LA TRANSICIO AL MON DELS ADULTS
COM
A
OBJECTE D'ESTUDI
Joaquim Casal i Ba alle
(Uni e si a Au bnoma
de
Ba celona)
Als anys seixan a, men e els sociblegs eu opeus s'esca assen esc i in
sob e la ida i mi acles dels jo es, a Espanya el ema no me eix cap espai
edi o ial p opi elle an : o no hi ha qües ions, o no hi ha < sociblegss, o no
hi
ha condicions pe a la conc eció d'unes
i
al es. Sigui com sigui, la
pob esa --en e mes quan i a ius- és absolu a. D'aques a decada només
es disposa d'una quinzena de e e encies bibliog h iques d'au o s espanyols,
de les quals cinc pe anyen a e is es del am acade nic, dues són mimeo-
g a iades
i
només ui han aconsegui lloc com a llib e edi a . Du an
aques s anys, la e lexió sob e la qües ió ju enil és a icle d'impo ació:
Goldmann, Wa s, Ma cuse
i
an s d'al es són adui' s i es con e eixen
en lec u a d'obliga complimen en sec o s p og essis es de l'es udian a
uni e si a i.
Als anys ui an a el pano ama de la li e a u a sob e jo en u a Espanya
ha a ia sensiblemen :' més de ui an a e e encies bibliog h iques d'au-
o s espanyols co esponen s al pe íode 1980-1984, de les quals gai ebé
la mei a són llib es publica s. Val a di , doncs, que en els da e s anys
hem emula po se els es hnda ds eu opeus pel que a a e lexions
i
es udis
sob e la jo en u . D'aques s eballs, almenys disse an e e encia explíci a
a la jo en u ca alana (es udis d'hmbi local o més gene al). El plec de
ci cums hncies que han con ibui' a de ini la jo en u com a objec e d'es-
udi o e lexió en el nos e país és d'allb més he e ogeni
i
no és pas aquí
1.
J.
Casal,
Els
es udis
sob e
jo en u
a
Espanya.
1960-83.
Esade-Ba celona, 1984.
I
< Pape s>>: Re is a
de
Sociologia
el Doc pe a explici a -ho. El ce és que a mei a dels ui an a enim al
da an un sec o de població en o n del qual la socie a es plan eja més d'un
in e ogan
i
o mula més d'un p oblema.
L'inici d'aques emps de ece ca és anma eix desco a jado da an una
he kncia an mig ada: el pa de cada dia és l'absencia de les més elemen als
dades es adís iques sob e la població ju enil (p edominen els hmbi s sense
gens d'in o mació i allh on es poden locali za algunes dades p edomina la
dispe sió de c i e is es adís ics). En segon Doc, mol s dels esquemes
i
ma cs
eb ics de e e encia elabo a s i ap esos du an els seixan a es colloquen
en posició de o a de joc poc desp és de cau e esmicola el model de des-
en olupamen a mei a dels se an a. En e ce lloc, el monopoli que a la
p hc ica a exe ci 1'Església ca blica du an an s d'anys en l'acció ju enil
con ibuí a cen a la qües ió en e mes d'allb que els je a ques de 1'Esglé-
sia anomenen <(pas o al ju enil,. En qua lloc, el monopoli que a exe -
ci 1'Es a anquis a des de Mad id en polí ica ju enil es con e í en la
negació d'ella ma eixa.
Així,
doncs, quan en em als ui an a el deso i en la qües ió ju enil
4s d'allb més g an. En el camp econbmico-social, l'a u de p ime a ocupació
es a cen ali zan com a p oblema,
i
la necessi a d'a bi a polí iques la-
bo als
i
de lligam en e l'escola
i
el eball pe a la inse ció p o essional
dels jo es passa a ocupa lloc p e e encial. En el camp cí ico-u bh, l'ex-
ensió de conduc es asocials en e no pocs sec o s de la població ju enil a
que emes e e en s a la d ogaaddicció i la delinqüencia ju enil (p e enció i
ac amen ) me eixin ambé lloc de p e e kncia. En el camp polí ico-admi-
nis a iu, els can is ambé són elle an s; la democ a i zació de 1'Es a (i en
pa icula la ans e encia de compe kncies sob e polí ica ju enil a Ca alu-
nya
i
la cons i ució d'il ees de Jo en u en els municipis g ans) pe me
,ob i camps d'in e enció en polí ica ju enil pe p ime a egada.
L'abskncia de adició en polí ica ju enil ins i ucional és, pe b, un o
obs acle pe a a bi a plans a icula s o al es se eis pe a la jo en u
(de icien xa xa de se eis, de icien do ació, e c.). Al cos a d'aques a man-
ca de adició cal adjun a la manca de inculació a pai'sos ei'ns, el bui
o al de dades mínimes i bhsiques sob e la població de e e encia i un ce
desconce da an no es ac i uds, sob e o en elació als < models)> de jo es
an e io s a la c isi econbmica.
To aques mun de ci cums hncies que de ineixen una si uació de
mancanca és el que ha con ibui' i po encia un plec d'es udis, de desigual
hmbí i in e es, sob e la jo en u ca alana. Pe a alguns, l'explicació de l'apa-
ició &aques s es udis cal e -la en e mes de jus i icació del pode polí ic
i de manipulació de la població ju enil; amb les següen s pa aules s'ex-
p essen
S.
Ca dús
i
J.
Es uch: <(So in les monog a ies s'han e ins a a,
La ansició al món dels adul s com a objec e d'es udi
pe di -ho sense embu s, pe al de jus i ica els pode s locals
...,
de jus i-
ica l'exis kncia d'una egido ia, d'un consell de jo en u de e mina , e c.
Els es udis e s en aques es condicions es an des ina s a se u ili za s com
a a mes en les llui es polí iques de pa i s i de endkncie~.),~ D'al es c euen
--c eiem- o el con a i: l'apa ició dels nomb osos es udis d'Ambi local
són conseqüencia de la democ a i zació i la descen ali zació del pode polí-
ic, mani es ació de g ans de ici s d'in o mació i coneixemen del momen
ju enil ac ual i exp essió que el sec o ju enil és p o agonis a p ime en la
agicomedia de la c isi econbmica
i
cul u al dels anys ui an a.
Un cop e s els p ime s es udis, emp an gene almen la ecnica del
sondeig d'opinió, sembla que s'ha en a en una ase de: balang o alo ació
del que s'ha aconsegui , cen an -se la qües ió en I'ús de les ecniques d'in-
es igació. Quins són els ins umen s més idonis pe a l'es udi de la jo-
en u ? El deba o jus ha comenga , ha a anca poc i, segons com, po
cau e en un ca e sense so ida amb una picaba alla en e pa ida is de
hcniques quan i a i es
i
pa ida is de ecniques quali a i es. En qualse ol
cas aques a és una ella discussió enca a no ancada
i
ampoc no ci cums-
c i a a la sociologia de la j~ en u .~
La discussió sob e la selecció i 1'6s de les 5cniqu :s d'in es igació no
esgo a, ni de bon os, el deba sob e la ece ca sociolbgica de la població
ju enil. La caduci a dels ma cs eb ics de bon ús a in anys ha deixa
ben o es els es udiosos de la jo en u ; el p oblema no és només com
ap oxima -se a l'objec e (jo en u ), sinó la ma eixa delimi ació de l'ob-
jec e.
En les ac i i a s de ece ca i els deba s sob e qües ions de jo en u a Ca-
alunya en els da e s cinc anys hi ha p esen , enca a que amagada, una
p eocupació cons an en 1'6s del e me jo en u . Aques a p eocupació és
palpable en la e lexió e a pe uns quan s au o s en el llib e
La jo en u
a la Ca alunya dels ui an a,"
on cada un a e e encia a la di icul a de p e-
cisa que signi ica <<se jo e)>. E iden men no és pas un p oblema especí ic
dels sociblegs ca alans; el ma eix Bou dieu, calcan els ilbso s nominalis es,
encapcala
un
eball seu amb el següen epíg a : <<La jo en u no és més
que una pa aula.)> Que aques a p eocupació aspassa 1'Eb e
i
els Pi ineus
2.
S.
Ca dús
i
J.
Es uch,
Les enques es a la Jo en u de
Ca alunya,
Gene ali-
a de Ca alunya, Ba celona, 1984, p. 158.
3.
S.
Ca dús
i
J.
Es uch,
Les enques es a la Jo en u de Ca alunya,
Gene ali a
de Ca alunya, Ba celona, 1984.
J.
Casal,
J.
Funes
i
M.
Planelles,
De la Raó
al
Deli i,
a <<Pape s de Jo en u ),,
núm.
24 (1984), Ba celona.
4.
J.
Funes
i
al es,
La jo en u
a
la Ca alunya dels
80,
Dipu ació de Ba ce-
lona, 1983.
apape s)>: Re is a de Sociologia
ho eiem en L. Ga ido quan sin e i za la polissmia del e me jo en u en
quinze accepcions dis in es.
Aques a insegu e a en 1'6s del e me jo en u no és pas ca ac e ís ica
no a d'a a
i
a ibui'ble (no podia se d'al a mane a!) a la c isi dels ui-
an a. Els es o qos pe aco a el e me ja énen de lluny. Men e s'encu-
nya a el concep e de no a gene ació, l'empi isme e o ca a el concep e de
g up d'eda s; pe embolica la oca, els mo imen s adicals dels anys sei-
xan a po en alguns a de ini jo en u com a no a classe as~enden .~ Sigui
com sigui, ac ualmen l'ús del e me <{jo en u )> no és gens homogenei' za .
En pa pe l'obli cons an de la se a dimensió his b ica;? en pa pe 1'13s
implíci d'accepcions descon ex uali zades
i
esiduals no ajus ades al mo-
men his b ic ac ual; en pa pel desajus amen en e el alo social de se
jo e
i
I'aco amen poblacional o demog h ic; en pa -i sob e o - pe qu&
implica homogenei za all6 que de e és in e namen di e en .
La emp ació de e e i -se a la jo en u de o ma globali zan ens e de
lluny; els esc i s que gi en en o n dels emes del con lic e gene acional, de
la e ol a ju enil, de la con acul u a i de la cul u a ju enil en són bona
mos a. Pe 6 no només des d'aques a pe spec i a, sinó que aques ac a-
men globali za ambé es dóna en el ma eix aco amen es adís ic de la
jo en u com a coho d'eda s; la disquisició sob e si la jo en u s'inicia als
ca o ze o als se ze anys i s'acaba als in -i-un, in -i-cinc o en a anys és an
lla ga com es k il. En ambdós casos es co e el isc de pe d e la noció del
<{se jo e)> com a ansició i de p esen a el concep e com una ag egació a-
bada i magmh ica d'indi idus alla s pel ma eix pa ó. <{El e me jo en u
a pensa --diu
B.
Schwa z- en una homogenei' a que en absolu no es
dóna en la eali a ; habi ualmen la di e sncia exis en en e jo es es u-
dian s, eballado s o pa a s 6s més g an que la que pugui ha e -hi en e
jo es eballado s o es udian s de ba xille a
i
llu s pa es.)>' L'asse e ació
de
B.
Schwa z és segu amen
i
in encionadamen exage ada, pe 6 deno a
ben cla la necessi a d'es udia (i no igno a ) els p ocessos di e encia s
i
di e enciado s en el pe íode de ansició al món dels adul s. Pe oca, doncs,
abandona ac amen s de ca hc e a empo al i descon ex uali za s, igno an
el <(se jo en com a cicle i al, com p oposa Ch. Mu ay, allunyan -se del
pa adigma que obse a la jo en u com a ca ego ia homogknia
i
conside-
5.
L.
Ga ido,
No as sob e adolescencia y sociologia,
a
<(De Ju en ud*, 4 (1980),
Mad id,
pp.
99-109.
6.
G.
Mendel,
El mani ies o de la educación,
XXI,
M xic, 1975.
T.
Roszak,
El
nacimien o de una con acul u a,
Kai bs, 1972.
7.
L.
Rosenmay ,
You h and Socie y,
c Cu en Sociologys,
27
(1979).
8.
B.
Schwa z,
La inse ción social y p o esional de 10s jó enes,
ad. <(De Ju en-
uda,
14
(1984),
p.
62.
La ansició al món dels adul s com a objec e d'es udi
an amb escep icisme nocions com <(cul u a ju enil),, que a pa de agues
p e enen abas a -ho o ?
En aques sen i , doncs, em sembla opo ú apun a qua e qües ions
que conside o bisiques pe a a anca alguns -no o s!- dels pals que
a en les odes de la sociologia de la jo en u :
a)
sob e les on e es
socials del <{se jo e>>;
b)
sob e jo en u com a ansició al món dels adul s;
C)
sob e la conc eció espacial de la ansició;
i
d)
sob e el concep e de
ci cui .
1.
SOBRE LES FRONTERES SOCIALS DEL <{SER JOVE)>
9. Ch. Mu ay,
La inues igaci6n sob e la ju en ud en 10s años
1980,
a ape spec-
i as>>-UNESCO, 2 (1984), p. 222.
10.
L.
Rosenmay ,
You h and Socie y,
c Cu en Sociology>>, 27 (1979).
11. Vegeu i'ús con inua que
an
d'E. E ikson
S.
Ca dús
i
J.
Esuuch,
op. ci .,
PP.
23-34.
12.
A.
Moncada,
La
adolescencia
o zada,
Dopesa, Ba celona, 1979.
La sociologia empí ica s'ha queda cu a en la asca d'aco amen del
concep e de jo en u ; man eni a ul ansa un c i e i d'eda s és ben cla que
implica dis o siona la eali a social o ~an -la anamen , en pa pe
l'a empo ali a del plan eig, com ja han c i ica mol s," en pa pel meca-
nicisme que implica.
La u ili zació d'indicado s de ca ic e psicolbgic, pe b, ampoc no ha
dona els seus ui s en aques e eny. La ma eixa psicologia e olu i a,
an a esada a de alla
i
pe iodi za les ases d'e olució i c eixemen en la
in hncia, globali za el seu discu s en pa la de 1'adolesci.ncia
i
mol més
enca a quan es ac a d'en oca la qües ió del pas a la socie a adul a;" el
llengua ge es a inconc e
i
lax: equilib i psíquic, madu esa a ec i a, iden-
i a pe sonal, e c. Si en base a aques s c i e is cal des ia les on e es
socials del <(se jo en, hom es oba amb un embolic: com mesu a es adís-
icamen els indicado s?, com des ia jo es madu s
i
jo es immadu s?,
I
que e amb adul s amb p oblemes d'iden i a pe sonal?
La u ili zació d'indicado s de ca ic e sociolhgic ampoc no és exemp a
de p oblemes. S'ha plan eja , da an els p oblemes ac uals de la inse ció
p o essional del jo e (a u de p ime a ocupació) i l'alla gamen de l'esco-
la i zació, la cons ucció del concep e <(adolesc&ncia o gosa>>.'* El pas a
la ida ac i a, pe b, no és indicado p ou iilid
i
disc imina o i. Ce amen
les di icul a s en el pas a la ida ac i a es an p o ocan un eixamplamen
en l'eda de <<se jo e)>, pe 6 no an pe la inse ció p o essional en si,

aPape s)): Re is a de Sociologia
sinó pe l'alla gamen que compo a quan a la dependkncia de la amília
pa e na. Ce amen , quali ica el jo e eballado de disse o di ui anys com
a <(adul p ema u >> desdiu de la eali a social.
Millo esul a p ome , aques és el meu pa e , la u ili zació de les
axes de nupciali a
i
p ime a ecundi a com a indicado s disc imina o is.
El que concep uali za el <(se jo e)> no és un plec de alo s, a ibu s, ca ac-
e ís iques, es ils de ida i mane es de e que a ibu'im a un g up de po-
blació conc e ; el que concep uali za el <(se jo e), és el pas o la ansició
de la pube a a la ida adul a.
I
el que de e mina el <(se adul n no passa
pe l'assumpció de de e mina s es adis o quali a s men als o psíquiques,
sinó pe l'assumpció de nous
ols
socials especí ics encomana s socialmen .
Sos inc que aques s
ols
socials nous
i
especí ics encomana s es conc e en
o con lueixen en la ins i ucionali zació (o icial o no) dels nous nuclis ami-
lia s
i
en les elacions pa e no- ilials no es. Mi jansan la nupciali a
i
la
ecundi a p ime a la socie a eali za un e i able e ique a ge d'<(adul esa)>,
e ique a ge que a la lla ga (o a la cu a mol es egades) implica un can i
de conduc a
i
de elació.
El e de la nupciali a po a un can i elacional que a cu e mini
al e a l'an ic posicionamen social de l'indi idu espec e a la p bpia amília
pa e na
i
espec e al g up d'iguals; aques can i és ja inicia , segons com,
en la ase p k ia de concen aci6 de l'a ec i i a al ol an de la pa ella,
pe 6 e o ~a de o ma de ini i a quan es con igu a un nou espai p i a .
De no eni espai p opi
l3
a eni espai p i a ; e aquí la dis hcia. Tan
o més signi ica iu és, pe b, el pas a la ecundi a p ime a, on <(la ans o -
mació de elacions
i
ac i uds s'accele a de o ma de ini i a; les ca ac e ís-
iques que con o men el jo e espec e a la amilia pa e na s'al e en sig-
ni ica i amen : es passa a una si uació no a de dependkncia amilia en
de imen de les elacions de ca hc e g upal, hi ha una ce a ea ec i i a
amilia espec e a la amília pa e na, es ans o ma el ma eix consum del
emps lliu e, cada cop més aboca a un consum de ipus amilia ; en de-
ini i a, hi ha una ap oximació a ec i a al món dels adul s an pel que a
a elacions pe sonals com a ac i uds de esponsabili a labo al
i
amilia >>.l4
Ce amen , man eni com a plausible aques a hipb esi implica un plec
de ma isacions que no poden eni lloc en aques pape : al és el cas del
e a damen de la nupciali a da an les di icul a s de la inse ció p o essio-
nal del jo e i, pe an , de l'accés a l'habi a ge p opi, di icul a s aques es
13.
L'espai amilia pe al jo e es con e eix en espai no p opi a pa i del p e-
domini del g up d'iguals en les se es elacions.
14.
J.
Casal, <(Aspec es demog h ics
i
socials de la Jo en u a Ca alunya,, a
La
Jo en u a
la
Ca alunya
dels
80,
p.
14.
La
ansició
al
món dels adul s com a objec e d'es udi
I
que esi uen la qües ió de l'adolesckncia o gada o la pe mankncia en la
amília pa e na; al és el cas -mino i a i, pe & de l'e olució de la axa
de sol e ia; al és el cas -mino i a i ambé, i pe aons bb ies- de la
independkncia p ema u a espec e a la lla pa e na; al és el cas del e-
a damen de la p ime a ecundi a en de e mina s sec o s socials, e c.
2.
SOBRE <(JOVENTUT, COM A TRANSICIO
AL MON DELS ADULTS
D'ésse hlida o sos enible la hipb esi an e io , la qües ió de la quan-
i icació es adís ica de la jo en u com
a
g up demog h ic o g up de e e-
i.ncia queda sol en ada, e i an la iden i icació o ~ada a una coho d'eda s.
Pe b aques no és, e iden men , ni l'únic objec iu ni ampoc el més im-
po an .
La concep uali zació de <(jo en u )> com a ansició de la pube a al
món dels adul s, de la pube a a l'assumpció dels ols socials encoma-
na s socialmen en la nupciali a i la ecundi a p ime a, o e eix un doble
a an a ge. Pe me man eni en elleu el enomen de la di e enciació in e na
de la població ju enil i e i a els plan ejamen s de ca hc e global als quals
s'ha e e e kncia an e io men ; e i a el pe ill d'e iqc~e a o a ibui a la
<(jo en u )> allb que només és a ibuible sec o ialmen .
Un plan ejamen de la jo en u com a p océs o i ansició pe me , en
segon lloc, un ac amen empo al i hdhuc biog h ic del ase jo e)>. Un
a amen així hau ia e i a , o hau ia ma isa degudamen , els en ocamen s
de Roszak, Mendel i d'al es en de ini els mo imen s ju enils com a e o-
lució
i
la jo en u com a no a classe. Un plan ejamen així, a ui dia, po
e i a , o ma isa degudamen , els en ocamen s que iden i iquen jo es i
ma ginali a , jo en u
i
no a classe ociosa.
En emp a el e me ansició es em inco po an al discu s els concep es
de p océs, ans o mació, empo ali a . Es ol signi ica , en p ime lloc, que
la eali a ju enil és de e minada pe p ocessos de ansició anma eix des-
iguals: d'aquí que compa a eali a s ju enils de paisos mol dis in s sigui
poc iable
i
di ícilmen g a i icado . En segon lloc, es ol signi ica que
din e un ma eix país hi ha di e si a de p ocessos de ansició; no o s
se so me en als ma eixos mecanismes unidi eccionalmen . En e ce lloc,
es ol signi ica que l'elemen biog h ic compleix un pape clau; du an el
hsi hi ha momen s
i
es adis di e sos que impliquen i kncies socials
di e en s.
Comunamen , en es udia la població ju enil es a un all d'eda s pe
*Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
cap a la di e si a de posicions socials; so in aques all es a en base
a es seccions d'eda s: l'adolesc~ncia, el jo e com a al (17-21 anys)
i
el jo e-adul (21-25 anys). Aques all no és del o injus i ica . Que a
que en e els quinze i els in -i-cinc anys hi hagi als dis hncies? S'ha d'en-
end e que el que de e mina les dis hncies au en les ases di e en s en el
p océs de ansició: el momen
i
el lloc que s'ocupa en aques p océs d'in-
se ció al món dels adul s és el que de e mina en bona pa <{les mane es
socials de se jo e>>.
El emps de ansició de la pube a a la ida adul a en la biog a ia
del jo e po de ini -se com a p océs, pe 6 mai com a p océs lineal. No
es ac a que el jo e disposi d'uns ui o deu anys de can i g adual
i
con-
inua , d'una me amo osi len a i p og essi a. Hi ha uns momen s-clau que
són de e minan s en la biog a ia del jo e,
i
que són signi ica ius en an
que la esolució d'aques s momen s, el ipus de esolució, implica un can i
de posició social en la se a eali a .
Els momen s cabdals en el p océs cap a la ida adul a no són pas nu-
m2 icamen mol s. Els més elle an s po se són els següen s: a) el pas de
l'escola p imh ia a l'ensenyamen mi jh (o a la no-escola); b) el p océs
d'inse ció labo al o el pas a la ida ac i a;
c)
l'adquisició d's a u s de Ili-
be a amilia en 1'6s del emps lliu e i en les elacions amb el g up d'i-
guals:
d)
la deaendencia a ec i a en les elacions de pa ella;
e)
la nupcia-
li a
i
la ecundi a p ime a.
Pa allelamen als momen s de ansició
hi
ha un plec d'esde enimen s
que no a ec en la població ju enil en el seu conjun , sinó un sec o o
sec o s de e mina s o bé indi idus ailladamen ; són esde enimen s igual-
men signi ican s en el p océs de ansició de I'indi idu i me eixedo s d'es-
udi. En aques cas la llis a és més inabas able: el se ei mili a , el pas al
consum habi ual d'es imulan s o d ogues, I'a u de segona ocupació, I'inici
d'ac i i a s delic i es
o
pa adelic i es, e ck e a.
Aques s momen s-clau en la ansició i aques plec d'esde enimen s o
successos a enyen el conjun de la població ju enil, pe b a emps desigual,
desigualmen i amb esul a s inals ambé desiguals. L'anhlisi d'aques s
momen s-clau i dels esde enimen s
o
successos signi ican s és una de les
asques bhsiques de la sociologia de la jo en u . L'esquema, pe simple,
no deixa de se complex: a) posicions socials de la població en an ; b) me-
canismes i ac o s que in e enen en el momen -clau de la ansició i/o en
successos o esde enimen s signi ican s;
c)
posicions socials de la població
so in ( egeu I'esquema)
.
La ansició al
món
dels adul s com
a
objec e d'es udi
( ansici6.)
PUBERTAT.-----
-
-
-----
--
,,,,,--
-
--
--
MON
ADULT
social en an
ep oducció
.-
social i
ans o macid
que hi
in e enen
esde enimen s
O
successos
mecanismes
p oducció
3.
SOBRE
LA
CONCRECIO ESPACIAL DE
LA
TRANSICIO
El
plan eig p esen a en l'apa a an e io o e eix l'a an a ge d'inco -
po a a la sociologia de la jo en u els aspec es de empo ali a
i
p océs
de can i en la ansició al món dels adul s. Els momen s-clau
i
els succes-
sos signi ican s als quals es a esmen enen, pe b, una conc eció espacial.
To a acció ju enil é lloc, es eali za, en espais o Bmbi s espacials de ini s:
l'espai amilia , l'espai d'ensenyamen , l'espai labo al, l'espai d'acció collec-
i o-ins i ucional, l'espai de consum d'oci.
Cada un d'aques s Bmbi s de ineix el lloc de la p hc ica ju enil, el lloc
on es cou la xa xa múl iple de elacions socials que in e enen en els mo-