Notes de lectura

No es e lec u a MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, T abajo, escuela e ideologia, Mad id: Akal, 1985. L'ob a que p esen em és una eelabo ació de la esi doc o al de l'au ci , la qual so a el í ol La c i ica de la educación y de la ensezanza c?n Madpx a se llegida a Mad id I'any 1982. IZs sob adamen conegu que els ex os que Ma x a dedica explíci a- men al sis ema d'ensenyamen o en pocs i a ells es e e eix l'au o en els dos úl ims capí ols del llib e, pe b pe poc que hom e lexioni sob e la p o- blemi ica ma xiana ha de econkixe que l'educació en un sen i gene al hi ha d'ocupa un dels llocs p e e en s. Ve ací pe quk el llib e que ens ocupa mes que un ac a de sociologia de l'educació se'ns mos a com un compendi c l ic del conjun de la ciencia social ma xis a o si més no d'una bona pa d'ella. Aixb no obs an , l'objec- iu explíci de l'au o és pa la -nos d'educació i, en conseqii6ncia, a un e- ball c í ic mol ben documen a dels concep es ma xis es que necessi a pe dona comp e dels emes educa ius i n'o e eix una e o mulació o en dóna la se a p6pia in e p e ació quan li sembla con enien . L'ob a con é, doncs, dos aspec es di e en s enca a que en elliga s. D'una banda un esum c í ic ben documen a de la eo ia ma xis a de la so- cie a i de la cul u a, i de l'al a un plan ejamen ac uali za dels sis emes d'ensenyamen des de la pe spec i d de la sociologia i de l'economia de l'e- ducació d'o ien ació ma xis a. La e lexió de Fe nsindez Engui a ab asa an la p oblemi ica més p & pia del Ma x jo e, la eo ia de l'alienacib, pe exemple, com la del Ma x madu , el sis ema d'ensenyamen i les elacions de p oducció o el sis ema d'ensenyan~a i la lbgica ac ual del capi al. A pa i d'una milisi acu ada dels ex os ens mos a la con inul a d'ainbdues pioblemi iq es amb les SIJ- pe acions i eplan ejamen s lbgics pe $ sense up u es i econciliables. 2s a di ícil en uha b eu ecensid dona 'comp e adequadamen de o s els * Pape s>>: Re is a de Sociologia emes que ac a el llib e; pe aixb hem escolli el camí hcií de e una e e encia als que ens han sembla més in e essan s. L'au o es plan eja ampliamen la elació en e coneixemen i p axis i esul a es imulan eu e ac ada en e mes de la e ce a esi sob e Feue - bach la clhssica p oblemh ica en e el can i de la socie a i el can i de I'escola. Com ens diu Ma x: <{La coincidencia de la modi icació de les ci - cums ~cies i de l'ac i i a humana solamen po concebi -se com a p L- ica e olucion2 ia.n Fe nández Engui a ac a ampliamen sob e la eo ia de I'alienació i ens o e eix una in exgen in eg ació c í ica en e les e sions co esponen s als p ime s esc i s de Ma x i les co esponen s a I'anilisi e al Capi al sob e el e i xisme de la me cade ia. l2s cen al en I'ob a que ens ocupa el ema de la genesi de la ideologia, la qual s'o igina onamen almen com a conciencia de les elacions de p oduc- ció, La in e sió ideolbgica de la eali a no és un simple e o de la con- ciencia i I' xi espec acula d'una de e minada o ma d'inculcació, sinó més a ia I'exp essió conscien d'una eali a in e ida. En les socie a s capi alis- es el eball unciona com si os el p oduc e del capi al i no al e és, pe posa només un exemple enca a que onamen al. L'o gani zació capi alis a del eball, en la se a o ma ac ual, és la que gene a un p océs c eixen de di isió i pe an de desquali icació d'un nom- b e cada egada més impo an de asques i oba la se a co espondsncia en I'escola pe execu a i l'escola pe di igi i pensa . La c isi ac ual i les end ncies que s'apun en han se i cla amen pe deixa obsole es les u & piques eo ies del capi al humh pe me en -nos e oba el alo d'aques discu s ma xis a sob e la di isió del ebd i la desquali icació d'una pa impo an de la mh d'ob a. La impo incia de l'escola com a ins i ució que gene a ideologia no la eu I'au o an a pa i d'una asca explíci a d'inculcació que ambé hi po se , sinó més a ia a pa i de la p hc ica escola i la se a aducció en la conci ncia dels in an s i adolescen s. L'isomo isme en e l'o gani zació escola i l'o gani zació del eball són des aca s pe I'au o i ema ca s com el nucli onamen al de la g nesi ideo- lhgica. En aques ma c passa e is a a di e en s apo acions e es pels soci& legs sob e l'escola con as an -les i a aluan -les c í icamen . Finalmen conec a amb alguns emes cen als de l'economia de l'educa- ció. D'una mane a mol sugges i a ens mos a la endsncia ac ual del ca- pi al a en ia sec o s que adicionalmen han es a en mans del sec o públic, com I'ensenyamen i la sani a , com a o ma de con a es a la en- dhcia dec eixen de la axa de guanys. En aques con ex la endkncia a in e i en la p oducció de béns ma e ials de ca a a l'ensenyamen --o di- No es de lec uxa nado s, mhquines &ensenya , e c.- no és an , segons l'au o , pe qu la ili- e sió en se eis no sigui p oduc i a, sinó pe qu aques a úl ima ii icul a més que la p ime a la pene ació del capi al monopolis a. El neolibe alisme an de moda en el món occiden al i les ma eixes p o- pos es d'I an Illich i E e es Reine sob e la desescola i zació són mali z - des c í icamen a pa i de la eo ia ma xis a. En aques con ex econ6mj.c la emá ica del eball p oduc iu i imp oduc iu, que an a in a han e có e , hi oben, en una hplia dig essió, un ac amen ben in e essan i acla ido . Si haguéssim de o mula alguna c í ica a l'ob a ens limi a iem a di que a egades l'excessi a e udició, p obablemen pe ac a -se del esul a &una esi, di icul a la comp ensió i a pe d e el il &all6 que és onamen al. En de ini i a, es ac a, a pa e nos e, &una ob a mol in e essan , ja que des &una pe spec i a no dogmh ica i igo osa aconsegueix dona uni si a un conjun de eballs sob e educació que s%a ien e des &una pe spec- i a es ic amen ma xis a o in luenciada pe Ma x. El llib e con é un p bleg del p o esso Le ena on essal a les apo a dons de l'ob a i en a un judici posi iu. El llengua ge eca gola , al qual ja ens é acos uma s, ens eco da una egada més que la <(cul u a)> es cosa d'elegi s i els <(codis lingüís ics)>, un bon mecanisme de selecció. Una ima ge plb ica p ou adien pe , un llib e de sociologia de l'educació.