LES
BLITES
POL TIQUES
DE
LA CATALUNYA DEMOCRATICA
Joan Bo ella
(Uni e si a Au bnoma de Ba celona)
es
hipb esis bbiques de la eo ia eli is a clbsica po en a suposa
una p o unda con inui a en les ca ac e ís iques es uc u als del g up
di-
igen (en sen i ampli), ins i o a a és dels can is del sis ema polí ic,
i o es simili uds en e les di e ses o ces ac uan s en el sis ema polí ic.
Pe di -ho amb poques pa aules, ni el can i ni els pa i s són massa im-
po an s: <(Semp e manen els ma eixos)>, coincidi ien a di analis es eac-
ciona is i ana quis es p imi ius.
L'expe ikncia del que ha succe'i a Ca al.unya des de la ansició demo-
c h ica po se is a com un bon exe cici de con as d'aquelles hipb esis.
En conc e , i pel que aquí in e essa, el can i polí ic ha implica en el
nos e país:
a) El eplan ejamen del lloc de Ca alunya en el conjun d'Espanya,
amb el econeixemen explíci de la se a llengua i la se a cul u a i de la
legi imi a de l'accés dels ca alans al cen e deciso i del sis ema es a al.
b)
La c eació i posada en ma xa d'un en ama ins i ucional p opi,
la Gene ali a , de ca ac e ís iques democ h iques i . ep esen a i es.
C)
La eno ació dels go e nan s locals, que cons i ueixen a Ca a-
lunya un g up singuIa men nomb ós
i
do a d'impo an s pode s.
6)
La implan ació d'un sis ema compe i iu de pa i s, amb ca ac e-
ís iques o mals de masses, co egides pe impo an s elemen s de supo
públic a la se a exis cncia i la se a acció ( inan~a nen , accés als mi jans
de comunicació de i ula i a pública, e c.).
65
Pape s
33
(1990)
(65-74)
<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
To s aques s elemen s són els que, en mesu a més o menys impo an ,
poden po a a una ca ac e i zació de l'éli e polí ica ca alana. Sense que
les dades a ui disponibles pe me in p ocedi a una anhlisi
amb
p e ensions
d'exhaus i i a , si que se'n poden apo a les su icien s pe a apun a a una
p ime a pano hmica, so mesa, com és na u al, a ul e io s anhlisis més ap o-
undides i a e u acions.
Un úl im ad e imen abans d'en a en ma s ia: un dels locus cliis-
sics de la eo ia eli is a és el de la < cumula i i a dels ecu sos* de pode ,
i.e., el de la con inui a (o no) en e g up polí icamen dominan i g ups
dominan s en al es es e es de la ida social (econhmica, eligiosa, cul u al,
e c.). Una p esen ació limi ada exclusi amen
al
g up poli ic pod ia e
c eu e que pa im d'una hipb esi d'independencia del polí ic espec e d'a-
ques es al es es e es de pode .
No
és aques el cas; el e és que, si les
dades disponibles sob e els ac o s polí ics són enca a escasses, les e e en s
als g ups socials i econbmics, al pano ama del món de la cul u a
o
a la
bu oc lcia (pe menciona només es exemples d'bb ia impo hcia) són
senzillamen inexis en s. En aques es condicions, la limi ació de l'anhlisi
al pla polí ic es deu a aons pu amen hc iques, i no a un apa i p is)>
me odolbgic. En o cas, se eixi aques a obse ació pe e e homena ge
a la majo obe u a i anspa kncia dels <cpolí ics~>, en compa ació amb
al es sec o s di igen s; se eixi ambé pe llan~a aigua
al
i d'alguns en-
usias es de la <<socie a
ci il)>.
ALGUNES
PREGUNTES
D'aco d amb el ca lc e enca a agmen a i i p elimina de les in o -
macions disponibles, po se ú il o gani za la nos a p esen ació no com
un conjun ígidamen es uc u a de p oposicions, sinó en e mes de g ans
disjun i es, i sub a lla -ne la elle hncia analí ica i la endsncia que sembla
a e ma -se.
Una éli e ella
o
no a?
L'éli e polí ica de la Ca alunya democ h ica és una éli e essencialmen
no a. Enca a que aquí pod íem in en a e un excu sus pe dis ingi en e
e ec es de pe iode i de elleu ge~e acional, el e és que el pe sonal poli ic
de la Ca alunya democ h ica s'a i ma com un g up que apa eix en les ins-
i ucions polí iques desp és del
1977.
P ocedeix en bona pa de
les
o ces
Les
éli es
polí iques
de la Ca alunya democd ica
d'oposició democ l ica so a el kgim anquis a (el que és enca a sub a lla
en les biog a ies o icials que acompanyen les candida u es elec o als, sugge-
in que con inua sen conside a com un elemen <(posi iu)> pels elec o s),
i
inco po a ambé amplis sec o s sense adició polí ica p k ia.
És mol escassa, en can i, la ecupe ació d'au o i a s del egim an e-
io . Ve al cas eco da aquí la di ícil elecció de López Rodó com a únic
dipu a d'AP a Ca alunya el 1977; a un al e ni ell, la designació de Go-
mis com a conselle de Go e nació ou c i icada des d'aques angle, pe b
(amb independkncia d'al es conside acions) el que és signi ica iu és que
els casos de ecupe ació siguin an comp a s.
Aixb pod ia sembla ob i en ins i ucions <(no es)>, com la Gene ali a ,
o p o undamen eno ades pe la mediació del sis ema de pa i s, com la
ep esen ació al Pa lamen cen al. Se ia, en can i, menys ob i, en el pla
del go e n local, on el localisme, la elle lncia de ce es pe sonali a s
<(no ables)> o les di icul a s d'implan ació dels pa i s pod ien con& al
man enimen de elles au o i a s en el nou sis ema polí ic.
Tenin en comp e els Ajun amen s elegi s el 1979 i el 1983, 219 de
les 1.897 possibles <cposicions)> d'alcalde co esponien a alcaldes p oceden s
del pe íode an e io . Aixb old ia di una xi a lleumen supe io
al
10
pe cen (sob e les possibles posicions, epe eixo, no sob e els alcaldes).
El enomen es concen a pa icula men en els municipis lleida ans i a a-
gonins, i es ehicula polí icamen a a és de candida u es independen s,
en un p ime momen , i de Con e gencia i Unió, ul e io men .
Aques an pe cen po se conside a impo an
o
no; endeixo més
a ia a conside a -10 d'escassa elle hncia, essencialmen pe dues aons:
es ac a, en la p iic ica o ali a dels casos, de municipis pe i s, ag a is i
allunya s dels co en s gene als de la ida polí ica. En al es pa aules,
és
p obable que el pe il poli ic d'aques s alcaldes os poc elle an , an en
el egim an e io com en l'ac uali a .
En segon lloc, cal eni en comp e la si uació de descomposició iscuda
pe mol s Ajun amen s en els úl ims anys del anquisme, que a e pos-
sibles si uacions en e pa adoxals
i
pin o esques en més d'un cas. Pe mencio-
na només un exemple, un municipi del Ma esme enia
ja
l'any 1975 un
alcalde del PSUC (que, en e pa en esis, no ha es a mai eelegi ).
Més complexa (i mol menys es udiada) és la si uació en el pla de
1'Adminis aciÓ. Tan 1'Adminis aciÓ de
I m
Gene ali a com 1'Adminis-
aci6 local s'han nod i de unciona is de ca e a p oceden s en bona pa
de l'an e io e apa polí ica -el que, pe descomp a , no ol di iden i i-
ca s amb l'es il
i
els alo s polí ics del anquisme. Els nous go e nan s,
da an la impossibili a de p escindi d'aques unciona ia i da an la di-
icul a de la semp e anunciada (i semp e ajo nada) e o ma de 1'Adminis-
c Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
ació, han endi a en ol a -se d'un ampli ce cle de nous unciona is, més
basa s en elacions de con ianca, en els ni ells al s i ins i o mi jans de
les es uc u es adminis a i es i del sec o ins i ucional pa apúblic.
To aixb ha condui' a un o desen olupamen quan i a iu del sec o
públic a Ca alunya, el que ep esen a un e p o undamen nou en la ida
ca alana i d'un abas po encialmen impo an en la con igu ació dels ce -
cles socials di igen s. Alho a, la jux aposició d'aquells dos g ans ipus de
se ido s públics (dibuixa s aquí, com és e iden , amb aqos mol g ui-
xu s) compo a p oblemes d'al e o d e, ja que so in apo en alo s, o -
macions, adicions in el.lec uals, connexions pe sonals, e c., di e gen s.
To na em sob e aques pun més a all.
I
Regional
o
independen ?
L'es uc u ació au onbmica del sis ema espanyol con igu a, al cos a del
sis ema polí ic cen al/global, l'exis encia de disse sis emes polí ics au b
noms, d'au onomia -jus amen - a iable. ¿Com es elacionen aques s
sis emes (i, en pa icula , el ca alh) amb el sis ema gene al espanyol?
La p ime a g an no e a de l'ac ual si uació polí ica (si la compa em,
pe exemple, amb la si uació du an la Segona República) és el e que
la majo ia de l'espec e polí ic ca alh es h o mada pe pa i s o ginica-
men incula s a pa i s ideolbgicamen equi alen s en l'hmbi gene al es-
panyol. No es ac a només de socialis es i comunis es; cal eco da ambé
com Con e gsncia Democ h ica a empenye l'in en alli de c ea un
pa i espanyol de cen e e o mis a, el PRD, o com els democ is ians
d'UIX
han man ingu elacions més o menys di ícils amb el Pa i Nacio-
nalis a Basc i amb els sec o s <<popula s>> de la polí ica espanyola.
Si els polí ics ca alans, doncs, es an més implica s que en el passa en
la polí ica gene al espanyola, aixb no é una aducció di ec a en el pla
de les
éli es
polí iques. L'exis encia d'un ígid sis ema d'incompa ibili a s
en e uncions au onbmiques (o locals) i cen als a impossible que la po-
lí ica ca alana sigui un me agmen egional de la polí ica gene al espa-
nyola. Només el Sena cons i ueix una excepció en aques sen i , pe b cal
eco da en aques con ex el pape modes de la Camb a Al a en la ida
espanyola, i la ca ac e i zació de
ep esen an s de
la
Comuni a Aa bnoma
que enen els senado s designa s pel Pa lamen .
Iden icamen , no se ia jus sub a lla només les connexions en e pa -
i s ca alans i els seus
pu ne s
espanyols sense obse a immedia amen
la se a independencia. No es ac a només del e que PSC, PSUC i
UDC
(a més, pe descomp a , de CDC i ERC) siguin pa i s ju ídicamen inde-
Les
ilili es
polí iques
de
la
Ca alunya
democ a ica
penden s, sinó sob e o que aques a independencia els és econeguda i es-
pec ada pels seus hombnims de la es a d'Espanya (no es ol di , pe
descomp a , que aixb passi sense di icul a s o sense deba s). Els seus asso-
cia s espanyols, en al es pa aules, no ope en sob e Ca alunya en el ma eix
sen i o amb els ma eixos c i e is amb que ope en en al es e i o is es-
panyols; pe di -ho plhs icamen , no es dóna a Ca alunya la igu a del
cune o.
En la p ime a e apa de la ida democ h ica espanyola alguns ca alans
enen un pape < es a als de p ime a impo incia ( eco dem noms com
a a Sol6 Tu a, Roca o Ma ín To al en les p ime es legisla u es democ i-
iques); aques pape desp és s'ha edu'i conside ablemen , en bona pa
a consequ ncia de la innegable pe dua de pes de la ins i ució pa lamen i-
ia. La inclusió de ca alans en els di e sos go e ns González é més a
eu e amb la con igu ació de go e ns de pa i que no amb una hipo k ica
ia d'accés al pode cen al des d'ins i ucions locals (amb la possible ex-
cepció del minis e Se a).
Fili e p o essional o ama eu ?
La ~o essionali zació de la polí ica com a ca ac e ís ica de la polí ica
smode nas és una dada su icien men coneguda
pe
insis i -hi. A a
bé,
p o essionali zació no ol di només e ibució dels ci ecs públics; ol di
ambé unes expec a i es de con inu'i a en I'ac i i a polí ica més enMi del
des í elec o al (és a di , ambé p o essionali zació de la unció oposi o a)
i,
d'al a banda, I'exis encia a disposició dels di igen s polí ics d'uns ecu -
sos (en el sen i més ampli de la pa aula) la dis ibució dels quals es uc-
u a l'éli e polí ica
i
les se es dinimiques de can i i de con inu'i a .
Així en esa, l'éli e polí ica ca alana apa eix mol di e en de la del pe-
íode epublici ambé en el sen i de la p o essionali a . S'ha gene ali za
el p incipi de la e ibució dels ci ecs públics, an de go e n com ep e-
sen a ius. Aixb ha dona lloc a ensions, an en el Pa lamen de Ca alunya
(que ixa au bnomamen les e ibucions dels dipu a s) com en el pla local
(on no exis eixen egles que
ixin
amb ca hc gene al les e ibucions
dels alcaldes i egido s).
No es oben p ic icamen exemples de pe sones de g an o una pe -
sonal ( inance s, emp esa is, e c.), ni de pe sones dedicades a ac i i a s pa-
epolí iques (com iuus a ia la i ual inexis encia de la igu a del pe io-
dis a de pa i ). D'al a banda, la eblesa o gani za i a dels pa i s polí ics
no
els pe me , o només en mesu a mol limi ada, assumi els cos os de la
p o essionali zaci6 dels seus di igen s i ep esen an s públics.

<<Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
L'exis encia d'una hmplia gamma d'en i a s semipúbliques, de com-
plica s a us ju ídic pe 6 ní idamen dependen s de les ins i ucions po-
lí iques, cons i ueix un ampli en ama que dóna el supo essencial al
pe sonal poli ic ca ali.
A
la in e sa, en can i, con inua sen eschs el e-
nomen an eqüen en la polí ica espanyola del <( unciona i-en-polí ica)>,
és a di , diel eclu amen en e unciona is pe accedi als ci ecs de es-
ponsabili a polí ica: a Ca alunya, els pa i s semblen con inua enin un
o monopoli en la unció de eclu amen del pe sonal poli ic.
A
més, la
adició ca alana d'escassa pene ació a I'Adminis aciÓ a que l'es oc d'al s
unciona is d'o igen ca alh sigui ela i amen edu'i . Gs in e essan en
aques sen i la compa ació en e els conselle s dels go e ns de la Gene a-
li a
i
els go e ns cen als, an en l'e apa
UCD
com en els go e ns
González.
Manca, en can i, el supbsi de e necessa i pe ap oxima -nos al e-
nomen de la <cp o essionali zació de l'oposició~. No hi ha hagu un p océs
d'al e nanca polí ica de su icien abas pe examina com es iu el pas a
l'oposició dels més des aca s go e nan s, sia en l'hbi local o de la Ge-
ne ali a . Si excloem, com sembla co ec e, el pe íode de la Gene ali a
p o isional, no exis eixen su icien s casos d'ex-conselle s o d'ex-alcaldes pe
pode p ocedi a una anhlisi signi ica i a.
Una
éli e homog nia
o
he e og6nia?
Les ca ac e ís iques es uc u als de l'éli e polí ica han ingu un pape
essencial, enca a que subjec e a o a polemica, en la eo ia eli is a. Men e
que inicialmen se sub a lla a la con inu'i a (en e mes de simili ud social
i
ac i udinal) en e cada un dels nuclis polí ics i els g ups socials que exp es-
sa en, la hipb esi eli is a onamen al és la de la o a homogenez a in e na
de l'éli e, pe damun de les on e es polí iques o ideolbgiques. Aques a
endkncia es e o ca en els úl ims in anys, pe b a a basan -se en ac o s
com la desideologi zació de la ida polí ica, la millo a de les condicions
gene als de ida de la població (que de e mina un inc emen del ni ell de
o mació
i
del ni ell ma e ial de ida dels sec o s més despossei' s) o, més
ecen men , la p2 dua de elle hncia polí ica (o, ins
i
o , la hipo e ica
desapa ició) de les classes socials.
Si p enem com a indicado les ca ac e ís iques del pe sonal poli ic dels
p incipals pa i s ca alans, obem uns quan s elemen s que poden se con-
side a s elle an s. En p ime lloc, les éli es polí iques ca alanes són un
g up p edominan men masculí (sense que de momen les mesu es d'< ac-
Les
éli es
polí iques
de
la Ca alunya
democ h ica
ció a i ma i a)> adop ades pe alguns pa i s hagin dona lloc a esul a s
isibles).
La dis ibució pe eda s mos a un p ime elemen de con as en e
els pa i s d'esque a pa lamen h ia i les o ces de cen e i d e a. En els
pa i s d'esque a con inua enin un pes essencial la <(gene ació an i an-
quis a),, la dels nascu s ap oximadamen en e 1940
i
1955, és a
di ,
la
gene ació que es a inicia a I'ac i i a polí ica du an el anquisme i que
a p o agoni za el pe íode més ac iu de I'oposició clandes ina, del can i
de egim i de la ansició. Es signi ica iu el e que a
CDC
el g up més
impo an és més g an, i que es ac a en bon nomb e de pe sones nascu-
des en els anys en a, o poc abans.
A a bé, si dels ni ells cen als dels pa i s passem a les es uc u es
locals, la ima ge es o na menys ní ida, ja que els Ajun amen s ca alans
o e eixen una ima ge o ca <(jo e)>, amb una ce a independencia de la
in lukncia ela i a dels di e sos pa i s a cada municipi.
La qües ió de la immig ació, si bé ha pe du bona pa de la (mode ada)
i ulencia que ha ia ingu , con inua enin un pes isible. Les dades del
p oblema són bas an cla es: les posicions clau en el sis ema polí ic ca-
alii són ocupades pe nascu s a Ca alunya; la p esencia de nascu s a la
es a d7Espanya a lligada, amb poques excepcions, a socialis es
i
comu-
nis es; eqüen men (i, a p ime a is a, de mane a pa adoxal), els immi-
g an s en posicions polí iques elle an s enen un ni ell educa iu i de
quali icació més al que els nascu s a Ca alunya. La pa adoxa no és al: el
handicap que han de sal a els immig an s és de al na u a que només
el
poden supe a amb ni ells de quali icació
i
de dedicació més al s (el
ma eix enomen es dóna,
mu a is mu andi,
amb la inco po ació de dones
a uncions polí iques di ec i es).
Pel que a
al
binomi ni ell d'es udis
-
ca ego ies sbcio-p o essionals,
la dada més elle an és que el pe il que o e eixen els pa i s de I'esque -
a és gai ebé l'in e s que el dels pa i s del cen e
i
la d e a. Pe socialis es
i comunis es, els g ups p edominan s són les pe sones sense es udis, o amb
es udis p ima is, i les pe sones amb í ol uni e si a i. Al cen e i la d e a,
aques s g ups enen un pes in e io , a a o d'un pes més al dels ni ells
in e medis (ba xille , es udis de g au mi jh). En el e eny p o essional, I'es-
que a es nod eix onamen almen d'assala ia s (manuals, unciona is de
ni ell mi jh, ecnics), men e que al s p o essionals, di ec ius, emplea s
i
pe i s i mi jans emp esa is són el nucli onamen al del cen e i la d e a.
Una qües ió impo an , pe b poc es udiada, és la de conside a , no ja
el ni ell o ma iu assoli , sinó el ipus de o. maci6. Així, en e i ula s
supe io s, se ia in e essan obse a si algunes i ulacions són més eqüen s
en un o al e camp. L'e idencia exis en és agmen a ia, pe 6 un elemen
<<Pape s)>: Re is a de
Sociologia
que sembla elle an és el del p edomini del gene alis a ( adicional, com
I'ad oca , o més <<mode n)>
:
l'economis a), en de imen dels
cc
i cnics)>.
Només a all d'hipb esi, es pod ia sugge i que el pes dels kcnics en l'ac i-
i a polí ica a se impo an en els anys del can i de hgim ( eco deu,
pe exemple, el pape d'alguns collegis p o essionals), i que aques pes
ha ana min an ins a1 momen p esen , en bene ici dels <<gene alis es)>.
Finalmen , un pun insu icien men explo a és el de la connexió en e
l'ac i i a polí ica i els in e essos socials o gani za s; bé pel que a a les
connexions pe sonals en e polí ics i de e mina s g ups d'in e i s, bé
pel
que a a l'e ec i a in lukncia dels g ups socials en l'adopció de decisions,
es ac a d'un dels g ans bui s de la ece ca poli olbgica en e nosal es.
Només de mane a mol p elimina sembla pode -se obse a que la o a
connexió amb les espec i es cen als sindicals pe pa de socialis es
i
co-
munis es ha es a so in un ac o de con lic i i a més que &elec i a
apo ació a I'acció polí ica. Pe CDC, en can i, sembla ha e -se egis a
un p océs de p og essi a cap ació de la con ianqa dels sec o s econbmica-
men més in luen s i de l'opinió conse ado a. Ha calgu la desapa ició de
la UCD i la cons a ació del sos e d'AP/PP, an a Ca alunya com
a
la
es a d'Espanya, pe que CDC pogués a eu e d'una mane a es able (en-
ca a que po se u ili i ia i ins umen al) l'adhesió elec o al i polí ica de
la d e a ca alana no ca alanis a.
Si d'aques a pano imica necessi iamen ipida i delibe adamen im-
p essionis a d'algunes de les ca ac e ís iques dels pa i s ca alans se'n po
de i a alguna conclusió, aques a ha de se que en e les o ces polí iques
de Ca alunya exis eix un nomb e impo an de di e i ncies signi ica i es, i
que aques es an en el sen i espe a , a esos els g ups socials que donen
supo a les di e ses amílies polí iques. No es dona ia, pe an , el su-
pbsi d'una comple a homogene'i a de l'éli e polí ica ca alana, enca a que
cal a egi immedia amen que els elemen s d'ap oximació són impo an s,
i
que manca explo a o un capí ol que en una socie a de les dimensions
de la ca alana po se impo an , que és la qües ió de les connexions
ami-
lia s exis en s. La hipb esi de, dien -ho b u almen , unes quan es amílies
de <(senyo s)> que es e oben en els di e sos ni ells del sis ema polí ic,
pe damun de les on e es en e pa i s, con inua sen a ui una hipb esi
incon as able.
Les
éli es
polí iques
de
la
Ca alunya
democ d ica
QÜESTIONS PENDENTS
Desp és d'aques a pano hica, un nomb e de qiies ions clau con inua
inexplo a . En uns casos aixb és obliga : qiies ions com l'au o ep oducci6
de l'éli e polí ica a a és del emps o la u ili zació de les ins i ucions po-
lí iques com a pla a o ma de llan~amen cap
a
ins hncies supe io s només
poden se es udiades en una dimensió empo al més ex ensa que l'expe-
ihncia democ h ica iscuda des de l'any
1977.
En al es casos, es ac a d'au en iques llacunes que ja hau ien
de
comenca a abo da -se, en e les quals em pe me o apun a com a essen-
cials la de l'andisi dels g ups d'in e essos socials, les éli es bu oc h iques
i les se es connexions polí iques, i l'en ama d'o gani zacions
i
en i a s
que en ol en algunes ins i ucions polí iques, mobili zan ecu sos pe so-
nals i p essupos a is d'eno me impo hncia, an en e mes quan i a ius com
pe la se a in luencia en e mes més gene als (penso en elemen s com la
si uació del món cul u al a Ca alunya, o en o l'en o n olímpic). Un p o-
g ama de ece ca en aques es línies ind ia, sens dub e, a ma isa
i
po se
a ec i ica subs ancialmen els elemen s que aquí hem a anga .