UNA BIOGRAFIA DE
JERONI PAU
EN UN MANUSCRIT DE LA
BIBLIOTECA
UNIVERSITARIA
DE BARCELONA
Ma c Maye
El manusc i nume o
425
de la Biblio eca Uni e si i ia de Ba celona
és un olum miscel.lani ac ici o ma amb segu e a en el can i dels
segles XVIII i XIX. Con é un nomb e mol conside able d'elemen s dels
segles XVII
i
XVIII, po se idhuc dels p ime s anys del XIX, que han es a
ben ca aloga s pe
F.
Miquel Rosell al seu in en a i1 on, amb la lle a de
l'o denació in e io del manusc i , indica:
"Hie onimi Pauli, [canonici Ba -
cinonensis], i a, ince i auc ho is",
sense cap al e ipus de p ecisió o de
alo ació. El e que les biog a ies de Je oniPau no siguin gens comunes ens
ha po a a anali za acu adamen aques exempla i a ansc iu e'n el ex
que o e im ací en apendix.
Cal, doncs, p ime amen p ocedi a una desc ipció i da ació com més
exac a es pugui d'aques a biog a ia en el seu supo ac ual i a con inuació
in en a em de si ua -la en el con ex dels al es elemen s d'in o mació que
posseiin sob e Je oni pau2.
F.
MIQUEL ROSELL,
In en a io Gene al de Manusc i os de la Biblio eca Uni-
e si a ia de Ba celona (=JGMBUB),
ol.
I,
Mad id,
1958,
pp.
528-531,
dóna al ma-
nusc i el í ol gene al de
Miscelánea His ó ica.
2
Sob e Je oni Pau, a més a més de les biog a ies més a aii esmen ades, po con-
sul a -se: A. ERA,
"U
giu econsul o ca alano Gi oni Pau a la sua P ac ica Canciiia iae
Apos olica",
S udi in ono e di Ca 10 Calisse,
Milh,
1939,
pp.
369-402,
amb una biblio-
g a ia p ou comple a. Cal a egi -hi en e al es, J. M. CASAS HOMS,
"Ba cino" de
Je oni Pau. His b ia de Ba celona ins al segle
XV,
Ba celona,
1957;
5. RUBIO, "Li e-
a u a Ca alana" a
His o ia Gene al de las Li e a u as Hispáni~as,
ol.
111,
Ba celona,
1968,
eimp ., pp.
882-883
i
930;
J.
M. MADURELL-J. RUBIO,
Documen os pa a la
his o ia de la imp en a
y
la lib e ía en Ba celona
(1474-1533),
Ba celona,
1955,
pp.
27
i
61-62;
J.
RUBIO, "Humanisme i Renaixemen ",
VIII Cong eso de His o ia
El ex que ens ocupa és un ull plega de o ma cuad ada (de 20,5 pe
20,5 cm) que ocupa el lloc de oli 155 dins la oliació gene al del manusc i
cons i ui' pe 260 olis elliga s en
Pel que a a la p ocedhcia d'aques manusc i , malg a que l'in en a i
de Miquel1 Roseli no ho indiqui, podem dedui que es ac a del con en
de san Josep del Ca me Descalg de Ba celona4 ,el ons bibliog i ic del qual,
com el dels al es con en s de Ba celona, ing essi a la Biblio eca P o incial
an ecesso a di ec a de la Biblio eca Uni e si i ia de Ba celona, el 1835 en
i u de la desamo i zació5. La aó pe la qual podem dona aques a p o-
cedencia com a segu a és la p esencia de documen s que o men pa d'aques
olum que ac en explíci amen d'a e s d'abues con en 6. Podem a egi a
més la iden i icació en algun d'elis de la lle a de a Josep de la Ve ge
que en ou biblio eca i al omban del segle
XVIII
i enca a ou conegu pe
de la Co ona de A agón
(1967),
Vaikncia,
1973, ol.
III,2,p.
34;A.
RUBIÓ I LLUCH,
"Joan I humanis a i el p ime pe íode de l'humanisme ca ali",
Es udis Uni e si a is
Ca alans
10 (1917-1918),
pp.
1-117,
egeu especialmen pp.
39
i
102-104;
M. ME-
NRNDEZ PELAYO,
His o iadelapoesíacas ellana,
ol. 11, Mad id,
1914,
Ob as Com-
píe as,
ol. V, pp.
266-267;
M. DE RIQUER,
His b ia de la Li e a u a ca alana,
ol. 111, Ba celona,
1964,
pp.
353-354;
A.M. BADIA MARGARIT, "Regles d'esqui a
ocables o mo s g osse s o pagesí ols: unas no mas del siglo XV sob e la pu eza de
la
lengua ca alana",
Bol. RealAcad. Buenas Le as de Ba celona
2? (1950),
pp.
137-152,
24 (1951-1952),
pp.
83-116, 25 (1953),
pp.
145-163;
E. DURAN,
s. u.
"Pau, Je oni",
G an Eyciclop4dia Ca alana,
ol.
11,
Ba celona,
1978,
pp.
375-376;
J. AMADOR DE
LOS RIOS,
His o ia c í ica de la li e a u a espa iola, ol.
VI, Mad id,
1865,
pp.
41 1-415.
El manusc i
425
con é, a més a més, en e els olis
118
i
119,
un i np és de
31
pigines:
F.
RABASSA ET MORLIUS,
Disse a io physiologicopa hologica ac he-
apeu ica, de co po is humani inc ionibus olun anis in s a u sano e mo boso con-
side a is,
s. U., s.
i,
s. a., a ibui' pe
F.
Miquel Rosell
(IGMBUB
I, p.
528
n.
1)
a
1750.
Les dimensions ex e io s d'aques manusc i són:
22,8
x
17
cm i les in e io s:
21,s
x
16
cm. Po a les signa u es an igues
18-5-1; 8-5-167; X-8-9;
E-VIII, i mol
esbo ada a la apa pe b enca a isible al llom,
0. 369,
signa u a ípica del con en
de san Josep, el ca iiieg de llib es del qual con é el manusc i
1359
de la Biblio eca
Uni e si i ia de Ba celona.
Sob e aques con en , egeu
C.
BARRAQUER ROVIRALTA,
Los eligiosos
en Ca aluña du an e la p ime a mi ad del siglo
XIX, ol. I, Ba celona,
1915,
pigi-
nas
363-368;
ol. 11, pp.
550-563;
ol. IV, pp.
522-523,
i sob e la biblio eca
J.
AR-
NALL, "Los manusc i os e incunables del con en o de Ca meli as descalzos de San
Jod exis en es en la Biblio eca Uni e si a ia de Ba celona",
Mon e Ca me10
85 (1 977),
pp.
229-300,
especialmen a la p.
268
pe al que ens ocupa. Vegeu a més a més sob e
alguns manusc i s, M. MAYER, "Manusc i os de ema numismá ico de la Biblio eca
Uni e si a iadeBa celona",
Numisma
138-143 (1976)
pp.
325-335.
5
Una b eu his b ia dels ons de la Biblio eca Uni e si a ia de Ba celona es po
consul a a
IGMBUB
I, pp. XV-XXXII. A pun pe a imp em a es ; ambé un es udi
de R. Guilleumas, el manusc i del qual hem ingu a les mans.
6
No ablemen els con ingu s als olis
25-28,
c
de l'o denació in e io del manus-
c i
425;
olis
45-48,
co esponen s a
;
olis
50-52
a
h;
olis
56-62,
i de l'o denació
mol especialmen el oli
62
amb els comp es de la ce a de l'església de San Josep;
olis
156-160
co esponen s a
n;
olis
166-1 71
a
;
olis
191-21 2
a
u;
i inalmen
olis
218-229
ax.
Jaume Villanue a al seu
Viage
l'any 1 805~. Cal di ambé que onamen em
aques a iden i icació en una no a da ada el 1804, con inguda al manusc i
nume o 559 de la Biblio eca Uni e si l ia de Ba celona,
Y
p esen a
un
ex su icien men ex ens d'aques e udi ca meli l descalg
.
Hem pa la ja-de la o mació del manusc i 425, i de la se a p ocedencia.
Cal in en a , doncs, de eu e les p ecisions possibles d'aques ull con enin
la biog a ia del canonge ba celoni.
C eiem que pe a la se a da ació hi ha dos c i e is de ini o is. Un d'eils
e dona pe la paleog a ia
i
I'al e pe la da ació del pape en la mesu a que
sigui possible. La da ació paleog i ica9 po ésse po ada sens dub e ins a
la segona mei a i Adkuc a 1'61 h e g del segle XVII
i
el pape coincideix
pel que hem pogu esb ina amb aques pe íode. Si hem de c eu e B ique ,
el ipus de ilig ana que po a és de l'anomena " ois ce cles" -es ac a
en el nos e cas de es ce cles supe posa s e icalmen co ona s d'una c eu
amb una ma ca poc de inida al mig10
;
i ind ia pels exempla s semblan s
al nos e una p ocedencia geno esa; l'au o ances en dóna un exemple de
Pe pinya de 1639
ll.
O iol Valls i Subi a, cen a en els pape s a Ca alunya,
ens pe me de con i ma aques a p ime a de inició c onolbgica en indica
que es ac a d'una
ilig ana
i aliana que ci cula en pape s a Ca alunya
en e 1628-1737 amb abundoses mos es del segle XVIIl2. Pel que a
al
pape , doncs, les p ecisions són conco dan s i coincideixen pe al a banda
amb la da ació paleog a ica. Ens obem així amb un ex p obablemen
esc i a I'en o n de la mei a del segle XVII sob e pape i alii, possiblemen
7
J. VILLANUEVA,
Viaje Li e ano a las Zglesias de España,
ol. XVIII, Mad id,
1851,
p.
211.
Sob e
el
P.
Josep de la Ve ge egeu: J. ARNALL,"La biblio eca del
con en o de S. José de Ba celona
C.
D.",Mon e Ca me10
85 (1977),
pp.
73-108,
espe-
cialmen a la pigina
92.
8
IGMBUB
11,
Mad id,
1958,
pp.
80-82;
el manusc i és del
1438
i po a el í ol
a l'in en a i de
F.
Miquel,
"Opúsculos eligiosos,
en ca alin", el eixell indica, pe b,
San Ped o Pascual, Opúsculos a ios.
Al oli
191
del manusc i
425,
que ens ocupa,
es oba la ano ació coinciden amb la del oli
7
del manusc i
559
que ens ha pe mes
la iden i icació.
9
Tan el pape , mol més blanc, com la lle a són Únics en el manusc i
425
que
es udiem. Cal de o a mane a assenyala ai oli
49
unaile asemblan , nodelama eixa
mi, que dóna la no icia del ma i i de FI. Dionisius a Na iui a e (Pe us Be elo ) i de
F . Redemp us a C uce, esde ingu l'any
163 8.
l0
Cal
di que no hem oba la o ma exac a ep odui.da en cap epe o i, pe b
les ecollides són anma eix p ou semblan s pe qu8 poguem e aques es deduccions.
C. M. B RIQUET,
Les ilig anes. Dic ionnai e his o ique des ma ques du papie
dis leu appa i ion e s
1282
jusqu'en
1600,
Ams e dam,
1968
( eimp . de l'edició
de
1907
amb ma e ial suplemen a i), ol.
I,
pp.
217-218
i especialmen ol. II1,nÚme-
os
3245-3250,
pa icula men el
3246.
O.
VALLS SUBIRA,
El papel y sus ilig anas en Ca alunya. Pape and Wa e -
maks
in
Ca alonia,
Ams e dam,
1970,
Monumen s
Cha ae Papy aceae his o iam
illusi an ia,
ol.
XII,
c . especialmen les pp.
378-379
i les limines
198-199:
Manca, anma eix, una da e a ap oximació, aques a egada al con in-
gu del ex . Coneixem mol poques biog a ies de Je oni Pau
'
3,
la p ime a
d'elles lla ina i con empo inia a la se a ida i edac ada pel seu p opi cosi,
el no a i i a xi e Pe e Miquel Ca boneu din e del seu ac a
De i is
illus ibus Ca alanis suae e npes a is libellus
composa a imi ació del
De
i is illus ibus
de Ba olomeo Fazio
l4
Je oniPau isquéen e
c.
1440
i
1497,
i el seu cosi en e
1434
i
151715.
L'ob a, pel que es desp en de la in o-
ducció, ou esc i a poc desp és de la mo de Je oni Pau i amb ma e ials
aplega s pe ell. Cal ema ca la da a de naixemen :
c.
1458.
La segona en impo incia de les biog a es, cas ellana, és, po se , la con-
inguda
al
amós dicciona i d'esc ip o s ca
i
ans de F6lix To es Ama . Cal
di d'aques a Úl ima que és mol inexac a i con on la biog a ia de Je oni Pau
en -10 né del seu pa e Jaume Pau i ill d'un al e Je oni Pau, la qual cosa
es po comp o a mol hcilmen llegin les dues biog a ies con ingudes
ambé a l'ob a de
P.
M. Ca bonell abans esmen ada16. De l'au o de la que
donem no icia no en sabem es i la indicació
ince us auc o
és, malhau a-
13
Un in en a i comple d'aques s documen s i es udis biog i ics, a excepció dels
pos e io s a
1939
que hem ecolli pa cialmen a la no a
2,
es po oba al eball
d'A. ERA, "I1 giu econsul o
...",
pp.
369-402,
especialmen les pigines
373-374.
14
Sob e aques ac a biog i ic i els seus o ígens immedia s, egeu la p bpia
in oducció del
libellus:
"Pos eaquam a Ba holomeo Fascio Genuense o a o e maximo
de ui is illus ibus I aliae quedam commemo a a ue i decebi igi u Ca alanos ae a is
nos ae ui os u ique ilius es mihi eo um asseclae e con e anes pe oppo une enu-
me a e. Quoniam an o um Ca alano um ingeni0 e sapien ia p aes an issimo um
p aecla a mihi palam uidea u quo um quedam ex acmen is con ibuli meo Hie onymi
Pauli ju isconsuil i exce p a quedam e iam a me agg ega a ue un . Si qui in dies occu-
e in au noui es pos ea phama excellen his si ui a supe ue i adjicen u . Nunc
au em ad em uenio", segons l'edició de Manuel de Bo a ull al ol. I1 dels
Opúsculos
inédi os del c onis a ca alán Ped o Miguel Ca bonell,
ol. XXVIII de la
Colección de
Documen os Inédi os del A chi o Gene al de la Co ona de A agÓn,
Ba celona,
1865,
pp.
237-238;
l'o iginal es i con ingu al manusc i
69
de 1'A xiu Capi ula de Gi ona,
c . M. A. ADROHER BEN, "Es udios sob e el manusc i 0 Pe i Michaelis Ca bonelli
ad e sa ia
1492
del A chi o Capi ula de Ge ona",
Anua io del Ins i u o de Es udios
Ge undenses
11 (1956-1957),
pp.
109-162;
J. MASSO
I
TORRENTS,
Repe o i de
I'an iga Li e a u a Ca alana. La poesia,
ol. I, Ba celona,
1932,
pp.
36-37.
Sob e les
possibles al es on s d'inspi ació de P. Miquel Ca bonell, c . J.
M.
CASAS HOMS,
"Ba cino" de Je oni Pa
u...
pp.
7-8.
Vegeu a més sob e les in encions de Je oni Pau,
J. AMADOR DE LOS RIOS,
His o ia c í ica
...,
ol. VI, pp.
411-415.
15
Sob e P. Miquel Ca bonell egeula biog a iacon inguda aM. DE BOFARULL,
Opusculqs
...,
ol. I, ACA,
CODOIN
XXVII, Ba celona,
1864,
pp.
1-117,
i ambé
J.
RUBIO, "Els au o s clissics a la biblio eca de Pe e Miquel Ca boneu, ins l'any
1484",
Miscel.lcinia C exells,
Ba celona,
1929,
pp.
205-222;
ID., "Un biblib il ca ali
del segle
XV:
En Pe e Miquel Ca boneli" a
La cul u a ca alana del Reinaixemen a la
decadkncia,
Ba celona,
1964,
pp.
79-89
( ep oducció amb co eccions i a egi s de
l'a icle publica a la
Re is a de Ca alunya
6 (1926),
pp.
136-142);
ID.,
De I'Eda
Mi jana al Renaixemen . Figu es Li e ci ies de Ca alunya i Valkncia,
Ba celona,
1948,
pp.
133-139;
G. CIROT,
Les his oi es géné ales d'Espagne en e Alphonse
X
e
Philippe I1
(1284-1556),
Pa is-Bu deus,
1904,
pp.
6 1-63.
16
F.
TORRES AMAT,
Memo ias pa a ayuda a o ma un dicciona i0 c i ico
damen , a a pe a a co ec a. Pe al a banda sembla cla pel ma eix í ol
de la biog a ia que no es ac a de l'o iginal, que ou possiblemen mol poc
pos e io a la se a mo , sinó d'una cbpia sense que ampoc en aques cas
poguem di es del manusc i o po se ins
i
o imp ks, desconegu s en
qualse ol cas ins a a pe als que han ac a el ema, el qual se í com a
model pe al ex que a a ansc i im. Podem conjec u a de o a mane a
que es pod ia ac a d'una
i u
manusc i a, po se dins d'un ecull de
biog a ies que no podem iden i ica , que ou copiada p ecisamen pe la
quali a de ba celoni de Je oni Pau i com a al cu iosi a anl a au e a la
biblio eca de san Josep de Ba celona.
No és ací el lloc ni el momen de ac a de la biog a ia de Je oni Pau
que eque eix com la se a ob a un es udi mol més ex ens, només hem
olgu p esen a en aques es planes un nou elemen a eni en comp e a
I'ho a d'emp end e aques es udi, que pel que hem pogu eu e apo a
no e a s conside ables que pe me an en un u u du enda an no es
ece ques documen als.
HIERONYMI PAULl VITA INCERT1 AUTHORIS
Hie onymus Paulus Canonicus Ecclesia Ba cinonae e
Ju econsul us
cla issimus ui , u ex sua Ba cinone
:
Jacobo e iam Ju econsul o pa e,
e Elisabe a e amilia Collina Ma e pa ia Ba cinone na us, Ioanne 11.
A agonum Rege egnan e, qui cum i u e e pa is olun a e Ju isp u-
den iam p o essus es , e apudMon em Pesulanum Bononiam e Pe usij
uni e si a ibus celebe imis e sub F ancisco A e ino, Ba ba ia e Baldo
No ello Ju econsul is cla issimis e doc issimis me ui e sub eodem
Ioanne 11. cui in g auio ibus consulendo a ui Ba cinone pa ocinandi
o icium exe cui ob eius singula em sapien iam e auc o i a em sub
Alexand a
VI. P. M. cuius cubicula ius ui , Roma p ae ui in Cance-
lla iam Apos olicam e Li e a um
Apos olica um iceco ec o ui .
Sc ipsi p o inciale Ecclesia um cum p ac ica Cancella iae Apos olicae,
quod auc o i a e Apos olica Rmus. Ca d. Zaba ella in Clemen in. 11.
a i ma uisse app oba um. Insupe e Lib um de luminibus e mon-
ibus o ius Hispaniae mi o a i ici0 consc ipsi . Demum libellum qui
insc ibi u Ba cino Ma co Pompilio C. Romano cha issimo amico dica-
i . Sc ipsi pos emo quamplu a epig amma a, quae nunc sc ip a ci -
cum e un u elegan issima quem pos o am an osque pe pe uos Labo-
es Ba cinonem edien em in ida mo s apui
22.
Ma ij
1497
Regnan-
ibus Fe dinando Joannis 11. ilio, e Elisabe a conjuge Regibus
Hispaniae.
de esc i o es ca alanes,
Ba celona,
1836
( acsímil
1973),
p.
472.
C . M. DE BOFA-
RULL,
Opusculos
...
11, ACA,
CODOIN
XXVIII, pp.
240-241
i
243-244
espec i a-
men . Més complicada enca a és la e e hcia de la
Biog a ia eclesiás ica comple a,
di igida po B. S. CASTELLANO DE LOSADA, ol. XVI, Mad id,
1863,
s.
u.
"Pau
6
Paulo Ge ónimo", p.
972,
on apa eixen els dos Je oni Pau di e encia s d'aco d amb
la in o mació de To es Ama . C . demés A. ERA, "I1 giu econsul o
...",
pp.
370-371.

Vida de Je oni Pau segons Pe e Miquel Ca bonell,
Dc i is illus ibus Ca a-
lanis suae empes a is libellus
(ACA,
CODOIN
XXVIII,
pigines
243-244).
HIERONYMIJS PAULUS
Jacobo quem diximus Pau10 successi eius dius Hye onymusPaulus
ju econsul us imp esen ia um i am agens la inis ac g aecis li e is
p aedi us qui in hoc nume o non in pos emis cense u Re um an i-
qua um s udiosus e doc us nec non s udiis humani a is dedi us es .
A
poe a um quoque s udio non abho enis Cosmog aphiae s udiosus
summope e. Epig a nma um his o ia umque libellum haud sane inele-
gan i s ylo edidi epis olas que al e am scilice de Hispania um i is
illus ibus al e am de nomine e e o igine ca alano um e quamplu i-
mas alias epis olas in hono e habi as Libellos e iam de luminibus e
mon ibus u iusque Hespe iae opus e elegans e pe u ile adhuc adules-
cens composui . Tandem Romam u bem pe e e non desii ubi Re e-
endissimi d. Rode ici cognomen o Bo iaca dinalis Valen inensis
XVII
annis el ci ci e amilia is con inuusque commensalis ex i i . E ipso
Rode ico hoc anno salu is
MCCCCLXXXXII
in ca hed a Pisca o is se-
den e Hie onymus quem p aediximus quadam aeg o a ione pe cussus
ad suam ma em Ba cinonem emea i e un amen Romae i am agens
si us U bis Ba cinonis alia um U bium e opido um Ca aloniae diiigen-
issimus inquisi o ui sic quod de ipso si u lib um unum elegan issi-
me edidi .
l~icimus abho eo ab hac e ac si dice emus pe quam alienus sum
ab hac e nam sempe in eius-modi signi ica ione abla i um exque i :
es e To ellio nos o ol.
XVIIII
p.
I.
Quod de s udiis poe a um dedi us es e elegan ius dici u in abla i o
scilice
6
s udio quam si dice e s udium humani a is non abho ens.