allb dolen és el ma eix iu e en socie a ?; no
ho sé, pe b es imo que el social és in ínseca-
men pe e s. Sospi o que no hi ha socie a pe -
ec a possible. A a
M,
se home és iu e, p e-
cisamen , en socie a . L'home na u al no és
home. Allb dolen és l'home: la se a esencial
equi ocació.
L'homo bea us,
del cel o de la so-
cie a comunis a, és so ós pe que ha deixa
d'ésse home.
Només hi ha llibe a si abans hi ha hagu
p ohibició. P ohibició absolu a;
és
a di , g a-
ui a. La p ohibició
-No menia 2s de Z'A b e
del
Bé
i
del
Mal-
posa en ma xa la his o ia
humana. Ha e d'escolli cons i ueix una indi-
gencia, una eblesa: ha e d'escolli és, nogens-
menys, la nos a g andesa. Algun consol?: que
es em jun s buscan la Ve i a .
He ba eja les me es ocu kncies amb les
dels al es cong essis es i amb les de Paul
Ri-
coeu pe al de p o oca en el lec o la sensació
pe mi expe imen ada. Abandona a Pa ís aca o-
na pe un cel i una a mos e a a ables i cap i a-
do s.
1
l'home segueix caminan , e s on?
Oc aui Fulla
11 CONGRESO NACIONAL DE FILOSOFIA
(México,
5-9
diciemb e
1983)
Del
5
al
9
de desemb e s'ha celeb a a la ciu-
a de Mexic el
II
Cong eso Nacional de Filo-
so ía
(el p ime ingué lloc a dos anys a Gua-
najua o). O gani za pel ilbso ca ali Ramon
Xi au amb el i o1 «Mé odo
y
unción de la i-
loso ía», les ponencies p esen ades abas a en
o el en all de les discipIines ilosb iques, dis-
ibuides en cinc seccions: «Me a ísica i On o-
logia», «Epis emologia i Filoso ia de la Cien-
cia», «E ica, Filoso ia de 1'Educació i An opo-
logia», «Filoso ia de les Ciencies Poli iques i So-
cial~»
i
«Filoso ia de la Reali a Lla inoame i-
cana». La g an majo ia dels pa icipan s al Con-
g és p ocedia de les di e ses uni e si a s me-
xicanes (Au ónoma, Me opoli ana, Ibe oame-
icana); anma eix a se con idada una ep e-
sen ació de les uni e si a s espanyoles: Fe nan-
do Sa a e , Eugenio T ías, Tomás Pollán,
Edua do Subi a s i Vic o ia Camps. És de o
pun impossible ole e jus ícia i alo a com
cal o el con ingu del Cong és: les ponencies
s'ensolapa en i e a menes e escolli en e les
di e ses aules i seccions. Es possible des aca ,
pe b, la p esencia p edominan del pensamen
analí ico-cien íiic, d'una banda, i del pensamen
ma xis a de l'al a. Aques úl im po se p o o-
ca pel e d'ha e de commemo a en el si del
Cong és el Cen ena i de Ma x, dedican -li dues
sessions especials, el p ime i el da e dia. Tam-
bé O ega
y
Gasse ebé un homena ge anima
pe la p esencia de Ramon Xi au, A. Sánchez
Vázquez
i
F.
Salme ón. Al es in e encions
in-
e essan s dels pa icipan s mexicans que aig
pode sen i (els espanyols ja els coneixem p ou)
an se les d7Ulisses Moulines, conegu ja en e
nosal es, León Oli é, Ca los Pe eda, sob e e-
mes de lbgica (en sen i ample) o eo ia de la
ciencia; les d'Isabel Cab e a, Salme Saab,
Al-
a o Rod íguez, José Díaz, que composa en
una
aula sob e l'escep icisme; i la
de
Juliana Gon-
zález sob e l'e ica d'He icli . En l'imbi de 1%
ica, cal pa la ambé dels ep esen an s de
la
«É ica de la libe ación», una ba eja de man is-
me i biologia de l'allibe amen amb o es
i
in-
e essan s a els a Hispanoame ica.
.
C.