Carmina popularia fr. 35 Page

CARMINA POPULARIA FR. 35 PAGE Ca les Mi alles Ho apol.10 (Hie og . 18, pp. 18-19 Sbo done) ens in o ma que els g ecs, enca a en els seus dies, diuen, a les noces, aques es pa aules: k~~opi opi ~opdw (KOP&V~)V cod. L); i a egeix que les diuen sense capi -ne el sen i . Els escolis a F'índa Pi ica 111 32 (11, 167 SS. D achmann) ens ansme en ambé aques s mo s pe d d'aques a mane a: ~KKOP~L ~Ópa ~opd ac , i en un con ex ple de p oblemes ex uals. Aques s es- colis, ambé, i Hesiqui ens in o men que, en la ma eixa ocasió, ambé és can a en les pa aules o KO~OL~ TE ai ~dpaic, in e p e ables com un desig de ecundi a -amb ills mascles i emelles- que els assis en s a les noces p o e ien a a o de la no a pa ella. En can i, quan a les p i- me es pa aules, les in e p e acions són insegu es i di e ses; no hi ha cap mena d'aco d sob e la lec u a co ec a del ex , i p lc icamen o es les co eccions que hom ha in en a són igualmen iables des del pun de is a iloldgic i de c í ica ex ual. Les p incipals lec u es i co eccions p oposades pels ildlegs són les se- güen s: 1, k ópa , ~Ópei , opCjw (Boeckhl, amb el sen i d'exoma, oma comicem); 2. ~KKO~E~ ~ópq , ~opd q (He mann2, amb el sen i de deui gina ui gznem, com&); 3. k~~óp i, KÓPE , KO~& w (Welcke 3, 1 BOECKH, A., Pindan' ope a quae supe sun , 2 ols., Leipzig 181 1-1821. 2 HERMANN. G.. Opuscu/a, Leipzig 1827 ( eimp . o o ípica, Hildesheim 1970). 326 ss.; Es una a ian d'aques a lec u a k~~dpei ~dp ) ~op& )(nomina iu en comp es de oca- iu); ~ : RE IX, a . 'kcae', p. 1563. 3 WELCKER, F. G., Die Aescbyleiscbe T dogie P ome beus, Da ms ad 1824, p. 397. amb el ma eix sen i que He mann, pe 6 essen KOPE el oca iu de ~Ópoq : deui gina, pae , comicem, i essen , doncs, la comella l'objec- e, i no el subjec e -o el oca iu g ama ical que és subjec e quan al sen- i , com s'esde é a la p opos a de He mann); 4. i ~ópa, ~Ópq ~o~h q(Be ~k~, amb el sen i d'hymenaeum cane, ui go comix); ~KKÓPEL KOPU(OP~V~)LJ (Deubne s, sob e la base del sugge imen de Be gk de compa a el . 21 de la se a edició [ = 35 Diehl = 30 Page], on apa eix XEXLXEX~~~, o sigui el nom de la o uga amb un xehi- inicial i e a iu); 6, e~~opei ~opq~opcj l (Dieh16; de e , una a ian de la lec- u a de Be gk); 7. kKKÓpE1, ~Óp ], KO~W~V (LSJ, s. u. kKKop&d, mb ei sen i de maiden, dn e away he c ow, en enen el e s com inicial d'un can de noces i pe quu la co nella e axonside ada un p esagi de iudesa). De la di e si a d'aques es lec u es es poden dedui una s ie de e s: a) la majo pa dels il6legs que se n'han ocupa c euen que el e s en qües ió és o ma pe es pa aules -només Deubne i Diehl con e eixen el segon mo en pa del e ce , i edueixen el ex , en conseqü ncia, a dues pa aules-; 6) o s els il6legs es an d'aco d que la-p ime a pa aula és una o ma del e b &KKOP€W ; lle a de Diehl, que c eu que es ac a de la e ce a pe sona del singula del p esen d'indica iu (pe 6 c : no a 2), o hom sol es a d'aco d que es ac a d'un impe a iu en segona pe sona; c) quan a la e ce a pa aula, o s hi euen el mo g ec pe a la co nella ,-en o ma simple o amb augmen i e a iu- i di e eixen, quan a la g a- mP ica, en en end e-hi un oca iu -o un nomina iu, com a Diehl, pe 6 pe qui? pensa en un e b en e ce a pe sona- o bé un acusa iu. El sen i , gene almen , del e b k~~opio és escomb a ; com que, no sembla massa cla , lle a del sen i que li dóna el LSJ, quu po ole di , escomb a una co nella, hom ha pensa en un sen i de i a , ne eja , ado - na , o igu a : A is a anes (Th. 760) u ili za el e b amb el sen i de des- i ga , jugan amb el p e ix i~- i amb el e que ~opec) é una su ie de lle es en comú amb KO~V 7; o bé hom ha c egu que podia ac a -se d'una co upció d' ino~o pi~~abal amb el ma eix signi ica que aques é a la Pí ica I11 -d'aqui e el sen i d'hymenaeum cane e qsJe li dóna Be gk. La signi icació d'escomb a o e o a la co nella, com a mal a e any, és imp obable pe aons que se an di es més enda an ; l'al a d'ado na -la és 4 BERGK. T., Poe ae lyn¿i g aeci, 111, Leipzig 1914, pp. 663-664 ( . 25). 3 DEUBNER, L., Hm. 48, 1913, P. 199 ss.; c : LIDDEL-SCOTT,JONES. (=Lm s. u. x~hix~hCjq ('he e XE~L seeems o be me ely an i e a ion o he i s syll. in xehwq). 6 DIEHL, E., An hologia ly ica g aeca, 111, Leipzig 19422, p. 39 ( . 31). 7 Que KO~~W indica elacions sexuals sembla p o a -ho el . 3 Gen ili d'Anac eon . En e escomb a i o e, c : A is a anes Pau 59. igualmen imp obable, pe qu no sabem que po ole di . To comp a i deba u , en e escomb a i ado na no al la pena amo'ina -s'hi: és an aga a pels pels I'un sen i com I'al e. La in e p e ació de Be gk es basa en una se a lec u a d'un ex o ca co up e, el dels escolis al lloc ci a pin- d2 ic: no és impossible, pe 6 no o e eix p ou ga an ies. Queda el sen i i- gu a , com a menys imp obable, i aques sen i obliga a eplan eja , an si la co nella n'és I'objec e com si n'és el subjec e, les idees que els g ecs enien sob e aques ocell8. Podem comenca pe un o acle que, segons Paushnias (IX 37, 4), ou dona pe Apol.10 a un al E gi que, ja ell, an2 a consul a el déu de Del- os pe qu no enia ills. El déu, en la se a con es ació, sub a llh que hi ana a massa a d, pe 6 li dons aques a espos a: i UTOPO~~ Y~~OVTL h no~ipahhe ~opwq . Ell a comp end e I'o acle9 i p engué una dona jo- e que li don2 dos ills els noms dels quals ens conse a Paushnias. De la co ec a in e p e ació pe E gi de la espos a del déu, hom dedueix que h ~opcjq olia di €a y ai~a i que iu o lo j Y~~OVTL e a, pa al,lelamen , una e e encia a la ellesa del consul an . 'IUTO- Podc , con on a Hesíode T eballs i Dies 431 i 435, és cla que és el imó o cama imó de I'a ada, el usell on an junyi s els ani nals.Kopd q,en aques con ex , ha de ole di jou, la ba a co bada que uneix els animals pel coll. Si la co nella, com ens diu Ho apol.10, és I'animal embleml ic del ma imoni i és icil d'en end e 1'6s me a 6 ic de { yó , jou, desig- nan una pa ella, no és il.16gic que ambé KO~C;)~ pugui ole di jou. Pe 6, a més, a I'o acle, ambé esul a p ou e iden que el imó és e e n- cia al sexe del ell i la co nella ho és al de la se a jo e esposa. Un lloc d'A a (Feno'mens 1003 SS.) explica com c iden i ob en les ales eis co bs quan ~0i7010 pi i~ í-a ; eis escolias es s'en e enen acumu- lan explicacions addicionals i comen an I'escena; un d'ells amplia la in o mació adduin un pa al.le1 d'A quiloc ( . 41 Wes = 44 Ta di i) el con ex del qual, doncs, hem pe du . Diu: ai nap' 'ApxiXoxw q Blp' i6o ijc oaXe opkq ~opcj ) 'GUTE (sic Wilamowi z: Suncp M) ~qpÚXoc / n€ pq &ni npo ih j oc U~TE~ÚUU~TO' (Ma i i, p. 481). 8 Pe aques ema és onamen al D'ARCY W. THOMSON. A gLosa y o G eek bi ds, Lon- d es i Ox o d 1936 ( eimp . Hildesheim 1966), pp. 168-172; ambé m'ha es a d'alguna u ili a POLLARD, J., Bid in G dek li e and my h, Lond es 1977 passim. La co nella és I'ocell co nus co one dels o ni degs -co nus co one co one i co nus co one co nix-; aques ocell és de la amília dels ca ids, com el co b, que és m s lla g, o la g alla, que és més pe i a. En el olklo e co bs, co nelles i g alles es con onen de egades. 9 Sob e les aons pe les quals la gen en enia aques a mena de llengua ge és pin o esc de con on a LOBECK. CHR A., Aglaophamus, ol. 111, 1829 ( eimp . o o ípica Da m- s ad 1968), pp. 842-843. Wes ha posa una c eu abans de ~opcj , anquil.lamen , en la se a ediciÓl0, po se pe qu? no ha ingu p ou en comp e el ex dels Feno'- mens que comen a l'escoli: cal eni en comp e, en e ec e, que les co ne- lles p ecedien els co bs, en el ex d'A a , i que segu amen es deia el ma eix an d'un ocell com de l'al e; aó pe la qual, e semblan men , l'escolias a, que enia en el cap el ex que comen a a, s'ha con ós i ha ci a la co nella en comp es del co b. D'al a banda, el ma eix es deia de l'alció mascle, que és jus amen so que l'escolias a il.lus a ci an el ex d'A quíloc. El lbgic és pensa que els g ecs enien la idea que o s es ocells -co nella, co b i alció mascle- es compo a en, en aques cas, de la ma eixa mane a. En un lloc d'his b anes (Aues 299-300), aques es complala en un joc, que sembla ino ensiu, en e K eipuioc i ~qp Aoc. L'escolias a diu que la p ime a o ma Es P ica i la segona db ica (Whi e, p. 72), pe 6 sembla p ou p obable que la p ime a hagi es a in en ada pel poe a pe e imologi za a pa i de ~eipw , i Es cla que aques e b po eni un sen i obsc?, equi- alen al ca ali o e. Aques a dada no esul a sense elació amb el ex d'ha , amb els escolis i amb el agmen d'hquíioc. El mo KO~TOC , així com ~oim -usa pels escolias es a A a -, po designa , e iden men , ac an -se d'ocells, els nius (així ho in e p e a Vi gili, Geo' giques I 410 SS.), pe b con é una e e ncia a l'ac e sexual, com demos a la aseologia de l'escolias a que ens asme el agmen a quiloqueu: Wes assenyala es llocs d'au o s a dans on el e b oaAeúopai Es emp a com a me ii o- a sexual, i, d'al a banda, l'agi ació de les ales de l'ocell, com suspens un momen en ple ol, és me ii o a ecu en de l'agi ació i del plae e b ics: així, d'una mane a delicada, en el ag. 26 Page d' Alcman la p ime a pe - sona del poema es queixa de la elleda da an la dolcesa d'unes noies, i desi ja, bellamen , con e i -se en un ~ pJXoc: la igo ia i el goig de I'ocell és aquí e ocada, melangiosamen , pe pa d'algú a qui la se a eda no pe me ja ola , en aques sen i ". La co nella, com els co bs i els alcions, po exempli ica , doncs, la igo- ia sexual, en la ima ge ia poe ica dels g ecs. En aques s casos, sembla més a ia signi ica el sexe masculí, pe b, con a l'exemple de PausPnias que hem is a poc. Aixa pod ia igualmen documen a -ho el . 331 Wes 10 Els seus aonamen s a S udies in G eek elegy andiambus, Be lín-No a-Yo k 1974, pp. 123-124. 11 En un al e con ex cul u al, obem en els e sos de Be na de Ven ado n algú que es queixa, ambé en p ime a pe sona, d'una disso e a ica i e oca, pe con as , amb en e- ja, I'alosa que mou <de joi sas alas con a'l ai, I que s'oblid'e's laissa chaze I pe la dous- so c'al co li ai~. d'A quíloc12 ( = 16 Ta di i) on una me a 6 ica UUK+ ne~gai7, que é nom, l'amiga de o s, Pasi ila, ens és desc i a nohXac lou~oüuq ~opd ac; quan a la con usió en e co nelles i co bs, o nan a l'escoli d'ha , hom po compa a el agmen sua a al-ludi d'hquíloc amb el poema An Pal XII 185, on ol o s i co bs mengen,n~ paco en' d~po- Abpo ui , igues end es. La iga és, en e els g ecs, com en ca al;, un eu emisme pe ai sexe emení, i I'ambigüi a que es a dibuixan de la co nella pe a signi ica an l'un com l'al e sexe po se ambé po se ilu- minada pel e que els g ecs anomena en uopd ~c una mena de iga, segu amen de colo semblan al de la co nella; i la Suda, que ens in o ma d'aques e , ens dóna un al e nom d'aques a mena de igues, jus a- men ~opckelo , una e e ncia, a a, al colo del co b. La co nella ep e- sen an el sexe masculí, pe 6, i les igues el emení esul en ben documen- ades en el e s 9 de la cagó de la co nella e e a, en poca helelenís ica, pe F nix de Colo ó ( . 2 Powell), on una donzella po a igues a la co ne- lla; i enca a més con unden s són els es imonis de la Suda i d'h emido : en el l xic esmen a obem que la co nella és d GKOV TOÜ aic5owu , i amb aques ma eix sen i apa eix el seu nom a 1'0ni ocn' icÓ (V 65). Sembla, doncs, que s'imposa la conclusió que la co nella ep esen a a el sexe masculí pe 6 que ambé podia designa el emení. Ho apol.10, unes línies abans de ansme e'ns les pa aules amb les quals hem comenca el nos e camí, ens explica que la co nella a dos ous, dels quals neixen un mascle i una emella; que, un cop s'han apa ella , el mascle no se sepa a ja de la emella ni s'uneix a cap al a -a an a iba la ideli a que es enen, som in o ma s, que si algú en eia una de sola bé po comp- a que és ídua! 13. De la ma eixa mane a, doncs, que la co nella designa els dos sexes, l'ocell d'aques nom é cada cop dos ills, un de cada sexe, i es passa la ida o man una uni a amb la se a pa ella. Ho apol.10 con- nec a aques es ca ac e ís iques de l'ocell amb el e que sigui s'mbol de la ideli a conjugal i de la ecundi a - aó, jus amen , pe la qual és I'ani- mal can a en el momen culminan de la ni de noces, segons eu em. Hesíode, a T eballs i Dies 800, aconsella d'ap o i a el dia qua del mes pe a po a mulle a casa. Un escoli ens in o ma que aques dia es 2 consag a a A odi a i a He mes i que pe aixa esul a npdc ~~ o uíu kni~ 6eia. Sembla que He mes i A odi a, en comp es de sepa a s po- 12 Aques edi o , que sembla comp omes en una gue a pa icula con a les co nelles a quiloquees, ha col.loca el agmen en e els espu is (c . S udies ci ., pp. 135-140). Pel que a nosal es ens in e essa a a, pe d, an se al que sigui o no d'A quiloc. 13 També en ca ali exis eixen (segons J. AMADES. FolMo e de Ca alunya 111, Cos ums i c eences, Ba celona 19802, p. 410) les o mes p o e bials . ídua 1 com la g alla* i a idel I com la g alla^ pe d co nella, en can i, signi ica dona adúl e a. C : n? 8. dien ana jun s, aquell dia, pe qui el supe s iciós de Teo as (Ca k e s 16) po passa -se'l sac i ican els He ma odi es14. El e s T ebaLls i Dies 801 a egeix que, qui hagi de po a esposa a casa se a aquell dia, ho a i oiw oljc ~pi ac o¿' en' Ypypa i apiu~oi . Elia explica (NA I11 9) que eu e una co nella sola és de mal a e any pe a la celeb ació d'unes noces -i es comp in: si a sola és que és ídua, segons hem is que deia Ho a- pol.10. La co nella --conjec u o que amb el co b- podia se un dels ocells que calia eni en comp e qd indica en, abans de casa -se un hom. Veu- e'n una pa ella de ia se de bon augu i, ca , is es les ca ac e ís iques de ideli a i ecundi a d'aques ocell, aixa podia con e i -se en senyal espe an~ado que ambé el ma imoni ani ia bé; Es pe aixa que no c ec que s'hagi d'in e p e a el e que la co nella sigui in ocada la ni de noces com si es ac és d'un animal que cal e o a, al com p oposa el LSJ, sinó, ben al con a i, d'una mane a posi i a i en el sen i de e e incia sexual que hem is que podia eni amb segu e a . El sac i ici als He ma odi es el dia qua del mes, el e que la pa ella de co nelles sigui un senyal de bon augu i i signi iqui la ideli a i la e- cundi a del ma imoni -ben a l'in e és que eu e'n una de sola-, i el e , a més, que la emella pa eixi, cada cop, dos ous, dels quals neixin ambé un mascle i una emella, o es aques es dades semblen apun a cap a la elació de la co nella amb I'and ogínia. La di e enciació de sexes és, en el mi e g ec, un p og és en la his a ia de I'espicie humana: l'es a an e io és la indi e enciació sexual - o i que en els ex os se'ns pa li dels homes, com a p ime s, i de la c eació, desp és d'ells, de la dona. Aques a indi e- enciació sexual po imagina -se com and ogínia o iginal. Pe a no és aques a la di ecció que ull segui . Bas a ;, a a i aquí, que assenyali el e , no gens conjec u al, que en ipoca his a ica obem una si ie de cos ums elaciona s amb I'and oginia -can i de es i s d'un sexe a I'al e, e c.- en alguns i uals de pas de I'adolescincia a la jo en u -a les po es, doncs, de I'accés a I'eda núbil1>. Elia, en el lloc abans ci a , ens diu amb cla eda el momen de la ce i- mania nupcial en qui hom can a a la can@ de la co nella: *desp és de l'himeneu,, o sigui, en el momen en qui els nous casa s han en a a la camb a nupcial16. E nalegs i an opalegs ens a isen que aques és mo- 14 MIKALSON. J. D., The Sac edand Ci il Calenda o he A henian Yea , P ince on 1975, pp. 16-18. 15 DELCOURT. M., He maph odi e, Pa is 1958, passim. 16 HERMAEJN (lloc ci a a la n. 2) explicl així el momen en qu? la can@ solia can a -se: apos hymenaeum eo ipso empo e, quo sponsa deui gina e u , cuius ei signi ica io in ue bo ~KK~PEL ines ... D men de g esca i de b omes g uixudes, so in d'una ce a ba oe ia e bal. Iniciació i ma imoni són dos e s complemen a is. El ma imoni culmina la iniciació a la ida adul a. És lagic que un ocell que ep esen a ambdós sexes, que a semp e amb la pa ella, que é les c ies de dues en dues, p e- sideixi, ell que ep esen a la ideli a i és p esagi de ecundi a , el mo- men , jus amen , de la unió, de la usió de o s dos sexes, la ni de noces, desp és de I'himeneu. I, d'aco d amb les in o macions d'e ndegs i an o- phlegs, al com deia, ambé po dona -se que els amics i companys que ce- leb en, de o a es an , I'acomplimen ca nal que é lloc dins acin se i un llengua ge p k icamen migic, epe i com un eixa m i no necessii ia- men ca ac e i za pe la se a delicadesa1'. Fe es o es aques es conside acions, passo a p oposa la econs ucció de I'eixa m poe ic que e a can a en la si uació desc i a, bé com a e any e- pe i enmig de composicions al~lusi es al momen o bé en e la ga za a i la g esca del jo en . En opinió me a, doncs, i en unció de o all6 que he exposa ins aquí, el e any e a o ma pe dos díme es ocaics anca s, com a cliiusula í mica, pe un al e díme e ca alec ic o leci i, i els es e - sos, que en emps d'Ho apol.10 e en can a s sense que els qui ho eien en sabessin el sen i , podien ha e es a o igins iamen així: L'única audicia, ela i a, que obo en aques a econs ucció, consis eix a c eu e -d'aco d amb la elació que he assenyala en e and ogínia i co - nella i and ogínia i ma imoni, d'una banda, i enin comp e, d'al a banda, del e que I'ocell i an po designa el sexe masculí com el emení- que el p ime e s, que p esen a a el p oblema de si la co nella n'e a el subjec e o l'objec e, es epe ia, p ic icamen iden ic, i p esen a a, p ime , I'una al e na i a, i desp és I'al a. En el momen indica de la p i- me a ni de nu is, els qui can a en posa en I'accen en la des lo ació i la co nella n'e a el subjec e i I'objec e alho a. Immedia amen desp és, els jo es anca en l'eixa m amb el desig de ecundi a de la no a pa ella, co- he en men amb la unció de complemen a ie a en aques a e que els dos e sos inicials a o ga en, lagicamen , a ambdós sexes. 17 Re e in -se a aques s cos ums diu, pe exemple, J. AMADES. (op ci . p. 390): <El jo- en ha ia can a a co pa de o a del do mido o dins ma eix i a p essncia dels nu is. Can a en cansons impublicables, sembla que acompanyades d'accions i ges os que no es dis ingien pas pe llu polidesa . En els dos p ime s e sos, l'al-li e ació de la gu u al so da és, pe di -ho d'alguna mane a, obsessi a; de ia se usual, en con ex os on apa eixia la co nella, pe qu el e s T eballs i Dies 747 a se i la o ma e bal ~pCjE ) e e ida al seu can -i el segueix A a , Feno'mens 270, que espec- a la posició del mo en l'hexheue-,*o sigui que ambé p esen a, menys ma cada, la ma eixa al.li e aci6. Aques s e sos són ab iamen o als i de des inació au al: l'e ec e onic, amb la epe ició del adical ko - que e oca alho a la i gini a i an el noi com la noia, i amb la epe ició, segons la me a p opos a d'edició, del p e ix ek-, de ien p odui una sensació d'es- queixamen , de encamen , que podia sugge i la idea de des lo ació, que e a all6 que enia lloc *desp és de I'himeneu,. I ja que m'he e e i a I'o ali a , hb ia, d'aques s e sos, em penso que he d'a egi que m'he de- can a pe la o ma de I'impe a iu del e b, en la me a econs ucció, una mica pe qu em sembla, pa icula men , més plausible, i ambé pe se- gui el pa e de la majo pa d'edi o s, pe 6 cal e jus ícia a Diehl eco- neixen que de ia se mol di ícil, pe als can ai es ma eixos, sabe si es ac a a d'un impe a iu o d'un p esen d'indica iu. Pe acaba de jus i ica la me a lec u a, assenyala é que l'al e nanca subjec e-objec e de la co nella als e sos p ime i segon, implica una al e nansa de cas i de sen i . Les al e naces pe joc, enca a que no inguin sen i , no són in eqüen s a d'alues cancons popula s18, i com a mínim e- nim documen ada una al e nansa de cas i de g ne e en el poema g ec ca m. pop. 16 Page: i ep& Y e~e nd uz ~oüpo / PpipGj lpl,uÓ . 18 C', pe exemple, la can@ addu' da pe J. AMADES, (op ci . p. 390): <Peu polido de la Ma ga ide a, I peu polido de la Ma ga idó ... . Vegeu sob e els e anys-baga el.les, ROMEU, J., Poesiapopula i li e a u a, Ba celona 1974, pp. 13-72.