SOBRE
TRES
TOPOMMS
BEREBERS
A
LES ILLES ORIENTALS D'AL-ANDALUS
M. Ba celó
Al Llib e del Repa imen de Mallo ca hi igu a un a ahal Hamem*'
d'una ex ensió consignada de dues jo ades2 i si ua dins eljuz
'
abwüz
a(-
madna3. L'an opbnim &mim és, sens dub e, ex emadamen a . Es-
i o ma pe les lle es
&'
i mim que encapsalen les su es
40
a
46,
cone-
gudes com el g up hawümim. El signi ica i unció d'aques es lle es o-
man desconegu 4.
Tanma eix hi ha un íjamim p ou conegu . Es ac a d'un < als* p o-
e a .be ebe que ingué en e la ibu GumZ a una incidencia di ícil
d'esca i a es que els epo s onamen als pe a conei e el mo imen
'
BUSQUETS,
J.,
.El
códice la inoa ábigo del Repa imien o de Mallo ca. Pa e la inas,
a
Bolle íde la Socie a A queol6gica Lul.liana
X CX
(1947-1912).
pig.
13.
El cbdex edi a
pe P. de Bo a ~ll diu .Amens i el a al é una ex ensió de
4
jo ades
(Repa imien os de
los einos de Mallo ca, Valencia
y
Ce de ia,
ed. anas i ica, Ba celona, Bella e a 1971.
pig.79).
L
S'acos uma a dona a la jo ada una ex ensió de
11.36
has.
Pe el
juz'
com a uni a adminis a i a eu e BARCELO, M., .Sob e la di isió admi-
nis a i a de Mayü qa~ a
Bolle í de la Socie a A queol6gica Lul.liana
XXXVI
(1978),
pigs.
238-245.
Com ambé els de les al es combinacions de lle es que ambé encapsalen di e sos
blocs de su es.
p o enen dels o odoxos al-Bak i5 i Ibn Khaldün6. mim ou mo
I'any 325/927(8) a la zona ocupada pels Masmüda del li o al, p op de
Tanja. Segons al-Bak i, 'IsZ, un dels es ills de Ijamim, anii a pa a a
al-Andalus. Al amen al-Bak i assenyala que Ijamim pe anyia als Banü
w.j. .wal assen a s a les o e es del iu Ras, mol p op de 'ii awiin.
Aques s Banü w.j. .wal pod ien al egada iden i ica -se amb els Beni-
ga ull
(
Beni Ga ul) documen a s opanicamen a la egió de sagun i
dues egades a Mallo ca en el
jlcz'
de Jijnau-Ba a7. La ansmissió ex-
ual de ec uosas no pe me eni com segu a la iden i icació. Tanma eix
I'oclusió de la
jim
inicial és pe ec amen pos ulable. De pode , doncs,
con i ma -se, els Beni Ga ul no ind ien I'o igen a la ibu Na a, com
sugge eix
P.
Guicha dg, sinó que cald ia pensa en un segmen GumZ a.
Beniminalla
<
Beni Mann
AílZh
Al oli 85 . del egis e
644
de ]'Esc i ania de Ca es Reials de 1'A -
xiu del Regne de Mallo ca hi igu a el opanim ualque ia Beniminalla,
que el documen si ua a Meno ca. Mann All& és una a mula eligiosa
que signi ica a ega1 de Déu,, aDéudona ~. Com a an opanim és na u-
almen mol a . E a, pe a, el nom, p ecisamen , del pa e de Hamim.
Al-Bak i en dona la genealogia: Mann AllZh b.Ha iz b. 'Am b.
w.j. aw1 b. w.z. wa1. Po a a ambé la
kmya
d'Abü Khala lo. És
Abü 'Ubayd All& b. 'Abd al-'AzTz al-Bak i (432-487/1040[1]-1042)
Ki ab al-
Mag ib
i
dbik bilüd I iqiya wa-/-Mag&,
ed.
i
ad. de
M.G.
de Slane, Alge , 191 l-
1913 ( eed. Pa ís, 1965); págs. ex &ab 100-101 i 108 i pigs. ad. 197-200 i 212.
Abü Zayd 'Abd al-Rahmin b. Muhammad Ibn Khaldiin (733-80911332-1406)
His-
oi e des Be b2 es e des dynas ies musulmanes de lA ique Sep en ionale,
ad. pa cial
de
M.G.
de Slane, Alge , 1852-1856; eed. pe P. Casano a, Pa ís, 1927, pigs. 143, 144 i
492.
GUICHARD,
P., 8Le peuplemen de la égion de Valence aux deux p emie s siecles de
la domina ion musulmanes a
Mé anges de a Casa de Ve ázquez
V
(1969). plg. 138; i Po-
VEDA
i
SANCHEZ,
A., *Repe o i de oponímia B abo-musulmana de May qa segons la do-
cumen ació dels A xius de la Ciu a de Mallo ca (1232-1276)s a
Fon es Re um Balea ium
1979 (en p emsa).
Jun amen als dos
Banc w. j.
:
wa
hi ha el
Bani j. :w.
de la pig. 108 del ex B ab.
que el aduc o con e eix en *Beni Ga ou* (pig. 212).
8i.e
peuplemen de la égion de Valence
...*,
pBg. 138.
GUICHARD,
P., no a, pe &
l'a ibució a
S uc u es socides aonen a es e nocciden a esw dans lEspagne musulmane.
Pa is-Le Hague. 1977. pigs. 338-339.
'O
Ki ab al-Mag
ib...
ex kab pig. 100, i ad. pig. 197. Ibn Khaldiin
His oi e des
Be bz es..
.
,
pig. 143.
plausible que I'ac ual Binimel.12, jus al no d de I'illa, sigui la egió
d'assen amen dels Beni Mann All&.
Aques s dos opbnims pe me en, penso, si ua un p ime ni ell c o-
nolbgic o sa segu d'immig acions de segmen s be ebe s. La mo
iolen a de Ha nim b. Mann AllPh el
315/927(8)
a pensa que els seus
pa en s i 2dhuc seguido s passessin a ia a lloc més segu s. És ambé e-
ma cable la g an es abili a dels assen amen s clhnics. Uns dels p ime-
encs segmen s be ebe s a iba s a les Illes enca a hi e en quan apa e-
gue en els conque ido s ca alans el
1229
i el
1287.
Amb o a segu e a ,
pe b, de la ella dissidencia eligiosa només els en queda a el nom.
al-Kudya
>
Alco aya
Ibn Hawqal en e les ibus d'o igen ZanI a a esmen de Ku Pyal1.
Al Líjb e deiRepa imen hi igu a un a ahal Alco aia~ de dues jo ades i
si ua din e el juz' Mon ue i12. També al egis e
350,
oli
118,
es a e-
e encia, el
1281,
a una aalque ia Alco ayaa din e el e me de Po e es.
Es ac a mol possiblemen de la ma eixa, a es que el e me de Po e es
queda a din e 1'2 ea de I'an icjuz' de Mon ue i
i
que la dis inció en e
alque ia i a al e a ja el
1281
mol con usa o inexis en pels no a is ca a-
lans. A Meno ca i ha ambé documen a un a al aAlco aya
dalhamb aa13. S'augmen a així el conside able nomb e de segmen s i-
bals be ebe s locali za s a les Illes1*. Conc e amen a Mayii qa hi ha
as-
sen amen s ZanP a als ajza' con igus de Cana osa, ManIqu 15 i Mon-
ue i.
l1
Abü I-Qhsim Muhammad Ibn Hawqal al-Nagbi (mo cap el 3701980)
Ki& ! i a &-u 4 ed.
J.H.
K amen. Leyden 19673, pe. 107.
l2
BUSQUETS,
J.,
.El códice la inoa ábigo
...
s,
pig. 33. BOFARRULL. P. de, llegeix eAlco-
aya en el seu cddex (Repa imien os de
los
einos..
.
,
p9g. 103).
l3
Regis e 352 de 1'Esc i ania de Ca es Reials (A.R.M.) oli 22 .
l4
POVEDA
i
SANCHEZ, A., aIn oducción al es udio de la oponímia á abe-musulmana
de Mayü qa según la documen ación de 10s A chi os de la Ciu a de Mallo ca (1232-1276)s
a Aw iq 3, 1989 (en p emsa).
POVEDA i SANCHEZ. A..
OP.
ci ..
p9g.
14
del ms.