I
A LA GRAN BRETANYA
Tom Bo omo e
(Uni e si y o Sussex)
La sociologia com a disciplina acadi mica no comenca a a ela -se a la
G an B e anya &s desp és de la Segona Gue a Mundial. Du an els anys
de gue a, l'hmbi de la sociologia
es
edu'ia a la LSE
(London Schod o
Economies)
i un sol ca ed a ic, a pa de I'ob a de Mannheim, que ja exis ia
des del 1933. Pe b, pe exemple, la se a ob a
Ideologia
i
u opia
a eni
una in luencia mol més g an als Es a s Uni s. En conjun , la sociologia de
la G an B e anya no enia la impo lncia cul u al o cien í ica que ja ha ia:
assoli a F anga, Alemanya o als Es a s Uni s.
Les aons d'aques e a d són enca a objec e de con o e sies, pe b am-
bé
d'es udis his b ics més in ensius, ja que la his b ia de la sociologia en
gene al cada egada despe a més in e es. Pe y Ande son, en un assaig
mol conegu en que compa a la si uació a la (G an B e anya amb la de
1'Eu opa Occiden al, a i ma que l'absencia de ep es als co en s de pensa-
men que hi ha hagu des del ma xisme com a eo ia social gene al
és
l'explicació d'aques a di e encia. A la G an B e anya, sugge ia, no hi ha ia
cap necessi a d'una disciplina que p e enia desc iu e i anali za la socie a
d'una mane a <(objec i a)> i de e més conse ado a en compa ació a les
idees més e olucion.nh ies del ma xisme (cosa que sí hi ha ia, d'al a banda, a
1'Alemanya de Max Webe ). La in e p e ació d'Ande son no se sal a de les
c i iques; aques elemen no sembla ha e es a gai e impo an si pensem
en
d
so gimen i c eixemen de la sociologia ame icana, que des del comen-
gamen ja a eni
el
seu p opi impuls adical o e o mis a;
i
aixb és així
<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
ambé en una pa signi ica i a de la sociologia eu opea, que so in e a més
ma xis a o
n~ xi~na
que no pas c í ica del ma xisme. Tanma eix, la elació
amb el ma xisme ou sens dub e un dels elemen s clau de la si uació a la
G an B e anya.
Un al e, e iden men , ou la posició o amen a elada de la sociologia
com a ciencia social més impo an a les acul a s d'Econbmiques; pe 6
aixb a so gi una qües ió in e essan : pe que alguns ipus d'idees, i sob e-
o les dlAl ed Ma shall, que du an un emps an domina la disciplina
econbmica, no an po a a una sociologia cla amen a iculada? Tal com el
meu company S e an Collini (que abans ha ia publica un es udi sob e
L.
T.
Hobhouse i els p ime s emps de la sociologia b i hnica) ha posa de
mani es en un esc i ecen , uns quan s economis es de inals del segle
XIX
a en de ensa la sociologia, pe 6 el pun de is a p edominan sembla
el que Al ed Ma shall a esumi el
1885
en a i ma , o e e in -se a la
idea de Com e sob e la ciilncia social uni icada: <(No hi ha dub e que si aixb
exis ís, l'economia es posa ia amb mol de gus so a la se a p o ecció. Pe b
no exis eix; no hi ha cap signe que indiqui que ha de comenca a exis i .
No é cap sen i espe a inú ilmen ; hem de e
d
que puguem amb els
nos es ecu sos ac uals.),
Amb o a p obabili a , si lla o s hi hagués hagu només una sola escola
so a la in luencia mode ada de les idees de Ma x a la 6 an B e anya, I'eco-
nomia acadkmica hau ia es a objec e de c í iques més du es i la sociologia
po se hau ia esde ingu abans una disciplina uni e si h ia. En eali a , les
dues on s d'idees més impo an s en sociologia de la G an B e anya an
omand e bas an allunyades de les uni e si a s, i en gene al dels ce cles
in elkc uals més p es igiosos (en con aposició a la mane a ben di e en en
que an se ebudes les idees de Spence als Es a s Uni s i al pape que an
juga allh en l'e olució de la sociologia).
A la i, la sociologia no es a comenla a es abli , mol len amen i
amb di icul a s,
a
les uni e si a s ins aques segle, i els seus p ime s ca e-
d h ics p ocedien de iloso ia
(L.
T.
Hobhouse
i
Mo is Ginsbe g), d'his-
b ia econbmica
(T.
H.
Ma shall) i de demog a ia (Da id Glass). D'al a
banda,
el
que es a a bas an a ela a la G an B e anya des de la i del
segle
XIX
e en els in o mes socials; des dels in o mes sob e les condicions
de ida i la pob esa eali za s pe Boo h i Rown ee ins als es udis
MQSS
Obse z a ion
que a en inicia a inals dels anys en a Tom Ha ison (an o-
pdeg) i Cha les Madge (poe a
i
socibleg que a a iba a se ca ed h ic de
sociologia a la Uni e si a de Bi mingham els cinquan a). Po se se ia in e-
essan de di que l'a xiu de la
Mass Obse a ion
és ac ualmen a la Uni-
e si a de Sussex i els his o iado s socials l'u ili zen i l'inclouen en els seus
es udis. La adició dels in o mes socials és una de les in lukncies que inal-
La ins i ucionali zació de la Sociologia a la
G an
B e anya
men a en ajuda a es abli la sociologia a les uni e si a s, enca a que
po se a se més impo an a I'ho a de c ea els depa amen s d'adminis-
ació social.
La ins i ucionali zació de la sociologia a la G an B e anya a comenca
,en eali a , com ja he di , desp és del 1945.
T.
H. Ma shall, en la se a con-
e encia inaugu al com a ca ed h ic de sociologia a la
LSE
I'any 1946, es
a e e i a les onades d'es udian s que colpeja en les po es del depa a-
men de sociologia i a a ibui aques a a luencia al e que aquells que
es a en in es igan i ac an de esold e els p oblemes de la socie a de
pos gue a s'ha ien adona que la sociologia no només e a con enien , sinó
ins
i
o imp escindible pe a la se a asca. Raymond A on, el 1953, en un
apendix del seu llib e sob e sociologia alemanya, esc i in en e mes més
d amh ics sob e el enaixemen de la sociologia alemanya, deia que el llib e
ilius a a una egada més < l'obsemació c uel
i
ulga que les desg acies
his b iques ajuden al desen olupamen de les ciencies socials)>. Aques co-
men a i és hlid en mol s pdisos eu opeus desp és de la gue a.
Aques es desg hcies a en enco a ja el desen olupamen de les ciencies
socials (i pa icula men de la sociologia), jo di ia que o dissol en algu-
nes de les igideses de la socie a d'abans de la gue a
i
di onen la idea
d'una econs ucció adical de la socie a que elimina ia la mise ia i la injus-
ícia de la decada an e io . Alguns dels ac o s més in luen s
a
G an B e-
anya pel que a al c eixemen de les ciencies socials o en l'in o me Be e-
idge del 1944, que dibuixa a les línies gene als del Wel a e S a e, I'in o -
me de l'any 1946 de la Comissió Qapham, que ha ia es a es able a pe
al d'es udia la necessi a d'amplia la in es igació social i econbmica,
i
I'elecció
el
1945 d'un go e n labo is a que es a eu e obliga a du a
e me plans socials ex ensius pe al d'assoli la plena ocupació, amplia
I'assis 2ncia es a al ( o incloen un Se ei Nacional de la Salu ) i e o ma
el sis ema educa iu.
Com a esul a d'aques s di e sos ac o s (als quals hau íem d'a egi la
in luencia de la sociologia ame icana i I'aju a les in es igacions sociol&
giques a o ga pe les undacions ame icanes du an els p ime s anys de des-
p és de la gue a), el nomb e d'es udian s de sociologia, an llicencia s com
no llicencia s, a c éixe conside ablemen du an els da e s anys qua an a
i
els p ime s cinquan a, sob e o
al
cen e d'es udis sociolbgics més impo an
d'aquell emps a la G an B e anya, la
LSE.
I
d'aques g up d'es udian s (un
dels quals e a jo i Ral Dah endo un al e) a so gi du an la pos e io
expansió dels seixan a un pe cen a ge conside able dels que ac ualmen són
ca ed h ics de sociologia. No obs an aixb, aques g up no a cons i ui de
cap mane a una <{escola)> de sociologia (en
el
sen i
en
que
es
po pa la
d'una escola de Chicago, de Heildelbe g, de Ha a d o de F ank u ). Aquí
<(Pape sa:
Re is a
de
Sociologia
es ba eja en ipus mol di e en s de sociologia: una con inuació de les idees
sociolbgiques de Hobhouse en el dibuix d'una eo ia d'e olució social
i
<(p og és>>; un es udi his b ic i no eb ic compa a de les ins i ucions socials
a I'ob a de
T.
H. Ma shall; una p olongació de les in es igacions demog h-
iques dins l'es udi de la mobili a social ie pe Da id Glass (que du an
anys a se el pun de pa ida de la in es igació empí ica a la LISE); i inal-
men la in il ació dins un o bas an adicional i di ús de les idees socials
de la no a (i pe a mol s es udian s seduc o a
o
si més no p o ocado a) eo-
ia de I'acció social de Talco Pa sons, que es a in odui di ec amen a
a és de les ensenyances d'Edwa d Shib i a se ambé una de les p inci-
pals ies pe on es a coneixe la sociologia ma xis a
i
c i ica du an un
any que aig es a a F an~a, el 1951-1952.
Pe an , en els anys cinquan a, quan alguns es udian s de la LSE an
a iba a dona classes als pocs depa amen s de sociologia en len a expan-
sió, no po a en amb ells un cos d'idees que ep esen essin cap escola de
pensamen en conc e , pe b enien unes p eocupacions dis in i es: la polí-
ics
social
i
el Wel a e S g e i la mobili a social especialmen en elació
al sis ema educa iu. La p ime a con e encia anual de la BSA (B i ish Sobo-
logical Associa ion)
d
1953 es a dedica a ac a de <(la polí ica social i
les ciencies socials)>; i abans d'aixb, als d,a e s anys qua an a, com ja he
di ,
es
a comenca a eali za un es udi a escala nacional sob e la mobi-
li a social so a la di ecció de Da id Glass, el qual es udi a dona lloc pos-
e io men a una d ie &es udis compa a s in e nacionals.
El més impo an és que aques s nous ca ed h ics enien un cla (i, en
e mes de cul u a b i hnica, inno ado ) comp omís en e s la sociologia
com a disciplina acadsmica p io i h ia.
De
e , a se des d'aques a epoca,
els p ime s anys cinquan a, que la sociologia a comenca
a
es a e ma-
men ins i ucionali zada a la G an B e anya. El 1950 es a unda la BSA,
que el 1955 ja enia uns 450 memb es, enca a que una xi a impo an d'a-
ques s ambé pe anyien a al es disciplines. El 1950 a apa eixe ambé el
B i ish Jou nal o Sociology, publica pe la LSE. Així a se com, pe
p ime a egada, la sociologia al Regne Uni a a iba a eni la se a p bpia
associació p o essional i e udi a, així com la se a p bpia e is a, men e la
se a impo hncia dins les ciencies socials en gene al e a cada cop més e-
coneguda.
Pe an , la in as uc u a de la sociologia b i hnica es a es abli du-
an els anys cinquan a, i aixb a e possible el hpid p og és de la decada
següen . Du an els anys seixan a es an c ea in -i- ui nous depa a-
men s de sociologia, alguns a uni e si a s no es, i el g up de i ula s de la
LSE es a des aca mol en aques sen i (e en unes quinze pe sones), mal-
g a que cap al inal de la di cada ambé es a p odui una con ibució
18
La ins i ucionali zació de la Sociologia a la G an B e anya
signaca i a d'al es cen es d'es udis sociolbgics, sob e o de la Uni e si a
de Leices e
.
El
c eixemen de la sociologia als anys seixan a es e lec eix en l'inc e-
men del nomb e de socis de la BSA i les se es ac i i a s. Men e jo aig
se p esiden de I'AssociaciÓ (1969-1971), el nomb e de socis a a iba
a se d'uns 1.200. Dos anys abans, el 1967, la BSA ha ia posa en ma xa
la se a p bpia e is a (Sociology),
i
du an el pe íode esmen a a co-
menga a publica una si ie d'es udis cu s (<& udies in Sociology~>) i a
c ea g ups especiali za s d'in es igació en e els seus memb es.
El ons des ina a la o mació dels g adua s i a in es igació a e -se més
abundan a mesu a que augmen a a el p essupos del SSRC (Social Science
Resea ch Council: Consell d'In es igaci6 de la Ciencia Social)
i
es a dedi-
ca una quan i a més g an de p essupos
a
la sociologia (el 1971-1972 un
20
%
del p essupos del Consell es a dedica a in es igacions sociolbgi-
ques i d'adminis ació social; pe 6 pe
a
an icipa -nos una mica di em que
el 1979-1980 aques an pe cen ha ia baixa al 7
%
d'un p essupos
més edu'i ). Cap al inal dels anys seixan a el nomb e d'es udian s de so-
ciologia (llicencia s i no llicencia s) s'ha ia o na a inc emen a conside a-
blemen , o o man pa aques inc emen d'un g an c eixemen de les
ciencies socials en gene al. Reco do que desp és del meu ia ge
al
Canadii
el 1968, quan aig o na a Sussex em aig oba ca a a ca a amb una
concu encia de 25 es udian s diploma s; una xi a deso bi ada en elació
a les an e io s i als nos es ecu sos d'en~en~amen .
Pe + la posició de la sociologia du an la decada dels seixan a no a
can ia només espec e a les xi es. Pe p ime a egada a queda ben
a elada com una disciplina onamen al a les acul a s de ciencies socials
de o es les uni e si a s
i
ambé a les poli ecniques i les escoles, enca a que
aquí ho es una mica més a d. On es e lec eix mol cla amen aques a
e olució és a les no es uni e si a s, o es les quals a en c ea o s depa -
amen s de sociologia i els a o ga en a egades un lloc p eeminen . Així,
la Uni e si a d'Essex, pe exemple, es a dedica p incipalmen a l'econo-
mia
i
la sociologia com dues bases de les ciencies socials; a la Uni e si a
de Sussex, la sociologia esde ingué una de les assigna u es bhiques (jun-
amen amb l'economia
i
la his b ia) de 1'Escola de Ciencies Socials. També
a oba el seu lloc en al es escoles (Eu o, A as, CCS). A Sussex hom
p e enia p omou e un c eixemen enca a més o de la sociologia du an
els anys se an a, pe b aixb es a us a a causa de la disminució inance a
que a comenga el 1973.
Els emes ac a s pe la sociologia b i hnica a en comenca a can ia
p o undamen du an aques pe íode. Desp és del 1956, amb el iom de
la No a Esque a, es a eno a l'in e es pel ma xisme, i, més en gene al,

<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
pe una eo ia social <(c í icas
o
<{ adicala. Du an els anys seixan a, aixi,
a comenla a p odui una sociologia ma xis a més dis in i a, o po se
cald ia di que en a p odui unes quan es e sions. En o cas, es a eco-
nhixe a Ma x el e d'ha e es a un dels <(pa es undado s>> de la disciplina,
po se el més g an,
i
aixi, a eni dues conseqühncies pos e io s. La p i-
me a és que ds al es pa es undado s (Du kheim
i
Webe ) an comenca
a se es udia s d'una mane a més di ec a i c í ica en elació a Ma x;
i,
en
el cas de Webe mol especialmen , des d'una pe spec i a di e en d'aquella
in e p e ació que Talco Pa sons dona a a en end e i gai ebé es ablia com
a no ma o odoxa. E iden men , aixi, no només a passa a la sociologia
b i hnica; un enomen semblan és hdhuc més acusa a la sociologia de la
es a d'Eu opa i és ob i ambé a la sociologia ame icana dels anys seixan a.
Pa icula men , eco do la eunió en el cen ena i de Webe de 1'AssociaciÓ
Sociolbgica Alemanya l'any 1964. Es a ca ac e i za pe la con on ació
en e Pa sons i Ma cuse i pe l'hm asi en
el
comp omís de Webe en la
polí ica de o ca, que es a discu i en una al a s6 ie d'in e encions, com
pe exemple les de Raymond A on i Wol gang Mommsen. Al Regne Uni ,
Pob a que més bé exp essa a aques es no es idees és p obablemen el llib e
d'An hony Giddens
Capi aZism
and
Mode n
Social
Theo y
(1971), que si-
ua a his h icamen la sociologia en elació a l'e dució del capi alisme
occiden al, dona a un pape mol impo an a la sociologia ma xis a i ana-
li za a, en
d
ma c d'aques es idees, les concepcions sociolbgiques de Webe
i Du kheim. Aixb, c ec, a ep esen a l'abso ciá pe pa de la sociologia
b i anica dels emes p incipals que el pensamen sociolbgic clhssic ac a-
a, emes que ins alesho es ha ien es a deixa s de banda pe una hmplia
eo ia social e olucionis a bas an aga
i
pe la p eocupació pels p oblemes
de polí ica sodal d'aquell momen o que ha ien es a is os a a és d'uns
id es massa pa sonians.
Una segona conseqühncia d'aques impac e del pensamen ma xis a (i,
d'una mane a més gene al, del seu enaixemen ) a se
el
e que es a
elaciona la sociologia amb al es ci6ncies socials, i, conc e amen , es a
en o i la uni a de les cisncies socials
(i
ambé, no cal di -ho, de la his b-
ia social, dins la qual hi ha una lla ga adició de eballs ma xis es a G an
B e anya),
i
es a eu e que aques es cihncies subminis a en un ma c ge-
ne al pe a o ipus d'in es igació
i
anhlisi social.
Pe a mi, el e que du an aques a ;poca eso gís no ablemen la polí-
ica econbmica ma xis a, desp és d'un pe íode en qu6 el ma xisme ha ia
es a deixa de banda gai ebé del o pe pa dels co en s dominan s de
l'economia acadhmica, és pa icula men impo an . Globalmen , la in lu6n-
cia d'aques e es po obse a en el gi que es a e cap a l'es udi dels
p oblemes mac oeconbmics,
i
més conc e amen en les con o & sies sob e
La ins i ucionali zació
de
la Sociologia a la G an B e anya
el desen olupamen
i
el subdesen olupamen al Te ce Món. A la G an
B e anya, com a o a eu, la idea de <(mode ni zació)> es eia desplacada
pels concep es de c eixemen limi a
i
d'un sis ema mundial amb socie a s
<(cen als)> i icpe i i: iques)>; i, en aques can i de concep es, la eo ia ma -
xis a (especialmen la sociologia i la polí ica econbmica) a juga un pape
mol impo an . Pe exemple, a la uni e si a de Sussex, 1'Ins i u d'Es u-
dis sob e el Desen olupamen (Ins i u e o De elopmen S z dies), que hom
po imagina com un ins i u de cikncies socials, s'ocupa a especi icamen
del Te ce Món, pels deba s sob e idees del pensamen ma xis a i ambé
pe la p eshncia d'es udian s del Te ce Món, sob e o p oceden s de 1'Ami:-
ica Lla ina, A ica i Asia.
Una al a h ea en qui: la sociologia ma xis a a compo a can is de
plan ejamen a la sociologia b i hnica ou I'es udi de la inadap ació i la mo-
bili a social. Jo he pa la abans de I'an ic in e i:~ dels sociblegs b i hnics
pe aques s emes, que s'e idencia a en l'es udi de la mobili a social de
inals dels qua an a, la monog a ia de
T. H.
Ma shall Ciu adania
i
classe
social i les in es igacions sob e les desigual a s educa i es i la pob esa (les
segones han con inua ins a ui especialmen en els eballs de Pe e
Townshend). Pe 6 als es udis dels p ime s anys de desp és de la gue a
es
a posa em asi en la mobili a social quan
a
la posició
o
s a us social
i
es a p odui un ela iu abandó de les classes socials i l'es uc u a classis a
de la socie a . Aixb ambé ha can ia a a
i
els socidegs han anali za més
comple amen i p o unda I'es uc u a can ian de les classes socials en ela-
ció a l'economia
i
el sis ema polí ic; aixb ha po a un al e cop a una colla-
bo ació més es e a amb els economis es (en
el
ca hc e conc e del capi al
i la p oducció al Regne Uni ) i amb els in es igado s polí ics (en el pape
can ian de 1'Es a a I'economia).
Pe posa un e ce exemple del lloc que la sociologia ocupa dins les
cii:ncies socials, m'ag ada ia pa la de les discussions me odolbgiques de les
dues da e es d&cades. A la G an B e anya a se sob e o a a és de la
sociologia (i de la se a ciencia ge mana, l'an opologia), i en pa icula a
a és de la sociologia ma xis a (en l'ob a d'Al husse i els seus seguido s),
que l'< es uc u alisme~> es a in odui dins les ciencies socials, on enca a
exe ceix in lui ncia, malg a que l'emba es uc u alis a ja hagi passa . No
és so p enen que I'es uc u alisme hagi ingu aques a idu ncia, ja que
la idea d'<ces uc u a social)> semp e ha ocupa un p ime lloc dins la socio-
logia (i dins g an pa de I'an opologia); pe 6 all6 que a apo a l'es uc-
u alisme mode n a se una idea més p ecisa i més ben o mulada de 1'e.s-
uc u a i l'anhlisi es uc u al, la qual cosa s'adiu pa icula men amb la
noció ma xis a de <( o macions socials)> dis in i es his b ica nen . Una al a
egada, old ia insis i en un aspec e pa icula d'aques a si uació: l'anhlisi
c Pape ss: Re is a
de
Sociologia
es uc u alis a condueix la sociologia a una es e a elació amb l'econamia
(no es a ian s d'anAlisi mac oecon6mica de I'economia)
i
amb les cihncies
polí iques (una anAlisi de l'es uc u a es a al i la se a elació amb la socie a
ci il, o de la se a impo hncia en els p ocessos de o mació de la socie a en
gene al).
Un al e impo an co en de pensamen me odolbgic, bas an oposa
a I'es uc u alisme i inspi a en un ampli sen i pe la enomenologia, ha
eno a la con o h sia sob e un ema onamen 'al
a
les cikncies socials en
gene al i a la sociologia en pa icula . Es ac a de la elació en e les ac-
cions indi iduals
i
I'es uc u a social, en e la socie a quan a eali a <(sub-
jec i a), o <ccons u?da* i la socie a com a es uc u a <(objec i a)> donada.
El deba ha es a mol ampli
i
ha po a a una econside ació de les con-
cepcions de Webe sob e 17< acció social)> (i de l'elabo ació que en a e
Schü z, més que la de Pa sons), a la e o mulació de la noció ma xis a de
p axis
i
ambé a econs ui la eo ia ma xis a de Habe mas a a és del
concep e de <(compo amen comunica iu)> i de la <(sociologia de I'accióa
p oposada pe Tou aine.
A
la G an B e anya s'ha pa la mol d'aques s e-
mes en els ma eixos e mes en que en pa len els esc i s d'al es sociblegs
eu opeus, pe b, d'alguna mane a, llu s idees han es a sin e i zades pe Gid-
dens, que du an els da e s anys ha elabo a les nocions d'< es uc u aciÓ~>
i < deses uc u aciÓ)> (cons uides sob e I'& que Gu i ch ha ia dona a
aques s concep es), que olen possibili a una anhlisi sociolbgica que ingui
en comp e an els elemen s es uc u als com l'acció indi idual o de g up.
La me a in enció aquí no consis eix a anali za en de all aques s de-
ba s eb ics i me odolbgics. El que jo ull des aca és que és degu en g an
pa al c eixemen de la sociologia i a la se a ins i ucionali zació com una
de les p incipals assigna u es a les acul a s o escoles de ciencies socials que
aques s deba s sob e p oblemes bhsics dels mh odes i eo ia de les cihncies
socials s'han du a e me d'una mane a an ex ensa i comple a.
I,
en el seu
decu s, s'ha o na a posa de mani es una uni a subjacen de les ciencies
socials (si més no, com una aspi ació necessii ia). El concep e d7< acciÓs en
sociologia é a ini a s amb la idea d'c ac o acional)> en alguns ipus de eo-
ia econemica; es h elaciona amb les con o e sies en e his o iado s sob e
la his b ia <(na a i a)>
e sus
I'< es uc u al)> i sob e la possibili a d'una
<(his b ia social cien í icaa,
i
a e i a la qües ió de la elació que hi ha o
hau ia &ha e -hi en e una cikncia social gene al i la psicologia indi idual
o social.
El c eixemen de la sociologia a la G an B e anya ha es a acompanya
de dues ca ac e ís iques que m'ag ada ia esmen a b eumen , ja que ambé
enen una impo hncia mol g an. Una, que és lbgica en qualse ol cihncia
naixen , és el so gimen d'h ees d'in es igació més i més especiali zades.
La ins i ucionali zació de la Sociologia a la G an B e anya
Aixb es a e iden en la g an a ie a d'assigna u es op a i es (pe exem-
ple, la sociologia indus ial, elacions acials, sociologia mi dica, e c.) que
o men pa del p og ama d'es udis de cada depa amen uni e si a i de
sociologia, la p oli e ació de g ups d'in es igació a la BSA i, és cla , a
ni ell in e nacional, en el g an c eixemen del nomb e de Comi i s d'In es i-
gació de la ISA (In e na ional Sociological Associa ion), des d'un o dos a
p incipis dels anys cinquan a a uns
35
en aques momen . Aques a especia-
li zació, des del meu pun de is a, no pe judica el ca hc e que la sociolo-
gia é de eo ia social gene al, ja que les especiali zacions es an, en la se a
majo ia, cla amen elacionades les unes amb les al es
i
an se i gai ebé
exac amen els ma eixos concep es i mi odes. Al ma eix emps, són pun s
de con ac e amb al es cii ncies socials i amb algunes disciplines a pa de la
cii ncia social.
La segona ca ac e ís ica, a la qual ja he e e e i ncia quan he pa la
dels deba s me odoMgics, és més p bpia de les cii ncies socials que de les
na u als i des aca pa icula men en els momen s ac uals; em e e eixo a la
ma eixa di e si a de pun s de is a eb ics i me odolbgics. Una egada hom
a desc iu e la sociologia com una cii ncia que é <(massa pa adigmes)>. Aixb
ambé ol di mol s plan ejamen s i c i e is di e en s sob e quins són els
p oblemes cen als
o
més impo an s
i
pau es me odolbgiques dis in es.
I,
a ui, l'abundhncia de pa adigmes sembla mol més g an que mai a
mol s. Al Regne Uni (pe b c ec que la si uació no és gai e di e en a eu)
no hi ha e iden men un pa adigma p eeminen
o
dominan , pe b (i aquí
po se s'es ableix una di e encia) ampoc no
hi
ha enca a < escoles)> de so-
ciologia cla amen cons i u'ides, malg a que exis eixen, bb iamen , alguns
es ils indi iduals di e en s de eball.
Segons la me a opinió, aques a si uació no pe judica la impo hncia de
la sociologia o la se a in lusncia. En p ime lloc, és una si uació que com-
pa eix amb o es les al es cisncies socials, malg a que algunes, al Regne
Uni si més no, n'hagin ingu menys conscii ncia me odolbgicamen .
De
o a mane a, a a es an cada cop més comp omeses en els deba s (pe exem-
ple, l'economia i les cii ncies polí iques). En segon lloc, aques a di e si a
és una conseqiii ncia de la di icul a i complexi a de la ma i ia en es udi
que o hom econeix (aques a és la causa pe la qual semp e
hi
ha hagu
mol s pa adigmes, i ambé discussions me odolbgiques a g an escala). Tam-
bé és una conseqüi ncia, en un con ex més ampli, de la con usió i ince esa
cul u al gene ali zades en un món en apida e olució, que po se són pa i-
cula men in enses en aques momen . Finalmen , aques a di e si a no
anulla la cohe i ncia de la disciplina; hi ha pe a o a aques a a ie a un
nucii de concep es econegu s, que an de la sociologia una cii ncia social i
pesen en la se a p essncia subs ancial dins la uni e si a .