VELLES IDEOLOGIES
I
NOVES REALITATS
CORPORATIVISTES
Joan Ma inez Alie
(Uniue si a Au bnoma
de
Ba celolna)
Aques a icle anali za les ideologies sob e la dis ibució de la p oduccici
en e g ups socials, i deixa ins al inal les p egun es sob e que ol di p o-
ducció. La pa aula co po a i isme, com a ideologia
i
p k ica d'un sis ema
es uc u a
de
desigual a , lligada a socialdemoc hcia, al com aig en aques
a icle, po semMa ins i o una p o ocació. Cal explica les aons pe les
quals la ma eixa pa aula po aplica -se a la ideologia del anquisme o del
salaza isme i a la eaii a d'es a s cc m a a 1'Es a esjjanyol d'enqh 1977
(i
almenys ins el 1983).
Hom pod ia classi ica el egim anquis a com a exemple de co po a-
i isme es a al. No
hi
ha ia llibe a d'associaci6, i e a obliga o i d'ésse
enquad a dins d'un sindica e ical, co po acions que ag upa en eballa-
do s
i
emp esa is del ma eix am. No hi ha ia pa i s polí ics (a pa de
la Falange, desp és Mo imien o Nacional), i les Co es e en una Camb a
co po a i a (enca a que alguns meml~ es enien una eb ica ep esen ació
e i o ial).
Vull a gumen a , anma eix, que
co po a i isme
es a ab és una exp es-
sió con adic b ia, almenys pel que a
a
1'Es a espanyol anquis a. Als e i-
o is d'aques Es a s'ha ia lliu a ecen men una gue a ci il que ou
una gue a de classes; la consc2ncia le classe e a mol o a. El co po a i-
isme es a al és una ideologia polí ica sense eali a his b ica? Po se el
Pe onisme a la se a p ime a poca pod ia se -ne un exemple, ja que els
sindica s ho e en genu'inamen ; el dub e ó a si alguns al es in e essos, com
els expo ado s ag a is, an pode eni ep esen an s au en ics.
upape s>>: Re is a
de
Sociologia
Pe con es a la p egun a de si el anquisme és co po a i isme es a al
au en ic, anali za é una mica la de e minació de sala is
i
de condicions de
eball. En el pe íode 1939-1958 els sala is i les condicions de eina an
ésse de e mina s pel Go e n pe a cada am de l'economia. Aixb no ol
pas di que no
hi
hagués mai cap aga o d'al es o mes de esis kncia, que
donessin lloc a aco ds especí ics d'emp esa, malg a que les agues e en
conside ades delic es al Codi Penal. En gene al, anma eix, les egulacions
es a als e en implemen ades. Cal eco da la e ible des e a so e a pe la
classe ob e a (amb execucions massi es enca a els es o qua e anys
OS-
e io s a la i de la gue a); cal eco da ambé la c isi econbmica: els sala is
eals no an a knye els ni ells d'abans de la gue a ins a mei a dels
anys 1950 a la indús ia i ins als inicis dels 1960 a I'ag icul u a.
To s els eballado s
i
emp esa is pe anyien o malmen aIs sindica s
e icals. Els di igen s &aques s <(sindica s)> e en designa s pel Go e n i
e en obliga b iamen memb es de la Falange, no solamen els de la pa
ob e a sinó ambé els de la pa emp esa ial,
i
so in les p essions dds
emp esa is sob e el Go e n no es canali za en pels sindica s e icals sinó
a a és de les Camb es de Come q
i
d'Indús ía, que an con inua exis in .
Pe di -ho b eumen , un sindica , els di igen s del qual són nomena s pe
l'Es a , és un sindica mo , i el ma eix s'aplica a una o gani zació pa-
onal.
La in oducció d'una o ma de negociació co1.lec i a el 1958 a o s els
ni ells, de cen e de eball, emp esa, local, p o íncia i c nacional)>, a e
paleses les con adiccions del ccco po a i isme es a als. El pe íode de <cp i-
macia de l'economia)> i dels economis es a comenqa alesho es quan F anco
enca a enia gai ebé in anys pe enda an ,
i
enca a no s'ha acaba . La
eo ia econbmica a ia se ei com a ideologia de I'ha monia social, més con-
incen ( ins i o pe als eballado s) que el <( el!>> co po a i isme. La
pk dua d'in luencia de la Falange i el pape juga pe g ups ca blics, com
a a I'Opus Dei i I'ACNP, ou pa allel a aques s can is d'ideologia.
Els
ca hlics c eien en
el
<(p incipi de subsidia ie a )> de 1'Es a . Abans
de la gue a ci il pensa en que podia a iba a ha e -hi au kn ics sindica s
ob e s ca blics, que a ien con enis co~lec ius dins de les c cc po acionsnsn
amb els emp esa is. Els sala is
i
les condicions de eball no enien pe qui:
se egula s en de all pe 1'Es a .
L'any 1936, els ca blics s'hau ien, sens dub e, es ima més una ic b ia
elec o al de la CEDA o un cop d'es a mili a
amb
kxi que no pas una
lla ga gue a ci il (que podien ha e pe du ). Hau ien p ohibi la CNT i
possiblemen ambé la UGT (que se n'ha ia ana cap
a
I'esque a el 1934),
hau ien dissol el Pa lamen i o gani za una Camb a co po a i a. Els alan-
gis es an guanya ascendencia du an la gue a i ells no c eien en absolu
Velles ideologies
i
no es eali a s co po a i is es
en el p incipi de <(subsidia ie a >>. To s ells an collabo a en la c eació del
i nou es a ),, i els ca blics an paga el p eu d'ha e de posa -se l'uni o me
lluen de la Falange.
El 1946, La az, el minis e d'Hisenda, memb e de I'ACNP, es a
queixa ama gamen del ccmal ac a ~en )> (de cu a du ada) del egim de
F anco pels Alia s. En I'ho a de passi6 que i íem, mol s deien que un 2gim
co po a iu e a una idea que pe anyia al o ali a isme, condemnable a p ie
i.
N'hi
ha ia alguns que olien e del egim co po a iu una mena de c i-
minal de gue a. -AS e a igno hncia pu a. Un gim co po a iu dona a
o ma o ghnica
a
I'es uc u a p o essional de la socie a , e a un p oduc e
na u al i espon ani de la ida social que el d e posi iu no podia ebu ja ;
calia e que coincidís amb el bé comú. Desp és de la liquidació amb ebai-
xes que el libe alisme ha ia e , des del segle
XVIII,
de o a mena d'ins i-
ucions i p incipis socials, el co po a i isme ha ia es a de ensa pe pe so-
nes d'odgens mol di e sos: Sismondi, pe exemple; els p ime s socialis es;
I'escola social-ca 6lica des de Mun ins a a. També e a co po a i isme
la
ans o mació del sindicalisme e oluciona i en quelcom de cons uc iu que
Dugui ha ia p oposa ; ambé ho podíem oba en e els ccguildis es)> an-
glesos (P e aci
a
Se e ino Azna , 1916, p. xi-xii).
Se e ino Azna ou un dels ideblegs del co po a i isme ca blic més im-
I
po an s a 1'Es a espanyol ( e palesa a I'excellen llib e de
J.
J.
Cas illo
sob e ds pagesos cas ellans, base social e ma d'aques mo imen ). No sola-
men ci a a Ke ele i Vogelsang, de Manning i Decu ins, Toniolo, Hi ze
i
Lo in, sinó ambé el p e aci a la segona edició de
La di ision du a ail
social
de Du kheim:
<(Toda una escwela sociológica y posi i is a cien i ica
que iene admi ado es en udo el mundo cul o ha llegado a las mismas con-
clusiones que desde hace medio sigl , es án di undiendo 10s e o mado es
sociales ca b'licos. Du kheim, que no iene ninguna eligión posi i a,
y
que
es hoy el mayo p es igio sociológico de F ancia, llegd a las mismas conclu-
siones que Hi ze, sace do e, uno Be 10s más ilus es canzpeones del égimen
co po a i o en Alemania; Dugui , que sien e po el ca olicismo una hos i-
lidad sinies a de hugono e, coincide con aquel ca ólico excelso que, pa a
mala en u a del ca olicismo social, emig o'
ha
poco de la ida, con Hen i
Lo in), (op ci .,
1946, p. 214).
Va ha e -hi in íuencia dels alemanys Adam Hein ich Mulle , F anz
on Baade , Ke ele , Hi ze; dels aus íacs Vogelsang, Seipel; ambé, pe b,
de
Du kheim i Dugui , que ou in odui' a la Península Ibe ica pe A. Po-
sada (que no e a pas ca blic si no n'equi oco) que aduí i p esen h
La
ans o nzación del es ado
(1909). Dues idees de Dugui an se mol p o-
i oses pe a la ideologia co po a i i ; a: la concepció de la p opie a com
a c{ uncid social)> (que hom po oba ambé a la Cons i ució de 1'Es a
apape s#: Re is a de Sociologia
espanyol de 1978); la idea que <(la llui a de classes podia se calmada mi -
jangan es ablimen de eglamen s
colz ac uals
que de e minessin les ela-
cions en e les classes,, i &aques a mane a l'Es a , donan el ma c legal de
la negociació collec i a, podia ajuda a e desapa ixe l'amenaga del sindi-
calisme e oluciona i, d'acció di ec a (la Ca a d'Amiens és de 1907).
Aques s pun s de is a e en més ú ils, pe al d'en on a -se a un sindica-
lisme e oluciona i basa en idees an pe illoses com que <(la p opie a és
oba a i en el p incipi d'acció di ec a, que no pas la insis ncia en el d e
de p opie a absolu (de d e omh o de d e ena u ala, an se al)
i
la
posició libe al ex emis a con h ia a les coalicions de eballado s.
Els ca blics espanyols hau ien olgu un co po a i isme na u al
i
espon-
ani; desp és d'elimina an s enemics de classe i de p ohibi els sindica s
ob e s ben a ela s (com la
CNT
i
la
UGT)
i
ins
i
o de deixa
a
la pe-
nomb a les o gani zacions emp esa ials, no enien cap d e a pensa que
el sis ema pod ia unciona sense ep essió. El co po a i isme es a al a
ma a la base social
d'un
co po a i isme espon ani.
La his b ia de la negociació collec i a desp és de 1958 mos a aques a
mancanga de co po a i isme social, ins i o al ni ell més baix de les
em-
p eses
i
ib iques. La llei de con ac es c~~lec ius a se pa d'una colla
de mesu es p eses en e 1958
i
1960, en pa pe consell de I'OECE
(desp és OECD) i el Banc Mundial, ad egades
a
disminui l'in e encionis-
me es a al a I'economia. Hom podia oba una base ideolbgica pe a la con-
ac ació collec i a al ma eix pensamen co po a i is a; ambé a se is a,
pe b, com una mane a de lliga sala is
i
augmen s de p oduc i i a .
Desp és del pla d'es abili zació del 1959, l'economia a c éixe mol i
gai ebé sense pauses ins
al
1975. Va ha e -hi mo imen s eno mes de
eballado s en e sec o s
(és
l'kpoca de alsos augmen s de p oduc i i a
a I'ag icul u a, es udia s pe Na edo), amb emig ació massi a cap a
les
ciu-
a s
i
cap a Eu opa. El Go e n olia que els con enis coUec ius se signessin
de mane a descen ali zada, conse an acul a s de p ohibi -ne la se a i-
g?ncia pel p ocedimen d'homologació {que a a ja no exis eix).
El
con ac e
podia se o na a la aula de negociació si inlplica a augmen s de sala is
que semblessin in laciona is. Les negociacions es a ien dins dels sindica s
e icals, en e els ep esen an s de eballado s
i
&emp esa is.
El naixemen
i
el c eixemen de les Comissions Ob e es a pa i de la
negociació collec i a han es a explica s so in . La qües ió e a d'aconsegui
ep esen an s genu'ins a les negociacions, conc e amen al Ju ada de Em-
p esa (una mena de comi k de eballado s), pa de l'es uc u a sindical
o icial, que negocia a pe als eballado s (Amsden, 1971). El p ocedimen
d'assemblees massi es, que conside a en p opos es i elegien delega s empo-
als pe negocia el con eni, es a desen olupa espon iniamen aques s
Velles ideologies
i
no es eali a s co po a i is es
delega s a egades e en memb es del Ju ado de Emp esa i a egades no.
Alguns emp esa is an accep a ins
i
o públicamen aques sis ema pa a-
legal, ja que podien e aco ds amb ep esen an s ealmen esponsables.'
La negociació collec i a a inals dels anys 1960 i inicis dels anys 1970
es a e so in pe acció di ec a i amb in e enció d'assemblees massi es de
eballado s. Les causes e en la eblesa dels sindica s o icials, menysp ea s
malg a ésse u ili za s com a e ugi legal pels eballado s, i ambé la
di icul a de coo dinació. Al Go enl no li ag ada a gens el que succeia,
pe 6 els con enis collec ius e en is os com un ins umen necessa i pe a
lliga augmen s de sala is
i
augmen s de p oduc i i a .
Les coses hau ien pogu se di e en s. Pe exemple, el ell sis ema de
eglamen ació cen al hau ia pogu con inua , amb gene osos inc emen s en
aques s anys de c eixemen econbmic, les causes del qual e en ex e io s,
independen s del g au d'in e encio~~isme es a al. El e is, pe b, que es
a imposa un sis ema de negociació collec i a descen ali ~a .~
El Go e n insis ia en la necessi a de con enis collec ius ins
i
o en
I'ag icul u a la i undis a. Calia que
ds
unciona is donessin con ínuamen
explicacions a Mad id sob e con enis collec ius e s
a
cada poble. Als po-
bles més mili an s (que desp és
han
elegi ba lles de pa i s a l'esque a
del pa i comunis a) els eballado :; no pa icipa en en les eleccions dels
<(sindica s e icals,; d'al a banda, als anys 1960 enca a no gosa en de
e assemblees ni elegi delega s ex alegals, ja que la ep essió e a més
o a que a les ciu a s. Pe an , no podia ha e -hi negociacions de con e-
nis. Aquí enim un cas de manca absolu a d'aco ds co po a ius, ins
i
o
en aques ni ell més baix, a causa p ecisamen de la in oducció o cada
del <<co po a i isme es a ah.
Enca a que la negociació collec i a podia se de ensada des de p emis-
ses clissiques del pensamen co po a i is a, la ideologia que es a emp a
a se cada cop més la que de i a d'anilisis ec~nbmiques.~ Podia ha e -hi
1.
La coo dinació en e els ep esen an s eballado s de di e ses emp eses
i
lo-
cali a s e a iUegal.
A
més, dins de Comissions Ob e es an ha e -hi desaco ds polí ics.
Poc a poc el Pa i Comunis a a ana aga an la di ecció
i
a comencamen dels anys
se an a els lide s comunis es de Comissions Ob e es an se ju ja s a Mad id (p eci-
samen el dia de desemb e de
1973
que
ETA
a ma a l'dmi d Ca e o Blanco)
i
en ia s a la p esó, d'on an so i desp és de la mo del gene al F anco, al no-
emb e de
1975.
2.
Una al a especulació e ospec i a és aques a: si els ells líde s de la
CNT
a
l'exili,
en comp es de cap ica -se en un sec a isme an isindicalis a, haguessin posa
el nom
a
disposició de les c comissions ob e esu espon hies que naixien als inicis
dels anys seixan a, dissolen la se a o ga~li zaci i esidual, po se el
eli
sindicalisme
e oluciona i ibe ic hau ia oba un lloc de e obamen .
3.
Les polí iques de endes no an apeUaci6 a nocions de jus ícia dis ibu i a

c Pape sn: Re is a de Sociologia
ja un nou co po a i isme explíci amen basa en la p imacia de I'economia,
com a 1'Angla e a de Ha old Wilson o a 1'AIemanya occiden al de la
({g an coalició)> de 1967
i
de l'< acciÓ conce ada)>. A a bé: e a impossible
d'es abli un aco d co po a iu cen al pe qui: no hi ha ia in e locu o s
e i ables, especialmen del cos a dels eballado s. Els que podia ha e -hi
e en clandes ins, e en a la p esó, e c. Una polí ica de endes signada dins
del Sindica Ve ical hau ia e iu e o hom. Si l'es uc u a de co po a i-
isme es a al e a
inca pa^
d'agombda eballado s i emp esa is a les iib i-
ques, mol menys podia e se ei pe a un aco d gene al sob e sala is. Pe
an , 1'Es a a ha e d'in e eni amb l'a bi a ge obliga o i
i
ambe alguns
anys amb dec e s de congelació de sala is eals. L'úl im d'aques s dec e s,
gai ebé simul ani a la mo del gene al F anco,
no
ou
gens
espec a .
Uns b gans eb icamen ep esen a ius, els di igen s dels quals són
nomena s pel Go e n, no ind an capaci a pe a es abli aco ds e ms.
Cha les Ande son (1970) a em asi za l'amplii ia del deba econbmic a
1'Es a espanyol als anys seixan a. No a insis i gens, pe b, que un lími
del <(plu alisme au o i a i)> anquis a e a la impossibili a d'un aco d co -
po a iu cen al amb o gani zacions ob e es. La qües ió no e a semblan a
la manca de olun a dels di igen s sindicals ancesos de pa icipa en pac-
es socials; a F ansa no hi ha ia aques a manca de ep esen ació.
En conclusió, la qües ió de si la classe ob e a accep a ia una polí ica de
endes basada en di ec ius mac oeconbmiques no podia se acla ida ins
desp és de la mo de F anco, pe qui: els eballado s no enien ep esen-
an s en si uació de dona espos a ~be a.~
CORPORATIVISME: UNA PARAULA CONFLICTIVA
Espanya (i Po ugal, enca a que Po ugal és di e en , amb el seu e m
pa i comunis a <cp eso ii. ic>>) a can ia , a mei a dels anys 1970, d'un
sis ema polí ic co po a i is a a un sis ema plu alis a, pa lamen a i, p eci-
samen als anys en qui: en d'al es paisos eu opeus comensa a un deba
i
commu a i a, ni
al
deco um
dels di e sos g ups socials, sinó a a gumen s econbmics,
més idonis pe al d'a iba a
un
consensus
social.
El
ocabula i a is o elic es con inua
emp an (un sala i
digne,
pe exemple, on la digni a deph de I'es amen social),
pe b ha es a complemen a pe un ocabula i econbmic.
4.
Si a PoIbnia e1 Go e n aconseguís d'ailla els adicals (que é a la p esó)
po se pod ia a iba a
un
aco d sob e sala is
i
polí ica econbmica en e Solida nosc
i
la bu oc hcia del pa i
i
de i'exe ci (que an d'emp esa is). El plu alisme és
ce amen limi a ;
6s
gai ebé
su icien , pe b, pe assoli aques a mena d'aco d.
Velles
ideologies
i
no es eali a s co po a i is es
cien í ic sob e c neoco po a i isme~>. D'una si uació em la qual
hi
ha ia
una Camb a co po a i a i no hi ha ia pa i s polí ics (o solamen n'hi ha ia
un), es a passa a una si uació amb pa i s polí ics que compe ien els uns
amb els al es en eleccions pa lamen h ies. De l'associació obliga b ia en
co po acions p o essionals (sindica s e icals, e a el seu nom a Espanya)
es a passa a una si uació de llibe a d'associació
i
pa icipació en els di e -
sos sindica s de eballado s i o gani zacions emp esa ials. Abans de 1973 no
m'ha ia passa pel cap que el <( elli)> i el <(nou>> co po a i isme enien
p ou ca ac e ís iques comunes pe po a el ma eix nom. Em a ob i els
ulls,
The
New In la ion d'Aub ey Jones, malg a que la pa aula < co po a-
i isme)> no hi su pas. An ic minis e conse ado (de la endilncia que
en diuen we , com el ma eix Hea h), Aub ey Jones ha ia es a nomena
pe Wilson pe di igi el P ices and I icomes Boa d, un o ganisme consul iu
la asca del qual e a ju ja si els aco ds sob e sala is dels con enis coUec ius
e en in laciona is i ambé de e mina c i e is sob e di e kncies de sala is. A -
iba a a la conclusió que hi manca en c i e is econbmics pe a es abli si els
augmen s de sala is de e mina s pe la lliu e i descen ali zada negociaci6
collec i a adicional a G an B e anya e en
o
no e en excessius, i p opo-
sa a la c eació &una Camb a co po a i a (sense e -ne se i el nom) on
els ep esen an s d'ambdues bandes poguessin decidi una polí ica de endes.
El supbsi (du kheimih) implíci e a que
hi
hau ia un g au su icien
de
consensus, po se pe qui els ac o s socials en end ien l'impe a iu de l'equi-
lib i de pagamen s ex e io s. E a un supbsi op imis a, ja que ins i o hi
ha ia gen disposada a e una anhlisi de classe del balanc de pagamen s
(pe qu6 no?). Sembla a, doncs, que la inexis i ncia d'un c i e i eb ico-
econbmic capa$ de ju ja la dis ibucib de l'ing és podia po a d'una banda
a I'es a ilgia sindicalis a p oposada, pe exemple, pe Glyn i Su cli e
(
1971), pe b, ambé, pa adoxalmen , a un e i al co po a i is a.
Enca a que m'adona a de l'o ensi a del neolibe alisme econbmic, ins
al
iom de Tha che no c eia que la e en el me ca ingués una esu ecció
an espec acula (i pa adoxal, en coincidi amb la no a consciilncia que el
me ca és incapac pe assigna ecu sos exhau ibles en e gene acions.
A més, abans d'a iba a la conclusió que el neoco po a i isme explíci
e a la no a ideologia capi alis a
i
socialdembc a a (em a so p end e la
p opos a d'una e ce a Camb a, co po a i a, a G an B e anya) calia ha e
discu i ins a quin pun el keynesianisme podia enca a e se ei com
a
supo ideolbgic de p hc iques co po~:a i is es in o mals. Pe exemple, la
noció de Kaldo segons la qual el c eixemen depiln dels guanys (es al ia s)
que són la on de la in e sió
i
que: pe an una axa de e minada de
c eixemen desi ja depiln d'una de e minada axa de guanys (suposan , és
cla , una elació inc emen al capi al/p oduc e donada), ha es a
un
supo
<Pape sa: Re is a de Sociologia
dels aco ds co po a ius, sense necessi a , pe an , d'ideologia adu kheimia-
na)>. L'e iclcia d'aques a gumen po se depkn, a ho es d'a a, especialmen
del p es igi in eliiec ual que la c í ica ecolbgica de les eo ies econbmiques
del c eixemen pugui assoli .
El sub í ol del llib e d'Aub ey Jones e a <(La polí ica dels p eus i dels
ing essos>>. Des del pun de is a del poli bleg, el co po a i isme és is
especialmen com un sis ema
ex apa lamen a i
de ep esen ació
i
d'in e -
mediació d'in e essos o gani za s. En el <( ell, co po a i isme, el ma eix
Pa lamen se ia subs i ui pe una Camb a co po a i a, men e que en el
<(nou)> co po a i isme una de les qües ions més anali zades ha es a les ela-
cions en e el sis ema de ep esen ació polí ica a a és dels pa i s i el
sis ema d'in e essos o gani za s. Pe a un economis a, co po a i isme ol
di , sob e o , de e minació
o a del me ca
de p eus
i
ing essos.'
Si ex apa lamen a i és una pa aula g olle a en un kgim pa lamen a i,
<(ex ame ca )> és gai ebé un insul en una economia de me ca gene ali za .
Adme e que els p eus i els ing essos són qües ions polí iques po ésse
moI incon enien , ca la eo ia econbmica s'ha e se i ( an la mic oeco-
nomia o odoxa com la mac oeconomia keynesiana de cu i lla g e mini
-enca a que no pas l'economia ma xiana
(4
s a iana, o l'economia ecolb
gica de Geo gescu-Roegen) pe legi ima la dis ibució desigual de l'ing és.
Pe aques es aons, ens obem que el co po a i isme, amb les se es
conno acions ex apa lamen i ies
i
ex ame can ils, no és la ideologia explí-
ci a de gai ebé ningú. És una eali a sense ideologia.
La pa aula <(socialisme)> ha se a semp e una ce a conno ació a o a-
ble
a
la igual a , men e que la pa aula c co po a i ismeu p ecisamen deno-
a un sis ema que es uc u a pe manen men la desigual a
i
la ideologia
que de ensa aques sis ema. El ebuig de la pa aula < co po a i isme)> pels
p ac ican s socialdembc a es del neoco po a i isme és símp oma de p o-
blemes de legi imació d'aques es p h~ iques.~
Els concep es que se eixen pe a anali za la polí ica són, ells ma ei-
5.
Po se l'únic cas d'una mena de Camb a co po a i a en pdsos amb sgims
pa lamen a is ha es a el Consell Econbmic
i
Social als Paisos Baixos.
Hi
ha di icul-
a s a econcilia l'exisdncia d'una Camb a co po a i a amb la eo ia d'una demo-
c icia plu alis a. Als au o s aus íacs, els ag ada di que la Comissi6 Pa i kia no
é
cap local a Viena,
no
é
ele on.
6.
Pe in e p e a la ansició polí ica que s'ap opa a a 1'Es a espanyol he p o-
posa la idea d'un neoco po a i isme amb ce a eqiisncia. L'oc ub e de
1975,
con-
ida pel Ce cle &Economia a una de les eunions a la Cos a B a a, on gai ebé o -
hom de ensa a
un
pac e social, aig
di
que d'aixb se'n podia di co po a i isme, la
qual cosa
em
a e guanya una o a enyina de Fe e Sala
i
cap supo de
ningú.
Un dia i de Mad id (c In o maciones)>) se'n a e essb.
A
cccuade nos de Ruedo
Ib6 ico)> aig publica
un
a icle a an del Pac e de la Moncloa. Pa la a
de
neoco -
Velles ideologies
i
no es eali a s co po a i is es
xos, componen s de la eali a polí ica. L'i.xi en la in oducció &un e me
polí ic depen de l'accep ació gene al o d'un sec o social,
i
po in lui sob e
la eali a ~olí ica.
La
e minologia polí ica és ella ma eixa una qües ió de
dis ibució de pode {Connoliy, 1974, p. 80). La dis inció en e e mes
desc ip ius (o anali ics)
i
e mes no ma ius, no unciona gens bé en el Ilen-
gua ge de la ci ncia polí ica. La llui a polí ica és ambé una llui a sob e
concep es
i
pa aules,
i
< co po a i isnle)> n'és un bell exemple.
La pa aula <cco po a i ismen s'ha u ili za en sen i s di e en s, sepa a s
pels adjec ius < au o i a i)), <ces a al)), <( ell)> pe un,
i
<(libe al)>, < social)>,
<(nou)> pe l'al e. Aques a di e kncia es po oba ja
a
Mdinolesco (com
Schmi e a assenyala al seu b illan a icle de 1971), i ambé a la a-
dició in ellec ual socialdembc a a (pe exemple a les esis d'O o Baue
en 1933
i
1934, sense que Baue
i
MaYnolesco s'esmen in mú uamen ).
Aques s dos ipus de co po a i isme són ambé di e en s pe quP el <( ell)>
co po a i isme e a me amen una doc ina, una ideologia;
el
<(nou)> co po-
a i isme és una eali a que busca una ideologia que no sigui explíci amen
co po a i is a.
El
cas espanyol d'engii de 1977 és exemple de co po a i isme libe al, pa -
lamen a i -aco ds ipa i s sob e sala is negocia s o a del Pa lamen
i
del me ca o p ese an la desigual a social-, i anma eix cap dels seus
poli ics, lide s ob e s
o
líde s emp esa ials no con essa se pa ida i d'una
doc ina co po a i a. Linz i Ma a all han es a in o ma s de la discussió in-
e nacional sob e neoco po a i isme; cap dels dos (1981, 1982), pe&, no
ha e se i aques concep e pe a anali za l'es uc u a polí ico-econbmica
eme gen , ni l'han ebu jada ni l'han discu ida. We ne Lang (1981) p e eia
e bniamen que no
hi
hau ia més pac es socials, pe 6
a
discu i el Pac e de
la Moncloa dins el deba in e nacional sob e neoco po a i isme.
A
la pdc ica, hi ha episodis pe ibdics de <(so oll d'espases), amb e ec es
poli ics.
A
més, la Cons i ució de 1978 dóna
a
I'exi. cj un pape
(a
I'a i-
cle 8, d'in e p e ació ambigua) poc eqüen en d'al es paYsos occiden als
pa lamen a is. L'amenaqa d'aques b gan de 1'Es a s'ha e sen i (segons
les mani es acions dels ac o s) a les aules de negociaci6 de gai ebé o s els
<(pac es socials)> des de 1977. Una de inició del nou gim espanyol d'en-
qh 1977 i almenys ins 1983 se ia la de co po a i isme libe al pa lamen a i
po a i isme, enca a que no ha ia iiegi !;chmi e , Lehmb uch, Pani ch o Winkle .
Una mica menys d'indignació
i
una mica més de coneixemen de la discussió in e -
nacional l'hau ia millo a . En e 1978
i
1983 he publica al es a icles a dia is
i
e is es com aBicide a,, < Solida idad Ob e a),
i
c Eginu. El juny de 1981 aig en ia
un a icle a BEI País,, publica el desemb e de 1981, p egun an com e a que s'ha ia
impo a la e minologia neoco po a i is a (c conce ació*) sense impo a simul inia-
men el deba : po se e a massa o ? L'a icle no a eni cap espos a.
~Pape s*: Re is a de Sociologia
d'ésse necessh iamen a bi i ia, ja que no
hi
ha es hnda ds objec ius de
jus ícia que puguin se aplica s. El ma eix que qualse ol al e p eu, les
axes de sala is que són compa ibles amb una opo uni a obe a pe
a
o hom de oba ocupació no es co esponen amb cap mk i que hom
pugui ju ja ni amb cap es hnda d de jus ícia independen , sinó que depe-
nen de condicions que ugen del con ol de o hom
...
So a aques sis e-
ma, els sindica s pod an ia únicamen en e con e i -se en ins umen
olun a i de la polí ica del Go e n o desapa eixe o almen . La p ime a
al e na i a és més p obable, ja que pe me & que la bu oc Pcia sindical
exis en conse i la se a posició
i
una mica del seu pode pe sonal. Pels
eballado s, pe b, suposa h una subo dinació comple a al con ol d'un
es a co po a iu
...
La posició ac ual dels sindica s no po con inua , ja
que els sindica s poden exis i únicamen en una economia de me ca
i
es an en o el que poden pe des ui -la.)>
No o s els aus íacs enen doncs en&ncies co po a i is es! Els sin-
dica s, pensa Hayek, són una in e e cncia es anya a l'economia de me -
ca , on els
indi idus
an ansaccions.
No
són pas un p oduc e his b ic,
i emeiable, de la llui a de classes." La p edicció que, als anys de plena
ocupació, els sindica s podien posa en di icul a s el sis ema capi alis a
i
que l'al e na i a se ia in odui pac es socials gene als con a la nego-
ciació c~~lec i a Pb ica pe gb ica ou mol en~e ada?~ Aques a p edic-
ció, que un capi alisme de me ca amb sindica s o s
i
plena ocupació
no po unciona
i
é endencia a con e i -se en un capi alisme co po a-
i is a, ja l'ha ia e a Kalecki
(1943).
Kalecki e a con a i a I'aboiíció dels
sindica s. Va p edi la c eació cíclica de desocupació pe a man eni els
si i-
dica s a a lla. Kalecki (com Joan Robinson) c eia, anma eix, en la pos-
sibili a d'una eo ia pu amen econhmica del c eixemen . Els keynesians
d'esque a (més kaleckians i ma xis es que keynesians) mai no an plan e-
ja -se la qües ió dels ecu sos exhau ibles, i no ens poden se i , doncs, de
guia cien ííico-polí ica.
A a
bé,
suposem que la illusió del c eixemen a iga. De quina ma-
ne a pod an legi ima la desigual a ? (Un neoco po a i isme més a ia
11.
L'exis sncia ma eixa dels sindica s es po explica amb educcionisme indi-
idualis a, com, pe exemple, ha olgu e Mancu Olson. La consciincia de classe,
els objec ius collec ius no hi juguen cap pape : a l'in e és, indi idus acionals es u-
dien els a an a ges que au ien de la se a insc ipció
i
la se a pa icipació als sindica s;
no
hi
ha ac o s socials,
hi
ha coaiicions d'indi idus acionals.
12.
El neolibe alisme a espe a que a ibés la c isi: si, a Angla e a, Tha che
po es a con a una
inco ies
policy
ha en in odd el desconce més g an a I'es-
que a, di idida en e pa ida is
i
con a is
d'un
pac e social, és p ecisamen pe qui
el me ca labo al unciona mol < millo )> quan
hi
ha uns quan s milions d'a u a s.
A
l'Es a espanyol hi ha emp esa is que pensen que ja no cal e pac es socials.

Velles ideologies
i
no es eali a s co po a i is es:
du kheimih que keynesih, so a ges ió socialdem6c a a, que a h se i
pa aules com <cconce ació~>, < democ Acia econbmica)>, po se ins
i
o
<<ha monia
social)>? ¿Un enaixemen del da winisme social indi idualis a,
so a ges i6 polí ica neolibe al? Si la legi imació manca, po ha e -hi iolen-
cia obe a d'una banda i po
i
esignació de l'al a, dins cada Es a
i
in e -
nacionalmen . En con a d'aques es pe spec i es hom po llui a amb I'an-
iga a ma de la hbia dels pob es con a els ics, p ou aonable,
i
ambé.
amb els ins umen s eb ics que l'economia ecolbgica ens dóna pe ap o-
pa -nos a una <<his b ia del u u s ac ible i desi jable.
Una economia sense c eixemen o amb dec eixemen no exigeix pas,
com una qües ió de lbgica, una dis ibució més iguali ii ia. L'ecologisme, que
po posa en qües ió les eo ies del c eixemen econbmic, no semp e és
d'esque a, pe qd de egades 6s <bp imis a)> espec e al c eixemen (la
di-
e hncia amb l'economia es h
a
pa la del lux d'ene gia
i
dels cicles de ma-
e ials en comp es de pa la d'in e sió
i
de p oducci6, i no pas necessh ia-
men en el g au d'<cop imismes), i pe qd de egades a del b ace amb
el
socialda winisme.
I
LA CRITICA ECOLOGICA.
NEOCORPORATIVISME
KEYNESIA-SOCIALDEMOCRATA
Conside em una exp essió com <<la p oducció de pe olb. El i me
d'ex acció de pe oli és mol més iipid que el i me de la se a o mació
geol6gica. ¿Es po adui aques a ase dien :
< el
i me de p oducció de
pe oli és mol més Bpid que el seu i me de o mació)>?
L'exp essió <cel
PIB
c eixe A un
1
pe cen l'any inen )> és po se una
exp essió me a ísica, malg a que
6:;
mol Bcil e i ica en la Comp abi-
li a Nacional si les xi es del
PIB
(en e mes << eals)>, que ol di , pe als
economis es, descomp an -hi la in lació dels p eus) han puja o han baixa .
Aques es xi es es calculen suman els << alo s a egi ss pe o es les em-
p eses
i
ac i i a s econbmiques, és
a
di , els alo s de les endes menys
els alo s de les comp es d'i p l s. A a bé, dins aques a <<p oducció)>, la
des ucció ha es a adequadamen alo ada?
En els models de c eixemen econbmic, ¿quin con ingu é una p o-
posició com aques a: <<un augmen de la in e sió ne a a augmen a
la
p oducció)>? In e sió Ne a és de ini la com a augmen de la capaci a <<p o-
duc i a)>. Quan els mac oeconomis es pa len de <<p oducció>> han decidi
de dona uns pesos conc e s als c i e sos ing edien s d'aques a ba eja.
¿Els p eus dels ecu sos exhau ibles des ui' s es an aben)> posa s?
*Pape s#:
Re is a
de
Sociologia
Quan es a la co elació en e In e sió Ne a (p i ada
i
es a al)
i
Aug-
men s de la P oducció, s'obse a, els úl ims anys, que augmen a la capa-
ci a <(p oduc i a)> (enca a que po se més a poc a poc) i no augmen a gai e-
bé gens la i p oducciÓ~>. El llengua ge dels economis es pe me ia una p o-
posició com aques a: c l'es agnació de la p oducció no é pe causa an
les de iciencies de demanda e ec i a com l'inc emen de la elació inc emen-
al capi al/p oduc e)>. A a bé, di que c l'es agnació de la p oducció é pe
causa l'inc emen de la elació inc emen al capi al/p oduc e)> és au olbgic,
ja que si la p oducció es ; es ancada i l'es oc de capi al augmen a ( o aixb
mesu a amb l'a i mk ica de la Comp abili a Nacional), alesho es augmen a
e iden men la elació inc emen al capi al/p oduc e. Pe a no se au olb-
gica, la p oposició hau ia d'anali za el con ingu de la in e sió
i
de la
p oducció.
La mic oeconomia i ambé la mac oeconomia es basen en l'indi idua-
lisme me odolbgic, enca a que pugui sembla que la mac oeconomia, que
ac a de les elacions en e les magni uds ag egades de l'economia (el P o-
duc e To al, ?Ing és To al, el Consum To al, 1'Es al i i la In e sió To als),
no ho aci, A la eo ia mac oeconbmica (es diu) li cal aga a l'agen indi i-
dual com a ípic o ep esen a iu dels al es, i a i ma que la humani a , en
conjun , és an acional com ell. <(Pe exemple, l'anhlisi de la in e sió, de
l'es al i
i
de la p e e encia pe la liquidi a que ocupa la majo pa de la
Teo ia Gene d
de Keynes adop a p ecisamen aques a o ma. Abans d'expli-
ca els sala is baixos pe l'in e ks dels capi alis es, com
a
g up, pe que siguin
baixos, cal demos a que cada capi alis a ac ua acionalmen
i
d'una ma-
ne a al que, ag egadamen , p odueix aques e ec e. Abans que els sindica s
a,
els accionis es puguin se conside a s com a col~ec ius, són anali za s
com a coalicions d'indi idus, cadascun amb in e es pe compli les egles
que els uneixen
i
pe ac ua conjun amen )> (Hahn i Hollis, p.
3).
Els mo-
imen s mac oeconbmics són, doncs, explica s com a esul a collec iu de
les accions d'indi idus acionals. aLes aons pedagbgiques pe les quals l'e-
conomis a pu comenca amb l'anhlisi mic o e lec eixen ambé aques p o-
undíssim comp omís on oBgic)>
(ibid.).
Pe exemple, p egun em-nos quina
aó hi ha pe que els sala is no baixin gai e malg a la desocupació.
De
seguida podem pensa en dues menes d'explicació possibles
ben
di e en s.
La p ime a di ia que els sindica s aconsegueixen de man eni els sala is
enca a que no són pas sala is d'c equilib i,>. Una al a explicació se ia ce ca
els onamen s indi idualis es, anali zan la conduc a d'emp eses
i
de e-
ballado s; la li e a u a sob e <(con ac es implíci s)> (Okun,
1981;
Tobin,
1983)
explica que les emp eses so in conse en els seus eballado s, pa-
gan sous al s, pe qu en lloga -ne d'al es, ind ien cos os &en enamen ,
hau ien de busca el ipus idoni de eballado , e c. Es mi a de
posa
ona-
Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es
men s mic oeconbmics (basa s en l'in e can i) als enbmens mac oeconbmics,
com a a I'es abili a dels sala is en epoca de c isi.
Keynes a conside a la in lexil~ili a de sala is com una dada, sense
ecó e a explicacions basades en I%cciÓ acional d'indi idus ni en l'acció
collec i a. Keynes ma eix a mi a so in , pe b, de posa bases indi idua-
lis es a d'al es enbmens mac oeconbmics, pe exemple, en discu i la un-
ció ag egada de consum/es al i, on el sup6si és que la pe sona acional
es al ia & una pa més g an del seu ing és
en
augmen a aques . En can i,
es a íem adop an un <ccoUec i isme me odoldgic)> si expliquem la p open-
sió a ]'es al i a la mane a kaleckiana (la a iable és la classe social) o si la
elacionem amb el cicle de desen olupamen de la amília
i
pe an amb
I'es uc u a demog i ica, o si incloem en I'explicació egles socials, com a a
el sen i eblenih d'imi ació dels consums dels ics.
La eo ia del c eixemen econbmic que els economis es an se i és
gai ebé semp e I eynesiana, desen olupada especialmen a pa i d'Ha od
(1939).
Hi
a ha e un economis a (Ise, 1950, pp. 415-416) que a ema -
ca que la eo ia keynesiana deixa a de banda la qües ió de la disponibili a
de ecu sos na u als. Pe b la majo ia d'economis es a pensa que hom
podia con e i el keynesianisme
en
una eo ia de c eixemen a lla g e mini.
Pe exempk, A hu Okun, al seu ilib e pbs um (1981), enca a conside a a
que
hi
ha una <(línia de endencia de p ospe i a )> (p. 272) compa an amb
la qual podem quan i ica les pe dues en p oducció eal que la c isi ep e-
sen a.
Gs
a
di , hi ha una hipo e ica <<línia de endi ncia de p ospe i a )> que
ens indica que l'economia pod ia c éixe , pe exemple, el es
(o
el qua e,
o el cinc) pe cen anual, o ealmen < el pa e ca abasse )>, pe que la xi a és
qui omh ica, basada en la idea que si la in e sió anual os un ce pe cen-
a ge del
PIB,
i si la elació In e siÓ/PIB os més o menys es able, ales-
ho es, si no manqués demanda e ec i a, I'economia pod ia ana seguin
la se a <(línia de end&ncia)>.
Okun olia anali za ambé si la ph dua de p oducció en els anys de
c isi, pe so a de la <(línia de end2nlciaa, e lec eix acu adamen el cos <(so-
cial)> de la c isi, en el sen i que els economis es u ili zen la pa aula <(social)>,
és a
di ,
si hi ha cos os i bene icis no cap u a s pels alo s de me ca . La
llis a de possibles co eccions
(F.
274) inclou el e que <(la p oducció més
pe i a (que la possible) dels pe íodes de ecessió i ecupe ació a que el
desgas dels béns de capi al exis en s i I'ex acció de ecu sos na u als no-
eno ables, coin els p oduc es de les indús ies mine es, siguin més pe i s*.
Una bona comp abili a hau ia de compensa els ecu sos na u als exhau-
ibles que s'u ili zen en la p oducció amb pa ides d'<camo i zaciÓ)> que
essin que la capaci a p oduc i a no disminuís. < Menja -sen un pou de
uPape sn: Re is a
de
Sociologia
pe oli s'assembla mol a amenja -ses un ac o , descapi ali zan -se, si hom
oblida es a una pa ida dels ing essos pe a amo i zació. A a bé, Okun,
en discu i la co ecció pe inen al alo <<social)> de la disminució de c ei-
xemen de PIB en kpoca de c isi que ind ia d'una u ili zació més pe i a
de ecu sos exhau ibles, deia així: <(Els comp es nacionals no egis en cap
deducci6 pe l'esgo amen de ecu sos exhau ibles, ja que el alo dels nous.
descob imen s de ecu sos exhau ibles ampoc no és alo a . El alo de les
p o isions pe esgo amen als comp es de esul a s de les emp eses suposa
menys de la mei a d'un
1
pe cen del PIB, la qual cosa sugge eix que la
co ecció ap opiada del cos social (de la c isi) a causa de l'esgo amen més
len , és i ial)> (p.
275).
Si algú no ho ha en ks del o , pod ia pensa en aques exemple. Supo-
sem una economia amade a; de les o elles i aques, cada any en su en
unes c ies, que ens mengem, és el PIB. No cal dedui cap quan i a d'o-
elles
i
aques que mo en de elles, pe que ampoc no comp em al PIB
les c ies que s'in eg en al ama . És a di , les p ic iques comp ables seguides
amb els ecu sos exhau ibles suposen que els ecu sos no són exhau ibles,
sinó eno ables, com si ossin aques i o elles. No cal amo i za (o cal
amo i za mol poc) pe que es an en descob imen s. Si hi ha ecu sos
exhazc ibles,
algun dia s'acaba an els descob imen s de nous jacimen s.
Els economis es euen o dec eixemen de la p oducció
i
Adhuc o
c eixemen in e io a la <(línia de endencia), com la mani es ació d'una
c isi. Les se es p opos es sob e la dis ibució (conc e amen sob e la limi-
ació dels sala is) no es an dins de la pe spec i a de epa i una p oducció
eal pe manen men min ada sinó des de la pe spec i a de <(so i de la
c isi)>. Si hi ha una de icikncia de demanda e ec i a que no pe me d'u ili -
za comple amen la capaci a p oduc i a in~ a~lada
i
la mA d'ob a dispo-
nible, la despesa complemen A ia, des d'aques pun de is a de cu e -
mini, an se al que ingui del consum ex a dels assala ia s, com
de
des-
peses e es en in e i , com dels ing essos &expo acions. La ideologia que
diu que cal ena ds inc emen s de sala is pe que la in e sió pugi no és
keynesianisme-de-cu - e mini.
A
1Ia g e mini, pe b, és
a
di , conside an
hs a iacions en la capaci a p oduc i a ins allada
i
en la població ac i a,
una despesa d'in e sió, que a cu e mini anima la demanda, pe me , a
lla g e mini, d'amplia l'o e a, si aques a in e sió és ccp oduc i a,> (no
és e o a s i o na a ompli -10s). F ena els augmen s de sala is no és
incompa ible amb un augmen de demanda e ec i a si la in e sió
i
les
expo acions augmen en p ou, i és e iden men compa ible amb inc emen s
de la capaci a p oduc i a si l'e ec e és de e c éixe la in e sió.
Mol so in les p opos es de ena els sala is amb <(pac es socialsn
(com les d'Okun, Tobin i,
a
ni ell de di ulgació, Roha yn als Es a s Uni s,
~
Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es
i I'OECD
i
mol s d'al es, a Eu opa) es an ambé amb la in enció de e-
na la in iació. Una economia amb c eixemen pe me un consensus, sense
que la desigual a en e classes desapa egui. Quan
hi
ha c isi econbmica pel
can ó de I'o e a (pe exemple quan, com hem is a l'exemple b asile , cada
cop és més ca ene g icamen disposa d'ene gia), les illusions de c eixe-
men con inua poden po a a la in lació, ja que, com deia Soddy, hom
con on l'expansió de la capaci a p oduc i a (l'expansió del capi al ísic) amb
l'expansió del deu e (del capi al inance ). Al inal la in lació ja no a de
lub ican social, sinó que in odueix g an ince esa en els plans d'in e sió
en e puja les axes d'in e hs mone h ies. Els emp esa is s' endeu en sense
sabe qu . hau an de paga ealmen desp és (ja que les axes mone ii ies
d'in e .~ con ac ades poden esul a al íssimes si la in lació disminueix
despds).
Pe an , les polí iques neoco po a i is es mol so in
es
posen com
a objec iu mani es a u a la in lació. La base eb ica és la <(co ba de
Phillipsn, que en p incipi ou una dein pu amen economi ica que indi-
ca a que in lació i desocupació es a en in e samen elacionades. Quan,
a
la
di csda dels se an a, la in lació
i
l'a u an c éixe simul iiniamen , aixb es
a in e p e a com un desplagamen de la co ba de Phillips, mo i a pe la
inclusió de les expec a i es d'in lalció dins de les negociacions sala ials.
L'a gumen neoco po a i is a ha es a de edui olun h iamen els aug-
men s de sala is pe al de edui p essions sob e els cos os i pe al
d'augmen a l'ocupació. Mai no es p esen a solamen aques a gumen de
cu e me: s'a egeix semp e que la educció de sala is ind h e ec es posi-
ius sob e la in e sió
i
pe an sob e el c eixemen .
Des del pun de is a me odolbgic, pod ia sembla que els e s desc i s
pe la co ba de Phillips es p es en mol més a una anhlisi co lec i is a que
no pas indi idualis a. Pe exemple, la co ba de Phillips po ésse adu'ida
hcilmen
a
un llengua ge ma xiii-kaleckih: la inexis ncia d'un < exh ci
indus ial de ese as (a la di cada dels seixan a) a acili a que els sindi-
ca s p essionessin sob e els bene icis, p essions que amb es uc u es oligo-
polís iques de me ca (o, el que és equi alen , amb una eo ia de la o ma-
ció
de
p eus indus ials pe ma k-up sob e els cos os a iables a les emp e-
ses) poden se aslladades als p eus. Aques a aniilisi podia adop a iicil-
men un llengua ge du kheimiii si la conclusió polí ica que hom en eia
no e a pas la de pe me e l'agudi zació d'un
p o i
squeeze, con olan pe
exemple legalmen els p eus, sinó, a l'in e és, con olan els sala is mi jan-
Can aco ds co po a ius en e els g ,ans ac o s socials. Des d'ambdós pun s
de is a (polí icamen oposa s) les uni a s d'anhlisi són co lec ius socials.
Pe con a, des del pun de is a
de
l'indi idualisme me odolbgic, s'ha
di que: <(Hi poden ha e explicacions mig elabo ades de enbmens socials

upape sa: Re is a
de
Sociologia
de g an escala (pe exemple, la in lació) en e mes d'al es enbmens so-
cials de g an escala (pe exemple, la plena ocupació); no a iba em, pe b, a
explicacions onamen als d'aques s enbmens de g an escala ins que a ibem
a dedui -ne una explicació a pa i de p oposicions sob e les disposicions,
c eences, ecu sos
i
in e elacions dels indi idus. (Els indi idus poden se
anbnims i SP'IS po a ibui únicamen disposicions ípiques.))>
(
Wa kins,
1959, ci . pe Lukes, 1973.) És com si diguéssim (la compa ació és de
Lu-
kes) que I'indi ídualis a me odolbgic, pe al d'explica el uncionamen
de
I'exl ci , es udia ia les p e e sncies indi iduals dels solda s
--o
del solda
ípic- amb llu cu iosa disposició a obei o d es.
Així, en l poca de desocupació, si els sala is no baixen <<p ou)> pe pe -
me e,
pace
la co ba de Phillips, una educció subs ancial de p essió sob e
cos os (una educció, doncs, de la in lació), i si no baixen p ou pe pe me e
-a lla g e mini- un augmen d'in e sió que augmen i la capaci a p o-
duc i a, aix6 s'ha d'explica anali zan decisions acionals d'ob e s ípics
i
emp eses ípiques que maximi zen o minimi zen alguna cosa. En can i, els
<ccol~lec i is es me odolbgics~> po se a ien se i les no mes socials del
coMec iu de eballado s
i
del collec iu de capi alis es, el pode monopolis ic
als me ca s
de
p oduc es,
i
ins
i
o concep es com consci2ncia de classe
i
llui a de classes {c . Sawye , 1982, pe un en ocamen kaleckil de la ma-
c oecononomia).
Du khein~ (1902) eia aques a p edicció: la di isió del eball c ea con-
lic es que pod ien oma -se uncionals pe a I'es abili a de la socie a
capi alis a si la socie a
i
1'Es a s'o gani zen a la mane a co po a i is a.
Aques co po a i isme e a compa ible amb la ep esen ació pa lamen i ia
de base e i o ial, pe su agi uni e sal, complemen ada pe la ep esen-
ació co po a i a de di e en s in e essos p o essionals, que es abli ien aco ds
pe soluciona els con lic es de i a s d'una economia de me ca , de la di isi6
del eball, de l'indi idualisme c<anbmic>, és a di , desp o e'i de les no mes
adicionals de con i sncia. Pe a Du kheim hi ha ia e s i ins i ucions so-
cials i edu'ibles a p e e hncies
i
decisions indi iduals.
La concepció co po a i is a de la socie a és di e en de la concepció
libe al-indi idualis a. La p ime a posa em asi en I'aspec e social de les pe -
sones i en l'ha moni zació dels in e essos dels di e sos collec ius als quals
pe anyen, mi jangan negociacions o a del me ca . La segona s'exp essa
en un indi idualisme no solamen me odolbgic sinó on olbgic
i
c eu en
l'ha moni zació dels in e essos indi iduals mi jangan I'ope ació de la c mh
in isible>> al me ca . Els pa ida is de <(pac es socials), encaixen mol millo
en la concepció co po a i is a, malg a que siguin, mol s d'eUs, econo-
mis es.
Pod íem ambé pensa que, pe a e mac oeconomia, no cal cap discus-
Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es
si6 me odolbgica
p e is,
en el sen i que la mac oeconomia pod ia es abli
lleis pu amen economi. iques. Pe exemple, que les uni a s bisiques d'anh-
lisi social siguin els indi idus o els col.lec ius sembla una qües ió supk lua si
pensem en els es udis de Kuzne s
(1966)
en quk co elaciona augmen s de
PIB
i
p opo ció de la In e sió Ne a (magni uds aga ades de la Comp a-
bili a Nacional). Un al e exemple ó a I'ex apolació dels suposa s cicles
Kond a ie .
A a bé, pe es abli les magni uds de la Comp abili a Nacional ens cal.
ag ega
inpu s
i p oduc es, i pe an necessi em dona -10s alo s. Els ma-
c oeconomis es no poden, doncs, p escindi de cap mane a de la mic oeco-
nomia. La qües ió no és explica el:; onamen s mic oeconc3mics de les ac-
cions d'indi idus, ja que aques es accions po se s'expliquen més bé si els
conside em com a memb es de coUec ius socials, al com les peculia s ac-
cions dels solda s s'en enen únicamen si en enem els eglamen s i els cis-
igs de I'exe ci . La qües ió és que la
mac o eco no mi^
necessi a p eus pe
ag ega les magni uds mac oeconbmiques
i
els p eus su en únicamen de
lg
mk oeconomia.
En una economia ica diana senzilla, amb un sol p oduc e, c bla w, que
se eix ambé de lla o , pod íem dona el P oduc e To al, el Consum, la
In e si6
(en
la o ma de lla o ), el:; Sala is, els Guanys dels a enda a is
capi alis es i les Rendes dels e a inen s, o en uni a s de bla . A més,
pod íem suposa que d'un any a l'al e baixa el Consum i augmen a la
In e sió (una pa més g an de la colli a és emp ada com a lla o ); pod íem
es udia alesho es com augmen a el P oduc e To al, i calcula la Taxa de
Rendimen de la In e sió (una mena de Taxa d'In e 2s) que p esumible-
men ha compensa
el
sac i ici de cSonsum ac ual a can i d'un augmen
de Consum pos e io , sense malba a a , en aques cas, cap ecu s exhau-
ible.
A a bé, les Comp abili a s Nacionals eals an se i els p eus, pe qu&
no hi ha cap al a mane a de suma p oduc es he e ogenis. La mac oeco-
nomia ensopega, doncs, amb la qües ió dels p eus dels ecu sos exhau ibles.
No po ha e -hi mac oeconomia a les economies mone h ies sense mic oeco-
nomia c ema ís ica, pe que la Comp abili a Nacional es a amb p eus, que
se an simplemen els del me ca o (en el cas dels ecu sos exhau ibles}
po se uns p eus co egi s enin en comp e els cos os d'opo uni a e ico-
subjec ius de la u ili zació ac ual que sac i ica la u ili zació u u a.
Po sembla , pe b, que, pe exe~mple, pe anali za el epa imen de
l'Ing és To al en e assala ia s i capi alis es és més uc í e d'es udia la
llui a de classes (o I'ha monia de classes, assolida mi jangan aco ds co po-
a ius) que no pas ecó e a l'es udi d'accions indi iduals d'in e can i.
Aques a pe spec i a, que conside a els collec ius socials com a uni a s bi-
*Pape s>>: Re is a
de
Sociologia
siques d'anilisi, po a, pe exemple, a ecomanacions sob e < poIí iques de
endes, amb aco ds en e go e n, pa onal
i
sindica s pe al de ena
la idació
i
pe al d'augmen a les expec a i es de guany
i,
pe an , pe
al
d'augmen a la in e sió, la qual cosa po e augmen a la p oducció
( an a cu com a lla g e me). Es an c ides a la <(solida i a nacional*
{i
no pas a la <<mi in isible*, d'una banda, ni a la llui a de classes, d'al a
banda) pe al de <{so i de la c isi,. Em sembla que la ideologia social-
dembc a a (i, és cla , eu ocomunis a) ha es a una ba eja de co po a i isme
dukheimi; (laic,
i
no an ipa lamen a i) amb mac oeconomia keynesiana.
El co po a i isme socialdembc a a és, anma eix, an e io
a
la d2cada
dels en a (Cha les Maie ,
1975).
La sociaIdemoc lia, nascuda de la llui a
de
classes, é, pe&, un p oblema de legi imi a polí ica si es decla a co po-
a i is a i, pe aques a aó, li ha es a con enien el supo de la mac o-
economia.
La conside ació dels ecu sos exhau ibles a néixe dub es bhics sob e
les de inicions de les magni uds mac oeconbmiques (<~p oducció~>, pe exem-
ple) i pe an a mal a la ideologia de la socialdemoc icia neoco po a i-
is a, que ol legi ima la desigual a men e s'espe a el c eixemen , en
qües iona quelcom an elemen al com la mane a de cons ui la Comp a-
bili a Nacional.
Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es
BIBLIOGRAFIA
Aguila , Sal ado : <(El asociacionismo emp esa ial en la ansición pos anquis-
as, C ónica de In o mación Labo al, núm. 17-18, juliol-agos , 1983.
Alemann, Ul ich .
&
R. G. Heinze, eds.: Ve bande und S aa . Vom Plu alismus
um Ko po a ismus, Opladen, 1979.
Amsden, Jon: Collec i e ba gaining and class con lic in Spain, Weinden eld
&
Nicholson, Lond es, 197
1.
Ande son, Cha les: The poli ical econo ny o mode n Spain, Chicago, U.P., 1970.
Aunós, Edua do:
La
o ganización co po a i a del abajo, Consejo Supe io de
T abajo, Come cio e Indus ia, Mad id, 1927.
Azna , Se e ino, Es udios económico-sociales, Ins i u o de Es udios Polí icos, Ma-
d id, 1946 (p bleg de José La az).
Azpiazu, Joaquín (S.
J.):
El
es ado co po a i o, Edi . Na a a, Pamplona, 1937
(amb bibliog a ia aus íaca
i
alemanya).
Cawson, Alan:
<(A
p elimina y bibliog aphy o mode n co po a isma, <cSussex
Wo king Pape s in Co po a ism)>,
núm.
1,
ab il 1983.
Connoliy,
W.,
The Te ms o Poli ical l>iscou se, 2a. ed., Ma in Robe son,
Ox-
o d, 1983.
Diaman , Al ed: Aus ian Ca holics and he Fi s Republic, P ince on, 1960.
Es adé, A.
&
J. A. Casado: <<El nue o co po a i ismo: una salida capi alis a
an e la c isisn, c T ansición)> (Ba celona), núm.
14,
no emb e 1979.
F aga I iba ne, Manuel, <(La e o ma de la emp esa>>,
a
El
desa ollo poli ico,
G ijalbo, Ba celona, 1972.
Gine , S., <cEspaña en e el iejo
y
el nue o co po a ismo)>, <(La Vangua dia~,
29 d'ab il de 1982.
Gine ,
S.
&
E. Se illa: < Spain: om (h po a ism o Co po a ism>>, en
A.
Wil-
liams (ed.), Sou he n Eu ope ans o med, Ha pe
&
Row, 1984.
G enne , Ka l Heinz, Wi scha slibe aEismus und Ka olische Denkens,
J.
P.
Ba-
chem, Koln, 1967 (Adam Miille , Baade , Ke ele , Reichenspe ge , Hi ze,
Pesch)
.
Gulick, Cha les
A.:
Aus ia om Habsbu g o Hi le , Uni e si y o Cali o nia
P ess, Be kele . 1948.
Hayek,
F.
A.
.:
yhe cons i u ion
o
li,be y, Rou ledge
&
Kegan Paul, Lmnd es,
1960.