La institucionalització de la sociología a la Gran Bretanya

I A LA GRAN BRETANYA Tom Bo omo e (Uni e si y o Sussex) La sociologia com a disciplina acadi mica no comenca a a ela -se a la G an B e anya &s desp és de la Segona Gue a Mundial. Du an els anys de gue a, l'hmbi de la sociologia es edu'ia a la LSE (London Schod o Economies) i un sol ca ed a ic, a pa de I'ob a de Mannheim, que ja exis ia des del 1933. Pe b, pe exemple, la se a ob a Ideologia i u opia a eni una in luencia mol més g an als Es a s Uni s. En conjun , la sociologia de la G an B e anya no enia la impo lncia cul u al o cien í ica que ja ha ia: assoli a F anga, Alemanya o als Es a s Uni s. Les aons d'aques e a d són enca a objec e de con o e sies, pe b am- bé d'es udis his b ics més in ensius, ja que la his b ia de la sociologia en gene al cada egada despe a més in e es. Pe y Ande son, en un assaig mol conegu en que compa a la si uació a la (G an B e anya amb la de 1'Eu opa Occiden al, a i ma que l'absencia de ep es als co en s de pensa- men que hi ha hagu des del ma xisme com a eo ia social gene al és l'explicació d'aques a di e encia. A la G an B e anya, sugge ia, no hi ha ia cap necessi a d'una disciplina que p e enia desc iu e i anali za la socie a d'una mane a <(objec i a)> i de e més conse ado a en compa ació a les idees més e olucion.nh ies del ma xisme (cosa que sí hi ha ia, d'al a banda, a 1'Alemanya de Max Webe ). La in e p e ació d'Ande son no se sal a de les c i iques; aques elemen no sembla ha e es a gai e impo an si pensem en d so gimen i c eixemen de la sociologia ame icana, que des del comen- gamen ja a eni el seu p opi impuls adical o e o mis a; i aixb és així <(Pape s)>: Re is a de Sociologia ambé en una pa signi ica i a de la sociologia eu opea, que so in e a més ma xis a o n~ xi~na que no pas c í ica del ma xisme. Tanma eix, la elació amb el ma xisme ou sens dub e un dels elemen s clau de la si uació a la G an B e anya. Un al e, e iden men , ou la posició o amen a elada de la sociologia com a ciencia social més impo an a les acul a s d'Econbmiques; pe 6 aixb a so gi una qües ió in e essan : pe que alguns ipus d'idees, i sob e- o les dlAl ed Ma shall, que du an un emps an domina la disciplina econbmica, no an po a a una sociologia cla amen a iculada? Tal com el meu company S e an Collini (que abans ha ia publica un es udi sob e L. T. Hobhouse i els p ime s emps de la sociologia b i hnica) ha posa de mani es en un esc i ecen , uns quan s economis es de inals del segle XIX a en de ensa la sociologia, pe 6 el pun de is a p edominan sembla el que Al ed Ma shall a esumi el 1885 en a i ma , o e e in -se a la idea de Com e sob e la ciilncia social uni icada: <(No hi ha dub e que si aixb exis ís, l'economia es posa ia amb mol de gus so a la se a p o ecció. Pe b no exis eix; no hi ha cap signe que indiqui que ha de comenca a exis i . No é cap sen i espe a inú ilmen ; hem de e d que puguem amb els nos es ecu sos ac uals.), Amb o a p obabili a , si lla o s hi hagués hagu només una sola escola so a la in luencia mode ada de les idees de Ma x a la 6 an B e anya, I'eco- nomia acadkmica hau ia es a objec e de c í iques més du es i la sociologia po se hau ia esde ingu abans una disciplina uni e si h ia. En eali a , les dues on s d'idees més impo an s en sociologia de la G an B e anya an omand e bas an allunyades de les uni e si a s, i en gene al dels ce cles in elkc uals més p es igiosos (en con aposició a la mane a ben di e en en que an se ebudes les idees de Spence als Es a s Uni s i al pape que an juga allh en l'e olució de la sociologia). A la i, la sociologia no es a comenla a es abli , mol len amen i amb di icul a s, a les uni e si a s ins aques segle, i els seus p ime s ca e- d h ics p ocedien de iloso ia (L. T. Hobhouse i Mo is Ginsbe g), d'his- b ia econbmica (T. H. Ma shall) i de demog a ia (Da id Glass). D'al a banda, el que es a a bas an a ela a la G an B e anya des de la i del segle XIX e en els in o mes socials; des dels in o mes sob e les condicions de ida i la pob esa eali za s pe Boo h i Rown ee ins als es udis MQSS Obse z a ion que a en inicia a inals dels anys en a Tom Ha ison (an o- pdeg) i Cha les Madge (poe a i socibleg que a a iba a se ca ed h ic de sociologia a la Uni e si a de Bi mingham els cinquan a). Po se se ia in e- essan de di que l'a xiu de la Mass Obse a ion és ac ualmen a la Uni- e si a de Sussex i els his o iado s socials l'u ili zen i l'inclouen en els seus es udis. La adició dels in o mes socials és una de les in lukncies que inal- La ins i ucionali zació de la Sociologia a la G an B e anya men a en ajuda a es abli la sociologia a les uni e si a s, enca a que po se a se més impo an a I'ho a de c ea els depa amen s d'adminis- ació social. La ins i ucionali zació de la sociologia a la G an B e anya a comenca ,en eali a , com ja he di , desp és del 1945. T. H. Ma shall, en la se a con- e encia inaugu al com a ca ed h ic de sociologia a la LSE I'any 1946, es a e e i a les onades d'es udian s que colpeja en les po es del depa a- men de sociologia i a a ibui aques a a luencia al e que aquells que es a en in es igan i ac an de esold e els p oblemes de la socie a de pos gue a s'ha ien adona que la sociologia no només e a con enien , sinó ins i o imp escindible pe a la se a asca. Raymond A on, el 1953, en un apendix del seu llib e sob e sociologia alemanya, esc i in en e mes més d amh ics sob e el enaixemen de la sociologia alemanya, deia que el llib e ilius a a una egada més < l'obsemació c uel i ulga que les desg acies his b iques ajuden al desen olupamen de les ciencies socials)>. Aques co- men a i és hlid en mol s pdisos eu opeus desp és de la gue a. Aques es desg hcies a en enco a ja el desen olupamen de les ciencies socials (i pa icula men de la sociologia), jo di ia que o dissol en algu- nes de les igideses de la socie a d'abans de la gue a i di onen la idea d'una econs ucció adical de la socie a que elimina ia la mise ia i la injus- ícia de la decada an e io . Alguns dels ac o s més in luen s a G an B e- anya pel que a al c eixemen de les ciencies socials o en l'in o me Be e- idge del 1944, que dibuixa a les línies gene als del Wel a e S a e, I'in o - me de l'any 1946 de la Comissió Qapham, que ha ia es a es able a pe al d'es udia la necessi a d'amplia la in es igació social i econbmica, i I'elecció el 1945 d'un go e n labo is a que es a eu e obliga a du a e me plans socials ex ensius pe al d'assoli la plena ocupació, amplia I'assis 2ncia es a al ( o incloen un Se ei Nacional de la Salu ) i e o ma el sis ema educa iu. Com a esul a d'aques s di e sos ac o s (als quals hau íem d'a egi la in luencia de la sociologia ame icana i I'aju a les in es igacions sociol& giques a o ga pe les undacions ame icanes du an els p ime s anys de des- p és de la gue a), el nomb e d'es udian s de sociologia, an llicencia s com no llicencia s, a c éixe conside ablemen du an els da e s anys qua an a i els p ime s cinquan a, sob e o al cen e d'es udis sociolbgics més impo an d'aquell emps a la G an B e anya, la LSE. I d'aques g up d'es udian s (un dels quals e a jo i Ral Dah endo un al e) a so gi du an la pos e io expansió dels seixan a un pe cen a ge conside able dels que ac ualmen són ca ed h ics de sociologia. No obs an aixb, aques g up no a cons i ui de cap mane a una <{escola)> de sociologia (en el sen i en que es po pa la d'una escola de Chicago, de Heildelbe g, de Ha a d o de F ank u ). Aquí <(Pape sa: Re is a de Sociologia es ba eja en ipus mol di e en s de sociologia: una con inuació de les idees sociolbgiques de Hobhouse en el dibuix d'una eo ia d'e olució social i <(p og és>>; un es udi his b ic i no eb ic compa a de les ins i ucions socials a I'ob a de T. H. Ma shall; una p olongació de les in es igacions demog h- iques dins l'es udi de la mobili a social ie pe Da id Glass (que du an anys a se el pun de pa ida de la in es igació empí ica a la LISE); i inal- men la in il ació dins un o bas an adicional i di ús de les idees socials de la no a (i pe a mol s es udian s seduc o a o si més no p o ocado a) eo- ia de I'acció social de Talco Pa sons, que es a in odui di ec amen a a és de les ensenyances d'Edwa d Shib i a se ambé una de les p inci- pals ies pe on es a coneixe la sociologia ma xis a i c i ica du an un any que aig es a a F an~a, el 1951-1952. Pe an , en els anys cinquan a, quan alguns es udian s de la LSE an a iba a dona classes als pocs depa amen s de sociologia en len a expan- sió, no po a en amb ells un cos d'idees que ep esen essin cap escola de pensamen en conc e , pe b enien unes p eocupacions dis in i es: la polí- ics social i el Wel a e S g e i la mobili a social especialmen en elació al sis ema educa iu. La p ime a con e encia anual de la BSA (B i ish Sobo- logical Associa ion) d 1953 es a dedica a ac a de <(la polí ica social i les ciencies socials)>; i abans d'aixb, als d,a e s anys qua an a, com ja he di , es a comenca a eali za un es udi a escala nacional sob e la mobi- li a social so a la di ecció de Da id Glass, el qual es udi a dona lloc pos- e io men a una d ie &es udis compa a s in e nacionals. El més impo an és que aques s nous ca ed h ics enien un cla (i, en e mes de cul u a b i hnica, inno ado ) comp omís en e s la sociologia com a disciplina acadsmica p io i h ia. De e , a se des d'aques a epoca, els p ime s anys cinquan a, que la sociologia a comenca a es a e ma- men ins i ucionali zada a la G an B e anya. El 1950 es a unda la BSA, que el 1955 ja enia uns 450 memb es, enca a que una xi a impo an d'a- ques s ambé pe anyien a al es disciplines. El 1950 a apa eixe ambé el B i ish Jou nal o Sociology, publica pe la LSE. Així a se com, pe p ime a egada, la sociologia al Regne Uni a a iba a eni la se a p bpia associació p o essional i e udi a, així com la se a p bpia e is a, men e la se a impo hncia dins les ciencies socials en gene al e a cada cop més e- coneguda. Pe an , la in as uc u a de la sociologia b i hnica es a es abli du- an els anys cinquan a, i aixb a e possible el hpid p og és de la decada següen . Du an els anys seixan a es an c ea in -i- ui nous depa a- men s de sociologia, alguns a uni e si a s no es, i el g up de i ula s de la LSE es a des aca mol en aques sen i (e en unes quinze pe sones), mal- g a que cap al inal de la di cada ambé es a p odui una con ibució 18 La ins i ucionali zació de la Sociologia a la G an B e anya signaca i a d'al es cen es d'es udis sociolbgics, sob e o de la Uni e si a de Leices e . El c eixemen de la sociologia als anys seixan a es e lec eix en l'inc e- men del nomb e de socis de la BSA i les se es ac i i a s. Men e jo aig se p esiden de I'AssociaciÓ (1969-1971), el nomb e de socis a a iba a se d'uns 1.200. Dos anys abans, el 1967, la BSA ha ia posa en ma xa la se a p bpia e is a (Sociology), i du an el pe íode esmen a a co- menga a publica una si ie d'es udis cu s (<& udies in Sociology~>) i a c ea g ups especiali za s d'in es igació en e els seus memb es. El ons des ina a la o mació dels g adua s i a in es igació a e -se més abundan a mesu a que augmen a a el p essupos del SSRC (Social Science Resea ch Council: Consell d'In es igaci6 de la Ciencia Social) i es a dedi- ca una quan i a més g an de p essupos a la sociologia (el 1971-1972 un 20 % del p essupos del Consell es a dedica a in es igacions sociolbgi- ques i d'adminis ació social; pe 6 pe a an icipa -nos una mica di em que el 1979-1980 aques an pe cen ha ia baixa al 7 % d'un p essupos més edu'i ). Cap al inal dels anys seixan a el nomb e d'es udian s de so- ciologia (llicencia s i no llicencia s) s'ha ia o na a inc emen a conside a- blemen , o o man pa aques inc emen d'un g an c eixemen de les ciencies socials en gene al. Reco do que desp és del meu ia ge al Canadii el 1968, quan aig o na a Sussex em aig oba ca a a ca a amb una concu encia de 25 es udian s diploma s; una xi a deso bi ada en elació a les an e io s i als nos es ecu sos d'en~en~amen . Pe + la posició de la sociologia du an la decada dels seixan a no a can ia només espec e a les xi es. Pe p ime a egada a queda ben a elada com una disciplina onamen al a les acul a s de ciencies socials de o es les uni e si a s i ambé a les poli ecniques i les escoles, enca a que aquí ho es una mica més a d. On es e lec eix mol cla amen aques a e olució és a les no es uni e si a s, o es les quals a en c ea o s depa - amen s de sociologia i els a o ga en a egades un lloc p eeminen . Així, la Uni e si a d'Essex, pe exemple, es a dedica p incipalmen a l'econo- mia i la sociologia com dues bases de les ciencies socials; a la Uni e si a de Sussex, la sociologia esde ingué una de les assigna u es bhiques (jun- amen amb l'economia i la his b ia) de 1'Escola de Ciencies Socials. També a oba el seu lloc en al es escoles (Eu o, A as, CCS). A Sussex hom p e enia p omou e un c eixemen enca a més o de la sociologia du an els anys se an a, pe b aixb es a us a a causa de la disminució inance a que a comenga el 1973. Els emes ac a s pe la sociologia b i hnica a en comenca a can ia p o undamen du an aques pe íode. Desp és del 1956, amb el iom de la No a Esque a, es a eno a l'in e es pel ma xisme, i, més en gene al, <(Pape s)>: Re is a de Sociologia pe una eo ia social <(c í icas o <{ adicala. Du an els anys seixan a, aixi, a comenla a p odui una sociologia ma xis a més dis in i a, o po se cald ia di que en a p odui unes quan es e sions. En o cas, es a eco- nhixe a Ma x el e d'ha e es a un dels <(pa es undado s>> de la disciplina, po se el més g an, i aixi, a eni dues conseqühncies pos e io s. La p i- me a és que ds al es pa es undado s (Du kheim i Webe ) an comenca a se es udia s d'una mane a més di ec a i c í ica en elació a Ma x; i, en el cas de Webe mol especialmen , des d'una pe spec i a di e en d'aquella in e p e ació que Talco Pa sons dona a a en end e i gai ebé es ablia com a no ma o odoxa. E iden men , aixi, no només a passa a la sociologia b i hnica; un enomen semblan és hdhuc més acusa a la sociologia de la es a d'Eu opa i és ob i ambé a la sociologia ame icana dels anys seixan a. Pa icula men , eco do la eunió en el cen ena i de Webe de 1'AssociaciÓ Sociolbgica Alemanya l'any 1964. Es a ca ac e i za pe la con on ació en e Pa sons i Ma cuse i pe l'hm asi en el comp omís de Webe en la polí ica de o ca, que es a discu i en una al a s6 ie d'in e encions, com pe exemple les de Raymond A on i Wol gang Mommsen. Al Regne Uni , Pob a que més bé exp essa a aques es no es idees és p obablemen el llib e d'An hony Giddens Capi aZism and Mode n Social Theo y (1971), que si- ua a his h icamen la sociologia en elació a l'e dució del capi alisme occiden al, dona a un pape mol impo an a la sociologia ma xis a i ana- li za a, en d ma c d'aques es idees, les concepcions sociolbgiques de Webe i Du kheim. Aixb, c ec, a ep esen a l'abso ciá pe pa de la sociologia b i anica dels emes p incipals que el pensamen sociolbgic clhssic ac a- a, emes que ins alesho es ha ien es a deixa s de banda pe una hmplia eo ia social e olucionis a bas an aga i pe la p eocupació pels p oblemes de polí ica sodal d'aquell momen o que ha ien es a is os a a és d'uns id es massa pa sonians. Una segona conseqühncia d'aques impac e del pensamen ma xis a (i, d'una mane a més gene al, del seu enaixemen ) a se el e que es a elaciona la sociologia amb al es ci6ncies socials, i, conc e amen , es a en o i la uni a de les cisncies socials (i ambé, no cal di -ho, de la his b- ia social, dins la qual hi ha una lla ga adició de eballs ma xis es a G an B e anya), i es a eu e que aques es cihncies subminis a en un ma c ge- ne al pe a o ipus d'in es igació i anhlisi social. Pe a mi, el e que du an aques a ;poca eso gís no ablemen la polí- ica econbmica ma xis a, desp és d'un pe íode en qu6 el ma xisme ha ia es a deixa de banda gai ebé del o pe pa dels co en s dominan s de l'economia acadhmica, és pa icula men impo an . Globalmen , la in lu6n- cia d'aques e es po obse a en el gi que es a e cap a l'es udi dels p oblemes mac oeconbmics, i més conc e amen en les con o & sies sob e La ins i ucionali zació de la Sociologia a la G an B e anya el desen olupamen i el subdesen olupamen al Te ce Món. A la G an B e anya, com a o a eu, la idea de <(mode ni zació)> es eia desplacada pels concep es de c eixemen limi a i d'un sis ema mundial amb socie a s <(cen als)> i icpe i i: iques)>; i, en aques can i de concep es, la eo ia ma - xis a (especialmen la sociologia i la polí ica econbmica) a juga un pape mol impo an . Pe exemple, a la uni e si a de Sussex, 1'Ins i u d'Es u- dis sob e el Desen olupamen (Ins i u e o De elopmen S z dies), que hom po imagina com un ins i u de cikncies socials, s'ocupa a especi icamen del Te ce Món, pels deba s sob e idees del pensamen ma xis a i ambé pe la p eshncia d'es udian s del Te ce Món, sob e o p oceden s de 1'Ami:- ica Lla ina, A ica i Asia. Una al a h ea en qui: la sociologia ma xis a a compo a can is de plan ejamen a la sociologia b i hnica ou I'es udi de la inadap ació i la mo- bili a social. Jo he pa la abans de I'an ic in e i:~ dels sociblegs b i hnics pe aques s emes, que s'e idencia a en l'es udi de la mobili a social de inals dels qua an a, la monog a ia de T. H. Ma shall Ciu adania i classe social i les in es igacions sob e les desigual a s educa i es i la pob esa (les segones han con inua ins a ui especialmen en els eballs de Pe e Townshend). Pe 6 als es udis dels p ime s anys de desp és de la gue a es a posa em asi en la mobili a social quan a la posició o s a us social i es a p odui un ela iu abandó de les classes socials i l'es uc u a classis a de la socie a . Aixb ambé ha can ia a a i els socidegs han anali za més comple amen i p o unda I'es uc u a can ian de les classes socials en ela- ció a l'economia i el sis ema polí ic; aixb ha po a un al e cop a una colla- bo ació més es e a amb els economis es (en el ca hc e conc e del capi al i la p oducció al Regne Uni ) i amb els in es igado s polí ics (en el pape can ian de 1'Es a a I'economia). Pe posa un e ce exemple del lloc que la sociologia ocupa dins les cii:ncies socials, m'ag ada ia pa la de les discussions me odolbgiques de les dues da e es d&cades. A la G an B e anya a se sob e o a a és de la sociologia (i de la se a ciencia ge mana, l'an opologia), i en pa icula a a és de la sociologia ma xis a (en l'ob a d'Al husse i els seus seguido s), que l'< es uc u alisme~> es a in odui dins les ciencies socials, on enca a exe ceix in lui ncia, malg a que l'emba es uc u alis a ja hagi passa . No és so p enen que I'es uc u alisme hagi ingu aques a idu ncia, ja que la idea d'<ces uc u a social)> semp e ha ocupa un p ime lloc dins la socio- logia (i dins g an pa de I'an opologia); pe 6 all6 que a apo a l'es uc- u alisme mode n a se una idea més p ecisa i més ben o mulada de 1'e.s- uc u a i l'anhlisi es uc u al, la qual cosa s'adiu pa icula men amb la noció ma xis a de <( o macions socials)> dis in i es his b ica nen . Una al a egada, old ia insis i en un aspec e pa icula d'aques a si uació: l'anhlisi c Pape ss: Re is a de Sociologia es uc u alis a condueix la sociologia a una es e a elació amb l'econamia (no es a ian s d'anAlisi mac oecon6mica de I'economia) i amb les cihncies polí iques (una anAlisi de l'es uc u a es a al i la se a elació amb la socie a ci il, o de la se a impo hncia en els p ocessos de o mació de la socie a en gene al). Un al e impo an co en de pensamen me odolbgic, bas an oposa a I'es uc u alisme i inspi a en un ampli sen i pe la enomenologia, ha eno a la con o h sia sob e un ema onamen 'al a les cikncies socials en gene al i a la sociologia en pa icula . Es ac a de la elació en e les ac- cions indi iduals i I'es uc u a social, en e la socie a quan a eali a <(sub- jec i a), o <ccons u?da* i la socie a com a es uc u a <(objec i a)> donada. El deba ha es a mol ampli i ha po a a una econside ació de les con- cepcions de Webe sob e 17< acció social)> (i de l'elabo ació que en a e Schü z, més que la de Pa sons), a la e o mulació de la noció ma xis a de p axis i ambé a econs ui la eo ia ma xis a de Habe mas a a és del concep e de <(compo amen comunica iu)> i de la <(sociologia de I'accióa p oposada pe Tou aine. A la G an B e anya s'ha pa la mol d'aques s e- mes en els ma eixos e mes en que en pa len els esc i s d'al es sociblegs eu opeus, pe b, d'alguna mane a, llu s idees han es a sin e i zades pe Gid- dens, que du an els da e s anys ha elabo a les nocions d'< es uc u aciÓ~> i < deses uc u aciÓ)> (cons uides sob e I'& que Gu i ch ha ia dona a aques s concep es), que olen possibili a una anhlisi sociolbgica que ingui en comp e an els elemen s es uc u als com l'acció indi idual o de g up. La me a in enció aquí no consis eix a anali za en de all aques s de- ba s eb ics i me odolbgics. El que jo ull des aca és que és degu en g an pa al c eixemen de la sociologia i a la se a ins i ucionali zació com una de les p incipals assigna u es a les acul a s o escoles de ciencies socials que aques s deba s sob e p oblemes bhsics dels mh odes i eo ia de les cihncies socials s'han du a e me d'una mane a an ex ensa i comple a. I, en el seu decu s, s'ha o na a posa de mani es una uni a subjacen de les ciencies socials (si més no, com una aspi ació necessii ia). El concep e d7< acciÓs en sociologia é a ini a s amb la idea d'c ac o acional)> en alguns ipus de eo- ia econemica; es h elaciona amb les con o e sies en e his o iado s sob e la his b ia <(na a i a)> e sus I'< es uc u al)> i sob e la possibili a d'una <(his b ia social cien í icaa, i a e i a la qües ió de la elació que hi ha o hau ia &ha e -hi en e una cikncia social gene al i la psicologia indi idual o social. El c eixemen de la sociologia a la G an B e anya ha es a acompanya de dues ca ac e ís iques que m'ag ada ia esmen a b eumen , ja que ambé enen una impo hncia mol g an. Una, que és lbgica en qualse ol cihncia naixen , és el so gimen d'h ees d'in es igació més i més especiali zades. La ins i ucionali zació de la Sociologia a la G an B e anya Aixb es a e iden en la g an a ie a d'assigna u es op a i es (pe exem- ple, la sociologia indus ial, elacions acials, sociologia mi dica, e c.) que o men pa del p og ama d'es udis de cada depa amen uni e si a i de sociologia, la p oli e ació de g ups d'in es igació a la BSA i, és cla , a ni ell in e nacional, en el g an c eixemen del nomb e de Comi i s d'In es i- gació de la ISA (In e na ional Sociological Associa ion), des d'un o dos a p incipis dels anys cinquan a a uns 35 en aques momen . Aques a especia- li zació, des del meu pun de is a, no pe judica el ca hc e que la sociolo- gia é de eo ia social gene al, ja que les especiali zacions es an, en la se a majo ia, cla amen elacionades les unes amb les al es i an se i gai ebé exac amen els ma eixos concep es i mi odes. Al ma eix emps, són pun s de con ac e amb al es cii ncies socials i amb algunes disciplines a pa de la cii ncia social. La segona ca ac e ís ica, a la qual ja he e e e i ncia quan he pa la dels deba s me odoMgics, és més p bpia de les cii ncies socials que de les na u als i des aca pa icula men en els momen s ac uals; em e e eixo a la ma eixa di e si a de pun s de is a eb ics i me odolbgics. Una egada hom a desc iu e la sociologia com una cii ncia que é <(massa pa adigmes)>. Aixb ambé ol di mol s plan ejamen s i c i e is di e en s sob e quins són els p oblemes cen als o més impo an s i pau es me odolbgiques dis in es. I, a ui, l'abundhncia de pa adigmes sembla mol més g an que mai a mol s. Al Regne Uni (pe b c ec que la si uació no és gai e di e en a eu) no hi ha e iden men un pa adigma p eeminen o dominan , pe b (i aquí po se s'es ableix una di e encia) ampoc no hi ha enca a < escoles)> de so- ciologia cla amen cons i u'ides, malg a que exis eixen, bb iamen , alguns es ils indi iduals di e en s de eball. Segons la me a opinió, aques a si uació no pe judica la impo hncia de la sociologia o la se a in lusncia. En p ime lloc, és una si uació que com- pa eix amb o es les al es cisncies socials, malg a que algunes, al Regne Uni si més no, n'hagin ingu menys conscii ncia me odolbgicamen . De o a mane a, a a es an cada cop més comp omeses en els deba s (pe exem- ple, l'economia i les cii ncies polí iques). En segon lloc, aques a di e si a és una conseqiii ncia de la di icul a i complexi a de la ma i ia en es udi que o hom econeix (aques a és la causa pe la qual semp e hi ha hagu mol s pa adigmes, i ambé discussions me odolbgiques a g an escala). Tam- bé és una conseqüi ncia, en un con ex més ampli, de la con usió i ince esa cul u al gene ali zades en un món en apida e olució, que po se són pa i- cula men in enses en aques momen . Finalmen , aques a di e si a no anulla la cohe i ncia de la disciplina; hi ha pe a o a aques a a ie a un nucii de concep es econegu s, que an de la sociologia una cii ncia social i pesen en la se a p essncia subs ancial dins la uni e si a .