Marcus Licinius Celtiber, un membre important de la aristocràcia municipal d'Aeso

MA RCUS L ICINIUS CEL TIBER UN MEMBRE IMPORTANT DE L'ARISTOCRACIA MUNICIPAL D'AESO NOUS MATERIALS EPIGRAFICS Jo di Pons i Sala En e les ben documen ades amílies de l'a is oc iciamunicipal d'Aeso es oba la de M. Licinius Cel ibe . La i npo incia d'aques a amilia, ja coneguda pe Hübne (CIL I1 4.464), s'ha is accen uada da e amen pe la publicació de dues no es insc ipcions que en an esmen l. Al p esen eball anali za em la impo incia d'aques s Licinii d'Aeso i apo a em, al ma eix emps, uns nous ma e ials epig i ics elaciona s amb aques a amília: una insc ipció conse ada ac ualmen a Ba celona, ins a a conside ada de p ocedkncia desconeguda, i un in e essan agmen inkdi oba als ol an s d'Isona. NOUS MATERIALS EPIGRAFICS D'AESO A la ica sk ie epig i ica d'Aeso2 cal que hi a egim una insc ipció consi- de ada de p ocedkncia desconeguda a ui conse ada al Museu A queolbgic 1 de Ba celona (lamina I, pigina 101). A la se a i xa de egis e (in . 9.554) 1 F. LARA PEINADO, Epig a ía Romana de Lé ida, Lleida, 1973 (=ERL) on ecull o el ma e ial epig i ic conegu ins aques a da a al'ac ualp o incia~de Lleida. El conjun més ic 6s el pe anyen a l'an iga Aeso, l'ac ual Isona; algunes de les ins- c ipcions d'aques a ciu a e en inidi es amb an e io i a a aques a ob a, aques és el cas de dues de les insc ipcions que an e e hcia a la amília Licinia que es udiemen aques eball (ERL 78 i 91). 2 La ica si ie epig i ica d'Aeso, es oba ecollida bisicamen a: E. HUBNER, CIL I1 (1869), p. 594. Aques ma eu au o a algunes co eccions i obse acions, enca a que sense dona nous ma e ials epig i ics, a CIL II suppl. (1892), p. 981 ia no hi cons en ni el seu o igen geog a ic ni cap al a ci cums ~cia que pe - me i d'es abli -10. is pe aques mo iu que el D . S. Ma ine a publica -la en e el g up d'insc ipcions de p ocedencia igno ada conse ades ac ualmen a I'esmen a museu3. El nos e ecen es udi de la socie a d7Aeso a a és de la se a epi- g a ia4, en iquida aques a da e amen amb no es oballes epig a iques algunes d'elies de ecen publicació5, ens ha pe mes d'es abli l'o igen geo- g h ic de la insc ipció que es udiem. Pe mo ius di e en s, que passem a exposa a con inuació, cal conside a -la amb o a segu e a p o inen $Isona o de la se a A ea. A inals de 1936 an se aslladades a Ba celona, pe o d e de la Gene- ali a de Ca alunya, un conjun d'insc ipcions p oceden s d'Isona i de la se a odalia6 ; cal si ua aques a decisió en e les mesu es p eses pe la Gene- ali a a i de p ese a el pa imoni a is ico-a queolbgic ca alh da an la si uació o iginada pe l'inici de la gue a ci il7. Segons R. Pi a Me cé8 an se deu o més les insc ipcions omanes d'Aeso po ades en aquella da a a Ba celona. Gua dades als dipbsi s del Museu A queologic, an se ins al.lades l'any 1940 a les salescomme no a i es, une a ia i eligiosa, d'aques museu9. En la nos a isi a e ec uada a l'esmen a museu a n locali za se de les insc ipcions p o inen s d'Isona 1°. Hem d'a egi -hi ambé la insc ipció Epheme is Epig aphica IX (19031, p. 146. F. FITA, "Insc ipciones omanas de Isona", B.R.A.H. XXXII, (1898), pp. 532-536. In e essan a icle, pe 6 on no es ecull o a I'epig a ia d'Aeso; F. LARA PEINADO, op. ci ., pp 185 i seguen . 3 S. MARINER BIGORRA, Insc ipciones Romanas de Ba celona (lapida ias y musi as), Ba celona 1973 (= IRB). A pa de la mol ica ss ie epig i ica p bpiamen de Ba celona, es eculí, so a I'apa a "Insc ipciones de p ocedencia insegu a" (pigi- nes 21 1-214), un conjun de se epíg a s d'o igen geog i ic desconegu o insegu a ui conse a s al Museu A queolbgic de Ba celona, exposa s a la sala XXXII i a la banda d e a del pb ic. La p ime a insc ipció d'aques a skie (p. 21 1) és la que, pe di e en s mo ius, conside em p o inen d'Aeso (Sala XXXII, in . 9.554). 4 A la nos a esi de llicencia u a, Es udio de la es uc u a social de De osa y Aeso en el al o Impe io a a és de la epig a ia, Uni e si a de Ba celona, 1976, am es udia impliamen l'epig a ia i la socie a de I'al Impe i d'aques a ciu a de la Ca a- lunya omana. C . pp. 115-176 i 209-246. 5 C . no a 1. 6 C . R. PITA MERCÉ, "P ospecciÓn a queológica en Isona (Lé ida)", Ampu ias XXV (1963), pp. 219-224. IDEM, La His o ia an igua y a queologia delPaZla s, Lleida, 1968. (Resum de la con e encia p onunciada a T emp el 17 de no emb e de 1967). 7 Pe al de consixe les disposicions i mesu es p eses pe la Gene ali a , c . Se ei d'Exca acions i A queologia de Ca alunya. Memb ia 1936-1 937, Ba celona, 1937. M. JOSEPH I MAYOL, EI sal amen delpa imonia ís ic ca ald du an lague a ci il, Ba celona, 197 1. 8 C . R. PITA MERCE, op. ci ., Ampu ias XXV. (1963), p. 219. 9 C , Se icio de In es igaciones A queológicas de la Dipu ación P o incial de Ba celona, Memo ia A io 1940. Ba celona, 1941, p. 6. 10 Les insc ipcions d'Aeso a ui conse ades al Museu A queolbgic de Ba celona són: CIL I1 4.458 = ERL 86 (Sala XXIV, in . 19.053); CIL I1 4.460 = ERL 87 (Sala XXV, in . 7.547); CIL 11 4.461 = ERL 88 (Sala XXV, in . 7.549); CIL 11 4.464 = M. J: Numan ina, la qual apa eix com a dedican a la insc ipció d'Aeso, ERL 78, empo ada ac ualmen a la pa e in e io de l'església pa oquial d'Isona; aques a insc ipció és dedicada al seu ill M. Liciniuscel ibe Fab (ius) Licinianus, duo i de la ciu a . Cal des aca que la con;' ucciÓ uel ex d'aques epíg a d71sona és mol semblan a la de la insc ipcij que ens ocupa. La insc ipció d'Aeso ERL 9 1, a ui conse ada al Museu A queolbgic de Ba celona, es h dedicada pe un al Q. Fabius Licinianus al seu a i M. Licinius L. . Qui . Cel ibe , edil i duo i de la ciu a . Aques impo an pe sona ge apa eix ambé hon a a la insc ipció CIL 11 4.464 = ERL 89, igualmen conse ada a Ba celona; la insc ipció li ou e igida pe L. Te en ius Te en ianus del qual e a u o . M. Licinius L. i Qui . Cel ibe (CIL I1 4.464 = ERL 89 i ERL 91) e a, amb o a segu e a , el pa e de Licinia M. J: Numan ina (ERL 78). El seu ill, M. Licinius Cel ibe Fab. Licinianus (ERL 78) és segu amen el ma eix Q. Fabius Licinianus (ERL 91) desp és d'ha e es a *dop a pel seu a i ma e n; la ans o mació del nom e lec eix cld amen aques a adopció: p obablemen M. Licinius L. . Qui Cel ibe no a eni descen- dBncia masculina. Licinia M. i Numan ina es degué casa amb un al Fabius, gens ben coneguda a l'epig a ia d'Aeso, ca aques és el imzen del seu ill abans d'ésse adop a pe I'a i ma e n. És a a quan podem es abli que la insc ipció que ens ocupa p o é d'Aeso, ja que els pe sona ges que hi apa eixen s'enquad eq pe ec amen al si de la amília de M. Licinius Cel ibe . La dedican no és cap al a que la ma eixa Licinia M. . Numan ina de la insc ipció ERL 78 Pe an , el seu ill Q. Fabius Q. j : Cal. Ma e nus, edil de la ciu a , e a segu amen el gema de Q. Fabius Licinianus, més a d M. Licinius Cel ibe Fab. Licinianus, duo i de la ciu a . Així doncs, Licinia M. J: Numan ina de ia ésse casada amb un al Q. Fabius, adsc i a la ibu Gale ia, que no apa eix a cap insc ip- ció; llu s ills an p end e el ma eix p aenomen Quin ius del pa e i, igual que el seu a i, o s dos an ocupa magis a u es municipals a la se a ciu a . Pe o el que hem di ins aquí, cal conside a que el pedes al de Q. Fabius Ma e nus p o é d'Isona o de la se a odalia. Igualmen com d'al es insc ipcions d'Aeso degué ésse po ada a Ba celonal'any 1936; pe & pe la con ulsió d'aques s anys, no degué ésse possible d'es ab~i la se a p oce- dBncia un cop acabada la gue a ci il. Aques s au o s conside a en els indi idus adsc i s a la ibu Gale ia com a o as- e s a Aeso; no obs an , el nomb e cada egada més g an d'insc ipcions dileso a les que apa eixen indi idus adsc i s a aques a ibu ens a sospi a una cxplicaci6 in e sa, com ja exposa em més enda an . En elació amb aques a impo an gens Licinia d'Aeso, olem dona a conhixe l8 un in e essan agmen ins a a inhdi que hem locali za e- cen men (lhina 11). Es ac a del agmen cen al in e io d'una placama mb ia (2 1,5O pe 8,30 - 7 pe 3,s - 2,20 cm) de colo blanc g oguenc amb algunes e es g isoses. Lle es capi als quad ades amb endhncia a l'alla gamen i amb una ce a i egula i a en el seu aga segons es po ap ecia a la lhina 11. Del ex en es a una pe i a pa de les cinc da e es a lles, l'úl ima de les quals es disposa damun d'una lleuge a mo llu a en suau i ample gola de 3 cm que emma cael ex i que e a la se a egada disposada dins d'un equad a de de 1,80 cm d'ample. L'in e lineació amida en e .1- .2, 1,OO-0,90 cm; .2- .3, 1,10 cm; .3- .4, 1,OO-0,70 cm; .4- .5, 0,90 cm; .5 al nla ge in e- io , 0,20 cm. 3,OO-2,90 cm ..... SE ............ 3,OO-2,90 cm .... LIC [INIVS] ...... 3,20-3,00 cm ... EQV ............ 3,lO-3,00 cm ... EQV ............ 2,00 cm H [(IC) S(1TVS) E(ST)] Aques a insc ipció agmen a ia a ésse obada pel senyo F ancesc Plana en un camp de la se a p opie a dins el e me municipal de Co e ; ac ualmen es conse a al domicili d'aques senyo (Cal Bas ús) a la locali- a elna de Bisca i 9. Es ac a, sens dub e, d'una insc ipció une a ia, ca la H de l'úl ima a lla sembla ésse l'inici d'una ípica ó mula sepulc al. P obablemen les lle es LIC de la segona a lla a , e e hcia al gen ilici Licinius,-a mol ben documen a a Sepig a ia d'Aeso; ja que, a pa de les insc ipcions, an e io - men comen ades, e e ides a la amília de M. Licinius Cel ibe , aques nomen apa eix a dues al es insc ipcions d'aques a ciu a : CIL I1 4.475 = ERL 99 i ERL 83. Les lle es EQU que, espec i amen , es llegeixen a les línies es i qua e, al ol a pod ien e e i -se a la ó mula equo publico dona o o a alguna al a simila ; si os ce a aques a possibili a , hom pod ia pensa que algun memb e de la gens Licinia d'Aeso a pode ascendi ai ang eqües e, me a especialmen desi jada pels memb es de les a is oc acies municipals. En al cas, ens hau íem de p egun a a quina amília Licinia d'Aeso es e e eix aques nou agmen . Si aques a possibili a os ce a, ens inclina íem a pensa en algun memb e de la impo an amília de M. Lici- 18 6n la desc ipció d'aques in e essan agmen ensha ajuda la D a. Isabel Rodi, la col.labo aciÓ de la qual olem ag ai . 19 Volem ag ai a ell i a la se a amília I'acollimen i o a l'ajuda que amablemen ens han dispensa en la nos a ecen es ada a la Conca de T emp. LAMINA 11. F agmen insdi de placa ma mb ia p oceden del e me municipal de Co e . Fo og a a I. Rodi nius Cel ibe ja anali zada; la se a impo hcia social a Aeso cons i ui i l'objec e d'es udi de les pigines que segueixen. Empe b, l'a ibució del nos e agmen a algun memb e d'aques a amília, o i que és el més p o- bable, no és del o segu 20. MARCUS LICINIUS CELTIBER UN MEMBRE IMPORTANT DE L'ARIST~CRACIA MUNICIPAL D'AESO Aeso, l'ac ual Isona, si uada a la Conca de T emp (Palla s Jussa), cons i uia Sex em sep en ional de la xa xa u bana de la Ca alunya omana. La Conca de T emp, quad ilh e de 20lpe 25 quilbme es, emma ca pe al es ba e es mun anyoses a amen in e io s als 1.500 me es, es oba al co del P e-Pinineu occiden al ca ala i cons i ueix pe la se a si uació, una impo an po a d'accés a l'i ea pi inenca; i ea aques a, especialmen el Palla s Sobi i, a la qual sembla que, d'aco d amb la oponímia, el lla í no a pene a ins a i'hpoca medie al2' . T adicionalmen la amade ia o ina anshuman ha es a onamen al pe a Secono nia del Palla s Jus~i~~ ; a ui en e océs, cons i ueix el ac o de e minan del despoblamen ac ual d'aques a egió. Pa al.lelamen , a la Conca de T emp, pe la se ama cada o iginali a ge~g i ica~~ ja exposada, s'hi an esplkndidamen els cul ius medi e anis malg a la se a si uació 20 Po se , aques agmen es pod ia e e i a Licinius Sil anus -el dedican de la insc ipció d'Aeso ERL 83- o a algun al e memb e de la se a amilia. Licinius Sil anus no sembla pe inye , d'aco d amb els nos es coneixemen s ac uals, a la amília de M. Licinius Cel ibe , o i que aixb no és es més que una conjec u a i, pe an , poc segu a. Licinius Sil anus es a a empa en a , pel seu ma imoni, amb una des acada amilia de I'a is oc icia municipal dyeso del segle 11, uns Po cii adsc i s a la ibu Gale ia (CZL I1 4.476 = ERL 107; ERL 82 i ERL 83). G. ALFOLDY, Die omischem Znsch i en on Ta aco, Be lin, 1975, ol. I, núm. 288, conside a que Licinius Sil anus es a a p obablemen elaciona amb la impo an amilia, segu amen o igini ia de Ta aco, de Q. Licinius Sil anus G ania- nus (CZL II 4.225; CIL I1 4.266 iA.E., 1929, 232 =A.E., 1961,329), elle an pe so- na ge pe anyen a l'o d e eqües e i lamen p o incialde la Ta aconensis de inals del segle I. Aques a no able amília, mol inculadaa Bae ulo (CIL I1 4.609i A.E., 1936, 66), a ascendi de o ma e iginosa al més al ang de la pi hide social omana ca un iil d'aques lamen p o incial e a ja cos. su : l'any 106. Si l'in e essan agmen que donem a con6ixe es e e ís a Licinius Sil anus o a algun al e memb e de la se a amília es eu ia e oqada la suposició d'Al ijldy ; suposició que, d'al a banda, consi- de em poc p obable ca an sols ecolza en l'analogia d'un nom, el nomen i el cognomen del qual són especialmen co en s a I'epig a ia de la Ca alunya omana. 21 J. COROMINES, La su i ance du basque jusqu'au bus Moyen Age. Pheno- mhnes de bilingüisme dans les Py enkes Cen ales. Es udis de Toponímia Ca alana, Ba celona, 1965, ol. I, pp. 93-151. C . pe al Palla s Sobi i, L1. Solé, El Palla s a Geog a ia de Ca alunya, ol. 11, Ba celona, ol. 11, Ba celona,l968, pp. 109-118. 22 C . P DEFONTAINES, Geog a ia dels Pazbs Ca alans, Ba celona, 1978, pp. 72-74. LL. SOLE, op. ci . pp. 119-127. 23 C . P. VILAR, Ca alunya dins IEspanya Mode na, Ba celona, 19733, ol. I, In oducció. EI medi na u al, pp.239-240. C. ROCAFORT, P o incia de Lleyda, Geo- p e-pi inenc;. Ics inyes i les oli e es hi són especialmen impo an s. Indub- ablemen , l;;,>,n omana degué desen olupa hpliamen aques a ag icul- u a medi e inia. Pe an , la Conca de T emp, o e ia unescondicions bp i- mes al desen olupamen u bi omi i alho a, pel seu emplagamen da an el Pi ineu Cen al, $ ea que degué escapa -se icilmen a la omani zació i possiblemen de di ícil con ol, dona a a aques a ciu a de la Ca alunya omana un ca ic e i un in e ks mol pa icula s. Fins a a no s'han eali za exca acions a Isona, la poca in onnació que es coneix en aques aspec e la de em a R. Pi a Me ~é~~; pe an , ens man- quen unes dades onamen als en el camps a queolbgic. El coneixemen que ac ualmen enin d'aques a ciu a ens haes a p o ei' bisicamen pe docu- men ació esc i a de di e en s ipus, p incipalmen epig i ica. L'Aeso omana e a una ciu a que comp a a amb p eceden indígena; així ho p o en les monedes ib iques amb la llegenda Eso (Vi es 23)25 i l'esmen que Plini (N. H. III,23) a delsaesonenses en e els pobles es ipen- dia is del Con en us Ta aconensis. La s ie epig i ica d'Aeso és la més impo an , quan i a i amen i quali a i amen 26, d'en e les de o es les ciu a s omanes de la Ca alunya no li o al. Els o ganismes i les magis a u es municipals apa eixen mol ben documen a s a pa i de inals del segle I i al lla g del segle 11; g icies a aixb, sabem que aques a ciu a , abans es ipendia ia, a assoli la ca ego ia de municipiu n. La da a d'aques can i cal si ua -la en e la e edncia de Plini (N. H. 111, 23,) e e ida segu amen a &poca augús ia, i inals del segle 127; pe an , podem suposa que aques a ciu a a assoli possiblemen l's a us municipal amb mo iu de l'ex ensió del ius La ii a Hispania so a Vespasii 28 (Plini, N. H. III,30), de la ma eixa mane a que d'al es ciu a s de Ca alunya: Ega a, Rhode, ... A l'Aeso de l'al Impe i hi ha dos e s mol ben de ini s que ca ac e i zen la se a es uc u a social: g a ia Gene alde Ca alunya di igidz pe F. Ca e as y Candi, Ba celona, s. d., pp. 47-48 i pe Isona, pp. 800-804. LL. SOLE, op. ci ., pp. 119-124. 24 C . no a 6. 25 C. ROCAFORT, op. ci ., p. 805. 26 C . no a 2. 27 La p ime a e e hcia que enim d'una magis a u a municipal a Aeso ens ha es a p opo cionada pe la in e essan insc ipció CZL 114.458 = ERL 86 que cal si ua c onolbgicamen a inals del segle I o a comenqamen s del segle Il. 28 R. KNOX MCELDERRY, op. ci ., pp. 74-76 es ableix dos c i e is segons els quals es econeixen les no es ciu a s lla ines apa egudes a Hispania pe la concessió del ius La ii so a Vespasii: pel cognomen Fla ium i pe la ibu Qui ina. Pe aques da e mo iu (C . no a 17), conside a queAeso a accedi a la ca ego ia municipal so a Vespasih. H. GALSTERER, Un e suehungen zum omischem S ad ewesen au de ibe isehen Halbinsel, Be lin, 1971, p. 46, conside a que aques es dues indicacions no són absolu amen segu es. F. LARA, op. ci . p. 179, ambé conside a que Aeso a assoli la ca ego ia municipal so a Vespasih. a) El seu ca ac e ma cadamen a is oc a ic. Hübne (CZL 11, p. 594) ja assenyala a que solamen unes poques amílies eapa eixien a les insc ip- cions d'Aeso. Re a la ecopilació e ec uada pe F. La a de o el ma e ial epig i ic, apo an un bon nomb e d'insc ipcions que Hübne desconeixia, aques a obse ació s'ha is enca a més e o qada. Cap de les no es insc ip- cions que eculi La a no ha p opo ciona cap nou gen ilici que es pugui suma als que hi ha euni s al CIL 11; con i iamen , aques s nous epíg a s enca s han e ~ ~a mol més les impo an s amílies de l'a is oc hcia muni- cipal d'Aeso coneguda ja pe Hübne : Aemilii, Licinii, Po cii, ... b) Una bona pa del ma e ial epig h ic es e e eix a indi idus que, pe - anyen ~ a di e e l s es a s socials i p ocedbn s de llocs mol di e sos, es an es abli du d ~ aques pe íode a Aeso. Du an l'al Impe i aques a ciu a a cons i ui un cen e d'i n nig ació a la Ca alunya in e io d'un g an in e es; po se es e o qa a l'elemen ciu a com a ac o de u ació i a ac- ció d'una zona ma ginal i mol poc omani zada com e a el Pi ineu Cen al i, al ma eix emps, se in de p o ecció a la impo an u a de comunicació de la all del Seg e29. És din e aques a an in e essan socie a 30, que an ipidamen hem desc i , el ma c his b ic i geog h ic en el qual cal si ua M. Licinius Cel ibe i la se a amília. M. Licinius L. : Qui . Cel ibe hem de conside a -10 segu amen d'o i- gen pe sonal o amilia o as e a Aeso; la se a ibu, el seu cognomen Cel- ibe i el de la se a illa Numan ina, semblen sugge i -ho. Po se es pod ia ac a d'un ill d'un an ic mili a llicencia es able a Aeso31. Les magis a u es d'edil i duo i que a os en a mos en cla amen la se a bona posició sbcio-econbmica, els seus né s, Q. Fabius Q. : Gal. Ma e - nus i Q. Licinianus, més a d M. Licinius Cel ibe Fab. Licinianus, ambé an ocupa les més al es magis a u es municipals; és a di , el pode i la bona posició de la amília seguien a la e ce a empa ades, p obablemen , so a l'omb a de l'a i ma em. Igualmen cal assenyala que la p eeminkncia de M. Licinius Cel ibe es e lec eix dins la se a p bpia amilia, ja que el seu né Q. Fabius Licinia- nus eco da en el seu cognomen la de l'a i ma em; aques a imp es- 29 La línia Seg e-Te , onamen al ia de comunicació ja des de la P ehis b ia, cons i ui'a I'accés di ec e del Roselló a l'i ea d'lle da; és a di , des de la Gallia Na - bonensis ins a I'in e io de la p o íncia Ta aconensis a a és de lace danya. Una ia omana, enca a pe ec amen isible en alguns pun s, seguia aques impo an issim e+ de comunica ib. Pe al sec o que ens in e essa en aques eball, c . J. PADRO PARCERISA, "Apo acions ai coneixemen de la ia omana de Iulia Li ia a Ile da", Cypsela I, 1976, pp. 141-144. 30 C . no a 4. Aques és segu amen el cas de C. Iulius Gal. Lepiduslesson (iensis), un mili a que, e a la se a ca e a a l'exi ci , degué assen a -se a Aeso, ja que és en aques a ciu a on els seus llibe s i he eus li an e igi una insc ipció desp és de la se imo (CIL I1 4.463 = ERL 94). si6 es a més palesa en comp o a l'adopció d'aques úl im pe pa del seu a i del qual, a més a més del nom, ambé a he e a la p eminbncia social, ja que ca c eu e que a ésse el seu he eu, ca , com hem di abans, M. Lici- nius Cel ibe segu amen no a eni descendbncia masculina. La p eminencia del pe sona ge que ens ocupa degué supe a els lími s es ic amen amilia s, ca e a ambé u o d'un al L. Te en ius Te en ianus (CIL I1 4.464 = ERL 89). Aques aspec e de la igu a de M. Licinius Cel ibe pod ia ésse e o qa pe la possible elació d'aques s dos pe sona ges amb els d'una insc ipció une i ia de Roma (CIL VI 27.198); es ac a d'un epíg a sepulc al e igi pe Licinius Poly imus libe (us) e educa o a la memb ia de M. Te en ius Pa emus ex H. P. (sic) Ci e io e Aesonensis, mo als di ui anys. L'o igen pe sonal i el nomen del di un sugge eixen una elació de pa en iu mol p obable amb L. Te en ius Te en ianus, Únic ep e- sen an d'aques gen ilici es imonia a Aeso. El dedican no e a llibe del di un ca el seu nomen Licinius no pe me de suposa -ho així; no obs an , cu iosamen , el seu nomen és igual al de M. Licinius Cel ibe . Enca a que com a me a possibili a hom pod ia pensa que M. Licinius Cel ibe , u o de L. Te en ius Te en ianus, ambé enia so a la se a p o ecció M. Te en ius Pa e nus, po se ge mi de Te en ianus a qui hau ia en ia a Roma acompa- nya del seu mes e o an ic mes e d'in ancia; en aques cas, Licinius Poly imus hau ia pogu ésse un llibe de M. Licinius Cel ibe , el qual li hau ia encomana la o mació i la u ela del seu p o egi a Roma32. Hom pod ia busca el mo iu d'aques a elació de p o ecció, o i se d'una mane a hipo e ica, amb una p ocedhcia geog i ica dels Te en ii d'Aeso simila a la de M. Licinius Cel ibe . En aques aspec e, una insc ipció une h ia d'Uxama (CIL I1 2.828) dedicada a L. Te en ius Pa e nus, segu a- men adsc i a la ibu Qui ina, i a la se a illa Te en ia Pa e na, pod ia ecolza aques a suposició que, com ja hem di , és una me a hipb esi. En al cas, icilmen pod íem comp end e que M. Licinius Cel ibe hagués es bs la se a p o ecció cap a uns indi idus que, com ell o els seus pa es, p o- enien de la Cel ibb ia, ¿ al ol a an igues es es d'una socie a amb es uc- u es sup a amilia s ? Cal a egi inalmen que en una insc ipció dYAeso (CIL I1 4.470 = ERL 90) es a esmen d'un al e indi idu, ambé adsc i a la ibu Qui ina, que po a com a cognomen el de Cel ibe ; aques a insc ip- ció cons i ueix un exemple més de la p obable a luencia humana que, p o- inen de la Cel ibb ia - adicional ocus d'emig ació 33-, com des d'al es 32 En una insc ipció sepulc al d'Aeso (CZL I1 4.465 = ERL 75) es eco da un al P. Ma (ius) Ma iani ilius Calpu nianus O e (anus), mo als di ui anys, del qual s'indica que e a libe alibus s udiis e udi us. Aques a insc ipció, jun amen amb la que comen em de Roma, ens mos en la alo ació social i l'in e is de la classe ben acomo- dada d'una pe i a ciu a p e-pi enaica, com e a Aeso, pe la o mació dels seus ills. 33 C . IRENE A. ARIAS, "Ma e iales epig á icos pa a el es udio de 10s desplaza- mien os y iajes de 10s espaiioles en la Espaiia omana", Cuade nos de His o ia de España XII, (1949), pp. 5-50.