CARMINA
POPULARIA
FR.
35
PAGE
Ca les Mi alles
Ho apol.10 (Hie og .
18,
pp.
18-19
Sbo done) ens in o ma que els g ecs,
enca a en els seus dies, diuen, a les noces, aques es pa aules:
k~~opi
opi
~opdw
(KOP&V~)V
cod.
L);
i a egeix que les diuen sense capi -ne
el sen i . Els escolis a F'índa Pi ica
111
32
(11,
167
SS. D achmann) ens
ansme en ambé aques s mo s pe d d'aques a mane a:
~KKOP~L
~Ópa ~opd ac
,
i en un con ex ple de p oblemes ex uals. Aques s es-
colis, ambé, i Hesiqui ens in o men que, en la ma eixa ocasió, ambé és
can a en les pa aules
o
KO~OL~
TE
ai
~dpaic,
in e p e ables com
un desig de ecundi a -amb ills mascles i emelles- que els assis en s
a les noces p o e ien a a o de la no a pa ella. En can i, quan a les p i-
me es pa aules, les in e p e acions són insegu es i di e ses; no hi ha cap
mena d'aco d sob e la lec u a co ec a del ex , i p lc icamen o es les
co eccions que hom ha in en a són igualmen iables des del pun de
is a iloldgic i de c í ica ex ual.
Les p incipals lec u es i co eccions p oposades pels ildlegs són les se-
güen s:
1,
k ópa
,
~Ópei
,
opCjw
(Boeckhl, amb el sen i d'exoma,
oma comicem);
2.
~KKO~E~
~ópq
,
~opd q
(He mann2, amb el sen i
de deui gina ui gznem, com&);
3.
k~~óp i,
KÓPE
,
KO~&
w (Welcke 3,
1
BOECKH,
A.,
Pindan' ope a quae supe sun ,
2 ols., Leipzig 181 1-1821.
2
HERMANN.
G.. Opuscu/a,
Leipzig 1827 ( eimp . o o ípica, Hildesheim
1970).
326
ss.;
Es una a ian d'aques a lec u a k~~dpei ~dp ) ~op& )(nomina iu en comp es de oca-
iu);
~ :
RE
IX,
a . 'kcae', p. 1563.
3
WELCKER,
F.
G.,
Die Aescbyleiscbe T dogie P ome beus,
Da ms ad 1824, p. 397.
amb el ma eix sen i que He mann, pe 6 essen
KOPE
el oca iu
de
~Ópoq
:
deui gina, pae , comicem, i essen , doncs, la comella l'objec-
e, i no el subjec e -o el oca iu g ama ical que és subjec e quan al sen-
i , com s'esde é a la p opos a de He mann);
4.
i ~ópa, ~Ópq
~o~h q(Be ~k~, amb el sen i d'hymenaeum cane, ui go comix);
~KKÓPEL
KOPU(OP~V~)LJ
(Deubne s, sob e la base del sugge imen de
Be gk de compa a el .
21
de la se a edició
[
=
35
Diehl
=
30 Page], on
apa eix
XEXLXEX~~~,
o sigui el nom de la o uga amb un
xehi-
inicial
i e a iu);
6,
e~~opei ~opq~opcj l
(Dieh16; de e , una a ian de la lec-
u a de Be gk);
7.
kKKÓpE1, ~Óp ],
KO~W~V
(LSJ, s. u.
kKKop&d,
mb ei
sen i de maiden, dn e away he c ow, en enen el e s com inicial d'un
can de noces i pe quu la co nella e axonside ada un p esagi de iudesa).
De la di e si a d'aques es lec u es es poden dedui una s ie de e s:
a) la majo pa dels il6legs que se n'han ocupa c euen que el e s en
qües ió és o ma pe es pa aules -només Deubne i Diehl con e eixen
el segon mo en pa del e ce , i edueixen el ex , en conseqü ncia, a
dues pa aules-;
6)
o s els il6legs es an d'aco d que la-p ime a pa aula
és una o ma del e b
&KKOP€W
;
lle a de Diehl, que c eu que es ac a de
la e ce a pe sona del singula del p esen d'indica iu (pe 6 c : no a
2),
o hom sol es a d'aco d que es ac a d'un impe a iu en segona pe sona;
c) quan a la e ce a pa aula, o s hi euen el mo g ec pe a la co nella
,-en o ma simple o amb augmen i e a iu- i di e eixen, quan a la g a-
mP ica, en en end e-hi un oca iu -o un nomina iu, com a Diehl, pe 6
pe qui? pensa en un e b en e ce a pe sona- o bé un acusa iu.
El sen i , gene almen , del e b
k~~opio
és escomb a ; com que, no
sembla massa cla , lle a del sen i que li dóna el
LSJ,
quu po ole di ,
escomb a una co nella, hom ha pensa en un sen i de i a , ne eja , ado -
na , o igu a : A is a anes (Th. 760) u ili za el e b amb el sen i de des-
i ga , jugan amb el p e ix
i~-
i amb el e que
~opec)
é una su ie de
lle es en comú amb
KO~V
7; o bé hom ha c egu que podia ac a -se
d'una co upció d'
ino~o pi~~abal
amb el ma eix signi ica que aques
é a la Pí ica
I11
-d'aqui e el sen i d'hymenaeum cane e qsJe li dóna
Be gk.
La signi icació d'escomb a o e o a la co nella, com a mal a e any, és
imp obable pe aons que se an di es més enda an ; l'al a d'ado na -la és
4
BERGK.
T.,
Poe ae
lyn¿i
g aeci,
111,
Leipzig 1914, pp. 663-664 ( . 25).
3
DEUBNER, L.,
Hm.
48, 1913,
P.
199 ss.;
c :
LIDDEL-SCOTT,JONES.
(=Lm
s.
u.
x~hix~hCjq
('he e
XE~L
seeems o be me ely an i e a ion o he i s syll. in
xehwq).
6
DIEHL, E.,
An hologia ly ica g aeca,
111,
Leipzig 19422, p. 39 ( . 31).
7
Que
KO~~W
indica elacions sexuals sembla p o a -ho el . 3 Gen ili d'Anac eon .
En e escomb a i o e,
c :
A is a anes
Pau
59.
igualmen imp obable, pe qu no sabem que po ole di . To comp a i
deba u , en e escomb a i ado na no al la pena amo'ina -s'hi: és an
aga a pels pels I'un sen i com I'al e. La in e p e ació de Be gk es basa
en una se a lec u a d'un ex o ca co up e, el dels escolis al lloc ci a pin-
d2 ic: no és impossible, pe 6 no o e eix p ou ga an ies. Queda el sen i i-
gu a , com a menys imp obable, i aques sen i obliga a eplan eja , an
si la co nella n'és I'objec e com si n'és el subjec e, les idees que els g ecs
enien sob e aques ocell8.
Podem comenca pe un o acle que, segons Paushnias
(IX
37, 4), ou
dona pe Apol.10 a un al E gi que, ja ell, an2 a consul a el déu de Del-
os pe qu no enia ills. El déu, en la se a con es ació, sub a llh que hi
ana a massa a d, pe 6 li dons aques a espos a:
i
UTOPO~~
Y~~OVTL
h
no~ipahhe ~opwq
.
Ell a comp end e I'o acle9 i p engué una dona jo-
e que li don2 dos ills els noms dels quals ens conse a Paushnias. De la
co ec a in e p e ació pe E gi de la espos a del déu, hom dedueix
que
h ~opcjq
olia di
€a y ai~a
i que
iu o lo j
Y~~OVTL
e a, pa al,lelamen , una e e encia a la ellesa del consul an .
'IUTO-
Podc
,
con on a Hesíode
T eballs
i
Dies
431
i
435, és cla que és el imó
o cama imó de I'a ada, el usell on an junyi s els ani nals.Kopd q,en
aques con ex , ha de ole di jou, la ba a co bada que uneix els animals
pel coll. Si la co nella, com ens diu Ho apol.10, és I'animal embleml ic
del ma imoni i és icil d'en end e 1'6s me a 6 ic de
{ yó ,
jou, desig-
nan una pa ella, no és il.16gic que ambé
KO~C;)~
pugui ole di jou.
Pe 6, a més, a I'o acle, ambé esul a p ou e iden que el imó és e e n-
cia al sexe del ell i la co nella ho és al de la se a jo e esposa.
Un lloc d'A a (Feno'mens
1003
SS.) explica com c iden i ob en les ales
eis co bs quan
~0i7010 pi i~ í-a
;
eis escolias es s'en e enen acumu-
lan explicacions addicionals i comen an I'escena; un d'ells amplia la
in o mació adduin un pa al.le1 d'A quiloc ( . 41 Wes
=
44 Ta di i) el
con ex del qual, doncs, hem pe du . Diu:
ai
nap' 'ApxiXoxw
q
Blp'
i6o ijc oaXe opkq ~opcj ) 'GUTE
(sic Wilamowi z:
Suncp
M)
~qpÚXoc
/
n€ pq &ni npo ih j oc
U~TE~ÚUU~TO'
(Ma i i,
p. 481).
8
Pe aques ema és onamen al D'ARCY
W.
THOMSON.
A
gLosa y o G eek bi ds,
Lon-
d es i Ox o d 1936 ( eimp . Hildesheim 1966), pp. 168-172; ambé m'ha es a d'alguna
u ili a POLLARD,
J.,
Bid in G dek
li e
and my h,
Lond es 1977
passim.
La co nella és
I'ocell
co nus co one
dels o ni degs
-co nus co one co one
i
co nus co one co nix-;
aques ocell és de la amília dels ca ids, com el co b, que és m s lla g, o la g alla, que és
més pe i a. En el olklo e co bs, co nelles i g alles es con onen de egades.
9
Sob e les aons pe les quals la gen en enia aques a mena de llengua ge és pin o esc
de con on a LOBECK. CHR
A.,
Aglaophamus,
ol.
111,
1829 ( eimp . o o ípica Da m-
s ad 1968), pp. 842-843.
Wes ha posa una c eu abans de ~opcj , anquil.lamen , en la se a
ediciÓl0, po se pe qu? no ha ingu p ou en comp e el ex dels Feno'-
mens que comen a l'escoli: cal eni en comp e, en e ec e, que les co ne-
lles p ecedien els co bs, en el ex d'A a , i que segu amen es deia el
ma eix an d'un ocell com de l'al e; aó pe la qual, e semblan men ,
l'escolias a, que enia en el cap el ex que comen a a, s'ha con ós i ha
ci a la co nella en comp es del co b. D'al a banda, el ma eix es deia de
l'alció mascle, que és jus amen so que l'escolias a il.lus a ci an el ex
d'A quíloc. El lbgic és pensa que els g ecs enien la idea que o s es
ocells -co nella, co b i alció mascle- es compo a en, en aques cas, de
la ma eixa mane a.
En un lloc d'his b anes (Aues
299-300),
aques es complala en un joc,
que sembla ino ensiu, en e
K
eipuioc i ~qp Aoc. L'escolias a diu que la
p ime a o ma Es P ica i la segona db ica (Whi e, p.
72),
pe 6 sembla p ou
p obable que la p ime a hagi es a in en ada pel poe a pe e imologi za a
pa i de ~eipw
,
i Es cla que aques e b po eni un sen i obsc?, equi-
alen al ca ali o e. Aques a dada no esul a sense elació amb el ex
d'ha , amb els escolis i amb el agmen d'hquíioc. El mo
KO~TOC
,
així
com ~oim -usa pels escolias es a A a -, po designa , e iden men ,
ac an -se d'ocells, els nius (així ho in e p e a Vi gili, Geo' giques
I
410
SS.), pe b con é una e e ncia a l'ac e sexual, com demos a la aseologia
de l'escolias a que ens asme el agmen a quiloqueu: Wes assenyala
es llocs d'au o s a dans on el e b oaAeúopai Es emp a com a me ii o-
a sexual, i, d'al a banda, l'agi ació de les ales de l'ocell, com suspens un
momen en ple ol, és me ii o a ecu en de l'agi ació i del plae e b ics:
així,
d'una mane a delicada, en el ag.
26
Page d' Alcman la p ime a pe -
sona del poema es queixa de la elleda da an la dolcesa d'unes noies, i
desi ja, bellamen , con e i -se en un ~ pJXoc: la igo ia i el goig de
I'ocell és aquí e ocada, melangiosamen , pe pa d'algú a qui la se a eda
no pe me ja ola , en aques sen i ".
La co nella, com els co bs i els alcions, po exempli ica , doncs, la igo-
ia sexual, en la ima ge ia poe ica dels g ecs. En aques s casos, sembla més
a ia signi ica el sexe masculí, pe b, con a l'exemple de PausPnias que
hem is a poc. Aixa pod ia igualmen documen a -ho el .
331
Wes
10
Els seus aonamen s a
S udies in
G eek
elegy
andiambus,
Be lín-No a-Yo k 1974,
pp.
123-124.
11
En un al e con ex cul u al, obem en els e sos de Be na de Ven ado n algú que
es queixa, ambé en p ime a pe sona, d'una disso e a ica i e oca, pe con as , amb en e-
ja, I'alosa que mou <de joi sas alas con a'l ai,
I
que s'oblid'e's laissa chaze
I
pe la dous-
so c'al co li ai~.
d'A quíloc12
(
=
16
Ta di i) on una me a 6 ica
UUK+
ne~gai7, que
é
nom, l'amiga de o s, Pasi ila, ens és desc i a nohXac lou~oüuq
~opd ac; quan a la con usió en e co nelles i co bs, o nan a l'escoli
d'ha , hom po compa a el agmen sua a al-ludi d'hquíloc amb el
poema An Pal
XII
185, on ol o s i co bs mengen,n~ paco
en'
d~po-
Abpo ui
,
igues end es. La iga és, en e els g ecs, com en ca al;, un
eu emisme pe ai sexe emení, i I'ambigüi a que es a dibuixan de la
co nella pe
a
signi ica an l'un com l'al e sexe po se ambé po se ilu-
minada pel e que els g ecs anomena en uopd ~c una mena de iga,
segu amen de colo semblan
al
de la co nella; i la Suda, que ens in o ma
d'aques e , ens dóna un al e nom d'aques a mena de igues, jus a-
men ~opckelo
,
una e e ncia, a a, al colo del co b. La co nella ep e-
sen an el sexe masculí, pe 6, i les igues el emení esul en ben documen-
ades en el e s
9
de la cagó de la co nella e e a, en poca helelenís ica,
pe F nix de Colo ó ( .
2
Powell), on una donzella po a igues a la co ne-
lla; i enca a més con unden s són els es imonis de la Suda i d'h emido :
en el l xic esmen a obem que la co nella és d
GKOV
TOÜ
aic5owu
,
i
amb aques ma eix sen i apa eix el seu nom a 1'0ni ocn' icÓ
(V
65).
Sembla, doncs, que s'imposa la conclusió que la co nella ep esen a a
el sexe masculí pe 6 que ambé podia designa el emení. Ho apol.10,
unes línies abans de ansme e'ns les pa aules amb les quals hem
comenca el nos e camí, ens explica que la co nella a dos ous, dels quals
neixen un mascle i una emella; que, un cop s'han apa ella , el mascle no
se sepa a ja de la emella ni s'uneix a cap al a -a an a iba la ideli a
que es enen, som in o ma s, que si
algú
en eia una de sola bé po comp-
a que és ídua!
13. De la ma eixa mane a, doncs, que la co nella designa
els dos sexes, l'ocell d'aques nom é cada cop dos ills, un de cada sexe, i
es passa la ida o man una uni a amb la se a pa ella. Ho apol.10 con-
nec a aques es ca ac e ís iques de l'ocell amb el e que sigui s'mbol de la
ideli a conjugal i de la ecundi a - aó, jus amen , pe la qual és I'ani-
mal can a en el momen culminan de la ni de noces, segons eu em.
Hesíode, a T eballs
i
Dies 800, aconsella d'ap o i a el dia qua del
mes pe a po a mulle a casa. Un escoli ens in o ma que aques dia es 2
consag a a A odi a
i
a He mes
i
que pe aixa esul a npdc ~~ o uíu
kni~ 6eia. Sembla que He mes i A odi a, en comp es de sepa a s po-
12
Aques edi o , que sembla comp omes en una gue a pa icula con a les co nelles
a quiloquees, ha col.loca el agmen en e els espu is (c .
S udies
ci ., pp. 135-140). Pel
que a nosal es ens in e essa a a, pe d, an se al que sigui o no d'A quiloc.
13
També en ca ali exis eixen (segons
J.
AMADES.
FolMo e de Ca alunya
111,
Cos ums
i
c eences,
Ba celona 19802, p. 410) les o mes p o e bials . ídua
1
com la g alla* i a idel
I
com la
g alla^
pe d
co nella,
en can i, signi ica dona adúl e a.
C :
n? 8.

dien ana jun s, aquell dia, pe qui el supe s iciós de Teo as
(Ca k e s
16)
po passa -se'l sac i ican els He ma odi es14. El e s
T ebaLls i Dies
801
a egeix que, qui hagi de po a esposa a casa se a aquell dia, ho a i
oiw oljc ~pi ac o¿'
en'
Ypypa i apiu~oi
.
Elia explica
(NA
I11
9)
que
eu e una co nella sola és de mal a e any pe a la celeb ació d'unes noces
-i es comp in: si a sola és que és ídua, segons hem is que deia Ho a-
pol.10. La co nella --conjec u o que amb el co b- podia se un dels ocells
que calia eni en comp e qd indica en, abans de casa -se un hom. Veu-
e'n una pa ella de ia se de bon augu i, ca , is es les ca ac e ís iques de
ideli a i ecundi a d'aques ocell, aixa podia con e i -se en senyal
espe an~ado que ambé el ma imoni ani ia bé; Es pe aixa que no c ec
que s'hagi d'in e p e a el e que la co nella sigui in ocada la ni de noces
com si es ac és d'un animal que cal e o a, al com p oposa el
LSJ,
sinó,
ben al con a i, d'una mane a posi i a
i
en el sen i de e e incia sexual
que hem is que podia eni amb segu e a .
El sac i ici als He ma odi es el dia qua del mes, el e que la pa ella
de co nelles sigui un senyal de bon augu i i signi iqui la ideli a i la e-
cundi a del ma imoni -ben a l'in e és que eu e'n una de sola-, i el
e , a més, que la emella pa eixi, cada cop, dos ous, dels quals neixin
ambé un mascle i una emella, o es aques es dades semblen apun a cap
a la elació de la co nella amb I'and ogínia. La di e enciació de sexes és, en
el mi e g ec, un p og és en la his a ia de I'espicie humana: l'es a an e io
és la indi e enciació sexual - o i que en els ex os se'ns pa li dels homes,
com a p ime s, i de la c eació, desp és d'ells, de la dona. Aques a indi e-
enciació sexual po imagina -se com and ogínia o iginal. Pe a no és
aques a la di ecció que ull segui . Bas a ;, a a i aquí, que assenyali el e ,
no gens conjec u al, que en ipoca his a ica obem una si ie de cos ums
elaciona s amb I'and oginia -can i de es i s d'un sexe a I'al e, e c.-
en alguns i uals de pas de I'adolescincia a la jo en u -a les po es,
doncs, de I'accés a I'eda núbil1>.
Elia, en el lloc abans ci a , ens diu amb cla eda el momen de la ce i-
mania nupcial en qui hom can a a la can@ de la co nella: *desp és de
l'himeneu,, o sigui, en el momen en qui els nous casa s han en a a la
camb a nupcial16. E nalegs i an opalegs ens a isen que aques és mo-
14
MIKALSON.
J.
D.,
The Sac edand Ci il Calenda
o
he A henian Yea ,
P ince on
1975, pp. 16-18.
15
DELCOURT.
M.,
He maph odi e,
Pa is
1958,
passim.
16
HERMAEJN
(lloc ci a a la n.
2)
explicl així el momen en qu? la can@ solia can a -se:
apos hymenaeum eo ipso empo e, quo sponsa deui gina e u , cuius ei signi ica io in
ue bo
~KK~PEL
ines
... D
men de g esca i de b omes g uixudes, so in d'una ce a ba oe ia e bal.
Iniciació i ma imoni són dos e s complemen a is. El ma imoni culmina
la iniciació a la ida adul a. És lagic que un ocell que ep esen a ambdós
sexes, que a semp e amb la pa ella, que é les c ies de dues en dues, p e-
sideixi, ell que ep esen a la ideli a i és p esagi de ecundi a , el mo-
men , jus amen , de la unió, de la usió de o s dos sexes, la ni de noces,
desp és de I'himeneu.
I,
d'aco d amb les in o macions d'e ndegs i an o-
phlegs, al com deia, ambé po dona -se que els amics i companys que ce-
leb en, de o a es an , I'acomplimen ca nal que é lloc dins acin se i
un llengua ge p k icamen migic, epe i com un eixa m i no necessii ia-
men ca ac e i za pe la se a delicadesa1'.
Fe es o es aques es conside acions, passo a p oposa la econs ucció de
I'eixa m poe ic que e a can a en la si uació desc i a, bé com a e any e-
pe i enmig de composicions al~lusi es al momen o bé en e la ga za a i la
g esca del jo en . En opinió me a, doncs, i en unció de o all6 que he
exposa ins aquí, el e any e a o ma pe dos díme es ocaics anca s,
com a cliiusula í mica, pe un al e díme e ca alec ic o leci i, i els es e -
sos, que en emps d'Ho apol.10 e en can a s sense que els qui ho eien en
sabessin el sen i , podien ha e es a o igins iamen així:
L'única audicia, ela i a, que obo en aques a econs ucció, consis eix
a c eu e -d'aco d amb la elació que he assenyala en e and ogínia i co -
nella i and ogínia i ma imoni, d'una banda, i enin comp e, d'al a
banda, del e que I'ocell i an po designa el sexe masculí com el
emení- que el p ime e s, que p esen a a el p oblema de si la co nella
n'e a el subjec e o l'objec e, es epe ia, p ic icamen iden ic, i p esen a a,
p ime , I'una al e na i a, i desp és I'al a. En el momen indica de la p i-
me a ni de nu is, els qui can a en posa en I'accen en la des lo ació i la
co nella n'e a el subjec e i I'objec e alho a. Immedia amen desp és, els
jo es anca en l'eixa m amb el desig de ecundi a de la no a pa ella, co-
he en men amb la unció de complemen a ie a en aques a e que els
dos e sos inicials a o ga en, lagicamen
,
a ambdós sexes.
17
Re e in -se a aques s cos ums diu, pe exemple,
J.
AMADES.
(op
ci .
p.
390):
<El
jo-
en ha ia can a a co pa de o a del do mido o dins ma eix i a p essncia dels nu is.
Can a en cansons impublicables, sembla que acompanyades d'accions i ges os que no es
dis ingien pas pe llu polidesa .
En els dos p ime s e sos, l'al-li e ació de la gu u al so da és, pe di -ho
d'alguna mane a, obsessi a; de ia se usual, en con ex os on apa eixia la
co nella, pe qu el e s
T eballs
i
Dies
747
a se i la o ma e bal
~pCjE )
e e ida al seu can -i el segueix A a ,
Feno'mens
270,
que espec-
a la posició del mo en l'hexheue-,*o sigui que ambé p esen a, menys
ma cada, la ma eixa al.li e aci6. Aques s e sos són ab iamen o als i de
des inació au al: l'e ec e onic, amb la epe ició del adical
ko -
que e oca
alho a la i gini a i an el noi com la noia, i amb la epe ició, segons la
me a p opos a d'edició, del p e ix
ek-,
de ien p odui una sensació d'es-
queixamen , de encamen , que podia sugge i la idea de des lo ació,
que e a all6 que enia lloc *desp és de I'himeneu,.
I
ja que m'he e e i a
I'o ali a , hb ia, d'aques s e sos, em penso que he d'a egi que m'he de-
can a pe la o ma de I'impe a iu del e b, en la me a econs ucció, una
mica pe qu em sembla, pa icula men , més plausible, i ambé pe se-
gui el pa e de la majo pa d'edi o s, pe 6 cal e jus ícia a Diehl eco-
neixen que de ia se mol di ícil, pe als can ai es ma eixos, sabe si es
ac a a d'un impe a iu o d'un p esen d'indica iu.
Pe acaba de jus i ica la me a lec u a, assenyala é que l'al e nanca
subjec e-objec e de la co nella als e sos p ime i segon, implica una
al e nansa de cas i de sen i . Les al e naces pe joc, enca a que no inguin
sen i , no són in eqüen s a d'alues cancons popula s18, i com a mínim e-
nim documen ada una al e nansa de cas i de g ne e en el poema g ec
ca m. pop.
16 Page:
i
ep& Y e~e nd uz ~oüpo
/
PpipGj lpl,uÓ .
18
C',
pe exemple, la can@ addu' da pe
J.
AMADES,
(op
ci .
p. 390): <Peu polido de
la
Ma ga ide a,
I
peu polido de
la
Ma ga idó
...
.
Vegeu sob e els e anys-baga el.les,
ROMEU,
J.,
Poesiapopula
i
li e a u a,
Ba celona 1974, pp. 13-72.