No es e lec u a
MARIANO
FERNÁNDEZ
ENGUITA,
T abajo, escuela e ideologia,
Mad id: Akal, 1985.
L'ob a que p esen em és una eelabo ació de la esi doc o al de l'au ci ,
la qual so a el í ol
La c i ica de la educación
y
de la ensezanza
c?n
Madpx
a se llegida a Mad id I'any 1982.
IZs sob adamen conegu que els ex os que Ma x a dedica explíci a-
men
al
sis ema d'ensenyamen o en pocs
i
a ells es e e eix l'au o en els
dos úl ims capí ols del llib e, pe b pe poc que hom e lexioni sob e la p o-
blemi ica ma xiana
ha
de econkixe que l'educació en
un
sen i gene al
hi
ha d'ocupa un dels llocs p e e en s.
Ve ací pe quk el llib e que ens ocupa mes que un ac a de sociologia
de l'educació se'ns mos a com
un
compendi c l ic del conjun de la ciencia
social ma xis a o si més no d'una bona pa d'ella. Aixb no obs an , l'objec-
iu explíci de l'au o és pa la -nos d'educació
i,
en conseqii6ncia, a un e-
ball c í ic mol ben documen a dels concep es ma xis es que necessi a pe
dona comp e dels emes educa ius
i
n'o e eix una e o mulació o en dóna
la se a p6pia in e p e ació quan
li
sembla con enien .
L'ob a con é, doncs, dos aspec es di e en s enca a que en elliga s.
D'una banda
un
esum c í ic ben documen a de la eo ia ma xis a de la so-
cie a
i
de la cul u a,
i
de l'al a
un
plan ejamen ac uali za dels sis emes
d'ensenyamen des de la pe spec i d de la sociologia
i
de l'economia de l'e-
ducació d'o ien ació ma xis a.
La e lexió de Fe nsindez Engui a ab asa an la p oblemi ica més p &
pia del Ma x jo e, la eo ia de l'alienacib, pe exemple,
com
la del Ma x
madu , el sis ema d'ensenyamen
i
les elacions de p oducció o el sis ema
d'ensenyan~a
i
la lbgica ac ual del capi al.
A
pa i d'una milisi acu ada
dels ex os ens mos a la con inul a d'ainbdues pioblemi iq es amb les
SIJ-
pe acions
i
eplan ejamen s lbgics pe $ sense up u es i econciliables.
2s a
di ícil
en uha b eu ecensid dona 'comp e adequadamen de o s els
* Pape s>>: Re is a
de
Sociologia
emes que ac a el llib e; pe aixb hem escolli el camí hcií de e una
e e encia als que ens han sembla més in e essan s.
L'au o es plan eja ampliamen la elació en e coneixemen
i
p axis
i
esul a es imulan eu e ac ada en e mes de la e ce a esi sob e Feue -
bach la clhssica p oblemh ica en e el can i de la socie a
i
el can i de
I'escola. Com ens diu Ma x: <{La coincidencia de la modi icació de les
ci -
cums ~cies
i
de l'ac i i a humana solamen po concebi -se com a p L-
ica e olucion2 ia.n
Fe nández Engui a ac a ampliamen sob e la eo ia de I'alienació i ens
o e eix una in exgen in eg ació c í ica en e les e sions co esponen s als
p ime s esc i s de Ma x
i
les co esponen s a I'anilisi e al
Capi al
sob e el
e i xisme de la me cade ia.
l2s cen al en I'ob a que ens ocupa el ema de la genesi de la ideologia, la
qual s'o igina onamen almen com a conciencia de les elacions de p oduc-
ció, La in e sió ideolbgica de la eali a no és un simple e o de la con-
ciencia
i
I' xi espec acula d'una de e minada o ma d'inculcació, sinó més
a ia I'exp essió conscien d'una eali a in e ida. En les socie a s capi alis-
es el eball unciona com si os el p oduc e del capi al
i
no al e és, pe
posa només un exemple enca a que onamen al.
L'o gani zació capi alis a del eball, en la se a o ma ac ual, és la que
gene a
un
p océs c eixen de di isió
i
pe an de desquali icació
d'un
nom-
b e cada egada més impo an de asques
i
oba la se a co espondsncia
en I'escola pe execu a i l'escola pe di igi
i
pensa . La c isi ac ual
i
les
end ncies que s'apun en han se i cla amen pe deixa obsole es les u &
piques eo ies del capi al humh pe me en -nos e oba el alo d'aques
discu s ma xis a sob e la di isió del ebd
i
la desquali icació d'una pa
impo an de la mh d'ob a.
La impo incia de l'escola com a ins i ució que gene a ideologia no la
eu I'au o an a pa i d'una asca explíci a d'inculcació que ambé
hi
po
se , sinó més a ia a pa i de la p hc ica escola
i
la se a aducció en la
conci ncia dels in an s
i
adolescen s.
L'isomo isme en e l'o gani zació escola
i
l'o gani zació del eball són
des aca s pe I'au o
i
ema ca s com el nucli onamen al de la g nesi ideo-
lhgica. En aques ma c passa e is a a di e en s apo acions e es pels soci&
legs sob e l'escola con as an -les
i
a aluan -les c í icamen .
Finalmen conec a amb alguns emes cen als de l'economia de l'educa-
ció. D'una mane a mol sugges i a ens mos a la endsncia ac ual del ca-
pi al a en ia sec o s que adicionalmen han es a en mans del sec o
públic, com I'ensenyamen
i
la sani a , com a o ma de con a es a la en-
dhcia dec eixen de la axa de guanys.
En
aques con ex la endkncia a
in e i en la p oducció de béns ma e ials de ca a a l'ensenyamen --o di-
No es
de
lec uxa
nado s, mhquines &ensenya , e c.- no és an , segons l'au o , pe qu la
ili-
e sió en se eis no sigui p oduc i a, sinó pe qu aques a úl ima ii icul a
més que la p ime a la pene ació del capi al monopolis a.
El neolibe alisme an de moda en
el
món occiden al
i
les ma eixes p o-
pos es d'I an
Illich
i
E e es Reine sob e la desescola i zació són
mali z -
des c í icamen a pa i de la eo ia ma xis a. En aques con ex econ6mj.c
la emá ica del eball p oduc iu
i
imp oduc iu, que an a in a han e
có e ,
hi
oben, en una hplia dig essió, un ac amen ben in e essan
i
acla ido .
Si haguéssim de o mula alguna c í ica
a
l'ob a ens limi a iem a
di
que
a egades l'excessi a e udició, p obablemen pe ac a -se del esul a &una
esi, di icul a la comp ensió
i
a pe d e el
il
&all6 que és onamen al.
En de ini i a, es ac a, a pa e nos e, &una ob a mol in e essan , ja
que des &una pe spec i a no dogmh ica
i
igo osa aconsegueix dona
uni si
a un conjun de eballs sob e educació que s%a ien e des &una pe spec-
i a es ic amen ma xis a o in luenciada pe Ma x.
El llib e con é un p bleg del p o esso Le ena on essal a les apo a
dons de l'ob a
i
en a un judici posi iu. El llengua ge eca gola , al qual ja
ens é acos uma s, ens eco da una egada més que la <(cul u a)> es cosa
d'elegi s
i
els <(codis lingüís ics)>, un bon mecanisme de selecció. Una ima ge
plb ica p ou adien pe , un llib e de sociologia de l'educació.