Grans aglomeracions metropolitanes europees

Regi6 Metropolitana de Barcelona h lllempbde~arcelm Msn-de Ajuntament de Barcelona Diputació Barcalona DE CATALUNYA xarxa de municipis La col - lecció "Papers. Regi6 Metropolitana de Barcelona" és publicada per I'lnstitut dlEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona sota el patrocini i I'impuls de I'Ajuntament de Barcelona, la federació de Municipis de Catalunya, la Mancomunitat de Municipis de ~'Area Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona. EI present número ha estat financat per la Mancomunitat de Municipis de ~'Area Metropolitana de Barcelona. Les opinions expressades en els treballs publicats a Papers. Regid Metropolitana de Barcelona són d'exclusiva responsabilitat dels seus autors. CONSELL DE REDACCI~ Maria Eugknia Andreu i Vendrell Carles Anglada i Casas Josep Maria Carrera i Alpuente Joan Chavero i Jaumira Juli Gteban i Noguera Amador Ferrer i Aixala Pilar Agueras de Diego Fduard Saurina i Maspoch Ramon Torra i Xicoy Josep Maria Vegara i Carri6 Director Josep Maria Vegara i Carri6 Gerhcia Antoni Cuadras i Camps Secretaria de Redacci6 Joan Miquel Pique i Abadal Distribuci6 i Subscripcions Ndria Aguilar Camprubi T. 93 223 42 14 E-mail: [email protected] Traducció SIMTRAD, Servei d'ldiomes Moderns UAB Correccid Andreu Navarro Rodriguez Ajuntament de Barcelona Federació de Municipis de Catalunya Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona Diputació de Barcelona Edici6 Institut d'fstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Disseny grafic Oficina de disseny de I'AMB: Coordinaci6 i infogmfies, Enric Folch Disseny i maquetaci6, Úrsula Solans lmpressid CTP Grafiques Iberia, S.A. Barcelona juny 2002 D.L.: 8-20.447-2002 ISBN: 84-88068-67-0 Regi6 Metropolitana de Barcelona t~+j FEDERACI~ DE ~UNICIPIS DE CATALUNYA brans Aglomeracions Metropoli tanes Europees Grandes Aglomeraciones Metropolitanas Europeas European Large Urban Agglomerations Grandes Agglomérations Métropolitaines Européennes O kea metropolitana de Barcelona Mancomunitat de municipis Diputació Barcelona xarxa de municipis Prese ió F mb I'entrada en vigor de la Unió Econbmica i Monetaria i la posada en circulació de la moneda única europea a principis d'aquest any 2002, els palsos de la Unió Europea enforteixen la tendencia cap a un major nivell d'integració, no tan sols des del punt de vista de la producció sinó també en Isermes socials. Aixi, tot i que I'objectiu final relatiu a la configuració d'un territori integrat a tots els ..ivells esta encara per arribar, els avenqos en aquesta direcció són ja molt significatius, i presents a la vegada a la vida diaria de la majoria de ciutadans dels Estats membres: en termes econ6rnics, el nombre de transaccions int;acomunitaries augmenta de manera intensa i sostinguda, i els mercats de zferencia s'eixamplen; en termes socials i culturals, ja comenca a ser pales un increment substancial e les relacions a diversos nivells, ja sigui a nivell ciutada, amb I'establiment de xarxes de recerca par. icipades per experts de diversos palsos europeus, o senzillament amb el major nivell d'informació i L coneixement de la realitat de la resta d'Estats de I'Europa dels Quinze. En aquesta nova estructura territorial les ciutats poden tenir un paper vertebrador molt important, ja que la encara molt present multiplicitat cultural és un dels elements cabdals a abordar. Les ciutats, en aquest sentit, comparteixen moltes caracterisitiques (estructures socials, certs problemes, realitats funcionals, etc.) que fan molt interessant i eficac la comunicació, interacció i col.laboració entre les diferents realitats urbanes. €s a dir, que les ciutats poden ser el catalitzador de la integració de les diferents parts del territori europeu a partir de les seves realitats comunes, tot possibilitant a més el respecte a les particularitats de cada indret, que quedarien així integrades també a la nova estructura. D'acord amb aquests arguments, el desenvolupament d'aquesta nova estructura requerira dels elements adequats (les dades, els indicadors) per al coneixement, I'analisi i la gestió de les ciutats, per tal que les seves realitats puguin ser comparades. En aquest sentit, al llarg dels anys vuitanta diversos autors ja van desenvolupar diversos exercicis teorics per definir i comparar les diferents realitats metropolitanes de la Unió Europea, i aquestes analisis han esdevingut .quantitativament i qualitativa molt importants al llarg de la decada dels noranta, tant des del punt de vista academic com des del punt de vista de la competitivitat de les diferents regions. Ara bé, en parlar de ciutats i realitats urbanes a escala europea, sovint la primera dificultat sorgeix en la definició del seu ambit territorial. Aixi, sota el qualificatiu global de ciutat, Brea o aglomeració metropolitana, que en la majoria de casos vol englobar un territori econbmicament i funcionalment integrat, s'hi agrupen estructures territorialment molt diverses, que també són molt diferents en un sentit econbmic. Per tal d'assolir unitats d'analisi operatives i comparables cal afrontar, doncs, un primer repte: I'establiment de criteris de delimitació prou rígids com perque permetin arribar a definicions consistents, pera prou flexibles com perque puguin ser valids per a les estructures territorials d'un bon nombre de palsos. EI present document és un exercici tant de definició de metrbpolis com de representació de les seves característiques més destacades des del punt de vista poblacional. Constitueix, doncs, a la vegada, una proposta de definició de les grans ciutats d'Europa, una analisi de la seva realitat, i un element de debat en relació amb aquests dos aspectes. Cal tenir en compte igualment que la present analisi incorpora una exhaustiva tasca de recerca i unificació de les dades, un important esforc de comunicació amb totes aquestes realitats, i el desenvolupament d'eines de cartografia significativament avanqades. Totes aquestes tasques han estat dutes a terme pel Servei d'Estudis Territorials de la Mancomunitat de Municipis de rea Metropolitana de Barcelona. Aixi, doncs, aquest numero de la revista Papers. Regid Metropolitana de Barcelona neix amb la vocació d'identificar i analitzar I'espai econbmic i social de les ciutats d'Europa, aquelles que, de ben segur. estan destinades a ser una peca clau del seu desenvolupament. 1;: "' .;j - F ;' 'L.., . :*p.--$L* :.3.r .. ..- . Papers, Regió Metropolitana de Barcelona núm. 37, juny 2002 - Grans Aglomeracions Metropoli tanes Europees Grandes Aglomeraciones Metropolitanas Europeas European Large Urban Agglomera tions Grandes Agglomera tions Metropolitaines Européennes F: :; 5, 3. , :. q.:' . E,: . 8. *i' .. , -. L.. :.' g; ,, E. 8, .; '= ,.T. 1.1 El punt de partida: I'Europa urbana Ei punto de partida: la Europa urbana The starttng point: urban Europe Le point de départ: I'Europe urbaine La densitat de població com a indicador d'intensitat urbana €I metode seguit es basa en criteris de densitat de població, variable que s'associa de manera molt directa, i fins i tot semanticament, amb el concepte d'aglomeració. L'atenció a la relació entre població i territori com a element cabdal en la definició dels espais urbans ve avalada per una llarga tradició d'investigació i, recentment, ha estat reivindicada de nou per personalitats rellevants com Berry, com a alternativa i10 complement dels enfocaments funcionals que han predominat els darrers trenta anys. D'altra banda, com ja s'ha assenyalat en la introducció, la voluntat d'exhaustivitat del present estudi feia practicament obligada aquesta opció, en raó de la informació disponible de forma completa i homogenia per a totes les unitats territorials europees. Els motius exposats no excusen, pero, de qüestionar si els indicadors de densitat resulten suficients i adequats per al proposit concret d'obtenir delimitacions metropolitanes; especialment quan s'utilitza, com es fa en aquest treball, la densitat bruta, és a dir, referida a la superfície total de cada unitat territorial, sense consideració de quines parts en són o no efectivament ocupades per usos residencials. Tot i aquesta limitació, els resultats assolits són prou satisfactoris, com sembla confirmar-ho el seu contrast amb els d'altres estudis realitzats amb metodologies diferents. €I primer pas del procés ha estat identificar, a partir d'un llindar minim de densitat, les unitats territorials basiques (municipis o els seus equivalents) que poden qualificar-se com a "urbanes", assumint que seran només aquestes les susceptibles d'integrar-se posteriorment en Aglomeracions Metropolitanes. €I llindar de densitat adoptat és 250 hab.lkm2. €s tracta, obviament, d'un valor discrecional i perfectament discutible, si bé recolzat en algunes consideracions: .Correspon aproximadament al doble de la densitat mitjana europea (120 hab.lkm2). És, doncs, una xifra comparable de forma senzilla i intui'tiva amb la referencia basica que representa el valor mitja del conjunt. .En tractar-se de densitats municipals brutes, corresponen realment a densitats "netes" urbanes en general molt més altes. Tot i aixo, continua sent segurament un llindar bastant baix com a definitori "d'urbanitat". S'ha preferit aquesta opció davant d'altres més restrictives (exigir valors més alts de densitat), per tal de no acotar excessivament I'univers d'estudi ja de bon comencament, així com per fer atenció als fenomens de "suburbanització" presents a la majoria d'entorns metropolitans europeus. .En sentit contrari, també s'ha desestimat la possibilitat d'establir un llindar de densitat encara més baix, ja que aportaria més inconvenients que avantatges. Així, amb el límit minim a 200 hab.lkm2 en lloc de 250 hab.lkm2, augmenta molt el nombre de municipis que cal considerar (el 24% més), la seva superfície (el 26% més) i la seva dispersió territorial (oposada al concepte d'aglomeració), mentre que la població que hi resideix augmenta poc (menys del 7%). .Finalment, no deixa de ser significativa la notable concordanca entre la imatge de satel-lit de I'Europa nocturna (que reflecteix els punts de llum de les ciutats i d'altres implantacions majoritariament urbanes) i el mapa dels municipis amb densitat de població igual o superior a 250 hab.lkm2 (vegeu la pagina següent). Malgrat les limitacions d'escala i de qualitat de reproducció, la comparació mostra que aquest llindar de densitat municipal permet identificar de forma prou fidel les grans concentracions urbanes, les zones d'urbanització més dispersa i també els amplis espais buits. Dels 72.321 municipis europeus estudiats, només 9.256 (12,8%) igualen o superen la densitat de 250 hab.lkm2 i reben, per tant, la consideració de Municipis Urbans. €s aquest conjunt, que compren en total 240 milions d'habitants (els dos tercos de la població europea), el que constitueix la base i el punt de partida per als posteriors processos de definició, al seu interior, de successives agrupacions de municipis fins a arribar a la delimitació de les Aglomeracions Metropolitanes. €I llindar de densitat establert en aquest pas exclou, doncs, 63.065 municipis. Cal fer esment que, entre aquests. hi ha 85 ciutats que malgrat tenir una població superior als 100.000 habitants no arriben als 250 hab.lkm2 (vegeu I'Annex). Dades bPsiques dels palsos analitzats (ut excepte Gr&cia)* Datos básicos de 10s paises analizados (ur. excepto Grecia)' Basic data of the analyzed countries (EU, ewcepting Greece)' Données basiques des pays analysés (ur, Grke exceptke)' País Número de municipios Año Poblaeidn total Superficie km2 Número de municipios Población total Superiicie kmz Densidad hab/km2 Alemanya 14.302 1997 - 82.057 379 352.546,5 14.235 81.919.878 349.936,3 234 2.357 83.403 9 2 325 8.058.105 97 Austria-- 1997 . . 8.087.215 ,.-- &u!l3,9 ----- . BBlgica 589 1996 10.170.226 30.527,6 589 10.170.226 30.527,6 333 Dinamarca 276 1998 5.294.860 "' 43.096,O ' 276 5.294.860 43.096,O 123 8.097 EW!!!YL 1998 39.720.426 531.374,5 8.074 39.650.170 530.706,4 75 452 1996 5.132.320 338.147 4 17 FinI~ndia"' --452__5.132.320304.532,L 36.558 !L4.!!Z..- 1999 58.518.028 544.084.8 36.534 58.510.751 . 543.907,3 108 H~landa'~ 625 1996 15.493.889 41.526,4 611 15.318.098 32.762,9 468 Irlanda 34 1996 3.626.087 70.273,4 34 3.626.087 70.273,4 52 lthlia 8.102 1997 57.563.354 301.380,6 -- 8.078 57.434.094 300.4143 191 Luxemburg 118 1997 418.481 2.586,7 118 . 418.481 2.586,7 162 Portugal 305 1998 9.979.450 91.909,2 s 305 9.979.450 91.909,2 109 Regne Unito1 405 1997 58.998.300 242.919,2 402 58.927.200 237.350,6 248 Suhcia 288 1996 8.844.499 410.935,L 288 8.844.499 410.935,9 2 Total 72.508 363.904.514 3.084.712,l 72.321 363.284.219 3.032.342,6 120 Countly Number of mmicipalities Year Total population Extensíon km2 Number of municipalities Total population Area km2 Oensity inhlkml Pays Nombre de villes Année Population totale Suriace km2 Nombre de villes Population totale Suriace km2 Densité hab/km2 (*) No inclouen les dades dels territoris francesos d'ultramar ni dels espanyols de Geuta i Melilla. (**I Les diferencies entre les "Dades generals" i les "Dades estudiades" s6n degudes al fet que la base cartogrhfica (MEGRIN 1991) no coincideix exactament amb les fonts de dades numeriques, principalment per I'aparicid, desaparicib o modificaci6 de termes municipals entre les dates de referkncia de la base cartogrhfica i de les dades. (1) La diferencia de superficies 6s deguda Integrament a la no comptabilitzacib, en les dades estudiades, de les superf[cies d'aiglies interiors. (2) Les diferbncies en la superficie corresponen a: 1.130,2 km2 a 14 municipis no concordants amb la base cartografica, 3.482,9 km2 a canals i aigües interiors i 4.150,4 km2 a diferencies no explicades en la font original. (3) Les diferkncies corresponen lntegrament a les illes Orkney (19.840 hab.), Shetland (23.020 hab.) i Eilan Siar (28.240 hab.), no incloses a la base grlfica. Població total dels palsos analitzats Poblacibn que vive en 10s paises analizados Population living in the analyzed countries Population qui habite dans les pays analysés Europa urbana Europa urbana Urban Europe Europe urbaine Imatge de satel lit nocturna imagen de satélite nocturna Satellite nlght image Image nocturne de satellite Municipis amb densitat de 250 hab.lkm20 més Municipios con densidad de 250 hablkm2 o mas Municipalities with a density of 250 inhlkm2 or more Villes avec une densit6 de 250 hablkm2 ou plus 1.2 Les Aglomeracions Extenses Las Aglomeraciones Extensas Extensive Agglomeratlons Les Agglomérations Extensives Delimitacions mBximes dels espais metropolitans €n el pas precedent s'han identificat els Municipis Urbans, en raó de la seva densitat. Molts d'ells es troben, pero, físicament contigus, formant les constel-lacions urbanes de diferents grandaries que apareixen a les imatges de la pagina anterior. Així, els 9.256 Municipis Urbans queden agrupats en 2.026 conjunts urbans territoriament separats, integrats cadascun d'ells per un sol municipi o per diversos municipis contigus. Tots aquests conjunts expressen I'existencia de densitats urbanes significatives, sovint de caracter supramunicipal, si bé en la majoria de casos de dimensió poblacional molt redulda. Per atorgar-10s la consideració d'aglomeracions (que porta implícita la connotació d'una certa grandaria, a més d'una certa densitat) s'ha requerit addicionalment que assolissin un nombre mínim d'habitants, que s'ha establert en 250.000. Aquesta condició, que difícilment pot qualificarse d'excessivament exigent en termes metropolitans, redueix drasticament el nombre d'agrupacions que la satisfan: només hi ha 109 conjunts, d'entre els 2.026 detectats, que tenen una població igual o superior a 250.000 habitants. Aquests 109 conjunts (formats per 5.787 Municipis Urbans) deixen ja de banda tots els municipis ai'llats i10 les agrupacions de municipis contigus que tenen poca població, i dibuixen clarament el mapa dels grans focus de concentració urbana europea: en només el 6% de la superfície, reuneixen 192 milions d'habitants, és a dir, més de la meitat del total (53%) amb una densitat mitjana de 1 .O00 hab.lkm2. EI mapa de la pagina següent mostra les sensibles diferencies entre pa'isos quant al nombre, grandaria i disposició d'aquests focus. Hi destaca també la coneguda imatge de la "banana centreuropea", des del centre i el sud-est del Regne Unit i fins als Alps, amb quatre "macroaglomeracions" de més de 10 milions d'habitants cadascuna d'eIles: Birmingham, Londres, Colonia i Frankfurt. del Rin-Rhur i la seva extensió cap el nord-est alemany, enllaca, a través de Belgica, amb el Randstad i altres zones del sud d'Holanda, i fins i tot amb Lille, al nord de Franca, aglutinant un total de 37 milions d'habitants. Una aglomeració tan extensa i poblada com aquesta (i, en menor mesura, les de Birmingham, amb 16 milions d'habitants, i Frankfurt, amb 11) podria plantejar seriosos dubtes sobre I'adequació dels indicadors utilitzats. EI fet que els mateixos criteris delimitin de forma molt més acotada les restants 105 aglomeracions indica, en canvi, que els parametres són valids i significatius per a la immensa majoria, i que aquells casos són expressió d'una realitat urbana particular, pero incontestable, com és I'existencia d'amplis espais centreuropeus amb elevades densitats contínues, si més no en comparació amb les de la resta del territori. La delimitació obtinguda cal entendre-la, doncs, com una primera aproximació a la trama metropolitana europea, basada en llindars de densitat i de nombre total d'habitants que, com ja s'ha assenyalat, poden considerar-se relativament baixos. Per aquest motiu, les agrupacions resultants s'han denominat Aglomeracions Extenses i representen les delimitacions maximes, des del punt de vista del seu abast territorial i demografic, dels fenomens metropolitans objecte d'estudi. A la taula adjunta hi figuren les 109 Aglomeracions Extenses i les seves dades basiques. A efectes d'identificació, cada aglomeració ha estat denominada amb el nom de la ciutat més gran (en nombre d'habitants) de totes les que compren. Les dades de les principals ciutats (>100.000 habitants) que han resultat excloses en aquest pas per no satisfer els llindars establerts (77) poden consultar-se a 17Annex. Tret de la de Londres, les altres tres són, com es veura amb detall més endavant, aglomeracions clarament polinuclears i que agreguen territoris molt amplis, que els parametres adoptats fins ara no permeten encara diferenciar internament. Especialment remarcable és I'immens continu que rep el nom de Colonia (per ser la ciutat més gran dels 1.200 municipis que compren), el qual, a més de les zones Aglomeracions Extenses Aglomeraciones Extensas Extensive Agglornerations Agglomérations fxtensives ....... ... .... .............. ero - , kml hab/km2 Municipios 1 Koln DIBIFINL 37.214.597 43.254.0 860 1.184 2 Birmingham - UK 16.327.400 17.180,6 950 84 3 Londan .- UK !4:021-150012.2!96 L148 .48-...48.4848 63. 4 Frankfutt arn Main DIF 1&756.685 14:&J5,3 725 --- 613 5 Paris F 9.970.315 3.113,4 3.202 443 6 Milano 1 7.093.714 ,6.475,0 1.096 655. 7 Madrid E 4.747.548 2.021,2 2.349 34 8 Napli 1 4.573:4_9_9.2.863.6.1.597 197 9 Barcelona -- E %103.4Zo-.-L575,,L .?3P! 23. 10 Berlin D 3.995.074 1.845,3 2.165 54 11 Roma -. 1 3.616.800 3.104,5 1.165 35 12 Venezia 1 2.852.020 5.075,5 562 192 - 13 Glasgow UK 2.640.840 . 4.044.2 653 12 A4Porta-Vila~ova.ja.p z.&.3_?L3600~03-96Z5 h_6_6__27. 15 Hambura D 2.400.003 1.859.7 1.291 43. 16 Sunderland UK ?,3-O0 2.358.5 992 17 17 Lisboa -. - .- P .z~~~~.~~00~-30~e..~...~~~ L!. 18 Firenze 1 2.270.384 3.434,8 661 71 19 Marseille F -1.939.885 1.803,l 1.076 56 20 Wien A.-.!..898R91-.-.. 954j3 1.989 38 21 München D 1.893.533 1.398.6 1.354 51 22 Valencia E 1.731.340 1.564.8 1.106 78 23 Cardifi -- UK 1.706.DOO 2.7788614 11 ..... 24 Torino I 1.685.050 1.124,O 1.499 56 .-25_Mbenhavn~ DK 544.1. ~G~Stoc_k_h~!rn-SL341.~-LO_O_?J--133L.13 27..Ly!nn.. F 1.320.801 805~2 1.640 8s 28 Bari . I . 1.168.078 2.018.9 579 .... -. 30 29 Nürnberg -- D 1,167.799 1.280,7 912 52 30 .--. Saarbrücken -. .. D/F1,/54,168!,942.85943 31 Nice ...................... .!?L .1..&2987 9643 .--.A!!!!! 5.5. 32 Rimini - I 1.080.282 2.073.1 521 47 33 Dublin IRL 1.058.264 922,3 1.147 - 4 34 Genava L1,03U83.s_7_3L4_-_I:182182--38. 35 Sevilla -- E 1.006.547 579,l 1.738 16. 36 Palermo I . . ...8.8*.805--_~~1892-L.sS 22. 37 Bristol _ .---.....UK ~%.~~0.-.L.3Rr6 ?a !I 38 Helsinki SF 935.095 773,9 1.208 5 .- 39 Bilbao .... .--. 9341803.37.6_.8.22481_.26 E 40 MBlaga- - .--I 89ug6L@5J! 8% .. 11 41 Chemnitz 82!U0!125d D 77~~~ooo~ooo~~ L!! UK i!!?:100 3248 .888.8 .516 6 43 Modena I 814.448 1.406,3 579 24 44-..L-143.2171.901,7 39L.--63 45 Toulouse F 740.974___-S70,4 L.105 56 - ..--. -. .. . --. . -. ... -. ...... 46 Milton Keynes UK 734.300 1.342,l~ 547 6 I 25 ... I..Cataoja 732,094 B9,8 L33L D 6 .. 48.-Meme_n I~6-80?_-_.63!,* ?_?_..... !1130! _ 49 Dresden . O 714JJ 572,L 1.248 22. 50 .- Bordeaux F ..... ... .6_%?,459 .. 1231 35 51 Alacanff~l~ante E 660.491 15 . .- .................. .. P_76,.?: --.?:.?:- uL-..---. .... E 2.Zarag~ca61?,85?.-_!.080,I! ......I!.... .SC72 . D 53 Lei~.k 574,PZ 4422. _~_!.298_19 54 18s palmas de canada_ E -..-.E 56~_.581~_475,4 !11_9810 55 Gbteborg S 552.526 678,O 815 4 Order Name Country Population Area Oensity Number o1 km' inh/kmz municipalitier Ordre Nom Pays Population Suriace Densit6 Nombre km2 habtknf Municipios 56 Belfast UK 549.000 508,O 1.081 5 57 Nantes F 544.821 450.0 1.211 20 I 8 sSBo!ogna 512,5S_~.-385,U31-.---.. 59 Friedrichschafen -.-- ... - DIA 510.792 995.7 513 .--s 60 Enschede NUO 489.965 665,l 737 11 61 Grenoble F 486.494 4421.7 1.164 43 . 62 Montpellier F 485.234 504.1 963 38 63 Rouen F 458.311 346,8 1.322 46 64 Metz 45Zt758 ~2,L1431!5 -.5..-..-. 23 65 Murcia -. E 438.625 1.017.1 431 8 66 Braunschweig D 435.611 549,5 793 - -- 5 67 Augsburg -- D 435.188 512.9 848 .- 13 68 Santa Cruz deTenerife E 423.668 471,2 899 - 10 ...... _..!!B-.oo_np.stia-s~Se.~ar!i~?. !!!F 4J11002 35LL 1.169 LB. 70 Saint-hienne - F 39m5 38aO 1.038 27 71 Gijdn E 389.179 309,7 -1.257 4 72 Linz -- A 38_2_.6LL ... 43U 884 18 73 Freiburg im Breisgau D 377.584 556,7 678 27 NL 374.097 644,4 581 74 Groningen 11 -75.- vige E.36Zt.?59 344,Sss--4.0sS _6. 76 Granada E 347.282 234.5 1.481 16 77 Bournemauth UK 346.200 161.4 2.145 3 78 Pescara I 343.045 402.6 _ 852 13 79 Kassel D 341.739 396.5 862 14 80 Halle ............... an der -. . -. Saale .... D .. 338.835 - ... 2328 1.455 9 81 Palma deMallorca . E 337.237.. 262.8 1.283 2 82 Valladolid E 334.861 -. -- 226,6 1.478 2 83 Taranto I 334.704 - -. -- 541.1 619 14 .. 84 Kiel D 327.650 243,2 1.347 13 -85.-W F 325W 1.178 31! 86 Oviedo ......E......E 322_.P68 !u,.? -.. 484 ...... 4. 87 Clmont-Ferrand F 316.042 317.8 994 30 88 Magdeburg D 314.950 343.6 917 8 E 89..ACo!lL -- 3 .. 1.476--5 90 Cagbj 1310.348.-.374.5829 7' 91 Rennes . 5 .5.555... 3P.8:936 2863. 1.077 17 D Siege? 303_.Os3 ....s3-s3.s3 _6%L _463636363.6363Z?. 93 Colchester UK 289.100 671,O 431 -- 2 94 Osnabrlck -- D .-!.13 ?. 95 CBdiz E ?&2&37 .?&?JLLL-L!E' -_o_o~._o..... -3 96 Arhus . .- .- - ... DK 282.137 .-..-.-@!L& 602 a_?..a_?..a_?. 1. 97 . Malmi, S 2@%?3? zL8 !2~~~o..oo..o.oooo.oo~ . 98 Graz A 277704.._ 217,8 1.274 11 99 Messina . 273.288-..-2~,6~85-- I 3 100 Tours F -- 27O:7!?? 13?L.-._1L!3% I3. 101 Lübeck 0265.610 317,6336-? 6 102 MBnster D 265J.3I! 328 876.- L 103 Mulhouse F z_6_4:&!4 26_84 8_87777777 27 104 Kingston upon Hull UK 263.900 71,5 3.691 1 105 Ulm 2 -_-- 2S2.380 @?L!.. 621 14 E .1OG.Tanagona z.5&830 2t?L ........ 1>2!3 .-- ....... 8. J_OL._~!Y~P~~.. UK.-255,000 ?9,7--.2..!_98. 1 108 - .- -. Orkans - -. F .. ...... ..... .?.?.?.26.?-.~.~-.-L9%9 1...?88 15 .......... 109 Caen F 25L.W ?A?,] - 40 Total Aglomeracions Extenses 192.045.950 191.964.4 1.000 5.787 Order Name Country Population Area Oensity Number of km' inh/kmt municipalltias Ordre Nom Pays Population Suriace Densit6 Nombre Les Aglomeracions Extenses Las Aglorneraciones htensas htensive Agglomerations Les Agglornérations Extensives Les Aglomeracions Metropolitanes Las Aglomeraciones Metropolitanas Metropolitan Agglomerations Les Agglomérations Métropolitaines "'j 1.3 Les Aglomeracions Metropolitanes Las Aglomeraciones Metropolitanas Metropolitan Agglomerations Les Agglornérations Métropolitaines Els espais intensament metropolitans Les 109 Aglomeracions Extenses que s'han obtingut delimiten els grans espais urbanitzats europeus, formats, d'acord amb els estandards adoptats, per municipis contigus amb una densitat bruta de població de 250 o més hab.lkm2 i que constitueixen conjunts amb una població de 250.000 habitants o més. Més enlla d'aquests trets definitoris comuns, les Aglomeracions Extenses presenten una gran diversitat d'estructures i d'intensitats urbanes, tant si es comparen les unes amb les altres com a I'interior de cadascuna d'elles. EI següent -i definitiupas del procés tracta, doncs, d'identificar els espais més intensament metropolitans, caracteritzats per: mL'existencia d'una ciutat amb un important potencial demografic i economic, i sovint també de gran tradició i pes historic, cultural i social, que constitueix el node o pol principal entorn del qual s'organitzen els espais i les xarxes urbanes. HL'extensiÓ de la urbanització, al voltant d'aquest pol, formant amplis conjunts de ciutats i pobles estretament relacionats amb la ciutat central per vincles físics, economics i funcionals, i que operen com a unitats urbanes integrades. Aquests conjunts, que conformen els "nuclis durs" de les Aglomeracions Extenses, són els que s'han denominat Aglomeracions Metropolitanes. D'acord amb aixo, s'han establert els següents criteris per a la delimitació de les Aglomeracions Metropolitanes: .La Ciutat Central ha de tenir una població igual o superior als 100.000 habitants i una densitat de població igual o superior als 1.500 hab.lkm2. .L'Aglomeració Metropolitana (inclosa la Ciutat Central) ha de reunir 250.000 o més habitants i mantenir com a mitjana una densitat de població igual o superior als 1 S00 hab.lkm2. Aquests parametres pretenen garantir que els espais identificats com a Aglomeració Metropolitana disposin d'una capitalitat prou potent demograficament i, alhora, que siguin prou "intensament urbans" (densitat alta) com per rebre la qualificació de "metropolitans". En aquest sentit, el llindar de densitat igual o superior a 1 S00 hab.lkm2 que s'ha establert (per a la Ciutat Central individualment i per a I'Aglomeració Metropolitana com a conjunt) representa el 50% més de la densitat mitjana que tenen les Aglomeracions Extenses (1 .O00 hab.lkm2). EI procés iteratiu d'agrupació de municipis a partir de la Ciutat Central, aixi com els criteris aplicats per al "tancament" de les Aglomeracions Metropolitanes, s'expliquen amb més detall a I'apartat Metodologia de Treball. L'aplicació de la metodologia esmentada a la base topografica i numQica de les 109 Aglomeracions Extenses definides en el pas anterior porta a la identificació de 88 Aglomeracions Metropolitanes (AM). Poden distingir-se tres tipus de situacions: .Aglomeracions Extenses a I'interior de les quals apareix més d'una Aglomeració Metropolitana. És el cas de les "macroaglomeracions" de Colonia (9 AM), Birmingham (4 AM) i Frankfurt (5 AM), aixi com de Glasgow (2 AM) i Marsella (2 AM). Aglomeración Extensa Población Aglo. Metropolitana Población Kiiln 37.214.597 Koln 10.336.511 Amsterdam-Rotterdam 6.219.212 Bruxelles-Antwerpen 2.830.590 Lille 2.246.619 Hannover 727.590 Aachen 645.702 Liege 434.640 Eindhoven 304.424 Charleroi 289.981 ..................... - Birrningham 16.327.400 Liverpool-Manchester 6.843.700 Birmingham 3.753.500 Nottingham 1.059.200 253.200 .......................................... _. ...... Stoke~?:Tre!!! ........................ Frankfurt arn Main 10.756.685 Frankfurt arn Main 2.151.809 Stuttgart 1.573.303 Mannheim 875.478 Strasbourg 507.070 Karlsruhe 288.943 ................................................................ -. .................................................................. Glasgow 2.640.840 Glasgow 611.660 450.000 .......... ._ ... .- ... ._ ...... -.Edi?burgh~ ................. ............ Marseille 1.939.885 Marseille 1.197.623 Toulon 420.603 Extensive As~lorneration Population Metropolitan Agglo. Population Agglomération Extensive Population Agglo. Métropolitaine Population .Aglomeracions Extenses en les quals apareix una sola AM, que pot comprendre-la íntegrament (13 casos) o ser d'extensió inferior (53 casos). Entre aquestes darreres hi ha el cas particular de I'Aglomeració Extensa de Venecia que no genera una Aglomeració Metropolitana entorn d'aquesta ciutat, ja que la seva densitat (642 hab.lkm2) no li permet constituir-se en Ciutat Central d'AM. Pero sí que la genera entorn de Padua, que reuneix les condicions. L'AM de Padua no inclou Venecia ni el seu entorn immediat. .Aglomeracions Extenses que no arriben a formar cap AM al seu interior, ja sigui perque no s'assoleixen els mínims de població establerts (10 casos) o perque no disposen de cap ciutat que reuneixi les condicions de densitat exigides a les Ciutats Centrals (28 casos), tal com es detalla en les taules adjuntes. q En les taules i grafics de les pagines següents hi figuren les 88 Aglomeracions Metropolitanes resultants, ordenades pel seu nombre d'habitants, i el país al qual pertanyen. Complementariament, a I'Annex, es troba el llistat de totes les ciutats estudiades amb una població major de 100.000 habitants, amb indicació dels nivells territorials superiors en els quals s'inscriuen o dels motius pels quals no ho fan. Finalment cal recordar que, com ja s'ha indicat anteriorment, els municipis que no assoleixen la densitat de població de 250 hab.lkm2 queden exclosos dels processos de delimitació ja des de la primera etapa (identificació dels Municipis Urbans), motiu pel qual no intervenen en les posteriors delimitacions d'Aglomeracions Extenses i d'Aglomeracions Metropolitanes. Aixo provoca I'aparició, a I'interior d'algunes d'aquestes aglomeracions, de "forats" que corresponen a un o varis "municipis no urbans". En aquests casos, i ates que la seva possible "repesca" per ser finalment integrats en la corresponent aglomeració ofereix una casuística forca mes complexa del que pot semblar (en funció del nombre, I'extensió i la posició dels municipis afectats), s'ha optat per no incorporar-los, en benefici de la simplicitat del metode. A€ que no formen AM perque no assoleixen els 250.000 hab. (1 0) Agiomeración Extensa Población AE Población AM Cádiz ~. 282.637 -. . . 227.143 208.329 caen. . . - . ~~. ---- .......... . ... - ~ . 25.!??. ~~ - ~- ~ Kassel ---- . ........... .. . 341.739 ~... . ~ 230.619 264.814 209.616 Mulhouse .. -_ .~ ~... ~ !!!!Bans .... - . - .. . ... ... 252.265 . . 24OIO46.. Tar!agona.-~ . ~ ~ ............... ~.~ 258.830 . ............... ~. ... . ....... 214.327 ~-~ -.--- Tours 270.742 245.105 Extensive Agdomeration EA Population MA Population Agglomération Extensive Population AE Population AM A€ que no formen AM perque la ciutat central no assoleix la densitat de 1 S00 hab./km2 (28) Orden Nombre Población Población Densidad 51 AllcantelAlacant 660.491 272.432 1.357 96 Arhus _ -- 282.137 282.137 602 66 Bragryhweig -_ --- -- 435.611 _248.944- - -_ 1.296 41 Chemnitz _ 820.107___ - 259.126 1.475 93 Colchester 289 100 156.600 469 60 Enschede 489965 141.832 1.051 73 Fre~burg lm B. 377.584 200 519 1.310 59 _ F~dnchschafen 5j0.792 56884 814 71 ---Gli6~ - --- 389.179 55.491 14662 55 Goteborg 552.526 454.016 1012 44 Lecce 743.217 99 372 417 101 Lubeck --_ 265.610 - 215.376 _ 1 006 88 Magdeburg 314.950 245 509 1.273 40 Málaga- -- - - - 895.796-- -- 528.079_1.339 99 Messina 273.288. 262.172 1.241 46 Milton Keynes 734.300 200 100 649 43 Modena 814.448 -- 175.013 958 102 Munster 265.138 _ 265.138 87_6_ 65 Murc~a 438.625 349.040 - 394 -94 - Osnabrlck - 284.955 166.653 1,39_1 86 Ov~edo 322 068 199.549 1.069 32 RI~I~I 1.080.282 130.074 966 30 Saa&rucken 1.154.168 186.402 1.116 68 Sta. Cruz de Tener~fe 423.668 211.930 1.407 92 S~egen 303.083_ 110.847 966 83 Taranto 334.704 210.536 968 105 Ulm 263 580 115.628 974 52 Zara~oza 612.855 603.367 568 Extenslve Agglomeration Central Clty Order Name Populatron Populat~on Dens~ty Agglomération Extensive Ville Centrale Ordre Nom Population Population Densité 1.4 Comparació amb els resultats d'altres estudis Comparación con 10s resultados de otros estudios Comparison with the results of other studies Comparaison avec les résultats d'autres études Comparacions amb estudis basats en criteris físics La comparació dels resultats amb els d'altres estudis s'ha fet, de manem general, amb els que cobrien un espectre prou ampli pel que fa al nombre d'aglomeracions europees considerades i que, alhora, oferien dades prou actualitzades. En concret, s'han utilitzat el de NUREC (1994), el de NNUU (1996) i el de Urban Audit (2000), dels quals es dóna la referencia bibliografica a I'apartat Fonts. Els tres estudis esmentats basen les seves delimitacions en criteris físics. EI de NUREC ho fa a partir $e la identificació de continus urbans supramunicipals, detectats mitjancant cartografia o fotografies aeries d'escales detallades, i estableix un seguit de criteris i parametres per a la determinació dels punts de ruptura de les continui'tats urbanes (espais oberts de més de 500 metres i més de 25 ha o amb expressa funció de separació, discontinui'tats edificatories de més de 200 metres, etc.). Aquest treball, molt valuós, presenta alguns resultats discutibles, com la delimitació de I'aglomeració de Brussel. les (massa gran, amb 7 milions d'habitants) o la de Barcelona (massa petita, en resultar fragmentada en 4), entre d'altres. €I de NNUU, si més no en la versió que ha pogut ser consultada, formula una definició més generica d'aglomeració com "la població inclosa en un ambit de territoris contigus habitats a nivells urbans de densitat residencial". Finalment, el Urban Audit facilita informació per a 58 ciutats europees i, en 27 d'elles, també per a les seves conurbacions, denominades Unitats Territorials Extenses (WTU). Aquestes es defineixen per criteris administratius o a partir de la densitat de població (municipis contigus amb densitat superior a 500 hab.lkm2), amb el complement, en alguns casos, d'altres criteris fisics, com certs llindars de discontinui'tat urbana. Com es pot apreciar en la taula de les pagines següents, les disparitats entre tots aquests estudis afecten principalment a la consideració conjunta o separada d'algunes aglomeracions, especialment en zones de gran concentració urbana amb diverses ciutats grans i properes. Aixi, el present treball GAM€ identifica com a conjunts integrats el Rin-Rur alemany (Colonia), el Randstad (Amsterdam-Rotterdam) o Liverpool-Manchester-Leeds, que als estudis de referencia, amb variants entre ells, apareixen separats en diverses polaritats. Segurament cal concloure que ambdues visions -la més fragmentada i la més integradasón valides i no contradictories, en la mesura que responen a diferents nivells d'expressió de les realitats urbanes: el més ampli, de les grans constel-lacions metropolitanes i el més restringit, de les arees diferenciables al seu interior. En qualsevol cas, cal remarcar que les delimitacions segons criteris funcionals (que s'examinen en I'apartat següent) tendeixen a identificar com a conjunts unificats aquestes zones multipolars, tal com ho fa el GAME. A banda d'aquesta qüestió, les diferencies en les xifres de població de la resta d'aglomeracions no són, en general, gaire grans, si bé les del present treball resulten normalment una mica més altes. Aixo és especialment evident en les zones on els termes municipals són molt petits, en les quals s'assoleixen facilment densitats municipals altes que, en raó de la metodologia utilitzada, poden provocar delimitacions metropolitanes considerablement extenses. Mila i Napols en són els principals exemples. Malgrat aquests casos particulars, els parametres establerts resulten adequats per a la gran majoria d'aglomeracions. Comparacions amb estudis basats en criteris funcionals La interessant qüestió de si les metodologies basades en criteris funcionals ofereririen resultats gaire diferents dels obtinguts en el present treball no ha pogut ser examinada amb caracter general. Pero sí que ha pogut fer-se de manera parcial, a partir de dos estudis que tracten un nombre redui't d'aglomeracions: GEMACA, per a 7 aglomeracions del nord-oest d'Europa, i CSPV, per a 6 aglomeracions d'Espanya (vegeu referencies a I'apartat Fonts). La principal conclusió que es despren d'aquestes comparacions és que la delimitació segons criteris de densitat del present estudi GAM€ resulta territorialment molt més restringida que les funcionals, tant en nombre de municipis com en superfície. En canvi, la població i I'activitat economica (llocs de treball localitzats) assoleixen valors en general també una mica inferiors pero notablement propers als dels ambits funcionals. Aixi, pel que fa a les aglomeracions del nord-oest d'Europa (vegeu taula i grafic), nomes en el cas de Frankfurt (RinMain) la població de la nostra delimitació segons densitats queda molt allunyada de la funcional (55 respecte IOO), mentre que en tota la resta les diferencies són forca redui'- des, especialment en les aglomeracions més grans. Cal tenir en compte, a més, que el llindar de commutings considerat en I'estudi GEMACA és relativament baix (10%), de manera que els ambits que en resulten són més extensos i poblats que els que s'obtindrien amb el llindar més habitual del 15 %. Altres coincidencies importants que cal destacar són, d'una banda, la identificació com a unitats integrades de les aglomeracions multipolars de Colonia (Rin- Ruhr) i d'Amsterdam-Rotterdam (Randstad) i, d'altra banda, la identificació de les de Brussel. les i Lille com a unitats separades (a diferencia del NUREC). Pel que fa a les aglomeracions d'Espanya (vegeu taula i grafic), es confirmen les mateixes conclusions, en aquest cas amb una correspondencia encara una mica més alta en les xifres de població, segurament deguda (a banda d'altres particularitats metodologiques) al fet que el Ilindar,de commutings en la delimitació funcional del CPSV és del 15 %, tot i que la seva aplicació iterativa també fa créixer I'extensió de les aglomeracions detectades. Conclusions En resum, les delimitacions obtingudes són en general una mica més grans que les que resulten d'altres treballs basats en criteris físics, i una mica més petites que les derivades de criteris funcionals. Pel que fa a aquestes darreres, es constata que les diferencies no són molt substancials en els parametres més rellevants des del punt de vista economic i social (població i llocs de treball), mentre que, en canvi, la nostra delimitació territorial (superficie i nombre de municipis) esdevé gairabé sempre sensiblement més redui'cfa. Les delimitacions basades en la densitat, doncs, reflectirien prou adequadament el pes de les diferents aglomeracions i la seva posició relativa en el conjunt europeu, sense que la possible major extensió territorial d'algunes d'aquestes que detecten els criteris funcionals afecti de manera significativa aquells resultats. Finalment, cal admetre que la metodologia seguida pot ser qüestionada per la utilització d'indicadors i parametres molt elementals o pel fet que les delimitacions es basin en la simple contigui'tat geometrica dels termes municipals, sense incorporar consideracions geografiques o urbanístiques més acurades. Els possibles inconvenients d'aquestes simplificacions queden compensats, en la nostra opinió, pels avantatges d'exhaustivitat, facilitat d'actualització de les dades i automatització dels procediments. Alhora, la total homogenei'tat i senzillesa del metode permet evitar -a diferencia del que passa amb d'altres estudis, com per exemple el de NURECla consideració de casuistiques molt complexes i dificils d'estandaritzar completament, motiu pel qual sovint acaben deixant massa espai per a la interpretació subjectiva en la seva aplicació concreta a cadascun dels casos, amb les consegüents repercussions sobre la comparabilitat general. Comparació amb d'altres estudis Comparación con otros estudios lrdre I GAME Població I NUREC Població 1 NNUU PoBlac Urban uud~t Poblar - on 1 London 12653.500 Greater LondowWycombe 9.619.700 London 7.600.000 Southend-on-SdBasildon 427.600 BrightonNorthing 367.400 Luton/South Bedfordshire 274.100 RochesterIGillingham 235.300 Chelmsford 150.000 - Maidstone 133.200 2 K6ln 10.336.511 Rhein-Ruhr Agglomeration 8.978.503 Kirln 3.000.000 K61n01 1.014.910 Hamm 171.170 Essen 6.500.000 Essen1I1 612.690 IselhornlHemer 131.553 Diisseldorf 3.100.000 LiidenscheidlAltema 97.833 9.970.315 Paris 9.298.227 Paris 9.600.000 3 Paris - Melun 107.250 4 Liverpool-Manchester 6.843.700 Liverpoolhianchester 3.901.600 Manchester 2.200.000 ManchesteP 2.571.849 Liverpoolol 1.413.441 LeedslBradford 1.984.700 Leeds 1.400.000 Leeds1I1 727.476 - Bradfordl" 482.859 5 Amsterdam-Rotterdam 6.219.212 Amsterdam, Zaanstad 1.105.391 Amsterdam 1.100.000 Amsterdamlll 718.119 Rotterdam, S'Gravenhage 4.572.279 Rotterdam 1.100.000 Rotterdamm 1.147.922 - AlkmaarIHeiloo 116.913 6 Milano 6.114.556 Milanohionza ,. 1.911.334 Milano 4.200.000 Milanom 3.540.060 Busto ArsiziolLegnano 280.899 Brescia 200.722 Bergamoiiorre Baldone 123.150 - Novara 102.473 7 Madrid 4.747.548 Madrid, Coslada 3.158.036 Madrid 4.100.000 MadridD1 4.404.398 LeganBsIGetafe 310.779 FuenlabraddParla 222.459 Alcald de Henares 159.355 Alcorcón 139.622 - AlcobendaslS.SebastiBn de los Reyes 132.432 8 Napoli 4.573.499 NapoliRortici 1.245.462 Napoli 3.000.000 Napoli" 2.909.244 Torre del GrecoICastellammare 324.858 CasoridAfragola 199.814 Salerno 153.436 Frattamaggiore/Sant'Antimo 145.101 Nocera InferioreRagani 112.374 - Caserta/S.Nicola la Strada 101.646 9 Barcelona 4.103.470 BarcelondCHospitalet de LI. 2.585.722 Barcelona 2.800.000 Barcelonao1 2.904.941 Sabadell/Cerdanyola del Vallis 350.623 Terrassa 158.063 Mataró 101.510 10 Berlin - 3.995.074 BerlinRotsdam 3.750.845 Berlin 3.300.000 Berlin1l1 3.425.759 11 Birmingham 3.753.500 BirmtnghamIDudley 2.296.600 Birmingham 2.300.000 BirminghamB1 2.630.642 - ConventrylNuneatonlBedworh 501.400 12 Roma - 3.330.298 RomalCitta del Vaticano 2.694.122 Roma 2.700.000 Roma1I1 2.801.389 13 Bruxelles-Antwerpen 2.830.590 AntwerpenlGent 7.065.809 Bruxelles 1.100.000 Bruxellesl'l 950.597 - Antwerpen1I' 455.862 14 Lisboa - 2.276.890 LisboaRoures 1.686.798 Lisboa 1.900.000 Lisboak3I 1.611.598 15 Lille - 2.246.619 (inclosa a AntwerpenWent) LilleQ1 1.067.761 16 Hamburg - 2.213.649 Hamburg/Norderstedt 2.077.770 Hambur~ 2.600.000 Hamburglll 1.707.247 17 Frankfurt am Main 2.151.809 Frankfurüoffenbach am Main 1.185.271 Frankfurt 3.600.000 Frankfurta' 2.470.215 DarmstadtlPfungstadt 197.888 - Bad Hamburg/Oberursel 98.672 18 Wien - 1.898.091 Wien 2.100.000 Wien1'I 1.616.240 19 München - 1.804.920 MOnchenlOachau 1.370.554 München 2.300.000 MÜnchen1'l 1.321.557 20 Torino - 1.679.883 TorinoIMoncalieri 1.064.417 Torino 1.300.000 Torinofll 919.602 21 Stuttgart 1.573.303 StuttgarüEsslingen am Neckar 1.079.397 Stuttgart 260.000 StuttgarP1 866.631 - SindelfingenlB6blingen 116.264 22 Sunderland 1.507.000 Sunderland 286.800 Newcastle upon TynelGateshead 800.200 23 Valencia - 1.496.098 Valinciaiiorrent 1.179.275 Valbnciam 1.344.436 24 KBbenhavn - 1.349.755 K$benhavn/Frederiksberpl 1.316.913 KBbenhavn 1.300.000 KglbenhavnIn 1.172.884 25 Lyon 1.320.801 Lyon 1.306.695 Lyon 1.300.000 Lyonw 1.134.693 26 Stockholm 1.271.257 Stockholm 1.600.000 St~ckholm'~ 1.197.713 27 Marseille - 1.197.623 Marseille 1.253.025 Marseille 1.200.000 Marseiliem 962.634 Order CAME - Population NUREC Population NNUU Population Urban Audit Population Ordre BAME Population NUREC Population NNUU Population Urban Audit Popuiation - (1) Població de la ciutat. (2) Població de la conurbació. (3) Poblacid de la WiU (W~de Terr~torial Unit). Comparison with other research Comparaison avec d'autres mcherches Ire 1 GAME Població 1 NUREC Població 1 NNUU Població 1 Urban A Poblacii m- - . "W."".",. ".""S. """.. 1 . ""."".",I 28 Parto-Vila Nova de Gaia 1.123.480 PortoNila Nwa de Gaia - 1.169.210 PortP 1.113.112 29 Nottingham - 1.059.200 Nottingham/Ambey Valley 782.300 Derby 214.000 30 Sevilla - 1.006.547 Sevilla 704.818 Sevilla" 983.662 31 Palermo - 934.647 Palermo 697.162 Palermonl 740.940 32 Bilbao - 910.543 BilbaoIBarakaldo 899.287 33 Niirnberg 903.544 NürnberglFürth 707.261 Nürnberg 1.200.000 - ErlangenIUttenreuth 109.095 34 Dublin - 890.581 Dublinm 1.058.264 35 Nice - 880.132 Nice 950.742 Nicen1 342.766 36 Mannheim 875.478 MannheimlLudwigshafen 608.785 Mannheim 1.600.000 - He~delberglLeimen 189.346 37 Genova - 827.553 Genova/Sant'Olcese 689.283 Genovaun 653.529 38 Southampton - 817.100 Southampton/Portsmouth 759.800 39 Firenze 788.962 FirenzeISesto Fiorentino 464.271 Firenze1I1 380.05% - Prato 165.364 40 Helsinki - 730.371 Helsinki 1.100.000 HelsinkiR1 905.555 41 Hannover 727.590 HannoverIGarbsen 687.760 Hannover 1.300.000 42 Catania - 702.132 CataniaIAci Castello 358.352 43 Toulouse - 668.888 Toulouse 664.245 - Toulousew 495.431 44 Dresden - 662.160 DresdenPirna 687.337 Dresdentll 456.102 45 Aachen 645.702 AachenIMaastricht 935.449 Aachen 1.000.000 46 Bordeaux - 638.519 Bordeaux 708.487 Bordeaup 658.738 47 Bremen - 624.926 Bremen/Delmenhorst 786.669 48 Glasgow - 611.660 Glasgow City/Renfrew 1.416.675 Glasgofl 2.266.564 49 Leipzig - 541.100 LeipziglMarkkleeberg 600.964 Leipzig('l 457.173 50 Las Palmas de Gran Canaria 525.437 Las Palmas de Gran Canarialielde - 531.975 51 Strasbourg - 507.070 Strasbourg 413.225 Strasbourp 422.849 52 Nantes - 491.662 Nantes 496.078 Nantesw 546.000 53 Bologna - 490.679 Bologna 404.322 54 Bari - 480.986 Bari 341.273 Bari1I' 353.417 55 Edinburgh - 450.000 Edinburgh City 421.213 Edinburghtu 450.200 56 Rouen - 441.718 Rouen 449.061 57 Grenoble - 436.937 Grenoble 452.230 58 Belfast - 435.000 BelfasüNewtownabbey 554.994 59 Libge - 434.640 li8gelSeraing 696.585 60 Toulon - 420.603 Toulon 501.580 61 Bristol 400.700 BristolIKingswood 457.400 62 Donostia-San Sebastien 355.117 Donostia-San Sebastihflentería - 266.798 63 Bournemouth - 346.200 Bournemouth/Poole 403.000 64 Granada - 343.027 GranadaIMaracena 306.316 65 Halle an der Saale - 334.706 Halle/Holleben 313.330 66 Montpellier - 330.247 Montpellier 273.621 67 Padova 327.617 PadovaNigonza 245.236 68 Vigo - 327.300 VigoRedondela 357.466 69 Metz - 322.170 Metz 304.120 70 Valladolid - 319.946 Valladolid 330.700 71 Palma de Mallorca - 319.181 Palma de Mallorca 296.754 72 Augsburg - 318.443 Augsburp;/Friedberg 335.436 73 Cardiff 318.300 Cardiff 272.600 CardiiP 318.282 74 Kiel - 312.958 KielIKmnshanen 293.338 75 Eindhoven - 304.424 Eindhoven/Helmond 469.758 76 A Coruiia 293.933 A CoruiiaIOleiros 280.064 77 Charleroi - 289.981 CharleroiILa Louvihre 594.950 78 Karlsruhe - 288.943 KarIsruhelRheinstetten 311.528 79 Nancy - 280.744 Nancy 276.409 80 Kingston upon Hull 263.900 Kingston upon Hull 242.200 81 Malm6 262.676 82 Rennes - 262.468 Rennes 233.810 83 Graz - 261.947 Graf" 240.179 84 Saint-ttienne - 255.319 ~aint-Bienne 322.382 85 Plymouth - 255.000 Plymouth 238.800 86 Stoke-on-Trent - 253.200 Stoke-on-TrentNewcastle-under-Lyme 362.200 87 iinz - 251.891 88 Pescara 250.929 Pescara . - 121.367 -- - Order GAME - Population NUREC Population NNUU Population Urban Audit Population Ordre &AME Population NUREC Population NNUU Population Urban Audit Population - Comparació amb els resultats d'estudis realitzats amb criteris funcionals Comparación con 10s resultados de estudios realizados con criterios funcionales Comparison with the results of other research carried out with functional critpiq-. .:i. ,Z Comparaison avec les résultats de recherches avec des criteres fonctionnels .','..,;.j . ; ,;' GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA GAME Rhein-Ruhr (Koln) ................. 150 89 ... 11.536 6.880 11.689 . 10.337 1.013 ............ - -. -. .- -. 1.502 4.841 -. -. 19.681 9.970 580 3.202 5.312 .......................... 3 .. .. ................. .... !_!.?L8 . ...... London ................. 80 ......................................... 50 10.390 832 ............... 11.393 12.654 1.097 .... 1.510 5.279 Randstad --- 180 139 5.973 4435 ........ 6.702 6.219 1.122 . -- 1.504 2.912 Barcelona (*) .......... 131 - 93 - 2.634 1.576 4.090 4.103 1.553-2.604 --1.524 1.464 I1 Rhein-Main (Frankfurt) ................. 175 _. ............. 39 7.411 .. ............... 1.426 3.918 2.152 ................ 528 __ 1.509 1.818 ......... 177 79 6.757 1.881 3.403 2.831 504 1.505 1.410 B!uxe!le~ - .................. . ........... .... ....... - ................. Lille 224 163 2.291 1.497 1.812 2.247 791 1.501 678 Municipalities Area (km2) Population (th0.inhab.J "8 Density (inNkm2) I@@: GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA GAM GEMACA GAME 4f%&4 Villes Surface (km3 Population (millers hab.) ('I Densite (habJkm2) Postes d'emploi GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA GAME GEMACA: dades de 1990-1991. GAME: dades de diversos anys compresos entre 1996 i 1999, segons pabos. El present estudi GAME no inclou la variable "Llocs de treball" amb carbcter general, encara que sí que es troba disponible per a Barcelona. (*) Dades de Barcelona no incloses en I'estudi GEMACA i elaborades pel Gabinet Thic de Programació de I'Ajuntament de Barcelona (1997) seguint la metodologia original. Aglomeracions d'bpanya . Aglomeraciones de España . Spanish agglomerations . Ah .... I Municipios Superficie (km2j Población ''I Densidad (hab/km2) Puestos de trabajo CPSV GAME CPSV GAME CPSV GAME CPSV GAME CPSV GAME Madrid 167 34 7.392 2.021 5.010.747 4.747.548 678 4.757 1.598.427 .. _ Barcelona __ 217 93 .--- ____ 4.592 - ......... 1.576 _________ 4.348.272 4.103.470 947 15.332 1.560.393 1.464.185 86 56 2.831 951 1.467.941 1.496.098 519 5.493 451.623 valeci rl ~...........~~..~...-..ccccccc.ccccccc. .............. .............. Sevilla 56 16 - 6.672 579 . 1.345.413 . 1.006.547 202 4.968 322.852 Bilbao 77 ..___ 25 1.780 362 1.034.521 910.543 581 8.680 326.501 MBlaga (*) 26 11 1.654 1.055 715.252 895.796 432 849 167.385 Municiualities Area (km2) Population Density (inh./kd lobs CPSV G AME CPSV GAME CPSV GAME CPSV GAME CPW GAME Villes Surface (kmz) Population Densite (hab.ikm2) Postes d'emploi CPSV GAME CPSV GAME CPSV GAME CPSV GAME CPSV GAME - CPSV: dades de 1996. GAME: dades de 1998. El present estudi GAME no inclou la variable "Llocs de treball" amb caracter general, encara que sí que es troba disponible per a Barcelona. (*) Dades GAME referides a I'Aglomeració Extensa, ja que Mblaga no forma Aglomeracib Metropolitana. Comparació de les delimitacions GAM€ i GEMACA. Aglomeracions d'E.urupd Comparacibn de las delimitaciones GAME y GEMACA. Aglomeraciones de Europa Comparison between GAME and GEMACA delimitations. European agglornerations Comparaison des délimitations GAME et GEMACA. Agglomérations européennes --. I Població Comparació de les delimitacions GAM€ i CPSV. Aglomeracions d'Espanya Comparación de las delimitaciones GAM€ y CPSV. Aglomeraciones de Espaíía Comparison between GAME and CPSV delimitations. Spanish agglamerations Cornparaison des délimitations GAME et CPSV. Agglornérations espagnoles Madrid Barcelona ' Valbncia Sev~lla Bilbao -. . 7 Nombre de municipis Superflcie p oblació 1 .S Les Aglomeracions Metropolitanes i les regions europees Las Aglorneraciones Metropolitanas y las regions europeas Metropolitan Agglomerations and european regions Les Agglomérations Métropolitaines et les rtgions européennnes Per tal de complementar la informació subministrada, s'ha sobreposat I'estructura regional europea a les aglomeracions metropolitanes obtingudes en el present estudi. La classificació regional utilitzada és la Nomenclatura d'unitats Territorials Estadístiques, conegudes habitualment per la seva abreviatura francesa, NUTS. Aquesta classificació va ser definida per Eurostat a partir de les disposicions institucionals existents a cada Estat membre i d'acord amb les autoritats nacionals. En aquest apartat el terme "regió" fa referencia al nivell NUTS-2 amb 206 unitats al conjunt de la Unió Europea. NUTS-2 és el nivell més baix de desagregació geografica pel qual es pot trobar una gran varietat de dades estadístiques homogenies. També és el nivell per a I'assignació o no de I'estatus de regió dels Objectius 1 i 6 i, per tant, de les ajudes dels Fons Estructurals de la Unió Europea. Tal com es pot observar en el mapa de gran format (que es distrubueix separadament), en la majoria dels casos les aglomeracions metropolitanes es constitueixen al voltant de la ciutat principal i10 capital de la regió i queden circumscrites als límits regionals. Pero en certes zones molt densament poblades, com succeeix sobretot al Regne Unit i a I'Europa central, hi ha Aglomeracions Metropolitanes que s'estenen a d'altres regions properes i, fins i tot, algunes de supraestatals, com les de Lille, Aachen, Strasbourg i Donostia-San Sebastián. A continuació es detallen les Aglomeracions Metropolitanes i les regions NUTS-2 a les quals pertanyen. Les Aglomeracions Metropolitanes i les regions europees NUTS-2 Las Aglorneraciones Metropolitanas y las regions europeas NUTS-2 Metropolitan Agglomerations and NUTS-2 European regions Les Agglornérations Métropolitaines et les régions européennes NUTS-2 Orden Aglomeración Población Código NUTS-2 Región NUTS-2 Población NUTS-2 Población NUTS-2 Metropolitana incluida en GAME 1 London 12.653.500 UK55 Greater London 7.122.100 7.122.100 UK57 Kent 1.566.200 662.800 UK56 Hampshire, lsle of Wight 1.762.600 171.500 UK54 Essex 1.595.500 1.054.600 UK53 Surrey, East-West-Sussex 2.544.400 1.671.200 UK52 Berkshire, Buckinghamshire, Oxfordshire 2.085.800 974.100 UK51 Bedfordshire, Hertfordshire 1.577.100 997.200 2 Koln 10.336.511 DEA2 Koln 4.235.903 2.201.102 DEA1 Diisseldorf 5.284.861 4.630.697 DEA3 Münster 2.595.115 953.015 DEA5 Arnsber~ 3.822.701 2.551.697 3 Paris 9.970.315 FR 1 ?le de France 10.951.742 9.959.088 FR22 Picardie 1.857.834 11.227 4 Liverpool - Manchester 6.843.700 UK82 Greater Manchester 2.572.000 2.572.000 UK24 West Yorkshire 2.110.200 1.917.400 UK84 Merseyside 1.413.500 1.413.500 UK83 Lancashire 1.425.300 548.600 UK81 Cheshire 982.100 392.200 Order Metropolitan Population NUTS-2 code NUTS-2 region NUTS-2 population Population Agglomeration included in NUTS-2 Ordre Annlomération Pooulation Code NUTS-2 Rénion NUTS-2 Pooulation NUTS-2 Pooulation - Métrooolitaine Ordre Aglomeració Població Codi NUT-2 Regió NUT-2 Població NUT-2 Població NUT-2 Mptrnnnlitana inclnsa a F"" 11s-2 Metropolitana incluida en GAME Amsterdam - Rotterdam NL32 Noord Holland 2.468.432 2.086.465 NL31 Utrecht 1.070.585 892.701 NL33 Zuid Holland 3.296.356 3.067.571 NL22 Gelderland 1.876.299 59.771 NL23 Flevoland 272.843 112.704 6 Milano 6.114.556 IT2 Lombardia 8.988.964 5.989.969 lTll Piemonte 4.290.659 124.587 7 Madrid 4.747.548 ES3 Madrid 5.091.336 4.747.548 8 Napoli 4.573.499 IT8 Campania 5.778.230 4.573.499 9 Barcelona 4.103.470 ES51 Catalunya 6.146.269 4.103.470 10 Berlin 3.995.074 DE3 'Berlin 3.425.759 3.425.759 DE4 Brandenburg 2.554.960 569.315 11 Birmingham 3.753.500 UK73 West Midlands (County) 2.630.700 2.630.700 UK32 Leicestershire, Northamptonshire 1.539.500 531.500 UK72 Shropshire, Staffordshire 1.484.800 91.000 UK71 Hereford & Worcester, Warwickshire 1.205.400 500.300 12 Roma 3.330.298 IT6 Lazio 5.233.642 3.330.298 13 Bruxelles-Antwerpen 2.830.5gO BE1 Reg. Bruxelles-Cap 950.597 950.597 BE21 Antwerpen 1.635.640 910.320 BE31 Brabant Wallonie 341.565 84.225 BE23 Oost-Vlaanderen 1.354.737 499.780 BE24 Vlaanderen Brabant 1.004.692 385.668 14 Lisboa 2.276.890 PT13 Lisboa e vale do Tejo 3.326.460 2.276.890 15 Lille 2.246.619 FR3 Nord-Pas-de-Calais 3.996.388 1.877.647 BE25 West-Vlaanderen 1.123.786 316.208 BE32 Hainaut 1.284.347 52.764 16 Hamburg 2.213.649 DE6 Hamburg 1.704.731 1.704.731 DEF Schleswig-Holstein 2.706.073 448.803 DE93 LCineburg 1.632.400 60.115 17 Frankfurt am Main 2.151.809 DE71 Darmstadt 3.697.606 1.957.112 DEB3 Rheinhessen-Pfalz 2.000.887 194.697 18 Wien 1.898.091 AT13 Wien 1.609.631 1.609.631 AT12 Niederosterreich 1.527.879 282.671 ATll Burnenland 271.845 5.789 19 MOnchen 1.804.920 DE21 Oberbayern 3.990.681 1.804.920 20 Torino 1.679.883 lTll Piemonte 4.290.659 1.679.883 2 1 Stuttgart 1.573.303 DE11 Stuttgart 3.888.668 1.573.303 22 Sunderland 1.507.000 UK13 Northumberland, Tyne and War 1.430.300 1.263.700 UK11 Cleveland, Durham 1.164.400 243.300 23 Valencia 1.496.098 ES52 Comunitat Valenciana 4.019.940 1.496.098 24 Kgbenhavn 1.349.755 DK Danmark 5.294.860 1.349.755 25 Lyon 1.320.801 FR71 Rh8ne-Alpes 5.657.461 1.320.801 26 Stockholm 1.271.257 SE01 Stockholm 1.744.330 1.271.257 27 Marseille 1.197.623 FR82 Provence-Alpes-C8te d'Azur 4.492.520 1.197.623 28 Porto-Vila Nova de Gaia 1.123.480 PTll Norte 3.578.310 1.123.480 Ordet Metropolitan Population NUTS-2 code NUTS-2 region NUTS-2 population Population Agglomeration included in NUTS-2 Ordre Agglomération Population Code NUTS-2 Région NUTS-2 Population NUTS-2 Population Métropolitaine NUTS-2 y compris E , . 111 . . C Aglomeración Poblacion - Región NUTS-2 Poblacion -2 Población NUTS-2 Metropolitana incluida en GAME 29 Nottingham 1.059.200 UK31 _ Derbyshire, Nottinghamshire 1.997.700 1.059.200 30 Sevilla 1.006.547 ES61 Andalucia - 7.212.280 1.006.547 31 Palermo 934.647 ITA Sicilia 5.101.474 934.647 32 Bilbao . 910.543 ES21 País Vasco - 2.097.292 910.543 33 Nürnberg 903.544 DE25 Mittelfranken 1.679.827 872.661 I DE24 Oberfran ken 1.113.674 30.883 34 Dublin 890.581 IE lreland 3.626.087 890.581 35 Nice 880.132 FR82 Provence-Alpes-Ctite d'Azur 4.492.520 880.132 36 Mannheim 875.478 DE12 Karlsruhe 2.660.608 640.076 DE63 Rheinhessen-Pfalz 2.000.887 235.402 - 37 Genova 827.553 IT13 Liguria 1.641.835 827.553 38 Southampton 817.100 UK56 Hampshire, lsle of Wjght 1.762.600 817.100 39 Firenze 788.962 IT5 1 Toscana - 3.527.303 788.962 40 Helsinki 730.371 Flll Uusimaa 1.343.039 730.371 41 Hannover 727.590 DE92 Hannover 2.150.450 727.590 - 42 Catania 702.132 ITA Sicilia - - 5.101.474 702.132 43 Toulouse 668.888 FA62 Midi-Pyrénées 2.550.515 668.888 44 Dresden 662.160 DED Sachsen 4.483.199 662.160 45 Aachen 645.702 DEA2 Kbln 4.235.903 424.737 NL42 Limburg 1.112.177 220.965 46 Bordeaux 638.519 FR61 Aquitaine 2.908.728 638.519 47 Bremen 624.926 DE5 Bremen 673.883 546.968 DE94 Weser-Ems 2.390.344 77.958 48 Glasgow 611.660 UKA2 Dumfries-Galloway Stratchclydr 2.329.250 611.660 49 Leipzig 541.100 DED Sachsen 4.483.199 541.100 50 Las Palmas de Gran Canaria 525.437 ES7 lslas Canarias 1.630.015 525.437 51 Strasbourg 507.070 FR42 Alsace 1.732.808 417.147 DE13 Freiburg 2.106.615 89.923 52 Nantes 491.662 FR51 Pays de la Loire . 3.227.248 491.662 53 Bologna 490.679 IT4 Emilia-Romagna - 3.943.713 490.679 54 Bari 480.986 IT9 1 Puglia 4.074.903 480.986 55 Edinburgh 450.000 UKAl Borders-Central-Fife-Lothian-Tayside 1.894.600 450.000 56 Rouen 441.718 FR23 Haute-Normandie 1.780.192 441.718 57 Grenoble 436.937 FR71 Rhane-Alpes 5.657.461 436.937 Order Metropolitan Population NUTS-2 code NUTS-2 region NUTS-2 population Population Agglomeration included in NUTS-2 Ordre Agglomération Population Code NUTS-2 Région NUTS-2 Population NUTS-2 Population Métropolitaine NUTS-2 y compris rrlre Aglomeració . Població Codi NUT-2 Regió MUT-2 Població NUT-2 Població MIT-2 Mdmnnlit-o. e ,, s.. . a Orden Aglomeración Poblaclon 2 Poblaclon NUTS-2 L _, Metropolitana incluida en GAME~: ;%Zrwj 58 Belfgt- - - 435.000 NI --- Nord Ireland- --- - - - - 1.663.000-- 435.000. I:', 59 ,-____ L!!@- 4&640.- -- E33 - Lihe - _ - - _1.%94_1 - - - 434.640-,*. _ _ - , - 60 , -- - - - - Toulo_n m.603- - - FR_82-.--.-. - Provence-AlpesrCcit~ dlAzurrr ---- 4.492.520 _ 420.603, ' 6 1 Br~stol , . . . 400.700 UK61 , Avon, GIo-uOcCeestershire, Wiltshire 2.150.300 400.700:: - * , 62 Donost~a-San Sebastian . 355.117 ES21 Pals Vasco 2.097.292 342.521 - -- _ - - - - -- - - -- - FR61 AgyltaLng _ 2.90&728 _-__ 12.596. , -63 Bournemouth .- 346.200 _ _ UK63 --- Dorset, Somgset 1,174.200- -- - 346.200: - Granada 64____- - 343.027 ES61 - Andalucia 1.212.280 343.027, ; -a 65 Halle an der Saale -- 334.706 DEG! Halle . 1.0_0_0846 334.706 - 66 Montpellkr --a -- 330.247 - - - --- ER8 1 Languedoc-Roussillon 2295.648 330.24767 Padova _ _ 327.617 IT32 -, , -_ Veneto 4.447.267 327.617- -- 8 - -.Li&. ---..-b!o--- , .-- . 7 i. -- , 327.300 ES11. - , --- Galicia - 2.711.801-- -_ 327.300 _ ut2 1- - * i 322.170 * ,- ,- FM1 -, Lorrains, t* & 2.309.062 322.174 > 70 Valladoliil, , . 319.946 -- ES41 . Castilla yCeó< ' A . - 2.483.413 319.9s .-I1 Pajma de Marlo_rca - . --- 319.181 ----- ES53 -- Illes Balears . . 796.483 3J9.181 -72- -- Augsburg . _ 3!8.44_3_. DE27 ... . - ; Schwa_be_n - - 1.731.106 318.443 -73Cardiff 318.300 UK92 - Gwent, Mid-South-West Glamorgan , 1.793.200 318.300 74 Kiel 312.958 - - -- DEF Schleswig-Holstein . e , 2.706.073 --- - 312.958 75 Eindhoven 304.424 Nu! _ - - Noord-Brabant , 2.225.952 304.424 76 -- -- A Coruña 293.933 Es11 - _ -- GalicLa - 2.711.801 293.933 - - - - - 77 Charleroi 289.981 BE32 Halnaut 1.284.347 262.662 BE35 Na m~ 437.426 27.319 -.l!8--- Karlzhe 288.943 DE12 - Karlsruhe -- 2.660.608 288.943 - - 79 NWY - . 1 -- 280.744 - - FR41 - Lorraine _ 2.LOL062 280,744 80 Klngston upon Hull - . -- 263.900 UK21 ' Humbersue884.700 263.900 81 Malmo 262.676 SE04 Sydsverige 1.266.340 262.676 82 Rennes262.468 FRZ . - Bretagw - 2.901.010 262.468 .- - Graz - 261.947 AT22 Steie~mjrIj 83 - - - -- -- 1204:904- -- 261.947 -84 _ Saint-&ienne 2553 L9 FR71 - , , , L RJci_nezAlpes ,5.657.461 255.3_1985 Piymouth -25!~000~ -- _ UK62 _-- r . - Cornwall-Devon - - - - - - - 1.551 _ - 400 - - -- 255.000 - - Stoke-on-Trent , ,. - -- 253.200 UK72 -- Shrg_s_h~re, Staffodehire 1.484.800 253.200- - 87_--- Ljn~ -- 251.891 - AT31 . Qb_be_o>t_er_re_ich- , -- 1.372.187 - 251.891 88 - ---_Pescara . --- 250.929IT71Abpo 1276.040_.- 250,929 Order Metropolitan Population MUTS-2 code NUTS-2 region NUTS-2 population Population Ap~lomeration included in NUTS-2 Ordre Agglomération Population Code NUTS-2 Région NUTS-2 Poaulation NUTS-2 Pooulation 2.2 Espanya Espaiia Spain Espagne L'estructura urbana i les aglomeracions Espanya és el cinque país de la U€ per població, amb gairabé 40 milions d'habitants, i el segon pel que fa a la superfície (530.000 km2). La densitat de població és de les més baixes d'Europa (75 hab.lkm2), només pel davant d'lrlanda, Suecia i Rnlandia. Pel que fa a I'estructura municipal, hpanya, amb més de 8.000 municipis, és el quart país d'entre els estudiats. Només Franca (36.000 municipis), Alemanya (14.000) i ltalia (8.100) el superen. D'aquests 8.000 municipis únicament 637 (el 8%) són Municipis Urbans, proporció que queda per sota de la mitjana europea (gairebé el 13%) i molt lluny de la d'Holanda, Regne Unit i Belgica, que tenen xifres per sobre del 50%. Aglomeracions Extenses d'Espanya Aglomeraciones Extensas de Espaiía Spanish Extensive Agglomerations Les Agglomérations Extensives espagnoles Quant a la població que viu en els Municipis Urbans, Espanya ocupa la cinquena posició en xifres absolutes (255 milions d'habitants) i la sisena en xifres relatives (64,3%). Com a punt de referencia cal assenyalar que Holanda i Belgica tenen més del 80% de la seva població en Municipis Urbans i que la mitjana europea esta situada en el 66,2%. Els 25 milions de població urbana espayola viuen en només el 5% del territori, de manera que la densitat mitjana d'aquests municipis és la tercera més alta d'Europa (1 -048 hab./km2), únicament superada per Irlanda (1.245 hab.lkm2) i Franca (1 .O73 hab.lkm2). Seguint els criteris emprats en el present estudi, s'han delimitat a Espanya 21 Aglomeracions Extenses, en el si de lordre hglorneraci6 Extensa CA. &-S UIM em epllRm f - s.- %S I I Orden Aglomeraclón Extensa Población Superficie Densidad Ciudad Central hab.lkml Población Densidad 7 Madr~c4.747.548 2.0212 2.349 2.881.506 4.757 -- - -- _ - - - 9 - Barcelona - _ - 4.lJl$70 -_ - 1.575,7 2.604 1:505.581 -- - 15.332 -_ _ - 22 ValBn_cia -- 1.731.340 1.5@,8 1.106 739.412 5.493 -- -- --- 35 Sevrlla 1.006.547 579,l 1738 701.927 4.968 39 Brlbao 934 803 376,8 2.481 -- 358.462 - 8.680 -40 _ J!MW! __ - 895.796 1055,O 849 - 528.0_L9_ -_ _ _ 1.339_ 51 AlacantIAlicanje --- -- 660.491 976,2- --- 677 272.432 --- - 1.357 -- 52 Zaragoza- -- 612 855 1.080,8 - 56_! 603.367 - - _ - 568 - - 54 Palma de Gran Canaria, Las 569 581 4754 1198 352.641 3.509 - 65 Murcia _-_ 438 625 1.017,l - 431 - 349 040 394 68 _ SantaCruz-de Tenerife 423.668 . 47_1,2_ , 899 21_1_930 1.40769 Donostla-San Sebastran ---- 411.002 -- - 351,5 . 1169 - 178.229 --_-- 2.898- -- 71 -- G06n _-_ __ 389.179 --_ 309,c 1.257 265 491 *- .- -- 1.462 75_Igo-- - 367.2_59_ - - - 34429 _ 1.!'65.2_83._1!0_2.595- - 76 Granada 347.282234,s 1.481 -' • 241.471 - _ -- 2.738A L - '--""- 81 PaP de Malorca -_ - 337.265-_ _ -- _ E@ _ 1.283 - _ _ - 319.181 1,530__1.530_ - 82 Valladol~d - --- 334.861 226,6 - 1.478 319.946 _ _ - - 1.620- - 86 Ovredo _g2.068- ---- 47182 68_4 - -199,549 1.069- - 89 ACg~ija 312.626 - - 211,8 1.476. 243.134 __ _ ___6,46695 Cjd@_ _ 282.637 ._. - 25407 _ 143.129 10.080 _--..- 1.110 --- - - - .- 106 Tarragona 258.830 208,3 1.243 112.795 1.808 Order Extensive Agglomeration Population Area Densrty Central Ciíy inh.km2 Population Density Ordre Agglomération Extensive Population Surface Densité Ville Centrale hab.lkm2 Potlulation Densité les quals hi viuen 19,5 milions de persones en uns conjunts urbans que no arriben ni a 1'1% de la supedicie del país. Llevat de Madrid, Valladolid i Saragossa, la resta d'aglomeracions se situen en les zones litorals de les costes peninsulars. Madrid, Barcelona, Valencia i Sevilla formen unes Aglomeracions Extenses que superen el milió d'habitants; altres cinc aglomeracions estan entre els 500.000 i el milió de persones i les 12 restants tenen una dimepsi6 superior als 250.000 habitants sense arribar al mig milió. En el llistat adjunt de les Aglomeracions Extenses espanyoles es pot observar que Madrid és I'aglomeració més gran per població i supedicie, seguida per la de Barcelona la qual ocupa, pero, la primera posició per densitat (2.604 Aglomeracions Metropolitanes d'Espanya -- Aglomeraciones Metropolitanas de Espafia Spanish Metropolitan Agglomerations Agglomérations Métropolitaines espagnoles hab.lkm3 seguida per la de Bilbao (2.481 hab.lkm2) i Madrid (2.349 hab.lkm2). Aquestes Aglomeracions Extenses nomes generen 12 Aglomeracions Metropolitanes; hi ha 7 AE a la Ciutat Central de les quals no assoleix una densitat superior o igual a 1.500 hab.lkm2 (Alacant, Gijón, Malaga, Múrcia, Oviedo, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa). Especialment rellevant és el cas de Saragossa, que malgrat els seus 600.000 habitants té una densitat baixa per la gran extensió del seu terme municipal (1.063 km2). Altres dues AE tampoc no formen AM perque el conjunt que reuneixen, d'acord-amb els criteris adoptats, no arriba als 250.000 habitants (Cadis, 227.143 habitants, i Tarragona, 214.327 habitants). Orden Aglorneracian Metropolitana Población Superficie km2 Densidad hab./km2 7 Madrid 4.747 548 2 021,2 2.349 9 Barcelona 4.103.470 - - 1 575,7 2 604 23 Valenc~a - - - -- - -- 1496.098 _ 951 _I O - - 157330 Sevilla 1006.547 579,l 1.738 32 Bllbao 910.543 361,7 2.517 50 Palmas de Gran Canana, Las 525.437 339,3 1.549 62 Donost~a-San Sebastián _ _ 355.117 225,8 - - 1,573 64 Aranada - -- -- 343.027 217,8 _ 1575 68 Vlgo 327.300 196,O 1.670 70 Valladol~d 319.946 197,5 1.620 71 Palma de Mallorca - 319.181 208,6 1.530 76 A Coruña fi 1.966 Order Metropolltan Rgglomeratlon Populat~on Area km2 Dens~ty lnh.lkml Ordre Agglornération Métropolitaine Population Surface km2 Densité hab./km2 2.3 Barcelona Barcelona Barcelona Barcelone L'estudi identifica la Barcelona real de quatre milions d'habitants La delimitació obtinguda per a I'Aglomeració Metropolitana de Barcelona, seguint exactament la mateixa metodologia aplicada a totes les grans ciutats d'Europa, reflecteix la Barcelona real de quatre milions d'habitants, fet no gaire freqüent en els estudis comparatius disponibles. Aquest ambit, tot i haver estat definit només a partir de criteris físics (fonamentalment densitats de població), és similar i coherent amb els de: .La Regió Metropolitana (RMB), de creixent reconeixement administratiu en materia de planejament i gestió del transport i d'altres serveis metropolitans, aixi com per a la planificació urbanística i territorial. La similitud entre I'AM de Barcelona i la RMB es dóna en població, pero no en superfície i nombre de municipis; .Els ambits funcionals que detecten diferents estudis, principalment els basats en la mobilitat per treball. Alguns d'ells estableixen delimitacions més grans (també molt mes en extensió física que no pas en població i llocs de treball), pero, sens dubte, I'aglomeració aquí definida compren I'espai més consolidat i de maximes intensitats de relacions metropolitanes. En aquest sentit pot afirmar-se que esdevé més significativa la dimensió que assoleix I'aglomeració de Barcelona (4,l milions d'habitants) que no pas la seva posició (96 lloc) en el ranquing europeu. EI reconeixement de la dimensió real del fet metropolita de Barcelona és, sens dubte, mes rellevant que la perdua o el guany d'alguns llocs en el ranquing de ciutats i d'aglomeracions que resulten dels diversos estudis disponibles, i que sovint són utilitzats per a comparacions excessivament superficials, anecdotiques o interessades. La dimensió, en canvi, va associada als fenomens economics, funcionals i socials que són a la base de I'existencia mateixa de les Aglomeracions Metropolitanes i de la seva creixent importancia a nivell nacional i internacional. EI reflex adequat de la dimensió comporta, alhora, una millora de la posició relativa de I'aglomeració barcelonina. Així, per exemple, el Greater London -la ciutat amb major nombre d'habitants de totes les europees (7,l milions)- és quasi 5 vegades més gran que la ciutat de Barcelona, mentre que Madrid (2,9 milions) ho és quasi 2 vegades; considerant, en canvi, les respectives aglomeracions, la de Londres (també la més gran d'Europa) ja només és 3 vegades més gran que la de Barcelona, i la de Madrid només 1,16 vegades, xifres que reflecteixen molt més acuradament les diferencies reals. Més enlla d'aquestes constatacions, els punts següents resumeixen les característiques principals de I'AM de Barcelona: .L'Aglomeraci6 Metropolitana de Barcelona té una població de 4.1 03.470 habitants, una superfície de 1 S78 km2 i esta formada per 93 municipis. .La delimitació resultant és físicament més petita que la Regió Metropolitana (que té 163 municipis i 3.200 km2) pero molt semblant en població (el 95% de la Regió). HL'AM de Barcelona inclou els principals subcentres de la Regió (Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, Vilanova i la Geltrir, Mollet, Martorell), excepte Vilafranca del PenedQ. HL'AM de Barcelona ocupa la novena posició per població al conjunt europeu. €I fet de considerar I'AM o la ciutat estricta no comporta grans canvis en aquest sentit: tot i el gran salt que implica passar dels 1,5 milions de la ciutat als 4,l de I'AM, no millora la seva situació en el ranquing (86 en la classificació de ciutats centrals i 96 en la d'AM). .Per davant de I'aglomeració de Barcelona figuren les 4 aglomeracions que indiscutiblement són més grans (Londres, Colonia, París i Madrid), les d'AmsterdamRotterdam i Liverpool-Manchester (que resulten de gran dimensió, en agrupar diverses polaritats), aixi com Mila i Napols, possiblement sobredimensionades en aquest estudi. HL'AM de Barcelona ocupa la segona posició en la classificació per densitat (2.604 hab.lkm2), només superada per la de París (3.202 hab./km2). L'elevada densitat del nucli central i de tot el seu continu immediat determinen aquest fet, aixi com la relativament petita superfície de I'AM, condicionada per I'existencia de barreres geografiques i per la baixa densitat dels municipis vei'ns, que n'eviten I'extensió. Delimitacions metropolitanes Delimitaciones metropolitanas Metropolitan delimitations Dtlimitations mttropolitaines Comparació de delimitacions de I'Aglomeració Metropolitana de Barcelona Comparaci6n de delimitaciones de la Aglorneración Metropolitana de Barcelona Comparison between delimitations of the Metropolitan Agglomeration of Barcelona Comparaison des délimitations de I'Agglomtration Métropolitaine de Barcelone Municipis Superfície Pobla D tde Densitat de Densitat (GAME) Funcional (CPSV) llocs de treball tcional (GEMACA) Fitxes i mapes de les grans Aglomeracions Metropolitanes Fichas y mapas de las grandes Aglorneraciones Metropolitanas Fact files and maps of the great Metropoli tan Agglomerations Fitches et plans des grandes Agglornerations Métropolitaines .' - I' i'.. ., AmsterdamRotterdam Dimensió segons diversos estudis Dimension segun diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Fuente Año Poblacion Superficie Densidad 1996 GP ME.. ................... 6:2!9.212 .... 4!1?5,? ... ! .50P 1994 5.794.583 NUR_EC.L 4.347 cccccc~~s_qee NNUU'21 ' 1996 2.200.000 1.318 .............-..... ............................................................................... URBAN AUDIT 'I' 1996 1.864.227 Source Year Population Area Density Source Année Population Surface Densité (1) Considera tres aglomeracions separades: AmsterdamlZaanstad (1.105.391). RotterdamIS'Gravenshage (4.572.279) i AlkmaarlHeiloo (116.913). (2) Detecta dues aglomeracions: Amsterdam (1.100.000) i Rotterdam (1.100.000). (3) La ciutat d'Amsterdam (718.119) i I'aglomeracil de Rotterdam (1.146.108). Posició entre les principals AM Posicion entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM - 1~~~~~~~~~~h~!.~d*&,.~ Població Población Pooulation Po~ulation kl - - - - - - - - - - 11 _ - Suoerfície Suoerfi Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribucion de la poblacion según la dimension de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Número de habitantes Municipios Población % Poblacion 2 1.310.864 !!!!:L'0E1:@o300...~.. ... ..................... 2Ll.. 200.000-500.000 2 676.757 - Ntt. 8 954.118 e~O.OOL J%& 14 1.013.824 ~0ooP,!O0l0(I ...... . .- . !s,?. 20.000-50.000 49 1.450.716 23,3 64 r?O.oOo ..................................................... 812:933 .................. 13,L Total 139 6.219.212 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Núm.mapa Ciudad Poblacion Superficie Densidad 1 .- -. - -. Amsterdam 718.119 ........ . .... ... J.FP.,!! 4477.. 2 Rotterdam . .- ............................................ .5B?:.ZP5 .. . ?04,3 ... 2,901~ 3 442.503 . ...... ..:s. Gravenhage ................................................... 68,4 .......... 6468 4 Utrecht 234.254 6414 L81.5.. -- - - ..... 5 .... Haarlem ........................ 6. ..... .. .. 4.987 6 .... Zaanstad ...... .- 133.817 - 1:?_91.. 7 Leiden . .................................................... 116,224 .......... 2?,1.. .. 5.259 . ..8 .. Dqrdrecht. . .!!6.196 ...... 845 . 1,443 9 Amersfoort 114.884 ~~~PPPPPPPP~?.~!!~.. 10 .............. Almere ....................................... 1!2,704 .............. 1331 ............. 853 11 ................................. Zoetermeer .. 106.581 .__e-__-._...._.... .... ~.._35,8 .............. _2:9S_9. 106.095 12 ~~.!aa_~!emme_~me_er~~.~..~.. _ r_1800LSssssssss~ssss587. 13 Delft 93.229 25,5 3.656 14 Alkmaar 93.052 .- ..... .26,tl.-...- AS3 15 Hilversum 83.272 ............................................... 460 .. !.8!0 16 - - - Amstelveen -- - - - - --- - - 75.869 - - 40,6 1,869 17 Vlaardingen 74.271 24,O 3.095 18 Schiedam 74.162 18,2 4.075 - 18 Gouda 70.93517,O 4.173 20 Spijkenisse 70.515 26,5 2.661 Numb.rnap City Populat~on Area Density = Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials basics Munit.. Límit aglomeració Límit de ciutat Poblacions 0 20.000-50.000 hab. O 50.000-100.000 hab. a 100.000-250.000 hab. e 250.000-500.000 hab. m 500.000-1.000.000 hab. >1.000.000 hab. Umit agiomera~i6 Ciutat Central ~úmero ciutat taula Densitat de població An twerpen Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dirnension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la población según la dimensión de 10s municipios. Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Aiío PoblacYn Superficie Densidad GAME 1996 2.830.590 l.!S_SlU ~.IE!!.. 1994 7.065.809 NUREC- ~-.-10,SIZ13. - ... 1,:. 661.. NNUU 1996 ... 1.100.000 - URBAN AUDIT " 1997 1.406.449 Source Year Population Area Density Source Année Population Surface Densité (1) Inclou els entorns drAntwerpen, Gent, Bruxelles, Lille i altres ciutats. (2) Considera I'aglomeracid de Bruxelles (950.597) i la ciutat d'bntwerpen (455.852). Posició entre les principals AM Posicion entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Número de habitantes Municipios Población % Población 1.000.000-2.000.000 . - 0- -- O - : *s.* 0,o 500.000-1.000.000 . .-o O 7,-' 40200.000-500.000 2 678.499 24& 100.000-200.000 2 ;L ' 237.887 . 34 - - -- 5OQO&-l_00.00~_ - --- 6 454.. - 1K" 20.000-500OR -- R - -.-981.264 l.--.- -341 37 <2_0.000 -- - - -- _ - _ -- 478.926 16,9 Total 79 2.830.590 100,O Number of inhabitants Munic~palities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, segun el numero de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants PP- - 1 Antwerpen 453.030 204,K- - 2.215 -- 2 Gent 225.469 156,2 1443 + 3 - Bruxelles 133.845 32,6 4.106 < - 4 Schaerbeek 104.042 8,l 12.845 - 5 A_nd_erle_cht - - 87.451 17,l 4.941_ - 976 76.197 , ?a,! ___ 6 Aalst -- -- Densitat Densidad Densitv Densite 75.255 i_ 7.. . Mec!!e!en d5,2 ....... ..-L@?. ..... 8 . Uccle -74.273 _2ztB... . -3243 9 Ixelles .............. -_Zu2sssd-. _1j2411 ....... 10 Molenbeek St Jea n... i 9 ................ 5 1.1,680 11 ..... WoluweStLambert ....-.... 46.506 7,L. ..... ..!LB 12 Forest ......................... ............... 45.752 . ..7.378 13 Dendermonde 43.007 ...................... 5U.. ........ 772. 42.867 .... StGi!!.e_s z5.. ll.147 . 5 .. jet te^_.^ 38.686 -..----.. 5,0... .. UB. 16 Etterbeel!. 38!N5-_3,.!. .......... d2.33 - 38.086 .--!L.~.. ... Wo!uwestPk~erre . - 82 ............ L279 37.521 .. .. Dlkek .. N.,? ................. 911.. 19 . Brasschaat ......... 37:P65 38,5 ............... 963. ......... 20 Braine I'Alleud 34.386 52,l 660 Numb.map City Population . Area Density NQarte Ville Population Surface Densité . . . .: i _. .. I.. . ,. . SIT. .c.~!:r . - .< ?. .- Autopistes .s.. .: j:,j;;,irCarretera nacional -. . - . ,I 7- . . Carretera regional . . ;- Ferrocarril - Vials bhsics . Munic.. Límit aglomeració Lfmit de ciutat Poblacions 0 20.000-50.000 hab. o 50.000-100.000 hab. e 100.000-250.000 hab. 250.000-500.000 hab. Número ciutat taula Densitat de població Frankfurt arn Main Dimensió segons diversos estudis DimensYn según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Oistribución de la poblacidn según la dirnensien de 10s municipios Population distrihution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Afio Población Superficie Densidad GAME--.. -- 1997 2.151.809 -- 1.426,4 11.509 NUREC "' -- _!9!__1.48!.831.-- 1.082,l 1.369 1996 Ni@!!! -- 3~.&00 _ URBAN AUDIT 1996 2.470.215 1.084 Source Year Population Area Density Source Année Population Surface Densit6 (1) Considera tres aglomerac~ons separades: Frankfurtmffenbach am Main (1.185.271), DarmstadtIPfungstadt (197.888) i Bad HomburglOberursel (98.6721. Posició entre les principals AM Posición entre las principales Ahi Position arnong the main MA Position entre les principales AM Número de habitantes Municipios Poblacion % Poblacion Total 39 2.151.809 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabiants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Núm.mapa Cludad Población Superf~cie Densldad 1 - - Frankfuri -- am Main -- - -- 643.469 - 248,4 2.590 2 Wiesbaden -- 267.726 203,9 1.3133 Mainz _ - - 186.136 97,8 -1.903 --A - - 4 Darrnstadt 137.876 122,2 1.128 5 Oífenbach arn Main -- . - -- - -- - - u6214 - 443__2_.594 88 160 6 han au----^ 76,5 1.152 Bad Homburg.vor ~- der Hbhe 51.869 51 2 1.013 38.008 32,4 1.173 -- .... . - 17 Rodermark 25.815 30,O 861 18 Hattersheim am Main 24.774 .I.$f! .............. !:$%!. 19 Obertshausen - 24.655 13,6 1.813 20 Griesheim 23.541 21,4 1.100 Numb.map City Population Area Density Densitat Densidad Density Densité Na carte Ville Population Surface Densité - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials bisics . Mu.ic.. Límit aglomeracib Límit de ciutat Poblacions Lhit aglomeraci6 ciutat CI~~RII Número ciutat taula Densitat de població Hamburg Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different siudies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la población según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Año Pohlación Superficie Densidad 1997 64N?E ............ 2.213.649 - ......... l.MU .................. l333.. NNUU 1996 - 2.600.000 1994 . NUREC-----.- 2.077.770 1.593.6 1.304 URBAN AUDIT 1996 1.707.247 2.260 Source Year Population Area Densiiy Source Annle Population Surface Densit6 Posició entre les principals AM Posicidn entre las principales AM Positíon among the main MA Position entre les principales AM Número de habitantes Municipios Pohlacih % Población 25 000.0~ 0 -- O QlL 2 000.00_0-5 O00 o00 . O O 0,o 1 1.704.731 77 O l.o_o~.o_~o-2~~~o.~~oooooo -------.-.-.-.--.--.-L 500.000-1.000.000 O O 0,O O 2~~.~~~-5~~ ~00 - - -- - -. - - .- - - 0 _ .- ..-. - 40 loo.oo0-200.000 O o 0,o 1 70.492 5~.~00-1~~.~00 - - - - - - - - .- - - -- - - -- - - - _3,2L 20.000-50.000 7 216.616 - - U! -5?JmL. 23 --- 221.810 -- -- - -- 10,O Total 32 2.21 3.649 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el nlmero de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants NÚm.mapa Ciudad Población Superficie Densidad .- 1 - Hamburg ...................... 1.704.731 ...73.5,L, .. ..-&R7. 2 Norderstedt 70.492 58,l 1.213 39.286 . -..3 Pinn!_be!g . ..... 2L5.- ..... 1.Z?.. 4 Seevetal 39.185 105,2 372- --- 5 - Wed_elJHolstein) 31.976 33.4 946 6 Ahrensburg 28.760 33 815 7 Geesthacht .. 28.711 .3(2,2 865 8 Reinbek 24.702 312 792 23.996 Henstedt . !!!~!XE 373 .._s_s. 638 10 Quickborn .............. 19.440 . 43.2 450. 18.841 Neu.Wu!msto_r! 335.. .... 12 Uetersen 18.101 1. L.! -.Ui?j.. 17.116 Ka!fenkirchen %L. -T.-. 4.. u! icie Superficie Area Surface 17.097 .-.-!L %!!e?efeId .-.--.---.----..d-...T.---- .!!L0 &1I_o.. Densitat Densidad Densiiv Densite 16.142 11 2 1441 L.-G!jn@ .... 2 2 15 531 12 6 e 1.23313.501 ... Al Reni!!~e~ 192 ..?..?... _1:Q23.. 18 Tornesch 12.393 EL!! 590 11.429 .-.!!L BarsbiltteI ..I...I.I..II..I.I.I.III........II.. .?_U 363. 20 Ammersbek 8.888 17,7 502 Numb.map City Populatíon Area Density Nkarte Ville Population Surface Densité Límit aglomera~ib Ciutat central Número ciutat taula Densitat de població Keben havn Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la población segun la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Población Superficie Densidad 1998 1.349.755 GAL 887,O 1.521 NUREC . 1994 1.316.913 9411.l. 1.399.. !!!w-.-- 1996 1.3CKJ.000 URBAN AUDIT 1996 1.172.884 1.484 Source Year Population Area Density Source Année Population Surface Oensité Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM - Número de habitantes Municipios Población % Poblacion O O r5.4.0_0,_0.P!? .P.P.P.P.P~.P.P.P.P.P.P.P.P.P.P ..... .P.P.P.P.P.P.P.P.P.P~. O O ?_.ooo:ooo:stooptooo_ .-. _ . o,o_ 1.000.000-2.000.000 ~ O O OP 500.000-1.000.000 ...... ............ O .. O 04. 200.000-500.000 1 487.969 362 100.000-200.000 -- O 0_ o,p_ 5 ................ SOlO.PO:lOLLoOP_ ................................... 320.486 ?3,2. 20.000-50.000 -. -1 453.939 33_h 5 87.361 ...... . ~20,000 SIS. Total 25 1.349.755 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, segin el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants -- --- -. -- ~ ~ . . . ........ .. - - - - - -1 I I - - lnlrl; r r WIi Població Población Pooulation Pooulation - - - - -. - - - - -- -- - - - - - -. - - - ... Superficie Superficie Area Surface -L G!&fl!!_avn _4SL96L988,3 ..-._ 5_1526. 89.507 ........... Fred!ri!!.sb.erggg .... - ................ S.,!! 10.171. 3 Gentofte 67.402 ..-. *-2L!434 Gladsakse ........ .............. ._ .S1:SsL1. ~X,O 2:4645 Roskilde 51.770 . .. 80,2 _ 642 - .. 6 -. b 50.196 38,4 1.290 - ~ ........... ... ..... . Hvjd~re ................. ..48:958 R!,9 2:23 47.485 . 8 Greve -.___ L 789. . . ...... .................................... H0~e TBstrup 9 45.522 ??!,L. 581 10 Balleru~... . 45.276 . .- 34 1 .-L??!! ... 35.839 . ..--. .- RCdPLrE G?,l Z:S?- .... U. .Br@d!!~ ... ..... ~_-34:36_(1. ... _?0,7_ !&P_ 31.326 .... -.A3 SC!!!!@!. .......... 3% ... 787 14 .. Albertslund . - --. . ...... -. - -. 29.411 .23,0 d.229~ 15 Herlev .. ................ ~269 . l2,q. 2.272 ~~1S_~~~~~rsholm~~.mmmmmmm~mmm~mmmmmmmmmmmm23I~Ss.319745. ...... ........... .. ? . ! ........................ ??:661. 67,fl 336 -A& 1sMj. 22.C.P ?_519 &_9.. 21.142 .............. 4 B&I!_er@r! ............. 33.,6 .6?8 20 Glostrup 20.104 13,3 1.512 Numb.map City Population Area Density No carte Ville Population Surface Densité = Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril Vials besics Municipis Limit aglomeracid Limit de ciutat Poblacions O 20.000-50.000 hab. O 50.000-100.000 hab. 100.000-250.000 hab. 250.000-500.000 hab. 500.000-1.000.000 hab. >1.000.000 hab. Limit aglomeraci6 $( Ciutat Central Número ciutat taula itat de població Koln Dimensió segons diversos estudis Dimension según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études , I r - Distribució de la població segoni la dirnensi6 dels municipis Distribucion de la población según la dimensión de tos municipios Population distribution according to the size of the municipalitii Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Alo Población Superficie Densidad GAME 1997 10.336.51 1 .... 6.:!?79.J !:B.. 1996 12.600.000 ....... NNUK .. ... 1994 9.379.059 ................. NUREC!'! ...... 6.24PP 1503.. URBAN AUDIT 'I1 1996 1.627.600 Source Year Population Area Density Source Année Population Suriace Densite (1) Considera tres aglomeracions separades: Klln (3.000.000), Essen (6.500.000) i DOsseldorf (3.100.000). (2) Considera quatre aglomeracions separades: Rhein-Ruhr Agglomeration (8,978,5031, Hamm (171.1701, IserlohnlHemer (131.553) i LuedenscheidlAltena (97.833). (31 Considera dues aglomeracions separades: Klln (1.014.940) i Essen (612.690). Numero de habitantes Municipios Población % Población O O zu!!?&OOO l!,!2-. 2.000.000-5.000.000 .. - - . . -- - o., , .. '0 O& 1.000.000-2.000.000 O. ...... ............................ ........................... O ... ..~O,O 500.000-1.000.000 - 5 ~:z!x?!?&.-..- 31,6 8 ......... ......... 2.308.340 ~~~.4OO:54c!!OR! 22, 3. 100.000-200.000 12 1.696.045 &d. 50.000-100.000 . 27 1.858.002 18,e. 34 .. . 1.149.988 20:O1!:5&L?_OL! lJ,l.. 3 56.196 do:Ooo ets.. Total 89 10.336.51 1 100,O Number of inhabitants Municipaiiiies Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants f cion Population Population 4 7 Densitat Dens~dad Dens~tv Densité Núm.mapa Ciudad Población Superficie Oensidad ............................. - . ....... 1 K61n ....................... 964.311 405,! .L380 2 Essen so8.L?_3.?-.- 210,4 2.893 594.866 ....... ..... ..... 3 .oort~!d 280~3 .2,12? 4 Dlsseldorf . 570.969 .-...--..-.-..-...-e.-..-.. 2174 LEL ............ ...... ......... 5. - D-~.&!!KE .--- 529.062 2323. ..2:273.. 395.837 .... ...... s ... .!!~~!!rn - ............. 1454 Al22 ........ .......... .... .Z ....... Wupperta! .............. 3764 M... 1684 E237 8 Bonn . .. - . .. 304.841 JPL2 2,159. .. . .. ........ . . ......... 9 Gelsenkirchen 286.42 !04,8 2.733 10 Monchengladbach .. 266.505 .............. 17l!& U!?& ........ .. 11 Krefe!d. 145.606.. 13?,5 I.Z?s. 12 Oberhausen 223.399 .......... .......... Z.ZI!! .!! 2:9a. . 13 _ Hage? .. ...... 209.027 ................ !a?.. ... 1.303 14 Hamm ... .. ................... ................................. 181.194 _?.?w R!! 15 ................ Herne ... - ....... 177.863 >!,L! ??:44. ..... 16 MÜlheim..an del Rar. M5.507 91,3 1!92? .................. ... 164.993 .. >o!i?.ge? ................. 89J 1JtZ3. 162.298 . 18. . - .. _Leverk~sen _1819.99 19 Neuss .~ 149206 .... 993 1.500 ... 20 Recklinghausen 126.241 66,4 1.901 Numb.map City Population Area Density No carte Ville Population Suriace Oensité LiverpoolManchester Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses Ctudes Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Oistribución de la población según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Año Población Superficie Densidad 6AME 1997 6.843.700 4.5244 1.513 NUREC -- 1994 5.886.300 4.258,5 1.382 NNUU " 1996 3.600.0JO - - - - - _ - -- URBAN AUDIT"' 1997 5.195.625 Source Year Population Area Densiiy Source Annde Population Surface Densit4 (1) Considera dues aglomerac~ans separades: LiverpoollManchester (3.901.600) i LeedslBradford (1.984.700). (2) Considera dues aglomeracions: Manchester (2.571.849) I Liverpool (1.413.441) i dues ciutats: Leeds (727.476) i Bradford (482.859). (3) Cansldera dues aglomeraclons separades: Manchester (2.200.000) i Leeds (1.400.000). Posició entre les principals AM Posicidn entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Número de habitantes Municipios Poblacion % Poblaclon >5.000.000 O O 0,O o O 2.000.000-5.000.000 2. 1.000.000-2.000.000 . o o -. -.--.----.-- 4L 500.000-1.000.000 1 A 727 500 -.u& 200.000-500.000 - - - -- - -- 15 4.660.400 68,l - l_oo.ooo-2oo.000 . L--- 1.2P5.000 -_.Et 50.000-100.000 -- - 3 250.800 3,7 o ?0,0~0~~0.000 - -- - O OQ <20.000 0 o 0,o Total 27 6.843.700 100,O Number of inhabitants Municipalities Populanon % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Densitat Densidad Densitv Densit6 NÚm.mapa Ciudad Población Superficie Densidad 727.500- .--.L Leeds_ 561,7 r_295_ 2 Bradford 4g3.000 366,4 -1.3l8 3 -- Liverpool 463.700-. - - 112,8 24.L 4 Manc% 427,700 116,l -3&84_ 5 Kirklees --- 389.500 409,7 -951 327.800 ll& _ 2.064 - 6 --- -'rral--- 7 Wakefield - - - 953 au00 --- - -8 --W!an- - --_ - 310.100 198,8 _ 1.560 -9Stock~~!-.- -- _ 29L5011. - -- L26,Q -2J13 10 Sefton -288,_9900. - --.NI!! ...1289 11 Bolton 265.800__ _139,7 _ 1,903 -- -- - --- - - -- . ---- - 227,800 - --96,8 _ 2,353 -..!2.- - 3l _- -- 13 Tameside 103,l 2.146 -- 221.300 -14 _. -_ Oldham 219.800 141,l 1.558 15 Trafford 218 700 105,s 2.071 -- - - 16 Rochdale _-_-___207.400_ 159,6_ -1.299 17 Warringt - ---- - 189.600 17610---- -1.077 18 _ Bury 181.900 _ 99,l _ _ 1.83619 - Sa~nt Helens _ __ _ _ - 179.000 _ - 133,4 -- 1.342 20 Knowsley 154.100 97,3 1.584 Numb.map City Population Area Densitv ND carte Ville Population Surface Densite NUTS 3 i per tant en alguns casos els topbnims corresponen a a F London Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la población según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente ARO pobla ~usficie Üensidad NUREC "' 1994 11.207.300 8.10215 1.383 1996 7.600.000 !!Nou ......................... URBAN AUDIT Source Year Population Area Density Source Ann6e Population Surface Densité (1) Considera set aglomeracions separades: Greater LondonNJycombe (9.619.7001, Southend-onsealBasildon (427.600), BrightonNorthing (367.400), LutonlSouthBedfordshire (274.1001, Rochester/Gilligham (235.300). Chelmford (150.000) i Maidstone (133.200). Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM ~úmerode habitantes Municipios Población % Pohlación >5.000.000 1 7.122.100 562. 2.000.000-5.000.000 O O O OLOR o o o 0 I:O,o!ooo-2,oOPLooo . 500.000-1.000.000 - o 0 . 200.000-500.000 .- _?5&700_ u 100.000-200.000 . _24 258.. 3.269.600 24 2.009.100 5o.ooorloo.000 !>I% 20.000-50.000 O O O L.. O o o o o ~~&ooo I-- Total 50 12.653.500 100,O Number of inhahitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants 1 Greater London 7.122JOO 1.578,O j&l& 2 Brighton and Hove 252.700 82,2 3.074 3 Luton 181.7OP.- -- 43,4 _ - 4.L8-7. 4 Southend-on-Sea .--- 175.500 41,8 4.199 Població Pohlacln Population Population 164.300 1100 1494 -2 -.Asildon6 Wycombe lj3.800 324,6 505 -- - - - - - -.- - - Jim.maoa Ciutat Població Suoerficie Densitat Superfície Superficie Atea Surface 7 Chelmsford 155.500 342,3 - 454 - 8 Reading_. - - - 145.700_ -.-- ~0,0--_3_643_ 9 Rochestemtn-Medway 144.&00 159,6 9@ 10 . Wokingham -- -..-- ........ .~!!!u!!0- -.----.,.... 179 O ... 804 11 Windsor and Maidenhead 141.700 198,4 714 - -- - 12 Maidstone 141.100 . 393.3 359 13 Arun -- - - 636 140.400 220,7 14 Dacorum 135.900 212,L 640 -.-.. 15 Thurrock .- 13_2S@ 163,9 807 _ 16 -Sain_t Albans _ - _ 130.9_00-. _i6&2_ __ 812 17 Elmbridee 127.500 96.6 1.320 18 - Guiltb~d _ _ - - 126.600- - - _2_7_OL9-- - _ 467 19 Mid Sussex -- --- 125.400377 333J 20 Reigate and Banstead 120.300 129,l 932 Numb.map Ciiy Population Area Oensity Densitat Densidad Uensiiy Densit6 ND carte Ville Population Surface Densit6 - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials bhsics Municipis Límit aglomeracib Límit de ciutat Poblacions 20.000-50.000 hab. O 50.000-100.000 hab. .sajua3 ueqJn oj jou pua seaJe an!jeJjs!u!urpe asoyj oj puodsa~~o~ suLuodoj ag sase3 auos u! 'os pue /aAa/ &SMI aJe uop8u!y pal!un ayj JO) pa!pnjs Bu!aq sj!un au .sueqJn synu e ou ! saA!leqs!u!wpe sauoz sal -sanbe e ~aLIod~al~03 sw!updol sia sose3 sunale ua )ue$ ~ad ! & SlnN Ilan!u ap u9s sapelpnlsa sle)!un sal un au%au Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size accordiig to different studies Dimension suivant diverses études 'ont F ...... Aiío . oblación Superficie Densidad NUREC ............. 1994 1.306.695 .... 910 7 .............. 1.434 NNUU 1996 1.300.000 ........ -. -. ...... -. .......... -. ....... -. ........ -. - ....... - ......... -. .. - .................................. URBAN AUDIT 1996 1.134.693 Source Year Population Area ~ensity Solrrce Année Population Surface Densité Posició entre les principals AM Posiciin entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Lyo n Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la poblacion segon la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Número de habitantes Municipios Población % Poblacion >5.000.000 o 0 20 O O 2:900:ooo-5:m1000 ............................ 0,o o O O O uxm'22:040400 .. ~L-~ 500.000-1.000.000 ........ O ....... O o& ........ 200.0003PQ.qOP .................. . 445:45? ...................... Q3,7 100.000-200.000 -- 1 124.215 - . ......... 9,4. 56.061 5010!N:l~'!4W ................................................. I2 9 285.675 ?fllOO!k?!:O@ -- 21,6 76 31 O rZMQP .t?I,9.3288-L,.._ Total 88 1.320.801 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, segun el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants NÚm.mapa Ciudad Población Superficis Densidad 9.300 .... - ................. Població Poblacion Pooulation Pooulatir- - .- -- 3 Venissieux ... 56.061 u... 3". . ... .......... .......... a 41.233 4 Ca!uire:et-Culre 10,5 3327 40.974 -5 Saint-Prhst ..................... ....... 29,Z ............. L380. on 6 - &ixx-y-vel~n 39.154 _ _ 21,O 1.864 - P 7 Bron 37 369 10,3 3.628 14,s 1.956 28.36J _ _- - 8 - _Ri!!EUW!_- - 9 Meyzleu 1 Jo oullins - 28.009 23,O 1.218 25.1@ _ - 4,4 5.723 11 Decines-Charp~eu 24.193 _ 17,O 1.423 12_ Sajnte-Foy-les-Lyon 21.193 6,8 3.117 13 _S3int=Genls-Laval 19.221 122 _ 1.490 18.437 17,3 1.066 18.011 8,5 2.119 -14 - Tassin-laIDem~ILune 15.977 7,8 -_ 2.048 Population Area Density Densitat Densidad Denslty Densite Na carte Ville Population Surface Densité - - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials bhsics Municipis . . ?i--!; .. ,, ,> . umit aa~oiíGaiiiadb ' Lhit de ciutat Poblacions Límit aglomeracil Ciutat Central Número ciutat taula Densitat de població Madrid Dimensió segons diversos estudis Dimension segun diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la poblacion según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Año Poblacion Superficie Densidad 1998 4.747.548 2.0?1,? , ..?,349 6AMr-.. . . ........................ ....... 1994 4.122.683 NUREC.! .!:!..,o ~..,o.,o....~ 3.645 NNUU 1996 4.100.000 URBAN AUDlT 1996 4.404.398 Source Year Population Area Density Source Année Population Surface Densité (1) Considera sis aglomeracions separades: MadridlCoslada (3.158.036), LeganbslGetafe (310.7791, FuenlabradalParla (222,4591, Alcala de Henares (159.355), Alcorcdn (139.622) i AlcobendaslS.Sebasti6n de 10s Reyes (132.432). Número de habitantes Municipios Población % Población O O >5!OM:OO C!...~ 90 2.000.000-5.000.000 .1 2.881.506 60,7 O O ~..pleP.o~O~?~oo.o00.ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo. ....................... --.-. J'J.. 500.000-1.OOJ.000 0 O 0,O O o ~~P.P~PZ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~ .-!,e 6 987.362 I_o_9:(ro0:m:eOo _?OZ. 50.000-100.000 - . - - -. .- -.. .. 6 442.261 .LL. 9 295.512 ............................................................ ,L 12 140.907 <20:QP0... ....... 3,OTotal 34 4.747.548 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Posició entre les principals AM Posicion entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Superficie Superficie Area Surface 1 Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Nim.mapa Ciudad Poblacion Superficie Densidad - ....... ... ...... Madrid ......... ..?~881!5qh ........... ..605,8.. 4.!57 2 Mbstoles 195.311 45,4 ---!!30?_ .............. ............. 3 . .Lega_!!.Bs. . l?&.i!.3.~ 43.J 4 Fuenlabrada -. ........ - . ...-----.o. 167.45439,4--4.250 5 Alcalá de Henares 163.831 8724 L8E 6 Alcorcón .. . ................................... 143,970 ................ 33,2 4222. 7 Getafe 143.629 ?u -.._,4.,4. 1.832. 91.186 ---a TocreibndeArdoz - ........... 32,6 2.Z.V 9 Alcobendas ...... 86.146 .... 45,0 ..... 1.1914. 10 Coslada .................. 73.732 !?_,!?_._..--..S!.!44. . . ..I1 Palla . ---- 71396. 24,5 2.914 12 Pozuelo ... de Alarcón -. -- 62.010 43,L AI!FA. .. 13 . San Sebastien de - 10s Reyes 57.791 .............. 58,L ..... -385. . ..... 1% [email protected]_s .............. .tZL.9_22 58,3 822_ 41.642 .B Madahonda -- ..38,5 lIO8?_ 39.295 . ............ 16 l?-?!!~!!~.v.i!!!%!!?a - ............?6 ,.? - kM3.. 17 San Fernando de Henares 31.677 ............................................ 393 .P_..P_....~. J.9PP 18 Tres Cantos 30.970 ............. ................................. ._ ................ .... .38,0_. 815. 29.767 ...... 19 _A~~a!!da_delP_ey ...ey....ey................-....._.-.ey......... - 79,I -.o-...... 173. 20 Pinto 26.316 62,O 424 Numb.map City Population Area Density N"carte Ville Population Surface Densité - - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials bhsics Municipis Limit agiomsraci6 Límit de ciutat Poblacions 0 20.000-50.000 hab. O 50.000-100.000 hab. Límit aglomeracib Ciutat Central Número ciutat taula Densitat de pohlacii Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to diiíerent studies Dimension suivant diverses htudes Fuente Año Poblacion Superficie Densidad 1997 GAME---- 4.573.499 2.863,6 1.591 N UR EC '11 1994 2.282.69J - 506,O 4.512 3.000.000 NNII_U-- 1996 URBAN AUDIT 1991 2.909.244 2.689 Source Year Population Area Density Source Année Population Surface Densit6 (1) Considera set aglomeracrons separades. NapolllPort~c~ (1 245.4621, Torre del GrecoICastellammare (324 8581, Casor~aIAfragola (199 8141, Salerno (153 4361, Frattamaggtore/Sant Antlmo (145.1011, Nocera InferlorelPagan~ (112.374) I Casertals Nlcola la Strada (101.646) Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Superfície Superficie Area Surface Densitat Densidad Density Densite Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la población según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Número de habitantes Municipios Población % Población >5.000.000 - O ' O 0,O 2.000.000~.000..000~.. - -- O O 0,o 1.000.000-2.000.000 1 1.035.835 22,6 o O 5~0.~~0-~.1)_0~.000 200.000-500.000 O O 0'0 100.000-200.000 - -- -- --- - - - 1 142.658 3,l50.000-lJ0.000 15 1.005.616 22.0 20.000-50.000- - 39 1.253.644 27,4 <ZO.OOO 141 1.13536 24,8 Total 197 4.573.499 100.0 Humber of inhabitants Municipalities Population % Pppulatioa Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, segon el nimero de habitantes Main cities, according to its number of inhabiants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Nim.mapa Ciudad Poblacion Superficie Densidad 1 Napoli ,1.035.835 117,3 8.831 ---?_--....saler!!E 142.658. 59,2 2.410 3 Torre del Greco 96.422 30,7 3.141 4 Giugliano in Campania 87.853 -.- - 933 .%Lp5 Casoria 84.113 12,O 7.009 6 Ponuoli 81.526 43,2 1.887 7 Caserta 73.797 53,s 1.369 8 Castellarnmare di Stabia 66.345 .. 17,7 3.748 9 Portici - 62.833 4,5 13.963 10 Afragola -___-- 6i.743 .XO. ..-3-4_3L . 1 San Giorgioamano 60.470 4 14.749 12 Ercolano --A-- --- 58.752-.- 19.6 2.998 13 Marano - di Napoli -. 56.706 15,5 3,658 14 Avellino 56.001 30,4 1.842 15 .. .- Aversa u ._ %.ogl--_. u.-. 16 Cava de Tirreni 53.253 36,5 1.459 . -2 BattlpWh !&L-.. 899 - 18 Nocera lnferiore 48.863 20,9 2.338 19 Torre Annunziata 48.439 7L3 6.635 20 Scafati 46.700 19,8 2.359 Humb.map Ci PopuWon Ama Dms$ N' carte Ville Population Surface Densité Nottingham Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribuciln de la población segun la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipaliies Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Año PoblacUn Superficie Densidad 1997 1.059.200 649,7 1.630 CAME 1994 996.300 t!!!KC.!!! .................................................................................... l!NJ .................. 876 NNUU ................................. - ............................................................................ URBAN AUDIT Source Year Population Area Density Source Année Population Suriace Densité (1) Coonsidera dues aglomeracions separades: NoitinghamIAmber Valley (782.300) i Derby (214.000). Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Número de habitantes Municipios Poblat.,.. ,- . ,blacibn O O O O ~~.lqooto_oo_ L.. O O P!e!-'o:opo:~.c!Po:ooP .-................. o.. O O ~~~oe~oo~~~~oop.ooo~~... . o,e. O ~eeoeo~~.ooo.oooeeeeeee 0 -.---!fi. 200.000-500.000 2 522.200 ......................................................... !RL3. 100.000-200.000 5 537.000 ..... .. Z3.l so,qqP:!oo:o N.... ..................................................................... O O 0,o.. 20.0Q9:5o.oeo.. .. ....................................................................... O O !%o.. O O s_~PZPO~ P& Total 7 1.059.200 100.0 Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, segun el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Num.mapa Ciudad Población Superíicie Densidad 287.000 .... .I.. ... Nott.kghar? ...... Z%r! 3.:8.P_7.. ......................... 2 Derby . 235.200 .- !3,1..-.-.-. 3.JE.. 3 Gedling. 111.000 120,O 925 Població Población Pooulation Pooulation 4 Broxtowe .................. 110.300 8%cL j.3!?2. 5 Ashfield - --- - 108.400 109.9 986 6 Erewash - -- - - -- -- -- - 109 3 106:900_ ,-- ----- 978 7 Mansfield 100.400 76,9 1.306 Population Area Density Population Suriace Densité -- ---PP Densitat Densidad Density Densité - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril Vials bhsics Municipis Liml aglomeracib Límit de ciutat Poblacion 0 20.000-50.000 hab. 50.000-100.000 hab. 100.000-250.000 hab. a 250.000-500.000 hab. Umit a~bmeracib ciutat Central Número ciutat taula Densitat de població Al Regne Unit les unitats estudiades s6n de nivell NUTS 3 i per tant en alguns casos els topbnims corresponen a aquestes zones administratives i no a nuclis urbans. The units being studied for the United Kingdom are NUTS3 level and sa, in some cases the toponyms correspond to those administrative areas and not to urban centres. Paris Dimensió segons diversos estudis Dimension segun diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribucion de la población segin la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Aiio Población Superíicie Densidad GAME 1999 9.970.315 L 3.202 NUREC "' - 1994 9.405.477 2.617,9 3.593 1996 9.600.000 !!_NUL! .................. - -- URBAN AUDIT Source Year Population Area Density Source Annde Population Suríace Densit6 (1) Considera dues aglomeracions separades: Paris (9.298.227) i Melun (107.250). Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Número de habitantes Municipios Población % Población O O >stp_oQtooo 40 2.000.000-5.000.000 1 2.125.246 21,3 1.000.000-2.000.000 . O . .- O hoo 500.000-1.000.000 O 0-.-.---40O O 200~0Oo,5_0P.00O .... - .... ~.OO..OO~..~..~~ .... .OO.OO.OO.OO..OO..OO..OO.OO.OO~.OO .... .00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.000Iooo 100.000-200.000 1 106.367 111. 28 1.901.332 5m.000 aC 118 3.581.991 2o,o_oo,s9,ooo .- . . . .- _3519295 2.255.379 ~2P,o_o_o ........................................................................................ .?.?3Sss Total 443 9.970.315 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Núm.mapa Ciudad Población Superficie Oensidad 1 Paris ........................................................... *1.125t24Ssssss .. N5,4 .. ?o264 2 Boulogne-Billancourt 106.367 . 6,2 17.156 ..... ..... 3 ......... &ge?teuj!. ....................... .93!96?. . ..17,?.. .. -5.463 4 Montreuil 90.674 !LL .......... 1&1!36. Població Población Population Population ................................................... 5 Saint-Denis 85.832 ~ ~.. IU 6-32. 6 Versailles ....................................................... 85:!?6 .. 26,?-.. .. .3,?2?.. 7 Nanterre ... 84.281 -. . 12,2 6.908.. ... .......... 8 Crbteil 82.154 ll.,‘! !!?os 80.021 !L AU!!!!!Y:SO!!S~!~~ .--.--._s_s_s_s.._s_s_s._s._s~.~_s 16.,g 2.....2... 2!1!!40. 10 Vitry-sur-Seine ................ ._ 78.908 .. _..11,7 ~..sIECC 11 Colombes 76.757 ................................................................................................. 7,8 ... 9.84! 12 AsniBres-sur-Seine 75.837 .- 48 E&. ........ .............. ............ arne 74237 1.U - li37!l 73.469 .......... 142 ............. !!:998. 6 466 15 ._ Sa~nt-Maur-des:F_osses ..... SSSS~~ LL.3 .................. .................................................................................... ....... 16 Courbevoie 69.694 .u. .!s,s!k! 63.136 5 8 10.886 17 d!k.!!¡!.lE > -- ..... 18 .............. Plancy ....................... 6L?63. ......... 7.98? -..19.~- Antany ..5925_5. 9,s 6233 20 Neuilly-sur-Seine 59.848 3,7 16.175 Population Area Density No carte Ville Population Suríace Densitd - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials besics M.nic,. Límit aglorneraci6 Límit de ciutat Poblacions 4 Número ciutat taula Densitat de població Vova de Gaia Dimensió segons diversos estudis DimensYn según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribucion de la poblacion según la dirnension de 10s municipios Population distribution according to the size of me municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Año Poblaclon Superíicie Densidad 6AME _!998-~ 1,!23.480 658L ........... L705 1994 1.169.210 NUREC L.. 1.178 NNUU ....................... 1996. ............................................................. URBAN AUDIT 1991 1.113.112 5.494 Source Year Population Area Oensity Source Année Population Suríace Densité Posició entre les principals AM Posicion entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Número de habitantes Municipios Poblician % Poblacibn O 52&00_1) - __ --- -_ - -_ - 0 - - -- - 0,o Total 8 1.123.480 100.0 Number of inbabitants Municipalities Population % Populatinn Nombre d'habitants Villes Population % Populatiou Poblacib Poblacion Population Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Núm.mapa Ciudad Poblacion Superficie Densidad 1 vila Nova de Gaia ........ 268.800 . !70,8 . .!:5!4 .......................................... 2 ....... ...... Porto 263.940 .. - _4_1L777771:329.. 3 Matosinhos ........... .................... _. ~66,850 ........ 622 ....... ?&B. 153.540 ... .4 ............ Con_d~-ma~ .._-.1_.1_.1_1_..................1_-1_-1_1_..1_.. 133.J ....... ~.1UL 104.250 .. ._ S41 l.ll..l 122_46.. ... .s ... -. Va!ense ........ 81.520 .. 73,o . 1.1.17 - 7 pa~psde Ee!reira. ... 48.240 -. Z,Z .................... 664 8 Esplnho 36.340 21,4 1.698 Numb.map City Population Area Density NQarte Ville Population Suríace Oensite Superficie Superíicie Area Suríace I - Ferrocarril I - Vials bdsics I Munic.. Lfmit aglomeració Limit de ciutat Poblacions 0 20.000-50.000 hab. Límit aglomeracití 1 Ciutat Central I Número ciutat taula tat de població Roma Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la población según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipaliies . Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Año Población Superficie Densidad 1997 ...... .- 3.330.298 2 ..L ~~~~..............~~~~~ .. NUREC 1994 2.6QP.1?? ........... 1.508,o 1.787 1996 2.700.000 rNL!u URBAN AUDIT 1996 2.801.389 2.180 Source Year Population Area Oensity Source Année Population Surface Densité Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position amone the main MA Position entreies principales AM - Població Población Pooulation Pouulation Número de habitantes Municipios PoblacUn % Población >5.000.000 O O 0,O 2.000.000~5.000.~0~ _ 1 __2.703.423 -. 81,z 1.000.000-2.000.000 o o 0,o o O O 0 540:!0_~0,1.000:000 - ._ .- - --L 200.000-500.000 O O 0,O 100.000-200.000 -PP0 -- - o,o o 2 118.510 5&~00-lOo.~~~ -- -- -. 3.6 20.000-50.000 13 441.246 13,2 ~20.000 6 67.119 2,O Total 22 3.330.298 100,fl Number of inhabitants Munici~alities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its nurnber of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Num.mapa Ciudad Población Superficie Oensidad 1 Roma . ... ..... .............. ...... ~3-423 jL4_9aIz ..Z...... ~e4. 2 Guidonia Montecelro 65.775 81,O 812 3 Tivoli --- 52.735-_ -- _68,5 770 4 Velletri 48.457 113,2 428 43.642 5 Pomezia 107,3 407 6 Anzro 41.436 43,4 955 7 Nettuno 38.31 71,5 534 8 Meniana 36.696 42,3 868 9 Ciamprno - 36.464 11,O 3.315 10 Marrno 35.614 26,l 1.365 - 11 _ _ Albano Laziale 34.144L3J1,435 12 Monterotondo 32.831 40,5 811 13 Ardea 26 391 __ - 549 - 518 14 Ladrspoli 24.235 26,O 932 15 Genzano di Roma 22.211 18,2 j.220 16 Frascaji 20.914 22,4 934 17 Arrccra 18.241 18,4 991 18 Grottaferrata__ __ 17,641 144 _ 959 19 Zagarolo 11.993 28,8 416 20 Monte Porzio Catone 8.141 9,4 866 Numb.map Crty Population Area Density No carte Ville Population Surface Densité 7 - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional Ferrocarril - Vials basics Municipis Urni! aglameraci6 urnit de ciutat Poblacions 0 20.000-50.000 hab. o 50.000-100.000 hab. a 100.000-250.000 hab. a 250.000-500.000 hab. 500.000-1.000.000 hab. >1.000.000 hab. Limit aglomeracib Ciutat Central Número ciutat taula Densitat de població Sunderland Dimensió segons diversos estudis Dimension según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études ont F- ..... Año . ~blaci-.. Superficie Densidad &ME 1997 1.507.000 X!!J!! 1.532 1994 NmC. !! ...... .- 1.087.0qo .. 544J .......... ..-: 1998 PINUU . ............ URBAN AUDIT Source Year Population Area Density Source Année Population Surface Densité (1) Considera dues aglomeracions separades: Sunderland (286.800) i Newcastle upon TynelGateshead (800.200). Posició entre les principals AM Posiciin entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Distribució de la població segons la dimensió dels municipis DistribucYn de la poblacion según la dimension de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Muni cio % Pc 11.1 . , '11 a . . Número de habitan.,, ... ,...:~pros . oblat.,.. rn lm .- . -3laciÓn >5.000.000 0 O o O 2:P.o_o,C1_9P:5.ooO.P_~0 .... .............................................................. P,'L 1.000.000-2.000.000 o O _0& 500.000-1.000.000 .. O O e,_o.. 3 772.700 ~~o:o1_90:5co:oPo-.. ......................................................................................... YJ. 100.000-200.000 2 348.700 - 23,1 5 385.600 sr,f_000-1001oL ..................... ............................. .2,5. O O 2p,oPrno_o ....................... .............. r,,_o.. o o 520.000 ._ 0,o Total 1 O 1.507.000 100.0 Number of inhahitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Populatian Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants Núm.mapa Ciudad Poblacian Superficie Densidad 1 Sunderland 293.000 ... . -.13!,1 ... 2,128. ........ 2.. .C?_ewcas_t.!e.u~!!n.I~n_e _e_._e.... 279.X!0 .- _1.!_1,!3 .- .....8-.. ?_..5_0_0.. 3 --.--.-.-...-._-.-.p.p Gateshead 200.200 143,2 1.398 ... ........ Poblacll Pohlaciiín Pooulation Pooulation .. 4 .......!!m [email protected] !!3.,7 2209.- .................................. 193.300 155.400 5 ............. e.eeeeeeeeeest?Jeeeeee ......... 2.43. 94.200 ........ s ........... Easi?.@on M,L 631.. 92.200 ... 7 . Ha-rtleppol.. .............................................. .9.3,!3 .............. ..R2 -.L .__. -J!!Y!haM .... 80.100 ?&L !:L!g. 9 Wansbeck 62.200 -.................-. s6,8 .............. 931.. 10 Chester-le-Street 56.900 67,5 843 Numh.map City Population Area Denslty No carte Ville Population Surface Densite - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials blsics Munic.. ~ímit agtomeraci6 4 Límit de ciutat Poblacions Límit aglomeracib Ciutat Central Número ciutat taula Densitat de població Al Regne Unit les unitats estudiades sbn de nivell NUTS 3 i per tant en alguns casos els topbnims corresponen a aquestes zones administratives i no a nuclis urbans. The units being studied for the United Kingdom are NUTS3 level and so, in some cases the toponyms correspond to those administrafive areas and not to urban entres. Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses Ctudes Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la población según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Aiio PoblacYn Superiicie Densidad NUREG - - 5.365 1.064.Ql7 198,4 1994 NNUU 1996 1.300.000 .---- URBAN AUDIT 1996 919.602 7.065 Source Year Population Area Density Source Année Population Suríace Densité Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Numero de habitantes Municipios Población % Población >5.000.000 .--- O O -.I!&. 2.000.000-5.000.000 0 O O O 1.000.000-2.000.000 O o 0,o 500.ooo-l.oJoo:ooo - --. 914.818 - 1 54-5200.000-500.000 O O o>& 100.000-200.000 0. o 4.L 5~00&1_~_0 .o_oq. 2 llo.30L .6_,5.. 20.000-50.000 8 295.335 17,6 <20.000 44 359.424 21,4 Total 55 1.679.883 100,O Number of inhabitants Municipalities Population % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el número de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants NÚm.mapa Ciudad PoblacUn Superíicie Oensidad 1 Torino -- 914.818 130,2 7.026 2 Moncalieri 58.018 -_ _ 41,6 -1.219 3 Rivoli 52.288 2951.772 4 Settimo Torinese 47.617 32,4 1.470 5 Collegno - 47.608.. la,! 2.630 6 Nichelino 45.609 20,6 2.214 7 Grurrliaseo 40.461 13,l 3.089 8 Venaria 35.576 20,3 1.753 9 Chieri 32.534 54,3 599 24.264 51 3 -loC!!!EL. - 473 11 Orbassano 21.666 22,l 980 12 Beinasco 18.486 6 J 8 2.719 18.353 17,8 - 1.031 14 + San Mauro Torinese --- 17.865 12,6 1.418 17.619 . . 15- -.:..-Rivalb. di..l.~!! ... . . .. ... ?5,3 .. . .. ..596. Numb.map City No carte Ville Population Surface Densit6 = Autopistes .- Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials besics Municipis I~'Limit aglomeracib Lfmit de ciutat Poblacions Número ciutat taula Densitat de noblació - Autopistes - Carretera nacional Carretera regional - Ferrocarril - Vials besics Munic.. Límit a~lomeracib Límit de ciutat Poblacions O 20.000-50.000 hab. O 50.000-100.000 hab Límit a~lomeraci~í Ciutat central Número ciutat taula Densitat de poblacib Wien Dimensió segons diversos estudis Dimensión según diversos estudios Size according to different studies Dimension suivant diverses études Distribució de la població segons la dimensió dels municipis Distribución de la poblacidn según la dimensión de 10s municipios Population distribution according to the size of the municipalities Distribution de la population suivant les dimensions des villes Fuente Aiio Población Superfrcie Densidad Número de habitantes Municipios Población % Poblacrbn liAME - --- 1997 1.898.091 954,3 1.989 >5 000000 , O 0- - - o$ NUJREC 1994-- - - -- - 2.000.000-5.000.000 -- - - -- O O . _ L,.: 0,O - -- .- NNUU 1996 2 100.000 - - 1.000.000-2 000.000 1- - 1.609.63 : '8: 84,8 URBAN AUDIT 1996 1.616.240 3.895 500.000-1.000.000 O O 40 Source Year Populatron Area Density 200 000-500.000 0L-. _ 40 Source Année Population Surface Densité 100 000-200.000 _ - O O A$- 50.000-100.000 O O 0,O 20.000-50 000- - 4 105.758 5,6- <2~.000 -_ 33182._702 1 _ 9,6 Total 38 1.898.091 100,O Number of inhabitants Municipal~ties Populatron % Population Nombre d'habitants Villes Population % Population Posició entre les principals AM Posición entre las principales AM Position among the main MA Position entre les principales AM Població Pol - Su~erficie Suoerficie Area Suríace Principals ciutats, segons el nombre d'habitants Principales ciudades, según el numero de habitantes Main cities, according to its number of inhabitants Principales villes, suivant le nombre d'habitants - I Núm.mapa Ciudad Población Superficie Densidad 1 Wlen 1.609.631 415,O 3.879 2 Wrener Neustadt 37.435 -- - _-!YLK - - -61% --- - -3 Baden _ - - -- _ 24.131 249 - 897 4 Klosterneuburg 23 777, ., 312 762- - 5 MiLdlhg -- - -- 20.415. 10,O _ 2.0426 Schwechat - - 15.598 44L _ _ _ -34% Traiskirchen 14.535 ~ -. . &I 499. ............. - - . -- Perchtoldsdorf ............. .-.14:JNhL@ LIB. Bad Vbslau ..... ... ................. 11.064---.-38.,8 ................. 285. ..... Korneubur~ L!!.855-.9.,1 ............. A.:UR 9.056--.!,3 ............. 1.!?41. ... B!u??.mGeP1Jlge . Wiener ... Neudorf 8.506 ~~--~3~. Maria Enzersdorf arn Gebirge._8L4_90. ..... ..5& .... 1.572- ................. - > ~ Berndorí .......... .. .............. 477 4 15 Guntramsdorf 8.139 14,9 546 16 Langencersdorf , 7.062 /0,7 660 17 Kottingbrunn 6.485 ll,6_ --_~!&l 18 Sollenau JZL5_11, J0,7 422 _ 19Vbsendorf ?1~99--.21~3--_ _ 409 20 Felixdori 4.198 2,5 1.679 Numb.map City Population Area Density Densitat Densrdad Oensrty Dens~te No carte Ville Population Surface Densité - Autopistes - Carretera nacional - Carretera regional - Ferrocarril - Vials bisics r Municipis I Límit aglomeracid I ümit de ciutat Poblacions 0 20.000-50.000 hab. O 50.000-100.000 hab. a 100.000-250.000 hab. 250.000-500.000 hab. Urnit aglomeraci6 Ciutat Central Nhmero ciutat taula Densitat de població de treball, fonts utilitzades 1 i glossari L Metodologia de trabajo, fuentes utilizadas y glosario Study methodology, sources used and glossary Méthodologie de travail, sources utilisées et glossaire Pals Poblaclo Ordre Densltat Nom Poblac~o Ordre Nom Poblaclo Ordre lombre Pai Población Orden Densida lombre Poblaciin Orden Nombre 2blacibn Orden - J~~LOQO - 49~;~ -135 I Coimbra @2&%0W!l0~~~4 mm Colchester Conwv Frankf~ Birmin, _ (Oerry) (Oijon) E Frankfuri am Main Nnttinsham ast Hampshire _ast Hertfordshire East Lindsev nlalng or rorv-mspaast Staffordshire lirmineham Name - E 191.Ylt L3 127.500 341 147.832 27" i 119.700 392 ' 106.900 482 Population Order 1 nct y Name E Oensidad >I500 hab.lkm2: posible Ciudad Central de una AM. Ciudad que forma parte de una AE. I Ciudad Central de AM. Densidad >250 y <I500 habJkm2: no puede ser Ciudad Central de AM. 2 No constituye AE por poblaci6n <250.000 hab. Ciudad incluida en una AM. Densidad 450 habJkmz: no puede ser incluida en ningdn nivel superior. Excluida por criterios anteriores. Ciudad no incluida en una AM porque la densitat del Poblacidn <100.000 hab. (no puede ser Ciudad Central de una AM), eonjunto ya ha bajado de 10s 1500 hab./kmz. pero que forma una AE. m No llega a formar AM, por poblacibnc250.000 hab. Pertenece a una AE que no tiene una ciutat que reuna las condiciones para constituir una AM. C] Excluida por 10s criterios anteriores. Unm . -.- . --.--.- ,I . Pals Población Orden Densldad 1~205.3si 159 763 PD - y100.330 527 1.306 Country Populat~on Order Dens* I*I) -e Nom Pavs Pooulation Ordre OensitQ Poblaclo Ordre Nom Població Ordre LPoblaciin - n Nombre 705361 Narne Populatio Order Name I Densiti >I500 hab./km2: possible Ville Centrale d'une AM. Ville faisant partie d'une AE. ' Ville Centrale d'AM. Oensitb >250 et 4500 hab./km2: pas possible Ville Centrale #AM. Elle ne constitue pas une AE a cause de popula Oensité <250 hab/kmz: ne peut pas etre incluse a aucun niveau supérieur. tion <250.000 hab. Ville ne pas incluse dans une AM car la densité de Population <100.000 hab. (pas possible Ville Centrale d'une AMI, E~~~~~~ par les avis précédents. I'ensemble a dirninu6 du 1500 hab./km2. mais elle constitue une AE. Elle n'arrive pas a constituer AM a cause de popula tion <250.000 hab. Elle appartient a une AE laquelle n'a pas ville avec les conditions pour constituer une AM. Excluse par les avis pr6cédents. PP ILI .. I - 1: I . . I - 111 , , Nom Pais Població Ordre Densitat Nom Població Ordre Nom Població Ordre wrt am Main 10. rll'@E@ 341.7 IRL 126.130 356 26 iidare IRL .-..-92 320 80 1.1 ~!I..l . 1: I . . I . I11 . . Nombre Pais Población Orden Densidad Nombre Población Orden Nombre Población Orden I 317 100 38 375 478 36 mm "h" ,..""..", I Z 7- .454 452 1.053 (Innsbruck) 181.602 194 qíaf 1 'oma 3.616.800 - OU (Le Havre) 243.215 I (Le Mans) 184.133 . - I Lecce 743.217 044 Birmingham 16.327,.400 0021 Madrid 4r747.518 007 I Birmingham 16.327.400 002 I KOln 57.214.597 O01 a Leipzig 574.057 053 Population Order Density Name Population Order Name Population Order e Densitat >I500 hab.lkm2: possible Ciutat Central d'una AM. Ciutat que forma part d'una AE. I Ciutat Central d'AM. Densitat >250 i 4500 hab.lkm2: no pot ser Ciutat Central d'AM. No constitueix AE per poblacid <250.000 hab. Ciutat inclosa en una AM. Densitat <250 hab./km2: no pot ser inclosa a cap nivell superior. Exclosa per criteris anteriors. Ciutat no inclosa en una AM perque la densitat del Població <100.000 hab. (no pot ser Ciutat Central d'una AMI, conjunt ja ha baixat dels 1500 hab./km2. pero que forma una AE. No arriba a formar AM, per població<250.000 hab. Pertany a una AE que no t6 una ciutat que reuneixi les condicions per constituir una AM. Exclosa pels criteris anteriors. --- '!I ., I . Nom Pais Població Ordre Densitat Nom Població Ordre -- 1.1 ':I . . I . Nombre Pais Población Orden Oensidad Nombre Población Orden Mid Bedfordshire UK 121.200 382 241 Nom Població Ordre Nombre Población Orden Pays Po ulation Ordre _.nsité No.. Po ulation Ordre . . larcelona 'orto-Vila Nova de Gaia Name Population Order I- , , meration Nom Populatio~ rdre 1- ' y>.o"'.: . . . 8 ' I 8 ' . ' Density >I500 inhab./km2: possible Central Town of a MA. a Town forming part of an EA. I Central Town of a MA. Density 9.50 and 4500 inhab./km2: cannot be Central Town of a MA. Do notform an EA because population 450.000 inhab. Town included in a MA. Density 450 inhab./km2: cannot be included to any high level. Excluded because of previous points of view. Town not included in a MA because the whole density Population <100.000 inhab. (cannot be a Central Town of a) but forms an EA. has corne down from 1.500 inhab./km2. m Don't reach toform a MA, hecause populaiionQ50.000 inhab. It belongs to an EA wich has not town forming a MA. Excluded because of previous points of view. - Nnm Nom Població Ordre '!I ', I ' 11 .' Nom Població Ordre Nombre Poblacih Drden midad >I500 hab.lkm2: posible Ciudad Central de una AM. Ciudad que forma parte de una AE. I Ciudad Central de AM. dnsidad >250 y c1500 habJkml: no puede ser Ciudad Central de AM. No constituye AE por poblacidn <250.000 hab. Ciudad incluida en una AM. Oensidad 450 habJkm2: no puede ser inclulda en ningún nivel superior. Excluida por criterios anteriores. Ciudad no incluida en una AM porque la densitat del -1blaci6n <100.000 hab. (no puede ser Ciudad Central de una AMI, conjunt0 ya ha bajado de 10s 1500 hab./kml. pero que forma una AE. No llega a formar AM, por poblaci6nc250.000 hab. Pertenece a una AE que no tiene una ciutat que reuna las condiciones para constituir una AM. Excluida por las criterios anteriores. h!l.. 1 ' 1: I . . 1 . 111 . . . - .. . .. -.. .. ... .. - .. .. .. ~.~- (PerpignanlPerpinya Peifh & Kinros UK 133.250 328 25 Perugia 1 154.566 252 344 (Perugia) Pescara Peterboroueh UK 156.900 244 471 (Peterborouah) Pforzheim D 118.079 403, 1.207 ~rankfuri ai Main Plymouth Bournemouth - - Porto:Vila Nova de ! 190.200 176 4.720 1 ~outhamdfon Potsdam ' - 'Berlin Powys 75 inn ?fi7 I renze - I F' Country ~opulation Order Oensity Name Pays Population Ordre Densit6 Nom 'orto.-%la Nova de ;authamgtan Densit6 >I500 hab.lkmz: possible Ville Centrale d'une AM. a Ville faisant partie d'une AE. I Ville Centrale d'AM. Oensité 9.50 et 4500 habJkm2: pas possible Ville Centrale d'AM. Elle ne constitue pas une AE a cause de papula Ville incluse dans une AM. Oensité 450 hab/kmz: ne peut pas &re incluse B aucun niveau sup6rieur. tion <250.000 hab. Ville ne pas incluse dans une AM car la densit6 de Population <100.000 hab. (pas possible Ville Centrale d'une AMI, ~x~l~~~ par les avis pr6c6dents. I'ensemble a diminu6 du 1500 hab.lkmz. mais elle constitue une AE. Elle n'arrive pas constituer AM i cause de popula tion <250.000 hab. Elle appartient P une AE laquelle n'a pas ville avec les conditions pour constituer une AM. Excluse par les avis pr6ctdent.s. Nom Pais Població Ordre Densitat .! I . . I ' I11 . . Nom Població Ordre ~ Pnhlacití ordre Nombre Salzgitter 246.401 m ~~~~%'~ - 435.611 anta Cruz 423.668 n- '068 16.327.400 002 arcelona 4.103.470 manta Cruz de Tenerife 423.668 Oog 068 I Santa Cruz de Tenerife Bj3E.T- (Santander) 227.112 fi77 7fin n outh Dublin IRT 218.7~8<:QS43~~%@ outh Gloucestershire UK 2%700 , f305: I$?@C iouth Kesteven ;outh,Lakeland ;outh Lanarkshire ;outh,Norfolk : ~~~~f$60~B5~ iouth Oxfordshire 3 %li@&@5~@=3South Ribble SouthrSomersetshiir South Staffords South lyneslde Southampt_on SouJherj-o@aDensity I Name Population Order ~ame- , ulati,,, U, U, J m 111 . . 1 ' . 1 ' ,I, : . Nnm Par Densitat >I500 hab.lkmz: possible Ciutat Central d'una AM. Ciutat que forma part d'una'AE. C Ciutat Central d'AM. Densitat s250 I <I500 hab./km2: no pot ser Ciutat Central d'AM. No constitueix AE per poblaci6 <250.000 hab. C~utat inclosa en una AM. Densitat <250 hab./km2: no pot ser inclosa a cap nivell superior. Exclosa per criteris anteriors. Ciutat no inclosa en una AM perqub la densitat del Poblac16 <100.000 hab. (no pot ser Ciutat Central d'una AMI, conjunt ja ha baixat dels 1500 hab./kmf. perb que forma una AE. I No arriba a formar AM. per poblaci6<250.000 hab. Pertany a una AE que no t6 una ciutat que reuneixi les condicions per constituir una AM. Exclosa pels criteris anteriors. - Nom Poblac re Nom Poblacití Ordre K 113.200 431 11 rays ropularlon urnre O RYlll -1. I . taine Density >I500 inhab./km2: possible Central Town of a MA. I Town formi. parl of Ln EA. a Central Town of a MA. Density 950 and 4500 inhab./km2: cannot be Central Town of a MA. Do not forn an EA because population <250.000 inhab. Town included in a MA. Density <250 inhab./kmY: cannot be included to any high level. [7 Excluded because of previous points of view. Town nat included in a MA because the whole density Population <100.000 inhab. ícannot be a Central Town of a) but forns an EA has come down from 1.500 inhab./kmz. I Don't reach $forn a M4, because papulation<250.000 inhab. It belongs to an EA wich has noi town forrning a MA. Excluded because of previous points af view. - .. I . I I . . Població Ordre ~ Població Ordre Nombr ilaTrancai,de:~ra~ _ ib'N~dde Famali ao ila k Gaia itoria-Gastc akefiarring-t arwick aveney - 13 London 12 Liverpool-Manch,,. 11 KBln- . _ _ 653.510 Q1 6.843.700 2 10.336.511 02 . . ,n *r" rnn n. Oensidad >I500 hab.lkm2: posible Ciudad Central de una AM. Ciudad que forma parte de una AE I Ciudad Central de AM. Densidad >250 y c1500 habJkm2: no puede ser Ciudad Central de AM. No constituye AE por poblacrón ~250.000 hab. Ciudad incluida en una AM. Densidad 450 habJkm2: no puede ser inclutda en ningún nivel superior. Excluida por criterios anteriores. Ciudad no rnclurda en una AM porque la densitat del Población c100.000 hab. (no puede ser Ciudad Central de una AM), conjunto ya ha bajado de los 1500 habJkm2. pero que forma una AE. I No llega a formar AM, por población~250.000 hab. Pertenece a una AE que no tiene una ciutat que reuna las condiciones para constituir una AM. Excluida por los criterios anteriores. mrrancia y hpaña (con una concentracidn urbana por encima del 60%) son 10s paises que tienen la densidad municipal mds alta, despuh de la de Irlanda (1.073 y 1.048 hab.lkm2 respectivarnente). El gran número de municipios y su escasa superficie, especialmente en Francia, explican en buena medida este fenbmeno. Aglomeraciones htensas Las 109 Aglomeraciones Extensas agrupan en su conjunt0 192 rnillones de personas. Esto significa que mas de la mitad de la poblaci6n europea (52.8%) vive concentrada en entornos urbanos de alta densidad que ocupan s610 el 6% del territorio europeo. Segljn la cifra de poblacibn, las A€ se distribuyen en: ~35 A€ con una poblaci6n superior a 1.000.000 de habitantes m24 A€ con una población entre 500.000 y 1.000.000 habitantes 150 AE con una poblaci6n entre 250.000 y 500.000 habitantes Dentro del grupo de las 35 grandes Aglomeraciones Extensas, hay que destacar la existencia de cinco aglomeraciones especialmente importantes con una poblaci6n de mas de 10 millones de habitantes o mas: .Colonia, que se extiende desde Alemania hacia Holanda, Belgica y Francia, con una mancha urbana de 37 rnillones de habitantes y dentro de la cual, en el siguiente paso del procedimiento, se delimitan nueve Aglomeraciones Metropolitanas. mBirmingham, que agrupa 16 millones de habitantes e incluye otras ciudades importantes como Leeds, Liverpool o Manchester, y dentro de la cua1 se constituyen cuatro Aglomeraciones Metropolitanas. mbndres, con 14 millones de habitantes, que constituye una sola Aglomeraci6n Metropolitana. ~Frankfurt, con casi 11 millones, que genera cinco Aglomeraciones Metropolitanas. .Paris con 9,9 millones de habitantes, que constituye una sola Aglomeraci6n Metropolitana. Hay un segundo bloque constituido por 6 A€ que tienen una poblaci6n entre tres y siete millones de habitantes, y que generan cada una de ellas una Aglomeraci6n Metropolitana. Madrid y Barcelona forman parte de este grupo. EI tercer bloque, formado per 24 AE, es el de las que tienen una poblaci6n entre un rnill6n y tres millones de habitantes. Destaca que entre kstas hay dos (Saarbrücken y Rirnini, aparte del caso particular de Venecia ya comentado anteriormente) que no llegan a formar Aglomeración Metropolitana porque su Ciudad Central no Ilega a la densidad establecida (mas de 1.500 hab.lkm2). De las 35 AE que tienen mds de un rnill6n de habitantes, las que presentan una densidad mas alta son Paris (3202 hab./kmq. Barcelona (2.604 hab.lkmq y Madrid (2.349 hab.lkmq. Aglomeraciones Metmpolitanas El estudio ha identificado 88 Aglomeraciones Metropolitanas (AM) donde viwn cerca de 135 millones de personas en una superficie que representa el 2.6% del territorio estudiado. Esto significa que un tercio de la ciudadania europea habita en zonas metropolitanas densamente pobladas que constituyen lo que habitualmente se define como dreas metropolitanas o, en ciertos casos, regiones metropolitanas. El estudio identifica: a30 grandes AM con poblaci6n superior a un miU6n de habitantes ~21 AM medianas con poblaci6n entre 500.000 y un mill6n de habitantes m37 AM pequeñas con población entre 250.000 y 500.000 habitantes Entre las 30 grandes Aglomeraciones Metropolitana~ hay: .Tres aglomeraciones con una poblaci6n alrededor de 10s 10 millones de personas: Londres (12,7 millones de habitantes) Colonia (10.3 millones de habitantes) Paris (9,9 rnillones de habitantes) .Tres aglomeraciones con una poblacidn pr6xima a 10s 6 millones de personas: Liverpool-Manchester (6,8 millones de habitant=) Amsterdam-Rotterdam (6,2 millones de habitantes) Mildn (6.1 millones de habitantes) .Cuatro aglomeraciones con una poblaci6n alrededor de 10s 4 rnillones de personas: Madrid (4,7 millones de habitantes) Nhpoles (4.6 millones de habitantes) Barcelona (4.1 rnillones de habitantes) Berlin (4,O millones habitantes) msiete aglomeraciones con una poblacidn alrededor de 10s 2-3 millones de personas ~Trece aglomeraciones con una poblaci6n entre 1 y 2 rnillones de personas. Las Aglomeraciones Metropolitanas con una densidad mas alta son Paris, Barcelona, Madrid y Berlin, que tienen mds de 2.000 hab.lkm2. En cuanto a la superficie, hay 5 AM con una extensibn superior a 4.000 km2 (Londres. Colonia, Liverpool-Manchester y Mitan), 8 AM que estan entre tos 3.000 y 10s 1.500 km2 y el resto (1 7) tienen un tamaño inferior a 10s 1 500 km2. 2.2 hpaña La estructura urbana y las aglomeraciones España es el quinto pais de la U€ en poblaci6n. con casi 40 millones de habitantes, y el segundo en superficie (530.000 km2). La densidad de poblaci6n es de las mas bajas de Europa (75 hab.lkm2), s610 por delante de Irlanda, Suecia y Finlandia. En cuanto a la estructura municipal, hpaña, con rnds de 8.000 municipios, es el cuarto pais entre 10s estudiados. S610 Francia (con 36.000 municipios), Alemania (con 14.000) e ltalia (con 8.100) lo superan. De estos 8.000 municipios ljnicamente 637 (8%) son Municipios Urbanos, proporci6n que queda por bajo de la media europea (casi el 13%) y muy lejos de la de paises como Holanda, el Reino Unido y Bklgica, con cifras por encima del 50%. En cuanto a la poblacibn que vive en 10s Municipios Urbanos, España ocupa la quinta posición en nljmeros absolutos (25.5 millones de habitantes) y la sexta en nljmeros relativos (64,3%). Como punto de referencia hay que señalar que Holanda y Bklgica tienen mds del 80% de su poblaci6n en Municipios Urbanos y que la media europea esta situada en el 66,2%. Los 25 millones de poblaci6n urbana española viven s610 en el 5% del territorio, de manera que la densidad media de estos municipios es la tercera mds alta de Europa (1 .O48 hab.lkm2), solamente superada por Irlanda (1.245 hab./km2) y Francia (1 .O73 hab.lkm2). Siguiendo 10s criterios empleades en el presente estudio, en españa se han delimitado 21 Aglomeraciones Extensas, en el seno de las cuales viven 19,5 millones de personas en unos conjuntos urbanos que no Ilegan al 1% de la superficie del pais. Excepto Madrid, Valladolid y Zaragoza, el resto de aglomeraciones se sitúan en las zonas litorales de las costas peninsulares. Madrid, Barcelona. Valencia y Sevilla forman unas Aglomeraciones Extensas que superan el mill6n de habitantes; otras cinco aglomeraciones estdn entre 10s 500.000 y el mill6n de personas y las 12 restantes tienen una dirnension superior a 10s 250.000 habitantes sin alcanzar el medio milldn. En la lista adjunta de Aglomeraciones Extensas españolas puede observarse que Madrid es la aglomeraci6n mayor en poblacidn y superficie, seguida por la de Barcelona; esta aglomeraci6n ocupa, sin embargo, la primera posici6n en densidad (2.604 hab.lkm2) y a continuaci6n vienen las de Bilbao (2.481 hab.lkm2) y Madrid (2.349 hab.lkm2). Estas Aglomeraciones Extensas s610 generan 12 Aglomeraciones Metropolitanas, pues hay 7 AE cuya ciudad central no llega a una densidad superior o igual a 1.500 hab.lkm2 (Alicante, Gij6n, Mdlaga, Murcia, Oviedo, Santa Cruz de Tenerife y Zaragoza). Especialrnente relevante es el caso de Zaragoza que, a pesar de sus 600.000 habitantes, tiene una densidad baja en relación con la extensidn de su tkrmino municipal (1.063 km2). Otras dos A€ tampoc0 Venión castellana forman AM porque el conjunto que agrupan, de acuerdo con 10s parametros adoptados, no Ilega a 10s 250.000 habitantes (Cidiz, 227.143 habitantes, y Tarragona, 214.327 habitantes). 2.3. Barcelona €I estudio identffica la Barcelona real de cuatro millones de habitantes La delimitacidn obtenida para la Aglomeracidn Metropolitana de Barcelona, siguiendo exactamente la misma metodologia aplicada a todas las grandes ciudades de Europa, refleja la Barcelona real de cuatro millones de habitantes, hecho no muy frecuente en 10s estudios comparativos disponibles. €ste ambito, a pesar de haber sido definido s610 a partir de criterios fisicos (fundamentalmente densidades de poblacibn), es similar y coherente con 10s de: .La Regi6n Metropolitana (RMB), de creciente reconocimiento administrativo en materia de planeamiento y gesti6n del transporte y otros servicios metropolitanos, asi como para la planificacidn urbanistica y territorial. La similitud entre la AM de Barcelona y la RMB se da en poblaci6n. pero no en superficie y ndmero de municipios. ~Los arnbitos funcionales que observan diferentes estudios, principalmente 10s basados en la movilidad por trabajo. Algunos de estos establecen delimitaciones mayores (tambikn mucho mas en extensi6n fisica que en poblaci6n y puestos de trabajo), pero, sin lugar a dudas, la aglomeraci6n definida aqui comprende el espacio mas consolidado y de maximas intensidades de relaciones metropolitanas de Qta. En este sentido puede afirmarse que es mas significativa la dimensidn que alcanza la aglomeraci6n de Barcelona (4.1 millones de habitantes) que su posicidn (9' puesto) en la clasificaci6n europea. €1 reconocimiento de la verdadera dimensi6n de la realidad metropolitana de Barcelona es, sin lugar a dudas, rnbs relevante que la perdida o logro de algunos puestos en la clasificaci6n de ciudades y de aglomeraciones que resultan de 10s distintos estudios disponibles, y que a menudo son utilizados para comparaciones excesivamente superficiales, anecd6ticas o interesadas. La dimensi6n. en cambio, va asociada a 10s fen6menos econbmicos, funcionales y sociales que estan en la base de la existencia mima de las Aglomeraciones Metropolitanas y de su creciente irnportancia a escala nacional e internacional. €1 reflejo adecuado de la dimensi6n comporta, al mismo tiempo, una mejor posicion relativa de la aglomeraci6n barcelonesa. Asi, por ejemplo, el Greater London -la ciudad con el mayor número de habitantes de todas las europeas (7.1 millones)- es casi 5 veces mas grande que la ciudad de Barcelona, mientras que Madrid (2,9 millones) lo es casi 2 veces; considerando, en cambio, las respectivas aglomeraciones, la de Londres (tambikn la mayor de Europa) ya solo es 3 veces mas grande que la de Barcelona, y la de Madrid solamente 1.16 veces, cifras estas que reflejan con mucha mas precisibn las diferencias reales. Mas alld de estas constataciones, 10s puntos siguientes resumen las caracteristicas principales de la AM de Barcelona: .La Aglomeraci6n Metropolitana de Barcelona tiene una poblacidn de 4.103.470 habitantes, una superficie de 1 S78 km2 y esta formada por 93 municipios. .La delimitaci6n resultante es fisicamente menor que la Region Metropolitana (que tiene 163 municipios y 3.200 km2), pero muy parecida en cuanto a su poblacidn (el 95% de la Regi6n). .La AM de Barcelona incluye 10s principales subcentros de la Regi6n (Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers. Vilanova i la Geltrú, Mollet del Vall6s. Martorell), excepto Vilafranca del Penedes. .La AM de Barcelona ocupa la novena posici6n respecto a su poblacibn en el conjunto europeo. EI hecho de considerar la AM o la ciudad estricta no comporta grandes cambios en este sentido: a pesar del gran salto que implica pasar de 10s 1,5 millones de habitantes de la ciudad a 10s 4.1 millones de la AM. no mejora su situaci6n en la clasificacidn (octava en la clasificacidn de las ciudades centrales y novena en la de AMI. .Por delante de la aglomeracion de Barcelona figuran las cuatro agiomeraciones que indiscutiblemente son mayores (Londres, Colonia, Paris y Madrid), las de Amsterdam-Rotterdam y Liverpool-Manchester (que resultan de gran dimensi6n al agrupar diversas polaridades), asi como Milan y Napoles (posiblemente sobredimensionadas en este estudio). .La AM de Barcelona ocupa la segunda posici6n en la clasificacibn por densidad (2.604 hab.lkm2), s610 superada por la de Paris (3.202 hab.lkm3. La elevada densidad del núcleo central y de todo su continuo inmediato determinan este hecho, asi como la relativarnente pequefia superficie de la AM, condicionada por la existencia de barreras geogrhficas y por la baja densidad de 10s municipios vecinos, que evitan su extensi6n. 3 Rchas y rnapas de las grandes Aglorneraciones Metropolitanas (Echas: de la pagina 53 a la pagina 119) 4 Metodologia de trabajo, fuentes utilizadas y glosario Metodologia de trabajo Cn este estudio, el criteri0 de la contigüidad municipal es una condici6n basica pam la delimitaci6n de las Aglomemciones Metropolitanas. Este hecho ha determinado la necesidad de tmbajar con un Sistema de Informaci6n Geografica (SIG), ya que las funciones topol6gicas de anal¡- sis de contigüidades que proporciona permiten realizar la busca de 10s elementos contiguos. Las dos fuentes basicas de informaci6n han sido: .Las bases cartograficas digitales de 10s paises de la Union Europea que han sido tratadas en un SIG (Arclnfo). .Las bases de datos alfanum~ricos con informacidn sobre poblaci6n, superficie y densidad de la poblacidn de cada uno de 10s municipios europeos (tratadas con Access y Excel). El proceso de delirnitacidn empieza con la vinculaci6n de 10s datos alfanumericos de 10s 72.321 municipios estudiados en la base cartografica de limites municipales. A continuacidn, se seleccionan 10s Municipios Urbanos (10s que tienen una densidad de poblaci6n superior a 250 hab.lkm2) y se inician 10s procesos de busca de contigüidades con el programa informatico. Esto permite definir 2.206 conjuntos urbanos formados por 10s 9.256 Municipios Urbanos. Los conjuntos urbanos que superan 10s 250.000 habitantes constituyen las Aglomeraciones Extensas. A partir de este punto y para garantizar la exhaustividad del proceso y el tratamiento sistematico de todos 10s casos, se han identificado, en primer lugar, las ciudades susceptibles de ser ciudades centrales de una Aglomeraci6n Metropolitana. El resultado obtenido es de 198 ciudades que cumplen las condiciones exigidas (mas de 100.000 habitantes y densidad mayor de 1 .S00 hab.lkm2). Seguidamente, y empezando por la posible ciudad central con el wlumen de poblaci6n mayor de cada Aglomeraci6n Extensa, se ha determinado que agrupaci6n territorial configura en su entorno de acuerdo con el siguiente procedimiento: .Se parte de la ciudad central. .Se seleccionan todos 10s municipios que estan contiguos en ella. .EI mas denso de Qtos se incorpora a la aglorneracidn junto con la ciudad central. .Se seleccionan todos 10s municipios contiguos en el conjunto formado. .Se repite el proceso hasta "cerrar" la aglomeraci6n. Una aglomeraci6n queda "cerrada" por uno de 10s motivos siguientes: Versibn castellana .Se acaban 10s Municipios Urbanos; es deu'r, no se puede establecer contigüidad con ningún otro rnunicipio que tenga una densidad igual o superior a 250 habitanteslkrn2. .La densidad del conjunt0 de 10s rnunicipios de la aglorneraci6n que se esu definiendo no alcanza el urnbral de 10s 1.500 habitanteslkrn2. Es necesario señalar que la diferencia entre las posibles ciudades centrales (198) y las que finalrnente son Ciudad Central (88) deriva del hecho de que dentro de una rnisma AM puede haber mas de una Ciudad Central. Es decir, la Ciudad Central de una AM puede establecec contigüidad con otras posibles ciudades centrales de menor tarnaño de poblaci6n. de manem que Qtas quedan absorbidas y pierden la posibilidad de constituir AM pmpia. En el Anexo se enurneran las 91 posibles ciudades centrales que no forrnan AM incluidas en alguna otra de las 88 AM. y las 19 posibles ciudades centrales restantes que generan AM que no llegan al urnbral de poblacidn establecido (mas de 250.000 hab.) y, por tanto, se desestirnan. Fuentes Bases alfanurnkricas de 10s rnunicipios Alernania. Jahresausgabe 1997 des Gerneindevetzeichnisses GV1 00-Pl. Statistisches Bundesarnt, Wiesbaden. Austria. Einwohner rnit Hauptwohnsitz arn 31.12.1997. osterreichisches Statistisches Zentralarnt (STAT), Wien. Bklgica. Population 1996. Institut National de Statistique, Bruxelles. Dinarnarca. rolketal og areal i de enkelte kornrnuner 1.1 -1998. Statistisk (Arbog. Statistics Denrnark. Pspaiia. Poblacion 1998 WEB del INE y Nornenclator 1996. lnstituto Nacional de Estadística (INQ Madrid. Finlandia. 1996 Statistica Database. Statistics Flnland. Francia. La population et densitk des cornrnunes au recensernent de 1999. Institut National de la Statistique et des ftudes fconorniques (INSEQ. Holanda. Population on 1.1.1996. Infogroep Bmlking. Centraal Bureau mor de Statistiek, 's-Gmnhage. Irlanda. Census 1996. Central Statistics Office (CSO), Dublin. Italia. Popolazione e rnovirniento anagrafico dei cornuni 1997. lnstituto Nazionale di Statistica (ISTAT), Roma. Luxernburgo. Nornenclature des cornrnunes et population 1997. Service Central de la Statistique et de les ftudes fconorniques (STATEC). Portugal. Censos 1999. Popula~ao residente 31.X11.1998. lnstituto Nacional de htatística (INQ. Reino Unido. 1997 Population and density. Office for National Statistics (ONS). Suecia. 1996 Population and area. Statistiska Centralbyran. Bases cartograficas digitales DSABE 1991. "Adrninistrative Boundaries (c) MEGRIN 96, on behalf of the European national rnapping agencies". Esta base no incluye inforrnaci6n de 10s rnunicipios de Grecia. ~ArcEurope. Base Map. BRI, AND-USA. 2000. BGISCO DBM, brostat, 1997 mlmagen de satélite nocturna. Adaptaci6n de la irnagen original: The night sky in the World. P. Cinzano, C Falchi (University of Padova), C.D. Plvidge (NOM National Geophysical Data Center, Boulder). Copyright Royal Astronornical Society. Reproduced frorn the Monthly Notices of the RAS by perrnission of Blackwell Science. htudios de referenda .Atlas of agglornerations in the Eumpean Union. NUREC. Duisburgo, 1994. .Urban Agglornerations 1996. Wodd Urbanization Pmspects Database, the 1996 Revision. United Nations Population Division. ~Urban Audit. Assessing the quality of life of Europe's cities. ERECO. Comision de las Cornunidades Europeas. Bruselas. Se puede consultar en la direcci6n: w.inforegio.cec.eu.int/urbanlaudit/ B North-West Eumpean Metropolitan Regions, geoyaphical boundaries and econornical structures. GEMACA (Group for Puropean Metropolitan Area Cornparat'w Analisis). 1996. .Estudio sobre la delirnitaci6n de areas rnetropolitanas. CPSV (Centre de Politica de SbI i Valoracions), estudio realizado para el Ministeri0 de Medio Arnbiente. 1998. ~Dinarniques metropolitanes a rea i Regi6 de Barcelona. MMAMB. Barcelona, 1995. (capitulos 1.2, 1.3, 1.4~ 10.1). Alernania (D) Austria (A) Bklgica (B) Dinarnarca (DK) Espaíia (E) Finlandia (SF) Francia (F) Holanda (NL) Irlanda (IRL) ltalia (I) Portugal (P) Reino Unido (UK) Suecia (S) Version casteltana European Large Urban Agglomera tions The aim of this study is to approach an understanding of European urban structure and, in particular, its main centres - metropolitan agglomerations generated by the urban and functional expansion of traditional cities beyond their administrative boundaries. Nowadays, it is in these urban zones that most of the population and activities are concentrated, drawing together and revitalising their respective regional and national surroundings, and operating as nodes for a world network of relations that is continually becoming more interconnected. The diversity of names used to describe these areas (zones, conurbations, regions. agglomerations, metropolis ...) illustrates the complexity of the phenomenon and the difficulties in approaching them using homogenous and universal strategies. The numerous studies of the question and the variety of conceptual and methodological focuses (physical, socio-economic, functional criteria, etc) provide more than suficient confirmation of that complexity. The aim of this study is limited to the identification of European urban concentmtions, their physical boundaries and the corresponding determination of their basic dimensions. Apart from the interest that this holds for making primary comparisons between different urban realities, it also constitutes an essential preliminary step towards the realisation of other, more complete, studies. Even for such elemental objectives, it is of note that the limitations of the available information greatly restrict the scope of the effective possibilities for analysis when attempting to contemplate a large number of agglomerations. Methods of metropolitan delimitation, which rely on socio-economic and functional variables, require data that in many cases is not available for all of the cities (and their surroundings) that should be taken into consideration, and this data is even less likely to be suficiently homogenised and updated. On the other hand, boundaries based on administrative criteria tend to be highly heterogeneous, vely much conditioned by the jurisdictional borders of different countries and often reflecting, either in a partia1 or obsolete way, current urban realities. Almost all that remains, then, are methods based on physical criteria, despite the fact that they have -as to a greater or lesser extent have all the otherstheir limitations. So, this study approaches the physical reality of European agglomerations by means of a method that is strictly based on spatial criteria (contiguity of municipal areas) and the most basic demographic-territorial indicators (population, surface and population density), which are practically the only factors that are available both universally and homogenously. and which can also be quickly and easily updated at periodic intervals. More than 72,000 municipalities have been studied in 14 countries of the European Union (every country except Greece) and, consequently, we have identified 109 E xtensive Agglomerations and, within them. 88 Metropolitan Agglomerations which are more restricted but of greater urban intensity. There are clearly risks in attempting to delimitate phenomena as complex and diverse as European agglomerations when using such simple criteria as those that have been employed here. Judging from the results obtained, and their comparison with other studies, we believe that we have overcome these risks satisfactorily enough, and the delimitations presented (along with the corresponding associated data) constitute a new approach to the metropolitan reality of Europe. We are therefore confident that they will prove useful for the comparison of the basic dimensions of the urban structures of different agglomerations, and they can also be contrasted to the results of other studies. 1 Delimitation of European agglomerations 1.0 Definitions and summary of the delimitation process The delimitation of Metropolitan Agglomerations employed by the present study has been obtained by means of a three-stage pmcess, each stage successiwly defining three types of territorial unit: Urban Municipalities, Extensive Agglomerations and Metropolitan Agglomemtions. The process and the parametea used are summarized below. mWhat is an Urban Municipality? A municipality that contains a population density of 250 inhabitants per km2 or more. mWhat is a Extensiw Agglomemtion? A group of Urban Municipalities that are -physically contiguous and -which togethkr form an agglomeration with a population of more than 250,000 inhabitants. mWhat is a Metropolitan Agglomeration? A group of Urban Municipalities that are -physically contiguous, --situated around a Central City of more than 100,000 inhabitants and with a density of more than 1,500 inhabitants per km2, and -which form an agglomemtion of more than 250,000 inhabitants and with an avemge density of more than 1,500 inhabitants per km2. 1.1 The starting point: Urban Europe Population density as an indicator of urban intensity The method observed is based on population density criteria, a variable that is very directly associated, even semantically, to the concept of agglomeration. The relationship between population and territory as a capital element in the definition of urban spaces has been recognised through a long tmdition of research that has recently been restored by such relevant people as Berry as an alternative and I or complement to the functional focuses that have been so predominant over the last thilty years. On the other hand, as indicated in the introduction, the present study's desire to be exhaustive has made this option practically obligatory, due to the complete and homogenous information at our disposa1 for all European territorial units. But the motives expressed above do not avoid the question of whether indicators of density are suficient and adequate for the specific aim of obtaining metropolitan delimitations; particularly using, as in this study, gross density, ¡.e. referring to the total surface area of each territorial unit, without considering which parts are effectively occupied for residential purposes or not. Despite this limitation, the results obtained are satisfactory enough, as seems to be confirmed by the way in which they contrast to other studies undertaken using different methodologies. The fint step in the process was the identification, based on a minimum level of density, of the basic territorial units (municipalities or their equivalents) that could be considered "urban", assuming that it shall be just these that are susceptible to subsequent integration in Metropolitan Agglomerations. The level of density adopted was 250 inhabitants per km2. This is, obviously, a discretional and quite disputable value, even though it is based on certain considerations: mIt approximately corresponds to double the avemge European density (120 inhabitantslkm2). It is, therefore, a figure that can easily and intuitively be compared to the basic reference represented by the awrage value for the whole. .As they are gross municipal densities, they actually correspond to what are generally much higher "net" urban densities. However, they are still a fairly low level to be used as a definition of "urbanity". This option has been preferred over other more restrictive possibilities (demanding much higher levels of density), so as not to set excessive initial limits for the study, and also to consider the phenomena of "suburbanisation" that exists on the outskirts of most European metropolitan areas. English version mln contrast, we have rejected the possibility of establishing an even lower density limit, because this would create more problems than advantages. Therefore, a minimum limit of 200 inhabitantslkm2 instead of 250 would greatly increase the number of municipalities for consideration (24% more), their surFace area (26% more) and their territorial dispersion (opposed to the concept of agglomeration), while the population residing there would increase vety little (less than 7%). ~Finally, it is also worth considering the notable concordance between satellite pictures of Europe at night (which show the dots from the lights of cities and other mainly urban features) and the map of municipalities with a population density of 250 inhabitantslkm2 or more (see next page). Despite the limitations of scale and image quality, such a comparison shows that this level of municipal density permits highly reliable identification of the main urban concentrations, the most disperse areas of urbanisation and also wide, empty spaces. Of the 72,321 municipalities studied, only 9,256 (12.8%) equalled or surpassed 250 inhabitantslkm2 and can therefore be considered Urban Municipalities. It is these, consisting in total of 240 million inhabitants (two thirds of the population of Europe), that constitute the basis and the starting point for later definition processes, within them, of successive groups of municipalities in order to calculate the delimitations of Metropolitan Agglomerations. The level of density established at this stage therefore excludes 63,065 municipalities. It is worth mentioning that, of these, 85 cities, despite having populations of more than 100,000 people, have less than 250 inhabitantslkm2 (see Annex). 1.2 Extensive Agglomerations Maximum delimitations of metropolitan spaces The previous stage defined Urban Municipalities, based on the density of population. However, many of these are physically contiguous, forming the urban constellations of different sizes that appeared in the images on the previous page. The 9,256 Urban Municipalities are grouped into 2,026 territorially separate Urban Groups, each one made up of just one municipality or several contiguous municipalities. All of these groups express the existence of significant urban densities, often of a supramunicipal nature, although in most cases they are of a low populational dimension. For these to be considered Agglomerations (which involves the implicit connotation of a certain size, as well as a certain density), we have also required a minimum number of inhabitants. which was established at 250.000. This condition, which could hardly be considered excessive in metropolitan terms, drastically reduces the number of relevant groups: only 109 groups, of the 2,026 detected, have a population of 250,000 inhabitants or more. These 109 groups (made up of 5,787 Urban Municipalities) cast aside all the isolated municipalities and I or groups of contiguous municipalities that have low populations, and draw a clear map of the main focuses of urban concentrations in Europe: 192 million people live on less than 6% of the surface area, i. e. more than half the total (53%) with an average density of 1,000 inhabitantslkm2. The map on the following page shows the notable difference between countries with respect to the number, size and positions of these focuses. The famous image of the "CentmlEuropean Banana" is clearly visible, from the Midlands and Southeast of England to the Alps, with four "macro-agglomerations" of more than 10 million people: Birmingham. London. Cologne and Fmnkfurt. London aside, the other three are, as shall be examined in more detail later, clearly multinuclear agglomerations that cover very wide areas, for which the parameters employed up until now do not yet permit internal differentiation. Of particular note is the immense continuum that is known as Cologne (as that is the largest of the 1.200 cities that it is made up of). which, along with the zones of the Rhine-Ruhr and its extension towards Northeast Germany, links, through Belgium, to the Randstad and other areas of Southern Holland, even to Lille, in the North of France, drawing together a total of 37 million inhabitants. Such an extensive and populated agglomeration as this (and, to a lesser extent. Birmingham with 16 million inhabitants and Fmnkfurt with 11) could create serious doubts regarding the adequacy of the indicators used. The fact that the same criteria delimit the remaining 105 agglomerations in a far more reduced and plausible way indicates, howwer, that the parameters are valid and significant for the vast majority, and that those cases express a particular, but incontestable, urban reality, the existence of wide Central-European spaces with high, continuous densities in comparison with those of the rest of the territoty. The delimitation obtained must, therefore, be understood as a first approximation of the layout of metropolitan Europe, based on limits of density and the total number of inhabitants, which, as indicated, can be considered relatively low. For this reason, the resulting groups have been called Extensive Agglomerations and represent the maximum delimitations, with respect to their territorial and demographic sizes, and are the metropolitan phenomena that form the main objectives of this study. The included table shows the 109 htensive Agglomemtions and their basic data. For identification reasons, each agglomeration is referred to by the name of the biggest cih/ On number of inhabitants) that it is made up of. The data of the main cities (>100,000 inhabitants) that have been excluded at this stage because they do not meet the established limits (77) can be consulted in the Annex. 1.3 Metropolitan Agglomerations lntensely metropolitan spaces The 109 Extensive Agglomerations obtained delimit the largest urbanised spaces of Europe, formed, in accordance with the adopted standards, by contiguous municipalities with a gross population density of 250 or more inhabitants per km2, and which form groups with a population of 250.000 inhabitants or more. Further to these common definers, Extensive Agglomerations present a diversity of structures and urban intensities, both when comparing them to each other or when examining their individual interiors. The following -and definitivestage in the process, therefore, aims to identii the most intensely metropolitan spaces, characterised by: mThe existence of a city with important economic and demographic potential, often also having important historic, cultural and social tmditions, being the node or main focus around which spaces and urban nehmrks are organised. uThe extension of urbanisation around this focal point, forming wide groups of cities and towns that are strongly related to the Central City through physical, economic or functional links, and which operate as integrated urban units. These groups, which make up the "hard nuclei" of htensive Agglomerations, are what have been named Metropolitan Agglomerations. In accordance with this, the following criteria have been established for the delimitation of Metropolitan Agglomerations: mThe Central City must have a population of over 100.000 inhabitants and a population density of 1,500 inhabitantslkm2 or more. mThe Metropolitan Agglomeration (including the Central City) must contain 250,000 or more inhabitants and maintain an avemge population density of 1,500 inhabitantslkm2 or more. These parameters aim to guarantee that the spaces identified as Metropolitan Agglomerations possess a sufficiently strong demographical capital status, and are also "intensely urban" (high density) enough to be qualified as "metropolitan". Thus, the established density English version level of 1,500 inhabitants/km' (for the Central City on its own and for the Metropolitan Agglomeration as a whole) represents 50% more than the average density of Extensive Agglomerations (1,000 inhabitants/km'). The iterative process for grouping municipalities based on the Central City, along with the criteria applied for the "closing" of Metropolitan Agglomerations, are explained in more detail in the section on "Study Methodology". The application of the aforementioned methodology to the topographic and numerical base of the 109 Extensive Agglomerations defined by the previous stage leads to the identification of 88 Metropolitan Agglomerations (MA). They can be distinguished in three types of situation: ■ Extensive Agglomerations that have a Metropolitan Agglomeration appearing in their interior. Such are the cases of the "marro-agglomerations" of Cologne (9 MA), Birmingham (4 MA) and Frankfurt (5 MA), as well as those of Glasgow (2 MA) and Marseille (2 MA). ■ Extensive Agglomerations in which there is only one MA, which makes up its entirety (13 cases) or is less extensive (53 cases). Of the latter, we find the unique case of the Wide Agglomeration of Venice, which does not generate a Metropolitan Agglomeration around the city, as its density (642 inhabitants/km = ) does not allow for it no be constituted as the Central City of the MA. It is, in fact, generated around Padova, which does meet the conditions. The MA of Padova does not even include Venice in its immediate surroundings. • Extensive Agglomerations that do not form any MA in their interior, either because they do not reach the established minimum population (10 cases) or because they do not include any cities that meet the conditions for density demanded of Central Cities (28 cases), as is detailed in the adjacent tables. The tables and graphs on the following pages show the 88 resulting Metropolitan Agglomerations, ordered by number of inhabitants, and the country to which they belong. Complementarily to the Annex, appears a list of all the cities studied with a population of more than 100,000 inhabitants, with indications of the superior territorial levels in which they are subscribed, or the reasons why they do not do so. Finally, we should point out that, as was mentioned earlier, the municipalities that do not reach a density of population of 250 inhabitants/km' are excluded from the delimitation processes from the first stage (identification of Urban Municipalities), which is why they do not appear in later delimitations of Extensive Agglomerations and Metropolitan Agglomerations. This causes the appearance, within some of these agglomerations, of "holes" that correspond to one or several "non-urban municipalities". These cases, though there is the option of "recuperating" them so that they can eventually be included in the corresponding agglomeration, offer far more complex casuistry than might be expected (depending on the number, extension, and position of the implied municipalities), and we have opted not to include them, for reasons of the simplicity of the method. 1.4 Comparison with the results of other studies Comparisons with studies based on physical criteria Comparison with the results of other studies was generally undertaken using those that covered a wide spectrum with respect to the number of European agglomerations considered and which, at the same time, offered sufficiently updated data. To be precise, we used studies by NUREC (1994), NNUU (1996) and that of Urban Audit (2000), whose bibliographic references are detailed in the section titled "Sources". The three aforementioned studies based their delimitations on physical criteria. The NUREC study was based on the identification of supramunicipal urban continuums, detected using cartography or detailed scale aerial photography, and establishes a series of criteria and parameters for the determination of the breaking points of urban continuums (open spaces of more than 500 metres and more than 25 hectares or with the deliberate purpose of separation: built-up discontinuations of 200 metres, etc). This highly valuable study reveals certain disputable results, such as, among others, the delimitation of the agglomeration of Brussels (too large, with 7 million inhabitants) or that of Barcelona (too small, resulting as fragmented into 4). The NNUU study, at least in the version that we have been able to consult, formulates a more generic definition of agglomeration as "population included in an area of contiguous territories inhabited at residential levels of urban density". Finally, the Urban Audit study provides information for 58 European cities and, in 27 of them, also for their agglomerations, called Wide Territorial Units (WTU). These are either defined by administrative criteria or based on the density of population (contiguous municipalities with a density of more than 500 inhabitants/km2), with, in some cases, the complement of other physical criteria, such as certain limits of urban discontinuation. As can be seen in the table on the following pages, the disparities between all of these studies mainly affects the overall or individual study of specific agglomerations, especially in zones of high urban concentration with several large and prosperous cities. Therefore, the present GAME study identifies, as integrated groups, the German Rhine-Ruhr (Cologne), the Randstad (Amsterdam-Rotterdam) or LiverpoolManchester-Leeds, which in the reference studies, with variation between [hem, appear separated into different polarities. We surely have to conclude that both visions –the more fragmented one and the more integrated one– are valid and not contradictory, in that they respond to different levels of expression of urban realities: the largest of the great metropolitan constellations and the more restricted areas differentiable in their interiors. In any case, delimitations according to functional criteria (which are examined in the following section) tend to identify these multi-polar zones as unified groups, as is done by GAME. Aside from this question, the differences in population figures to the rest of the agglomerations are generally not particularly large, even though those of the present study normally tend to be slightly higher. This is particularly evident in the zones where the municipal boundaries are very small, in which high municipal densities are easily achieved, which, due to the methodology used, could provoke considerably extensive metropolitan delimitations. Milan and Naples are the main examples. Despite these peculiar cases, the established parameters are adequate enough for the vast majority of the agglomerations. Comparisons with studies based on functional criteria The interesting question of whether methodologies based on functional criteria would offer noticeably different results to those obtained by the present study is not something that we have been able to examine in a general manner. But we have been able to so in part, based on two studies that take into account a low number of agglomerations: GEMACA, for 7 agglomerations in the Northeast of Europe, and CSPV, for 6 Spanish agglomerations (for references, see the section titled "Sources"). The main conclusion to be drawn from these conclusions is that the delimitation according to criteria of density of the present GAME study is territorially much more restricted than functional studies, both in number of municipalities and in surface area. llowever, population and economic activity (located jobs) achieve generally slightly lower values but which are noticeably close to those of functional environments. Therefore, with respect to the agglomerations of Northeast Europe (see table and graph), only in the case of Frankfurt (Rhine-Maine) is the population of our delimitation according to densities very different from that of the functional English version  150 study (55 as opposed to 100). while all of the other diierences are extrernely srnall, particularly for the larger agglornerations. We should also consider the fact that the lwel of cornrnuting as considered by the GEMACA study is relatively low (10%), rneaning that the resulting environrnents are rnore extensiw and populated than those that are obtained using the rnore cornrnon level of 15 %. Other important coincidences are, on the one hand, the identification of the rnultipolar agglornerations of Cologne (Rhine-Ruhr) and Arnsterdarn-Rotterdarn (Randstaat) as integrated units and, on the other hand, the identification of Brussels and Lille as sepamte units (unlike the NUREC study). As for the agglornerations of Spain (see table and graph), we can confirrn the sarne conclusions, in this case with slightly rnore correspondence with respect to population figures, surely due to (apart frorn other rnethodological peculiarities) the fact that the level of cornrnuting in the CPSVfunctional delirnitation is 15 %, even though its iterative application also rnakes the extension of the detectable agglornerations increase. Conclusions In surnrnary, the delirnitations obtained are generally slightly larger than those derived frorn other studies based on physical criteria, and slightly srnaller than those derived frorn functional criteria. As for the latter, it seerns that the differences are not particularly substantial in the most relevant pararneters frorn an econornic and social point of view (population and jobs), while, on the other hand, our territorial delirnitation (surface and nurnber of rnunicipalities) is alrnost always rnarkedly lower. Delirnitations based on density, therefore, quite adequately reflect the weight of the different agglornerations and their relative positions in the overall European picture, without the possibly greater territorial extension of sorne of these as detected by functional criteria affecting those results in any significant way. Finally, we should adrnit that the rnethodology ernployed could be questioned for having used very simple indicators and pararneters or for the fact that the delirnitations are based on the simple geornetric contiguousness of municipal boundaries, without incorporating rnore accurate geographic or urban considerations. The possible inconveniences of these simplifications are cornpensated, in our opinion, by the advantages of exhaustiveness, the sirnplicity of updating data and the autornisation of procedures. At the sarne tirne, the total hornogeneity and sirnplicity of the rnethod enables to avoid -unlike what happens with other studies, like for exarnple the of frorn NURECthe consideration of very complex and difficult to cornpletely standarize casuistries, the reason why they often leave too rnuch roorn for subjective interpretation in the concrete application of every case, with the consequent repercussion over general cornparability. 1.5 Metropolitan Agglomerations and European regions In order to complement the supplied inforrnation, we have superirnposed the European regional structure over the Metropolitan Agglornerations obtained in the present study. ' The regional classification systern used is the Nornenclature of statistical territorial units, usually known by the French acronyrn of NUTS. This classification was defined by Eurostat based on the existing institutional dispositions of each rnernber state and in accordance with national authorities. In this section, the terrn "region" refers to the NUTS-2 level, wíth 206 units in Europe as a whole. NUTS-2 is the lowest level of geographic division, for which we can find a wide variety of hornogenous statistical data. It is also the level for the assignation or not of the status of a region in Objectives 1 and 6 and, therefore, of the assistances of the Structural Fund of the European Union. As can be observed in the in the big size rnap (to deliver separately) of the book, in most cases Metropolitan Agglornerations are constituted around the rnain city andlor capital of the region and are lirnited to regional boundaries. However, in certain highly populated areas, as happens most of all in the United Kingdorn and Central Europe, there are Metropolitan Agglornerations that extend into other neighbouring regions, and others that even cross national boundaries, such as Lille, Aachen, Strasbourg and Donostia-San Sebastian. The following is a list of the Metropolitan Agglornerations and the NUTS-2 regions to which they belong. 2 Synthesis of results 2.1 Europe The urban structure of the countries of the EU In the countries of the' European Union studied (all, except for Greece) live 364 rnillion people distributed between 72,000 rnunicipalities, on a surface area of 3 rnillion krn2 and with an average density of 120 inhabitants Ikrn2. Of these, there are 240 inhabitants that live in 9,256 Urban Municipalities, i. e. rnunicipalities with a density of rnore than 250 inhabitantslkm2, the approxirnate equivalent to twice the Eumpean awage. The average density of urban rnunicipalities is 864 inhabitants/krn2. Sorne of the rnain characteristics of bropean urban structure are: ~Two thirds (66%) of the population of the EU live in Urban Municipalities, which represent just 9% of the territory and 13% of the group of rnunicipalities. ~The central European countries (Holland, Belgiurn and Gerrnany) and the United Kingdorn are the countries in which most people live in Urban Municipalities and the proportions there are higher than the European average. A second bloc, rnade up of Southern European and Mediterranean countries (Italy, Spain, France and Portugal) have similar proportions of urban populations to the European average. Finally, there is a third bloc, rnade up of the Scandinavian countries (Denrnark, Finland and Sweden), along with Austria and lreland, where there is a lower concentration of population in urban areas. ~Holland and Belgiurn are the two countries in which most of the population is concentrated in urban rnunicipalities (rnore than 80% of their populations), but it should be obsewed that the average densities of these rnunicipalities (865 and 658 inhabitantslkrn2, respectively) are similar to or lower than those of turopean urban rnunicipalities as a whole (864 inhabitantslkrn2). Meanwhile, lreland and Sweden are the countries with the lowest percentages (37 and 27%, respectively) of their populations living in urban rnunicipalities, but the densities of these rnunicipalities are arnong the highest in the EU (1,245 and 946 inhabitantslkrn2, respectively). ~France and Spain (with an urban concentration of over 60%) are the countries with the highest municipal densities after lreland (1,073 and 1,048 inhabitantslkrn2 respectively). The large nurnber of rnunicipalities and their srnall surface areas, especially in France, offer rnuch of the explanation of this phenornenon. Extensive Agglornerations The 109 Extensive Agglornerations group together 192 rnillion people. This irnplies that rnore than half of the population of Europe (52.8%) lives concentrated in high-density urban environments that occupy just 6% of European territoly. According to the sizes of their populations, the WA are distributed between: ~35 EA with a population of rnore than 1,000,000 inhabitants ~24 EA with a population between 500,000 and 1,000,000 inhabitants m50 EA with a population between 250,000 and 500,000 inhabitants. English verrim Within the group of 35 great Extensive Agglomerations, there are five especially important agglomerations that have populations of more than 10 million inhabitants: mCologne, which extends from Germany towards Holland, Belgium and Fmnce, with an urban population of 37 million people, within which, in the following stage of the procedure, are the boundaries of nine Metropolitan Agglomerations. mBirmingham, which draws together 16 million inhabitants and includes other important cities such as Leeds, Liverpool and Manchester, within which there are four Metropolitan Agglomerations. mLondon, with 14 million inhabitants, which constitutes a single Metropolitan Agglomeration. ~Frankfurt, with nearly 11 million people, which genemtes five Metropolitan Agglomerations. Paris with 9.9 million people and which constitutes just one Metropolitan Agglomeration. There is a second bloc of six EA with a population of between 3 and 7 million inhabitants, all of which generate just one Metropolitan Agglomeration. Madrid and Barcelona belong to this group. The third bloc, made up of 24 EA, coven those that have a population of between one and three million people. It is interesting that two of these (Saarbrücken and Rimini, apart from the peculiar case of Venice, as commented earlier) do not form even one Metropolitan Agglomeration because their central cities do not reach the established limit of density (>1,500 inhabitantslkm2). Of the 35 EA that have more than a million inhabitants, those that have the highest densities are Paris (3,202 inhabitantslkm2), Barcelona (2,604 inhabitantslkmq and Madrid (2,349 inhabitantslkm2). Metropolitan Agglomerations The study has identified 88 Metropolitan Agglomerations (MA) where almost 135 million people live on a surface that represents 2.6% of the studied territory. These means that one third of European citizens live in densely populated metropolitan zones that constitute what are generally known as metropolitan areas, or in some cases, metropolitan regions. The study identities: m30 great MA with populations of over one million inhabitants m21 average MA with populations behveen 500.000 and one million inhabitants a37 small MA with populations between 250,000 and 500,000 inhabitants Of the 30 great Metropolitan Agglomerations there are: ~Three agglomerations with populations of around 10 million: London (12.7 million inhabitants) Cologne (10.3 million inhabitants) Paris (9.9 million inhabitants) mThree agglomerations with populations of around 6 million: Liverpool-Manchester (6.8 million inhabitants) Amsterdam-Rotterdam (6.2 million inhabitants) Milan (6.1 million inhabitants) ~Pour adornerations with populations of around 4 rnillion: Madrid (4.7 million inhabitants) Naples (4.6 million inhabitants) Barcelona (4.1 million inhabitants) Berlin (4.0 million inhabitants) mSeven agglomerations with populations of around 2-3 million ~Thirteen agglomerations of between 1 and 2 million. The Metropolitan Agglomerations with the highest densities are Paris, Barcelona. Madrid and Berlin, which have more than 2,000 inhabitantslkm2. As for surface area, there are 5 MA with surface areas of more than 4,000 km2 (London, Cologne, Liverpool-Manchester and Milan), 8 MA of between 3,000 and 1,500 km2 and the remainder (1 7) are smaller than 1,500 km2. 2.2 Spain The urban structure of the Agglomerations Spain is the fifth most populated country in the U€, with almost 40 million inhabitants, and has the second largest surface area (530,000 kmz). The population density is one of the lowest in Europe (75 inhabitantslkm2), only higher than Ireland, Sweden and Finland. As for municipal structure, Spain, with more than 8,000 municipalities, has the fourth highest number of the countries studied. Only Prance (with 36,000 municipalities), Germany (with 14,000) and ltaly (with 8,100) are higher. Of those 8,000 municipalities, only 637 (8%) are Urban Municipalities, a lower proportion than the European average (almost 13%) and far below that of countries such as Holland, the United Kingdom and Belgium, which have figures of over 50%. As for the population living in Urban Municipalities, jpain is the fifth highest in absolute numben (25.5 million inhabitants) and sixth in relative numbers (64.3%). As a reference, more than 80% of the populations of Holland and Belgium live in Urban Municipalities and the European average is 66.2%. The 25 million people that make up the urban population of Spain live on less than 5% of the territory, meaning that the average density of these municipalities is the third highest in Europe (1,048 inhabitantslkm2), only surpassed by lreland (1,245 inhabitantslkm2) and France (1,073 inhabitantslkm2). According to the empirical criteria used in this study, Spain contains 21 Extensive Agglomemtions, in which 19.5 million people liw in urban goups that cover less than 1 % of the state's surface area. Apart from Madrid, Valladolid and Zaragoza, all of the other agglomemtions are situated on the coasts of the lberian peninsula. Madrid, Barcelona, Valencia and Seville form Extensive Agglomerations of more than a rnillion inhabitants, while another five agglomerations have between 500,000 and one million people and the remaining 12 have more than 250,000 inhabitants without reaching the half million mark. In the included list of Extensive Agglomerations in Spain, it can be seen that Madrid is the largest agglomeration, both with respect to surface area and population, followed by BarI celona, which is the city with the highest density (2,604 inhabitantslkm2) followed by Bilbao I (2,481 inhabitantslkmq and Madrid (2,349 inhabitantslkm2). These Extensive Agglomerations only generate 12 Metropolitan Agglomerations, as there are 7 WA whose Central City does not reach a density of more than 1,500 inhabitantslkm2 (Alicante, Gijon, Malaga, Murcia, Oviedo, Santa Cruz de Tenerife and Zaragoza). Zaragoza is a particularly relevant case, as despite its 600,000 inhabitants, its density is low, due to the wide extension of its municipal boundaries (1,063 km2). Another two EA do not form MA either because the group that 95 they cover, according to the adopted parameters, does not reach 250,000 inhabitants (Cadiz, 227,143 inhabitants and Tarragona 214,327 inhabitants). 2.3 Barcelona The study identifies that Barcelona, in real terms, has a population of 4 million inhabitants. The delimitation of the Metropolitan Agglomeration of Barcelona, following the exact same methodology as applied to other big cities of Europe, situates Barcelona, in real terms, as having 4 million inhabitants, something does not often happen in the avaiiabie comparable studies. This situation, despite having been defined using purely physical criteria (basically population density) is similar and coherent to those of: mthe Metropolitan Region (RMB), which is increasingly more recognised administratively in planning and transport matten as well as other metropolitan services, and also in territorial and urban planning. The similarity behveen the MA of Barcelona and the RMB relates to population, but not in surface area or the number of municipalities. ■ the functional environments detected by different studies, mainly those based on mobility for work reasons. Some of these establish greater delimilations (also much more physically extensive but not with respect to population and jobs, but, without a doubt, the agglomeration defined here covers a more consolidated space with maximum intensities of metropolitan relations. It can therefore be stated that the dimension reached by the city of Barcelona becomes more significant (4.1 million inhabitants) rather than its position (9th place) in the European ranking suggests. The recognition of the dimensions in real terms of metropolitan Barcelona is, undoubtedly, more relevant than the gain or loss of positions in the ranking of cities and agglomerations coming from the different studies that are available, and which are frequently used for anecdotal purposes and excessively superficial or biased comparisons. The dimension, meanwhile, is associated to economic, functional and social phenomena that are based on the very existence of metropolitan agglomerations and their increasing importance on a national and international level. The appropriate reflection of the dimension carries, at the same time, an improvement of the relative position of the Barcelona agglomeration. Thus, for example, Greater London –the city with a higher number of inhabitants among all European (7.1 million)– is almost 5 times bigger than the city of Barcelona, while Madrid (2.9 million) is almost 2 times bigger; taking into accont, on the other hand, the respectiva agglomerations, London (also the biggest in Europe) is now only 3 times bigger than Barcelona, and only 1.16 times bigger than Madrid, figures that reflects much more accurately the real differences. Further to these observations, the following points summarize the main characteristics of the MA of Barcelona: ■ The Metropolitan Agglomeration of Barcelona has a population of 4,103,470 inhabitants, a surface area of 1,578 km and is made up of 93 municipalities. ■ The resulting delimitation is physically smaller than the Metropolitan Region (which contains 163 municipalities and is of 3,300 km 2 ) but is very similar in population (95% of the Region). ■ The MA of Barcelona includes the main subcentres of [he region (Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Mollet, Martorell), with the exception of Vilafranca del Penedès. ■ The MA of Barcelona is the ninth largest in Europe with respect to population. Whether we consider the MA or the city in the strictest sense does not cause major changes in this respect: although there is a huge difference between the 1.5 inhabitants of the city and the 4.1 of the MA, it does not change the position in the ranking (8th in the classification of central cities and 9th in that of MA). ■ Ahead of the Barcelona agglomeration, we find the four undoubtedly largest agglomerations (London, Cologne, Paris and Madrid), those of Amsterdam-Rotterdam and LiverpoolManchester (which are particularly large because they encompass different polarities), as well as Milan and Naples (which are possibly oversized in this study). ■ The MA of Barcelona is the second highest in the classification by density (2,604 inhabitants/km 2 ) only surpassed by Paris (3,202 inhabitants/km'). The high density of the central nucleus and all of its immediate surroundings determine this fact, as well as the relatively small surface area of the MA, conditioned by the existence of geographic barriers and the low density of neighbouring municipalities, which prevent extension. 3 Fact files and maps of the great Metropolitan Agglomerations (Fact files: from pago 53 to 119) 4 Study methodology, sources used and glossary Study methodology In this study, the criteria of municipal contiguity are a basic condition for the delimitation of Metropolitan Agglomerations. This fact has determined the need to work with an Geographic Information System (GIS), as the topological contiguity analysis functions that it provides allow for the research of contiguous elements. The two basic sources of information were: ■ Digital cartographic databases of the countries of the European Union submitted to GIS (Arclnfo) ■ Alphanumerical databases with information on the population, surface area and population density of each European municipality (studied using Access and Excel). The delimitation process began with the connection of the alphanumerical data of the 72,321 municipalities studies to the cartographical base of municipal boundaries. We then selected the Urban Municipalities (those having a population density of more than 250 inhabitants/km 2 ) and began the process of researching contiguity using the computer program. This allowed for the definition of 2,026 urban groups, formed by 9,256 Urban Municipalities. Those urban groups that had more than 250,000 inhabitants were considered Wide Agglomerations. Working on from here, in order to guarantee the exhaustiveness of the process and the systematic treatment of every case, we identified, firstly, the cities that are susceptible to being the Central Cities of a Metropolitan Agglomeration. The result obtained is that 198 cities meet the required conditions (>100,000 inhabitants and density >1,500 inhabitants/km2). After that, and beginning with the possible Central City with the largest volume of population in each Wide Agglomeration, we determined which territorial group configured its surroundings following the following procedure: ■ Based on the Central City. ■ All of the contiguous municipalities are selected. ■ The denses[ of these is incorporated into the agglomeration along with the central city. ■ All of the municipalities that are contiguous to the formed group are selected. ■ The process is repeated, until the agglomeration is "closed". A agglomeration is "closed" for one of the following two reasons: ■ There are no Urban Municipalities left, e. contiguity cannot be established with any other municipality with a density of more than 250 inhabitants/km'. ■ The density of the group of municipalities of the agglomeration being defined is lower than the level of 1,500 inhabitants/km2. We should indicate the difference between possible Central Cities (198) and those that finally become Central Cities of a Metropolitan Agglomeration (88) derived from the fact that within one MA there could be more than one Central City. That is to say that the Central City of a MA could establish contiguity with other possible central cities with smaller populations, such that these become "absorbed" and lose the possibility of being considered MA in their own rights. In the annex, the 91 central cities that do not form MA because they are included in another of the 88 MA are listed, along with 19 remaining possible central cities that generate MA bul do not reach the minimum population level established (>250.000 inhabitants) and are therefore rejected. English version  153