Sobre els orígens de la ciutat de Manresa. Les ceràmiques gregues de Puig Cardener

SOBRE ELS ORÍGENS DE LA CIUTAT DE MANRESA. LES CE~MIQUES GREGUES DE PUIG CARDENER Miquel Cu a i Mo e a En ic Sanma i-G ego El p esen eball és una apo ació al coneixemen dels o ígens de la ciu- a de Man esa, a pa i de la e alo i zació de les dades a queol6giques, les quals cons i ueixen a gumen s mol més s6lids i eals a l'ho a de ce - ca I'o igen de la ciu a , que d'al es que poden desp end e's d'elucu- b acions basades en les escadusse es e e encies que poden p opo ciona - nos les on s an igues1. El me ode a queolagic. Les obalies de Puig Ca dene Les úniques exca acions a queoldgiques du es a e me a Man esa o en les eali zades l'any 1915 amb mo iu de l'ende ocamen del e aple oc- ciden al del Puig Ca dene , amb la inali a de cons ui -hi I'escalina a i la agana p incipal de la Seu. Amb aques mo iu es an posa al desco- be les es es d'una pe i a nec 6polis de egdae del segle IV d J.C. Aques a oballa espo Pdica don2 mo iu a una pe i a mem6 ia edac- ada pe Mn. J. Gui a 2, en la qual s'a o ga a especial in e b a la plani- me ia de la nec 6polis, pe 6 en ella manca a un es udi se iós que es e- 1 El p esen uebaii o ma pa d'un es udi mis ampli que es em eali zan . CURA. MORERA. M. P ebi o' ia i Hb o' ia Annga de /es coma ques cen als de/ P~ncipa . 2 GUITART. J., Ressenya de /a hoballa de sepul u es an igues a Man esa. e ncia als ma e ials a queolbgics allí apa egu s; i així, hom comen a a que en e les es es exhumades es oba en alguns agmen s ce 2mics mol b illan s i de colo neg e ( ig. 1). Pos e io men , els ma e ials, emmaga zema s en caixes, o en diposi- a s uns anys més a d en el Museu de Man esa. Les ce amiques g egues de e nís neg e La e e encia sob e ccce Pmiques neg es b illan s, con inguda en la me- mb ia de Mn. Gui a , ou la causa que ens po 2 a in en a de ce ca al Museu de Man esa els ma e ials a queolbgics ecolli s al Puig Ca dene . Un cop locali za s, hem e oba un o al de 52 agmen s de ce amica d'aquelles ca ac e ís iques, dels quals 30 ens pe me en du a cap pe p i- me a egada i a manca de no es exca acions, un es udi p elimina pe 6 a la egada se iós dels o ígens de la ciu a de Man esa. A con inuació do- nem un in en a i analí ic-desc ip iu d'aques s da e s. Ma enals d'o igen 2 ic 1 (05)IM11401; ig. 1) F agmen de pa e d'un LEKYTHOS l ic del ipus B¿acA Deianez a. Al u a mhima 50 mm. A gila ina depu ada, un xic o a, compac a, colo osa . Ve nís ex e namen ma 6, solca d'es ies ogenques excep e a la pa in e io on és de onali a bla osa i on el solquen dues bandes més amples que les an e io s de colo neg e bla enc; a la pa in e na é es es escadusse es de e nís de colo oig osc. És aques a una o ma que ambé ou p odu'ida amb deco ació de igu es neg es3. En el cas p esen , aques agmen pe any a la a ie a al a i de pe il o ala de i ada de I'alabas ó co in i. Exis eix ambé una al a a- ian més a odonida i amb espa lla que ou d'iís més co en i ingué una ida més lla ga4. Aques agmen ha d'ésse da a e s la p ime a mei a del segle VI a J.C.5 2 (051M11402; ig. 2) G an agmen de pa e , o a i nansa pe anyen a un STEMLESS B ic de la a ian in e -lip. Dilme e de la o a, 178 mm. ap oxi- madamen . A gila du a, ina i depu ada, de colo que a ia del osa cla al 3 IIASPELS. C.H.E., A ic Blach-Figu e leky hoi, Pa ís, 1936, pp. 1-39. 4 SPARKES, B. i TALCOTT. L., be A henian Ago a XII, B acR and Plain Po e y o be ab, -5 h an 4b Cen unes, P ince on 1970, p. 15 1. 5 S~ms i TALCOTT. OP. ci , no 5, 1098 i 1099. C : Ih. 38 i ig. 11. Fig. I.- Ma enal's impo a s d'ongen li ic, oba s al' Pnig Ca dene (Man esa, Bages). g is. Ve nís ancamen neg e, sblid i adhe en , lluen , gas a a la nansa i les a es es i aca de ma ó a la base de la p ime a; ocupa o a la supe icie del ag- men . Aques és un ipus de as que apa eix du an el segon qua del se- gle V i du a ins el p ime qua del segle següen 6. No sabe si es a a de- co a és un obs acle a l'ho a de da a -10; de o a mane a, pe la se a p o- ximi a als exempla s d'un lo es udia pe un de nosal es, p o inen del pobla del Puig de Benica ló, el si ua íem al e ce qua del segle V o, po se , una mica més a d7. 3 (OSIM11403; ig. 2) F agmen de pa e i nansa p o inen d'una CUP- SKYPHOS l ica de la a ian igh -wa . Dihe e mixim, 143 mm. ap oxi- madamen . A gila ina i depu ada, mi janamen du a, de colo osa osc. Ve - nís de colo ma ó, poc adhe en , que ocupa o a la supe ície de la nansa. Aques ipus de as apa eix du an el e ce qua del segle V i con i- nu2 essen p odu'i ins al segon qua del segle IV a J.C., pe bé que els exempla s pos e io s al 37 5 són escadusse ss. Un pa al .lel mol p ope exis eix a I'Ago a dlA enes on ha es a da a e s el 410 a J.C.9 Nogens- menys, el e que aques exempla es obi, pel seu pe il co ba ex e na- men , mol a p op dels cup-skyphoi dels dos p ime s qua s del segle V pod ia assenyala una da a més al a, al egada cap a la mei a del segle. 4 (05IMi1404; ig. 1) Base agmen ada pe anyen a un SKYPHOS. Dil- me e de la base, 80 mm. A gila de colo osa osc, ina i depu ada, du a. Ve - nís neg e-blau, sob e o a la pa in e na. Po a pin a s dos ce cles pe i s de co- lo neg e al ol an del cen e del ons ex e n. G a i ibP ic sob e la pa e del ons ex e n: a. u. .n. Es di icil de di , a pa i d'una simple base, a quina a ian de sky- phos pe anyia el as que ens ocupa. No sembla, pe b, dona el que que- da de la pa e i I'amplada de la base, que es ac i d'un skyphos de pa e co bada sinó més a ia d'un de pa e s ec ilínies. Po se pod ia eni al- guna semblanca amb l'exempla es udia pe un de nosal es p o inen del Puig de Benica ló, que am da a en e el 440 i el 425 ap oximada- men , pe compa ació amb un al e de i Ago a d'A eneslO. 6 SPARKES i TALCOIT, op. ci ., pp .iol-102. 7 SAN MART^-GREGO. E., ace hicas de impo ación á ica de El Puig de Benica ló (Cas e- 116n)~. a Cuaaémos de P ebi o ia y A q eo ogh Cas e onense, 3, 1976, pp. 219-222. 8 SPARKES i TALCOTT. OP. ci ., pp. 110-1 11. 9 SPARKES i TALCOIT. OP, d., no 593. C : ig. 5 i lh. 26. 10 SANMARIT. OP. ci ., p. 222. 5 (05/M1/405; ig. 1) F agmen de pa e i o a d'un SKYPHOS. Ve nís d- lid, espes, lluen , ancamen neg e; a gila du a, ina, depu ada, de colo ma- ó osa . L'exigüi a d'aques agmen a que no se'n pugui di g an cosa; de o a mane a la no incu ació del lla i cap a l'ex e io indica que es ac a d'un exempla p opi del segle V, sense que es pugui especi ica més. 6 (051Mi1406; ig. 2) Base sence a i inici de la pa e pe anyen a un SMAU BOWL de la a ian la e andligh . Diime e del peu, 57 mm. A gila ina, depu ada, du a, de colo osa ; e nís neg e lleuge amen oli aci, sblid, adhe en i lluen . Ocupa o a la supe ície del agmen excep e la supe ície de epbs, una pe i a zona en e la pa e ex e na del peu i I'inici de la pa e , i i- nalmen , la dep essió cen al del bns ex e n on po a pin a s dos ce cles con- csn ics en e els quals s'in e cala una línia incisa i un pun cen al. Aques ipus de as, dins de la a ian a la qual pe any el agmen que ens ocupa, s'inicil cap al 430 i du i ins al segle IV". Els exempla s de 1'Ago a dlA enes es da en en e' el 430 i el 3801*. 7 (05 IM1 1407; ig. 2) F agmen de pa e i o a d'un BOWL de la a ian in- cu ing im (Fo ma Lamboglia 21). Diime e de la o a, 237 mm. ap oxima- damen . A gila ina, du a, depu ada, compac a, el seu colo a ia de osa a beige cla ; e nís ancamen neg e, espes i lluen . És una c eació del segle IV que ou expo ada en g ans quan i a s cap a I'Occiden . És una o ma mol abundosa al Ciga alejo, on la se a ac- me se si ua al segon qua del segle IV13 i a la Bas ida, on sembla se an- e io al 340 a J.C. l4 8 (05/Mi1408; ig. 1) F agmen de la pa e d'una KRATERA de la o ma Lamboglia 40. Diime e mhim, 320 mm. ap oximadamen . A gila ina i de- pu ada, du a, compac a, de colo osa. Ve nís ancamen neg e a la pa ex e - na i neg e oli aci a la in e na, shlid, adhe en i lluen . Els exempla s do a s de deco ació de gallons en elleu es comensa en a ab ica a pa i del segon qua del segle IV a J.C. 15. Un exempla de pe il semblan al que ens ocupa ha es a da a a 19Ago a dlA enes en e 11 SPARKES i TALCOIT. OP. ci ., p. 134. 12 SP~S i TALCOIT, OP. ci ., no 863 a 876. C : ig. 9 i Ih. 33. 13 CUADRADO. E., <La ce ámica á ica de ba niz neg o de la nec ópolis de El Ciga alejo. en Mula (Mu cia),, a Anbi o de P ehiz o i Le an ina, X, 1963, p. 135. 14 LAMBOGUA. N., <La ce ámica p ecampana della Bas ida*, a A cbi o de P ebis o i Le- an ina, V, 1954, pp. 136-139. 15 SPARKES i TALCOIT. OP. ci ., p. 122. ei 320 i el 31016. De o a mane a aques exempla de Man esa pod ia és- se un xic més an ic. 9 (051Mi1409; ig. 1) F agmen de pa e d'un KYLIX i ic de igu es oges. Al u a del que es conse a, 30 mm. A gila ina, depu ada, compac a, de colo osa ; e nís neg e oli aci a la pa in e na i línies de e nís neg e a I'ex e na. És p obablemen un agmen que pe any a un kylix de igu es oges a danes, del segle IV, i co espon exac amen a la zona si uada so a la nansa, on no malmen a la palme a que amb la nansa sepa a les ca es A i B de la pa e ex e na del as on es desen olupa en les escenes igu a- des. No dub em gens que les línies si uades a la d e a co esponen p eci- samen a la ci ada palme a de la qual la línia e ical més guixada se ia el lími pe i ? ic o ala d'aques a da e a i les que d'ella su en, que ani- ien a pa a a la base semici cula cen al on no malmen hom coloca a un pun . Compa an amb els p oduc es de di e en s pin o s i escoles ens sembla mol p obable que el as del qual p ocedeix aques agmen pe any al Gnp de Viena 116, del qual hom da a I'ac i i a al segon qua del se- gle IV a J.C. i del qual s'han oba nomb oses p oduccions a I'en onsa- men del Sec, a la badia de Palma de Mall~ ca'~ i a di e sos jacimen s de la agana medi e ania de la Península Ibe ica i de I'in e io d'Andalu- sia, on és majo i a ila. Ma enals de o ma &ica pe 6 d'ongen ince 10 (051M11410; ig. 3) VAS sence , pe bé que es au a , pe anyen a la o ma Mo el 109. Diime e del peu, 53 mm.; al u a 36 mm.; diime e de la o a, 74 mm. Ve nís neg e ama ona , p im, opac, s6lid i adhe en , ocupa o a la supe ície de la peca. A gila poc isible, du a, compac a, de colo beige cla . És una o ma que a A enes apa eix al segon qua del segle V i que de- sapa eix abans del 350 a J.C. Un exempla de Pompeia, es udia pe J.P. Mo el, ou da a , enca a que de o ma ince a, a la segona mei a del se- gle IV19. Pensem que la simpli icació que demos a aques exempla 16 SPARKES i TALCOTT. OP. Gi .', no 704, C : ig. 7 i Ih. 29. 17 PhUAREs SALVADOR. F., <La p ime a explo ación sis emá ica del pecio del Sec (Palma de Mallo ca)*, a Ri is a di S udi Ligu i, XXXVIII 3-4, 1972, pp. 300-305. 18 ROVILLARD. P.. .Coupes a iques i igu es du IVc s. en Andalusie~, a Méhges de a Casa de Ve ázquez, Xi, 1975, pp. 25-39. 19 SPARKES i TALCOTT. OP. Gi ., p. 130. Fig. 3. - Ma eds de o ma 2 icape o' d90ggen ince (núms. 410 i 41 1) ip o o- campanians, p oceden s del Puig Ca dene (Man esa, Bages). quan a la o ma del peu i a la mo llu a que els exempla s a ics solen e- ni , deu signi ica que es oba en un momen a anga de la se a e olu- ció, que po se cald ia si ua a la segona mei a del segle IV a J.C. Que aques a o ma ou imi ada pe alle s pe i e ics al món g ec ho demos a la se a p oducció a Ei issa en scnica educ o a20. 11 (05IMi1411; ig. 3) F agmen d'una LLANTIA D'OLI co esponen al sec o cen al, que podem assimila al ipus 22C de Howland. Al u a 20 mm. A gila du a i ina, depu ada, de colo oc e. Ve nís mol p im, que manca quel- com a la pa e supe io , lluen , solca pe es ies de o neja . Es ac a sense cap dub e d'una llan ia inspi ada en un p o o ipus a ic, ab icada en lloc ince , po se a alguna de les colbnies g egues d'occiden . Howland da a el ipus 22C en e el segon i el e ce qua del segle V a J.C.21. Ma e ials p o ocampanians 12 (OSIMi1412; ig. 3) Base in ac a pe anyen a una PATERA de la o ma 27 a o b. Dihme e del peu 45 mm. A gila du a, ina i depu ada, compac a, colo a a onja . Ve nís ancamen neg e, p im, quelcom gas a al ons in e n, ocupa de o ma escadusse a la pa e ex e na del peu i deixa el ons ex e n ese - a , enca a que apa eix lleuge amen aca . Peu eng uixi , lleuge amen ca e- na amb una mig ada supe ície de ephs. Qua e ose es mol mal imp eses en elleu deco en el ons in e n. Tenen un pa al.le1 mol p ope a Empú ies22. Es ac a d'un p oduc e del alle cen e i llic de les pe i es es ampi- des, es udia pe J.P. Mo el, que cal da a e s la p ime a mei a del se- gle I11 a J.C.23, p obablemen e s el p ime e d'aques segle24. 13 (O51Mi 1413; ig. 4) F agmen de pa e i o a d'un PLAT DE PEIX, o - ma Lamboglia 23. Dihme e de la o a, 262 mm. A gila du a. ina, depu ada, colo a a onja . Ve nís neg e, lluen , p im, gas a a les a es es, ocupa o a la supe ície del agmen , de colo neg e una mica bla enc. 20 MOREL. J.P., aCC amique i e nis noi de Pompéi*, a Rei C e a k Romanae Fau o- um, Ac a VII, 1965, p. 82 i ig. 1. 1. 21 DEL AMO DE LA HERA. M., &a ce ámica campaniense de imi ación y las imi aciones campanienses en Ibiza*, a T abajos de P ehis oniz, 27, 1970. ig. 1, no 3647 i 2713. 22 HOWLAND, H., The A henian Ago a. G eek lamps and hei su ui ds,P ince on, 1958, PP. 89-90. 23 SANMARTI-GREGO. E., E/ aile de /as pequeñas es ampillas en la Península Ibé ica, a Ampu ias, 35, ig. 2,4 i ig. 5.3. 24 MOREL. J.P. aL'a elie des pe i es es ampilles*, a Mélanges de l'Ecole F ancazie de Ro- me, m, 1969, pp. 59-117. Campaniana A. Un exempla mol semblan p ocedeix de l'es a VI1 B de la Mu alla Robe d'Empú ies (campanya de 1949) da able e s el se- gon i e ce qua del segle I1 a J .C. 33. Campaniana B 27 (051M11427; ig. 6) VAS agmen a pe anyen a la o ma Lamboglial. Dihe e del peu, 119 mm. ap ox.; al u a 52 mm.; dilme e de la o a, 130 mm. ap oximadamen . A gila de colo beige cla , ina, depu ada, compac a. Ve nís ancamen neg e, lluen , esph, un xic aca de g ana a la pa e ex e - na, ons ex e n ese a , conse a es es de ce cles concSn ics al ons in e n. Dues acanaladu es so a la o a. Campaniana B. P obablemen cald ia da a aques as, de o ma ap oximada, al da e qua del segle I1 aJ.C. Imi acions de la Campaniana B 28 (051M11428; ig. 6) Base agmen ada pe anyen a un VAS de la o ma Lamboglia 1. Dihe e del peu, 90 mm. ap oximadamen . A gila du a, ina, depu ada, colo beige osa cla . Ve nís ama ona , mol p im i gas a , que deixa en pa ese ada la pa e ex e na del ecipien i el ons ex e n. Res es d'un solc ci cula al ons in e n. Imi ació de la Campaniana B que cal da a ja en a el segle 1 a J.C., a la se a p ime a mei a p 0babIemen 3~. 29 (05 lM11429; ig. 6) Base agmen ada pe anyen a un PLAT de la o ma Lamboglia I. Dibe e ap oxima del peu. 74 mm. A gila de colo a a onja cla , du a, ina, compac a, ben depu ada. Ve nís ma ó, aca de oig al ol- an del peu, lluen , gas a , deixa ese a el ons ex e n. Conse a es es de solcs concen ics al ons in e n. Peu al , inclina , amb un g aó de la pa e ex- e na. Imi ació de la Campaniana B, de la p ime a mei a del segle I a J.C. 30 (05IM11430; ig. 6) F agmen de o a i pa e d'un PLAT de la o ma Lamboglia 5. A gila de colo beige osa cla , ina, depu ada, du a. Ve nís ne- g e g isenc, p im i gas a , un xic b illan . 33 SANMART!. .La ce ámica campaniense de Empo ion y Rhode,, op, cz ., Iám. 46, n? 639. 34 Exempla semblan a I'en onsamen de Spa gi, C : LAMBOGLIA. N. *La na e omana di Spa gi (La Maddalena). Campagna di sca o 19583, a A zde I1 Cong esso In e naziona- /e di A cheo/ogLz So ona ina, (Albenga, 1958), Bo dighe a 1961, p. 163. Cal da a -10, de la ma eixa mane a que els dos agmen s an e io s, a la p ime a mei a del segle I a J.C.35. Desp és de inali zada I'anPlisi dels ma e ials d'impo ació oba s al Puig Ca dene , cons a em que aques s da e s semblen cob i un pe ío- de de emps que a des de la p ime a mei a del segle VI ins a la p ime- a mei a del segle I a J.C., amb un hia us que abas a des del 550 ins al 450 a J.C. La ce hica P ica amb nou peces, desp és de I'escadusse agmen de leky hos del ipus B¿ack Deianei a, del qual ja hem ac a , es a abun- dosa a pa i del 450 i sembla assoli el seu clímax pels ol an s del pas del segle V al segle IV, ocupan ambé, ensems amb peces de o ma h ica pe 6 d'o igen di e en , la o ali a del segle IV. Els ma e ials p o ocampanians, ambé amb nou peces, són una bona p o a de les p oduccions del segle I11 an e io s a l'apa ició de la Campa- niana A i, al nos e pa e , cal da a -10s amb segu e a en e els inicis i el e ce qua d'aquell segle. Els se agmen s de Campaniana A ensems amb la o ma 1 de la Campaniana B són un bon exemple de les ce amiques impo ades p 6- pies del segle I1 i dels da e s anys del segle an e io . Finalmen , els es agmen s de asos imi an s de la Campaniana B, dels quals an s pa al.lels hi ha Ca dene amun al pobla de San Mi- quel de S0 ba3~ ens indica que el Puig Ca dene , p eceden an ic del que desp és ou Man esa, con inua a i in du an la p ime a mei a del se- gle I a J.C. Les oballes de Puig Ca dene en el ma c ac ual de la in es igació a queolbgica No a pas enca a una d cada que la in es igació a queolagica sob e el món indígena p e- om2 al P incipa , ha so e una no a o ien ació, en e alo i za -se els es udis en o n a la in lu ncia dels pobles coloni za- do s, enicis i g ecs. El ins alesho es pe i hin e landen o n a la ac o ia g ega d'Empo ion, com a única po a d'en ada de les in lu ncies cul u- als del Medi e ani, s'ha is desbo da da an la s ie de no es oballes -amb ma e ials an o més a caics- en d'al es coma ques ca alanes. 35 Aques es imi acions enen pa al.lels al pobla de San Miquel de So ba. C . SAN MART^-GREGO. E., =B eu ap oximació a la ce hica de e nís neg e del pobla de San ' MiqueldeSo baw,aCypselaI,pp.125-128. 36 Veu e no a an e io . Aques es oballes queden emma cades dins de es impo an s sec o s geog X cs, els quals palesen I'en ada d'unes in luPncies cul u als, a a- és de di e ses po es del que en pod íem di p océs de aibe i zació* ac- uan sob e les comuni a s indígene~3~. Aques s sec o s se ien el adicio- nal del li o al empo i ii; el del Baix Eb e, que u ili zan aques a ia lu- ial de comunicació s'es én pe les coma ques del Baix i, inal- men , enca a que quelcom c onol6gicamen més a dii, la p 6pia conca del Llob ega . Així, les ce hiques del Puig Ca dene énen a emma ca -se dins d'aques da e sec o i a inc emen a el lo ja impo an dels ma e ials an e io s a I'any 450 a J.C. que s'hi han locali za . Les oballes més a - caiques en aques sec o co esponen a uns agmen s d'h o es de ipus enici, locali zades al jacimen del Cas ell ell (Olius)39 da ades en o n de I'any 600 a J.C. i apa egudes enca a dins d'un hiibi a ca ac e i za pe ce hiques ob ades a mii de la P ime a Eda del Fe o. El pobla d'Anse- esa o e eix el segon es imoni, cons a an -se en ell els p ime s in en s de ab icació de e issa a o n, dins de la segona mei a del segle VI a J.C.41. Pe al a banda, la oballa de dos agmen s de copes jani- ques a Boades (Cas ellgalí) palesa la impo iincia de la u a del Llob ega -Ca dene 42; que queda ambé con i mada pel pobla de la Penya delMo o (S . Jus Des e n) a la ma eixa desembocadu a del Pe an , el pe i agmen de leky hos del ipus de Blad Deianei a de Pgzg Ca dene (Man esa), de la p ime a mei a del segle VI, no po p esen a -se com una peca alilada i de di ícil in e p e ació, sinó cla a- men si uada en el co en de la u a d'expansió del come g colonial e s I'in e io del P incipa . 37 MARRADELL. M., .Els enicis, els g ecs i la espos a indigena: es socie a s occiden als p e- omanes*, a Homena ge al D . J. Reg& Uni e si a de Valencia, ol. I 1975. 38 SAN MART^-GREGO, E., .Les cul u es p o ohis a iques de la coma ca del Ma a anya: un es a de la qües ió~. a Fonamen s, 1, Ba celona 1978, pp. 121-149. 39 CURA-MORERA. M., Apo aciones al conocimien o de a ibenzación en e/ in e io de Cadunya, al Simposio sob e Ibe ismo, (Mayo 1977). Ba celona (en p emsa). 40 SERRA-VILARO. J. .El poblado ibé ico de Anse esa (Olius),, a Mem, de la J.S.E.A., n.O 35, Mad id, 1921. 41 CURA-MORERA. M., *Con ibució a I'es udi de les poblacions p e- omanes de I'in e- io de Ca alunya,. a 11 Co . oquiIn emionald'A queo ogia de Puigce dJ, Ins i u d'Es- udis Ce e ans, 1978. pp 177-188. 42 CURA, Apo laciones al conocimien o.. . 43 BARBERA, J. i SAN MART^ E., P ime os esul ados de las exca aciones e ec uada en el poblado de La Penya del Mo o (San Jus Des e n, Ba celona). a XIV Cong eso Nacional de A queo ogi2, Vi o ia 1971 (Za agoza 1977) pp. 743-756; BARBERA. J.; MORRAL. E. i SAN MART^. E., da Penya del Mo o de San Jus Des e n (Ba celona)~, Quade ns de T e- ba , 1, Ba celona, 1979. La es a del conjun de ce hiques de e nís neg e, po ja inclou e's dins el pe íode c onolagic i cul u al de I'expansió del come g empo i a, a pa i de la segona mei a del segle V a J.C., e que queda no amen comp o a i hpliamen e lec i pe les oballes d'I o &; Anse esd', So 6d6, El Cog~~//ó~~, Ph de /a Boade i9, Tu ó de Can O/i $O, Penya de/ Mo oS1, e c, pobla s que en la se a majo ia semblen es a en plena ac i i a al lla g de o el segle IV a J.C. Amb les con ulsions b l.liques de les da e ies del segle I11 i p ime s anys del segle I1 a J.C. amb mo iu de la conques a omana, s'inicia un p océs de decad ncia en la majo ia d'ells, del qual el Puig Ca dene es a ambé essd. Cal pensa que el pobla min a apidamen si enim en comp e els escadusse s agmen s ce hics d'impo ació apa egu s i pe - anyen s a la segona mei a del segle I1 i al segle I a J.C. És, pe an , líci pensa que aques a decad ncia de 'oppidum de Puig Ca dene ou la que mo i i, enue d'al es de possibles que pe a a no es em en condi- cions de pode esb ina , dona el ca k e p elimina de les nosues ece - ques, I'exclusió de Man esa de l's a us de ci i as a I' poca de 1'Al Impe- i. D'aques a o ma, Man esa no ingué cap p o agonisme a I' poca o- mana i aques e li ou ben pe judicial , ca pos e io men I'hau ia de condiciona de al mane a que un his o iado mode n ha pogu di que ou el cap d'aun com a alla o un bisba alla ~5~. 44 CURA. Con ibució a l'es udi. .. . p2g. 183, /h. II. 45 CURA-MORERA, M., asob e els inicis de la ida u bana en el món indigena de Ca a- lunya: Anse esa , a VII Symposzum de P ehis o ia (Badalona, 1973) (en p emsa). 46 SERRA VILARO, J., <El poblado ibé ico de San Miguel de So ba~, a Mem. de la J.S.E.A. no 44, Mad id, 1922.- SAN MART^, .B eu ap oximació a la ce hica de e nís ne- g e. ..$op. ci . 47 CURA-MORERA. M. i FERRAN RAMIS, A.M., *El poblado p e- omano de El Cogulló (Sallen -Ba celona), a Py enae 5, Ba celona 1969, pp. 115-129.- FERRAN RAMIS, A.M., aEx- ca aciones en el poblado p e- omano de El Cogulló (Sallen , Ba celona),, a Miscelánea A - queológica, ol. I, Ins i u o de P ehis o ia y A queologia de la Dipu ación P o incial de Ba celona, Ba celona 1974, pp. 329-336. 48 CURA-MORERA. M, i FERRAN RAMIS. A.M. aEI pobla p e- om2 de la Cos a de la Vila (San pedo , Ba celona)#, a Py enae (en p emsa). 49 CURA-MORERA, M., Les ce hiques g egues de Boades (Bages) (en p epa ació). 50 BARBERA, J., PASCUAL R., CABALL!?, M i ROVIRA. J., aE1 poblado p e omano del Tu ó de Can Oli é en Sa dañola (Ba celona),, a Ampu ias XXII-XXIII, 1960-1961, pp. 181- 222.-Id., a Ampu ias, XIV, 1962, pp. 152 i SS. 51 BARBER^-SAN MART^. OP. ci . 52 ABADAL. R.D., Els p eceden s an ics a la His G ia de Ca alunya, Ba celona, 1967, p. 100.