11 Congreso Nacional de Filosofia (México, 5-9 diciembre 1983)

allb dolen és el ma eix iu e en socie a ?; no ho sé, pe b es imo que el social és in ínseca- men pe e s. Sospi o que no hi ha socie a pe - ec a possible. A a M, se home és iu e, p e- cisamen , en socie a . L'home na u al no és home. Allb dolen és l'home: la se a esencial equi ocació. L'homo bea us, del cel o de la so- cie a comunis a, és so ós pe que ha deixa d'ésse home. Només hi ha llibe a si abans hi ha hagu p ohibició. P ohibició absolu a; és a di , g a- ui a. La p ohibició -No menia 2s de Z'A b e del Bé i del Mal- posa en ma xa la his o ia humana. Ha e d'escolli cons i ueix una indi- gencia, una eblesa: ha e d'escolli és, nogens- menys, la nos a g andesa. Algun consol?: que es em jun s buscan la Ve i a . He ba eja les me es ocu kncies amb les dels al es cong essis es i amb les de Paul Ri- coeu pe al de p o oca en el lec o la sensació pe mi expe imen ada. Abandona a Pa ís aca o- na pe un cel i una a mos e a a ables i cap i a- do s. 1 l'home segueix caminan , e s on? Oc aui Fulla 11 CONGRESO NACIONAL DE FILOSOFIA (México, 5-9 diciemb e 1983) Del 5 al 9 de desemb e s'ha celeb a a la ciu- a de Mexic el II Cong eso Nacional de Filo- so ía (el p ime ingué lloc a dos anys a Gua- najua o). O gani za pel ilbso ca ali Ramon Xi au amb el i o1 «Mé odo y unción de la i- loso ía», les ponencies p esen ades abas a en o el en all de les discipIines ilosb iques, dis- ibuides en cinc seccions: «Me a ísica i On o- logia», «Epis emologia i Filoso ia de la Cien- cia», «E ica, Filoso ia de 1'Educació i An opo- logia», «Filoso ia de les Ciencies Poli iques i So- cial~» i «Filoso ia de la Reali a Lla inoame i- cana». La g an majo ia dels pa icipan s al Con- g és p ocedia de les di e ses uni e si a s me- xicanes (Au ónoma, Me opoli ana, Ibe oame- icana); anma eix a se con idada una ep e- sen ació de les uni e si a s espanyoles: Fe nan- do Sa a e , Eugenio T ías, Tomás Pollán, Edua do Subi a s i Vic o ia Camps. És de o pun impossible ole e jus ícia i alo a com cal o el con ingu del Cong és: les ponencies s'ensolapa en i e a menes e escolli en e les di e ses aules i seccions. Es possible des aca , pe b, la p esencia p edominan del pensamen analí ico-cien íiic, d'una banda, i del pensamen ma xis a de l'al a. Aques úl im po se p o o- ca pel e d'ha e de commemo a en el si del Cong és el Cen ena i de Ma x, dedican -li dues sessions especials, el p ime i el da e dia. Tam- bé O ega y Gasse ebé un homena ge anima pe la p esencia de Ramon Xi au, A. Sánchez Vázquez i F. Salme ón. Al es in e encions in- e essan s dels pa icipan s mexicans que aig pode sen i (els espanyols ja els coneixem p ou) an se les d7Ulisses Moulines, conegu ja en e nosal es, León Oli é, Ca los Pe eda, sob e e- mes de lbgica (en sen i ample) o eo ia de la ciencia; les d'Isabel Cab e a, Salme Saab, Al- a o Rod íguez, José Díaz, que composa en una aula sob e l'escep icisme; i la de Juliana Gon- zález sob e l'e ica d'He icli . En l'imbi de 1% ica, cal pa la ambé dels ep esen an s de la «É ica de la libe ación», una ba eja de man is- me i biologia de l'allibe amen amb o es i in- e essan s a els a Hispanoame ica. . C.