb o' ia Annga de /es coma ques cen als de/ P~ncipa .
2
GUITART.
J.,
Ressenya de /a hoballa de sepul u es an igues a Man esa.
e ncia als ma e ials a queolbgics allí apa egu s; i així, hom comen a a
que en e les es es exhumades es oba en alguns agmen s ce 2mics
mol
b illan s
i
de colo neg e
( ig.
1).
Pos e io men , els ma e ials, emmaga zema s en caixes, o en diposi-
a s uns anys més a d en el Museu de Man esa.
Les
ce amiques g egues de e nís neg e
La e e encia sob e ccce Pmiques neg es b illan s, con inguda en la me-
mb ia de Mn. Gui a , ou la causa que ens po 2 a in en a de ce ca al
Museu de Man esa els ma e ials a queolbgics ecolli s al Puig Ca dene .
Un cop locali za s, hem e oba un o al de
52
agmen s de ce amica
d'aquelles ca ac e ís iques, dels quals
30
ens pe me en du a cap pe p i-
me a egada i a manca de no es exca acions, un es udi p elimina pe 6 a
la egada se iós dels o ígens de la ciu a de Man esa. A con inuació do-
nem un in en a i analí ic-desc ip iu d'aques s da e s.
Ma enals d'o igen 2 ic
1 (05)IM11401; ig. 1) F agmen de pa e d'un LEKYTHOS l ic del ipus
B¿acA Deianez a.
Al u a mhima 50 mm. A gila ina depu ada, un xic o a,
compac a, colo osa . Ve nís ex e namen ma 6, solca d'es ies ogenques
excep e a la pa in e io on és de onali a bla osa i on el solquen dues bandes
més amples que les an e io s de colo neg e bla enc; a la pa in e na é es es
escadusse es de e nís de colo oig osc.
És aques a una o ma que ambé ou p odu'ida amb deco ació de igu es
neg es3. En el cas p esen , aques agmen pe any a la a ie a al a
i
de
pe il o ala de i ada de I'alabas ó co in i. Exis eix ambé una al a a-
ian més a odonida i amb espa lla que ou d'iís més co en i ingué
una ida més lla ga4. Aques agmen ha d'ésse da a e s la p ime a
mei a del segle
VI
a
J.C.5
2
(051M11402; ig.
2)
G an agmen de pa e , o a i nansa pe anyen a un
STEMLESS B ic de la a ian
in e -lip.
Dilme e de la o a, 178 mm. ap oxi-
madamen . A gila du a, ina i depu ada, de colo que a ia del osa cla al
3
IIASPELS.
C.H.E.,
A ic Blach-Figu e leky hoi,
Pa ís,
1936,
pp.
1-39.
4
SPARKES,
B.
i
TALCOTT.
L.,
be A henian Ago a XII, B acR and Plain Po e y o be
ab,
-5 h
an
4b
Cen unes,
P ince on 1970,
p.
15 1.
5
S~ms
i
TALCOTT.
OP. ci ,
no
5,
1098 i 1099.
C :
Ih. 38 i ig. 11.
Fig.
I.-
Ma enal's impo a s d'ongen li ic, oba s al' Pnig Ca dene
(Man esa, Bages).
g is. Ve nís ancamen neg e, sblid i adhe en , lluen , gas a a la nansa i les
a es es i aca de ma ó a la base de la p ime a; ocupa o a la supe icie del ag-
men .
Aques és un ipus de as que apa eix du an el segon qua del se-
gle
V
i du a ins el p ime qua del segle següen 6. No sabe si es a a de-
co a és un obs acle a l'ho a de da a -10; de o a mane a, pe la se a p o-
ximi a als exempla s d'un lo es udia pe un de nosal es, p o inen
del pobla del Puig de Benica ló, el si ua íem al e ce qua del segle
V
o, po se , una mica més a d7.
3
(OSIM11403;
ig.
2)
F agmen de pa e i nansa p o inen d'una CUP-
SKYPHOS l ica de la a ian
igh -wa .
Dihe e mixim,
143
mm. ap oxi-
madamen . A gila ina i depu ada, mi janamen du a, de colo osa osc. Ve -
nís de colo ma ó, poc adhe en , que ocupa o a la supe ície de la nansa.
Aques ipus de as apa eix du an el e ce qua del segle
V
i con i-
nu2 essen p odu'i ins
al
segon qua del segle
IV
a J.C., pe bé que els
exempla s pos e io s al
37
5
són escadusse ss. Un pa al .lel mol p ope
exis eix a I'Ago a dlA enes on ha es a da a e s el 410 a J.C.9 Nogens-
menys, el e que aques exempla es obi, pel seu pe il co ba ex e na-
men , mol a p op dels
cup-skyphoi
dels dos p ime s qua s del
segle
V
pod ia assenyala una da a més al a, al egada cap a la mei a
del segle.
4
(05IMi1404;
ig.
1)
Base agmen ada pe anyen a un SKYPHOS. Dil-
me e de la base,
80
mm. A gila de colo osa osc, ina i depu ada, du a. Ve -
nís neg e-blau, sob e o a la pa in e na. Po a pin a s dos ce cles pe i s de co-
lo neg e al ol an del cen e del ons ex e n. G a i ibP ic sob e la pa e del
ons ex e n:
a. u. .n.
Es di icil de di , a pa i d'una simple base, a quina a ian de
sky-
phos
pe anyia el as que ens ocupa. No sembla, pe b, dona el que que-
da de la pa e i I'amplada de la base, que es ac i d'un
skyphos
de pa e
co bada sinó més a ia d'un de pa e s ec ilínies. Po se pod ia eni al-
guna semblanca amb l'exempla es udia pe un de nosal es p o inen
del Puig de Benica ló, que am da a en e el 440 i el 425 ap oximada-
men , pe compa ació amb un al e de i Ago a d'A eneslO.
6
SPARKES
i
TALCOIT,
op. ci .,
pp
.iol-102.
7
SAN MART^-GREGO.
E., ace hicas de impo ación á ica de El Puig de Benica ló (Cas e-
116n)~.
a
Cuaaémos de P ebi o ia
y
A q eo ogh Cas e onense,
3,
1976,
pp.
219-222.
8
SPARKES
i
TALCOTT.
OP. ci .,
pp.
110-1 11.
9
SPARKES
i
TALCOIT.
OP,
d.,
no
593.
C :
ig.
5
i lh.
26.
10
SANMARIT.
OP. ci .,
p.
222.

5 (05/M1/405; ig.
1)
F agmen de pa e i o a d'un SKYPHOS. Ve nís
d-
lid, espes, lluen , ancamen neg e; a gila du a, ina, depu ada, de colo ma-
ó osa .
L'exigüi a d'aques agmen a que no se'n pugui di g an cosa; de
o a mane a la no incu ació del lla i cap a l'ex e io indica que es ac a
d'un exempla p opi del segle
V,
sense que es pugui especi ica més.
6 (051Mi1406; ig.
2)
Base sence a i inici de la pa e pe anyen a un
SMAU BOWL de la a ian
la e andligh .
Diime e del peu, 57 mm. A gila
ina, depu ada, du a, de colo osa ; e nís neg e lleuge amen oli aci, sblid,
adhe en i lluen . Ocupa o a la supe ície del agmen excep e la supe ície
de epbs, una pe i a zona en e la pa e ex e na del peu i I'inici de la pa e , i i-
nalmen , la dep essió cen al del bns ex e n on po a pin a s dos ce cles con-
csn ics en e els quals s'in e cala una línia incisa i un pun cen al.
Aques ipus de as, dins de la a ian a la qual pe any el agmen
que ens ocupa, s'inicil cap al
430
i du i ins al segle
IV".
Els exempla s
de 1'Ago a dlA enes es da en en e' el
430
i el
3801*.
7 (05 IM1 1407; ig. 2) F agmen de pa e i o a d'un BOWL de la a ian
in-
cu ing
im
(Fo ma Lamboglia 21). Diime e de la o a, 237 mm. ap oxima-
damen . A gila ina, du a, depu ada, compac a, el seu colo a ia de osa a
beige cla ; e nís ancamen neg e, espes i lluen .
És una c eació del segle
IV
que ou expo ada en g ans quan i a s cap
a I'Occiden . És una o ma mol abundosa al Ciga alejo, on la se a ac-
me se si ua al segon qua del segle
IV13
i a la Bas ida, on sembla se an-
e io al
340
a J.C.
l4
8 (05/Mi1408; ig. 1) F agmen de la pa e d'una KRATERA de la o ma
Lamboglia 40. Diime e mhim, 320 mm. ap oximadamen . A gila ina
i
de-
pu ada, du a, compac a, de colo osa. Ve nís ancamen neg e a la pa ex e -
na i neg e oli aci a la in e na, shlid, adhe en i lluen .
Els exempla s do a s de deco ació de gallons en elleu es comensa en a
ab ica a pa i del segon qua del segle
IV
a J.C.
15.
Un exempla de
pe il semblan al que ens ocupa ha es a da a a 19Ago a dlA enes en e
11
SPARKES
i
TALCOIT.
OP. ci .,
p. 134.
12
SP~S
i
TALCOIT,
OP. ci .,
no 863 a 876.
C :
ig.
9 i Ih. 33.
13
CUADRADO.
E.,
<La
ce ámica á ica de ba niz neg o de la nec ópolis de El Ciga alejo.
en Mula (Mu cia),, a
Anbi o de P ehiz o i Le an ina,
X,
1963, p. 135.
14
LAMBOGUA.
N.,
<La
ce ámica p ecampana della Bas ida*, a
A cbi o de P ebis o i
Le-
an ina,
V,
1954, pp. 136-139.
15
SPARKES
i
TALCOIT.
OP. ci .,
p.
122.
ei 320 i el 31016. De o a mane a aques exempla de Man esa pod ia és-
se un xic més an ic.
9 (051Mi1409; ig. 1) F agmen de pa e d'un
KYLIX
i ic de igu es oges.
Al u a del que es conse a, 30 mm. A gila ina, depu ada, compac a, de colo
osa ; e nís neg e oli aci a la pa in e na i línies de e nís neg e a I'ex e na.
És p obablemen un agmen que pe any a un
kylix
de igu es oges
a danes, del segle IV, i co espon exac amen a la zona si uada so a la
nansa, on no malmen a la palme a que amb la nansa sepa a les ca es
A
i
B
de la pa e ex e na del as on es desen olupa en les escenes igu a-
des. No dub em gens que les línies si uades a la d e a co esponen p eci-
samen a la ci ada palme a de la qual la línia e ical més guixada se ia el
lími pe i ? ic o ala d'aques a da e a i les que d'ella su en, que ani-
ien a pa a a la base semici cula cen al on no malmen hom coloca a
un pun .
Compa an amb els p oduc es de di e en s pin o s i escoles ens sembla
mol p obable que el as del qual p ocedeix aques agmen pe any al
Gnp
de Viena
116,
del qual hom da a I'ac i i a al segon qua del se-
gle IV a
J.C.
i del qual s'han oba nomb oses p oduccions a I'en onsa-
men del Sec, a la badia de Palma de Mall~ ca'~ i a di e sos jacimen s de
la agana medi e ania de la Península Ibe ica i de I'in e io d'Andalu-
sia, on és majo i a ila.
Ma enals de o ma &ica pe 6 d'ongen ince
10 (051M11410; ig.
3)
VAS
sence , pe
bé
que es au a , pe anyen a la
o ma Mo el 109. Diime e del peu, 53 mm.; al u a
36
mm.; diime e de la
o a,
74
mm. Ve nís neg e ama ona , p im, opac, s6lid i adhe en , ocupa o a
la supe ície de la peca. A gila poc isible, du a, compac a, de colo beige cla .
És una o ma que a A enes apa eix al segon qua del segle V i que de-
sapa eix abans del 350 a
J.C.
Un exempla de Pompeia, es udia pe J.P.
Mo el, ou da a , enca a que de o ma ince a, a la segona mei a del se-
gle IV19. Pensem que la simpli icació que demos a aques exempla
16
SPARKES
i
TALCOTT.
OP.
Gi .',
no 704,
C :
ig. 7 i Ih. 29.
17
PhUAREs
SALVADOR.
F., <La p ime a explo ación sis emá ica del pecio del
Sec
(Palma
de Mallo ca)*, a
Ri is a di S udi Ligu i,
XXXVIII
3-4, 1972, pp. 300-305.
18
ROVILLARD.
P.. .Coupes a iques
i
igu es du
IVc
s. en Andalusie~, a
Méhges
de
a
Casa de Ve ázquez,
Xi,
1975, pp. 25-39.
19
SPARKES
i
TALCOTT.
OP.
Gi .,
p. 130.
Fig.
3.
-
Ma eds de o ma 2 icape o' d90ggen ince (núms. 410 i 41 1) ip o o-
campanians, p oceden s del Puig Ca dene (Man esa, Bages).
quan a la o ma del peu i a la mo llu a que els exempla s a ics solen e-
ni , deu signi ica que es oba en un momen a anga de la se a e olu-
ció, que po se cald ia si ua a la segona mei a del segle
IV
a
J.C.
Que
aques a o ma ou imi ada pe alle s pe i e ics al món g ec ho demos a
la se a p oducció a Ei issa en scnica educ o a20.
11 (05IMi1411;
ig.
3)
F agmen d'una LLANTIA D'OLI co esponen al
sec o cen al, que podem assimila al ipus
22C
de Howland. Al u a
20
mm.
A gila du a i ina, depu ada, de colo oc e. Ve nís mol p im, que manca quel-
com a la pa e supe io , lluen , solca pe es ies de o neja .
Es ac a sense cap dub e d'una llan ia inspi ada en un p o o ipus
a ic, ab icada en lloc ince , po se a alguna de les colbnies g egues
d'occiden . Howland da a el ipus
22C
en e el segon i el e ce qua
del segle
V
a J.C.21.
Ma e ials p o ocampanians
12 (OSIMi1412;
ig.
3)
Base in ac a pe anyen a una
PATERA
de la o ma
27
a
o
b.
Dihme e del peu
45
mm. A gila du a, ina i depu ada, compac a,
colo a a onja . Ve nís ancamen neg e, p im, quelcom gas a al ons in e n,
ocupa de o ma escadusse a la pa e ex e na del peu
i
deixa el ons ex e n ese -
a , enca a que apa eix lleuge amen aca . Peu eng uixi , lleuge amen ca e-
na amb una mig ada supe ície de ephs. Qua e ose es mol mal imp eses en
elleu deco en el ons in e n. Tenen un pa al.le1 mol p ope a Empú ies22.
Es ac a d'un p oduc e del alle cen e i llic de les
pe i es es ampi-
des,
es udia pe J.P. Mo el, que cal da a e s la p ime a mei a del se-
gle
I11
a J.C.23, p obablemen e s el p ime e d'aques segle24.
13 (O51Mi 1413;
ig.
4)
F agmen de pa e i o a d'un PLAT DE PEIX, o -
ma Lamboglia
23.
Dihme e de la o a,
262
mm. A gila du a. ina, depu ada,
colo a a onja . Ve nís neg e, lluen , p im, gas a a les a es es, ocupa o a la
supe ície del agmen , de colo neg e una mica bla enc.
20
MOREL.
J.P., aCC amique
i
e nis noi de Pompéi*, a
Rei C e a k Romanae Fau o-
um,
Ac a VII,
1965,
p.
82
i ig.
1. 1.
21 DEL
AMO
DE
LA
HERA.
M.,
&a
ce ámica campaniense de imi ación y las imi aciones
campanienses en Ibiza*, a
T abajos de P ehis oniz,
27, 1970.
ig.
1,
no
3647
i
2713.
22
HOWLAND, H.,
The A henian Ago a. G eek lamps and hei
su ui ds,P ince on,
1958,
PP.
89-90.
23
SANMARTI-GREGO.
E.,
E/
aile de /as pequeñas es ampillas en la Península Ibé ica,
a
Ampu ias,
35,
ig.
2,4
i ig.
5.3.
24
MOREL.
J.P. aL'a elie des pe i es es ampilles*, a
Mélanges de l'Ecole F ancazie de Ro-
me,
m,
1969,
pp.
59-117.
Campaniana
A.
Un exempla mol semblan p ocedeix de l'es a VI1
B
de la Mu alla Robe d'Empú ies (campanya de
1949)
da able e s el se-
gon i e ce qua del segle I1 a J .C. 33.
Campaniana
B
27 (051M11427; ig. 6) VAS agmen a pe anyen a la o ma Lamboglial.
Dihe e del peu, 119 mm. ap ox.; al u a 52 mm.; dilme e de la o a, 130
mm. ap oximadamen . A gila de colo beige cla , ina, depu ada, compac a.
Ve nís ancamen neg e, lluen , esph, un xic aca de g ana a la pa e ex e -
na, ons ex e n ese a , conse a es es de ce cles concSn ics al ons in e n.
Dues acanaladu es so a la o a.
Campaniana
B.
P obablemen cald ia da a aques as, de o ma
ap oximada, al da e qua del segle I1 aJ.C.
Imi acions
de
la Campaniana
B
28 (051M11428; ig.
6)
Base agmen ada pe anyen a un VAS de la o ma
Lamboglia
1.
Dihe e del peu, 90 mm. ap oximadamen . A gila du a, ina,
depu ada, colo beige osa cla . Ve nís ama ona , mol p im i gas a , que
deixa en pa ese ada la pa e ex e na del ecipien i el ons ex e n. Res es
d'un solc ci cula al ons in e n.
Imi ació de la Campaniana
B
que cal da a ja en a el segle 1 a J.C., a
la se a p ime a mei a p 0babIemen 3~.
29 (05 lM11429; ig. 6) Base agmen ada pe anyen a un PLAT de la o ma
Lamboglia
I.
Dibe e ap oxima del peu.
74
mm. A gila de colo a a onja
cla , du a, ina, compac a, ben depu ada. Ve nís ma ó, aca de oig al ol-
an del peu, lluen , gas a , deixa ese a el ons ex e n. Conse a es es de
solcs concen ics al ons in e n. Peu al , inclina , amb un g aó de la pa e ex-
e na.
Imi ació de la Campaniana
B,
de la p ime a mei a del segle I a J.C.
30 (05IM11430; ig. 6) F agmen de o a i pa e d'un PLAT de la o ma
Lamboglia 5. A gila de colo beige osa cla , ina, depu ada, du a. Ve nís ne-
g e g isenc, p im i gas a , un xic b illan .
33
SANMART!. .La ce ámica campaniense de Empo ion
y
Rhode,,
op, cz .,
Iám.
46,
n?
639.
34
Exempla semblan a I'en onsamen de Spa gi,
C :
LAMBOGLIA.
N.
*La na e omana
di Spa gi (La Maddalena). Campagna di sca o 19583, a
A zde I1 Cong esso In e naziona-
/e
di
A cheo/ogLz So ona ina,
(Albenga, 1958), Bo dighe a 1961, p. 163.

Cal da a -10, de la ma eixa mane a que els dos agmen s an e io s, a
la p ime a mei a del segle I a J.C.35.
Desp és de inali zada I'anPlisi dels ma e ials d'impo ació oba s al
Puig Ca dene , cons a em que aques s da e s semblen cob i un pe ío-
de de emps que a des de la p ime a mei a del segle VI ins a la p ime-
a mei a del segle I a J.C., amb un hia us que abas a des del 550 ins al
450 a J.C.
La ce hica P ica amb nou peces, desp és de I'escadusse agmen de
leky hos del ipus B¿ack Deianei a, del qual ja hem ac a , es a abun-
dosa a pa i del 450 i sembla assoli el seu clímax pels ol an s del pas
del segle V al segle IV, ocupan ambé, ensems amb peces de o ma h ica
pe 6 d'o igen di e en , la o ali a del segle IV.
Els ma e ials p o ocampanians, ambé amb nou peces, són una bona
p o a de les p oduccions del segle I11 an e io s a l'apa ició de la Campa-
niana
A
i, al nos e pa e , cal da a -10s amb segu e a en e els inicis i el
e ce qua d'aquell segle.
Els se agmen s de Campaniana
A
ensems amb la o ma
1
de la
Campaniana
B
són un bon exemple de les ce amiques impo ades p 6-
pies del segle I1 i dels da e s anys del segle an e io .
Finalmen , els es agmen s de asos imi an s de la Campaniana
B,
dels quals an s pa al.lels hi ha Ca dene amun al pobla de San Mi-
quel de S0 ba3~ ens indica que el Puig Ca dene , p eceden an ic del que
desp és ou Man esa, con inua a i in du an la p ime a mei a del se-
gle I a J.C.
Les
oballes de Puig Ca dene
en el ma c ac ual de la in es igació a queolbgica
No a pas enca a una d cada que la in es igació a queolagica sob e el
món indígena p e- om2 al P incipa , ha so e una no a o ien ació, en
e alo i za -se els es udis en o n a la in lu ncia dels pobles coloni za-
do s, enicis i g ecs. El ins alesho es pe i hin e landen o n a la ac o ia
g ega d'Empo ion, com a única po a d'en ada de les in lu ncies cul u-
als del Medi e ani, s'ha is desbo da da an la s ie de no es oballes
-amb ma e ials an
o
més a caics- en d'al es coma ques ca alanes.
35
Aques es imi acions enen pa al.lels
al
pobla de San Miquel de So ba.
C .
SAN MART^-GREGO.
E.,
=B eu ap oximació a la ce hica de e nís neg e del pobla de San
'
MiqueldeSo baw,aCypselaI,pp.125-128.
36
Veu e no a an e io .
Aques es oballes queden emma cades dins de es impo an s sec o s
geog X cs, els quals palesen I'en ada d'unes in luPncies cul u als, a a-
és de di e ses po es del que en pod íem di p océs de aibe i zació* ac-
uan sob e les comuni a s indígene~3~. Aques s sec o s se ien el adicio-
nal del li o al empo i ii; el del Baix Eb e, que u ili zan aques a ia lu-
ial de comunicació s'es én pe les coma ques del Baix i, inal-
men , enca a que quelcom c onol6gicamen més a dii, la p 6pia conca
del Llob ega .
Així, les ce hiques del Puig Ca dene énen a emma ca -se dins
d'aques da e sec o i a inc emen a el lo ja impo an dels ma e ials
an e io s a I'any
450
a J.C. que s'hi han locali za . Les oballes més a -
caiques en aques sec o co esponen a uns agmen s d'h o es de ipus
enici, locali zades al jacimen del Cas ell ell (Olius)39 da ades en o n de
I'any
600
a J.C. i apa egudes enca a dins d'un hiibi a ca ac e i za pe
ce hiques ob ades a mii de la P ime a Eda del Fe o. El pobla d'Anse-
esa o e eix el segon es imoni, cons a an -se en ell els p ime s
in en s de ab icació de e issa a o n, dins de la segona mei a del segle
VI
a J.C.41. Pe al a banda, la oballa de dos agmen s de copes jani-
ques a Boades (Cas ellgalí) palesa la impo iincia de la u a del
Llob ega -Ca dene 42; que queda ambé con i mada pel pobla de la
Penya delMo o (S . Jus Des e n) a la ma eixa desembocadu a del
Pe an , el pe i agmen de leky hos del ipus de Blad Deianei a de
Pgzg Ca dene (Man esa), de la p ime a mei a del segle
VI,
no po
p esen a -se com una peca alilada i de di ícil in e p e ació, sinó cla a-
men si uada en el co en de la u a d'expansió del come g colonial e s
I'in e io del P incipa .
37
MARRADELL. M., .Els enicis, els g ecs i la espos a indigena: es socie a s occiden als
p e- omanes*, a
Homena ge al D .
J.
Reg&
Uni e si a de Valencia, ol.
I
1975.
38
SAN MART^-GREGO,
E., .Les cul u es p o ohis a iques de la coma ca del Ma a anya:
un es a de la qües ió~. a
Fonamen s,
1,
Ba celona
1978,
pp.
121-149.
39
CURA-MORERA. M.,
Apo aciones al conocimien o de a ibenzación en e/ in e io de
Cadunya, al Simposio sob e
Ibe ismo,
(Mayo
1977).
Ba celona (en p emsa).
40
SERRA-VILARO. J. .El poblado ibé ico de Anse esa (Olius),, a
Mem, de
la
J.S.E.A.,
n.O
35,
Mad id,
1921.
41
CURA-MORERA.
M., *Con ibució a I'es udi de les poblacions p e- omanes de I'in e-
io de Ca alunya,. a
11
Co . oquiIn emionald'A queo ogia
de
Puigce dJ,
Ins i u d'Es-
udis Ce e ans,
1978.
pp
177-188.
42
CURA,
Apo laciones al conocimien o..
.
43
BARBERA, J. i
SAN MART^
E., P ime os esul ados de las exca aciones e ec uada en el
poblado de La Penya del Mo o (San Jus Des e n, Ba celona). a
XIV
Cong eso Nacional
de A queo ogi2, Vi o ia 1971 (Za agoza 1977)
pp.
743-756;
BARBERA. J.; MORRAL. E. i
SAN MART^.
E.,
da Penya del Mo o de San Jus Des e n (Ba celona)~,
Quade ns de T e-
ba ,
1,
Ba celona,
1979.
La es a del conjun de ce hiques de e nís neg e, po ja inclou e's
dins el pe íode c onolagic i cul u al de I'expansió del come g empo i a, a
pa i de la segona mei a del segle
V
a J.C., e que queda no amen
comp o a i hpliamen e lec i pe les oballes d'I o &; Anse esd',
So 6d6,
El
Cog~~//ó~~,
Ph
de /a Boade i9, Tu ó de Can O/i $O,
Penya de/ Mo oS1, e c, pobla s que en la se a majo ia semblen es a en
plena ac i i a al lla g de o el segle
IV
a J.C.
Amb les con ulsions b l.liques de les da e ies del segle
I11
i p ime s
anys del segle
I1
a J.C. amb mo iu de la conques a omana, s'inicia un
p océs de decad ncia en la majo ia d'ells, del qual el Puig Ca dene es a
ambé essd. Cal pensa que el pobla min a apidamen si enim en
comp e els escadusse s agmen s ce hics d'impo ació apa egu s i pe -
anyen s a la segona mei a del segle
I1
i
al segle
I
a J.C. És, pe an ,
líci pensa que aques a decad ncia de 'oppidum de Puig Ca dene ou
la que mo i i, enue d'al es de possibles que pe a a no es em en condi-
cions de pode esb ina , dona el ca k e p elimina de les nosues ece -
ques, I'exclusió de Man esa de l's a us de ci i as a I' poca de 1'Al Impe-
i. D'aques a o ma, Man esa no ingué cap p o agonisme a I' poca o-
mana i aques e li ou ben pe judicial
,
ca pos e io men I'hau ia de
condiciona de al mane a que un his o iado mode n ha pogu di que
ou el cap d'aun com a alla o un bisba alla ~5~.
44
CURA.
Con ibució a l'es udi.
..
.
p2g. 183, /h.
II.
45
CURA-MORERA, M., asob e els inicis de la ida u bana en el món indigena de Ca a-
lunya: Anse esa , a
VII
Symposzum de P ehis o ia (Badalona, 1973)
(en p emsa).
46
SERRA VILARO,
J.,
<El poblado ibé ico de San Miguel de So ba~, a Mem. de la
J.S.E.A. no
44,
Mad id,
1922.-
SAN MART^,
.B eu ap oximació a la ce hica de e nís ne-
g e.
..$op. ci .
47
CURA-MORERA. M. i FERRAN RAMIS, A.M., *El poblado p e- omano de El Cogulló
(Sallen -Ba celona), a
Py enae
5,
Ba celona
1969,
pp.
115-129.-
FERRAN RAMIS, A.M., aEx-
ca aciones en el poblado p e- omano de El Cogulló (Sallen , Ba celona),, a
Miscelánea A -
queológica,
ol. I, Ins i u o de P ehis o ia y A queologia de la Dipu ación P o incial de
Ba celona, Ba celona
1974,
pp.
329-336.
48
CURA-MORERA. M, i FERRAN RAMIS. A.M. aEI pobla p e- om2 de la Cos a de la Vila
(San pedo , Ba celona)#, a
Py enae
(en p emsa).
49
CURA-MORERA, M.,
Les ce hiques g egues de Boades (Bages)
(en p epa ació).
50
BARBERA,
J.,
PASCUAL R., CABALL!?, M i ROVIRA. J., aE1 poblado p e omano del Tu ó
de Can Oli é en Sa dañola (Ba celona),, a
Ampu ias
XXII-XXIII,
1960-1961,
pp.
181-
222.-Id.,
a
Ampu ias,
XIV,
1962,
pp.
152
i SS.
51
BARBER^-SAN MART^.
OP. ci .
52
ABADAL. R.D.,
Els p eceden s an ics a la His G ia de Ca alunya,
Ba celona,
1967,
p.
100.