La institucionalització de la sociología a la Gran Bretanya

I A LA GRAN BRETANYA Tom Bottomore (University of Sussex) La sociologia com a disciplina acaditmica no comenca a arrelar-se a la Gran Bretanya &s després de la Segona Guerra Mundial. Durant els anys de guerra, l'hmbit de la sociologia es redu'ia a la LSE (London Schod of Economies) i un sol catedratic, a part de I'obra de Mannheim, que ja existia des del 1933. Perb, per exemple, la seva obra Ideologia i utopia va tenir una influencia molt més gran als Estats Units. En conjunt, la sociologia de la Gran Bretanya no tenia la importlncia cultural o científica que ja havia: assolit a Franga, Alemanya o als Estats Units. Les raons d'aquest retard són encara objecte de controversies, perb també d'estudis histbrics més intensius, ja que la histbria de la sociologia en general cada vegada desperta més interes. Perry Anderson, en un assaig molt conegut en que compara la situació a la (Gran Bretanya amb la de 1'Europa Occidental, afirma que l'absencia de reptes als corrents de pensament que hi ha hagut des del marxisme com a teoria social general és l'explicació d'aquesta diferencia. A la Gran Bretanya, suggeria, no hi havia cap necessitat d'una disciplina que pretenia descriure i analitzar la societat d'una manera <(objectiva)> i de fet més conservadora en comparació a les idees més revolucion.nhries del marxisme (cosa que sí hi havia, d'altra banda, a 1'Alemanya de Max Weber). La interpretació d'Anderson no se salva de les critiques; aquest element no sembla haver estat gaire important si pensem en d sorgiment i creixement de la sociologia americana, que des del comengament ja va tenir el seu propi impuls radical o reformista; i aixb és així <(Papers)>: Revista de Sociologia també en una part significativa de la sociologia europea, que sovint era més marxista o rn~rxi~na que no pas crítica del marxisme. Tanmateix, la relació amb el marxisme fou sens dubte un dels elements clau de la situació a la Gran Bretanya. Un altre, evidentment, fou la posició fortament arrelada de la sociologia com a ciencia social més important a les facultats d'Econbmiques; per6 aixb fa sorgir una qüestió interessant: per que alguns tipus d'idees, i sobretot les dlAlfred Marshall, que durant un temps van dominar la disciplina econbmica, no van portar a una sociologia clarament articulada? Tal com el meu company Stefan Collini (que abans havia publicat un estudi sobre L. T. Hobhouse i els primers temps de la sociologia brithnica) ha posat de manifest en un escrit recent, uns quants economistes de finals del segle XIX varen defensar la sociologia, per6 el punt de vista predominant sembla el que Alfred Marshall va resumir el 1885 en afirmar, tot referint-se a la idea de Comte sobre la ciilncia social unificada: <(No hi ha dubte que si aixb existís, l'economia es posaria amb molt de gust sota la seva protecció. Perb no existeix; no hi ha cap signe que indiqui que ha de comencar a existir. No té cap sentit esperar inútilment; hem de fer d que puguem amb els nostres recursos actuals.), Amb tota probabilitat, si llavors hi hagués hagut només una sola escola sota la influencia moderada de les idees de Marx a la 6ran Bretanya, I'economia acadkmica hauria estat objecte de crítiques més dures i la sociologia potser hauria esdevingut abans una disciplina universithria. En realitat, les dues fonts d'idees més importants en sociologia de la Gran Bretanya van romandre bastant allunyades de les universitats, i en general dels cercles intelkctuals més prestigiosos (en contraposició a la manera ben diferent en que van ser rebudes les idees de Spencer als Estats Units i al paper que van jugar allh en l'evolució de la sociologia). A la fi, la sociologia no es va comenlar a establir, molt lentament i amb dificultats, a les universitats fins aquest segle, i els seus primers catedrhtics procedien de filosofia (L. T. Hobhouse i Morris Ginsberg), d'histbria econbmica (T. H. Marshall) i de demografia (David Glass). D'altra banda, el que estava bastant arrelat a la Gran Bretanya des de la fi del segle XIX eren els informes socials; des dels informes sobre les condicions de vida i la pobresa realitzats per Booth i Rowntree fins als estudis MQSS Obserzration que varen iniciar a finals dels anys trenta Tom Harrison (antropdeg) i Charles Madge (poeta i socibleg que va arribar a ser catedrhtic de sociologia a la Universitat de Birmingham els cinquanta). Potser seria interessant de dir que l'arxiu de la Mass Observation és actualment a la Universitat de Sussex i els historiadors socials l'utilitzen i l'inclouen en els seus estudis. La tradició dels informes socials és una de les influkncies que final- La institucionalització de la Sociologia a la Gran Bretanya ment varen ajudar a establir la sociologia a les universitats, encara que potser va ser més important a I'hora de crear els departaments d'administració social. La institucionalització de la sociologia a la Gran Bretanya va comencar ,en realitat, com ja he dit, després del 1945. T. H. Marshall, en la seva conferencia inaugural com a catedrhtic de sociologia a la LSE I'any 1946, es va referir a les onades d'estudiants que colpejaven les portes del departament de sociologia i va atribuir aquesta afluencia al fet que aquells que estaven investigant i tractant de resoldre els problemes de la societat de postguerra s'havien adonat que la sociologia no només era convenient, sinó fins i tot imprescindible per a la seva tasca. Raymond Aron, el 1953, en un apendix del seu llibre sobre sociologia alemanya, escrivint en termes més dramhtics sobre el renaixement de la sociologia alemanya, deia que el llibre iliustrava una vegada més <tl'obsemació cruel i vulgar que les desgracies histbriques ajuden al desenvolupament de les ciencies socials)>. Aquest comentari és vhlid en molts pdisos europeus després de la guerra. Aquestes desgrhcies varen encoratjar el desenvolupament de les ciencies socials (i particularment de la sociologia), jo diria que tot dissolvent algunes de les rigideses de la societat d'abans de la guerra i difonent la idea d'una reconstrucció radical de la societat que eliminaria la miseria i la injustícia de la decada anterior. Alguns dels factors més influents a Gran Bretanya pel que fa al creixement de les ciencies socials foren l'informe Beveridge del 1944, que dibuixava les línies generals del Welfare State, I'informe de l'any 1946 de la Comissió Qapham, que havia estat establerta per tal d'estudiar la necessitat d'ampliar la investigació social i econbmica, i I'elecció el 1945 d'un govern laborista que es va veure obligat a dur a terme plans socials extensius per tal d'assolir la plena ocupació, ampliar I'assist2ncia estatal (tot incloent un Servei Nacional de la Salut) i reformar el sistema educatiu. Com a resultat d'aquests diversos factors (als quals hauríem d'afegir la influencia de la sociologia americana i I'ajut a les investigacions sociol& giques atorgat per les fundacions americanes durant els primers anys de després de la guerra), el nombre d'estudiants de sociologia, tant llicenciats com no llicenciats, va créixer considerablement durant els darrers anys quaranta i els primers cinquanta, sobretot al centre d'estudis sociolbgics més important d'aquell temps a la Gran Bretanya, la LSE. I d'aquest grup d'estudiants (un dels quals era jo i Ralf Dahrendorf un altre) va sorgir durant la posterior expansió dels seixanta un percentatge considerable dels que actualment són catedrhtics de sociologia. No obstant aixb, aquest grup no va constituir de cap manera una <{escola)> de sociologia (en el sentit en que es pot parlar d'una escola de Chicago, de Heildelberg, de Harvard o de Frankfurt). Aquí <(Papersa: Revista de Sociologia es barrejaven tipus molt diferents de sociologia: una continuació de les idees sociolbgiques de Hobhouse en el dibuix d'una teoria d'evolució social i <(progrés>>; un estudi histbric i no tebric comparat de les institucions socials a I'obra de T. H. Marshall; una prolongació de les investigacions demogrhfiques dins l'estudi de la mobilitat social iet per David Glass (que durant anys va ser el punt de partida de la investigació empírica a la LISE); i finalment la infiltració dins un tot bastant tradicional i difús de les idees socials de la nova (i per a molts estudiants seductora o si més no provocadora) teoria de I'acció social de Talcott Parsons, que es va introduir directament a través de les ensenyances d'Edward Shib i va ser també una de les principals vies per on es va coneixer la sociologia marxista i critica durant un any que vaig estar a Fran~a, el 1951-1952. Per tant, en els anys cinquanta, quan alguns estudiants de la LSE van arribar a donar classes als pocs departaments de sociologia en lenta expansió, no portaven amb ells un cos d'idees que representessin cap escola de pensament en concret, perb tenien unes preocupacions distintives: la polítics social i el Welfare Stgte i la mobilitat social especialment en relació al sistema educatiu. La primera conferencia anual de la BSA (British Sobological Association) d 1953 es va dedicar a tractar de <(la política social i les ciencies socials)>; i abans d'aixb, als d,arrers anys quaranta, com ja he dit, es va comencar a realitzar un estudi a escala nacional sobre la mobilitat social sota la direcció de David Glass, el qual estudi va donar lloc posteriorment a una drie &estudis comparats internacionals. El més important és que aquests nous catedrhtics tenien un clar (i, en termes de cultura brithnica, innovador) compromís envers la sociologia com a disciplina acadsmica priorithria. De fet, va ser des d'aquesta epoca, els primers anys cinquanta, que la sociologia va comencar a estar fermament institucionalitzada a la Gran Bretanya. El 1950 es va fundar la BSA, que el 1955 ja tenia uns 450 membres, encara que una xifra important d'aquests també pertanyien a altres disciplines. El 1950 va apareixer també el British Journal of Sociology, publicat per la LSE. Així va ser com, per primera vegada, la sociologia al Regne Unit va arribar a tenir la seva prbpia associació professional i erudita, així com la seva prbpia revista, mentre la seva importhncia dins les ciencies socials en general era cada cop més reconeguda. Per tant, la infrastructura de la sociologia brithnica es va establir durant els anys cinquanta, i aixb va fer possible el rhpid progrés de la decada següent. Durant els anys seixanta es van crear vint-i-vuit nous departaments de sociologia, alguns a universitats noves, i el grup de titulars de la LSE es va destacar molt en aquest sentit (eren unes quinze persones), malgrat que cap al final de la dircada també es va produir una contribució 18 La institucionalització de la Sociologia a la Gran Bretanya signacativa d'altres centres d'estudis sociolbgics, sobretot de la Universitat de Leicester . El creixement de la sociologia als anys seixanta es reflecteix en l'increment del nombre de socis de la BSA i les seves activitats. Mentre jo vaig ser president de I'AssociaciÓ (1969-1971), el nombre de socis va arribar a ser d'uns 1.200. Dos anys abans, el 1967, la BSA havia posat en marxa la seva prbpia revista (Sociology), i durant el període esmentat va comengar a publicar una sitrie d'estudis curts (<&tudies in Sociology~>) i a crear grups especialitzats d'investigació entre els seus membres. El fons destinat a la formació dels graduats i a investigació va fer-se més abundant a mesura que augmentava el pressupost del SSRC (Social Science Research Council: Consell d'Investigaci6 de la Ciencia Social) i es va dedicar una quantitat més gran de pressupost a la sociologia (el 1971-1972 un 20 % del pressupost del Consell es va dedicar a investigacions sociolbgiques i d'administració social; per6 per a anticipar-nos una mica direm que el 1979-1980 aquest tant per cent havia baixat al 7 % d'un pressupost més redu'it). Cap al final dels anys seixanta el nombre d'estudiants de sociologia (llicenciats i no llicenciats) s'havia tornat a incrementar considerablement, tot formant part aquest increment d'un gran creixement de les ciencies socials en general. Recordo que després del meu viatge al Canadii el 1968, quan vaig tornar a Sussex em vaig trobar cara a cara amb una concurrencia de 25 estudiants diplomats; una xifra desorbitada en relació a les anteriors i als nostres recursos d'en~en~ament. Per+ la posició de la sociologia durant la decada dels seixanta no va canviar només respecte a les xifres. Per primera vegada va quedar ben arrelada com una disciplina fonamental a les facultats de ciencies socials de totes les universitats i també a les politecniques i les escoles, encara que aquí ho fes una mica més tard. On es reflecteix molt clarament aquesta evolució és a les noves universitats, totes les quals varen crear forts departaments de sociologia i els atorgaven a vegades un lloc preeminent. Així, la Universitat d'Essex, per exemple, es va dedicar principalment a l'economia i la sociologia com dues bases de les ciencies socials; a la Universitat de Sussex, la sociologia esdevingué una de les assignatures bhiques (juntament amb l'economia i la histbria) de 1'Escola de Ciencies Socials. També va trobar el seu lloc en altres escoles (Euro, Afras, CCS). A Sussex hom pretenia promoure un creixement encara més fort de la sociologia durant els anys setanta, perb aixb es va frustrar a causa de la disminució financera que va comengar el 1973. Els temes tractats per la sociologia brithnica varen comencar a canviar profundament durant aquest període. Després del 1956, amb el triomf de la Nova Esquerra, es va renovar l'interes pel marxisme, i, més en general, <(Papers)>: Revista de Sociologia per una teoria social <(críticas o <{radicala. Durant els anys seixanta, aixi, va comenlar a produir una sociologia marxista més distintiva, o potser caldria dir que en va produir unes quantes versions. En tot cas, es va reconhixer a Marx el fet d'haver estat un dels <(pares fundadors>> de la disciplina, potser el més gran, i aixi, va tenir dues conseqühncies posteriors. La primera és que ds altres pares fundadors (Durkheim i Weber) van comencar a ser estudiats d'una manera més directa i crítica en relació a Marx; i, en el cas de Weber molt especialment, des d'una perspectiva diferent d'aquella interpretació que Talcott Parsons donava a entendre i gairebé establia com a norma ortodoxa. Evidentment, aixi, no només va passar a la sociologia brithnica; un fenomen semblant és hdhuc més acusat a la sociologia de la resta d'Europa i és obvi també a la sociologia americana dels anys seixanta. Particularment, recordo la reunió en el centenari de Weber de 1'AssociaciÓ Sociolbgica Alemanya l'any 1964. Es va caracteritzar per la confrontació entre Parsons i Marcuse i per l'hmfasi en el compromís de Weber en la política de forca, que es va discutir en una altra s6rie d'intervencions, com per exemple les de Raymond Aron i Wolfgang Mommsen. Al Regne Unit, Pobra que més bé expressava aquestes noves idees és probablement el llibre d'Anthony Giddens CapitaZism and Modern Social Theory (1971), que situava histhricament la sociologia en relació a l'evdució del capitalisme occidental, donava un paper molt important a la sociologia marxista i analitzava, en d marc d'aquestes idees, les concepcions sociolbgiques de Weber i Durkheim. Aixb, crec, va representar l'absorciá per part de la sociologia britanica dels temes principals que el pensament sociolbgic clhssic tractava, temes que fins aleshores havien estat deixats de banda per una hmplia teoria social evolucionista bastant vaga i per la preocupació pels problemes de política sodal d'aquell moment o que havien estat vistos a través d'uns vidres massa parsonians. Una segona conseqühncia d'aquest impacte del pensament marxista (i, d'una manera més general, del seu renaixement) va ser el fet que es va relacionar la sociologia amb altres ci6ncies socials, i, concretament, es va enfortir la unitat de les cisncies socials (i també, no cal dir-ho, de la histbria social, dins la qual hi ha una llarga tradició de treballs marxistes a Gran Bretanya), i es va veure que aquestes cihncies subministraven un marc general per a tot tipus d'investigació i anhlisi social. Per a mi, el fet que durant aquesta ;poca resorgís notablement la política econbmica marxista, després d'un període en qu6 el marxisme havia estat deixat de banda gairebé del tot per part dels corrents dominants de l'economia acadhmica, és particularment important. Globalment, la influ6ncia d'aquest fet es pot observar en el gir que es va fer cap a l'estudi dels problemes macroeconbmics, i més concretament en les controv&rsies sobre La institucionalització de la Sociologia a la Gran Bretanya el desenvolupament i el subdesenvolupament al Tercer Món. A la Gran Bretanya, com a tot arreu, la idea de <(modernització)> es veia desplacada pels conceptes de creixement limitat i d'un sistema mundial amb societats <(centrals)> i icperifi:riques)>; i, en aquest canvi de conceptes, la teoria marxista (especialment la sociologia i la política econbmica) va jugar un paper molt important. Per exemple, a la universitat de Sussex, 1'Institut d'Estudis sobre el Desenvolupament (Institute of Development Stztdies), que hom pot imaginar com un institut de cikncies socials, s'ocupava especificament del Tercer Món, pels debats sobre idees del pensament marxista i també per la preshncia d'estudiants del Tercer Món, sobretot procedents de 1'Ami:- rica Llatina, Africa i Asia. Una altra hrea en qui: la sociologia marxista va comportar canvis de plantejament a la sociologia brithnica fou I'estudi de la inadaptació i la mobilitat social. Jo he parlat abans de I'antic interi:~ dels sociblegs brithnics per aquests temes, que s'evidenciava en l'estudi de la mobilitat social de finals dels quaranta, la monografia de T. H. Marshall Ciutadania i classe social i les investigacions sobre les desigualtats educatives i la pobresa (les segones han continuat fins avui especialment en els treballs de Peter Townshend). Per6 als estudis dels primers anys de després de la guerra es va posar emfasi en la mobilitat social quant a la posició o status social i es va produir un relatiu abandó de les classes socials i l'estructura classista de la societat. Aixb també ha canviat ara i els socidegs han analitzat més completament i profunda I'estructura canviant de les classes socials en relació a l'economia i el sistema polític; aixb ha portat un altre cop a una collaboració més estreta amb els economistes (en el carhcter concret del capital i la producció al Regne Unit) i amb els investigadors polítics (en el paper canviant de 1'Estat a I'economia). Per posar un tercer exemple del lloc que la sociologia ocupa dins les cii:ncies socials, m'agradaria parlar de les discussions metodolbgiques de les dues darreres d&cades. A la Gran Bretanya va ser sobretot a través de la sociologia (i de la seva ciencia germana, l'antropologia), i en particular a través de la sociologia marxista (en l'obra d'Althusser i els seus seguidors), que l'<testructuralisme~> es va introduir dins les ciencies socials, on encara exerceix influitncia, malgrat que l'embat estructuralista ja hagi passat. No és sorprenent que I'estructuralisme hagi tingut aquesta idutncia, ja que la idea d'<cestructura social)> sempre ha ocupat un primer lloc dins la sociologia (i dins gran part de I'antropologia); per6 all6 que va aportar l'estructuralisme modern va ser una idea més precisa i més ben formulada de 1'e.structura i l'anhlisi estructural, la qual cosa s'adiu particularment amb la noció marxista de <(formacions socials)> distintives histbricarnent. Una altra vegada, voldria insistir en un aspecte particular d'aquesta situació: l'anhlisi ctPaperss: Revista de Sociologia estructuralista condueix la sociologia a una estreta relació amb l'econamia (noves variants d'anAlisi macroecon6mica de I'economia) i amb les cihncies polítiques (una anAlisi de l'estructura estatal i la seva relació amb la societat civil, o de la seva importhncia en els processos de formació de la societat en general). Un altre important corrent de pensament metodolbgic, bastant oposat a I'estructuralisme i inspirat en un ampli sentit per la fenomenologia, ha renovat la controvhrsia sobre un tema fonament'al a les cikncies socials en general i a la sociologia en particular. Es tracta de la relació entre les accions individuals i I'estructura social, entre la societat quant a realitat <(subjectiva), o <cconstru?da* i la societat com a estructura <(objectiva)> donada. El debat ha estat molt ampli i ha portat a una reconsideració de les concepcions de Weber sobre 17<tacció social)> (i de l'elaboració que en va fer Schütz, més que la de Parsons), a la reformulació de la noció marxista de praxis i també a reconstruir la teoria marxista de Habermas a través del concepte de <(comportament comunicatiu)> i de la <(sociologia de I'accióa proposada per Touraine. A la Gran Bretanya s'ha parlat molt d'aquests temes en els mateixos termes en que en parlen els escrits d'altres sociblegs europeus, perb, d'alguna manera, llurs idees han estat sintetitzades per Giddens, que durant els darrers anys ha elaborat les nocions d'<testructuraciÓ~> i <tdesestructuraciÓ)> (construides sobre I'& que Gurvitch havia donat a aquests conceptes), que volen possibilitar una anhlisi sociolbgica que tingui en compte tant els elements estructurals com l'acció individual o de grup. La meva intenció aquí no consisteix a analitzar en detall aquests debats tebrics i metodolbgics. El que jo vull destacar és que és degut en gran part al creixement de la sociologia i a la seva institucionalització com una de les principals assignatures a les facultats o escoles de ciencies socials que aquests debats sobre problemes bhsics dels mhtodes i teoria de les cihncies socials s'han dut a terme d'una manera tan extensa i completa. I, en el seu decurs, s'ha tornat a posar de manifest una unitat subjacent de les ciencies socials (si més no, com una aspiració necessiiria). El concepte d7<tacciÓs en sociologia té afinitats amb la idea d'ctactor racional)> en alguns tipus de teoria econemica; esth relacionat amb les controversies entre historiadors sobre la histbria <(narrativa)> versus I'<testructural)> i sobre la possibilitat d'una <(histbria social científicaa, i fa revifar la qüestió de la relació que hi ha o hauria &haver-hi entre una cikncia social general i la psicologia individual o social. El creixement de la sociologia a la Gran Bretanya ha estat acompanyat de dues característiques que m'agradaria esmentar breument, ja que també tenen una importhncia molt gran. Una, que és lbgica en qualsevol cihncia naixent, és el sorgiment d'hrees d'investigació més i més especialitzades. La institucionalització de la Sociologia a la Gran Bretanya Aixb es fa evident en la gran varietat d'assignatures optatives (per exemple, la sociologia industrial, relacions racials, sociologia mitdica, etc.) que formen part del programa d'estudis de cada departament universitari de sociologia, la proliferació de grups d'investigació a la BSA i, és clar, a nivell internacional, en el gran creixement del nombre de Comitits d'Investigació de la ISA (International Sociological Association), des d'un o dos a principis dels anys cinquanta a uns 35 en aquest moment. Aquesta especialització, des del meu punt de vista, no perjudica el carhcter que la sociologia té de teoria social general, ja que les especialitzacions estan, en la seva majoria, clarament relacionades les unes amb les altres i fan servir gairebé exactament els mateixos conceptes i mittodes. Al mateix temps, són punts de contacte amb altres ciitncies socials i amb algunes disciplines a part de la ciitncia social. La segona característica, a la qual ja he fet referitncia quan he parlat dels debats metodoMgics, és més prbpia de les ciitncies socials que de les naturals i destaca particularment en els moments actuals; em refereixo a la mateixa diversitat de punts de vista tebrics i metodolbgics. Una vegada hom va descriure la sociologia com una ciitncia que té <(massa paradigmes)>. Aixb també vol dir molts plantejaments i criteris diferents sobre quins són els problemes centrals o més importants i pautes metodolbgiques distintes. I, avui, l'abundhncia de paradigmes sembla molt més gran que mai a molts. Al Regne Unit (perb crec que la situació no és gaire diferent arreu) no hi ha evidentment un paradigma preeminent o dominant, perb (i aquí potser s'estableix una diferencia) tampoc no hi ha encara <tescoles)> de sociologia clarament constitu'ides, malgrat que existeixen, bbviament, alguns estils individuals diferents de treball. Segons la meva opinió, aquesta situació no perjudica la importhncia de la sociologia o la seva influsncia. En primer lloc, és una situació que comparteix amb totes les altres cisncies socials, malgrat que algunes, al Regne Unit si més no, n'hagin tingut menys consciitncia metodolbgicament. De tota manera, ara estan cada cop més compromeses en els debats (per exemple, l'economia i les ciitncies polítiques). En segon lloc, aquesta diversitat és una conseqiiitncia de la dificultat i complexitat de la matitria en estudi que tothom reconeix (aquesta és la causa per la qual sempre hi ha hagut molts paradigmes, i també discussions metodolbgiques a gran escala). També és una conseqüitncia, en un context més ampli, de la confusió i incertesa cultural generalitzades en un món en rapida evolució, que potser són particularment intenses en aquest moment. Finalment, aquesta diversitat no anulla la coheritncia de la disciplina; hi ha per a tota aquesta varietat un nucii de conceptes reconeguts, que fan de la sociologia una ciitncia social i pesen en la seva pressncia substancial dins la universitat.