NEOCORPORATIVISME A L'ESTAT ESPANYOL
POSTFRANQUISTA
(1977-1983)
Jo di Roca Jusme
1.
INTRODUCCIO:
EL
DEBAT
SOBRE
EL
NEOCORPORATIVISME
Des
de la mei a dels anys se an a, s'ha ence a un deba in e nacional
cada cop més ampli sob e la possibili a d'aplica el e me co po a i isme
pe
a
en end e de e minades e olucions d'alguns pdsos capi alis es
amb
hgim
democ h ico-pa lamen a i.
Malg a que di e en s au o s han u ili za
el concep e (en gene al, amb adjec ius als com i noun, c libe aln, <<nego-
cia u o < social)> con aposa s a i ell~, <<au o i a i)>
o
< es a al)>)
amb
di e-
en s ma isos, penso que la majo ia d'ells han a iba a
un
ma eix pa adig-
ma concep ual de e e 2ncia.I
Aques pa adigma es con igu a en posa de mani es la impo hncia de
dos p ocessos que s'han dona
en
algunes socie a s capi alis es i que, malg a
que enen una dinhmica ela i amen independen , s'han conside a en
gene al o amen in e elaciona s.
Ei
p ime &aques s p ocessos és que
de e minades o gani zacions hagin adqui i p hc icamen el monopoli de
ep esen ació dels g ups socials més impo an s (el cas més signi ica iu és
el de de e mina s sindica s com a ep esen an s del conjun dels eballa-
do s); monopoli econegu , o ins i o omen a , pe 1'Es a
a
i que accep-
1. Algunes
de
les p incipds con ibucions sob e el
ema
que
es poden consul a
són: Schmi e and Lehmb uch (ed.) (1979), Lehmb uch and Schmi e (ed.) (1982),
Ma inez Alie (1977), C ouch
(
1979), Pani ch (1980, 1981))
Sal a i
i
B osio (1979),
Sal a i
(1982), O e (1981).
<<Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
in, enca a que sigui implíci amen , ce es es iccions en el seu compo -
amen .
El
segon és que impo an s decisions polí iques siguin el esul a
de l'aco d (amb
la
in e enció di ec a de 1'Es a o, com a mínim,
amb
el
seu supo ) en e els líde s &aques es o gani zacions.
En aques a icle discu eixo el pape que les elacions neoco po a i-
is es en e els sindica s, les associacions emp esa ials i 1'Es a han ingu
a
1'Es a espanyol aques s úl ims anys. El p ime apa a es h des ina a
anali za mol b eumen alguns aspec es de les elacions indus ials
i,
en
pa icula , de la qües ió sindical en el pe íode de ansició polí ica, ja que
aques és un pun de pa ida ine i able pe a en end e l7e oluciÓ d'aques es
elacions als següen s anys.
Sense enuncia a dona una pe spec i a gene al sob e les p k iques
neoco po a i is es a l'Es a espanyol pos anquis a, el meu es udi es i, si
més no, limi a pel
e
que alguns p oblemes elle an s no han es a ac-
a s més que ma ginalmen . En p ime lloc, l'anhlisi de les o gani zacions
emp esa ials, ema abo da pe Sal ado Aguila en la se a con ibució en
aques a ma eixa e is a, ha es a mol menys conside ada que la de les
o gani zacions de eballado s. En segon lloc, els in en s d'aco d a ni ell
sec o ial en o n a qües ions als com la de la econ e sió indus ial hau ien
de se , ambé, mol més anali za s, ja que en aques a icle es dedica especial
a enció als aco ds sob e polí iques de endes, aco ds que, malg a que
només són un aspec e pa cial del enomen del neoco po a i isme han es a
his b icamen onamen als pe a pode pa la d'aques enomen an en el
cas de 1'Es a espanyol com en el de la majo ia de ppdsos eu opeus on
el concep e és aplicable. Pe úl im, sense p e end e e una llis a exhaus i a
de les limi acions d'aques es udi, si bé c ec que les elacions capi al/
eball han de cen a l'anhlisi ac ual sob e el ema, el concep e neoco po-
a i isme ob e una ia pe a una ap oximació a mol es al es p oblemh i-
ques socials.
2.
LA < TRANSICI6 POL1 TICAI> I ELS PROBLEMES OBERTS
EN EL CAMP
DE
LES RELACIONS INDUSTRIALS
La ansició polí ica del anquisme a un nou 6gim s'en on a a al
p oblema de com eo ien a el mo imen ob e que, als úl ims anys, ha ia
mos a , malg a la pe secució polí ica, la se a po encial con iic i i a . E a
necessa i e compa ibles la legali a dels sindica s
i
l'es abili a de I'o d e
econbmic i social; si bé una si uació de llibe a sindical podia eni un
pape es abili zado e i an la ipida poli i zació dels con lic es, la possibi-
Neoco po a i isme a 1'Es a espanyol pos anquis a
(1977-1983)
li a d'ac ua amb menys a es c ea ia hcilmen una g an codic i i a
enin en comp e que, en g an mesu a, el can i poli ic e a associa popu-
la men a alguna mena de <(can i econbmic)>, almenys pel que a
a
millo es
socials i condicions de eball. En un con ex de c isi econbmica, e a pa -
icula men di ícil espond e (sense al e a de o ma onamen al la dis i-
bució de la enda) a aques es expec a i es, ia augmen s dels sala is eals
i de les p es acions socials, enca a que, bb iamen , la c isi econbmica enia
ambé com a e ec e debili a , des del pun de is a de elació o e alde-
manda, la posició ei indica i a dels eballado s. El p oblema, a més, no
es edu'ia a I'e olució dels sala is sinó que es ac a a d'e i a , en un sen i
més ampli, la con lic i i a polí ica i social.
És di ícil a alua la p obabili a que la adicali zació del mo imen ob e
hagués con inua en la línia dels anys de la ansició, un cop passa el
pa icula momen del can i en el egim polí ic; és ambé qües ionable, a
un ni ell més gene al, si l'ac i i a sindical pe elia ma eixa é possibili a s
de anscendi el seu ca hc e de ensiu o el seu pape bhsicamen econbmico-
ei indica iu
i
ob i pe spec i es eals de can i social, enca a que aixb
sembla una qües ió que dep n de la si uació his b ica, de la qual el ca hc e
del sindica no és només e ec e sinó ambé agen ac iu, i enca a que hi
ha exemples his b ics (com a 1'Es a espanyol al 1936) de ans o ma-
cions de les elacions de p oducció encapgalades pels sindica s. El que s
indjscu ible, pe b, és que la ins i ucionali zació del con lic e a esde eni ,
al pe íode 1975-1977, una necessi a c ucial i que aques a ins i ucionali -
zació no e a un objec iu hcil d'assoli .
En aques con ex a insis i -se, an pe pa dels medis emp esa ials
com pe pa de mol s economis es, sob e la necessi a que els eballado s
adop essin un compo amen que no ag eugés la si uació de c isi econamica.
L'objec iu de nce la esis ncia ob e a a pa i de les conseqii ncies de
la c isi compo a a no només assenyala els p oblemes de i a s d'aques a
esis ncia, sinó ambé sob e alo a el possible e ec e que sob e I'ac i i a
econbmica ind ia la se a solució i, en conseqü ncia, de ensa una anhlisi
esbiaixada de les causes de la c isi que culpabili zés el mo imen ob e .
El
pun de pa ida pe a con igu a un nou esquema de elacions indus-
ials e a el d'un mo imen ob e ca ac e i za pe dues componen s p in-
cipals: d'una banda, un al g au de mobili zació basa , en g an pa , en la
p hc ica de la negociació i l'acció <(di ec es)> (pe ca ac e i za amb un adjec-
iu l'absi ncia d'in e media is pe manen s o, almenys, I'exis encia d'un g an
con ol e ec iu d'aques s in e media is pe pa dels eballado s); d'al a
banda, una iden i icació gene al amb una o gani zació uni h ia, les CCOO,
que inicialmen ep esen a a aques a o ien ació d'acció di ec a
i
que p o-
g essi amen ha ia es a con olada pel PCE, que a u ili za aques con ol
uPape s~: Re is a de Sociologia
pe po a a e me una pdi ica d'ocupació dels llocs elec ius en els sindi-
ca s o icials del anquisme.
El PCE a impulsa la c eació d'una o gani zació sindical única basan -
se en el p es igi
i
la adició de les CCOO
i
u ili zan la se a posició
en
l'es uc u a sindical anquis a. Aques a o gani zació no e a p esen ada com
un sindica clbsic d'a iliació indi idual olun d ia sinó com la ep esen ació
o gani zada del conjun del mo imen ob e . Segons la esolució del maig
de
1976
del Sec e a ia de la Coo dinado a Gene al de CCOO, hi hau ia
d'ha e un cong és sindical cons i uen en quk pa icipa ien ep esen an s
d'assemblees de ib ica obe es a o s els eballado s: <(Pa im del d e
que assis eix els eballado s pe decidi lliu emen la se a a liaci6.
C eiem que a les assemblees s'hau ia d'abo da obe amen aques a qües ió
i
discu i -la amb plena llibe a . Si la decisió os aclapa ado amen majo i-
ii ia, pod ia conside a -se la con enikncia de l'a iliació de o s els eba-
llado s. Malg a aixb, els que decidissin exclou e's ind ien d e a e -ho.
En qualse ol cas, an pe l'acció sindical en o s els sen i s, com pe l'elec-
ció de ep esen an s a o s els ni ells no es a & cap di e enciació
o
disc i-
minació
pel
e d'es a
o
no a ilia .,' Els di igen s comunis es an a i ma
que, en un con ex democ d ic es a en disposa s
a
condui les CC00
en
una ia no d'obe a con on ació sinó de negociació i pac e. E a p ecisa-
men aques a p omesa la que o e ien als emp esa is a can i d'un pac e
polí ic an i anq~is a.~
Malg a que penso que els di igen s comunis es e en since s en o e i
el seu pa i com a pila onamen al d'una no a elació eballado s-emp e-
sa is de ca dc e co po a i is a
en
que i'única o gani zació ob e a se ia legi-
imada com la indiscu ible ep esen an de o s els eballado s i accep a ia
inicia una polí ica de negociació de la c isi econbmica, el p ojec e es a a
condemna al aciis pe di e ses aons.
En p ime lloc, la adició adical de CCOO enia mol poc a eu e amb
la ecen his b ia d'aquells sindica s eu opeus que, so a o ien ació socialde-
mbc a a, ha ien consolida una p hc ica de pac es socials. Com a segona
aó, la legi imació del p ojec e p ecisa a
un
p océs d'assemblees obe es
massi es que iicilmen podien condui a una dindmica de di ícil con ol;
mol s mili an s ob e s dona en supo a la p opos a de CCOO com a mo-
imen &cio-polí icn (ca ac e i zació que e a u ili zada en con aposició
a sindica d'a iliació), p ecisamen , com una opció o gani za i a pe c ea
un sindicalisme al e na iu
al
model eu opeu bu oc a i za . En el ebuig que
2.
ccGace a de De echo Sociab, 61, juny 1976, Mad id.
3.
Vegeu, pe exemple, S. Ca illo (1975).
Neoco po a i isme
a
1'Es a espanyol pos anquis a
(1977-1983)
CCOO os l'emb ió
&un
sindica <{no mals con e gien, pe an , ambicions
mol di e en s (en alguns casos, ins
i
o , oposades).
En e ce lloc, no podia, bb iamen , espe a -se mol a c edibili a es-
pec e a les p omeses comunis es pe pa de les o ces emp esa ials
i
dels
polí ics p oceden s del anquisme. Pe úl im, el p ojec e in a alo a a les
possibili a s de esso gimen , en la no a si uació polí ica, dels sindica s
que, enca a que ha ien es a quasi al ma ge del p océs de ecomposició del
mo imen ob e des dels anys seixan a, enien una o a adició his b ica:
la CNT
i,
especialmen , la UGT. Aques es o gani zacions,
a
més de les
se es dissensions ideolbgiques, e iden men no es a en disposades
a
in e-
g a -se en una es uc u a que implica a p ic icamen la se a desapa ició
i
en la qual, a més,
el
PCE enia, almenys inicialmen , ga an ida la se a he-
gemonia.
En
els mesos següen s a la mo de F anco a ha e -hi un in ens deba
sob e la u u a es uc u a sindical en e mes d'uni a
o
di e si a (plan eja
pe UGT
i
CNT
com a uni a en on de llibe a sindical i pe CC00
com
a
uni a sindical en on de di isió ob e a). La pos u a go e namen al
a se cla a: men e que la UGT a gaudi d'una ole incia ex alegal
que
li
a pe me e celeb a públicamen una Con e encia a l'ab il de
1976
(quan A ias Na a o enca a e a p esiden del Go e n),
CCOO
hau ia
de eali za en la clandes ini a el seu Cong és de juliol de 1976; és en
aques cong és que CCOO a decidi con e i -se en un sindica clissic
de lliu e
a iliació,
econeixen la no- iabili a del seu p ojec e (la qual cosa
li a suposa l'escissió dels mili an s maois es de 1'ORT i del
PTE,
que
an eu e en aques a enúncia una claudicació
i
que an passa a cons ui
els seus p opis sindica s que an anomena auni a is>>
[!I).
3.
EL
PACTE
DE
LA
MONCLOA
Malg a que la g a e a dels p oblemes econbmics e a econeguda pe
o s, la espos a
a
aques s p oblemes e a e a dada pe la pa icula si uació
polí ica
i
no a se íins desp és de les p ime es eleccions gene als (juny
1977) que
el
ema econdmic a se en on a com a p ime a p io i a .
El Pac e de la Moncloa d'oc ub e del 1977 a se p esen a com un
aco d global en el qual es p ome ien una si. ie de e o mes econbmiques
i
polí iques com a con apa ida a un conjun de mesu es econbmiques es a-
bili zado es; l'aco d a se signa pel p esiden de Go e n i els líde s dels
p incipals pa i s pa lamen a is (UCD, PSOE,
PCE,
AP,
CDC, PNB)
en
una eunió ex apa lamen i ia i pos e io men ap o a , amb mol poc de-

<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
ba , a les dues camb es legisla i es. Les <(con apa ides>> que eien dige ible
I'aco d e en una ba eja de e o mes
i
comp omisos p og ami ics que, ins
i o , an icipa en qües ions cons i ucionals i que, en gene al, es ca ac e i -
za en pe la se a poca conc eció.
La p incipal de les mesu es econbmiques, apa eguda com a dec e -llei
el
25 de desemb e de 1977, e a l'es ablimen que els inc emen s sala-
ials,
al
1978, no hau ien de supe a el
20
pe cen (l'augmen de la Massa
Sala ial B u a, compu an els augmen s pe an igui a i ascensos, podia a i-
ba al 22 pe cen ), que e a la in lació espe ada pe a aques any; la no ma
enia un ca ic e inculan pe al sec o públic
i
de ecomanació pe al sec-
o p i a , si bé el seu incomplimen suposa ia a les emp eses la pe dua
d'aju s iscals i c edi icis i capaci a a (si la no ma e a supe ada pe p essió
sindical) pe acomiada ins el
5
pe cen dels eballado s ocupa s; d'al a
banda, les emp eses indi iduals podien des incula -se del con eni de sec o
si les condicions pac ades els suposa en supe a el mhxim es able . La
ecomanació pel que a
a
la dis ibució de I'inc emen sala ial e a que un
50
pe cen , com a mínim, os de ca hc e lineal.
L'es ablimen d'un c i e i sala ial de e e encia en unció de la axa
d'in lació espe ada (amb una clhusula de sal agua da segons la in lació eal
desp és de mig any) suposa a un can i impo an espec e a la p ic i-
ca an e io de eni en comp e, pe pac a nous sala is, la in lació de l'any
an e io . La impo hncia d'aques can i no és an la ph dua de pode ad-
quisi iu, que, en una si uació de desaccele ació de la in lació, compo a
passa
&un
c i e i a un al e, sinó el e que
el
nou sis ema pe me ia plan-
eja la polí ica sala ial di ec amen com a Fa d'una més hmplia polí ica
an iidacionis a, ja que, hb iamen , la axa d'idació espe ada a la qual
s'ajus en els sala is depen d'aques a úl ima.
A
més, es an pac a d'al es
mesu es econbmiques es abili zado es als com la es icció de l'augmen
de l'o e a mone i ia i del dh ici públic
i
s'aco di la possibili a mol es-
ingida de con ac es empo als.
El
documen d'aques pac e jus i ica la se a necessi a
no
només amb
a gumen s mac oeconbmics conc e a s en el es ablimen dels equilib is
bhsics (ni ell de p eus, caiguda de la in e sió i consegüen a u , balan~a
de pagamen s) sinó ambé pe la necessi a de c ea <(un clima de coope ació
esponsable que con ibueixi a la consolidació de la democ hcia)>; l'a gu-
men que p esen a la ines abili a econbmica com un pe ill immedia pel
sis ema polí ic democ i ic és una ca ac e ís ica p bpia del neoco po a i-
isme a 1'Es a espanyol i no només d'aques p ime pac e social signa en
una si uació en la qual la no a cons i ució es a a enca a penden d'ela-
bo ació.
Els líde s dels dos g ans sindica s,
UGT
i CCOO, no an signa o -
Neoco po a i isme
a
YEs a espanyol, pos anquis a
(1977-1983)
malmen l'aco d (com ampoc no
ho
a e cap ep esen an dels emp esa-
is), pe&, de e , an dona -li supo cla amen , com ho con i ma el e que
els seus dos mhxims di igen s (Redondo
i
Camacho) o a en
al
Pa lamen
la decla ació de supo al Pac e. La di e 2ncia ic ica a se que men e la
UGT a man eni públicamen una ce a dis incia inicial, CCOO a endega
una Amplia campanya pe al seu complimen ; els sindica s més pe i s lliga s
a pa i s ex apa lamen a is (els <(uni a is)> SU i CSUT), així com alguns
co en s dels g ans sindica s, es an oposa , igual que la CNT, al Pac e.
I
4.
ALTRES ACORDS NEOCORPORATIVISTES
(1980/1983)
Malg a les in encions decla ades pe les di eccions de CCOO i UGT,
no es a a iba a cap aco d cen al amb els emp esa is pe a a on a
la negociació collec i a de l'any 1979; a se es able , en can i, un Dec e -
Llei que ixa a una banda sala ial amb 1'11 pe cen i el
14
pe cen com
a lími s (quan la in lació p e is a e a d'un 13 pe cen ) i ecomana a,
com ambé ho an e les pos e io s no mes pac ades, que els augmen s
ossin, excep uan casos excepcionals, de ca hc e p opo cional.
L'aco d de e e Pncia pe als anys 1980/1981, l'Aco d Ma c In e con-
I
ede al (AMI), a se signa únicamen pe l'o gani zació emp esa ial,
CEOE,
i
la UGT (amb la pos e io adhesió de Unión Sindical Ob e a, USO),
excloen les CCOO,
i
a ixa un c i e i sala ial simila es ablin bandes
sala ials en o n
a
la in lació p e is a: una banda del 13-16 pe cen pe
al 1980,
i
de 1'11-15 pe cen pe al 1981 que se ia e isada si l'augmen
dels p eus
a
la p ime a mei a de l'any supe és el 6,75 pe cen
o
el 6'6 pe
cen en cada un dels casos. L'exclusió de CCOO a se conseqü2ncia d'o-
posades posicions hc iques dels dos p incipals sindica s, en la se a com-
pe hcia, i d'una si uació d'ince esa polí ica (amb els, ela i amen , d2bils
go e ns de la UCD
i
la pe spec i a de possibles eleccions gene als); causes
a les quals hau ia d'a egi -se
d
desig de la CEOE d'a a o i la UGT en
con a de CCOO i d'a i a els en on amen s sindicals. Les di e encies en-
e CCOO
i
UGT es an concen a p incipalmen en o n al edac a de
la u u a llei bhsica de elacions labo als (Es a u dels T eballado s), que a
se ap o ada al Pa lamen desp és de se pac ada en e la
UCD
i el PSOE
(amb el clima a o able c ea pe l'aco d UGT-CEOE) amb l'oposició del
PCE?
4.
Sob e les di e en es posicions de
CCOO
i
UGT
du an aques pe íode, egeu:
Fina
y
Hawkeswo h
(1982).
91
apape s>>: Re is a de Sociologia
El juny de
1981
a se signa I'Aco d Nacional d'Ocu~ació (ANE)
amb
I'es imul dona pe l'in en de cop d'Es a del 23 de eb e , com e idencien
les decla acions del momen
i
el e que, en con as amb d'al es ocasions,
s'a ibés a l'aco d sis mesos abans que comencés el pe íode de negociació
~Uec i a (1982)
pel
qual s'es ablia una no ma sala ial de e e hcia. L'a-
co d a se signa pe
UGT
i
CCOO, d'una banda,
i
pe la CEOE d'una
al a; el Go e n a pa icipa di ec amen en la negociació de l'aco d i
ambé el a signa . Els pa i s, en can i, no an pa icipa o malmen en
un momen en que, en compa ació al de la signa u a del Pac e
de
la Mon-
cloa, an les o gani zacions emp esa ials com les ob e es s'ha ien con-
solida .
Aquí, es po plan eja una impo an qües ió en elació a la eo ia neo-
co po a i is a. En una si uacici en la qual les o gani zacions socials siguin
independen s, sembla cla a la impo incia de si ua quin és el pes ela iu
dels dos sis emes de decisió,
el
dels pa i s (amb o sense consens) i el de
l'aco d en e els g ups o gani za s; en el cas que es em anali zan , on hi
ha una cla a subo dinació dels sindica s
UGT
i CCOO als pa i s polí ics
PSOE
i
PCE espec i amen , si bé la CEOE es po conside a una o ga-
ni zació amb conside able independencia espec e a qualse ol pa i polí ic,
es pod ia pensa que és bas an indi e en qui decideixi, ja que, en qualse ol
cas, el nucli
de
decisió esidi ia semp e en la ma eixa
éli e
polí ica
i
Ia
di isió o mal de pape s en cada momen ma ca ia una di e encia pu amen
d'ima ge. Respec e a aques a anllisi penso que, &una banda, no hau ien
d'in a alo a -se les implicacions ideolbgiques, que, com a pa icula o ma
de legi imació, compo a la pdc ica habi ual d'aco ds
en
els que di ec a-
men pa icipen ep esen an s de g ups o gani za s, si
bé,
d'al a banda, és
ce que, en segons quines ci cums hncies, el e que hi hagi aco d pe
consens en e els pa i s o en e els g ups (dependen s d'ells) no és la qiies-
ió onamen al
i
no po se indicado a pe ella ma eixa del ca hc e
més
o
menys co po a i is a de l'aco d.
es en aques úl im sen i , que penso que el Pac e de la Moncloa ha de
se conside a , pe la se a pa icula signi icació his h ica, com un aco d
no només neoco po a i is a sinó que suposa una in lexió de les elacions
indus ials en un sen i neoco po a i is a; el e que pa icipessin només
Go e n i pa i s polí ics ha de eu e's p ecisamen com a mani es acici de
la di icul a que aques can i compo a a als sindica s, ca ac e i za s an e-
io men pe la nega i a a qualse ol pac e social,
i
ambé del pa icula
momen que a essa a l'associacionisme dels emp esa is, els quals es a en
en p océs de o mació d'una o gani zació única (la CEOE).
To nan a I'ANE, una de les se es pa icula i a s és que és p esen-
a com un aco d sob e ocupació i no només sob e sala is o, més exac amen ,
Neoco po a i isme
a
i'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983)
com un aco d en que la es icció sala ial se ia pe ella ma eixa, ia el seu
suposa e ec e mac oeconbmic sob e la es a de a iables, una polí ica d'o-
cupació. Exis ia ambé un comp omís go e namen al de segui una polí ica
econbmica que conduís al man enimen de la població assala iada ocupada
al inal de 1982 en elació a l'ocupada al momen de la signa u a (juny
1981); pe b, malg a la p ecisió de l'objec iu a assoli , a l'aco d no es an
conc e a quines se ien les mesu es de polí ica econbmica que el possibili-
a ien: no es a, pe exemple, quan i ica sec o ialmen els olums d'in-
e sió p6blica ni assenyala quines mesu es d'incen i ació a la in e sió
p i ada es p end ien pe pa de 1'Es a ni es an e p e isions sob e
ocupació
a
ni ell sec o ial. La banda sala ial pac ada a se del 9-11 pe
cen , la qual cosa suposh pe p ime cop, una accep ació sindical cla a d'una
educció del pode adquisi iu dels sala is, ja que la in lació p e is a e a
del 12 pe cen , supe io
al
lími mhxim de la banda.
Du an 1982, a ha e -hi o es discussions sob e la in e p e ació de
l'aco d
i
l'a aluació dels seus esul a s: la comissió de seguimen i de con-
ol que, amb ca hc e ambé ipa i , ha ia es a aco dada, a se un
b gan de con inu en on amen més que de consolidació del consens. L'any
a es a ca ac e i za ambé pel deba sob e la o ma que els u u s aco ds
hau ien de eni : CC00 man enia, com ha ia es a la se a pos u a des del
Pac e de la Moncloa, la necessi a d'aco ds ipa i s incloen el Go e n
i ac an no només de polí ica de endes sinó de polí ica econhmica en
e mes més globals i de p es acions socials; la UGT
i
la CEOE, en aques s
momen s, es an decan a més a ia pe aco ds bipa i s en e la CEOE
i
els dos p incipals sindica s.
Desp és de les eleccions d'oc ub e de 1982 amb la ic b ia del PSOE,
el ema de la <{conce ación o nh a se cen e de discussions
i,
malg a les
en on ades posicions inicials sob e quina banda sala ial calia es abli , s'a -
iba
a
un aco d en el que els sindica s an edui les se es exighcies accep-
an uns lími s del 9,5-12,5 pe cen , quan la in lació p e is a e a del 12 pe
cen . Aques aco d, signa
al
eb e de 1983, a se anomena Aco d In e -
con ede al (AI) i, en compa ació amb I'ANE, supod una cla a educció
dels emes ac a s;
el
Go e n no a pa icipa o malmen , pe b, pa dela-
men a les obades públiques
(i
ambé sec e es) en e emp esa is i sindi-
calis es, a ha e -hi eunions en e el Go e n i els ep esen an s de cadas-
cuna de les pa s, eunions que po se an sa decisi es pe a e i a una
up u a. Fins
i
o , un impo an pun del p og ama elec o al del PSOE
(el de la limi ació de la jo nada labo al
a
un mhxim de
40
ho es se ma-
nals) a se ans e i de l'es e a pa lamen h ia
a
la aula de negociacions
pe a la se a conc eció: I'a gumen de la CEOE e a que el Go e n
no
<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
desen olupamen legal d'aques a no ma i a ha es a pos e io men objec-
e de mol es ensions pe la con on ació de c i e is pel que a a quina
mena de llocs de eball podien se cobe s amb eballado s empo als
i
quin pe cen a ge de eballado s sob e el o al de la plan illa podia es a
a ec a pe aques a mena de con ac es.
D'al a banda, en aques aco d
hi
ha un comp omís pe omen a l'ocu-
pació de de e mina s collec ius de eballado s (els que no eben cap
mena de subsidi d'a u
i
enen esponsabili a s amilia s
i
els que han
esgo a la p es ació). Ai& es conc e a en la sub enció es a al (que po
a iba ins a un
90
pe cen ) de les co i zacions a la Segu e a Social quan
són con ac es de pe sones incloses en aques s collec ius, ja siguin (aques s
con ac es) de ca hc e inde ini
o
de ca hc e empo al. S'ob e, pe an ,
la possibili a , que, de e , ha es a denunciada com a p ic ica eqüen ,
que els emp esa is decideixin subs i ui , pe mo ius de endibili a , e-
ballado s ixos pe eballado s empo als ap o i an els a an a ges de
les boni icacions, que poden, ins i o , supe a els cos os d'acomiadamen .
Les polí iques de endes p enen com
a
a iable ins umen al els sa-
la is negocia s en con eni enca a que la a iable-objec iu sob e la qual
es ol incidi són els sala is e ec i amen pe cebu s. Aques a úl ima a-
iable, pe&, és semp e p esen ada com a objec iu in e medi pe assoli
un c eixemen de la in e sió
i
una desaccele ació de la in lació i,
en
úl im
e me,
un
inc emen de l'ocupació, ja que la eanimació de la in e sió i
la disminució de la in lació són conside ades condicions necessii ies pe a la
c eació de llocs de eball.
Si més no, g an pa de la c edibili a social dels aco ds e condicio-
nada pe la p e isió del seu impac e sob e I'e olució de l'a u . L'únic cas
en qu& es a o mula un comp omís explíci en aques sen i a se a
1'ANE; la p omesa, pe b, no a compli -se, ja que es a p odui una dis-
minució de la població assala iada ocupada.'
Els aco ds sala ials, pe an , no han ena la endhcia dec eixen
en el ni ell d'ocupació. Igualmen , no s'ha e idencia una co elació posi-
7.
El
comp omís e a que
la
població assala iada ocupada no se ia al inal de
1982 in e io a la que e a ai momen de la signa u a de i'aco d.
El
e és que hi
a ha e una disminució
de
81.000
assala ia s
i
es a passa de 7.719.000 ocupa s
(juny 1981) a 7.638.000 (desemb e 1982). Fon : Enques a de Població Ac i a
(INE).

Neoco po a i isme a i'Es a espanyol pos anquis a
(1977-1983)
i a cla a en e les a iacions en els exceden s emp esa ials
i
el
compo a-
men de
la
in~e si6.~
Les xi es següen s mos en aques es endencies:
E olució de I'w~pació
(
%)
Anys
Tma
de a im*d de la població
Taxa
&a u
*
ocupada
**
-
*
Co esponen al qua imes e de cada
any.
'*
Va iació de la poblaci6 ocupada
al
inal de
I'any
espec e a la poblaci6 ocupada
al
inal de l'any
-
1.
Fon :
Enques a
de
Poblacid Ac i a
(INE)
i
elabo ació p bpia.
E olució de la in e sió ( axes de c eixemen
eal)
Fo maió b u a
de Cdpi al
(Capi al
ix
3-
Va iació
Any
dJexis Jncies)
Fo mació
b u a de Capi al ix
1977
-
4,O
-
0,2
1978
-
6,4
-
2,3
1979
-
1,l
-
4,5
1980
+
3,2
+
0,3
1981
-
5,2
+
1,O
1982
-
1,8
-
1,3
1983
(p o .)
-
1,l
-
1,2
Fon : In o me anual del Banc dlEspanya
1982.
8.
Aixb
dóna supo empí ic a la c i ica a l'a gumen simplis a que conside a
que més guanys
implica
necesskiamen m6s in e sió, enca a que
ha
de ma isa -se que
el ni ell de i'exceden b u d'explo ació, que
6s
la magni ud que
d6na
la Comp abi-
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
L'únic kxi cla és en la desaccele ació del p océs in laciona i, ja que,
si ho mesu em pe l'índex de p eus de consum, els augmen s del ni ell
de p eus a inals d'un any espec e al inal de l'any an e io han es a cada
cop pe cen ualmen més pe i s des de l'any 1977, que ep esen a el mo-
men de més g an in lació.
6.
JNCENTIUS
I
RESTRICCIONS PER
A
INDUIR
A
UN COMPORTAMENT CORPORATIVISTA
Seguin la o muIació de
R.
B.
i
D.
Collie (1979), penso que
e1
con-
cep e de co po a i isme po se desag ega en un doble aspec e d'incen ius
i
de es iccions. La idea és que implíci amen hi ha una ansacció en la
qual es enuncia a de e minades ac uacions a can i d'ob eni una s2 ie de
guanys. Els incen ius se ien o es aquelles mesu es o ac i uds (pe pa de
l'Es a o d'una al a o gani zació) que endeixen a consolida
o
a a a o i
( espec e a al es o gani zacions en compe &ncia) una de e minada o ga-
ni zació; ks es iccions se ien o es les mesu es de con ol que s'es ablei-
xen sob e l'o gani zació
i
els seus líde s. Els incen ius o e s a
una
o ga-
ni zació pe 1'Es a (o pe les al es o gani zacions
o
pe sones) no es e-
dueixen a les no mes legals adop ades en aques sen i sinó ambé
a
o es
aquelles ac i uds que, a la p k ica, endeixin a ecompensa aques a o -
gani zació pel e que segueixi una de e minada o ien ació.
En el cas que es ic anali zan , penso que és mol cla com l'es a kgia
d7UGT
i
CC00
ha ana acompanyada d'una d ie de e s signi ica ius
que globalmen es poden eu e com uns e s que endeixen a consolida
aques es cen als da an d'al es sindica s i com
a
ep esen an s de o s
els eballado s (malg a que, com eu em, els eballado s a ilia s són una
g an mino ia).
Exemples d'aixi, se ien:
li a Nacional, no
és
igual al ni ell de bene icis (ni necessa iamen é Ia ma eixa
e olució). Ga ido, San omi
i
T uiíén
(1983)
han e aques a ad e ncia i han asse-
nyala que una pa c eixen dels exceden s emp esa ials ha es a abso bida pels
cos os inance s, de o ma que l'augmen d'aques s se ia una de les explicacions que
Xa mode ació sala ial no hagi po a
a
una ecupe ació de la in e sió p i ada. Fins
i
o ,
SINE
(1980)
a i ma a, ja
el
1980,
que: c El que
d
s'ha aconsegui és una cla a
ecupe ació de l'exceden b u d'explo ació
...
No sembla, doncs, que siguin eIs inc e-
men s sala ials els que, pe la se a magni ud, es iguin enan el elianpmen de la
in e sió,
(p.
121).
Neoco po a i isme
a
l'Es a espanyol pos anquis a
(1977-1983)
a)
El p opbsi explíci mos a en o s els aco ds cen als d'amplia
I'ex ensió geog gd ica dels con enis col.lec ius. Aixh signi ica una majo con-
cen ació de pode s en la di ecció dels sindica s, que a di ícil el con ol
pe pa de les bases sindicals (i dels eballado s no a ilia s), con ol més
di ícil com més <(lluny)> es h
el
lloc de negociació, i que a ambé di-
ícil que els sindica s pe i s amb implan ació mol locali zada puguin
juga algun pape . Segons 1'Es a u dels T eballado s (en igencia des
de
maq
de 1980), pe pa icipa en la negociació d'un con eni, una
cen al sindical necessi a eni un mínim del
10
pe cen dels memb es
dels comi es d'emp esa de les i mes a ec ades pel con eni (amb l'excepció
dels sindica s, als com ELAISTB, que només ac uen a ni ell &una <<co-
muni a au bnoma)> que poden pa icipa en negociacions d'hmbi es a al
si enen almenys el
15
pe cen de ep esen a i i a en la se a B ea d'ac-
uació). Els con enis collec ius íi ma s pe sindica s que o ali zin més del
50
pe cen de la ep esen a i i a mesu ada d'aques a o ma
i
pe associa-
cions emp esa ials a les quals pe anyin més de la mei a de les emp eses
a ec ades adqui i an i e icicia gene al>>, és a di , que la se a aplicació po
se eque ida pe qualse ol de les dues pa s a a és de la ju isdicció
Iabo aI, no poden -se des incula unila e almen una de les dues pa s.
Aquí es po assenyala la asime ia en els eque imen s legals pe pa i-
cipa en la negociació collec i a: men e les o gani zacions emp esa ials
necessi en eni un
10
pe cen d'emp eses a iliades, els sindica s necessi en
eni un 10 pe cen de ep esen ació elec o al, que és compa ible amb un
baix pe cen a ge d'aaiació
(i,
ins
i
o , amb un pe cen a ge de o s sob e
el <<cens elec o aln mol més baix del 10 pe cen ), cosa que, en la
p ic ica, dóna
un
quasi-monopoli de ep esen ació a
CC00
i
UGT sense
el eque imen , pe & de cap ni ell mínim &a iliació.
b)
La possibili a d'immedia descomp e de les quo es dels a ilia s
pe les emp eses a se in odu'ida a
YAMI
pe a les i mes de més de 250
emplea s semp e que el sindica en qües ió ingués un mínim d'a iliació
del 15 pe cen de la plan illa. A I'ANE, la ma eixa possibili a a se in o-
du'ida,
i
es a es end e ambé a o es les emp eses públiques a a o dels
sindica s que ha ien ba l'aco d (sense la cliusula del 15 pe cen ).
C)
Els di e en s aco ds han p e is la ep esen ació o mal dels sin-
dica s en di e sos o ganismes públics, enca a que, en gene al,
hi
ha hagu
més a ia poc complimen d'aques s p opbsi s. En
el
Pac e de la Moncloa
es pa la a del p ophsi que els sindica s (i les associacions emp esa ials)
pa icipessin, d'aco d amb els esul a s de les eleccions als comi es d'em-
p esa, en la ges ió de la Segu e a Social, així com en la
úi ecció
de les
emp eses es a als i
en
la Jun a Supe io de P eus. A I'AMI
i
a 1'A.E
s'exp essa a de nou el desig (a I'AIVE amb l'ap o ació explíci a del
Go-
c Pape s,: Re is a de Sociologia
e n) de ep esen ació de sindica s
i
emp esa is en una iimplia a ie a
d90 ganismes? Quins sindica s ind ien d e a pa icipa
i
a pa i de quin
c i e i de ep esen a i i a a se una qües ió ambigua ins que ?Es a u
dels T eballado s a es abli cla amen un c i e i pe
a
conside a una
cen al ep esen a i a
a
ni ell ins i ucional (el 10 pe cen del o al de mem-
b es de comi es d'emp esa en el conjun del e i o i es a al o el 15 pe
cen en qualse ol <<comuni a au bnoma>> pe
a
cen als que no ac uen en
o l'Es a , com a mínims necessa is).
d)
Desp és de la signa u a de
L'ANE,
a se aco dada bila e almen
pel Go e n i pels sindica s signan s una sub enció di ec a a aques s
amb
ck ec al p essupos de 1'Es a . Aques aco d signi ica a dis ibui
800
milions de pesse es anuals (du an 1982, 1983
i
1984) en e els sindi-
ca s, d'aco d
amb
els c i e is que p oposessin UGT
i
CCOO,
i
no o ma a
pa de
I'ANE
sinó que, de e , a comp a amb l'oposició de la CEOE.
Hi
a ha e , pos e io men , una g an con usió sob e quins c i e is cald ia
aplica pe a la dis ibució
i
sob e el concep e que jus i ica a el subsidi
no malmen ano mena de <cconsolidaciÓ sindical)> pe b ambé de ensa
com una compensació pel e a d en la de olució del <<pa imoni sindical,,
po se com una mane a d'e i a l'impac e que sob e l'opinió pública pod ia
eni la al a d'independsncia inance a dels sindica s. El con9ic e a se
inalmen esol pels ibunals labo als (pel T ibunal Cen al del T eball)
que, a enen un ecu s p esen a pe la
CNT,
an decla a an icons i ucio-
nal el eque imen d'un mínim de ep esen ació pe a aques a qües ió
i
an obliga a un epa imen segons un c i e i d'es ic a p opo cionali a
a enin -se als esul a s de les úl imes eleccions als comi ks d'emp esa sense
ma gina a cap cen al pe pe i a que os; aques a esolució, si bé a pe -
judica CCOO
i
UGT (més polí icamen que econbmicamen ) a, pa ado-
xalmen ,. exclou e p ecisamen la CNT que (m'es ic e e in a la <<CNT-Te
Cong és)> que és una de les dues cen als que, desp és de l'escissió de
1979, ei inclici aques nom his b ic) és pa idii ia del boico a les elec-
cions pe a comi es d'emp esa i que, amb el seu ecu s, p e enia, mCs que
discu i les no mes conc e es de dis ibució, discu i la legi imi a del sub-
sidi, ja que aques posa a en pe ill la independkncia, cons i ucionali zada
ambé, dels sindica s espec e a l'Es a .1°
9.
La UGT
(1981),
en
un
Eb e de comen a i sob e
ME,
enume a
18
ins i u s
adminis a ius a ec a s pe la pa icipació ins i ucional p omesa
en
aques aco d ( e-
geu quad e
XIV
a les pigines
144-145
d'aques iiib e).
10.
Es impo an assenyala la impo hcia que, segons els núme os p esen a s
al
335.
Cong és de la UGT
(<(El
Paisa,
23-V-1983)'
ep esen a a la sub enció es a al.
L'ing 6s espe a el
1983
pe aques concep e (més de
487
milions de pesse es) supe.
a ia les p e isions de ecap acions pe quo es sindicals (al ol an de
350
milions).
Neoco po a i isme a YEs a espanyol pos anquis a (1977-1983)
e)
Hi ha hagu in en s d'aplica en alguns con enis collec ius (enca a
que com a e ailla ) una mena de <cchnon si idicalu o <(quo a de nego-
ciaciós que hau ien de paga , o bé, els no a ilia s, o bé, o s els eballado s
a ec a s pel con eni
i
que, en concep e de despeses de ep esen ació ani ia
a bene ici dels sindica s que signessin el con eni. L'a gumen és que, si
o s els eballado s esul en bene icia s de les condicions pac ades, no
és
jus que els cos os pe a possibili a aques es condicions ecaiguin només
en els a ilia s
o,
en e mes més amilia s a la eo ia econbmica, si el esul-
a de la negociació collec i a és un <(bé públic> pe a o s els eballado s
a ec a s, és lbgic imposa un impos pe paga aques bé pe que no hi ha
incen ius pe a decidi indi idualmen con ibui als cos os. En els casos,
pe&, que aques a mena d'aiiliació obliga b ia ha es a impugnada, el T i-
bunal Cen al del T eball l'ha decla a an icons i ucional. La
CEOE
s'ha
oposa
en
o momen a al p hc ica, men e que alguns líde s d'UGT l'hm
de ensada explíci amen i els de
CC00
han endi a e adi una de inició
al
espec e."
Aques es úl imes dues qües ions me eixen un comen a i. En un con-
ex de debili a o gani za i a dels sindica s (que desp és comen a é),
les
qües ions inance es enen implicacions pe
a
l'es udi del co po a i isme.
Duna banda hi ha necessi a de sindica s o s, i, pe an , amb su icien s
mi jans econbmics, pe&, d'al a banda,
hi
ha un p oblema de legi imació
de o mes de inanciació al e na i es
al
lliu e pagamen de quo es. La
qües ió
és
que, si els sindica s són conside a s o gani zacions indepen-
den s de ]'Es a i de lliu e a iliació, és di ícil jus i ica que siguin, en pa ,
inangades a a és de l'Es a , és a di , amb els impos os paga s pe o s
els ciu adans o a a és d'una quo a més
o
menys obliga b ia, pagada
ambé pels eballado s que decideixin no a ilia -se; aques a úl ima p hc-
ica si bé és p opia del <(co po a i isme es a aln no ho és d'una socie a
amb
llibe a d'o gani zació.
)
La Cons i ució (a icle
131)
diu que, en cas de e -se necessh ia
la planiíicació econbmica, hau ia de c ea -se un Consell Econbmic
i
Social
consul iu pe a aques objec iu; la conc eció p hc ica d'aques o ganisme,
pe b, no ha es a e ec uada ni pels go e ns d'UCD, malg a ha e -hi una
11.
Pe
pa de
CCOO,
si be a signa algun con eni en el qual s'imposa a el
chnon
i
no a ha e cap eacció pública pe pa de la di ecció del sindica (malg a
la publici a donada al ema pe la p emsa
i
malg a la polMca susci ada), la pos-
u a s'ha e mCs cla a en el sen i de ebu ja la possibili a d'es ablimen del chnon.
El
e que
el
go e n socialis a p e eu,
al
seu p ojec e de allei o ghnica de liibe a
sindical)>, la possibili a del cinon,
Iha
o igina l'oposició de la di ecció del sindica .
La discussió del p ojec e socialis a sob e llibe a sindical és mol impo an pe al
nos e ema, pe , no en a dins el pe íode anali za pe aques a icle.

<<Pape s,: Re is a de Sociologia
p oposició de llei al espe~ e,'~ ni, de momen , pe l'ac ual Go e n del
PSOE, malg a que el Consell o ma a pa del seu p og ama elec o al
com I'ins umen conc e pe a du a e me la <(plani icació conce ada,.
Si
bé
la polí ica co po a i is a po pe ec amen unciona ia con ac es
in o mals, i el que és més impo an no és que exis eixi o no o malmen
un o ganisme d'aques a mena (que si exis ís pod ia eni mol s di e sos
impac es sob e la polí ica e ec i a), la se a ins i ucionali zació pod ia
SU-
posa , en el cas espanyol, una impo an p essió pe assegu a una con i-
nui a en la p hc ica de la conce ació i, com eu em, el e que el Go e n
socialis a hagi enuncia a c ea aques o ganisme de o ma u gen (abans
de qualse ol opció plani icado a i de polí ica de endes) és mol signi-
ica iu.
Tan si és p esen a com un o ganisme únicamen pe a la plani icació
o
ambé pe a la conce ació, el e és que qualse ol plani icació implica
bb iamen e p e isions sob e les g ans magni uds de la Comp abili a
Nacional i, pe an , sob e el i me de c eixemen de les emune acions
sala ials (com ealmen ha succei al p og ama econbmic elabo a unila-
e almen pel Go e n), de mane a que un aco d sob e aques es p e isions
implica un aco d sob e polí ica de endes. Segons alguns mi jans de comu-
nicació, a mesos que exis eixen a anga s esbo anys conc e an p opos es
sob e la u u a composició del Consell. La composició p e is a inclou
memb es en ep esen ació de di e sos minis e is, de les comuni a s au b-
nomes, de les ins i ucions inance es (Banc d'Espanya, Ins i u de C 2di
O icial, Banca P i ada i Caixes d'Es al is), dels sindica s i o gani zacions
emp emials, d'o gani zacions ag A ies
i
collegis p o essionals,
així
com
ep esen an s d'o gani zacions socials, als com les de consumido s
i
ecolo-
gis es, i, segons algunes e sions, memb es escolli s di ec amen pe les
Co s. El Consell, e iden men , no ha ebu , pe pa dels seus p oponen s
la ca ac e i zació de e ce a camb a ni d'b gan co po a i is a sinó que,
al
con a i, s'ha nega ca egb icamen que aques s e mes poguessin se apli-
ca s en aques cas.
g)
Finalmen , ull assenyala un pun mol menys angible que és
el de I'ac i ud de 1'Es a
i
de g an pa de l'emp esa ia a o able a dona
a la
UGT
i
CC00 una mena de <( econeixemen social)> com a ep esen-
an s del conjun de eballado s en una o ma que excedeix un c i e i
es ic e d'impo hncia nume ica sigui ja en e mes de delega s ob ingu s
elec o almen o en e mes de nomb e d'a ilia s. En aques sen i , és cu iós
12.
P esen ada el 17 de no emb e pe pa del dipu a Ramón Tamames,
ex-di i-
gen del PCE
i,
en
aqueli momen , memb e del G up
Mix .
Sob e aques a p opos a
egeu Ta names (1981, 1982).
Neoco po a i isme a 1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983)
obse a com, du an els úl ims anys, les o gani zacions emp esa ials
i
els
ep esen an s go e namen als han posa mol poc em asi sob e l'espec acu-
la pk dua d'a iliació de o s els sindica s i, excep e ocasions aillades, quan
la qües ió ha es a ahdida ho ha es a més com a causa de p eocupació
i
com
a
p oblema a soluciona que com a a gumen pe a qües iona la
se a ep esen a i i a .
7.
L'EVOLUCIO
DE
LA SITUACIO SINDICAL
La di isió en e els dos p incipals sindica s és un obs acle pe a l'es a-
bili a de les es uc u es neoco po a i is es. L'absencia d'uni a o gani za-
i a no ha es a , a més, subs i u'ida pe una e ec i a coo dinació
i
uni a
d'acció a ni ell sec o ial i d'emp esa. El pa ó p edominan ha es a el
d'una o a compe encia en e les dues cen als sindicals, compe encia que
no ha exclhs, pe b, una polí ica conjun a di igida a elimina els sindica s
més pe i s.
La
compe encia a se pa icula men o a en els anys pos e io s
a
l'assolimen de la llibe a de sindicali zació, momen s en que la
UGT
necessi a a c éixe en pe judici de
CCOO,
i en qui: les no mes de ep e-
sen ació a ni ell de cen e de eball es a en enca a en discussió. Aques a
compe encia és una de les p incipals aons pe explica pe que el p ime
pac e co po a i is a signa pe les dues cen als sindicals no a p odui -se
ins al
1981.
Ja que els dos sindica s enen una o ca mol simila , al-
menys si la ju gem segons els esul a s de les eleccions pe a comi es d'em-
p esa
i
delega s sindicals,13 i ja que cada un dels dos es & lliga a un
pa i polí ic di e en , la compe encia con inua i adqui eix pa icula i u-
lkncia en els momen s d'eleccions sindicals, amb ba alles sob e els esul-
13. Els esul a s d'aques es eleccions, en nomb e de delega s, han es a (en an
pe
cen ):
UGT
21,70
29,27
36,71
Fon :
Minis e i de T eball.
<(Pape s,: Re is a de Sociologia
a s de les eleccions i, ins
i
o , amb acusacions mú ues de au. El e que
en aques s momen s la subo dinació poli ica no sigui espec e a dos di e-
en s pa i s de l'oposició sinó al pa i del Go e n en un cas, i a un pa i
de l'oposició en l'al e, e o ~a, sens dub e, les ensions.
En algunes egions, pa icula men a Euskadi, no exis eix aques p ic-
ic duopoli de ep esen ació;
el
p incipal sindica , en aques país, és el
nacionalis a ELA-STB, que s'ha oposa
a
o s els aco ds p odui' s a ni ell
es a al, enca a que, donada la se a inculació al nacionalisme mode a
i
no
a
l'esque a < abe zale)>, possiblemen deguda al seu ma c geog i ic més
que
a
una al a aó.
A
les Cani ies
i
a
Galícia hi ha ambé impo an s
sindica s nacionals, igual que en el cas del camp andalús, pe 6 aques e
no es p odueix
a
Ca al~n~a?~
Un ac o que ha d'a egi -se com
a
oposa a la cen ali zació de les
decisions és el de la di isió din e d'aques s sindica s majo i a is que, en-
ca a que no es conc e i en escissions o mals, po suposa di icul a s pe
a la implemen ació dels aco ds p esos pe les cúpules sindicals.
Un aspec e enca a més impo an és l'espec acula pe dua d'a iliació
de o s els sindica s des de l'any 1978. Si
b6
no
hi
ha dades iables,
ni
an
sols ap oximades, sob e l'a iliació sindical, hi ha aco d que es oba mol
pe so a de la majo ia de pdisos eu opeus i, més impo an enca a,
és
el
e que ha disminui mol des de 1978.
J.
A.
Saga doy
i
D.
Ldn Blanco
(1982) donen una es imació, pe a 1978, basada en els pocs es udis sob e
la qües ió, segons la qual es a ien a ilia s una mica menys del
50
pe cen de
14.
A
Euskadi (sense inclou e Na a a), les dades elec o als són (en an pe cen ):
ELA/STB
25,65 30,24
UGT
19,21 21,53
CC00
17,59 17,12
Fon : Minis e i
de
T eball.
I
En
el cas de Galícia, em e e eixo a la In e sindical Nacional de T eballado s
Gallecs (INTG) -que a les eleccions de
1982
a eu e
un
18,94
%
de delega s a
Galícia. En el cas de Cana ies, es ac a del Sindica $Ob e s Cana is (SOC)
i,
en el
cas andalús, del Sindica $Ob e s del Camp (SOC).
Neoco po a i isme a 1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983)
eballado s assala ia s (incloen els a u a s), men e que pe al 1980 es i-
men, mi jan~an un me ode indi ec e basa en la pa icipació
i
els esul a s
de les eleccions a comi es d'emp esa, un pe cen a ge d'a iliació del
23
pe
cen com a mlxim. La se a conclusió és: <(donada la endencia a la baixa
obse ada, no c eiem que supe i en aques s momen s,
a
inals de 1981,
el 20 pe cen )> ,(p. 130).15 La si uació ac ual eal sembla, segons di e sos
es udiosos del ema, d'una axa d'a iliació enca a bas an in e io a aques
20 pe cen .16
Aques a e olució exigeix una explicació que només en pa es po o-
ba en la c isi econbmica
i
els seus e ec es de c eixemen de l'a u
i
de
segmen ació del me ca de eball. Un ac o
a
eni en comp e ambé, és
que
el
o c eixemen dels sindica s desp és de la desapa ició del Sindica
Ve ical ou degu , en pa ,
a
les expec a i es c eades sob e els possibles
guanys en se eis que compo a ia la si uació d'a iliació a un sindica o, ins
i
o , sob e la necessi a d'es a sindica ; la incapaci a gene al pe c ea una
in as uc u a de se eis adequada po se i pe explica pa
del
pos e-
io e lux de les axes d'a iliació: so is ican l'explicació, la eo ia de l'elec-
ció social di ia que els eballado s s'a dien
o
no, desp és d'una implici a
a aluació dels cos os que aques a a iliació els epo a en elació als bene icis
indi iduals esul an s
i
que, si la si uació és al que se memb e d'un sin-
dica no p odueix cap guany di e encial signi ica iu, com en el cas dels
sindica s que quasi no enen capaci a d'o e i se eis
i
an se i una o ma
de negociació coUec i a que no disc imina en e a ilia s
i
no a ilia s, apa eix
15. Aixb, segons ells, implica ia ap oximadamen 1.800.000 a ilia s dis ibui s de
la o ma següen :
Comissions Ob e es (CCOO)
..........................................
730.000
Unió Gene al de T eballado s (UGT)
..............................
692.000
..........................................
Unió Sindical Ob e a (USO) 205.000
solida i a de T eballado s Bascos
(ELA-STR)
.....................
58.000
......
In e sindical Nacional de T eballado s Gallecs (INTG) 24.000
Al es sindica s
............................................................
91.000
16. Segons Víc o Pé ez Diaz (1984):
<<El
sindica socialis a é, com el comu-
nis a, una massa d'a iliació mol modes a (en e un 10
i
un 15
%,
o s dos jun s, de
la poblaci6 assala iada del país), enca a, que ingui ambé una in lukncia més gan
en con enis, con lic es
i
comi 2s d'emp esa, (p. 37).
La UGT (<<El País,, 23-V-1983, egeu no a 10) espe a a al 1983 uns ing essos
en concep e de quo es d'a ilia s al ol an de 350 milions de pesse es que, sob e la
base
d'un
pagamen mensual de 150 pesse es pe a ilia , ep esen a ia només 195.000
memb es si suposéssim (una suposició que e iden men po a a una in a alo ació
del nomb e d'a iiia s) que o s els a i1ia :s paguen egula men la se a quo a.
c Pape s),:
Re is a
de
Sociologia
BIBLIOGRAFIA CITADA
Banco de Espaiia (1983): <{In o me anual 1982~. Mad id, juny 1983.
S.
Ca il10 (1975): <{F anc0 desapa ecido. Las a eas del mo imien o ob e o pa a
que el anquismo desapa ezca ambién.)> <{Nues a Bande a)), 82, no em-
b e 1975.
R.
B.
and
D.
Collie (1979): c Inducemen s e sus cons ain s. Disagg ega ing
co po a ismn, <(Ame ican Poli ical Science Re iew)>,
4,
1979.
C.
C ouch (1979):
The Poli ics o Indus ial Rela ions,
Fon ana, Lond es, 1979.
L.
Fina i R. Hawkeswo h (1981):
T ade Unions and Collec iue Ba gaining in
Pos -F anco Spain,
1981 (mecanog a ia ).
A.
Ga ido,
E.
San omL i
J.
T ullén (1983): <<De la mode ación sala ial a la e-
cupe ación de la in e sión: C í ica a una cadena secuenciab, <(Re is a ECO-
nómican, 68, Banca Ca alana, se emb e 1983.
INE (1980):
La
Ren a Nacional en
1979
y
su dis ibución,
INE, Mad id, 1980.
G. Lehmb uch
i
P.
C. Schmi e (eds.) (1982):
Pa e ns o Co po a is Policy-
Making.
Be e ly Hills and London. Sage Publica ions 1982.
J.
L.
Malo de Molina (1983): <{El me cado de abajo
y
10s sala ios en Espaiian,
~In es igaciones Económicas,,
20,
Mad id, gene -ab il 1983.
J.
Ma inez Alie (1977): <(El Pac o de la Moncloa. La lucha sindical y el nue o
co po a i isme)>,
c cuade nos de Ruedo Ibé icon, 58-60, Pa ís, 1977.
A. Meixide (1982):
La es uc u a de 10s sala ios en la indus ia española:
zcn
análisis del pe íodo de ansición.
P ime Cong és d'Economia
i
d'Econo-
mis es d'Espanya. Ba celona, 8, 9, 10, 11 desemb e 1982.
C.
O e (1981): <{The a ibu ion o public s a us o in e es s g oups: obse a-
ions on he Wes Ge man case)> a
S.
Be ge (ed.),
O ganizing In e es s in
Wes e n Eu ope.
Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess, 1981.
L.
Pani ch (1980): <{Recen heo iza ions on co po a ism. Re lec ions on a g ow h
indus y~, c B i ish Jou nal o Sociology~,
2,
1980.
L. Pani ch (1981): aT ade unions and he capi alis s a e)>, c{New Le Re iewn,
gene -ab il 1981.
V.
Pé ez Díaz
(1984):
<<Polí icas Econdmicas y pau as sociales de la ansición:
La doble ca a del neoco po a ismo~>, J. Linz (ed.):
P oblemas de Espa ia,
omo
I,
La
Sociedad,
Plane a
-
Ins i u o de Es udios Económicos, Mad id,
1984.

Neoco po a i isme
a
i'Es a espanyol pos anquis a
(1977-1983)
J.
Roca (1984): <<Els pac es socials: cap a un nou co po a i isme?
El
cas de
1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983)~. Tesi de Llicencia u a, Uni e -
si a Au bnoma de Ba celona, ma c 1984.
J.
A.
Saga doy Be gechea
i
D.
León
Blanco (1982):
El
pode sindical
en
Espa-
ña, Plane a, Ba celona, 1982.
M.
Sal a i (1982): < S u u e poli iche ed esi i economico>>, S a o e Me ca o,
4,
Bologna, 1982.
M.
Sal a i
i
G.
B osio (1979): <{El auge de las poli icas de me cado: Las elacio-
nes indus iales eu opeas en 10s años se en a. > <{Sociologia del T abajo,,
3-4,
1980.
P.
C.
Schmi e (1974): c S ill he cen u y o co po a ism?~ a
P.
C.
Schmi e
and
G.
Lehmb uch (eds.), 1979.
P.
C.
Schmi e and
G.
Lehmb uch (eds.) (1979): T ends Towa d Co po a is
In e media ion, Be e ly Hills and London, Sage Publica ions, 1979.
R.
Ta names (1981):
<(El
Consejo Económico
y
Social, una obligación ins i u-
cional,, <{El País>>,
29
no emb e,
1
i
2
desemb e 1981.
R.
Tamames (1982): < Plani icación een Espaíía: Una p opues a ins i ucional*,
<(Pensa nien o Ibe oame icano,, 2, Mad id, juliol-desemb e 1982.
Unión Gene al de T abajado es (1981): Acue do Nacional de Empleo. Tex os,
comen a ios
y
disposiciones legales, Mad id, 1981.