La transició al mon dels adults com a objecte d'estudi

LA TRANSICIO AL MON DELS ADULTS COM A OBJECTE D'ESTUDI Joaquim Casal i Ba alle (Uni e si a Au bnoma de Ba celona) Als anys seixan a, men e els sociblegs eu opeus s'esca assen esc i in sob e la ida i mi acles dels jo es, a Espanya el ema no me eix cap espai edi o ial p opi elle an : o no hi ha qües ions, o no hi ha < sociblegss, o no hi ha condicions pe a la conc eció d'unes i al es. Sigui com sigui, la pob esa --en e mes quan i a ius- és absolu a. D'aques a decada només es disposa d'una quinzena de e e encies bibliog h iques d'au o s espanyols, de les quals cinc pe anyen a e is es del am acade nic, dues són mimeo- g a iades i només ui han aconsegui lloc com a llib e edi a . Du an aques s anys, la e lexió sob e la qües ió ju enil és a icle d'impo ació: Goldmann, Wa s, Ma cuse i an s d'al es són adui' s i es con e eixen en lec u a d'obliga complimen en sec o s p og essis es de l'es udian a uni e si a i. Als anys ui an a el pano ama de la li e a u a sob e jo en u a Espanya ha a ia sensiblemen :' més de ui an a e e encies bibliog h iques d'au- o s espanyols co esponen s al pe íode 1980-1984, de les quals gai ebé la mei a són llib es publica s. Val a di , doncs, que en els da e s anys hem emula po se els es hnda ds eu opeus pel que a a e lexions i es udis sob e la jo en u . D'aques s eballs, almenys disse an e e encia explíci a a la jo en u ca alana (es udis d'hmbi local o més gene al). El plec de ci cums hncies que han con ibui' a de ini la jo en u com a objec e d'es- udi o e lexió en el nos e país és d'allb més he e ogeni i no és pas aquí 1. J. Casal, Els es udis sob e jo en u a Espanya. 1960-83. Esade-Ba celona, 1984. I < Pape s>>: Re is a de Sociologia el Doc pe a explici a -ho. El ce és que a mei a dels ui an a enim al da an un sec o de població en o n del qual la socie a es plan eja més d'un in e ogan i o mula més d'un p oblema. L'inici d'aques emps de ece ca és anma eix desco a jado da an una he kncia an mig ada: el pa de cada dia és l'absencia de les més elemen als dades es adís iques sob e la població ju enil (p edominen els hmbi s sense gens d'in o mació i allh on es poden locali za algunes dades p edomina la dispe sió de c i e is es adís ics). En segon Doc, mol s dels esquemes i ma cs eb ics de e e encia elabo a s i ap esos du an els seixan a es colloquen en posició de o a de joc poc desp és de cau e esmicola el model de des- en olupamen a mei a dels se an a. En e ce lloc, el monopoli que a la p hc ica a exe ci 1'Església ca blica du an an s d'anys en l'acció ju enil con ibuí a cen a la qües ió en e mes d'allb que els je a ques de 1'Esglé- sia anomenen <(pas o al ju enil,. En qua lloc, el monopoli que a exe - ci 1'Es a anquis a des de Mad id en polí ica ju enil es con e í en la negació d'ella ma eixa. Així, doncs, quan en em als ui an a el deso i en la qües ió ju enil 4s d'allb més g an. En el camp econbmico-social, l'a u de p ime a ocupació es a cen ali zan com a p oblema, i la necessi a d'a bi a polí iques la- bo als i de lligam en e l'escola i el eball pe a la inse ció p o essional dels jo es passa a ocupa lloc p e e encial. En el camp cí ico-u bh, l'ex- ensió de conduc es asocials en e no pocs sec o s de la població ju enil a que emes e e en s a la d ogaaddicció i la delinqüencia ju enil (p e enció i ac amen ) me eixin ambé lloc de p e e kncia. En el camp polí ico-admi- nis a iu, els can is ambé són elle an s; la democ a i zació de 1'Es a (i en pa icula la ans e encia de compe kncies sob e polí ica ju enil a Ca alu- nya i la cons i ució d'il ees de Jo en u en els municipis g ans) pe me ,ob i camps d'in e enció en polí ica ju enil pe p ime a egada. L'abskncia de adició en polí ica ju enil ins i ucional és, pe b, un o obs acle pe a a bi a plans a icula s o al es se eis pe a la jo en u (de icien xa xa de se eis, de icien do ació, e c.). Al cos a d'aques a man- ca de adició cal adjun a la manca de inculació a pai'sos ei'ns, el bui o al de dades mínimes i bhsiques sob e la població de e e encia i un ce desconce da an no es ac i uds, sob e o en elació als < models)> de jo es an e io s a la c isi econbmica. To aques mun de ci cums hncies que de ineixen una si uació de mancanca és el que ha con ibui' i po encia un plec d'es udis, de desigual hmbí i in e es, sob e la jo en u ca alana. Pe a alguns, l'explicació de l'apa- ició &aques s es udis cal e -la en e mes de jus i icació del pode polí ic i de manipulació de la població ju enil; amb les següen s pa aules s'ex- p essen S. Ca dús i J. Es uch: <(So in les monog a ies s'han e ins a a, La ansició al món dels adul s com a objec e d'es udi pe di -ho sense embu s, pe al de jus i ica els pode s locals ..., de jus i- ica l'exis kncia d'una egido ia, d'un consell de jo en u de e mina , e c. Els es udis e s en aques es condicions es an des ina s a se u ili za s com a a mes en les llui es polí iques de pa i s i de endkncie~.),~ D'al es c euen --c eiem- o el con a i: l'apa ició dels nomb osos es udis d'Ambi local són conseqüencia de la democ a i zació i la descen ali zació del pode polí- ic, mani es ació de g ans de ici s d'in o mació i coneixemen del momen ju enil ac ual i exp essió que el sec o ju enil és p o agonis a p ime en la agicomedia de la c isi econbmica i cul u al dels anys ui an a. Un cop e s els p ime s es udis, emp an gene almen la ecnica del sondeig d'opinió, sembla que s'ha en a en una ase de: balang o alo ació del que s'ha aconsegui , cen an -se la qües ió en I'ús de les ecniques d'in- es igació. Quins són els ins umen s més idonis pe a l'es udi de la jo- en u ? El deba o jus ha comenga , ha a anca poc i, segons com, po cau e en un ca e sense so ida amb una picaba alla en e pa ida is de hcniques quan i a i es i pa ida is de ecniques quali a i es. En qualse ol cas aques a és una ella discussió enca a no ancada i ampoc no ci cums- c i a a la sociologia de la j~ en u .~ La discussió sob e la selecció i 1'6s de les 5cniqu :s d'in es igació no esgo a, ni de bon os, el deba sob e la ece ca sociolbgica de la població ju enil. La caduci a dels ma cs eb ics de bon ús a in anys ha deixa ben o es els es udiosos de la jo en u ; el p oblema no és només com ap oxima -se a l'objec e (jo en u ), sinó la ma eixa delimi ació de l'ob- jec e. En les ac i i a s de ece ca i els deba s sob e qües ions de jo en u a Ca- alunya en els da e s cinc anys hi ha p esen , enca a que amagada, una p eocupació cons an en 1'6s del e me jo en u . Aques a p eocupació és palpable en la e lexió e a pe uns quan s au o s en el llib e La jo en u a la Ca alunya dels ui an a," on cada un a e e encia a la di icul a de p e- cisa que signi ica <<se jo e)>. E iden men no és pas un p oblema especí ic dels sociblegs ca alans; el ma eix Bou dieu, calcan els ilbso s nominalis es, encapcala un eball seu amb el següen epíg a : <<La jo en u no és més que una pa aula.)> Que aques a p eocupació aspassa 1'Eb e i els Pi ineus 2. S. Ca dús i J. Es uch, Les enques es a la Jo en u de Ca alunya, Gene ali- a de Ca alunya, Ba celona, 1984, p. 158. 3. S. Ca dús i J. Es uch, Les enques es a la Jo en u de Ca alunya, Gene ali a de Ca alunya, Ba celona, 1984. J. Casal, J. Funes i M. Planelles, De la Raó al Deli i, a <<Pape s de Jo en u ),, núm. 24 (1984), Ba celona. 4. J. Funes i al es, La jo en u a la Ca alunya dels 80, Dipu ació de Ba ce- lona, 1983. apape s)>: Re is a de Sociologia ho eiem en L. Ga ido quan sin e i za la polissmia del e me jo en u en quinze accepcions dis in es. Aques a insegu e a en 1'6s del e me jo en u no és pas ca ac e ís ica no a d'a a i a ibui'ble (no podia se d'al a mane a!) a la c isi dels ui- an a. Els es o qos pe aco a el e me ja énen de lluny. Men e s'encu- nya a el concep e de no a gene ació, l'empi isme e o ca a el concep e de g up d'eda s; pe embolica la oca, els mo imen s adicals dels anys sei- xan a po en alguns a de ini jo en u com a no a classe as~enden .~ Sigui com sigui, ac ualmen l'ús del e me <{jo en u )> no és gens homogenei' za . En pa pe l'obli cons an de la se a dimensió his b ica;? en pa pe 1'13s implíci d'accepcions descon ex uali zades i esiduals no ajus ades al mo- men his b ic ac ual; en pa pel desajus amen en e el alo social de se jo e i I'aco amen poblacional o demog h ic; en pa -i sob e o - pe qu& implica homogenei za all6 que de e és in e namen di e en . La emp ació de e e i -se a la jo en u de o ma globali zan ens e de lluny; els esc i s que gi en en o n dels emes del con lic e gene acional, de la e ol a ju enil, de la con acul u a i de la cul u a ju enil en són bona mos a. Pe 6 no només des d'aques a pe spec i a, sinó que aques ac a- men globali za ambé es dóna en el ma eix aco amen es adís ic de la jo en u com a coho d'eda s; la disquisició sob e si la jo en u s'inicia als ca o ze o als se ze anys i s'acaba als in -i-un, in -i-cinc o en a anys és an lla ga com es k il. En ambdós casos es co e el isc de pe d e la noció del <{se jo e)> com a ansició i de p esen a el concep e com una ag egació a- bada i magmh ica d'indi idus alla s pel ma eix pa ó. <{El e me jo en u a pensa --diu B. Schwa z- en una homogenei' a que en absolu no es dóna en la eali a ; habi ualmen la di e sncia exis en en e jo es es u- dian s, eballado s o pa a s 6s més g an que la que pugui ha e -hi en e jo es eballado s o es udian s de ba xille a i llu s pa es.)>' L'asse e ació de B. Schwa z és segu amen i in encionadamen exage ada, pe 6 deno a ben cla la necessi a d'es udia (i no igno a ) els p ocessos di e encia s i di e enciado s en el pe íode de ansició al món dels adul s. Pe oca, doncs, abandona ac amen s de ca hc e a empo al i descon ex uali za s, igno an el <(se jo en com a cicle i al, com p oposa Ch. Mu ay, allunyan -se del pa adigma que obse a la jo en u com a ca ego ia homogknia i conside- 5. L. Ga ido, No as sob e adolescencia y sociologia, a <(De Ju en ud*, 4 (1980), Mad id, pp. 99-109. 6. G. Mendel, El mani ies o de la educación, XXI, M xic, 1975. T. Roszak, El nacimien o de una con acul u a, Kai bs, 1972. 7. L. Rosenmay , You h and Socie y, c Cu en Sociologys, 27 (1979). 8. B. Schwa z, La inse ción social y p o esional de 10s jó enes, ad. <(De Ju en- uda, 14 (1984), p. 62. La ansició al món dels adul s com a objec e d'es udi an amb escep icisme nocions com <(cul u a ju enil),, que a pa de agues p e enen abas a -ho o ? En aques sen i , doncs, em sembla opo ú apun a qua e qües ions que conside o bisiques pe a a anca alguns -no o s!- dels pals que a en les odes de la sociologia de la jo en u : a) sob e les on e es socials del <{se jo e>>; b) sob e jo en u com a ansició al món dels adul s; C) sob e la conc eció espacial de la ansició; i d) sob e el concep e de ci cui . 1. SOBRE LES FRONTERES SOCIALS DEL <{SER JOVE)> 9. Ch. Mu ay, La inues igaci6n sob e la ju en ud en 10s años 1980, a ape spec- i as>>-UNESCO, 2 (1984), p. 222. 10. L. Rosenmay , You h and Socie y, c Cu en Sociology>>, 27 (1979). 11. Vegeu i'ús con inua que an d'E. E ikson S. Ca dús i J. Esuuch, op. ci ., PP. 23-34. 12. A. Moncada, La adolescencia o zada, Dopesa, Ba celona, 1979. La sociologia empí ica s'ha queda cu a en la asca d'aco amen del concep e de jo en u ; man eni a ul ansa un c i e i d'eda s és ben cla que implica dis o siona la eali a social o ~an -la anamen , en pa pe l'a empo ali a del plan eig, com ja han c i ica mol s," en pa pel meca- nicisme que implica. La u ili zació d'indicado s de ca ic e psicolbgic, pe b, ampoc no ha dona els seus ui s en aques e eny. La ma eixa psicologia e olu i a, an a esada a de alla i pe iodi za les ases d'e olució i c eixemen en la in hncia, globali za el seu discu s en pa la de 1'adolesci.ncia i mol més enca a quan es ac a d'en oca la qües ió del pas a la socie a adul a;" el llengua ge es a inconc e i lax: equilib i psíquic, madu esa a ec i a, iden- i a pe sonal, e c. Si en base a aques s c i e is cal des ia les on e es socials del <(se jo en, hom es oba amb un embolic: com mesu a es adís- icamen els indicado s?, com des ia jo es madu s i jo es immadu s?, I que e amb adul s amb p oblemes d'iden i a pe sonal? La u ili zació d'indicado s de ca ic e sociolhgic ampoc no és exemp a de p oblemes. S'ha plan eja , da an els p oblemes ac uals de la inse ció p o essional del jo e (a u de p ime a ocupació) i l'alla gamen de l'esco- la i zació, la cons ucció del concep e <(adolesc&ncia o gosa>>.'* El pas a la ida ac i a, pe b, no és indicado p ou iilid i disc imina o i. Ce amen les di icul a s en el pas a la ida ac i a es an p o ocan un eixamplamen en l'eda de <<se jo e)>, pe 6 no an pe la inse ció p o essional en si, aPape s)): Re is a de Sociologia sinó pe l'alla gamen que compo a quan a la dependkncia de la amília pa e na. Ce amen , quali ica el jo e eballado de disse o di ui anys com a <(adul p ema u >> desdiu de la eali a social. Millo esul a p ome , aques és el meu pa e , la u ili zació de les axes de nupciali a i p ime a ecundi a com a indicado s disc imina o is. El que concep uali za el <(se jo e)> no és un plec de alo s, a ibu s, ca ac- e ís iques, es ils de ida i mane es de e que a ibu'im a un g up de po- blació conc e ; el que concep uali za el <(se jo e), és el pas o la ansició de la pube a a la ida adul a. I el que de e mina el <(se adul n no passa pe l'assumpció de de e mina s es adis o quali a s men als o psíquiques, sinó pe l'assumpció de nous ols socials especí ics encomana s socialmen . Sos inc que aques s ols socials nous i especí ics encomana s es conc e en o con lueixen en la ins i ucionali zació (o icial o no) dels nous nuclis ami- lia s i en les elacions pa e no- ilials no es. Mi jansan la nupciali a i la ecundi a p ime a la socie a eali za un e i able e ique a ge d'<(adul esa)>, e ique a ge que a la lla ga (o a la cu a mol es egades) implica un can i de conduc a i de elació. El e de la nupciali a po a un can i elacional que a cu e mini al e a l'an ic posicionamen social de l'indi idu espec e a la p bpia amília pa e na i espec e al g up d'iguals; aques can i és ja inicia , segons com, en la ase p k ia de concen aci6 de l'a ec i i a al ol an de la pa ella, pe 6 e o ~a de o ma de ini i a quan es con igu a un nou espai p i a . De no eni espai p opi l3 a eni espai p i a ; e aquí la dis hcia. Tan o més signi ica iu és, pe b, el pas a la ecundi a p ime a, on <(la ans o - mació de elacions i ac i uds s'accele a de o ma de ini i a; les ca ac e ís- iques que con o men el jo e espec e a la amilia pa e na s'al e en sig- ni ica i amen : es passa a una si uació no a de dependkncia amilia en de imen de les elacions de ca hc e g upal, hi ha una ce a ea ec i i a amilia espec e a la amília pa e na, es ans o ma el ma eix consum del emps lliu e, cada cop més aboca a un consum de ipus amilia ; en de- ini i a, hi ha una ap oximació a ec i a al món dels adul s an pel que a a elacions pe sonals com a ac i uds de esponsabili a labo al i amilia >>.l4 Ce amen , man eni com a plausible aques a hipb esi implica un plec de ma isacions que no poden eni lloc en aques pape : al és el cas del e a damen de la nupciali a da an les di icul a s de la inse ció p o essio- nal del jo e i, pe an , de l'accés a l'habi a ge p opi, di icul a s aques es 13. L'espai amilia pe al jo e es con e eix en espai no p opi a pa i del p e- domini del g up d'iguals en les se es elacions. 14. J. Casal, <(Aspec es demog h ics i socials de la Jo en u a Ca alunya,, a La Jo en u a la Ca alunya dels 80, p. 14. La ansició al món dels adul s com a objec e d'es udi I que esi uen la qües ió de l'adolesckncia o gada o la pe mankncia en la amília pa e na; al és el cas -mino i a i, pe & de l'e olució de la axa de sol e ia; al és el cas -mino i a i ambé, i pe aons bb ies- de la independkncia p ema u a espec e a la lla pa e na; al és el cas del e- a damen de la p ime a ecundi a en de e mina s sec o s socials, e c. 2. SOBRE <(JOVENTUT, COM A TRANSICIO AL MON DELS ADULTS D'ésse hlida o sos enible la hipb esi an e io , la qües ió de la quan- i icació es adís ica de la jo en u com a g up demog h ic o g up de e e- i.ncia queda sol en ada, e i an la iden i icació o ~ada a una coho d'eda s. Pe b aques no és, e iden men , ni l'únic objec iu ni ampoc el més im- po an . La concep uali zació de <(jo en u )> com a ansició de la pube a al món dels adul s, de la pube a a l'assumpció dels ols socials encoma- na s socialmen en la nupciali a i la ecundi a p ime a, o e eix un doble a an a ge. Pe me man eni en elleu el enomen de la di e enciació in e na de la població ju enil i e i a els plan ejamen s de ca hc e global als quals s'ha e e e kncia an e io men ; e i a el pe ill d'e iqc~e a o a ibui a la <(jo en u )> allb que només és a ibuible sec o ialmen . Un plan ejamen de la jo en u com a p océs o i ansició pe me , en segon lloc, un ac amen empo al i hdhuc biog h ic del ase jo e)>. Un a amen així hau ia e i a , o hau ia ma isa degudamen , els en ocamen s de Roszak, Mendel i d'al es en de ini els mo imen s ju enils com a e o- lució i la jo en u com a no a classe. Un plan ejamen així, a ui dia, po e i a , o ma isa degudamen , els en ocamen s que iden i iquen jo es i ma ginali a , jo en u i no a classe ociosa. En emp a el e me ansició es em inco po an al discu s els concep es de p océs, ans o mació, empo ali a . Es ol signi ica , en p ime lloc, que la eali a ju enil és de e minada pe p ocessos de ansició anma eix des- iguals: d'aquí que compa a eali a s ju enils de paisos mol dis in s sigui poc iable i di ícilmen g a i icado . En segon lloc, es ol signi ica que din e un ma eix país hi ha di e si a de p ocessos de ansició; no o s se so me en als ma eixos mecanismes unidi eccionalmen . En e ce lloc, es ol signi ica que l'elemen biog h ic compleix un pape clau; du an el hsi hi ha momen s i es adis di e sos que impliquen i kncies socials di e en s. Comunamen , en es udia la població ju enil es a un all d'eda s pe *Pape s)>: Re is a de Sociologia cap a la di e si a de posicions socials; so in aques all es a en base a es seccions d'eda s: l'adolesc~ncia, el jo e com a al (17-21 anys) i el jo e-adul (21-25 anys). Aques all no és del o injus i ica . Que a que en e els quinze i els in -i-cinc anys hi hagi als dis hncies? S'ha d'en- end e que el que de e mina les dis hncies au en les ases di e en s en el p océs de ansició: el momen i el lloc que s'ocupa en aques p océs d'in- se ció al món dels adul s és el que de e mina en bona pa <{les mane es socials de se jo e>>. El emps de ansició de la pube a a la ida adul a en la biog a ia del jo e po de ini -se com a p océs, pe 6 mai com a p océs lineal. No es ac a que el jo e disposi d'uns ui o deu anys de can i g adual i con- inua , d'una me amo osi len a i p og essi a. Hi ha uns momen s-clau que són de e minan s en la biog a ia del jo e, i que són signi ica ius en an que la esolució d'aques s momen s, el ipus de esolució, implica un can i de posició social en la se a eali a . Els momen s cabdals en el p océs cap a la ida adul a no són pas nu- m2 icamen mol s. Els més elle an s po se són els següen s: a) el pas de l'escola p imh ia a l'ensenyamen mi jh (o a la no-escola); b) el p océs d'inse ció labo al o el pas a la ida ac i a; c) l'adquisició d's a u s de Ili- be a amilia en 1'6s del emps lliu e i en les elacions amb el g up d'i- guals: d) la deaendencia a ec i a en les elacions de pa ella; e) la nupcia- li a i la ecundi a p ime a. Pa allelamen als momen s de ansició hi ha un plec d'esde enimen s que no a ec en la població ju enil en el seu conjun , sinó un sec o o sec o s de e mina s o bé indi idus ailladamen ; són esde enimen s igual- men signi ican s en el p océs de ansició de I'indi idu i me eixedo s d'es- udi. En aques cas la llis a és més inabas able: el se ei mili a , el pas al consum habi ual d'es imulan s o d ogues, I'a u de segona ocupació, I'inici d'ac i i a s delic i es o pa adelic i es, e ck e a. Aques s momen s-clau en la ansició i aques plec d'esde enimen s o successos a enyen el conjun de la població ju enil, pe b a emps desigual, desigualmen i amb esul a s inals ambé desiguals. L'anhlisi d'aques s momen s-clau i dels esde enimen s o successos signi ican s és una de les asques bhsiques de la sociologia de la jo en u . L'esquema, pe simple, no deixa de se complex: a) posicions socials de la població en an ; b) me- canismes i ac o s que in e enen en el momen -clau de la ansició i/o en successos o esde enimen s signi ican s; c) posicions socials de la població so in ( egeu I'esquema) . La ansició al món dels adul s com a objec e d'es udi ( ansici6.) PUBERTAT.----- - - ----- -- ,,,,,-- - -- -- MON ADULT social en an ep oducció .- social i ans o macid que hi in e enen esde enimen s O successos mecanismes p oducció 3. SOBRE LA CONCRECIO ESPACIAL DE LA TRANSICIO El plan eig p esen a en l'apa a an e io o e eix l'a an a ge d'inco - po a a la sociologia de la jo en u els aspec es de empo ali a i p océs de can i en la ansició al món dels adul s. Els momen s-clau i els succes- sos signi ican s als quals es a esmen enen, pe b, una conc eció espacial. To a acció ju enil é lloc, es eali za, en espais o Bmbi s espacials de ini s: l'espai amilia , l'espai d'ensenyamen , l'espai labo al, l'espai d'acció collec- i o-ins i ucional, l'espai de consum d'oci. Cada un d'aques s Bmbi s de ineix el lloc de la p hc ica ju enil, el lloc on es cou la xa xa múl iple de elacions socials que in e enen en els mo-