Les élites polítiques de la Catalunya democràtica

LES BLITES POL TIQUES DE LA CATALUNYA DEMOCRATICA Joan Bo ella (Uni e si a Au bnoma de Ba celona) es hipb esis bbiques de la eo ia eli is a clbsica po en a suposa una p o unda con inui a en les ca ac e ís iques es uc u als del g up di- igen (en sen i ampli), ins i o a a és dels can is del sis ema polí ic, i o es simili uds en e les di e ses o ces ac uan s en el sis ema polí ic. Pe di -ho amb poques pa aules, ni el can i ni els pa i s són massa im- po an s: <(Semp e manen els ma eixos)>, coincidi ien a di analis es eac- ciona is i ana quis es p imi ius. L'expe ikncia del que ha succe'i a Ca al.unya des de la ansició demo- c h ica po se is a com un bon exe cici de con as d'aquelles hipb esis. En conc e , i pel que aquí in e essa, el can i polí ic ha implica en el nos e país: a) El eplan ejamen del lloc de Ca alunya en el conjun d'Espanya, amb el econeixemen explíci de la se a llengua i la se a cul u a i de la legi imi a de l'accés dels ca alans al cen e deciso i del sis ema es a al. b) La c eació i posada en ma xa d'un en ama ins i ucional p opi, la Gene ali a , de ca ac e ís iques democ h iques i . ep esen a i es. C) La eno ació dels go e nan s locals, que cons i ueixen a Ca a- lunya un g up singuIa men nomb ós i do a d'impo an s pode s. 6) La implan ació d'un sis ema compe i iu de pa i s, amb ca ac e- ís iques o mals de masses, co egides pe impo an s elemen s de supo públic a la se a exis cncia i la se a acció ( inan~a nen , accés als mi jans de comunicació de i ula i a pública, e c.). 65 Pape s 33 (1990) (65-74) <{Pape s)>: Re is a de Sociologia To s aques s elemen s són els que, en mesu a més o menys impo an , poden po a a una ca ac e i zació de l'éli e polí ica ca alana. Sense que les dades a ui disponibles pe me in p ocedi a una anhlisi amb p e ensions d'exhaus i i a , si que se'n poden apo a les su icien s pe a apun a a una p ime a pano hmica, so mesa, com és na u al, a ul e io s anhlisis més ap o- undides i a e u acions. Un úl im ad e imen abans d'en a en ma s ia: un dels locus cliis- sics de la eo ia eli is a és el de la < cumula i i a dels ecu sos* de pode , i.e., el de la con inui a (o no) en e g up polí icamen dominan i g ups dominan s en al es es e es de la ida social (econhmica, eligiosa, cul u al, e c.). Una p esen ació limi ada exclusi amen al g up poli ic pod ia e c eu e que pa im d'una hipb esi d'independencia del polí ic espec e d'a- ques es al es es e es de pode . No és aques el cas; el e és que, si les dades disponibles sob e els ac o s polí ics són enca a escasses, les e e en s als g ups socials i econbmics, al pano ama del món de la cul u a o a la bu oc lcia (pe menciona només es exemples d'bb ia impo hcia) són senzillamen inexis en s. En aques es condicions, la limi ació de l'anhlisi al pla polí ic es deu a aons pu amen hc iques, i no a un apa i p is)> me odolbgic. En o cas, se eixi aques a obse ació pe e e homena ge a la majo obe u a i anspa kncia dels <cpolí ics~>, en compa ació amb al es sec o s di igen s; se eixi ambé pe llan~a aigua al i d'alguns en- usias es de la <<socie a ci il)>. ALGUNES PREGUNTES D'aco d amb el ca lc e enca a agmen a i i p elimina de les in o - macions disponibles, po se ú il o gani za la nos a p esen ació no com un conjun ígidamen es uc u a de p oposicions, sinó en e mes de g ans disjun i es, i sub a lla -ne la elle hncia analí ica i la endsncia que sembla a e ma -se. Una éli e ella o no a? L'éli e polí ica de la Ca alunya democ h ica és una éli e essencialmen no a. Enca a que aquí pod íem in en a e un excu sus pe dis ingi en e e ec es de pe iode i de elleu ge~e acional, el e és que el pe sonal poli ic de la Ca alunya democ h ica s'a i ma com un g up que apa eix en les ins- i ucions polí iques desp és del 1977. P ocedeix en bona pa de les o ces Les éli es polí iques de la Ca alunya democd ica d'oposició democ l ica so a el kgim anquis a (el que és enca a sub a lla en les biog a ies o icials que acompanyen les candida u es elec o als, sugge- in que con inua sen conside a com un elemen <(posi iu)> pels elec o s), i inco po a ambé amplis sec o s sense adició polí ica p k ia. És mol escassa, en can i, la ecupe ació d'au o i a s del egim an e- io . Ve al cas eco da aquí la di ícil elecció de López Rodó com a únic dipu a d'AP a Ca alunya el 1977; a un al e ni ell, la designació de Go- mis com a conselle de Go e nació ou c i icada des d'aques angle, pe b (amb independkncia d'al es conside acions) el que és signi ica iu és que els casos de ecupe ació siguin an comp a s. Aixb pod ia sembla ob i en ins i ucions <(no es)>, com la Gene ali a , o p o undamen eno ades pe la mediació del sis ema de pa i s, com la ep esen ació al Pa lamen cen al. Se ia, en can i, menys ob i, en el pla del go e n local, on el localisme, la elle lncia de ce es pe sonali a s <(no ables)> o les di icul a s d'implan ació dels pa i s pod ien con& al man enimen de elles au o i a s en el nou sis ema polí ic. Tenin en comp e els Ajun amen s elegi s el 1979 i el 1983, 219 de les 1.897 possibles <cposicions)> d'alcalde co esponien a alcaldes p oceden s del pe íode an e io . Aixb old ia di una xi a lleumen supe io al 10 pe cen (sob e les possibles posicions, epe eixo, no sob e els alcaldes). El enomen es concen a pa icula men en els municipis lleida ans i a a- gonins, i es ehicula polí icamen a a és de candida u es independen s, en un p ime momen , i de Con e gencia i Unió, ul e io men . Aques an pe cen po se conside a impo an o no; endeixo més a ia a conside a -10 d'escassa elle hncia, essencialmen pe dues aons: es ac a, en la p iic ica o ali a dels casos, de municipis pe i s, ag a is i allunya s dels co en s gene als de la ida polí ica. En al es pa aules, és p obable que el pe il poli ic d'aques s alcaldes os poc elle an , an en el egim an e io com en l'ac uali a . En segon lloc, cal eni en comp e la si uació de descomposició iscuda pe mol s Ajun amen s en els úl ims anys del anquisme, que a e pos- sibles si uacions en e pa adoxals i pin o esques en més d'un cas. Pe mencio- na només un exemple, un municipi del Ma esme enia ja l'any 1975 un alcalde del PSUC (que, en e pa en esis, no ha es a mai eelegi ). Més complexa (i mol menys es udiada) és la si uació en el pla de 1'Adminis aciÓ. Tan 1'Adminis aciÓ de I m Gene ali a com 1'Adminis- aci6 local s'han nod i de unciona is de ca e a p oceden s en bona pa de l'an e io e apa polí ica -el que, pe descomp a , no ol di iden i i- ca s amb l'es il i els alo s polí ics del anquisme. Els nous go e nan s, da an la impossibili a de p escindi d'aques unciona ia i da an la di- icul a de la semp e anunciada (i semp e ajo nada) e o ma de 1'Adminis- c Pape s,: Re is a de Sociologia ació, han endi a en ol a -se d'un ampli ce cle de nous unciona is, més basa s en elacions de con ianca, en els ni ells al s i ins i o mi jans de les es uc u es adminis a i es i del sec o ins i ucional pa apúblic. To aixb ha condui' a un o desen olupamen quan i a iu del sec o públic a Ca alunya, el que ep esen a un e p o undamen nou en la ida ca alana i d'un abas po encialmen impo an en la con igu ació dels ce - cles socials di igen s. Alho a, la jux aposició d'aquells dos g ans ipus de se ido s públics (dibuixa s aquí, com és e iden , amb aqos mol g ui- xu s) compo a p oblemes d'al e o d e, ja que so in apo en alo s, o - macions, adicions in el.lec uals, connexions pe sonals, e c., di e gen s. To na em sob e aques pun més a all. I Regional o independen ? L'es uc u ació au onbmica del sis ema espanyol con igu a, al cos a del sis ema polí ic cen al/global, l'exis encia de disse sis emes polí ics au b noms, d'au onomia -jus amen - a iable. ¿Com es elacionen aques s sis emes (i, en pa icula , el ca alh) amb el sis ema gene al espanyol? La p ime a g an no e a de l'ac ual si uació polí ica (si la compa em, pe exemple, amb la si uació du an la Segona República) és el e que la majo ia de l'espec e polí ic ca alh es h o mada pe pa i s o ginica- men incula s a pa i s ideolbgicamen equi alen s en l'hmbi gene al es- panyol. No es ac a només de socialis es i comunis es; cal eco da ambé com Con e gsncia Democ h ica a empenye l'in en alli de c ea un pa i espanyol de cen e e o mis a, el PRD, o com els democ is ians d'UIX han man ingu elacions més o menys di ícils amb el Pa i Nacio- nalis a Basc i amb els sec o s <<popula s>> de la polí ica espanyola. Si els polí ics ca alans, doncs, es an més implica s que en el passa en la polí ica gene al espanyola, aixb no é una aducció di ec a en el pla de les éli es polí iques. L'exis encia d'un ígid sis ema d'incompa ibili a s en e uncions au onbmiques (o locals) i cen als a impossible que la po- lí ica ca alana sigui un me agmen egional de la polí ica gene al espa- nyola. Només el Sena cons i ueix una excepció en aques sen i , pe b cal eco da en aques con ex el pape modes de la Camb a Al a en la ida espanyola, i la ca ac e i zació de ep esen an s de la Comuni a Aa bnoma que enen els senado s designa s pel Pa lamen . Iden icamen , no se ia jus sub a lla només les connexions en e pa - i s ca alans i els seus pu ne s espanyols sense obse a immedia amen la se a independencia. No es ac a només del e que PSC, PSUC i UDC (a més, pe descomp a , de CDC i ERC) siguin pa i s ju ídicamen inde- Les ilili es polí iques de la Ca alunya democ a ica penden s, sinó sob e o que aques a independencia els és econeguda i es- pec ada pels seus hombnims de la es a d'Espanya (no es ol di , pe descomp a , que aixb passi sense di icul a s o sense deba s). Els seus asso- cia s espanyols, en al es pa aules, no ope en sob e Ca alunya en el ma eix sen i o amb els ma eixos c i e is amb que ope en en al es e i o is es- panyols; pe di -ho plhs icamen , no es dóna a Ca alunya la igu a del cune o. En la p ime a e apa de la ida democ h ica espanyola alguns ca alans enen un pape < es a als de p ime a impo incia ( eco dem noms com a a Sol6 Tu a, Roca o Ma ín To al en les p ime es legisla u es democ i- iques); aques pape desp és s'ha edu'i conside ablemen , en bona pa a consequ ncia de la innegable pe dua de pes de la ins i ució pa lamen i- ia. La inclusió de ca alans en els di e sos go e ns González é més a eu e amb la con igu ació de go e ns de pa i que no amb una hipo k ica ia d'accés al pode cen al des d'ins i ucions locals (amb la possible ex- cepció del minis e Se a). Fili e p o essional o ama eu ? La ~o essionali zació de la polí ica com a ca ac e ís ica de la polí ica smode nas és una dada su icien men coneguda pe insis i -hi. A a bé, p o essionali zació no ol di només e ibució dels ci ecs públics; ol di ambé unes expec a i es de con inu'i a en I'ac i i a polí ica més enMi del des í elec o al (és a di , ambé p o essionali zació de la unció oposi o a) i, d'al a banda, I'exis encia a disposició dels di igen s polí ics d'uns ecu - sos (en el sen i més ampli de la pa aula) la dis ibució dels quals es uc- u a l'éli e polí ica i les se es dinimiques de can i i de con inu'i a . Així en esa, l'éli e polí ica ca alana apa eix mol di e en de la del pe- íode epublici ambé en el sen i de la p o essionali a . S'ha gene ali za el p incipi de la e ibució dels ci ecs públics, an de go e n com ep e- sen a ius. Aixb ha dona lloc a ensions, an en el Pa lamen de Ca alunya (que ixa au bnomamen les e ibucions dels dipu a s) com en el pla local (on no exis eixen egles que ixin amb ca hc gene al les e ibucions dels alcaldes i egido s). No es oben p ic icamen exemples de pe sones de g an o una pe - sonal ( inance s, emp esa is, e c.), ni de pe sones dedicades a ac i i a s pa- epolí iques (com iuus a ia la i ual inexis encia de la igu a del pe io- dis a de pa i ). D'al a banda, la eblesa o gani za i a dels pa i s polí ics no els pe me , o només en mesu a mol limi ada, assumi els cos os de la p o essionali zaci6 dels seus di igen s i ep esen an s públics. <<Pape s,: Re is a de Sociologia L'exis encia d'una hmplia gamma d'en i a s semipúbliques, de com- plica s a us ju ídic pe 6 ní idamen dependen s de les ins i ucions po- lí iques, cons i ueix un ampli en ama que dóna el supo essencial al pe sonal poli ic ca ali. A la in e sa, en can i, con inua sen eschs el e- nomen an eqüen en la polí ica espanyola del <( unciona i-en-polí ica)>, és a di , diel eclu amen en e unciona is pe accedi als ci ecs de es- ponsabili a polí ica: a Ca alunya, els pa i s semblen con inua enin un o monopoli en la unció de eclu amen del pe sonal poli ic. A més, la adició ca alana d'escassa pene ació a I'Adminis aciÓ a que l'es oc d'al s unciona is d'o igen ca alh sigui ela i amen edu'i . Gs in e essan en aques sen i la compa ació en e els conselle s dels go e ns de la Gene a- li a i els go e ns cen als, an en l'e apa UCD com en els go e ns González. Manca, en can i, el supbsi de e necessa i pe ap oxima -nos al e- nomen de la <cp o essionali zació de l'oposició~. No hi ha hagu un p océs d'al e nanca polí ica de su icien abas pe examina com es iu el pas a l'oposició dels més des aca s go e nan s, sia en l'hbi local o de la Ge- ne ali a . Si excloem, com sembla co ec e, el pe íode de la Gene ali a p o isional, no exis eixen su icien s casos d'ex-conselle s o d'ex-alcaldes pe pode p ocedi a una anhlisi signi ica i a. Una éli e homog nia o he e og6nia? Les ca ac e ís iques es uc u als de l'éli e polí ica han ingu un pape essencial, enca a que subjec e a o a polemica, en la eo ia eli is a. Men e que inicialmen se sub a lla a la con inu'i a (en e mes de simili ud social i ac i udinal) en e cada un dels nuclis polí ics i els g ups socials que exp es- sa en, la hipb esi eli is a onamen al és la de la o a homogenez a in e na de l'éli e, pe damun de les on e es polí iques o ideolbgiques. Aques a endkncia es e o ca en els úl ims in anys, pe b a a basan -se en ac o s com la desideologi zació de la ida polí ica, la millo a de les condicions gene als de ida de la població (que de e mina un inc emen del ni ell de o mació i del ni ell ma e ial de ida dels sec o s més despossei' s) o, més ecen men , la p2 dua de elle hncia polí ica (o, ins i o , la hipo e ica desapa ició) de les classes socials. Si p enem com a indicado les ca ac e ís iques del pe sonal poli ic dels p incipals pa i s ca alans, obem uns quan s elemen s que poden se con- side a s elle an s. En p ime lloc, les éli es polí iques ca alanes són un g up p edominan men masculí (sense que de momen les mesu es d'< ac- Les éli es polí iques de la Ca alunya democ h ica ció a i ma i a)> adop ades pe alguns pa i s hagin dona lloc a esul a s isibles). La dis ibució pe eda s mos a un p ime elemen de con as en e els pa i s d'esque a pa lamen h ia i les o ces de cen e i d e a. En els pa i s d'esque a con inua enin un pes essencial la <(gene ació an i an- quis a),, la dels nascu s ap oximadamen en e 1940 i 1955, és a di , la gene ació que es a inicia a I'ac i i a polí ica du an el anquisme i que a p o agoni za el pe íode més ac iu de I'oposició clandes ina, del can i de egim i de la ansició. Es signi ica iu el e que a CDC el g up més impo an és més g an, i que es ac a en bon nomb e de pe sones nascu- des en els anys en a, o poc abans. A a bé, si dels ni ells cen als dels pa i s passem a les es uc u es locals, la ima ge es o na menys ní ida, ja que els Ajun amen s ca alans o e eixen una ima ge o ca <(jo e)>, amb una ce a independencia de la in lukncia ela i a dels di e sos pa i s a cada municipi. La qües ió de la immig ació, si bé ha pe du bona pa de la (mode ada) i ulencia que ha ia ingu , con inua enin un pes isible. Les dades del p oblema són bas an cla es: les posicions clau en el sis ema polí ic ca- alii són ocupades pe nascu s a Ca alunya; la p esencia de nascu s a la es a d7Espanya a lligada, amb poques excepcions, a socialis es i comu- nis es; eqüen men (i, a p ime a is a, de mane a pa adoxal), els immi- g an s en posicions polí iques elle an s enen un ni ell educa iu i de quali icació més al que els nascu s a Ca alunya. La pa adoxa no és al: el handicap que han de sal a els immig an s és de al na u a que només el poden supe a amb ni ells de quali icació i de dedicació més al s (el ma eix enomen es dóna, mu a is mu andi, amb la inco po ació de dones a uncions polí iques di ec i es). Pel que a al binomi ni ell d'es udis - ca ego ies sbcio-p o essionals, la dada més elle an és que el pe il que o e eixen els pa i s de I'esque - a és gai ebé l'in e s que el dels pa i s del cen e i la d e a. Pe socialis es i comunis es, els g ups p edominan s són les pe sones sense es udis, o amb es udis p ima is, i les pe sones amb í ol uni e si a i. Al cen e i la d e a, aques s g ups enen un pes in e io , a a o d'un pes més al dels ni ells in e medis (ba xille , es udis de g au mi jh). En el e eny p o essional, I'es- que a es nod eix onamen almen d'assala ia s (manuals, unciona is de ni ell mi jh, ecnics), men e que al s p o essionals, di ec ius, emplea s i pe i s i mi jans emp esa is són el nucli onamen al del cen e i la d e a. Una qües ió impo an , pe b poc es udiada, és la de conside a , no ja el ni ell o ma iu assoli , sinó el ipus de o. maci6. Així, en e i ula s supe io s, se ia in e essan obse a si algunes i ulacions són més eqüen s en un o al e camp. L'e idencia exis en és agmen a ia, pe 6 un elemen <<Pape s)>: Re is a de Sociologia que sembla elle an és el del p edomini del gene alis a ( adicional, com I'ad oca , o més <<mode n)> : l'economis a), en de imen dels cc i cnics)>. Només a all d'hipb esi, es pod ia sugge i que el pes dels kcnics en l'ac i- i a polí ica a se impo an en els anys del can i de hgim ( eco deu, pe exemple, el pape d'alguns collegis p o essionals), i que aques pes ha ana min an ins a1 momen p esen , en bene ici dels <<gene alis es)>. Finalmen , un pun insu icien men explo a és el de la connexió en e l'ac i i a polí ica i els in e essos socials o gani za s; bé pel que a a les connexions pe sonals en e polí ics i de e mina s g ups d'in e i s, bé pel que a a l'e ec i a in lukncia dels g ups socials en l'adopció de decisions, es ac a d'un dels g ans bui s de la ece ca poli olbgica en e nosal es. Només de mane a mol p elimina sembla pode -se obse a que la o a connexió amb les espec i es cen als sindicals pe pa de socialis es i co- munis es ha es a so in un ac o de con lic i i a més que &elec i a apo ació a I'acció polí ica. Pe CDC, en can i, sembla ha e -se egis a un p océs de p og essi a cap ació de la con ianqa dels sec o s econbmica- men més in luen s i de l'opinió conse ado a. Ha calgu la desapa ició de la UCD i la cons a ació del sos e d'AP/PP, an a Ca alunya com a la es a d'Espanya, pe que CDC pogués a eu e d'una mane a es able (en- ca a que po se u ili i ia i ins umen al) l'adhesió elec o al i polí ica de la d e a ca alana no ca alanis a. Si d'aques a pano imica necessi iamen ipida i delibe adamen im- p essionis a d'algunes de les ca ac e ís iques dels pa i s ca alans se'n po de i a alguna conclusió, aques a ha de se que en e les o ces polí iques de Ca alunya exis eix un nomb e impo an de di e i ncies signi ica i es, i que aques es an en el sen i espe a , a esos els g ups socials que donen supo a les di e ses amílies polí iques. No es dona ia, pe an , el su- pbsi d'una comple a homogene'i a de l'éli e polí ica ca alana, enca a que cal a egi immedia amen que els elemen s d'ap oximació són impo an s, i que manca explo a o un capí ol que en una socie a de les dimensions de la ca alana po se impo an , que és la qües ió de les connexions ami- lia s exis en s. La hipb esi de, dien -ho b u almen , unes quan es amílies de <(senyo s)> que es e oben en els di e sos ni ells del sis ema polí ic, pe damun de les on e es en e pa i s, con inua sen a ui una hipb esi incon as able. Les éli es polí iques de la Ca alunya democ d ica QÜESTIONS PENDENTS Desp és d'aques a pano hica, un nomb e de qiies ions clau con inua inexplo a . En uns casos aixb és obliga : qiies ions com l'au o ep oducci6 de l'éli e polí ica a a és del emps o la u ili zació de les ins i ucions po- lí iques com a pla a o ma de llan~amen cap a ins hncies supe io s només poden se es udiades en una dimensió empo al més ex ensa que l'expe- ihncia democ h ica iscuda des de l'any 1977. En al es casos, es ac a d'au en iques llacunes que ja hau ien de comenca a abo da -se, en e les quals em pe me o apun a com a essen- cials la de l'andisi dels g ups d'in e essos socials, les éli es bu oc h iques i les se es connexions polí iques, i l'en ama d'o gani zacions i en i a s que en ol en algunes ins i ucions polí iques, mobili zan ecu sos pe so- nals i p essupos a is d'eno me impo hncia, an en e mes quan i a ius com pe la se a in luencia en e mes més gene als (penso en elemen s com la si uació del món cul u al a Ca alunya, o en o l'en o n olímpic). Un p o- g ama de ece ca en aques es línies ind ia, sens dub e, a ma isa i po se a ec i ica subs ancialmen els elemen s que aquí hem a anga .