MA RCUS L ICINIUS CEL TIBER
UN MEMBRE IMPORTANT
DE
L'ARISTOCRACIA
MUNICIPAL
D'AESO
NOUS
MATERIALS
EPIGRAFICS
Jo di Pons
i
Sala
En e les ben documen ades amílies de l'a is oc iciamunicipal d'Aeso
es oba la de
M.
Licinius Cel ibe . La i npo incia d'aques a amilia, ja
coneguda pe Hübne
(CIL
I1 4.464), s'ha is accen uada da e amen pe
la publicació de dues no es insc ipcions que en an esmen
l.
Al
p esen
eball anali za em la impo incia d'aques s
Licinii
d'Aeso i apo a em, al
ma eix emps, uns nous ma e ials epig i ics elaciona s amb aques a amília:
una insc ipció conse ada ac ualmen a Ba celona, ins a a conside ada de
p ocedkncia desconeguda, i un in e essan agmen inkdi oba als
ol an s d'Isona.
NOUS MATERIALS
EPIGRAFICS
D'AESO
A la ica sk ie epig i ica d'Aeso2 cal que hi a egim una insc ipció consi-
de ada de p ocedkncia desconeguda a ui conse ada al Museu A queolbgic
1
de Ba celona (lamina I, pigina
101).
A
la se a i xa de egis e (in . 9.554)
1
F.
LARA PEINADO,
Epig a ía Romana de Lé ida,
Lleida,
1973 (=ERL)
on
ecull o el ma e ial epig i ic conegu ins aques a da a al'ac ualp o incia~de Lleida.
El conjun més ic 6s el pe anyen a l'an iga
Aeso,
l'ac ual Isona; algunes de les ins-
c ipcions d'aques a ciu a e en inidi es amb an e io i a a aques a ob a, aques és el
cas de dues de les insc ipcions que an e e hcia a la amília
Licinia
que es udiemen
aques eball
(ERL 78
i
91).
2
La ica si ie epig i ica
d'Aeso,
es oba ecollida bisicamen a:
E.
HUBNER,
CIL I1 (1869),
p.
594.
Aques ma eu au o a algunes co eccions i obse acions,
enca a que sense dona nous ma e ials epig i ics,
a
CIL II suppl. (1892),
p.
981
ia
no hi cons en ni el seu o igen geog a ic ni cap al a ci cums ~cia que pe -
me i d'es abli -10. is pe aques mo iu que el D .
S.
Ma ine a publica -la
en e el g up d'insc ipcions de p ocedencia igno ada conse ades ac ualmen
a I'esmen a museu3.
El nos e ecen es udi de la socie a d7Aeso a a és de la se a epi-
g a ia4, en iquida aques a da e amen amb no es oballes epig a iques
algunes d'elies de ecen publicació5, ens ha pe mes d'es abli l'o igen geo-
g h ic de la insc ipció que es udiem. Pe mo ius di e en s, que passem a
exposa a con inuació, cal conside a -la amb o a segu e a p o inen
$Isona o de la se a A ea.
A
inals de
1936
an se aslladades a Ba celona, pe o d e de la Gene-
ali a de Ca alunya, un conjun d'insc ipcions p oceden s d'Isona i de la
se a odalia6
;
cal si ua aques a decisió en e les mesu es p eses pe la Gene-
ali a a
i
de p ese a el pa imoni a is ico-a queolbgic ca alh da an la
si uació o iginada pe l'inici de la gue a ci il7. Segons
R.
Pi a Me cé8 an
se deu o més les insc ipcions omanes d'Aeso po ades en aquella da a a
Ba celona. Gua dades als dipbsi s del Museu A queologic, an se ins al.lades
l'any
1940
a les salescomme no a i es, une a ia i eligiosa, d'aques museu9.
En la nos a isi a e ec uada a l'esmen a museu a n locali za se de
les insc ipcions p o inen s d'Isona
1°.
Hem d'a egi -hi ambé la insc ipció
Epheme is Epig aphica IX
(19031, p. 146.
F.
FITA, "Insc ipciones omanas de Isona",
B.R.A.H.
XXXII, (1898), pp. 532-536. In e essan a icle, pe 6 on no es ecull o a
I'epig a ia
d'Aeso;
F.
LARA PEINADO,
op. ci .,
pp
185 i seguen .
3
S. MARINER BIGORRA,
Insc ipciones Romanas de Ba celona (lapida ias
y
musi as),
Ba celona 1973
(=
IRB).
A pa de la mol ica ss ie epig i ica p bpiamen
de Ba celona, es eculí, so a I'apa a "Insc ipciones de p ocedencia insegu a" (pigi-
nes 21 1-214), un conjun de se epíg a s d'o igen geog i ic desconegu o insegu a ui
conse a s al Museu A queolbgic de Ba celona, exposa s a la sala XXXII
i
a la banda
d e a del pb ic. La p ime a insc ipció d'aques a skie (p. 21 1) és la que, pe di e en s
mo ius, conside em p o inen
d'Aeso
(Sala XXXII, in . 9.554).
4
A la nos a esi de llicencia u a,
Es udio de la es uc u a social
de
De osa
y
Aeso en el al o Impe io a a és de la epig a ia,
Uni e si a de Ba celona, 1976, am
es udia impliamen l'epig a ia i la socie a de I'al Impe i d'aques a ciu a de la Ca a-
lunya omana. C . pp. 115-176 i 209-246.
5
C . no a 1.
6
C . R. PITA MERCÉ, "P ospecciÓn a queológica en Isona (Lé ida)",
Ampu ias
XXV (1963), pp. 219-224. IDEM,
La His o ia an igua
y
a queologia delPaZla s,
Lleida,
1968. (Resum de la con e encia p onunciada a T emp el 17 de no emb e de 1967).
7
Pe al de consixe les disposicions i mesu es p eses pe la Gene ali a , c .
Se ei
d'Exca acions i A queologia de Ca alunya. Memb ia
1936-1
937,
Ba celona, 1937.
M. JOSEPH I MAYOL,
EI sal amen delpa imonia ís ic ca ald du an lague a ci il,
Ba celona, 197 1.
8
C .
R.
PITA MERCE,
op. ci ., Ampu ias
XXV. (1963), p. 219.
9
C ,
Se icio de In es igaciones A queológicas de
la
Dipu ación P o incial de
Ba celona, Memo ia A io
1940.
Ba celona, 1941, p. 6.
10
Les insc ipcions
d'Aeso
a ui conse ades al Museu A queolbgic de Ba celona
són:
CIL
I1 4.458
=
ERL
86 (Sala XXIV, in . 19.053);
CIL
I1 4.460
=
ERL
87 (Sala
XXV, in . 7.547);
CIL
11 4.461
=
ERL
88 (Sala XXV, in . 7.549);
CIL
11 4.464
=
M.
J:
Numan ina,
la qual apa eix com a dedican a la insc ipció
d'Aeso,
ERL
78, empo ada ac ualmen a la pa e in e io de l'església pa oquial
d'Isona; aques a insc ipció és dedicada al seu ill
M. Liciniuscel ibe Fab (ius)
Licinianus,
duo i de la ciu a .
Cal
des aca que la con;' ucciÓ uel ex
d'aques epíg a d71sona és mol semblan a la de la insc ipcij que ens ocupa.
La insc ipció
d'Aeso ERL
9
1,
a ui conse ada al Museu A queolbgic
de Ba celona, es h dedicada pe un al
Q. Fabius Licinianus
al seu a i
M. Licinius L.
.
Qui . Cel ibe ,
edil i duo i de la ciu a . Aques impo an
pe sona ge apa eix ambé hon a a la insc ipció
CIL
11
4.464
=
ERL
89,
igualmen conse ada a Ba celona; la insc ipció
li
ou e igida pe
L. Te en ius
Te en ianus
del qual e a
u o .
M. Licinius L.
i
Qui . Cel ibe (CIL
I1
4.464
=
ERL
89 i
ERL
91)
e a, amb o a segu e a , el pa e de
Licinia
M.
J:
Numan ina (ERL
78).
El seu
ill,
M. Licinius Cel ibe Fab. Licinianus (ERL
78)
és
segu amen el
ma eix
Q. Fabius Licinianus (ERL
91)
desp és d'ha e es a *dop a pel
seu a i ma e n; la ans o mació del nom e lec eix cld amen aques a
adopció: p obablemen
M.
Licinius L.
.
Qui Cel ibe
no a eni descen-
dBncia masculina.
Licinia M.
i
Numan ina
es degué casa amb un al
Fabius,
gens
ben coneguda
a
l'epig a ia
d'Aeso,
ca aques és el
imzen
del seu
ill
abans d'ésse adop a pe I'a i ma e n.
És a a quan podem es abli que la insc ipció que ens ocupa p o é
d'Aeso,
ja que els pe sona ges que hi apa eixen s'enquad eq pe ec amen
al si de la amília de
M.
Licinius Cel ibe .
La dedican no
és
cap al a que la
ma eixa
Licinia M.
.
Numan ina
de la insc ipció
ERL
78
Pe an , el seu
ill
Q. Fabius Q.
j :
Cal. Ma e nus,
edil de la ciu a , e a segu amen el gema
de
Q. Fabius Licinianus,
més a d
M. Licinius Cel ibe Fab. Licinianus,
duo i de la ciu a .
Així
doncs,
Licinia M.
J:
Numan ina
de ia ésse casada
amb un al
Q. Fabius,
adsc i a la ibu
Gale ia,
que no apa eix a cap insc ip-
ció; llu s ills an p end e el ma eix
p aenomen Quin ius
del pa e i, igual
que el seu a i, o s dos an ocupa magis a u es municipals a la se a ciu a .
Pe o el que hem di ins aquí, cal conside a que el pedes al de
Q.
Fabius Ma e nus
p o é d'Isona o de la se a odalia. Igualmen com d'al es
insc ipcions
d'Aeso
degué ésse po ada a Ba celonal'any
1936;
pe & pe la
con ulsió d'aques s anys, no degué ésse possible d'es ab~i la se a p oce-
dBncia un cop acabada la gue a ci il.
Aques s au o s conside a en els indi idus adsc i s a la ibu
Gale ia
com a o as-
e s a
Aeso;
no obs an , el nomb e cada egada més g an d'insc ipcions
dileso
a les
que apa eixen indi idus adsc i s a aques a ibu ens a sospi a una cxplicaci6 in e sa,
com ja exposa em més enda an .
En elació amb aques a impo an gens Licinia d'Aeso, olem dona a
conhixe
l8
un in e essan agmen ins a a inhdi que hem locali za e-
cen men (lhina 11).
Es ac a del agmen cen al in e io d'una placama mb ia
(2
1,5O pe
8,30
-
7 pe 3,s
-
2,20 cm) de colo blanc g oguenc amb algunes e es g isoses.
Lle es capi als quad ades amb endhncia a l'alla gamen i amb una ce a
i egula i a en el seu aga segons es po ap ecia a la lhina 11. Del ex
en es a una pe i a pa de les cinc da e es a lles, l'úl ima de les quals es
disposa damun d'una lleuge a mo llu a en suau i ample gola de
3
cm que
emma cael ex i que e a la se a egada disposada dins d'un equad a de
de 1,80 cm d'ample. L'in e lineació amida en e .1- .2, 1,OO-0,90 cm;
.2- .3, 1,10 cm; .3- .4, 1,OO-0,70 cm; .4- .5, 0,90 cm; .5
al
nla ge in e-
io , 0,20 cm.
3,OO-2,90 cm
.....
SE
............
3,OO-2,90 cm
....
LIC
[INIVS]
......
3,20-3,00 cm
...
EQV
............
3,lO-3,00 cm
...
EQV
............
2,00 cm
H
[(IC) S(1TVS) E(ST)]
Aques a insc ipció agmen a ia a ésse obada pel senyo F ancesc
Plana en un camp de la se a p opie a dins el e me municipal de Co e ;
ac ualmen es conse a al domicili d'aques senyo (Cal Bas ús) a la locali-
a elna de Bisca i
9.
Es ac a, sens dub e, d'una insc ipció une a ia, ca la
H
de l'úl ima
a lla sembla ésse l'inici d'una ípica ó mula sepulc al. P obablemen les
lle es LIC de la segona a lla a , e e hcia al gen ilici Licinius,-a mol ben
documen a a Sepig a ia d'Aeso; ja que, a pa de les insc ipcions, an e io -
men comen ades, e e ides a la amília de
M.
Licinius Cel ibe , aques
nomen apa eix a dues al es insc ipcions d'aques a ciu a : CIL I1 4.475
=
ERL 99 i
ERL
83.
Les lle es
EQU
que, espec i amen , es llegeixen a les línies es i
qua e, al ol a pod ien e e i -se a la ó mula equo publico dona o o a
alguna al a simila ; si os ce a aques a possibili a , hom pod ia pensa
que algun memb e de la gens Licinia d'Aeso a pode ascendi
ai
ang
eqües e, me a especialmen desi jada pels memb es de les a is oc acies
municipals. En al cas, ens hau íem de p egun a a quina amília Licinia
d'Aeso es e e eix aques nou agmen . Si aques a possibili a os ce a, ens
inclina íem a pensa en algun memb e de la impo an amília de
M.
Lici-
18
6n la desc ipció d'aques in e essan agmen ensha ajuda la D a. Isabel Rodi,
la col.labo aciÓ de la qual olem ag ai .
19
Volem ag ai a ell
i
a la se a amília I'acollimen i o a l'ajuda que amablemen
ens han dispensa en la nos a ecen es ada a la Conca de T emp.
LAMINA
11.
F agmen insdi de placa ma mb ia p oceden del e me
municipal de Co e .
Fo og a a
I.
Rodi

nius
Cel ibe ja anali zada; la se a impo hcia social
a
Aeso cons i ui i
l'objec e d'es udi de les pigines que segueixen. Empe b, l'a ibució del
nos e agmen a algun memb e d'aques a amília, o i que és el més p o-
bable, no és del o segu 20.
MARCUS LICINIUS CELTIBER UN MEMBRE IMPORTANT
DE
L'ARIST~CRACIA
MUNICIPAL D'AESO
Aeso, l'ac ual Isona, si uada a la Conca de T emp (Palla s Jussa),
cons i uia Sex em sep en ional de la xa xa u bana de la Ca alunya omana.
La Conca de T emp, quad ilh e de 20lpe 25 quilbme es, emma ca
pe al es ba e es mun anyoses a amen in e io s als 1.500 me es, es
oba al co del P e-Pinineu occiden al ca ala i cons i ueix pe la se a si uació,
una impo an po a d'accés a l'i ea pi inenca; i ea aques a, especialmen
el Palla s Sobi i, a la qual sembla que, d'aco d amb la oponímia, el lla í
no a pene a ins a i'hpoca medie al2'
.
T adicionalmen la amade ia o ina anshuman ha es a onamen al
pe a Secono nia del Palla s Jus~i~~
;
a ui en e océs, cons i ueix el ac o
de e minan del despoblamen ac ual d'aques a egió. Pa al.lelamen , a la
Conca de T emp, pe la se ama cada o iginali a ge~g i ica~~ ja exposada,
s'hi an esplkndidamen els cul ius medi e anis malg a la se a si uació
20
Po se , aques agmen es pod ia e e i a
Licinius Sil anus
-el dedican de
la insc ipció
d'Aeso ERL
83- o a algun al e memb e de la se a amilia.
Licinius
Sil anus
no sembla pe inye , d'aco d amb els nos es coneixemen s ac uals, a la
amília de
M. Licinius Cel ibe ,
o i que
aixb
no és es més que una conjec u a i, pe
an , poc segu a.
Licinius Sil anus
es a a empa en a , pel seu ma imoni, amb una
des acada amilia de I'a is oc icia municipal
dyeso
del segle 11, uns
Po cii
adsc i s a
la ibu
Gale ia (CZL
I1
4.476
=
ERL
107;
ERL
82 i
ERL
83).
G.
ALFOLDY,
Die omischem Znsch i en on Ta aco,
Be lin, 1975, ol.
I,
núm. 288, conside a que
Licinius Sil anus
es a a p obablemen elaciona amb la
impo an amilia, segu amen o igini ia de
Ta aco,
de
Q.
Licinius Sil anus G ania-
nus (CZL
II
4.225;
CIL
I1
4.266
iA.E.,
1929, 232
=A.E.,
1961,329), elle an pe so-
na ge pe anyen a l'o d e eqües e i
lamen
p o incialde la
Ta aconensis
de inals
del segle I. Aques a no able amília, mol inculadaa
Bae ulo (CIL
I1
4.609i
A.E.,
1936,
66), a ascendi de o ma e iginosa al més al ang de la pi hide social omana ca
un iil d'aques
lamen
p o incial e a ja
cos. su :
l'any 106. Si l'in e essan agmen
que donem a con6ixe es e e ís a
Licinius Sil anus
o a algun al e memb e de la se a
amília es eu ia e oqada la suposició d'Al ijldy
;
suposició que, d'al a banda, consi-
de em poc p obable ca an sols ecolza en l'analogia d'un nom, el
nomen
i el
cognomen
del qual són especialmen co en s a I'epig a ia de la Ca alunya omana.
21
J.
COROMINES,
La su i ance du basque jusqu'au bus Moyen Age. Pheno-
mhnes de bilingüisme dans les Py enkes Cen ales. Es udis de Toponímia Ca alana,
Ba celona, 1965, ol.
I,
pp. 93-151. C . pe al Palla s Sobi i, L1. Solé,
El Palla s
a
Geog a ia de Ca alunya,
ol.
11,
Ba celona, ol.
11,
Ba celona,l968, pp. 109-118.
22
C .
P
DEFONTAINES,
Geog a ia dels Pazbs Ca alans,
Ba celona, 1978,
pp. 72-74. LL. SOLE,
op. ci .
pp. 119-127.
23
C . P. VILAR,
Ca alunya dins IEspanya Mode na,
Ba celona, 19733, ol.
I,
In oducció.
EI
medi na u al,
pp.239-240. C. ROCAFORT,
P o incia de Lleyda, Geo-
p e-pi inenc;. Ics inyes i les oli e es
hi
són especialmen impo an s. Indub-
ablemen ,
l;;,>,n
omana degué desen olupa hpliamen aques a ag icul-
u a medi e inia. Pe an , la Conca de T emp, o e ia unescondicions bp i-
mes al desen olupamen u bi omi i alho a, pel seu emplagamen da an
el Pi ineu Cen al, $ ea que degué escapa -se icilmen a la omani zació i
possiblemen de di ícil con ol, dona a a aques a ciu a de la Ca alunya
omana un ca ic e i un in e ks mol pa icula s.
Fins a a no s'han eali za exca acions a Isona, la poca in onnació que
es coneix en aques aspec e la de em a
R.
Pi a Me ~é~~; pe an , ens man-
quen unes dades onamen als en el camps a queolbgic. El coneixemen que
ac ualmen enin d'aques a ciu a ens haes a p o ei' bisicamen pe docu-
men ació esc i a de di e en s ipus, p incipalmen epig i ica.
L'Aeso omana e a una ciu a que comp a a amb p eceden indígena;
així
ho p o en les monedes ib iques amb la llegenda Eso (Vi es 23)25 i
l'esmen que Plini
(N.
H.
III,23) a delsaesonenses en e els pobles es ipen-
dia is del Con en us Ta aconensis.
La s ie epig i ica d'Aeso és la més impo an , quan i a i amen i
quali a i amen 26, d'en e les de o es les ciu a s omanes de la Ca alunya
no li o al. Els o ganismes i les magis a u es municipals apa eixen mol ben
documen a s a pa i de inals del segle I i al lla g del segle 11; g icies a aixb,
sabem que aques a ciu a , abans es ipendia ia, a assoli la ca ego ia de
municipiu n. La da a d'aques can i cal si ua -la en e la e edncia de Plini
(N.
H.
111, 23,) e e ida segu amen a &poca augús ia, i inals del segle 127;
pe an , podem suposa que aques a ciu a a assoli possiblemen l's a us
municipal amb mo iu de l'ex ensió del ius La ii a Hispania so a Vespasii
28
(Plini,
N.
H.
III,30), de la ma eixa mane a que d'al es ciu a s de Ca alunya:
Ega a, Rhode,
...
A
l'Aeso de l'al Impe i
hi
ha dos e s mol ben de ini s que ca ac e i zen
la se a es uc u a social:
g a ia Gene alde Ca alunya
di igidz pe
F.
Ca e as
y
Candi, Ba celona, s. d., pp. 47-48
i pe Isona, pp. 800-804.
LL. SOLE,
op. ci .,
pp. 119-124.
24
C . no a 6.
25
C.
ROCAFORT,
op. ci .,
p. 805.
26
C . no a
2.
27
La p ime a e e hcia que enim d'una magis a u a municipal a
Aeso
ens ha
es a p opo cionada pe la in e essan insc ipció
CZL
114.458
=
ERL
86 que cal si ua
c onolbgicamen a inals del segle
I
o a comenqamen s del segle
Il.
28
R. KNOX MCELDERRY,
op. ci .,
pp. 74-76 es ableix dos c i e is segons els
quals es econeixen les no es ciu a s lla ines apa egudes a
Hispania
pe la concessió
del
ius La ii
so a Vespasii: pel
cognomen Fla ium
i
pe la ibu
Qui ina.
Pe aques
da e mo iu (C . no a 17), conside a
queAeso
a accedi a la ca ego ia municipal so a
Vespasih.
H.
GALSTERER,
Un e suehungen zum omischem S ad ewesen au de
ibe isehen Halbinsel,
Be lin, 1971, p. 46, conside a que aques es dues indicacions
no són absolu amen segu es.
F.
LARA,
op. ci .
p. 179, ambé conside a que
Aeso
a
assoli la ca ego ia municipal so a Vespasih.
a) El seu ca ac e ma cadamen a is oc a ic. Hübne (CZL 11, p.
594)
ja assenyala a que solamen unes poques amílies eapa eixien a les insc ip-
cions d'Aeso. Re a la ecopilació e ec uada pe
F.
La a de o el ma e ial
epig i ic, apo an un bon nomb e d'insc ipcions que Hübne desconeixia,
aques a obse ació s'ha is enca a més e o qada. Cap de les no es insc ip-
cions que eculi La a no ha p opo ciona cap nou gen ilici que es pugui
suma als que
hi
ha
euni s al CIL 11; con i iamen , aques s nous epíg a s
enca s han e ~ ~a mol més les impo an s amílies de l'a is oc hcia muni-
cipal d'Aeso coneguda ja pe Hübne : Aemilii, Licinii, Po cii,
...
b) Una bona pa del ma e ial epig h ic es e e eix a indi idus que, pe -
anyen ~ a di e e l s es a s socials i p ocedbn s de llocs mol di e sos, es
an es abli du d ~ aques pe íode a Aeso. Du an l'al Impe i aques a
ciu a a cons i ui un cen e d'i n nig ació a la Ca alunya in e io d'un g an
in e es; po se es e o qa a l'elemen ciu a com a ac o de u ació i a ac-
ció d'una zona ma ginal i mol poc omani zada com e a el Pi ineu Cen al
i,
al
ma eix emps, se in de p o ecció a la impo an u a de comunicació
de la all del Seg e29.
És din e aques a an in e essan socie a 30, que an ipidamen hem
desc i , el ma c his b ic
i
geog h ic en el qual cal si ua M. Licinius Cel ibe
i la se a amília.
M. Licinius
L.
:
Qui . Cel ibe hem de conside a -10 segu amen d'o i-
gen pe sonal o amilia o as e a Aeso; la se a ibu, el seu cognomen Cel-
ibe i el de la se a illa Numan ina, semblen sugge i -ho. Po se es pod ia
ac a d'un
ill
d'un an ic mili a llicencia es able a Aeso31.
Les magis a u es d'edil i duo i que a os en a mos en cla amen la
se a bona posició sbcio-econbmica, els seus né s, Q. Fabius Q.
:
Gal. Ma e -
nus i Q. Licinianus, més a d M. Licinius Cel ibe Fab. Licinianus, ambé
an ocupa les més al es magis a u es municipals; és a di , el pode i la bona
posició de la amília seguien a la e ce a empa ades, p obablemen ,
so a l'omb a de l'a i ma em.
Igualmen cal assenyala que la p eeminkncia de M. Licinius Cel ibe
es e lec eix dins la se a p bpia amilia, ja que el seu né Q. Fabius Licinia-
nus eco da en el seu cognomen la de l'a i ma em; aques a imp es-
29
La línia Seg e-Te , onamen al ia de comunicació ja des de la P ehis b ia,
cons i ui'a I'accés di ec e del Roselló a l'i ea
d'lle da;
és a di , des de la
Gallia Na -
bonensis
ins a I'in e io de la p o íncia
Ta aconensis
a a és de lace danya. Una ia
omana, enca a pe ec amen isible en alguns pun s, seguia aques impo an issim e+
de comunica ib. Pe al sec o que ens in e essa en aques eball, c .
J.
PADRO
PARCERISA, "Apo acions ai coneixemen de la ia omana de Iulia Li ia a Ile da",
Cypsela
I,
1976,
pp.
141-144.
30
C . no a 4.
Aques és segu amen el cas de
C. Iulius Gal. Lepiduslesson (iensis),
un mili a
que, e a la se a ca e a a l'exi ci , degué assen a -se a
Aeso,
ja que és en aques a
ciu a
on
els seus llibe s
i
he eus li an e igi una insc ipció desp és de la se imo
(CIL
I1
4.463
=
ERL
94).
si6 es a més palesa en comp o a l'adopció d'aques úl im pe pa del seu
a i del qual, a més a més del nom, ambé a he e a la p eminbncia social,
ja que ca c eu e que a ésse el seu he eu, ca , com hem di abans,
M.
Lici-
nius Cel ibe segu amen no a eni descendbncia masculina.
La
p eminencia del pe sona ge que ens ocupa degué supe a els lími s
es ic amen amilia s, ca e a ambé u o d'un al L. Te en ius Te en ianus
(CIL
I1
4.464
=
ERL 89). Aques aspec e de la igu a de
M.
Licinius Cel ibe
pod ia ésse e o qa pe la possible elació d'aques s dos pe sona ges amb
els d'una insc ipció une i ia de Roma (CIL
VI
27.198); es ac a d'un
epíg a sepulc al e igi pe Licinius Poly imus libe (us) e educa o a la
memb ia de
M.
Te en ius Pa emus ex
H.
P.
(sic) Ci e io e Aesonensis, mo
als di ui anys. L'o igen pe sonal i el nomen del di un sugge eixen una
elació de pa en iu mol p obable amb L. Te en ius Te en ianus, Únic ep e-
sen an d'aques gen ilici es imonia a Aeso. El dedican no e a llibe del
di un ca el seu nomen Licinius no pe me de suposa -ho així; no obs an ,
cu iosamen , el seu nomen és igual al de
M.
Licinius Cel ibe . Enca a que
com a me a possibili a hom pod ia pensa que
M.
Licinius Cel ibe , u o
de L. Te en ius Te en ianus, ambé enia so a la se a p o ecció
M.
Te en ius
Pa e nus, po se ge mi de Te en ianus a qui hau ia en ia a Roma acompa-
nya del seu mes e
o
an ic mes e d'in ancia; en aques cas, Licinius
Poly imus hau ia pogu ésse un llibe de
M.
Licinius Cel ibe , el qual li
hau ia encomana la o mació i la u ela del seu p o egi a Roma32.
Hom pod ia busca el mo iu d'aques a elació de p o ecció, o i se
d'una mane a hipo e ica, amb una p ocedhcia geog i ica dels Te en ii
d'Aeso simila a la de
M.
Licinius Cel ibe . En aques aspec e, una insc ipció
une h ia d'Uxama (CIL
I1
2.828) dedicada a L. Te en ius Pa e nus, segu a-
men adsc i a la ibu Qui ina, i a la se a illa Te en ia Pa e na, pod ia
ecolza aques a suposició que, com ja hem di , és una me a hipb esi. En
al cas, icilmen pod íem comp end e que
M.
Licinius Cel ibe hagués
es bs la se a p o ecció cap a uns indi idus que, com ell
o
els seus pa es, p o-
enien de la Cel ibb ia, ¿ al ol a an igues es es d'una socie a amb es uc-
u es sup a amilia s
?
Cal a egi inalmen que en una insc ipció dYAeso
(CIL
I1
4.470
=
ERL 90) es a esmen d'un al e indi idu, ambé adsc i
a
la ibu Qui ina, que po a com a cognomen el de Cel ibe ; aques a insc ip-
ció cons i ueix un exemple més de la p obable a luencia humana que, p o-
inen de la Cel ibb ia - adicional ocus d'emig ació
33-,
com des d'al es
32
En una insc ipció sepulc al
d'Aeso (CZL
I1
4.465
=
ERL
75)
es eco da un al
P.
Ma (ius) Ma iani ilius Calpu nianus O e (anus),
mo als di ui anys, del qual
s'indica que e a
libe alibus s udiis e udi us.
Aques a insc ipció, jun amen
amb
la que
comen em de Roma, ens mos en la alo ació social i l'in e is de la classe ben acomo-
dada d'una pe i a ciu a p e-pi enaica, com e a
Aeso,
pe la o mació dels seus ills.
33
C . IRENE A. ARIAS, "Ma e iales epig á icos pa a el es udio de 10s desplaza-
mien os
y
iajes de 10s espaiioles en la Espaiia omana",
Cuade nos de His o ia de
España
XII,
(1949),
pp. 5-50.