RECERCA COMPARATIVA INTERNACIONAL
SOBRE EL JOVENT
I
EL TREBALL A EUROPA
Pe e G oo ings
(Consell In e nacional de Ciencies Soczals)
1.
ESTA CANVIANT LA VALORACIO DEL
TREBALL?
La p oblemh ica plan ejada pe les ac i uds
i
el compo amen dels jo es
pel que a a la eina a més enlli de si la se a alo ació del eball
ha
can ia o no. Aixb es eu o ga cla si in en em compa a la jo en u de
di e en s paysos. Aques a compa ació a ni ell in e nacional mos a la elle-
hcia de les ans o macions pe les quals passa el con ex social i que cal'
eni en comp e pe al d'en end e el que succeeix amb el jo en .
Al ma eix emps, I'anhlisi d'un enomen social an conc e com són les.
ac i uds
i
el compo amen dels jo es en e s el eball plan eja la qües ió
de que en enem exac amen pe ece ca compa a i a in e nacional. Aques s
p oblemes me odolbgics onamen als són els que m'ag ada ia ac a en
aques a con ibució. Emp a é les expe i ncies du es a e me pel Cen e de
Viena
'
en o gani za
i
coo dina la ece ca compa a i a in e nacional,
i
no
sols en l'h ea d'es udis sob e el jo en (G oo ings,
1985).
1.
El Cen e Eu opeu de Coo dinació de la Rece ca
i
la 1)ocumen ació en Cien-
cies Socials (Cen e de Viena) és una o gani zació in e nacional .no go e namen al
i
un
b gan au bnom del Consell In e nacional de Cisncia Social.
Fou unda I'any
1963
pe una esolució de la XIIa. Con e sncia Gene al de la
UNESCO; la se a seu es oba a Viena, pe aco d en e la UNESCO
i
el Go e n
aus íac.
El seu objec iu és acili a la coope ació cien í ica en e cie ~ í ics socials d'Eu opa
O ien al
i
Occiden al en o es les i ees de les Ciencies Socials.
Les se es ac i i a s p incipals són coo dina els eballs de ece ca compa a i a
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
Malg a que disposem d'un immens cos de ece ca sob e els aspec es
subjec ius de la ida labo al, les conclusions a les quals a iba són o sa
ambigües
i
ambi alen s. Una de les hipb esis més impo an s en qui es
basa la majo pa de la ece ca és que els jo es no ebu gen la eina com
a
al; no obs an aixb, les se es expec a i es en e s el eball són quali-
icades i no es an disposa s a so me e al es alo s impo an s
al
eball
si no és que aques ingui un sen i dins els seus pun s de e e sncia (G e-
e, 1985). To
i
que ambé sembla que hi ha
un
sblid supo so a la Enipb-
esi que diu que les ac i uds
i
el compo amen dels jo es en e s el eball
es egeixen pe un nou conjun de alo s
i
que exis eixen conside ables
di e encies in e gene acionals, cal plan eja -se alguns in e ogan s abans
d'accep a aques a conclusió gene al.
Quina és la base ac ual d'aques es a i macions? ¿Es p odueixen e s
compa ables a paysos di e en s?
I
ins a quin pun es poden compa a ?
La majo pa de la ece ca que ins a a s'ha e en aques camp és del
ipus enques a adicional i consegüen men s'hi poden addui mol es de
les ja ben conegudes c í iques. Bae hge i els seus collegues, pe exemple,
assenyalen
:
-
L'al ni ell d'abs acció a mol s í ems.
-
L'ús d'un sol í em pe a indica les ac i uds.
-
L'obli del con ex conc e
i
de la impo hncia o el signi ica sub-
jec ius de la espos a a una de e minada p egun a.
-
L'a aluació
i
la in e p e ació selec i es (pa cials) de les dades.
-
El can i en la o mulació dels í ems a es udis pos e io s, que po
e con ond e els esul a s (Bae hge
e
al.,
1983).
To so in la ece ca mi jangan enques es gene a esul a s con adic o-
is. No hi ha <(un es a de ini dels esul a s de la ece ca en e mes d'am-
bigiii a )> basa en els esul a s d'enques es (Bae hge
e
al.,
1983 :24). Pe
aixb es p es en hcil nen a l'explo ació polí ica, en subminis a ma e ial
a bi a i pe a legi ima una de e minada pos u a en deba s públics (Wil-
pe , 1985). Malg a que aques es c í iques s'han basa en una a aluació
de la ece ca e a
a
la República Fede al d'Alemanya, no hi ha aó pe a
c eu e que la si uació a al es paYsos no sigui la ma eixa.
Un al e de ec e g eu de la majo pa de la ece ca exis en és que no
ac a de mane a adequada el concep e de can i. Fins i o en els es udis
ansnacional eali za s pe cien í ics d'Eu opa O ien al
i
Occiden al, o gani za con-
e sncies sob e emes bpics en Cisncies Socials, coo dina un p og ama de coope ació
i
in e can i á'in o mació elacionada amb les Ciencies Socials
i
o ma cien í ics socials
en la disciplina de ece ca compa a i a.
42
Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en
i
el eball
a
Eu opa
basa s en enques es les conclusions no solen eni acompanyades pe es u-
dis coho o longi udinals, que se ien l'es uc u a necessh ia pe a pode
elabo a conclusions sob e la elació en e l'eda o la gene ació i el eno-
men. No sabem de cap es udi que iden i iqui els e ec es p ods s pel e
de pe Pnye a un ce g up d'eda , de oba -se en
un
de e mina es adi
de desen olupamen pe sonal i de iu e en unes de e minades condicions
ambien als.
Les elacions en e alo s, ac i uds i compo amen ambé es an en ol-
ades d'una g an ince esa. És ben sabu que podem di una cosa i e -ne
una al a de o ca di e en . Di d'una al a mane a, no es po e cap in e sn-
cia sob e els models de compo amen ac ual basada en una in o mació sob e
les ac i uds. De e , la ans o mació dels alo s i de les ac i uds en com-
po amen s conc e s no sols dephn de la olun a de l'indi idu, sinó ambé
del seu en o n
i
de les possibili a s que li o e eixi. Conseqüen men , una
anZllisi social del sis ema d'opo uni a s o e pe l'en o n social se ia una
pa necesshia de qualse ol es udi que p e engui e a i macions globals
sob e la jo en u .
Quin alo é, dona l'es a de g an pa de la ece ca a ni ell nacional,
e a i macions globals que an més enllh de les on e es? Quin és eal-
men el pano ama, si és que exis eix, d'una andisi compa a i a in e na-
cional al espec e?
Més que discu i p oblemes gene als de eo ia
i
me odologia en l'es udi
de la elació de la jo en u amb la eina, m'ag ada ia ac a a con inuació
alguns p oblemes des del pun de is a de la ece ca compa a i a in e na-
cional ( egeu ambé Mi e ,
1983).
2.
QUE
ES
LA RECERCA COMPARATIVA INTERNACIONAL?
No c ec que esul i so p enen el e que no
hi
hagi
un
aco d eal
sob e qui: és el que anomenem ece ca compa a i a. La isió adicional,
que obem a la majo pa de la ece ca compa a i a i~~ e nacional (RCI)
dels anys cinquan a i seixan a, conside a la RCI com un plan ejamen me-
odolbgic que pe me es end e l'andisi d'un de e mina enomen social a
una g an quan i a d'en i a s geog h iques, nacionals o cul u als. Nowak,
en esumi aques a pos u a, esc iu que senzillamen no sabem
a
p io i
si
els enbmens a ni ell subnacional no s'< in e accionen)> amb (o depenen de)
les ca ac e ís iques del ni ell nacional
i
si el ma ge de a iació de les nos es
a iables a una nació cob eix o s els alo s de les a iables implicades
necessh ies pe a e ela la na u a de les elacions que ens in e essen. En
c Pape s)): Re is a
de
Sociologia
conseqiikncia, pe al de o mula i posa a p o a la nos a eo ia en la se a
o mulació gene al, acos umem a necessi a un es udi ansnacional. Pe
al de de e mina ins a quin pun la eo ia és global i no es h condicio-
nada, in en em ob eni la kplica als esul a s d'una mos a nacional en la
mos a eali zada a al es paYsos (Nowak, 1977: 15). Aques ipus de ece ca
compa a i a ansnacional suposa uns p oblemes que de e no són gai e
di e en s dels que p esen a la ece ca nacional; només són una mica
més
complica s des del pun de is a kcnic (Hol i Tu ne , 1970:5-6, Mi e
e .
al.,
1983).
Les complicacions addicionals són degudes en g an pa al e que
hi
ha més in es igado s in oluc a s, cadascú amb el seu p opi plan ejamen
eb ic i amb la se a expe ikncia p o essional; hi ha més uni a s d'anhlisi
implicades (com compa a -les?); ha d'ha e -hi un aco d sob e l'es uc u a-
ció
i
els ins umen s de la ece ca ( aduccions exac es, codi icacions simi-
la s, e c.); i, sob e o , cal coo dina
i
con ola el p opi p océs de ece ca.
To s aques s aspec es poden, en po kncia, c ea p oblemes addicionals que
cal eni en comp e des d'un bon p incipi. Gs indub able que aques s
p oblemes són o ga elle an s i que no s'ha de menysp ea la di icul a
de p e eu e'ls i sbluciona -10s. L'expe ikncia de mol s p ojec es de la RCI
ens ensenya quan es coses poden so i malamen en aques aspec e (Ran-
alaiho, 1985). D'al a banda, s'ha publica no a gai e mol a li e a u a
especiali zada en aques ipus de p oblemes me odolbgics (Niessen i Pescha ,
1982; Niessen, Pescha
i
Kou ilsky, 1984). No obs an aixb, a g an pa
d'aques es publicacions es dóna pe bona la alidesa de la ece ca socio-
lbgica es hnda d, com la eali zada pe la sociologia ame icana els anys
qua an a
i
cinquan a,
i
els es o gos an di igi s a soluciona els p oblemes
especí ics que es p esen en quan l'es a kgia s'aplica a un ma c compa a iu
(Mok zycki, 1979:97). Segons Mok zycki, la me odologia de la ece ca com-
pa a i a enca a no ha pogu soluciona el p oblema onamen al de la in es-
igació compa a i a ( egeu ambé Ragin, 1982; Mok zycki, 1982).
Quin és, doncs, aques p oblema onamen al?
Un dels pocs judicis sociolbgics accep a s és el que a i ma que els e-
nbmens socials són enbmens < sis ema i za s)> o <(lliga s al seu con ex ),:
es an elaciona s amb el seu con ex i sols dins aques con ex enen signi-
ica . Si de debb olem en end e un enomen social, I'hem d'en end e dins
el seu con ex . Resul a es any, pe b, que a mol s eballs de la RCI no
sembli e lec i -se aques e empí ic. No obs an aixb, pod íem a gumen-
a que és p ecisamen aques lligam al con ex dels enbmens socials la
ad úl ima de la RCI. L'elucidació dels p oblemes que aques a inculació
al con ex gene a és allb que ca ac e i za la RCI com a una me odologia
a pa . Pe consegüen , i des d'aques pun de is a, cal o mula el
Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en
i
el
eball
a
Eu opa
p oblema me odolbgic onamen al de la següen mane a:
<c..
.si el signi ica
dels enbmens socials a lliga al sis ema social, com po anscendi aques-
a elació al p océs de ece ca?), (Mok zycki, o.c.:94). Abans d'in en a
p oposa una espos a a aques in e ogan pe a l'es udi de les ac i uds i
el compo amen dels jo es en e s el eball, mi a é d'escla i amb més
de all la na u a de la RCI.
Men e la ece ca compa a i a, en el sen i es ic e
i
al com l'hem
de inida, s'ocupa d'aquelles compa acions que s'en on en amb els p oble-
mes especí ics de i a s de la inculació al sis ema que ca ac e i za els e-
nbmens socials, enca a no s'ha pa la de la na u a exac a del con ex , ni de
la na u a dels mecanismes socials que elacionen un enomen social amb
el seu con ex
i
com uncionen. Es ob i que la na u a del con ex o el
sis ema (sigui, pe a a, una ins i ució, un país o un sis ema sbcio-econbmic)
depend h del enomen social conc e que s'in es igui. Sob e aques pun ,
l'a i mació de Mok zycki que <( o a decisió sob e si el p oblema que s'in-
es iga eque eix el plan ejamen compa a iu p essuposa un coneixemen
ex ensiu del sis ema implica )>
(o.c.:95) sembla se poc ealis a
i
unila e al.
Deixa de banda el e que el con ex ambé es eu in lu'i pels ma eixos
enbmens socials. En conseqü&ncia s'hau ia d'en end e el p oblema de la
inculació al con ex sob e o com una ecip oci a de elacions. A més, o
i
que inguéssim un coneixemen ex ensiu del sis ema implica , enca a ens
hau íem d'en on a a la asca d'elabo a una hipb esi, amb aons eb iques,
sob e quines ca ac e ís iques del sis ema són elle an s. L'a i mació no és
ealis a en la mesu a que en eali a I'objec iu de mol s eballs de ece ca
és p ecisamen sabe més sob e el sis ema c mi jan~an )> l'anhlisi de enb-
mens socials conc e s.
El e d'accep a la inculació al con ex com un pun de pa ida pe
a
la ece ca compa a i a in e nacional ambé po eni implicacions < dog-
mh iquess o <(ideolbgiques>> inespe ades. A més d'un eball de la RCI
podem obse a la següen a gumen ació: els sis emes que in e enen en
l'anhlisi compa a i a són di e en s en ce s aspec es onamen als; d'aquí es
de i a que els enbmens socials (a ni ell in e io ),
i
a causa de la p bpia
inculació al sis ema, ambé són (millo di , hau ien de se ) di e en s. De
e , aques a gumen només és un dels indicado s de la <( unció cosm2-
i a>>
que imp egna amb massa eqüencia la RCI (Nowak, o.c.:~). L'a -
gumen es oba p esen , de mane a la en , a mol s eballs de ece ca
compa a i a Es -Oes i de egades se eix pe a mos a <(que bo que és
el nos e sis ema>> (i que dolen que és I'al e, és cla ). Aixb, pe b, ambé
podem oba -ho en aquells es udis que ab acen pai'sos que pe anyen a
un sol sis ema
i
on es po p esumi que, a causa d'aques e , no es p o-
dui an di e encies onamen als en e ells. Aques no é pe que se el

c Pape s)>: Re is a de Sociologia
cas. Allb que impo a és que s'hau ia de mos a empí icamen <(com)> es
elaciona un de e mina enomen social amb el seu con ex , mi janqan
quins mecanismes i com ope en aques s mecanismes.
Si podem posa -nos d'aco d sob e el ca ic e de la ece ca compa a i a,
quina és, doncs, la si uació de la ece ca compa a i a <<in e nacional>>? Hau-
ia de queda cla que c eiem que no es po pa la de ece ca compa a i a
in e nacional semp e que hi hagi més d'un país implica . La dis inció que
abans hem e en e la RCI
i
la ece ca ansnacional (RTN) esul a essencial
aquí. La RCI a e e kncia a aquell ipus de ece ca compa a i a en el qual
allb que es h en joc és l'anhlisi de la inculació al con ex i en el qual es
conside a la naci6 o el país com a con ex o sis ema elle an ?
Allb que di e encia la ece ca compa a i a in e nacional de la ece ca
ansnacional és l'in en d'anali za sis emi icamen les elacions en e el
enomen social que s'in es iga
i
les ca ac e ís iques elle an s del país.
A mol s eballs de la RTN no malmen ambé es ecullen dades sob e les
ca ac e ís iques del país. No obs an aixb, o so in només apa eixen, si
és que apa eixen, a l'anilisi inal, a í ol &in o mació desc ip i a de l'en-
o n, i consegüen men la se a única unció sembla se la d'indica que els
paisos si que són di e en s.
La mane a com es ac a els < mic oni ells~> i < mac oni ells)> als dos i-
pus de ece ca s'esquema i za al g i ic
1.
Els mac oni ells an e e kncia
s
les ca ac e ís iques del país,
i
els mic oni ells a qualse ol ni ell in e io
(indi idual, ins i ucional).
T ac amen dels mic oni ells
i
mac oni ells als eballs
de la RTN
i
de la RCI
Rece ca ansnacional Rece ca compa a i a
in e nacional
país
1
país
2
país
1
país
2
Mac oni ell
-
T
T
Mic oni ell
-
1-1
2.
El
Cen e de Viena duu a e me ac ualmen
un
eball de ece ca compa a i a
in e nacional sob e la ansició de l'escola al eball. Hi pa icipen cien í ics dels se-
46
Rece ca compa a i a in e nacional sob e
el
jo en
i
el eball a Eu opa
Al ipus de la RTN no hi ha cap in en sis emi ic de connec a el mic o-
ni ell i el mac oni ell, sinó que omanen sepa a s. Es ac a d'una me a
compa ació desc ip i a, és a di , les oballes mos en c:n pe spec i a com-
pa a i a <(com són les coses)> en els paisos compa a s, < on es oben>> en
dimensions especí iques de la compa ació (Nowak, o.c.:83).
A
la RCI, al
con a i, la elació g nic o-mac o), és el nucli. Més que com una me a
pe
se,
la compa ació unciona com un aju me odolbgic.
Del g gc
1
ambé es desp en una con adicció. Si assumim que un
enomen social es h indissolublemen lliga al seu con ex
i
només é sen i
dins aques con ex , (és ealmen possible oba enbmens que siguin
<<compa ables>>? La suposició subjacen en la RTN és que les ca ac e is-
iques, an
al
mic oni ell com al mac oni ell, pe anyen bhsicamen a la ma-
eixa dimensió. De e , a mol s eballs de ece ca aques supbsi es dóna
pe
bo
i es de ensa u ili zan p ocedimen s ecnics. El enomen social s'ope a
en una o més a iables,
i
lla o s es dóna als paysos alo s di e en s pe
a
la ma eixa a iable. D'aques a mane a s'assegu a la compa abili a mi jan-
can els ins umen s de ece ca, pe b..
.
quina ga an ia subs ancial enim
que no es compa in < incompa abili a s)>? No obs an aixb, en el plan eja-
men de la RCI que aquí de ensem, la compa ació de enbmens socials no
és es més que la con on ació heu ís ica pe mi ji de la qual s'in es iga
el seu ipisme (o la inculació
al
con ex ) i ambé allb que els a ésse an
ípics. La compa abili a es conside a un p oblema eb ic a la comp ensió
del qual po con ibui la RCI, i no un p oblema ecnic pe a e possible
la RCI.
Els anys se an a el que es desen olupi ou un plan ejamen de la RCI
d'aques ipus, en especial en el camp de la sociologia del eball
i
de les
o gani zacions. Es coneix com a <(plan ejamen socie aln (Mau ice
e
al.,
1982, i Mau ice, 1976). El supbsi bisic del qual pa eix és que els e-
nbmens socials són enbmens <(sociali za s>>, és a di , que no enen cap
mena de signi ica si no s'en enen en elació als p ocessos
i
ac o s socials
que els p odueixen. Consegüen men , els enbmens socials ambé són enb-
mens socie als. La in enció, doncs, és anali za quines ca ac e ís iques so-
cie als in lueixen i donen o ma als enbmens socials
i
com succeeix aixb.
A
més, aques plan ejamen p essuposa que el conjun dels di e sos enb-
mens i ca ac e ís iques socials o men una < con igu ació)> més o menys
<(cohe en )> o c model nacional)> que a que un país es di e encii' d'un
al e. Tan aques model de enbmens socials com el mecanisme dinhmic
giien s pa'isos: Aus ia, Bulgh ia, República Fede al &Alemanya, Finlindia, F anca,
República Democ i ica Alemanya, Hong ia, I dia, Holanda, Polbnia, Romania, Uni6,
So ic ica, Espanya
i
Iugoslh ia.
*Papens,: Re is a
de
Socidogia
subjacen cons i ueixen, pe al plan ejamen socie al, I'objec e de la ece ca.
Conside a la RCI com un plan ejamen heu ís ic és ambé, ins a ce
pun , un ac e de modes ia, ja que es basa en el econeixemen que no hi
ha (enca a) una mac o eo ia accep ada o accep able a pa i de la qual
puguem dedui aquelles mac oca ac e ís iques que esul in elle an s. En
conseqüilncia, el plan ejamen ambé esul a escaien en aquells p ojec es
-on coope en in es igado s de di e sos paisos, pe quil I'exis ilncia d'una
plu ali a de concep es eb ics po conside a -se aquí (al con a i del que
succeeix en les ap oximacions adicionals) un en iquimen i, com a al,
un elemen posi iu de la ece ca, la qual no s'assembla ii gens al model
ideal p opugna en els llib es, en el qual o s els es adis del p océs enen
el seu lloc lbgic
i
es able . Tampoc no po accep a me odes
i
ins umen s
de ece ca massa ígids, que no deixin lloc a sis emes i e a ius de ecolli
i
in e p e a la in o mació. Més que uni ica les di e encies a p io i mi -
jancan la se a ic i iali zaciÓ~> (Mok zycki, 1979:lOO) o la se a <( ecnica-
li zaciÓ)> (Ran alaiho, 1985)' allb que el plan ejamen socie al eque eix és
una es a ilgia de ece ca lexible dins la qual l'a gumen ació subs ancial
ocupi un lloc cen al.
No hi ha cap aó pe a man eni que la RCI, al
i
com l'hem desc i a
ins a a, és de elle hncia a qualse ol es udi, ni é sen i c eu e que només
la RCI po dona una desc ipció concloen
i
complexa d'un enomen so-
cial. Una egada més cal se modes os. To jus posseeix un ocus especial
en les elacions en e els enbmens socials
i
el seu con ex nacional. Pe
aques mo iu el plan ejamen només sembla se ú il en aquells casos on
eb icamen s'espe a que aques es elacions siguin signi ica i es. És cla que
aixb no és es més que di que el mil ode de ece ca ha d'adequa -se a la
qües ió que s'in es iga.
De e , s'ha posa en dub e que el concep e <(nació9 sigui un concep e e-
lle an a l'ho a &u ili za -10 en ece ca compa a i a (Gal ung, 1982). Es po
a güi el e que mol es on e es nacionals són a i icials, que poden exis i
di e en s cul u es
i
egions dins un ma eix país, que es p odueix una in e -
nacionali zació g iicies a les ac i i a s de companyies
i
o gani zacions in-
e nacionals, als mi jans de comunicació, e cil e a, e ce e a. To aixb ens
hau ia de e p end e g an cu a en decidi a I'es udi de quins enbmens
socials hau íem d'aplica el me ode de la compa ació in e nacional i quins
esul a s podem espe a -ne.
Quines implicacions podem ex eu e d'aques deba pe a l'es udi de la
jo en u
i
el eball? Fins a quin pun és p oduc iu pensa a aplica -hi la
ece ca compa a i a in e nacional?
Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en
i
el eball a Eu opa
I
3.
LA JOVENTUT I EL TREBALL COMPARATS
A
NIVELL INTERNACIONAL
La comp ensió comuna de la p oblemi ica social que s'anali za és una
condició indispensable en qualse ol coope ació de cien ííics socials en e-
ce ca compa a i a in e nacional. Resul a p ou ob i, o i que es sol dona
pe sabu , que no sols un enomen social es i lliga
al
con ex , sinó que
ambé la se a de inició com a p oblema social é lloc dins un ma c de
e e ncia socie al (nacional) especí ic, que inclou una in e p e ació socia-
li zada del ema així com (una gamma d') eines concep uals
i
me odolbgi-
ques desen olupades pe la comuni a de ci2ncia social nacional. Aixb
explica pe que un de e mina camp de p oblemes, que es suposa p esen
a di e en s paysos, necessi a en la p hc ica que es acin es o os conside a-
bles pe al de de ini -10 com a p oblema comú, si és que ho és.
Així, pe exemple, sembla que les ac i uds i el compo amen dels jo es
en e s el eball ha can ia a o Eu opa, an a l'o ien al com a I'Occi-
den al. No obs an aixb, la desc ipció de allada de les e olucions nacionals,
l'elucidació de les de inicions del p oblema i la p esen ació dels esul a s
de la ece ca nacional mos en, a pa de ce es p eocupacions concep uals
i
me odolbgiques comunes, que les de inicions són di e en s, que els plan-
ejamen s no són els ma eixos, que les p io i a s de ece ca no coincideixen,
que les explicacions del que semblen se p oblemes simila s di e eixen
i
que
ambé di e geixen els sugge imen s e s pe a ac a
i
soluciona els
p oblemes (G oo ings,
1985).
Malg a aixb, es poden obse a a la egada
end ncies simila s (en I'explicació de les quals po esul a ú il l'anhlisi
compa a i a in e nacional) i apa eixen e s d'un plan ejamen comú, ja
I
que és una base necessh ia pe a la coope ació. Mi janqan I'anilisi d'aques-
es end ncies simila s i el desen olupamen d'una ap oximació comuna,
sense in en a pauia les di e hcies exis en s, n'ag ada ia mi a de es-
pond e a la p egun a que ens o muli em al comen amen d'aques a con-
ibució: quines pe spec i es é una ece ca compa a i a in e nacional pel
que a al jo en
i
al
eball?
Aques a icle comenca a dien que la p oblemh ica de les ac i uds
i
el
compo amen dels jo es en e s el eball a més enlli de la qües ió de
si la se a alo ació de la eina ha can ia o no. Desp és de deba e els
s
p oblemes me odolbgics de la ece ca compa a i a in e nacional podem se
més especí ics. To nem als esquemes del g h ic
1
i p esen em-10s d'una
mane a més implia.
<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
5.2.
P oblemes de dis ibució
Les di e sncies dins les elacions es uc u als
i
ins i ucionals en e el
sis ema educa iu i el sis ema labo al són signi ica i es a l'ho a d'explica
les di e en s mani es acions en la dis ibució. Més impo an esul a enca a
el g au &au onomia d'ambdós sis emes,
l'un
en e s I'al e. En aques pun
es po assenyala una es anya pa adoxa. Com més g an és l'au onomia del
sis ema educa iu en e s el labo al, menys in lusncia sembla que é sob e
la dis ibució, dins l'es uc u a labo al exis en , de la mi d'ob a que ha
gene a i més impo an sembla se el pape del me ca
i
de I'emp esa.
Pe aques s mo ius pod íem e la dis inció en e aquells pai'sos on el
sis ema educa iu es basa adicionalmen en l'educació o o mació p o es-
sional, amb lligams o s en e I'escola
i
l'emp esa (com és el cas de la
RFD,
la RDA, I'URSS)
i
aquells paysos on adicionalmen I'educació
gene al ha ingu més pes (F anca, Espanya, I ilia, po se Bulgh ia, Polb-
nia). De o a mane a, una p ime a anhlisi sembla indica que aques a dis-
inció passa pe di e gsncies en el sis ema sbcio-econbmic
i
que I'exis sncia
d'una o mació p o essional eble po p o oca mol s p oblemes labo als
en e el jo en . També és ce que a o s els pai'sos occiden als aquells
g ups de jo es que només han ebu una educació gene al enen més p o-
blemes que al es a I'ho a de oba eina.
Un segon elemen , més gene al, a ni ell dis ibu iu a lliga a la quan-
i a de jo es que acaben I'escola i a i al seu ni ell de coneixemen s.
A
o s
els pai'sos eu opeus s'ha p odui' una < democ a i zaciós de I'educació que
ha c ea una xi a més al a de jo es que acaben els es udis amb una edu-
cació supe io .
A
la base d'aques es e o mes educa i es no sols obem la
idea d'igual a sinó el e que es p e eu la necessi a d'una mi d'ob a més
quali icada amb is a a u u s a encos ecnolbgics. No obs an aixb, la quan-
i a de llocs de eball disponibles no augmen i de mane a pa ailela al
g au de quali icació (i a les expec a i es) de la mh d'ob a jo e. Aixb no
es de ia només
al
e que el p og és ecnolbgic no es p oduí an ipida-
men com es pensa a, sinó ambé al e que sob e o sembla a que no
exis ia cap elació di ec a en e el can i ecnolbgic i uns ni ells necessa is
de quali icació més al s. El esul a ac ual és un desajus amen en e les
quali icacions i expec a i es dels jo es
i
els ni ells de les eines que se'ls
o e eixen. Aques desajus amen p o oca I'apa ició de p oblemes labo als
en la dis ibució i en la u ili zació. Gs aquí on els pai'sos capi alis es
i
so-
cialis es enen alguns p oblemes en comú, malg a que ambé hi hagi dis-
c epincies
.
Les p incipals íc imes de la democ a i zació de I'educació són aquells
jo es que no olgue en o no o en capacos (a causa de les ap i uds indi i-

Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en
i
el
eball a Eu opa
duals, de les condicions amilia s o de icikncies es uc u als dins el sis e-
ma labo al) de p end e pa en una compe ició educa i a pe llongada. Al
món occiden al, aquells que abans deixen l'escola o els menys ins ui s
s'en on en al majo isc d'a u . Aixb és en pa esul a de p ocessos de
supe posició, pels quals indi idus amb més coneixemen s aga en les places
que an e io men ocupa en els qui en enien menys. Malg a aixb hi ha
indicis que a alguns pai'sos aques mecanisme ha a iba als seus lími s, a
la qoal cosa espon la xi a c eixen d'a u a s en e els jo es amb educació
supe io (cas d'Holanda, RFA, I hlia). Cal ema ca que s'ha de eni
mol a cu a a emp a el concep e de supe posició. No queda cla ins a quin
pun es p odueix una pu a supe posició, ins a quin pun
(i
a causa dels
can is ecnolbgics
i
o gani za ius) han can ia les quali icacions necessh ies
o si s'ha p odui un me can i en els eballs d'en ada com a pa d'una
no a selecció, més que d'es a hgies labo als.
Els jo es s'en on en amb el p oblema de la dis ibució quan passen
de l'escola al eball
i
busquen la se a p ime a eina. El ipus d'a u que
es p odueix aquí ou quali ica adicionalmen d'a u de icció
i
es con-
side h com un enomen p ou no mal i de cu a du ada. No obs an aixb,
el nomb e de jo es que han acaba els es udis
i
es oben a l'a u men e
busquen la se a p ime a eina ha expe imen a un augmen d amh ic als
paisos occiden als.
I
a més el pe íode de ce ca o pe íode de ansició és
cada cop més lla g.
Resul a signi ica iu obse a que bb iamen els jo es enen p oblemes
a l'ho a de oba la eina a la qual c euen que les se es quali icacions els
donen d e : di d'una al a mane a, hi ha una manca de llocs de eball
quali ica . T obem aques a si uació an a pai'sos de 1'Eu opa Occiden aI
com de 1'Eu opa O ien al.
Sembla que hi ha elemen s d'a u o inac i i a econbmica < o qada)z
i <c olun h ia)> en aques pun . Hi ha indicis que els jo es ebu gen eines
que no s'adeqüen a les se es expec a i es i s'es imen més espe a una opo -
uni a millo . Aixb, pe b, dephn mol de les possibili a s de eb e supo
ma e ial, ja sigui pe pa de 1'Es a o
-i
aques sol se el cas dels qui
acaben els es udis- dels pa es. Sembla que aques a pe llongació olun-
h ia del pe íode de ce ca pe d impo hncia com més s'alla ga i com més
cla euen els jo es que hi ha una manca es uc u al de eina quali icada.
Als pai'sos occiden als esul a més impo an aga a el p ime que es oba
-almenys de momen . Sembla que el enomen de < l'a u empo al olun-
a is ha es a segui pe una mobili a labo al
i
pe una g an o ació.
Al
bloc
occiden al 611s
i
o l'elemen olun a i del <(passo isme labo aln sembla
ha e es a supe a pe la mobili a labo al o cada; aixb s'ap ecia en
la
4 Pape s~:
Re is a
de
Sociologia
quan i a c eixen de con ac es labo als de cu a du ada que s'o e eixen als
jo es (i que o so in només es basen en sub encions es a als).
Els al s índexs de mobili a en els p ime s anys de eball ambé e-
p esen en, pe als pa'isos socialis es, un senyal d'aques desajus amen .
Hi ha un e ce elemen en el ni ell dis ibu iu, nascu de la elació
en e el sis ema educa iu i el labo al pel que a al emps. Alli on exis eix
una es ic a di isió de emps en e l'escola i la eina, les opo uni a s que
enen els jo es de millo a les se es quali icacions
i
les se es possibili a s
labo als un cop acabada l'escola i a depenen de I'o e a del sis ema labo al
i, en conseqühncia, es limi en. Sembla que les o mes d'educació ecu en
han
es a més desen olupades als paisos socialis es, els quals bb iamen no
es poden pe me e man eni massa jo es o a del sis ema labo al du an
massa emps.
5.3.
P oblemes d'u ili zació
Les con adiccions esmen ades en e el sis ema educa iu i el labo al
ambé compo en
-i
ins i o , a causa de la c isi, cada egada més- p o-
blemes
al
lloc de eball. Ja hem pa la
del
p oblema de sob equali icació
(millo di , de subu ili zació). Malg a que o so in s'ha ema ca , co -
ec amen , que les quali icacions acadhmiques no semp e són supe io s a
l'expe ihncia labo al, c ida l'a enció el e , p oblemh ic, que els jo es, més
ben p epa a s, es sob eposin a les opo uni a s de eballado s de més eda
o
les bloquegin. No obs an aixb, sembla que els jo es enca a són la <(gene-
ació bloquejada)>.
Aixb es deu en pa a egles ins i ucionals, les quals basen els sis emes
sala ials
i
de p omoció en l'an igui a . També dins l'<(economia de l'escas-
sesau de mol s pa'isos socialis es es alo a més un eballado amb una
lla ga expe ihncia, adqui ida en l'exe cici de la se a eina, que les quali-
icacions eb iques d'un es udian .
Aixb ol di que, o
i
oban un lloc de eball inicial, no es po
eni enca a I'espe an~a d'ob eni en un emps aonable la eina pe a la
qual s'es i quali ica . Aques a si uació ep esen a, en alguns pa'isos occi-
den als, la sepa ació c eixen en e jo es i sis ema labo al. Als pdisos
o ien als p o oca que els jo es u ili zin la se a <(posició en el me ca )>
i donin p e e hncia a aquells eballs que els o e eixen les millo s acili a s
no labo als, com l'habi a ge, e c.
A
ambdós sis emes aques a si uació gene a
una g an insa is acció
i
un baix endimen labo al.
Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en
i
el eball a Eu opa
5.4.
La jo en u -o els p oblemes labo als
de
g zlp
L'esbós e en els pa hg a s an e io s no pin a massa aleg e la si uació
labo al dels jo es. En comp es de e e i -se a les es adís iques, que només
donen una isió es h ica dels jo es en egis a s, s'han de ini una se ie de
p ocessos que a ec en el jo en . Malg a que --com semp e- els g ups
socials més ebles són els que enen menys opo uni a s labo als (els mem-
b es de les classes socials in e io s, els jo es menys ins u'i s, els immi-
g an s del camp i les noies), la si uació de les no es gene acions en conjun
s'ha de e io a d amh icamen als pai'sos occiden als. Malg a que els p o-
blemes es mani es en de o ma di e en en els di e sos g ups, o s passen
pe di icul a s g eus a l'ho a de oba una eina decen
i
es able
un
cop
acaba s els es udis. Només di e eixen en les possibili a s que cada g up é
d'en on a -se al p oblema,
i
que depenen de les posicions espec i es en
el me ca .
Als pai'sos d'Eu opa O ien al, els p oblemes labo als ju enils (deixan
de banda ce es dispa i a s egionals) apa eixen p incipalmen als ni ells
de dis ibució i u ili zació. Els jo es, i en especial els que són quali ica s,
enen una posició de ela i a o ~a dins el me ca de eball. Aquí és més
a ia l'o gani zació labo al, l'emp esa
i
l'o icina, la que é di icul a s a
a eu e i man eni els eballado s jo es. No obs an aixb, la posició de
o ca en el me ca de eball é una elació di ec a amb una posició insa-
is ac b ia dins l'emp esa. És en el pla de la u ili zació de la mh d'ob a jo e
on els paysos eu opeus d'ambdós blocs es oben amb p oblemes g eus
pe a les se es no es gene acions.
Consegüen men , se ia mol més Ibgic conside a els p oblemes labo als
ju enils d'a ui no com els p oblemes d'alguns subg ups, sinó com el p o-
blema de o a una gene ació, sense pe d e de is a els p oblemes especí-
ics amb qu& s'en on en subg ups especí ics.
6.
CONCLUSIONS
Si la hipb esi sob e les mo i acions dels jo es en e s la eina que o -
mulh em al comencamen d'aques a icle és hlida, i si accep em aques es
alo acions en comp es de desca a -les pe se massa ele ades o i ealis es,
lla o s és de i al impo hncia que s'elabo i una anhlisi se iosa sob e com
es p odueixen aques es mo i acions
i
com es eali zen o no dins
un
de e -
mina sis ema d'opo uni a s socials. L'a gumen p incipal d'aques a icle
és que la ece ca compa a i a in e nacional, si es duu a e me de mane a
co ec a, po se un mi jh pe a espond e a aques s in e ogan s.
BIBLIOGRAFIA
Adamski, Wladyslaw:
Educa ion and Ca ee s in Today's Poland: Aspi a ions
and Oppo uni ies.
(L'educació
i
les ca e es a la Polbnia d'a ui: aspi acions
i
opo uni a s.) Ponencia p esen ada a 1'Ins i u Eu opeu d'Educaci6 i Po-
lí ica Social. Pa is, 1983.
A me , J. Michael, i Ma sch, Robe M.:
Compa a iue Sociological Resea ch in
he 1960s and 1970s.
(Rece ca sociolbgica compa a i a els anys seixan a
i
se an a.) Leiden, 1982.
Bae hge, Ma in; Schombu g, Ha ald,
i
Voskamp, Ul ich:
Jugend und K ise-K ise
ak uelle Jugend o shung.
(La jo en u
i
la c isi
-
La c isi de la in es igació
ac ual sob e el jo en .) F ank u IMain, N. Yo k: Campus, 1983.
Be ing, Jan; Geye , Felix
i
Ju ko ich, Ray (eds.):
P oblems in In e na ional
Compa a i e Resea ch in he Social Sciences.
(P oblemes de la ece ca com-
pa a i a in e nacional en Ci&ncies Socials.) Ox o d, 1979.
Be ing, Jan:
Wha is he Use o In e na ional Compa a i e Resea ch?
(Quina
és la u ili a de la ece ca compa a i a in e nacional?) A Be ing
e . al.,
1979.
Gal ung, Johan:
On he Meaning o c Na ion9 as
a
Va iable.
(Sob e el signi ica
de c naciós com a a iable.) A Niessen
i
Pescha , 1982.
G e e, Rose Ma ie,
i
Glads one. Alan:
Analysis o Changes and Di e ences
in
he A i udes and Behauiou o Young People conce ning Wo k.
(Anhlisi
dels can is
i
di e encies en les ac i uds
i
compo amen s dels jo es en e s
la eina.) A G oo ings, 1985.
G oo ings, Pe e (ed.):
You h and Wo k in Eu ope.
(El jo en
i
el eball a
Eu opa.) Moscou, 1985.
G oo ings, Pe e (ed.):
Technology and Wo k: Eas -Wes Compa isons.
(La ec-
nologia i el eball: compa acions es -oes .) Beckenham, 1985.
Hol , Robe T., i Tu ne , John E.:
The Me hodology o Compa a iue Resea ch.
(La Me odologia de la ece ca compa a i a.) A Hol
i
Tu ne , 1970.
Hol , Robe T.,
i
Tu ne , John
E.
(eds.):
The Me hodology o Compa a iue
Resea ch.
(La me odologia de la ece ca compa a i a.) Lond es, 1970.
Mau ice, Ma c; Séie , F ancois,
i
Sil es e, Jean-Jacques:
Poli ique d'éduca ion
e o ganisa ion indus ielle en F ance e en Allemagne.
(Polí ica educa i a
i
o gani zació indus ial a F anca i
a
Alemanya.) Pa is, 1982.
Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa
Mau ice, Ma c:
Theo e ical and Ideological Aspec s o he Uni e salis ic App oach
o he S udy o O ganisa ions.
(Aspec es eb ics i ideolhgics del plan eja-
men uni e salis a de l'es udi de les o gani zacions.)
A
<(Es udis in e nacio-
nals de ge encia i o gani zació)>, 1976, 6:3-10.
Meie , Ha y:
Socializa ion and P epa a ion o Wo king Li e in he Ge man
Democ a ic Republic and he So ie Union.
(Sociali zació
i
p epa ació pe a
la ida labo al a la República Democ ii ica Alemanya
i
la Unió So ie ica.)
A Niessen i Pescha , 1982.
Mi e , Pe a -Emil:
P oblems o You h and In e na ional Compa a i e Resea ch
in he 80's.
(P oblemes del jo en
i
ece ca compa a i a in e nacional als
anys ui an a.) So ia, 1983.
Mi e , Pe a -Emil; Schubkin, Vladimi ; Gospodino , Kons an in,
i
Gazso, Fe-
enc (eds.):
You h and Labou .
(El jo en i la eina.) So ia, 1983.
Mok zycki, Edmund:
On he Adequacy o Compa a i e Me hodology.
(Sob e
l'adequació de la me odologia compa a i a.)
A
Be ing
e . al.,
1979.
Mok zycki, Edmund:
Wha o Take in o Accozln When C:ompa ing? P oblem
o Con ex .
(Quk cal eni en comp e en compa a ? El p oblema del con ex .)
A
Niesses
i
Pescha , 1982.
Niessen, Man ed,
i
Pescha , Jules (eds.):
In e na ional Compa a i e Resea ch.
P oblems o Theo y, Me hodology and O ganisa ion in Eas e n and Wes e n
Eu ope.
(La ece ca compa a i a in e nacional. P oblemes de eo ia, me o-
dologia
i
o gani zació a Eu opa O ien al
i
Occiden al.) Ox o d, 1982.
Niessen, Man ed, i Pescha , Jules (eds.):
Compa a i e Resea ch on Educa ion.
O e iew, S a egy and Applica ions in Eas e n and Wes e n Eu ope.
(La
ece ca compa a i a en educació. Visió global, es a kgia i aplicacions a 1'Eu-
opa de 1'Es i de l'Oes .) Budapes , 1982.
Niessen, Man ed; Pescha , Jules, i Kou ilsky, Chan al (eds.):
In e na ional Com-
pa a i e Resea ch. Social S uc u es and Public Ins i u ions in Eas e n and
Wes e n Eu ope.
(Rece ca compa a i a in e nacional. Es uc u es socials
i
ins i ucions públiques a 1'Eu opa de l'es i de l'oes .) Ox o d, 1984.
Nowak, S e an:
The S a egy o C oss-Na ional Su ey Resea ch o he Deue-
lopmen o Social Theo y.
(L'es a kgia de la ece ca ansnacional sob e en-
ques es pe al desen olupamen de la eo ia social.) A Szalai
i
Pe ella, 1977.
Ragin, Cha les:
Compa a i e Sociology and he Compa a i e Me hod.
(La socio-
logia compa a i a i el me ode compa a iu.)
A
A me
i
IWa sch, 1982.
Szalai, Alexande ,
i
Pe ella, Rica do (eds.):
C o s-Na ional Compa a i e Su ey
Resea ch: Theo y and P ac ice.
(La ece ca compa a i a ansnacional sob e
enques es: eo ia i p hc ica.) Ox o d, 1977.
Wilpe , Be nha d:
You h and Wo k in he Fede al Republic o Ge many
-
Re-
cen Resea ch E idence.
(La jo en u i el ebaii a la República Fede al d'Ale-
manya
-
Dades de ece ca ecen s.)
A
G oo ings, 1985.
'