FER
FRONT
A LA TRANSICIO DE L'EDUCACIO A LA FEINA.
UN
PROBLEMA CADA VEGADA MES COMPLEX
PER ALS JOVES
Ge a d Welbe s
(IFAPLAN,
Colbnia)
INTRODUCCIO
De::: 6s de dues di.cades de e o mes es uc u als
i
de omen dels plans
d'es udi cen a s en p oblemes in e ns dels sis emes educa ius de la Comu-
ni a Eu opea, du an els da e s anys s'ha obse a una endsncia a es u-
dia més de ilgudamen el pape i les possibles uncions de I'educació en
un con ex econbmic i social que e oluciona hpidamen . La p epa ació
pe a la ida en gene al
i,
especialmen , pe a la ida dins el món del
eball ha esde ingu un nou desa iamen pe als sis emes d'educació es-
able s, que du an mol de emps s'han ocupa p incipalmen de desen-
olupa la capaci a acad&mica
i
augmen a els coneixemen s dels es u-
dian s, sense p eocupa -se gai e de com s'aplica ia o aixb a la eali a
can ian de o a de l'escola.
Aques a icle ol desc iu e i anali za alguns aspec es dels p oblemes
elaciona s amb el pas dels jo es de I'escola al eball. Especialmen , e lec-
eix els an eceden s de la p ime a se ie de p ojec es pilo du s a e me pe
la Comuni a Eu opea (1976-1982) pe al d'ajuda els jo es a p epa a -se
pe a la ida i la eina dins el món adul .'
1.
Els esul a s de alla s d'aques P og ama &Acció no es p esen en en aques
a icle. Llu documen ació comple a és en una se ie de epo a ges
i
publicacions.
Basa en els esul a s d'aques p ime p og ama, comenci3 el se emb e
del
1983
un
101
c Pape sa: Re is a de Sociologia
1.
PANORAMICA GENERAL DEL PROBLEMA
DE LA TRANSICIO
L'empen a del P og ama d'Acció de la Comuni a que es llangh el 1976
p o enia p incipalmen de l'augmen d amh ic de l'a u ju enil. Tanma eix,
els acu a s diagnbs ics del p oblema de l'a u ju enil no es an es udia
p ou pe a pode a iba a plan ejamen s d'una polí ica ben de inida que el
esolgués. La qües ió de si l'a u ju enil s'ha ia de eu e com un p oble-
ma cíclic o com el esul a de can is es uc u als més p o unds a se ob-
jec e d'una con o e ida discussió que a po a a opinions bas an di e-
en s sob e quines mesu es s'hau ien de p end e pe a acili a la in o-
ducció del jo en dins el món del eball. Les 30 expe iencies pilo del
P og ama &Acció es a en encaminades a p o a les possibles con ibucions
dels sis emes educa ius a una comp ensió del p oblema de la ansició
i
a
l'es udi de p oposicions pe a esold e'l.
S'han p oduii can is conside ables des que es a c ea la p ime a se ie
de p ojec es.
Malg a la endencia a la consolidació de I'economia a alguns paysos,
l'amena~a de l'a u no ha disminui en gene al. Lluny d'aixb, en e l'oc u-
b e de 1980
i
l'ab il de 1984, el nomb e d'a u a s a la Comuni a Eu o-
pea es a inc emen a més de
5
milions, des d'uns
7
milions a 12,5, és
a di , un augmen del
70
%.
Més del 40
%
dels a u a s són jo es de menys
de 25 anys. Sis de cada deu jo es sense eina són dones. La mane a com
aques a endencia e oluciona & en el u u
i
si s'hau h d'accep a un al pe -
cen a ge d'a u a o s els paisos són qües ions que enca a es an pe esold e.
No
obs an aixb, aques a ince esa pod ia mol bé con e i -se en
un
elemen es able a l'ho a de plani ica el u u . Si la iabili a
i
l'e iciencia
ecnolbgica esde enen els c i e is més impo an s, l'ap o isionamen de la
segon p og ama de T ansició que inclou ambé 30 p ojec es pilo aplica s a o s els
deu es a s memb es de la Comuni a Eu opea.
Pe a ob eni més in o maci6 sob e
el
p ime
i
el segon P og ames d'Acció sob e la
T ansició, podeu ad e~a - os a les ad eces següen s:
Comission o he Eu opean Communi y
Di ec o a e Gene al
V
200
Rue
de
la
Loi
B
-
1049 B uxelles
o
bé
P og amme In o ma ion O ice
IFAPLAN B uxelles
Squa e Ambio ix
32
B
-
1040 B uxelles
Fe
on
a la ansici6 de l'educació a la eina
I
majo pa de béns que la nos a socie a necessi a es p odui ; amb una
o ca labo al mol més pe i a que l'ac ualmen e a se i . Es pod ia a güi
que, his b icamen , quan les inno acions ecnolbgiques han e acomiada
gen , a la
i
semp e han o na a oba eina en
un
al e sec o . Pe b
aques s acomiadamen s semp e han p oduji mol de asbals als indi idus
a ec a s
i
ac ualmen la na u alesa
i
p opo ció del desen olupamen ecno-
lbgic can ien més adicalmen
i
més de p essa que en pe íodes an e io s. El
emps de quh hom disposa pe a adap a -se a les no es si uacions s'escu ~a
cada egada més. En i poques an e io s, les inno acions ecnolhgiques an
e so i
un
nomb e ele a de gen dels sec o s de la indús ia
i
la con-
ecció
i
mol s d'ells han ana a pa a al sec o de se eis, que es ; c eixen .
A ui, Bdhuc en aques camp en expansió s'u ili zen cada egada més ec-
nologies no es
i
més e icien s, la qual cosa implica u la al a egada una
necessi a més edu'ida de mi d'ob a.
Sembla se que la in oducció de no a ecnologia
i
d'una no a o gani -
zació labo al é una al a conseqühncia, que és la endhncia a una di isió
més accen uada del eball en especiali za i no especiali za .
A
pa dyuna
quan i a ela i amen pe i a d'especialis es al amen quali ica s,
un
nomb e
c eixen de sec o s del món labo al només eque eixen gen pe a ac i i-
a s u ina ies que no necessi en la p epa ació dels eballado s que els ocu-
pen a ui. La sensació d'es a massa especiali za pe a la eina que es a
i,
com a conseqühncia, el e de no ha e de demos a la capaci a p o-
essional es adueixen so in en una ph dua de mo i ació
i
a egades en un
ebuig conscien del eball.
En e el jo en s'obse a una endhncia a adop a ac i uds més c i i-
ques da an les o e es de eball exis en s, malg a la di ícil si uació la-
bo al.
No
accep en an hcilmen que el seu en o n els pugui in lui o
manipula ; posen en dub e el pape de l'educació
i
l'assesso amen en la
selecci6 d'uns jo es i el ebuig d'uns al es; c euen que el e d'accep a
el me ca ac ual de eball com una cosa immu able no é gai e sen i .
Aques enomen po no se e iden a o a eu, pe b es a e iden all; on
es comencen a du a e me mane es no es de sob e iu e econbmicamen
i
socialmen . Aques a <<cul u a de la supe i ?ncia>> és is a amb descon-
Ganga pe pa d'aquells que donen supo als sis emes ja es able s; mal-
g a aiu2, hom po addui que demos a un g au de madu esa social mol
poc alo a . S'hau ia de econhixe el pe ill que s'a ibi a c ea
un
enca-
men cul u al
(cul u al
gap)
en e aquells qui accep e i l'o gani zació adi-
cional del món del eball
i
aquells qui no l'accep en.
Aques s mo imen s po en a la conclusió que els pe íodes d'a u (mi-
llo di , <(pe íodes sense eina pagada ixa)>) an desp és d'acaba l'escola-
i zaci6 com du an qualse ol momen de la ida labo al, s'hau an de eu e
<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
com una possibili a eal
i
no com abans, és a di , com un cas d'excepció
d'aquells qui es oben en una si uació econbmica di ícil o que no es an
do a s de p epa ació. Com més es basa la p ospe i a en el consum c eixen
de bens
i
se eis, que les mhquines au omh iques o semiau omh iques poden
p odui mol bé, més eal sembla aques a pe spec i a.
So gi an nous camps de l'ac i i a ocupacional on la gen pod h oba
eina
i
guanya -se la ida. Pe b la se a na u a enca a no es h de inida. No
és cla si les polí iques con encionals d'economia de me ca
i
de eball
pod an o na a es abli la plena ocupació
i
domina la dinhmica d'un me -
ca de eball que cada egada és més complica . Da e a la <(si uació o i-
cial)> que p esen en les es adís iques de l'a u s'es an p oduin uns ce s
p ocessos que no malmen s'escapen de la igilhncia dels sis emes es able s
de egulació de I'o e a
i
la demanda. E olucionen me ca s ma ginals
i
pe-
i 6 ics que donen eines empo als (a egades sense decla a , pe aons
d'impos os), les quals no o e eixen cap u u
al
eballado .
A
més, s'es an
c ean algunes classes de eina no adicionals (com els < col.lec ius de jo-
esn) que es imulen la c ea i i a indi idual
i
la mo i ació i que con ibuei-
xen a es abli al e na i es a lla g e mini pe
al
me ca labo al ac ual; la
línia di isb ia en e els aspec es nega ius i els posi ius no és semp e hcil
de dibuixa . El p oblema es plan eja en e mes de si les no es polí iques
del u u hau an de ixa -se més a o gani za
i
es uc u a aques món
ma ginal o a igno a -10 o sup imi -10. Una conseqiikncia e iden de o aixb
és que els sis emes de col.locaci6
i
assesso amen hau ien de eni en comp-
e l'exis sncia d'aques s llocs de eball.
Fins a a s'ha e mol poc a I'ho a de p epa a la gen a adap a -se a
una ce a insegu e a espec e a la adicional eina es able. El e d'in o -
ma els jo es d'aques a si uació posa els nos es sis emes educa ius en un
g eu dilema. Du an les úl imes dscades la publici a que demana a més
i
millo educació i ins la ma eixa ideologia educa i a han es a lligades
amb el missa ge implíci que diu que aquells qui es an més ben p epa a s
són els qui ob enen els millo s llocs de eball. Aixb acos uma a ana
jun amb la in e p e ació implíci a segons la qual o allb que es necessi a
pe a eni kxi en la u u a ida p o essional es po adqui i d'una sola
egada abans de comenqa la ida labo al. Po se algú oba h que és cínic
el e d'addui al ma eix emps que una de les asques u u es impo an s
de l'educació hau ia de se ambé la p epa ació pe al que la gen es
pugui adap a més bé a la si uació d'a u .
Adme e que la ida labo al pugui comenga amb un lloc de eball
més poc emune a o hdhuc amb l'a u
i
p epa a sis eml icamen els jo es
pe a aques a eali a po p o oca un impac e nega iu en les se es mo-
i acions. Po omen a la sospi a que alla alguna cosa espec e a les com-
Fe
on a la ansició
de
l'educació a
la
eina
pensacions p omeses pe compli amb el sis ema educa iu
i
així posa en
pe ill el signi ica
i
I'adequació de o el p océs educa iu.
En el ons aques dilema no es po esold e sense e una econside a-
ció gene al del pape
i
la unció de l'educació, Cal comenCa a pensa que
el emps que els jo es passen a escola
i
el subsegüen pe íode de capaci-
ació p o essional només són el comenlamen d'un p océs educa iu a lla g
e mini. No podem espe a que una p epa ació comple a pe a o a una
ida p o essional sigui en eali a exclusi amen el esul a d'aques a ase
inicial. Cal abandona el model adicional, que c eu que l'educació només
ha de se pe als jo es i el eball només pe als adul s. Lluny d'aixb,
l'educació sis emh ica s'ha de conceb e com un elemen in eg an
i
epe-
i iu del eball
i
de la ida adul a que ajuda a man eni els coneixemen s
i
la compe 2ncia de I'indi idu al ni ell que exigeixen una eali a
que
can ia
accele adamen
i
les se es p bpies necessi a s can ian s,
i
que a més ha de
subminis a una base sblida pe a p epa a -se pe a les no es e apes
de
la ida.
Aixb
inclou educació du an o a la ida amb la possibili a d'un
ap enen a ge pe sonal con inu, d'opo uni a s de conside a les al e na i es
als models de <{ca e a p o essionaln adicionals,
i
amb un ús més p o i ós
d'aquelles quali a s pe sonals que en els llocs de eball1 que exis eixen ac-
ualmen no s'ap o i en p ou.
Hem de econside a els concep es d'a u
i
d'ocupació. Feines a emps
pa cial, compa ides amb
un
al e eballado , educcions d hs iques del
nomb e d'ho es de eball, mi ja jo nada o jubilació abans d'ho a; o aixb
són mesu es que guanya an impo hncia en el u u
i
a an inc emen a
el emps que hom ind h pe a al es coses o a del eball emune a .
Cald h escol a amb més a enció les aons d'aquells qui c euen que el c ei-
xemen hau ia de eni lloc dins el camp de les ac i i a s socials
i
de mi-
llo a de la quali a de ida més que en el consum de bens indus ials. Els
nous concep es de c eació de llocs de eball poden ajuda a es uc u a
aques es pe spec i es que enca a són ma ginals. Si l'a u , en el sen i con-
encional del e me, ha de man eni -se du an mol de emps a ni ells al s,
cal p egun a -se si no cald ia dona p e e ilncia a no es o mes d'in e -
si6 pública pe a c ea llocs de eball sob e el pagamen del subsidi
d'a u .
Es pod ia suposa que aques es endhcies no només dona an un nou
signi ica al concep e de eball (pe exemple, que no sigui conside a com
una pa an insepa able dels a an a ges socials de I'indi idu i que sigui un
indicado menys impo an de l'ilxi
i
el p es igi socials), sinó que ambé a
llu o n po a an a una no a de inició de la si uació dels a u a s. Un eco-
neixemen públic cada egada més accen ua pels llocs de eball de no a
c eació, les inicia i es sub encionades
i
les ac i i a s <( ansi b ies)>, equipa-

<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
an -10s en alo social als llocs de eball adicionals, pod ia ajuda a
aques a asca. L'inc emen que s'espe a en el emps de < lleu e)> de mol a
gen , jun amen amb una polí ica més ac i a espec e
al
lleu e, pod ia con-
ibui ambé a edui la dis hncia social en e aquells qui ealmen enen
eina i aquells qui no en enen. L'a u s'acaba ia eien no an com un
achs pe sonal i social sinó com un pe íode ansi o i en una ida labo al
d'una a iació mol més g an.
Aixb que hem di abans no només és did pe als jo es
ni
el p oblema
de la ansició es limi a a aquells que acaben l'escola; els adul s ambé es
oben en una si uació de ansició cons an . No obs an aixb, la població
més jo e és la que p obablemen apo a h no es ac i uds a eni en comp e
a
l'ho a de esold e aques p oblema. Aques e condueix a una al a
si. ie de ac o s que cons i ueixen el ma c on hem d'enquad a el p oblema
de la ansició an dins el món del eball com a la ida adul a. En les
gene acions adolescen s es an naixen no es concepcions de la ida labo al
i
adul a, di e en s de les de la socie a dels g ans (pa es, emp esa is, educa-
do s, polí ics). Els alo s
i
les necessi a s dels jo es al com ells ma eixos
els expe imen en
i
exp essen con as en amb els alo s que de mane a
implíci a
hi
ha da e a de mol es accions encaminades a p epa a -10s pe a
la ansició. Segons l'opinió d'un nomb e c eixen de jo es, l'objec iu inal
.del pe íode de ansició no és an el e de pode oba una eina com
a iba a una o ma més ica d'assoli la sa is acció pe sonal
i
social. Quan
a aixb, hom eu ambé la ansició com una in eg ació social més sa is-
ac b ia dins l's a us adul .
Cada egada més es pensa en les pe spec i es del u u desen olupa-
men pe sonal com una mane a de iu e indi idual més que com un ipus
especí ic de lloc de eball. El eball emune a es eu com una o ma
d'assoli la independencia econbmica mínima, pe b es ebu ja amb e-
qiii.ncia si no o e eix cap opo uni a eal de eali zació
i
au onomia. L'i.m-
asi que es concedeix a les bones elacions socials, a les ac i uds de colla-
bo ació, a la solida i a en e els homes, a un ambien que es imuli I'ap e-
nen a ge dins el lloc de eball, el desig de pa icipa a l'ho a de p end e
decisions,
i
1'in e i.s c eixen pels llocs de eball no an ben emune a s
pe b socialmen impo an s, així com pels que pe anyen a les no es em-
p eses pe i es independen s, són signes d'una ma eixa cosa. L'especiali za-
ció p o essional, l'adquisició d'ac i uds més come ciali zables
i
un pla < ma-
e ialis a, de ida p o essional so in passen a un segon pla.
Unes endkncies així no es poden deixa de banda; la mane a més usual
de p epa a els jo es pe a la ansició és massa es ingida, a ks que s'hau-
an de oba al e na i es d'in eg ació si les indús ies que donen eina
no poden e on a la demanda an en quali a com en quan i a . S'hau-
Fe on a la ansició
de
i'educació
a
la eina
I
ia de man eni un dideg sob e els nous alo s en e o s els p o agonis-
es, de mane a que el jo en pugui negocia el seu p opi con ac e amb
el sis ema educa iu, els emp esa is
i
la socie a .
La p epa ació del jo en de ca a a la ida labo al i a acopla -se al can i
dins aques a ida no es po conside a que siguin simplemen una qües ió
de dona -10s la compe encia p o essional adien , sinó que el p oblema es
o na a plan eja
en
la necessi a de oba nous m6 odes
i
o mes de so-
ciali zació
i
en la esponsabili a ineludible que els sis emes educa ius
hi
enen, deixan de banda la si uació econbmica. Les idees d'una educació
que s'anés epe in egula men (o educació pe manen )
i
d'i al e nanca),
pod ien cons i ui un ma c adien
i
cohe en de esold e el p oblema; els
lligams e iden s amb la mA d'ob a
i
les polí iques d'ocupació necessi en
in en s més adicals pe a e o ca la coope ació
i
la coo dinació.
Els objec ius
i
les limi acions d'aques a icle exclouen la discussió en
de all de les di e ses eo ies sob e la elació en e el eball
i
l'educació,
dins les quals els p oblemes de ansició es conside en en gene al com una
elació inadequada en e els sis emes d'educació
i
els d'ocupació, o com un
ma imoni mal a ingu en e el me ca de eball
i
el <(p oduc e>> de l'edu-
cació, si es po di així. No obs an aixb, sembla que les eo ies gene als
més impo an s dins el camp de l'economia, la polí ica social, les p e i-
sions de mh d'ob a
i
les polí iques d'ocupació no han sabu p edi els p o-
blemes que en
un
passa ecen s'han e e iden s; ambé semblen incapa-
ces de dona una explicació cohe en
i
comp ensi a de la si uació que
a ui hem d'a on a .
Ha esde ingu e iden que no n'hi ha p ou amb els models es able s
pe a dona una base eb ica global al di ícil p oblema de la ansició. La
necessi a de combina l'educació
i
l'ocupació de mane a que sa is aci an
I'indi idu com la socie a sembla ana més edh de les pe spec i es de les
eo ies ac uals. Es necessi a un ma c nou
i
més ampli pe
al
d'en end e
les in e accions en e o s els ac o s impo an s dins la ansició
i
pe al
d'ex eu e conclusions de ca a a una polí ica Amplia i cohe en a lla g e -
mini, que es basi en les dades analí iques de di e ses ciencies, com l'eco-
no nia, les ciencies socials i la pedagogia.
Sembla poc p obable que puguem disposa d'un ma c an ampli a cu
e mini. Pe aques mo iu, la p esen anhlisi es limi a delibe adamen a
obse a
i
desc iu e les di icul a s que oben els jo es du an el pe íode
de ansició. No es basa ampoc en cap eo ia en conc e sinó que ol cen-
a -se en els p oblemes
i
les necessi a s dels indi idus a ec a s més que
en les necessi a s més abs ac es dels sis emes d'educació
i
eball,
o
de
o a la socie a en gene al.
Cal eni p esen una o ien ació onamen al: aques a icle ac a p in-
<<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
cipalmen dels p oblemes de la ansició
i
no de l'a u ju enil. La idea
bhsica d'una ansició sa is ac b ia a més enllh del e de oba
i
conse -
a una eina, sigui la que sigui. Abas a I'adquisició
i
I'aplicació co ec a de
la capaci a pe sonal que hom necessi a a I'ho a de p end e una bona de-
cisió i de e els passos necessa is pe a assoli el lloc de eball que cada
indi idu c eu que li co espon, pe exemple aquella eina que pe me i una
e olució pe sonal més Amplia. Pa la del omen de la mo i ació
i
l'ac i ud
necessB ies pe a esde eni una pa cons uc i a i dinhmica del món del
eball; inclou dins aixb la p epa ació p o essional addien , un mínim bhsic
d'ap i uds i p epa ació
i
la capaci a d'adap a -se a una si uació d'a u .
Des d'aques a pe spec i a, la ansició al món del eball no sembla se
simplemen un p oblema ansi o i que so gí a pa i de la c isi de I'ocu-
pació, enca a que sens dub e aques a el agué a la llum. El p oblema
cons an consis eix a capaci a els jo es pe qul., si més no, puguin sob e-
iu e o, més enca a, esde eni memb es sa is e s
i
compe en s d'una so-
cie a que és més complexa
i
compe i i a cada egada
i
que a on a can is
més
i
més hpids.
2.
EL MARC DE REFERENCIA. TIPOLOGIA GENERAL
DE LES POSSIBLES SITUACIONS PROBLEMATIQUES
Pe al de pode e on a les di icul a s de la ansició
i
es abli -se
d'una mane a sa is ac b ia dins el món labo al adul , cal disposa de dues
condicions bbiques:
-
L'indi idu ha de eni al seu abas els mi jans pe sonals (en qiies-
ió d'ap i uds i quali icació) que
li
pe me in d'iden i ica els llocs de eball
adien s, sollici a -10s
i
se capac, en la p hc ica, de sa is e les exigsncies del
lloc de eball que inalmen hau i accep a .
-
Tan impo an , si més no, és la necessi a d'elabo a una llis a cohe-
en de les aspi acions pe sonals, una pe spec i a dinhmica del model de
ida p opi de cadascú dins la socie a , que en ell ma eix aci que l'adqui-
sició de coneixemen s
i
quali icacions ingui sen i pe a l'indi idu. En
al es pa aules, el jo e necessi a una idea cla a dels elemen s que hi ha a la
ida labo al de I'adul pels quals al la pena de llui a
i
que cons i ueixen
la base més sblida de la mo i ació
i
les ac i uds cons uc i es e s la no a
e apa de la ida desp és de la ansició des de l'escola.
Ambdues condicions són necessi ies; amb una de sola no n'hi ha p ou.
Un jo e que aspi i a se un dependen de bo iga pe 6 que no ingui uns
Fe on a la ansició
de
l'educació a Ia
eina
coneixemen s elemen als bbics di ícilmen oba h eina en aques e eny.
Igualmen , un es udian ben p epa a sense cap mo i ació
ni
idea de com
e se i la se a p epa ació de o ma econbmicamen sa is ac b ia
i
que
es obi anan d'un lloc de eball a un al e inalmen se h ebu ja pe
pa dels emp esa is pe poca o mali a .
Ambdues condicions són complexes; poden se acomplides en un dels
seus aspec es
i
no en un al e a un ma eix emps. El g au en qu2 es poden
sa is e po a ia ambé amb el pas del emps
i
an els mi jans com les
aspi acions poden e oluciona dinhmicamen . Cada condició s'alla ga en
una seqiiencia con ínua on hom po iden i ica o es les g adacions possi-
bles en elació a la na u alesa de les aspi acions indi iduals i/o la possessió
dels mi jans adien s.
Les dues condicions bhsiques eben en elles ma eixes la in lukncia del
ma c con ex ual en qui.
han
de du -se a la p hc ica. Aques ma c es e e-
eix p incipalmen
a
es B ees di e en s: el con ex sbcio-econbmic, allb
que els sis emes educa ius ja cob eixen
i
el g au de coope ació an en e
el pe sonal
i
les ins i ucions del sis ema educa iu com en e l'educació
i
al es e enys d'ac uació social
i
econbmica. Així, pel que a e e encia
als mi jans, el e que un jo e pugui u ili za la p epa ació p o essional que
la eina exigeix de@n de la possibili a de p epa ació adien ; si aques a
p epa ació pod h se u ili zada ealmen depi.n de les acili a s que
hi
hagi
a l'ho a d'aconsegui el Uoc de eball ap opia . De la ma eixa mane a, la
cons ucció d'un model dinhmic d'aspi acions a lla g e mini pe a la ida
adul a i labo al se 2 mol més hcil si hom p ocedeix d'una amília es able
amb un ambien es imulan que si es e d'una amília encada. Ce amen ,
l'accés a una documen ació cu osamen elabo ada sob e les pe spec i es
p o essionals, jun amen amb un se ei ben p omogu de consell
i
guia, a-
cili a l'acomplimen de les ambicions pe sonals.
Pe an , es po dedui un nomb e ele a de combinacions pe a les
condicions bhsiques dins els dis in s con ex os.
Aques simple esquema po ajuda -ne la comp ensió:
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
pe a adap a -se a una no a e apa de la ida. Pe aques mo iu, hom no
po eu e l'a u ju enil simplemen com una pa del p oblema de I'a u
en gene al: pe als jo es les conseqüi ncies són di e en s, en una g an p o-
po ció, que pe als adul s; aques es di icul a s exigeixen solucions di e en s.
Els jo es que han acaba l'escola s'adonen a ia que no se'ls concedeix
un
s a us
adul immedia amen . El e que inguin o no eina és un ac o
decisiu pe a aixb. Una de les p incipals di icul a s que els jo es sense eina
han d'a on a és el e que es euen p i a s dels mi jans que c euen que
els pod ien assegu a una posició independen , com pe exemple ecu sos
mone a is pe sonals i au onomia en elació a la amília. Les in es igacions
demos en que mol s jo es sense eina iuen so a un g an
s ess
en in en-
a aconsegui els dine s que necessi en pe a man eni -se al ma eix ni ell
que els seus companys que, g adualmen , an esde enin consumido s in-
dependen s: no poden man eni una mo o o un co xe, comp a discs, so i
amb ningú, ana es i s segons la moda. Mol s símbols de la desi jada
au onomia social s'es aeixen en la dis hncia. A més, la espos a a I'au o-
i a dds pa es i l'adap ació a les no mes amilia s es euen en pe ill pe
culpa dels jo es quan aques s no oben cap compensació en una si uació
d'independi ncia labo al: com més lla ga és la du ada de l'a u , més e-
qüen s esde enen els p oblemes amilia s.
Una al a pi dua de conseqüi ncies g eus és el e que els jo es en
a u es en exclosos de la no a si uació d'ap enen a ge que apo a I'ambien
de eball. Allb que a mol s jo es els sembla que és a o imen és en
eali a mol es egades la sensació d'es a bloqueja s en an que pe sones
i hdhuc d'es a anan enda e a. Hom expe imen a la si uació de oba -se
en a u com ex emamen pob a en a ie a i es ímuls. Es pe den les
opo uni a s de guanya expe igncia de les no es eali a s i cniques, socials
i econbmiques que odegen aquells qui han a iba al eball o a I'ap e-
nen a ge p hc ic. Algunes de les expe ii ncies bbiques que hom necessi a
pe a la eali zació plena de les se es possibili a s no es poden adqui i sinó
dins un con ex labo al. El eball és una pa de la eali a global, que
s'o gani za d'una o ma bas an di e en del
món
limi a de l'escola o la
lla . Dins aques món s'han d'en end e i adop a concepcions di e en s de
les elacions pe sonals, del endimen , de l'e icii ncia i de la disciplina. Cal
ap end e no es no mes i e c éixe un al e ipus de solida i a amb al i.
To aixb o ma pa de la unció sociali zado a del eball en la se a p i-
me a e apa; pe aixb la eina és mol més que un mi jh d'assoli la segu-
e a econbmica.
Mi jangan la comunicació i la compa ació amb aquells qui eballen
els a u a s s'adonen, enca a que d'una mane a an imp ecisa com puguem
imagina , que s'es an deixan pe d e una expe ii ncia impo an pe a la se a

Fe on a la ansició
de
l'educació a la eina
p bpia eali zació pe sonal. Com més lla g és el pe íode d'a u més s'ado-
nen de l'abisme que es a ob in en e llu si uació i la dels seus conegu s
que eballen; les ac i i a s de lleu e que compa eixen amb aquells qui
enen eina no poden sal a aques abisme. A la i es p odueix una educ-
ció no able dels con ac es socials, la qual cosa c ea no es di icul a s als
a u a s a l'ho a de segui con ian en ells ma eixos dins la elació amb al i.
Les conseqüi ncies es an paleses en el descens de la mo i ació i en una
ambició cada egada més baixa pe oba una eina adien a mida que
s'alla ga el emps d'a u . Algunes de les dades a I'abas demos en que el
nomb e de sollici uds de llocs de eball que a el jo e a u a baixa signi-
ica i amen desp és d'uns quan s mesos; al ma eix emps c eix el desig
d'accep a un lloc de eball o a del camp d'in e ss del comencamen o
d'un ni ell in e io a aquell a que s'aspi a a en p incipi. Aixb ens eme
a una al a implicació g eu de I'a u , que no hem de sul~ alo a : el g adual
abandonamen de les aspi acions pe sonals. Els jo es que enen una pe s-
pec i a cla a de la se a ida labo al hau ien de se en gene al capagos de
no endi -se als obs acles a cu e mini. No obs an aixb, com més du a
el pe íode d'a u
i
menys p ecises són les aspi acions inicials, més posen
en dub e la impo hncia dels alo s p o essionals
i
ocupacionals que ha ien
man ingu p i iamen . El g au de esignació que es a a egades e iden
en les enques es als jo es en a u és esga i ado , ja que, sense la olun a
d'ajuda -se un ma eix, la disposició d'accep a i e un ús acional de l'aju
ex e n acaba pe desapa kixe .
Fins a a la p epa ació pe a la ida labo al que hom ep dels sis emes
educa ius igno a en g an pa la possible eali a de l'a u
i
de la eina
insegu a ocasional. Mol s mes es es mos en e icen s a ac a aques ema
a classe. Pe aques mo iu, quan deixen l'escola, els jo es no disposen ni an
sols d'una in o mació bhsica mínima sob e qu2 han de e si es oben sense
eina. Com e una sollici ud, on ana -se a apun a , com demana el sub-
sidi d'a u , com ompli el emps lliu e..
.
Es deixa sol l'indi idu amb una
g an quan i a d'in e ogan s que són el esul a d'una p epa ació insu i-
cien pe e on a un nomb e limi a d'opo uni a s d'ap enen a ge
i
op-
cions es ingides de llocs de eball.
La lliu e elecció de p o essió i lloc de eball és una pa dels d e s
blsics de la pe sona en els paisos de la Comuni a Eu opea. Aixi, no ol
di anma eix que a o a eu de la Comuni a hi hagi una gamma comple a
de possibili a s d'ap enen a ge dins el món de la eina
i
una plena a ie-
a de ipus d'ocupació. Hi ha egions en cada país en qui les al e na i es
són no ablemen escasses enca a que l'o e a o al de eball
i
opo uni a s
d'ap enen a ge pugui se su icien : a algunes l ees u als es p odueix una
manca de ml d'ob a no esol a, pe b limi ada només al camp de l'ag icul-
c Pape sn: Re is a
de
Sociologia
u a, men e que un al e ipus d'opo uni a és eschs; hom oba si uacions
semblan s en al es B ees de la indús ia o el come g dedicades exclusi a-
men a una sola ac i i a .
AIli on hi ha al e na i es de eina, enca a que siguin inadequades, mol s
jo es a la ece ca de eina han de so me e llu s in e essos
i
inclinacions
pe sonals
a
les lleis del me ca labo al local. So in han de enuncia a
eines que no en en dins el pa ó labo al local a causa que les opo uni a s
a I'abas d'ap enen a ge e lec eixen en g an pa l'es uc u a labo al de la
locali a . Les possibili a s de oba opo uni a s adien s en una al a zona
es limi en mol es egades pe qu la possibili a de desplacamen s a aques a
eda no acos uma a ana més enllh d'ana i o na cada dia a casa des del
lloc
de eball
o
ap enen a ge.
Aixi, mol s jo es, o bé han de eali za llu s espe ances pe sonals es-
pec e a la ida labo al dins el ma c limi a de les opo uni a s locals, o bé
es euen obliga s a aga a una eina
o
un ap enen a ge que no co espon
a llu s ambicions. En ambdós casos la ansició al eball és ma cada pe
una ela i a pk dua, ja que la socie a a néixe espe ances que més a d
no es poden eali za . Cal en on a -se als equisi s de la eina
i
ap end e
no es no mes.
El e d'ha e aconsegui un lloc de eball o d'ap enen a ge no ma ca
la i del pe íode de ansició d'un jo e: lluny d'aixb, comenca una al a
e apa de la ansició. Abans de comenca el eball o la p epa ació p hc ica
dins el eball, mol s jo es mai no han ingu cap expe i ncia dels eque-
imen s que dibuixen en la p hc ica el pe il de la se a eina. La qües ió
de si se an capacos
o
no de e on
a
aques es exigi ncies només es po
esold e en la p ac ica. Els ce i ica s de I'escola no en són bons indicado s,
al com l'expe i ncia ha demos a cons an men . Cada egada més selec-
cionado s es mi en els í ols només com un aju a l'ho a de e una p ime a
selecció; es concedeix mol a més impo hncia al pe íode de p o a (pa i-
cula men dins les g ans emp eses)
i
als es s d'ap i uds especials quan
s'ha d'a alua la p epa ació dels jo es.
En deixa I'escola, els jo es so in comencen a eballa amb la c eenca
que els í ols o icials que enen o la ocació que ha ana c eixen en ells
pe una especi ica p o essió o lloc de eball cons i ueixen una base su icien
pe a ga an i l' xi un cop dins I'ocupació eal. En la p hc ica han de e
on a un abisme conside able en e llu s aspi acions i la eali a .
A
més,
algunes de les ap i uds
i
alguns dels coneixemen s que el eball eque eix
s'han ac a poc
o
gens a l'escola. Aixi, pe exemple, p odui cons an men
un endimen de e mina du an un pe íode dona de emps, e on a
una p essió psicolbgica du an di e ses ho es al dia, eni esponsabili a s
pe sonals sob e el ma e ial i la maquinh ia, possiblemen són ac o s que
Fe
on
a
la ansici6 de l'educació
a
la eina
p odueixen mol
s ess
als jo es que no han ingu cap eina abans. Mol s
d'aquells que han passa pe una educació p o essional especí ica, sob e o en
es udis de plena dedicació, han d'adona -se que es eque eix la p ac ica d'una
s2 ie de coneixemen s p o essionals que no e en cap elemen explíci del
seu ap enen a ge p e i. A més, ce es ap i uds ja adqui ides poden no eni
aplicació p ac ica dins la eina. Aixb po a ec a an les ap i uds p o es-
sionals com d'al es coneixemen s. Així, els jo es han de e on a la
eali a d'un eball on, pe exemple, hi ha pa s de llu s ap i uds que
es en pe des e lla pe manca d'incen ius, o on l'ambi de la inicia i a
pe sonal
i
la pa icipació ac i a en la esolució dels p oblemes es eu limi-
a pe una u ina del eball al amen mecani zada. Un lloc de eball
massa du o massa poc exigen condueix amb eqükncia a la insa is acció
i la desillusió.
No només cal un ce ni ell educa iu i p o essional pe a e on
a
les exigkncies del lloc de eball; cal en end e uns al es esquemes de com-
po amen
i
cal ap end e unes al es no mes. És du an el p ime pe íode
en la eina que mol s jo es s'en on en ca a a ca a a una no a classe de
solida i a que és di e en de la del món ex e n. Han d'ap end e, pe exem-
ple, a negocia les se es condicions labo als, ja sigui pe sonalmen o a
a és dels sindica s, i a sospesa els seus in e essos pe sonals amb els del
g up de companys; a accep a la disciplina de g up sense cau e, pe b, en el
con o misme; a en end e quk signi iquen en eali a els d e s del eballa-
do . So in els al es companys espe en que es compo in com a adul s,
sense que els jo es puguin es a a aques a allada. Aques
s ess
po e
augmen a acilmen les di icul a s dels jo es a l'ho a de guanya con ianla
en ells ma eixos, i adqui i les ac i uds pe sonals
i
de companyonia que
necessi en a I'ho a de gua da llu au onomia pe sonal du an aques a no a
e apa.
Llui a amb aques s p oblemes és en pa una qües ió d'adap abili a
i
capaci a indi idual de supo a una p essió an o a du an un pe íode
dona de emps; ambé po , anma eix, posa en e idi ncia la necessi a que
enen uns quan s jo es de pensa un al e cop en la decisió que ja han
p es en a o d'una p o essió o ipus de eina especí ic i e -ne p end e
una al a. Com més poc s'ha comenga des d'una posició pe sonal amb
objec ius ben medi a s espec e a la ida labo al, més di ícil es a no només
el e de esold e algunes de les pesades exigkncies labo als, sinó ambé
pode oba una al e na i a millo .
<<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
~
4.
QUAN
ES
PRODUEIXEN ELS PROBLEMES?
Els p oblemes de la ansició de I'escola al món labo al no només es
limi en al lapse de emps en e la i de I'escola i zació
i
el comencamen
de la p ime a eina. Su en a la llum amb més equ ncia du an aques
pe íode, pe 6 mol so in els seus o ígens se si uen en una e apa an e io
i alguns d'ells només es an e iden s desp és del p ime pe iode labo al.
Pe aques mo iu, sembla que se h aonable de e una dis inció de les
e apes di e en s on hom po espe a oba els p oblemes de la ansició.
4.1.
L'e apa p epa a b ia mi jancan l'educació secundhia
Una s ie de decisions que a ec a an la pos e io ansició a la ida
labo al s'han de p end e du an els anys d'educació secunda ia. Pe als
jo es i ambé pe als seus pa es, so in all6 que aques es decisions impli-
quen no és p ou cla en el momen en qu s'han de p end e. Una compli-
cació més g eu és el e de no pode o na enda e a un cop algunes d'a-
ques es decisions ja han es a p eses. Malg a que en eo ia, pe exemple,
si cal epensa -se allb que s'ha ia o iginh iamen , o s els sis emes educa-
ius o e eixen opo uni a s de e el pas d'un ipus d'es udis a un al e,
gene almen , en la p ac ica, als jo es els és mol di ícil de supe a un
p oblema d'aques ipus.
A alguns pai'sos, pa icula men alli on l'educació global no és la no a
dominan , cal p end e decisions ja des del pas de l'ensenyamen bhic al
p ime cicle d'ensenyamen secunda i, és a di , a una eda comp esa en e
els deu i els do ze anys. No malmen , en aques s casos es po escolli
en e ipus dis in s d'escola o ien a s a assoli ni ells di e en s de p epa a-
ció i i ulació. Malg a que s'es h duen a e me un es o c en aques s paisos
pe al d'aconsegui , si més no, una mínima cohe encia en e els di e en s
co en s del p ime pe íode de l'educació secundh ia, enca a oman una
ma cada endencia a la di e enciació. L'elecció del ipus d'escola é con-
sequ ncies a l'ho a de I'accés de la pe sona a es udis especiali za s de les se-
güen s e apes educa i es. Al ma eix emps, es p en p hiamen una decisió
pel que a a les u u es al e na i es desp és de l'escola i zació obliga b ia:
alguns ipus d'escola posen I'accen en els co en s més acad mics que
condueixen icilmen a l'educació supe io , men e que d'al es s'o ien en
més a la ansició, a la o mació p o essional o al eball immedia amen
desp és d'acaba . En alguns pai'sos, les decisions que hom ha de p end e des-
p és d'acaba l'educació basica p imh ia impliquen una elecció immedia a
en a o de co en s dis in s d'educació gene al o global o d'uns quan s
Fe on
4
la
ansició
de
l'educació
a
la
eina
co en s d'educació p o essional. Ha e escolli aixb úl im implica mol es
egades una decisió p i ia en elació a la u u a ma i ia en qui es eba-
lla 3 o a l'especiali zació.
Pos e io men , els jo es que ja han a iba a l'eda es able a d'ha e
acaba I'escola pe b que enca a no ho han e es oben en un al e con lic-
.
e. Aques a si uació po ha e es a el esul a d'ha e epe i un o més
anys d'escola an e io men ; a alguns sis emes aixb po a ec a Adhuc els
jo es que han ana passan sense epe i cu sos; pe exemple, quan l'eda
es able a pe a acaba és més baixa que l'eda en quk els es udis poden
ealmen es a e s. Malg a que la majo pa dels jo es es decideixen
a
acaba els es udis, enca a n'hi ha alguns que se sen en emp a s a deixa
I'escola abans d'ho a. Aixb és especialmen ce en aquells que an mala-
men o que no enen cap mo i ació pe a omand e en un ambien escola ;
aques s jo es que deixen l'escola p ema u amen mol so in passen a o -
ma pa del g up de isc més impo an del pe íode de ansició.
4.2.
El pe iode en e la
i
de l'escola
i
el comenqamen
de la p ime a ocupació
Mol s jo es an plans pe en a a eballa o pe a l'ap enen a ge p ac-
ic dins el món labo al quan enca a an a I'escola. Tanma eix, mol s acaben
I'escola sense idees cla es sob e el u u d'aques s plans o sense cap o e a
eal. Comencen la ida labo al com a jo es en a u . En la p ac ica un pe-
íode cu sense eina es po e se i en mol s casos pe a dona emps
a l'o ien ació pe sonal d'aquells que enca a no enen p eses llu s decisions.
Els es udis sob e aixb demos en el e signi ica iu que, en compa ació
amb els jo es en a u , els que eballen so in ja an p end e llu s decisions
quan enca a e en a l'escola, men e que, en un g an pe cen a ge, els jo es
sense eina enca a no s'ha ien decidi . Pe aixb, pe a mol s jo es en a u
el p ime pe íode desp és d'ha e deixa els es udis és una e apa de e lexi6
sob e llu s o ien acions pe sonals que du an els anys d'escola i zació no
a en pode eni .
Desp és del p ime pe íode d'a u , du an el qual I'indi idu a ec a
demos a gene almen una g an ac i i a en la in es igació de les possibles
opo uni a s de eina o ap enen a ge, la si uació empi jo a hpidamen si es
d'aixb no é i xi . To el complex de g eus p oblemes pe sonals, socials
i
econbmics esde é una eali a pe a aquells jo es que no són capaGos d'es-
abli -se en una eina du an
un
pe íode més lla g, ja sigui pe incapaci a
pe sonal o pe manca d'opo uni a s.

d?ape s,: Re is a
de
Sociologia
4.3.
Els p ime s anys de eball
Respec e als di e en s pe íodes en qui. enen lloc els p oblemes de la
ansició hom po dis ingi dues e apes p incipals du an els p ime s anys
d'ocupació, les quals e apes són la d'iniciació al eball
i
la d'es ablimen
en la eina o p o essió que hom ha escolli .
Du an I'e apa inicial (que po inclou e un pe íode d9ap enen a ge p hc-
ic; pe exemple, en d'ap enen ) la idone'i a pe sonal pe al eball o
p o essió es posa so a conside ació
i
examen an dels jo es com dels em-
p esa is. To a la qües ió de sa is e les exigencies de la eina
i
de desen o-
lupa o comple a les ap i uds necessh ies es plan eja du an aques pe íode,
jun amen amb la possible econside ació de les decisions que ja s'han p es.
Desp és de l'inici en la eina, l'e apa d'es ablimen dins l'ocupació
enca a compo a alguns iscs abans d'acaba amb exi la ansició. És so-
b e o a aques ni ell que els jo es han adqui i expe ii.ncia su icien pe
a alo a llu s p bpies necessi a s
i
segui l'e olució dels alo s
i
eque i-
men s de llu p o essió, així com pe a comp o a quan sigui necessa i si
llu s aspi acions són enca a ealis es. De e , pe a mol s jo es eballado s
aques a po se la da e a opo uni a de pensa en un e o n empo al
a I'educació
o
l'ap enen a ge pe al de comple a llu o mació
i
llu com-
pe encia p o essional. Pe suposa , hom ha de e on al can i
i
la lexi-
bili a en el decu s de la ida p o essional. Pe&, malg a que la idea &una
o mació que du i o a la ida es & cada egada més d'aco d amb allb que
p e euen els mi jans p hc ics, els equisi s p e is bisics pe a adap a -se als
u u s can is
i
e ús de les pe spec i es de u u s'adqui eixen du an el
pe íode de ansició i són di ícils de guanya en la madu esa.
5.
QUINS FACTORS INCREMENTEN LES DIFICULTATS
DE LA TRAhTSIC16
Les subseccions que segueixen p e enen ag upa
i
anali za amb més
de all els ac o s que enen una in luencia dins el p oblema. Teni consci n-
cia d'aques s ac o s és essencial a l'ho a de planeja mesu es di e enciades
i
e ec i es pe a ajuda els jo es du an el pe íode de ansició.
Aques a anhlisi no ha es a pensada pe a es abli una connexió causal
sblida en e els dis in s ac o s d'in luencia i les di icul a s p ic iques de la
ansició. Més a ia in en a d'es uc u a o a la gamma de possibles a-
ian s, acili an així una isió gene al d'aques complex p oblema.
Fe
on
a la ansició de l'educació a Ia eina
5.1.
Pun s d2bils de les condicions del ma c es uc u al
Enca a que g an pa del con ex de les inicia i es i ac i i a s pe sonals
espec e a la p epa ació pe a la ida labo al no és gai ebé mai so a el
con ol de l'indi idu, és anma eix impo an ésse conscien de quines són
les condicions es uc u als que a ec en la anquilli a de la ansició de
l'escola al eball.
A
aquells qui són dins la ansició, una comp ensió cla a
del con ex els ajuda a cons ui una pe spec i a labo al signi ica i a a I'ho a
de alo a allb que ealmen po e I'indi idu pe soluciona els p oblemes
que a oban .
A
aquells qui enen esponsabili a s d'aju en el pe íode
de ansició, la conscii ncia dels pun s di bils de l'es uc u a con ex ual els
po ajuda a planeja les mesu es a p end e,
i
a es abli unes p io i a s.
5.2.
L'impac e de les condicions sbcio-econbmiques con ex uals
Una p ime a si ie impo an de ac o s con ex uals es & elacionada amb
les condicions sbcio-econbmiques gene als. Aques es condicions o men una
es uc u a complexa, els elemen s de la qual, malg a ésse in e dependen s
en pa , no en en dins una sola secció de la polí ica de esponsabili a .
Una indicació ap oximada d'alguns aspec es po iuus a la se a in lui ncia
en la ansició:
-
E iden men , una c isi gene ali zada o una disminució del c eixe-
men econbmic in lueix en les pe spec i es immedia es d'aquells qui han
acaba l'escola i busquen el p ime lloc de eball. Els jo es que ja e-
ballen, especialmen en eines ma ginals,
i
aquells amb poca o gens espe-
ciali zació es an exposa s amb més eqüi ncia que els adul s
a
l'acomiada-
men , sob e o quan es concedeix p io i a a sal a els llocs de eball
d'aquells qui han de man eni una amília.
-
El can i ecnolbgic a g an escala po eni un e ec e simila (pe
exemple, disminuin la demanda de mh d'ob a com a esul a de la econ-
e sió
i
de I'exigi ncia de coneixemen s en no es disciplines
i
eduin així
pa icula men el nomb e d'opo uni a s dels més poc p epa a s).
-
Pun s d2bils de la in as uc u a egional. Les opo uni a s que
o e eixen les A ees l'economia de les quals es basa en una sola ac i i a
(pe exemple, A ees ag ícoles o mine es) so in es limi en a la si ie de
ipus d'ocupació
o
ap enen a ge de la egió. Així els can is es uc u als
en l'ac i i a econbmica p edominan poden signi ica un índex d'a u més
ele a en aques es zones, independen men de la si uació gene al a la es a
del país.
ccPape s,: Re is a
de
Sociologia
-
L'o gani zació i el con ol del me ca labo al po eni una in lui:ncia
conside able en el pas dels jo es al eball.
A
les egions i els pa'isos en qui:
I'ha monia en e l'o e a i la demanda és una asca que s'ha deixa adicio-
nalmen sob e o a la inicia i a de les pa s di ec amen a ec ades (és
a
di , els emp esa is i el jo en ), la si uació eal del me ca labo al és di ícil
de alo a . Ni les places acan s ni els jo es en a u es an en egis a s
mol es egades; els se eis de col~locació
i
de coope ació i guia p o essional
han de eballa sob e les bases limi ades de les suposicions pe sonals
i
el
coneixemen pa icula dels indi idus a ec a s més que sob e dades iables.
Pe aixb les al e na i es eals que puguin exis i poden no se posades
en coneixemen dels jo es, que no malmen només accedeixen a una in o -
mació limi ada de les opo uni a s que hom o e eix.
A
més, poden so gi opo uni a s en un me ca neg e o secunda i de
mi d'ob a que no es A p ou ben o gani za pe
a
o e i cap pe spec i a a
lla g e mini als a u a s.
En aquells pai'sos o egions on s'obliga o s'inci a p ou els jo es a en e-
gis a -se, si més no hom é a l'abas in o mació sob e els eballado s, la
qual in o mació es po u ili za pe a la plani icació de mesu es especi iques
d'assesso amen
i
ocupació. Al ma eix emps, aixb ambé po es imula els
emp esa is a en egis a llu s acan s de eina pe al d'ob eni uns can-
dida s al lloc de eball més adequa s, mi jancan I'aju de les agkncies.
-
La composició de la o ca labo al és di e en segons els paisos i les
egions. La pi hmide de població espec e a l'eda no és la ma eixa a o
a eu. En aquells llocs on, en elació a la mi d'ob a adul a, els jo es enen
una ep esen ació més Amplia o on el seu nomb e c eix desp opo cionada-
men , els jo es que busquen la p ime a eina oben una compe i:ncia més
du a i un accés al eball més di ícil que en si uacions en qui: el o al de
mh d'ob a ju enil dec eix. Les a iacions en la quo a de naixemen s in luei-
xen en aixb, així com 1'a lui:ncia de eballado s immig a s o empo als
i
qualse ol inc emen en la p opo ció de noies que en en dins el me ca
labo al.
-
La xa xa de la segu e a social
i
dels se eis d'aju públics és un
ac o essencial que po ajuda els jo es i llu s amílies a esold e alguns
dels p oblemes de la ansició. El e de si els jo es enen o no d e
a
sub encions pe a un ap enen a ge adequa o més ensenyamen és de ega-
des un c i e i decisiu a l'ho a d'escolli en e una en ada p ema u a dins
el eball no especiali za o la possibili a d'ob eni un í ol p o essional:
el e de eb e o no subsidi d'a u é una impo hncia decisi a pe al jo e
quan o es les al e na i es que é consis eixen a aga a el p ime lloc de
eball que se
li
o e eix o busca
i
escolli la eina que més s'adigui
amb
les se es ap i uds
i
aspi acions pe sonals.
Fe on a la ansició
de
l'educació
a
la
eina
-
L'exis i-ncia de p og ames especials, com els col lec ius de se eis
o
p ojec es d'expe ii-ncies labo als p ac iques, no soluciona un p oblema
d'a u ju enil, pe b en mol s casos ajuda els jo es a ompli el pe íode de
emps en e que deixen l'escola i oben una ocupació es able.
Al
ma eix
emps, uns p og ames així poden con ibui ac i amen a una adequada
p epa ació pe a la ida labo al mi janqan la c eació de si uacions d'ap e-
nen a ge que pe me en a l'indi idu de se més conscien de les se es endi-n-
cies i la se a capaci a pe sonal
i
d'adqui i les ap i uds que hom necessi a
en
el món eal del eball.
5.3.
D e incies en e els sis emes
i
adicions educa ius
Una segona si- ie de condicions del ma c es uc u al es i elacionada
més di ec amen amb les esponsabili a s
i
ca ac e ís iques dels sis emes
educa ius. Les dis in es es uc u es i adicions educa i es dels pa'isos de la
Comuni a Eu opea in lueixen en els p oblemes de la ansició de mane es
di e en s:
-
L'adminis ació
i
la compe 2ncia pe a p end e decisions se cen a-
li zen algunes egades
i
a iben a esde eni obs acles a I'ho a d'emp end e
accions lexibles, adap ades a les necessi a s especí iques dels sis emes edu-
ca ius o mals locals o egionals. En d'al es casos, les possibles opo u-
ni a s d'ac uació po se no són ap o i ades pe pa de les adminis acions
o
escoles locals pe qui- no enen p ou pode s pe a e -ho. Les es uc u-
es que gaudeixen d'una Bmplia descen ali zació dels pode s deciso is
so in acili en la plani icació i la implan ació d'ac i i a s mol adap ades
a les possibili a s i eque imen s locals. Pe b, si no s'inco po en cla amen
en un ma c educa iu gene al ben coo dina , algunes ac i i a s o iginals
co en el isc d'esde eni inicia i es aillades. Pe aixb és impo an que hi
hagi un equilib i aonable en e els pode s cen ali za s
i
els descen a-
li za s.
-
En alguns paisos l'educació gene al
i
la p o essional pe anyen a
un ma eix minis e i, men e que en d'al es cauen so a la esponsabili a
d'adminis acions di e en s. En mol s pa'isos les emp eses ambé disposen
d'algun ipus d'ap enen a ge p o essional, el qual a des de p og ames li-
mi a s d'iniciació a la eina ins a es udis comple s de o mació, gene almen
amb poca elació amb el sis ema d'educació p o essional de 1'Es a .
A
més,
exis eixen di e sos ipus de esponsabili a mix a (pe exemple, l'ap e-
nen a ge a Alemanya) basa s en la idea d'una es e a co~labo ació en e les
<Pape s)>: Re is a de
Sociologia
La majo ia de noies segueixen p enen decisions que es basen més en el
seu u u pape en el si de la amília que en les aspi acions pe a la ida
labo al. La p epa ació labo al no es eu mol es egades com una necessi a
i al, ni pe pa de les noies ma eixes ni pe mol s al es memb es de la
socie a . Aques es concep es e onis es adueixen en e ec es inquie an s
si passem a la desp opo ció de la xi a de jo es a u a s de sexe emení.
En elació amb o s aques s ac o s s'ha oba que el con ex gene al
social i econbmic en que c eixen els jo es
i
especialmen la na u alesa de
llu s elacions socials amb els amics, la amília i la comuni a enen una
impo hncia i al en l'e olució d'un pla pe sonal pe a la se a ida u u a.
Pe mi jh de emeis educa ius a cu e mini només es po in en a edui
els e ec es nega ius que els pun s debils de la socie a enen sob e les ac i-
uds dels jo es
i
llu s aspi acions pe a la ida labo al; les mesu es només
dins el camp de l'educació no poden subs i ui la o ga que un mi jh social
sMid po o e i pe al desen olupamen d'unes pe spec i es dinhmiques de
u u .
6.
COM AFECTEN ELS PROBLEMES ELS DIFERENTS GRUPS
DE PERSONES?
Les di e ses di icul a s de la ansició no a ec en o s els jo es igual;
alguns són més ulne ables que al es. Tanma eix, només un nomb e limi-
a de jo es pe any a un g up de isc pe na u alesa, pe exemple pe una
de iciencia ísica o men al. La majo ia d'aquells que du an la ansició han
esde ingu ulne ables han so e in lu6ncies nega i es que, an si són el
esul a de di e ses condicions con ex uals ad e ses, com de la mancanca de
mi jans indi iduals o d'equi ocacions en les aspi acions, poden acumula -se
i
can ia amb el emps. Pe aixb el g au de ulne abili a dels jo es és
el esul a d'una combinació pa icula dels ac o s que els in lueixen nega-
i amen i no és necessh iamen només una qües ió de pe inen~a a un
g up social conc e .
.La de inició de g ups de isc en conc e és di ícil i les ca ego ies de cap
mane a no són in lexibles. Tanma eix se ia possible de e una ipologia
bkica segons les di icul a s que expe imen en els jo es, que són degu-
des a:
-
Llu posició dins la socie a . Aques a ca ego ia inclou g ups an
di e en s com les noies, els qui enen g eus desa an a ges socials, els emi-
g an s i immig an s i aquells qui pa eixen alguna de iciencia ísica o men al.

Fe on
a
la
ansició de l'educació
a
la
eina
El p oblema comú més impo an de o s ells és que so in el compo a-
men
i
les ac i uds plenes de p ejudicis d'al es memb es de la socie a els
a ec en se iosamen . Siguin quines siguin les se es quali icacions
i
ap i uds,
aques s g ups endeixen a se els p ime s pe judica s pe l'a u , que és
més lla g pe a ells; se'ls o e eixen més poques opo uni a s eals que als
al es quan en en a la ida labo al.
-
La na u alesa de la se a p epa ació pe a la ansició
i
la eina.
Hom po dis ingi dues subca ego ies. La p ime a abas a els jo es amb
una p epa ació insu icien . En són exemple els jo es que han deixa l'es-
cola sense cap quali icació o que així ho a an. Els p oblemes més g eus
d'aques g up es e lec eixen en una mancanca d'ap i uds gene als i p o-
essionals així com de la p epa ació que exigeixen mol s llocs de eball
amb pe spec i es de u u .
La segona subca ego ia la o men els jo es amb una p epa ació inade-
quada. Pod íem inclou e en aques g up aquells que enen
un
í ol, pe 6
que no el poden e se i , pe exemple pe una demanda insu icien
d'aques a especiali a a l'h ea local.
-
La na u alesa de llu s aspi acions
i
alo s. Aques g up inclou so-
b e o els jo es amb poca mo i ació
i
aquells que ebu gen explíci amen
els alo s p edominan s de la socie a . Aques s jo es so in no accep en
les o e es que els an pe a la ansició al eball pe qus els sembla que
no enen cap sen i pe a ells.
Fins a quin pun
i
com es po ajuda els jo es e ec i amen amb a anja-
men s dins el camp de l'educació i si aques aju és ealmen possible és
enca a ma e ia de con o e ides discussions i d'una conside able ince esa.
Les con ac acions de gen pe -a soluciona aixb
i
la mo i ació pe a
con inua -ho es desc iuen eqiien men com una di icul a bhsica inicial pe
pa dels o gani zado s d'aques es inicia i es. Una segona diíicul a con-
sis eix a e i a una us ació i un desencan enca a més acusa s dels jo es
que p enen pa en aques es accions desp és d'ha e -les acaba . Un e ce
p oblema és la ima ge nega i a de les accions d'aju , que pod ia e o ~a
els concep es nega ius del mi ja social. L'expe iencia amb accions d'aju és
massa limi ada pe a po a enca a a cap conclusió segu a sob e la millo
mane a de esold e aques s p oblemes; s'o e eix massa poc aju
i
massa
agmen a als g ups més ulne ables
i
no hi ha p ou coo dinació en e les
es uc u es exis en s pe a e a i macions conc e es sob e l'e ichcia a g an
escala dels p og ames especials. La de inició de di e sos ipus de ulne a-
bili a ja implica di icul a s en si ma eixa, pe qui: la comp ensió dels iscs
que poden a ec a els di e en s g ups no és independen d'un concep e dels
alo s
i
els objec ius que els jo es i la socie a adul a poden no compa i .
c Pape ss: Re is a de Sociologia
Si hom obse a la quan i a i la in e elació ex emamen complexa
en e els ac o s que poden causa di icul a s en la ansició, hi ha aons
pe a c eu e que mol s jo es poden esde eni ulne ables en
un
ce pe íode
de emps com a conseqü2ncia d'una combinació especí ica de a ian s indi-
iduals
i
socials. Sense qües iona -nos el alo inhe en
i
la necessi a dels
p og ames educa ius d'aju , 1'expe i .ncia que d'ells es desp .n a so gi
la qües ió de si no segui em pe den pa de
llu
bene ici més g an possi-
ble men e no hi hagi un
eedback
con inu des d'ells als co en s educa ius
p incipals que es adueixi en més accions p e en i es sis emi iques pe a
o s els jo es.