Neocorporativisme a l'estat Espanyol Postfranquista (1977-1983)

NEOCORPORATIVISME A L'ESTAT ESPANYOL POSTFRANQUISTA (1977-1983) Jo di Roca Jusme 1. INTRODUCCIO: EL DEBAT SOBRE EL NEOCORPORATIVISME Des de la mei a dels anys se an a, s'ha ence a un deba in e nacional cada cop més ampli sob e la possibili a d'aplica el e me co po a i isme pe a en end e de e minades e olucions d'alguns pdsos capi alis es amb hgim democ h ico-pa lamen a i. Malg a que di e en s au o s han u ili za el concep e (en gene al, amb adjec ius als com i noun, c libe aln, <<nego- cia u o < social)> con aposa s a i ell~, <<au o i a i)> o < es a al)>) amb di e- en s ma isos, penso que la majo ia d'ells han a iba a un ma eix pa adig- ma concep ual de e e 2ncia.I Aques pa adigma es con igu a en posa de mani es la impo hncia de dos p ocessos que s'han dona en algunes socie a s capi alis es i que, malg a que enen una dinhmica ela i amen independen , s'han conside a en gene al o amen in e elaciona s. Ei p ime &aques s p ocessos és que de e minades o gani zacions hagin adqui i p hc icamen el monopoli de ep esen ació dels g ups socials més impo an s (el cas més signi ica iu és el de de e mina s sindica s com a ep esen an s del conjun dels eballa- do s); monopoli econegu , o ins i o omen a , pe 1'Es a a i que accep- 1. Algunes de les p incipds con ibucions sob e el ema que es poden consul a són: Schmi e and Lehmb uch (ed.) (1979), Lehmb uch and Schmi e (ed.) (1982), Ma inez Alie (1977), C ouch ( 1979), Pani ch (1980, 1981)) Sal a i i B osio (1979), Sal a i (1982), O e (1981). <<Pape s,: Re is a de Sociologia in, enca a que sigui implíci amen , ce es es iccions en el seu compo - amen . El segon és que impo an s decisions polí iques siguin el esul a de l'aco d (amb la in e enció di ec a de 1'Es a o, com a mínim, amb el seu supo ) en e els líde s &aques es o gani zacions. En aques a icle discu eixo el pape que les elacions neoco po a i- is es en e els sindica s, les associacions emp esa ials i 1'Es a han ingu a 1'Es a espanyol aques s úl ims anys. El p ime apa a es h des ina a anali za mol b eumen alguns aspec es de les elacions indus ials i, en pa icula , de la qües ió sindical en el pe íode de ansició polí ica, ja que aques és un pun de pa ida ine i able pe a en end e l7e oluciÓ d'aques es elacions als següen s anys. Sense enuncia a dona una pe spec i a gene al sob e les p k iques neoco po a i is es a l'Es a espanyol pos anquis a, el meu es udi es i, si més no, limi a pel e que alguns p oblemes elle an s no han es a ac- a s més que ma ginalmen . En p ime lloc, l'anhlisi de les o gani zacions emp esa ials, ema abo da pe Sal ado Aguila en la se a con ibució en aques a ma eixa e is a, ha es a mol menys conside ada que la de les o gani zacions de eballado s. En segon lloc, els in en s d'aco d a ni ell sec o ial en o n a qües ions als com la de la econ e sió indus ial hau ien de se , ambé, mol més anali za s, ja que en aques a icle es dedica especial a enció als aco ds sob e polí iques de endes, aco ds que, malg a que només són un aspec e pa cial del enomen del neoco po a i isme han es a his b icamen onamen als pe a pode pa la d'aques enomen an en el cas de 1'Es a espanyol com en el de la majo ia de ppdsos eu opeus on el concep e és aplicable. Pe úl im, sense p e end e e una llis a exhaus i a de les limi acions d'aques es udi, si bé c ec que les elacions capi al/ eball han de cen a l'anhlisi ac ual sob e el ema, el concep e neoco po- a i isme ob e una ia pe a una ap oximació a mol es al es p oblemh i- ques socials. 2. LA < TRANSICI6 POL1 TICAI> I ELS PROBLEMES OBERTS EN EL CAMP DE LES RELACIONS INDUSTRIALS La ansició polí ica del anquisme a un nou 6gim s'en on a a al p oblema de com eo ien a el mo imen ob e que, als úl ims anys, ha ia mos a , malg a la pe secució polí ica, la se a po encial con iic i i a . E a necessa i e compa ibles la legali a dels sindica s i l'es abili a de I'o d e econbmic i social; si bé una si uació de llibe a sindical podia eni un pape es abili zado e i an la ipida poli i zació dels con lic es, la possibi- Neoco po a i isme a 1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) li a d'ac ua amb menys a es c ea ia hcilmen una g an codic i i a enin en comp e que, en g an mesu a, el can i poli ic e a associa popu- la men a alguna mena de <(can i econbmic)>, almenys pel que a a millo es socials i condicions de eball. En un con ex de c isi econbmica, e a pa - icula men di ícil espond e (sense al e a de o ma onamen al la dis i- bució de la enda) a aques es expec a i es, ia augmen s dels sala is eals i de les p es acions socials, enca a que, bb iamen , la c isi econbmica enia ambé com a e ec e debili a , des del pun de is a de elació o e alde- manda, la posició ei indica i a dels eballado s. El p oblema, a més, no es edu'ia a I'e olució dels sala is sinó que es ac a a d'e i a , en un sen i més ampli, la con lic i i a polí ica i social. És di ícil a alua la p obabili a que la adicali zació del mo imen ob e hagués con inua en la línia dels anys de la ansició, un cop passa el pa icula momen del can i en el egim polí ic; és ambé qües ionable, a un ni ell més gene al, si l'ac i i a sindical pe elia ma eixa é possibili a s de anscendi el seu ca hc e de ensiu o el seu pape bhsicamen econbmico- ei indica iu i ob i pe spec i es eals de can i social, enca a que aixb sembla una qües ió que dep n de la si uació his b ica, de la qual el ca hc e del sindica no és només e ec e sinó ambé agen ac iu, i enca a que hi ha exemples his b ics (com a 1'Es a espanyol al 1936) de ans o ma- cions de les elacions de p oducció encapgalades pels sindica s. El que s indjscu ible, pe b, és que la ins i ucionali zació del con lic e a esde eni , al pe íode 1975-1977, una necessi a c ucial i que aques a ins i ucionali - zació no e a un objec iu hcil d'assoli . En aques con ex a insis i -se, an pe pa dels medis emp esa ials com pe pa de mol s economis es, sob e la necessi a que els eballado s adop essin un compo amen que no ag eugés la si uació de c isi econamica. L'objec iu de nce la esis ncia ob e a a pa i de les conseqii ncies de la c isi compo a a no només assenyala els p oblemes de i a s d'aques a esis ncia, sinó ambé sob e alo a el possible e ec e que sob e I'ac i i a econbmica ind ia la se a solució i, en conseqü ncia, de ensa una anhlisi esbiaixada de les causes de la c isi que culpabili zés el mo imen ob e . El pun de pa ida pe a con igu a un nou esquema de elacions indus- ials e a el d'un mo imen ob e ca ac e i za pe dues componen s p in- cipals: d'una banda, un al g au de mobili zació basa , en g an pa , en la p hc ica de la negociació i l'acció <(di ec es)> (pe ca ac e i za amb un adjec- iu l'absi ncia d'in e media is pe manen s o, almenys, I'exis encia d'un g an con ol e ec iu d'aques s in e media is pe pa dels eballado s); d'al a banda, una iden i icació gene al amb una o gani zació uni h ia, les CCOO, que inicialmen ep esen a a aques a o ien ació d'acció di ec a i que p o- g essi amen ha ia es a con olada pel PCE, que a u ili za aques con ol uPape s~: Re is a de Sociologia pe po a a e me una pdi ica d'ocupació dels llocs elec ius en els sindi- ca s o icials del anquisme. El PCE a impulsa la c eació d'una o gani zació sindical única basan - se en el p es igi i la adició de les CCOO i u ili zan la se a posició en l'es uc u a sindical anquis a. Aques a o gani zació no e a p esen ada com un sindica clbsic d'a iliació indi idual olun d ia sinó com la ep esen ació o gani zada del conjun del mo imen ob e . Segons la esolució del maig de 1976 del Sec e a ia de la Coo dinado a Gene al de CCOO, hi hau ia d'ha e un cong és sindical cons i uen en quk pa icipa ien ep esen an s d'assemblees de ib ica obe es a o s els eballado s: <(Pa im del d e que assis eix els eballado s pe decidi lliu emen la se a a liaci6. C eiem que a les assemblees s'hau ia d'abo da obe amen aques a qües ió i discu i -la amb plena llibe a . Si la decisió os aclapa ado amen majo i- ii ia, pod ia conside a -se la con enikncia de l'a iliació de o s els eba- llado s. Malg a aixb, els que decidissin exclou e's ind ien d e a e -ho. En qualse ol cas, an pe l'acció sindical en o s els sen i s, com pe l'elec- ció de ep esen an s a o s els ni ells no es a & cap di e enciació o disc i- minació pel e d'es a o no a ilia .,' Els di igen s comunis es an a i ma que, en un con ex democ d ic es a en disposa s a condui les CC00 en una ia no d'obe a con on ació sinó de negociació i pac e. E a p ecisa- men aques a p omesa la que o e ien als emp esa is a can i d'un pac e polí ic an i anq~is a.~ Malg a que penso que els di igen s comunis es e en since s en o e i el seu pa i com a pila onamen al d'una no a elació eballado s-emp e- sa is de ca dc e co po a i is a en que i'única o gani zació ob e a se ia legi- imada com la indiscu ible ep esen an de o s els eballado s i accep a ia inicia una polí ica de negociació de la c isi econbmica, el p ojec e es a a condemna al aciis pe di e ses aons. En p ime lloc, la adició adical de CCOO enia mol poc a eu e amb la ecen his b ia d'aquells sindica s eu opeus que, so a o ien ació socialde- mbc a a, ha ien consolida una p hc ica de pac es socials. Com a segona aó, la legi imació del p ojec e p ecisa a un p océs d'assemblees obe es massi es que iicilmen podien condui a una dindmica de di ícil con ol; mol s mili an s ob e s dona en supo a la p opos a de CCOO com a mo- imen &cio-polí icn (ca ac e i zació que e a u ili zada en con aposició a sindica d'a iliació), p ecisamen , com una opció o gani za i a pe c ea un sindicalisme al e na iu al model eu opeu bu oc a i za . En el ebuig que 2. ccGace a de De echo Sociab, 61, juny 1976, Mad id. 3. Vegeu, pe exemple, S. Ca illo (1975). Neoco po a i isme a 1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) CCOO os l'emb ió &un sindica <{no mals con e gien, pe an , ambicions mol di e en s (en alguns casos, ins i o , oposades). En e ce lloc, no podia, bb iamen , espe a -se mol a c edibili a es- pec e a les p omeses comunis es pe pa de les o ces emp esa ials i dels polí ics p oceden s del anquisme. Pe úl im, el p ojec e in a alo a a les possibili a s de esso gimen , en la no a si uació polí ica, dels sindica s que, enca a que ha ien es a quasi al ma ge del p océs de ecomposició del mo imen ob e des dels anys seixan a, enien una o a adició his b ica: la CNT i, especialmen , la UGT. Aques es o gani zacions, a més de les se es dissensions ideolbgiques, e iden men no es a en disposades a in e- g a -se en una es uc u a que implica a p ic icamen la se a desapa ició i en la qual, a més, el PCE enia, almenys inicialmen , ga an ida la se a he- gemonia. En els mesos següen s a la mo de F anco a ha e -hi un in ens deba sob e la u u a es uc u a sindical en e mes d'uni a o di e si a (plan eja pe UGT i CNT com a uni a en on de llibe a sindical i pe CC00 com a uni a sindical en on de di isió ob e a). La pos u a go e namen al a se cla a: men e que la UGT a gaudi d'una ole incia ex alegal que li a pe me e celeb a públicamen una Con e encia a l'ab il de 1976 (quan A ias Na a o enca a e a p esiden del Go e n), CCOO hau ia de eali za en la clandes ini a el seu Cong és de juliol de 1976; és en aques cong és que CCOO a decidi con e i -se en un sindica clissic de lliu e a iliació, econeixen la no- iabili a del seu p ojec e (la qual cosa li a suposa l'escissió dels mili an s maois es de 1'ORT i del PTE, que an eu e en aques a enúncia una claudicació i que an passa a cons ui els seus p opis sindica s que an anomena auni a is>> [!I). 3. EL PACTE DE LA MONCLOA Malg a que la g a e a dels p oblemes econbmics e a econeguda pe o s, la espos a a aques s p oblemes e a e a dada pe la pa icula si uació polí ica i no a se íins desp és de les p ime es eleccions gene als (juny 1977) que el ema econdmic a se en on a com a p ime a p io i a . El Pac e de la Moncloa d'oc ub e del 1977 a se p esen a com un aco d global en el qual es p ome ien una si. ie de e o mes econbmiques i polí iques com a con apa ida a un conjun de mesu es econbmiques es a- bili zado es; l'aco d a se signa pel p esiden de Go e n i els líde s dels p incipals pa i s pa lamen a is (UCD, PSOE, PCE, AP, CDC, PNB) en una eunió ex apa lamen i ia i pos e io men ap o a , amb mol poc de- <<Pape s)>: Re is a de Sociologia ba , a les dues camb es legisla i es. Les <(con apa ides>> que eien dige ible I'aco d e en una ba eja de e o mes i comp omisos p og ami ics que, ins i o , an icipa en qües ions cons i ucionals i que, en gene al, es ca ac e i - za en pe la se a poca conc eció. La p incipal de les mesu es econbmiques, apa eguda com a dec e -llei el 25 de desemb e de 1977, e a l'es ablimen que els inc emen s sala- ials, al 1978, no hau ien de supe a el 20 pe cen (l'augmen de la Massa Sala ial B u a, compu an els augmen s pe an igui a i ascensos, podia a i- ba al 22 pe cen ), que e a la in lació espe ada pe a aques any; la no ma enia un ca ic e inculan pe al sec o públic i de ecomanació pe al sec- o p i a , si bé el seu incomplimen suposa ia a les emp eses la pe dua d'aju s iscals i c edi icis i capaci a a (si la no ma e a supe ada pe p essió sindical) pe acomiada ins el 5 pe cen dels eballado s ocupa s; d'al a banda, les emp eses indi iduals podien des incula -se del con eni de sec o si les condicions pac ades els suposa en supe a el mhxim es able . La ecomanació pel que a a la dis ibució de I'inc emen sala ial e a que un 50 pe cen , com a mínim, os de ca hc e lineal. L'es ablimen d'un c i e i sala ial de e e encia en unció de la axa d'in lació espe ada (amb una clhusula de sal agua da segons la in lació eal desp és de mig any) suposa a un can i impo an espec e a la p ic i- ca an e io de eni en comp e, pe pac a nous sala is, la in lació de l'any an e io . La impo hncia d'aques can i no és an la ph dua de pode ad- quisi iu, que, en una si uació de desaccele ació de la in lació, compo a passa &un c i e i a un al e, sinó el e que el nou sis ema pe me ia plan- eja la polí ica sala ial di ec amen com a Fa d'una més hmplia polí ica an iidacionis a, ja que, hb iamen , la axa d'idació espe ada a la qual s'ajus en els sala is depen d'aques a úl ima. A més, es an pac a d'al es mesu es econbmiques es abili zado es als com la es icció de l'augmen de l'o e a mone i ia i del dh ici públic i s'aco di la possibili a mol es- ingida de con ac es empo als. El documen d'aques pac e jus i ica la se a necessi a no només amb a gumen s mac oeconbmics conc e a s en el es ablimen dels equilib is bhsics (ni ell de p eus, caiguda de la in e sió i consegüen a u , balan~a de pagamen s) sinó ambé pe la necessi a de c ea <(un clima de coope ació esponsable que con ibueixi a la consolidació de la democ hcia)>; l'a gu- men que p esen a la ines abili a econbmica com un pe ill immedia pel sis ema polí ic democ i ic és una ca ac e ís ica p bpia del neoco po a i- isme a 1'Es a espanyol i no només d'aques p ime pac e social signa en una si uació en la qual la no a cons i ució es a a enca a penden d'ela- bo ació. Els líde s dels dos g ans sindica s, UGT i CCOO, no an signa o - Neoco po a i isme a YEs a espanyol, pos anquis a (1977-1983) malmen l'aco d (com ampoc no ho a e cap ep esen an dels emp esa- is), pe&, de e , an dona -li supo cla amen , com ho con i ma el e que els seus dos mhxims di igen s (Redondo i Camacho) o a en al Pa lamen la decla ació de supo al Pac e. La di e 2ncia ic ica a se que men e la UGT a man eni públicamen una ce a dis incia inicial, CCOO a endega una Amplia campanya pe al seu complimen ; els sindica s més pe i s lliga s a pa i s ex apa lamen a is (els <(uni a is)> SU i CSUT), així com alguns co en s dels g ans sindica s, es an oposa , igual que la CNT, al Pac e. I 4. ALTRES ACORDS NEOCORPORATIVISTES (1980/1983) Malg a les in encions decla ades pe les di eccions de CCOO i UGT, no es a a iba a cap aco d cen al amb els emp esa is pe a a on a la negociació collec i a de l'any 1979; a se es able , en can i, un Dec e - Llei que ixa a una banda sala ial amb 1'11 pe cen i el 14 pe cen com a lími s (quan la in lació p e is a e a d'un 13 pe cen ) i ecomana a, com ambé ho an e les pos e io s no mes pac ades, que els augmen s ossin, excep uan casos excepcionals, de ca hc e p opo cional. L'aco d de e e Pncia pe als anys 1980/1981, l'Aco d Ma c In e con- I ede al (AMI), a se signa únicamen pe l'o gani zació emp esa ial, CEOE, i la UGT (amb la pos e io adhesió de Unión Sindical Ob e a, USO), excloen les CCOO, i a ixa un c i e i sala ial simila es ablin bandes sala ials en o n a la in lació p e is a: una banda del 13-16 pe cen pe al 1980, i de 1'11-15 pe cen pe al 1981 que se ia e isada si l'augmen dels p eus a la p ime a mei a de l'any supe és el 6,75 pe cen o el 6'6 pe cen en cada un dels casos. L'exclusió de CCOO a se conseqü2ncia d'o- posades posicions hc iques dels dos p incipals sindica s, en la se a com- pe hcia, i d'una si uació d'ince esa polí ica (amb els, ela i amen , d2bils go e ns de la UCD i la pe spec i a de possibles eleccions gene als); causes a les quals hau ia d'a egi -se d desig de la CEOE d'a a o i la UGT en con a de CCOO i d'a i a els en on amen s sindicals. Les di e encies en- e CCOO i UGT es an concen a p incipalmen en o n al edac a de la u u a llei bhsica de elacions labo als (Es a u dels T eballado s), que a se ap o ada al Pa lamen desp és de se pac ada en e la UCD i el PSOE (amb el clima a o able c ea pe l'aco d UGT-CEOE) amb l'oposició del PCE? 4. Sob e les di e en es posicions de CCOO i UGT du an aques pe íode, egeu: Fina y Hawkeswo h (1982). 91 apape s>>: Re is a de Sociologia El juny de 1981 a se signa I'Aco d Nacional d'Ocu~ació (ANE) amb I'es imul dona pe l'in en de cop d'Es a del 23 de eb e , com e idencien les decla acions del momen i el e que, en con as amb d'al es ocasions, s'a ibés a l'aco d sis mesos abans que comencés el pe íode de negociació ~Uec i a (1982) pel qual s'es ablia una no ma sala ial de e e hcia. L'a- co d a se signa pe UGT i CCOO, d'una banda, i pe la CEOE d'una al a; el Go e n a pa icipa di ec amen en la negociació de l'aco d i ambé el a signa . Els pa i s, en can i, no an pa icipa o malmen en un momen en que, en compa ació al de la signa u a del Pac e de la Mon- cloa, an les o gani zacions emp esa ials com les ob e es s'ha ien con- solida . Aquí, es po plan eja una impo an qües ió en elació a la eo ia neo- co po a i is a. En una si uacici en la qual les o gani zacions socials siguin independen s, sembla cla a la impo incia de si ua quin és el pes ela iu dels dos sis emes de decisió, el dels pa i s (amb o sense consens) i el de l'aco d en e els g ups o gani za s; en el cas que es em anali zan , on hi ha una cla a subo dinació dels sindica s UGT i CCOO als pa i s polí ics PSOE i PCE espec i amen , si bé la CEOE es po conside a una o ga- ni zació amb conside able independencia espec e a qualse ol pa i polí ic, es pod ia pensa que és bas an indi e en qui decideixi, ja que, en qualse ol cas, el nucli de decisió esidi ia semp e en la ma eixa éli e polí ica i Ia di isió o mal de pape s en cada momen ma ca ia una di e encia pu amen d'ima ge. Respec e a aques a anllisi penso que, &una banda, no hau ien d'in a alo a -se les implicacions ideolbgiques, que, com a pa icula o ma de legi imació, compo a la pdc ica habi ual d'aco ds en els que di ec a- men pa icipen ep esen an s de g ups o gani za s, si bé, d'al a banda, és ce que, en segons quines ci cums hncies, el e que hi hagi aco d pe consens en e els pa i s o en e els g ups (dependen s d'ells) no és la qiies- ió onamen al i no po se indicado a pe ella ma eixa del ca hc e més o menys co po a i is a de l'aco d. es en aques úl im sen i , que penso que el Pac e de la Moncloa ha de se conside a , pe la se a pa icula signi icació his h ica, com un aco d no només neoco po a i is a sinó que suposa una in lexió de les elacions indus ials en un sen i neoco po a i is a; el e que pa icipessin només Go e n i pa i s polí ics ha de eu e's p ecisamen com a mani es acici de la di icul a que aques can i compo a a als sindica s, ca ac e i za s an e- io men pe la nega i a a qualse ol pac e social, i ambé del pa icula momen que a essa a l'associacionisme dels emp esa is, els quals es a en en p océs de o mació d'una o gani zació única (la CEOE). To nan a I'ANE, una de les se es pa icula i a s és que és p esen- a com un aco d sob e ocupació i no només sob e sala is o, més exac amen , Neoco po a i isme a i'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) com un aco d en que la es icció sala ial se ia pe ella ma eixa, ia el seu suposa e ec e mac oeconbmic sob e la es a de a iables, una polí ica d'o- cupació. Exis ia ambé un comp omís go e namen al de segui una polí ica econbmica que conduís al man enimen de la població assala iada ocupada al inal de 1982 en elació a l'ocupada al momen de la signa u a (juny 1981); pe b, malg a la p ecisió de l'objec iu a assoli , a l'aco d no es an conc e a quines se ien les mesu es de polí ica econbmica que el possibili- a ien: no es a, pe exemple, quan i ica sec o ialmen els olums d'in- e sió p6blica ni assenyala quines mesu es d'incen i ació a la in e sió p i ada es p end ien pe pa de 1'Es a ni es an e p e isions sob e ocupació a ni ell sec o ial. La banda sala ial pac ada a se del 9-11 pe cen , la qual cosa suposh pe p ime cop, una accep ació sindical cla a d'una educció del pode adquisi iu dels sala is, ja que la in lació p e is a e a del 12 pe cen , supe io al lími mhxim de la banda. Du an 1982, a ha e -hi o es discussions sob e la in e p e ació de l'aco d i l'a aluació dels seus esul a s: la comissió de seguimen i de con- ol que, amb ca hc e ambé ipa i , ha ia es a aco dada, a se un b gan de con inu en on amen més que de consolidació del consens. L'any a es a ca ac e i za ambé pel deba sob e la o ma que els u u s aco ds hau ien de eni : CC00 man enia, com ha ia es a la se a pos u a des del Pac e de la Moncloa, la necessi a d'aco ds ipa i s incloen el Go e n i ac an no només de polí ica de endes sinó de polí ica econhmica en e mes més globals i de p es acions socials; la UGT i la CEOE, en aques s momen s, es an decan a més a ia pe aco ds bipa i s en e la CEOE i els dos p incipals sindica s. Desp és de les eleccions d'oc ub e de 1982 amb la ic b ia del PSOE, el ema de la <{conce ación o nh a se cen e de discussions i, malg a les en on ades posicions inicials sob e quina banda sala ial calia es abli , s'a - iba a un aco d en el que els sindica s an edui les se es exighcies accep- an uns lími s del 9,5-12,5 pe cen , quan la in lació p e is a e a del 12 pe cen . Aques aco d, signa al eb e de 1983, a se anomena Aco d In e - con ede al (AI) i, en compa ació amb I'ANE, supod una cla a educció dels emes ac a s; el Go e n no a pa icipa o malmen , pe b, pa dela- men a les obades públiques (i ambé sec e es) en e emp esa is i sindi- calis es, a ha e -hi eunions en e el Go e n i els ep esen an s de cadas- cuna de les pa s, eunions que po se an sa decisi es pe a e i a una up u a. Fins i o , un impo an pun del p og ama elec o al del PSOE (el de la limi ació de la jo nada labo al a un mhxim de 40 ho es se ma- nals) a se ans e i de l'es e a pa lamen h ia a la aula de negociacions pe a la se a conc eció: I'a gumen de la CEOE e a que el Go e n no <(Pape s>>: Re is a de Sociologia desen olupamen legal d'aques a no ma i a ha es a pos e io men objec- e de mol es ensions pe la con on ació de c i e is pel que a a quina mena de llocs de eball podien se cobe s amb eballado s empo als i quin pe cen a ge de eballado s sob e el o al de la plan illa podia es a a ec a pe aques a mena de con ac es. D'al a banda, en aques aco d hi ha un comp omís pe omen a l'ocu- pació de de e mina s collec ius de eballado s (els que no eben cap mena de subsidi d'a u i enen esponsabili a s amilia s i els que han esgo a la p es ació). Ai& es conc e a en la sub enció es a al (que po a iba ins a un 90 pe cen ) de les co i zacions a la Segu e a Social quan són con ac es de pe sones incloses en aques s collec ius, ja siguin (aques s con ac es) de ca hc e inde ini o de ca hc e empo al. S'ob e, pe an , la possibili a , que, de e , ha es a denunciada com a p ic ica eqüen , que els emp esa is decideixin subs i ui , pe mo ius de endibili a , e- ballado s ixos pe eballado s empo als ap o i an els a an a ges de les boni icacions, que poden, ins i o , supe a els cos os d'acomiadamen . Les polí iques de endes p enen com a a iable ins umen al els sa- la is negocia s en con eni enca a que la a iable-objec iu sob e la qual es ol incidi són els sala is e ec i amen pe cebu s. Aques a úl ima a- iable, pe&, és semp e p esen ada com a objec iu in e medi pe assoli un c eixemen de la in e sió i una desaccele ació de la in lació i, en úl im e me, un inc emen de l'ocupació, ja que la eanimació de la in e sió i la disminució de la in lació són conside ades condicions necessii ies pe a la c eació de llocs de eball. Si més no, g an pa de la c edibili a social dels aco ds e condicio- nada pe la p e isió del seu impac e sob e I'e olució de l'a u . L'únic cas en qu& es a o mula un comp omís explíci en aques sen i a se a 1'ANE; la p omesa, pe b, no a compli -se, ja que es a p odui una dis- minució de la població assala iada ocupada.' Els aco ds sala ials, pe an , no han ena la endhcia dec eixen en el ni ell d'ocupació. Igualmen , no s'ha e idencia una co elació posi- 7. El comp omís e a que la població assala iada ocupada no se ia al inal de 1982 in e io a la que e a ai momen de la signa u a de i'aco d. El e és que hi a ha e una disminució de 81.000 assala ia s i es a passa de 7.719.000 ocupa s (juny 1981) a 7.638.000 (desemb e 1982). Fon : Enques a de Població Ac i a (INE). Neoco po a i isme a i'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) i a cla a en e les a iacions en els exceden s emp esa ials i el compo a- men de la in~e si6.~ Les xi es següen s mos en aques es endencies: E olució de I'w~pació ( %) Anys Tma de a im*d de la població Taxa &a u * ocupada ** - * Co esponen al qua imes e de cada any. '* Va iació de la poblaci6 ocupada al inal de I'any espec e a la poblaci6 ocupada al inal de l'any - 1. Fon : Enques a de Poblacid Ac i a (INE) i elabo ació p bpia. E olució de la in e sió ( axes de c eixemen eal) Fo maió b u a de Cdpi al (Capi al ix 3- Va iació Any dJexis Jncies) Fo mació b u a de Capi al ix 1977 - 4,O - 0,2 1978 - 6,4 - 2,3 1979 - 1,l - 4,5 1980 + 3,2 + 0,3 1981 - 5,2 + 1,O 1982 - 1,8 - 1,3 1983 (p o .) - 1,l - 1,2 Fon : In o me anual del Banc dlEspanya 1982. 8. Aixb dóna supo empí ic a la c i ica a l'a gumen simplis a que conside a que més guanys implica necesskiamen m6s in e sió, enca a que ha de ma isa -se que el ni ell de i'exceden b u d'explo ació, que 6s la magni ud que d6na la Comp abi- <<Pape s,: Re is a de Sociologia L'únic kxi cla és en la desaccele ació del p océs in laciona i, ja que, si ho mesu em pe l'índex de p eus de consum, els augmen s del ni ell de p eus a inals d'un any espec e al inal de l'any an e io han es a cada cop pe cen ualmen més pe i s des de l'any 1977, que ep esen a el mo- men de més g an in lació. 6. JNCENTIUS I RESTRICCIONS PER A INDUIR A UN COMPORTAMENT CORPORATIVISTA Seguin la o muIació de R. B. i D. Collie (1979), penso que e1 con- cep e de co po a i isme po se desag ega en un doble aspec e d'incen ius i de es iccions. La idea és que implíci amen hi ha una ansacció en la qual es enuncia a de e minades ac uacions a can i d'ob eni una s2 ie de guanys. Els incen ius se ien o es aquelles mesu es o ac i uds (pe pa de l'Es a o d'una al a o gani zació) que endeixen a consolida o a a a o i ( espec e a al es o gani zacions en compe &ncia) una de e minada o ga- ni zació; ks es iccions se ien o es les mesu es de con ol que s'es ablei- xen sob e l'o gani zació i els seus líde s. Els incen ius o e s a una o ga- ni zació pe 1'Es a (o pe les al es o gani zacions o pe sones) no es e- dueixen a les no mes legals adop ades en aques sen i sinó ambé a o es aquelles ac i uds que, a la p k ica, endeixin a ecompensa aques a o - gani zació pel e que segueixi una de e minada o ien ació. En el cas que es ic anali zan , penso que és mol cla com l'es a kgia d7UGT i CC00 ha ana acompanyada d'una d ie de e s signi ica ius que globalmen es poden eu e com uns e s que endeixen a consolida aques es cen als da an d'al es sindica s i com a ep esen an s de o s els eballado s (malg a que, com eu em, els eballado s a ilia s són una g an mino ia). Exemples d'aixi, se ien: li a Nacional, no és igual al ni ell de bene icis (ni necessa iamen é Ia ma eixa e olució). Ga ido, San omi i T uiíén (1983) han e aques a ad e ncia i han asse- nyala que una pa c eixen dels exceden s emp esa ials ha es a abso bida pels cos os inance s, de o ma que l'augmen d'aques s se ia una de les explicacions que Xa mode ació sala ial no hagi po a a una ecupe ació de la in e sió p i ada. Fins i o , SINE (1980) a i ma a, ja el 1980, que: c El que d s'ha aconsegui és una cla a ecupe ació de l'exceden b u d'explo ació ... No sembla, doncs, que siguin eIs inc e- men s sala ials els que, pe la se a magni ud, es iguin enan el elianpmen de la in e sió, (p. 121). Neoco po a i isme a l'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) a) El p opbsi explíci mos a en o s els aco ds cen als d'amplia I'ex ensió geog gd ica dels con enis col.lec ius. Aixh signi ica una majo con- cen ació de pode s en la di ecció dels sindica s, que a di ícil el con ol pe pa de les bases sindicals (i dels eballado s no a ilia s), con ol més di ícil com més <(lluny)> es h el lloc de negociació, i que a ambé di- ícil que els sindica s pe i s amb implan ació mol locali zada puguin juga algun pape . Segons 1'Es a u dels T eballado s (en igencia des de maq de 1980), pe pa icipa en la negociació d'un con eni, una cen al sindical necessi a eni un mínim del 10 pe cen dels memb es dels comi es d'emp esa de les i mes a ec ades pel con eni (amb l'excepció dels sindica s, als com ELAISTB, que només ac uen a ni ell &una <<co- muni a au bnoma)> que poden pa icipa en negociacions d'hmbi es a al si enen almenys el 15 pe cen de ep esen a i i a en la se a B ea d'ac- uació). Els con enis collec ius íi ma s pe sindica s que o ali zin més del 50 pe cen de la ep esen a i i a mesu ada d'aques a o ma i pe associa- cions emp esa ials a les quals pe anyin més de la mei a de les emp eses a ec ades adqui i an i e icicia gene al>>, és a di , que la se a aplicació po se eque ida pe qualse ol de les dues pa s a a és de la ju isdicció Iabo aI, no poden -se des incula unila e almen una de les dues pa s. Aquí es po assenyala la asime ia en els eque imen s legals pe pa i- cipa en la negociació collec i a: men e les o gani zacions emp esa ials necessi en eni un 10 pe cen d'emp eses a iliades, els sindica s necessi en eni un 10 pe cen de ep esen ació elec o al, que és compa ible amb un baix pe cen a ge d'aaiació (i, ins i o , amb un pe cen a ge de o s sob e el <<cens elec o aln mol més baix del 10 pe cen ), cosa que, en la p ic ica, dóna un quasi-monopoli de ep esen ació a CC00 i UGT sense el eque imen , pe & de cap ni ell mínim &a iliació. b) La possibili a d'immedia descomp e de les quo es dels a ilia s pe les emp eses a se in odu'ida a YAMI pe a les i mes de més de 250 emplea s semp e que el sindica en qües ió ingués un mínim d'a iliació del 15 pe cen de la plan illa. A I'ANE, la ma eixa possibili a a se in o- du'ida, i es a es end e ambé a o es les emp eses públiques a a o dels sindica s que ha ien ba l'aco d (sense la cliusula del 15 pe cen ). C) Els di e en s aco ds han p e is la ep esen ació o mal dels sin- dica s en di e sos o ganismes públics, enca a que, en gene al, hi ha hagu més a ia poc complimen d'aques s p opbsi s. En el Pac e de la Moncloa es pa la a del p ophsi que els sindica s (i les associacions emp esa ials) pa icipessin, d'aco d amb els esul a s de les eleccions als comi es d'em- p esa, en la ges ió de la Segu e a Social, així com en la úi ecció de les emp eses es a als i en la Jun a Supe io de P eus. A I'AMI i a 1'A.E s'exp essa a de nou el desig (a I'AIVE amb l'ap o ació explíci a del Go- c Pape s,: Re is a de Sociologia e n) de ep esen ació de sindica s i emp esa is en una iimplia a ie a d90 ganismes? Quins sindica s ind ien d e a pa icipa i a pa i de quin c i e i de ep esen a i i a a se una qües ió ambigua ins que ?Es a u dels T eballado s a es abli cla amen un c i e i pe a conside a una cen al ep esen a i a a ni ell ins i ucional (el 10 pe cen del o al de mem- b es de comi es d'emp esa en el conjun del e i o i es a al o el 15 pe cen en qualse ol <<comuni a au bnoma>> pe a cen als que no ac uen en o l'Es a , com a mínims necessa is). d) Desp és de la signa u a de L'ANE, a se aco dada bila e almen pel Go e n i pels sindica s signan s una sub enció di ec a a aques s amb ck ec al p essupos de 1'Es a . Aques aco d signi ica a dis ibui 800 milions de pesse es anuals (du an 1982, 1983 i 1984) en e els sindi- ca s, d'aco d amb els c i e is que p oposessin UGT i CCOO, i no o ma a pa de I'ANE sinó que, de e , a comp a amb l'oposició de la CEOE. Hi a ha e , pos e io men , una g an con usió sob e quins c i e is cald ia aplica pe a la dis ibució i sob e el concep e que jus i ica a el subsidi no malmen ano mena de <cconsolidaciÓ sindical)> pe b ambé de ensa com una compensació pel e a d en la de olució del <<pa imoni sindical,, po se com una mane a d'e i a l'impac e que sob e l'opinió pública pod ia eni la al a d'independsncia inance a dels sindica s. El con9ic e a se inalmen esol pels ibunals labo als (pel T ibunal Cen al del T eball) que, a enen un ecu s p esen a pe la CNT, an decla a an icons i ucio- nal el eque imen d'un mínim de ep esen ació pe a aques a qües ió i an obliga a un epa imen segons un c i e i d'es ic a p opo cionali a a enin -se als esul a s de les úl imes eleccions als comi ks d'emp esa sense ma gina a cap cen al pe pe i a que os; aques a esolució, si bé a pe - judica CCOO i UGT (més polí icamen que econbmicamen ) a, pa ado- xalmen ,. exclou e p ecisamen la CNT que (m'es ic e e in a la <<CNT-Te Cong és)> que és una de les dues cen als que, desp és de l'escissió de 1979, ei inclici aques nom his b ic) és pa idii ia del boico a les elec- cions pe a comi es d'emp esa i que, amb el seu ecu s, p e enia, mCs que discu i les no mes conc e es de dis ibució, discu i la legi imi a del sub- sidi, ja que aques posa a en pe ill la independkncia, cons i ucionali zada ambé, dels sindica s espec e a l'Es a .1° 9. La UGT (1981), en un Eb e de comen a i sob e ME, enume a 18 ins i u s adminis a ius a ec a s pe la pa icipació ins i ucional p omesa en aques aco d ( e- geu quad e XIV a les pigines 144-145 d'aques iiib e). 10. Es impo an assenyala la impo hcia que, segons els núme os p esen a s al 335. Cong és de la UGT (<(El Paisa, 23-V-1983)' ep esen a a la sub enció es a al. L'ing 6s espe a el 1983 pe aques concep e (més de 487 milions de pesse es) supe. a ia les p e isions de ecap acions pe quo es sindicals (al ol an de 350 milions). Neoco po a i isme a YEs a espanyol pos anquis a (1977-1983) e) Hi ha hagu in en s d'aplica en alguns con enis collec ius (enca a que com a e ailla ) una mena de <cchnon si idicalu o <(quo a de nego- ciaciós que hau ien de paga , o bé, els no a ilia s, o bé, o s els eballado s a ec a s pel con eni i que, en concep e de despeses de ep esen ació ani ia a bene ici dels sindica s que signessin el con eni. L'a gumen és que, si o s els eballado s esul en bene icia s de les condicions pac ades, no és jus que els cos os pe a possibili a aques es condicions ecaiguin només en els a ilia s o, en e mes més amilia s a la eo ia econbmica, si el esul- a de la negociació collec i a és un <(bé públic> pe a o s els eballado s a ec a s, és lbgic imposa un impos pe paga aques bé pe que no hi ha incen ius pe a decidi indi idualmen con ibui als cos os. En els casos, pe&, que aques a mena d'aiiliació obliga b ia ha es a impugnada, el T i- bunal Cen al del T eball l'ha decla a an icons i ucional. La CEOE s'ha oposa en o momen a al p hc ica, men e que alguns líde s d'UGT l'hm de ensada explíci amen i els de CC00 han endi a e adi una de inició al espec e." Aques es úl imes dues qües ions me eixen un comen a i. En un con- ex de debili a o gani za i a dels sindica s (que desp és comen a é), les qües ions inance es enen implicacions pe a l'es udi del co po a i isme. Duna banda hi ha necessi a de sindica s o s, i, pe an , amb su icien s mi jans econbmics, pe&, d'al a banda, hi ha un p oblema de legi imació de o mes de inanciació al e na i es al lliu e pagamen de quo es. La qües ió és que, si els sindica s són conside a s o gani zacions indepen- den s de ]'Es a i de lliu e a iliació, és di ícil jus i ica que siguin, en pa , inangades a a és de l'Es a , és a di , amb els impos os paga s pe o s els ciu adans o a a és d'una quo a més o menys obliga b ia, pagada ambé pels eballado s que decideixin no a ilia -se; aques a úl ima p hc- ica si bé és p opia del <(co po a i isme es a aln no ho és d'una socie a amb llibe a d'o gani zació. ) La Cons i ució (a icle 131) diu que, en cas de e -se necessh ia la planiíicació econbmica, hau ia de c ea -se un Consell Econbmic i Social consul iu pe a aques objec iu; la conc eció p hc ica d'aques o ganisme, pe b, no ha es a e ec uada ni pels go e ns d'UCD, malg a ha e -hi una 11. Pe pa de CCOO, si be a signa algun con eni en el qual s'imposa a el chnon i no a ha e cap eacció pública pe pa de la di ecció del sindica (malg a la publici a donada al ema pe la p emsa i malg a la polMca susci ada), la pos- u a s'ha e mCs cla a en el sen i de ebu ja la possibili a d'es ablimen del chnon. El e que el go e n socialis a p e eu, al seu p ojec e de allei o ghnica de liibe a sindical)>, la possibili a del cinon, Iha o igina l'oposició de la di ecció del sindica . La discussió del p ojec e socialis a sob e llibe a sindical és mol impo an pe al nos e ema, pe , no en a dins el pe íode anali za pe aques a icle. <<Pape s,: Re is a de Sociologia p oposició de llei al espe~ e,'~ ni, de momen , pe l'ac ual Go e n del PSOE, malg a que el Consell o ma a pa del seu p og ama elec o al com I'ins umen conc e pe a du a e me la <(plani icació conce ada,. Si bé la polí ica co po a i is a po pe ec amen unciona ia con ac es in o mals, i el que és més impo an no és que exis eixi o no o malmen un o ganisme d'aques a mena (que si exis ís pod ia eni mol s di e sos impac es sob e la polí ica e ec i a), la se a ins i ucionali zació pod ia SU- posa , en el cas espanyol, una impo an p essió pe assegu a una con i- nui a en la p hc ica de la conce ació i, com eu em, el e que el Go e n socialis a hagi enuncia a c ea aques o ganisme de o ma u gen (abans de qualse ol opció plani icado a i de polí ica de endes) és mol signi- ica iu. Tan si és p esen a com un o ganisme únicamen pe a la plani icació o ambé pe a la conce ació, el e és que qualse ol plani icació implica bb iamen e p e isions sob e les g ans magni uds de la Comp abili a Nacional i, pe an , sob e el i me de c eixemen de les emune acions sala ials (com ealmen ha succei al p og ama econbmic elabo a unila- e almen pel Go e n), de mane a que un aco d sob e aques es p e isions implica un aco d sob e polí ica de endes. Segons alguns mi jans de comu- nicació, a mesos que exis eixen a anga s esbo anys conc e an p opos es sob e la u u a composició del Consell. La composició p e is a inclou memb es en ep esen ació de di e sos minis e is, de les comuni a s au b- nomes, de les ins i ucions inance es (Banc d'Espanya, Ins i u de C 2di O icial, Banca P i ada i Caixes d'Es al is), dels sindica s i o gani zacions emp emials, d'o gani zacions ag A ies i collegis p o essionals, així com ep esen an s d'o gani zacions socials, als com les de consumido s i ecolo- gis es, i, segons algunes e sions, memb es escolli s di ec amen pe les Co s. El Consell, e iden men , no ha ebu , pe pa dels seus p oponen s la ca ac e i zació de e ce a camb a ni d'b gan co po a i is a sinó que, al con a i, s'ha nega ca egb icamen que aques s e mes poguessin se apli- ca s en aques cas. g) Finalmen , ull assenyala un pun mol menys angible que és el de I'ac i ud de 1'Es a i de g an pa de l'emp esa ia a o able a dona a la UGT i CC00 una mena de <( econeixemen social)> com a ep esen- an s del conjun de eballado s en una o ma que excedeix un c i e i es ic e d'impo hncia nume ica sigui ja en e mes de delega s ob ingu s elec o almen o en e mes de nomb e d'a ilia s. En aques sen i , és cu iós 12. P esen ada el 17 de no emb e pe pa del dipu a Ramón Tamames, ex-di i- gen del PCE i, en aqueli momen , memb e del G up Mix . Sob e aques a p opos a egeu Ta names (1981, 1982). Neoco po a i isme a 1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) obse a com, du an els úl ims anys, les o gani zacions emp esa ials i els ep esen an s go e namen als han posa mol poc em asi sob e l'espec acu- la pk dua d'a iliació de o s els sindica s i, excep e ocasions aillades, quan la qües ió ha es a ahdida ho ha es a més com a causa de p eocupació i com a p oblema a soluciona que com a a gumen pe a qües iona la se a ep esen a i i a . 7. L'EVOLUCIO DE LA SITUACIO SINDICAL La di isió en e els dos p incipals sindica s és un obs acle pe a l'es a- bili a de les es uc u es neoco po a i is es. L'absencia d'uni a o gani za- i a no ha es a , a més, subs i u'ida pe una e ec i a coo dinació i uni a d'acció a ni ell sec o ial i d'emp esa. El pa ó p edominan ha es a el d'una o a compe encia en e les dues cen als sindicals, compe encia que no ha exclhs, pe b, una polí ica conjun a di igida a elimina els sindica s més pe i s. La compe encia a se pa icula men o a en els anys pos e io s a l'assolimen de la llibe a de sindicali zació, momen s en que la UGT necessi a a c éixe en pe judici de CCOO, i en qui: les no mes de ep e- sen ació a ni ell de cen e de eball es a en enca a en discussió. Aques a compe encia és una de les p incipals aons pe explica pe que el p ime pac e co po a i is a signa pe les dues cen als sindicals no a p odui -se ins al 1981. Ja que els dos sindica s enen una o ca mol simila , al- menys si la ju gem segons els esul a s de les eleccions pe a comi es d'em- p esa i delega s sindicals,13 i ja que cada un dels dos es & lliga a un pa i polí ic di e en , la compe encia con inua i adqui eix pa icula i u- lkncia en els momen s d'eleccions sindicals, amb ba alles sob e els esul- 13. Els esul a s d'aques es eleccions, en nomb e de delega s, han es a (en an pe cen ): UGT 21,70 29,27 36,71 Fon : Minis e i de T eball. <(Pape s,: Re is a de Sociologia a s de les eleccions i, ins i o , amb acusacions mú ues de au. El e que en aques s momen s la subo dinació poli ica no sigui espec e a dos di e- en s pa i s de l'oposició sinó al pa i del Go e n en un cas, i a un pa i de l'oposició en l'al e, e o ~a, sens dub e, les ensions. En algunes egions, pa icula men a Euskadi, no exis eix aques p ic- ic duopoli de ep esen ació; el p incipal sindica , en aques país, és el nacionalis a ELA-STB, que s'ha oposa a o s els aco ds p odui' s a ni ell es a al, enca a que, donada la se a inculació al nacionalisme mode a i no a l'esque a < abe zale)>, possiblemen deguda al seu ma c geog i ic més que a una al a aó. A les Cani ies i a Galícia hi ha ambé impo an s sindica s nacionals, igual que en el cas del camp andalús, pe 6 aques e no es p odueix a Ca al~n~a?~ Un ac o que ha d'a egi -se com a oposa a la cen ali zació de les decisions és el de la di isió din e d'aques s sindica s majo i a is que, en- ca a que no es conc e i en escissions o mals, po suposa di icul a s pe a la implemen ació dels aco ds p esos pe les cúpules sindicals. Un aspec e enca a més impo an és l'espec acula pe dua d'a iliació de o s els sindica s des de l'any 1978. Si b6 no hi ha dades iables, ni an sols ap oximades, sob e l'a iliació sindical, hi ha aco d que es oba mol pe so a de la majo ia de pdisos eu opeus i, més impo an enca a, és el e que ha disminui mol des de 1978. J. A. Saga doy i D. Ldn Blanco (1982) donen una es imació, pe a 1978, basada en els pocs es udis sob e la qües ió, segons la qual es a ien a ilia s una mica menys del 50 pe cen de 14. A Euskadi (sense inclou e Na a a), les dades elec o als són (en an pe cen ): ELA/STB 25,65 30,24 UGT 19,21 21,53 CC00 17,59 17,12 Fon : Minis e i de T eball. I En el cas de Galícia, em e e eixo a la In e sindical Nacional de T eballado s Gallecs (INTG) -que a les eleccions de 1982 a eu e un 18,94 % de delega s a Galícia. En el cas de Cana ies, es ac a del Sindica $Ob e s Cana is (SOC) i, en el cas andalús, del Sindica $Ob e s del Camp (SOC). Neoco po a i isme a 1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) eballado s assala ia s (incloen els a u a s), men e que pe al 1980 es i- men, mi jan~an un me ode indi ec e basa en la pa icipació i els esul a s de les eleccions a comi es d'emp esa, un pe cen a ge d'a iliació del 23 pe cen com a mlxim. La se a conclusió és: <(donada la endencia a la baixa obse ada, no c eiem que supe i en aques s momen s, a inals de 1981, el 20 pe cen )> ,(p. 130).15 La si uació ac ual eal sembla, segons di e sos es udiosos del ema, d'una axa d'a iliació enca a bas an in e io a aques 20 pe cen .16 Aques a e olució exigeix una explicació que només en pa es po o- ba en la c isi econbmica i els seus e ec es de c eixemen de l'a u i de segmen ació del me ca de eball. Un ac o a eni en comp e ambé, és que el o c eixemen dels sindica s desp és de la desapa ició del Sindica Ve ical ou degu , en pa , a les expec a i es c eades sob e els possibles guanys en se eis que compo a ia la si uació d'a iliació a un sindica o, ins i o , sob e la necessi a d'es a sindica ; la incapaci a gene al pe c ea una in as uc u a de se eis adequada po se i pe explica pa del pos e- io e lux de les axes d'a iliació: so is ican l'explicació, la eo ia de l'elec- ció social di ia que els eballado s s'a dien o no, desp és d'una implici a a aluació dels cos os que aques a a iliació els epo a en elació als bene icis indi iduals esul an s i que, si la si uació és al que se memb e d'un sin- dica no p odueix cap guany di e encial signi ica iu, com en el cas dels sindica s que quasi no enen capaci a d'o e i se eis i an se i una o ma de negociació coUec i a que no disc imina en e a ilia s i no a ilia s, apa eix 15. Aixb, segons ells, implica ia ap oximadamen 1.800.000 a ilia s dis ibui s de la o ma següen : Comissions Ob e es (CCOO) .......................................... 730.000 Unió Gene al de T eballado s (UGT) .............................. 692.000 .......................................... Unió Sindical Ob e a (USO) 205.000 solida i a de T eballado s Bascos (ELA-STR) ..................... 58.000 ...... In e sindical Nacional de T eballado s Gallecs (INTG) 24.000 Al es sindica s ............................................................ 91.000 16. Segons Víc o Pé ez Diaz (1984): <<El sindica socialis a é, com el comu- nis a, una massa d'a iliació mol modes a (en e un 10 i un 15 %, o s dos jun s, de la poblaci6 assala iada del país), enca a, que ingui ambé una in lukncia més gan en con enis, con lic es i comi 2s d'emp esa, (p. 37). La UGT (<<El País,, 23-V-1983, egeu no a 10) espe a a al 1983 uns ing essos en concep e de quo es d'a ilia s al ol an de 350 milions de pesse es que, sob e la base d'un pagamen mensual de 150 pesse es pe a ilia , ep esen a ia només 195.000 memb es si suposéssim (una suposició que e iden men po a a una in a alo ació del nomb e d'a iiia s) que o s els a i1ia :s paguen egula men la se a quo a. c Pape s),: Re is a de Sociologia BIBLIOGRAFIA CITADA Banco de Espaiia (1983): <{In o me anual 1982~. Mad id, juny 1983. S. Ca il10 (1975): <{F anc0 desapa ecido. Las a eas del mo imien o ob e o pa a que el anquismo desapa ezca ambién.)> <{Nues a Bande a)), 82, no em- b e 1975. R. B. and D. Collie (1979): c Inducemen s e sus cons ain s. Disagg ega ing co po a ismn, <(Ame ican Poli ical Science Re iew)>, 4, 1979. C. C ouch (1979): The Poli ics o Indus ial Rela ions, Fon ana, Lond es, 1979. L. Fina i R. Hawkeswo h (1981): T ade Unions and Collec iue Ba gaining in Pos -F anco Spain, 1981 (mecanog a ia ). A. Ga ido, E. San omL i J. T ullén (1983): <<De la mode ación sala ial a la e- cupe ación de la in e sión: C í ica a una cadena secuenciab, <(Re is a ECO- nómican, 68, Banca Ca alana, se emb e 1983. INE (1980): La Ren a Nacional en 1979 y su dis ibución, INE, Mad id, 1980. G. Lehmb uch i P. C. Schmi e (eds.) (1982): Pa e ns o Co po a is Policy- Making. Be e ly Hills and London. Sage Publica ions 1982. J. L. Malo de Molina (1983): <{El me cado de abajo y 10s sala ios en Espaiian, ~In es igaciones Económicas,, 20, Mad id, gene -ab il 1983. J. Ma inez Alie (1977): <(El Pac o de la Moncloa. La lucha sindical y el nue o co po a i isme)>, c cuade nos de Ruedo Ibé icon, 58-60, Pa ís, 1977. A. Meixide (1982): La es uc u a de 10s sala ios en la indus ia española: zcn análisis del pe íodo de ansición. P ime Cong és d'Economia i d'Econo- mis es d'Espanya. Ba celona, 8, 9, 10, 11 desemb e 1982. C. O e (1981): <{The a ibu ion o public s a us o in e es s g oups: obse a- ions on he Wes Ge man case)> a S. Be ge (ed.), O ganizing In e es s in Wes e n Eu ope. Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess, 1981. L. Pani ch (1980): <{Recen heo iza ions on co po a ism. Re lec ions on a g ow h indus y~, c B i ish Jou nal o Sociology~, 2, 1980. L. Pani ch (1981): aT ade unions and he capi alis s a e)>, c{New Le Re iewn, gene -ab il 1981. V. Pé ez Díaz (1984): <<Polí icas Econdmicas y pau as sociales de la ansición: La doble ca a del neoco po a ismo~>, J. Linz (ed.): P oblemas de Espa ia, omo I, La Sociedad, Plane a - Ins i u o de Es udios Económicos, Mad id, 1984. Neoco po a i isme a i'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983) J. Roca (1984): <<Els pac es socials: cap a un nou co po a i isme? El cas de 1'Es a espanyol pos anquis a (1977-1983)~. Tesi de Llicencia u a, Uni e - si a Au bnoma de Ba celona, ma c 1984. J. A. Saga doy Be gechea i D. León Blanco (1982): El pode sindical en Espa- ña, Plane a, Ba celona, 1982. M. Sal a i (1982): < S u u e poli iche ed esi i economico>>, S a o e Me ca o, 4, Bologna, 1982. M. Sal a i i G. B osio (1979): <{El auge de las poli icas de me cado: Las elacio- nes indus iales eu opeas en 10s años se en a. > <{Sociologia del T abajo,, 3-4, 1980. P. C. Schmi e (1974): c S ill he cen u y o co po a ism?~ a P. C. Schmi e and G. Lehmb uch (eds.), 1979. P. C. Schmi e and G. Lehmb uch (eds.) (1979): T ends Towa d Co po a is In e media ion, Be e ly Hills and London, Sage Publica ions, 1979. R. Ta names (1981): <(El Consejo Económico y Social, una obligación ins i u- cional,, <{El País>>, 29 no emb e, 1 i 2 desemb e 1981. R. Tamames (1982): < Plani icación een Espaíía: Una p opues a ins i ucional*, <(Pensa nien o Ibe oame icano,, 2, Mad id, juliol-desemb e 1982. Unión Gene al de T abajado es (1981): Acue do Nacional de Empleo. Tex os, comen a ios y disposiciones legales, Mad id, 1981.