CARLOS
LERENA,
Rep imi
y
libe a . C i ica sociológica de la educación
y
de la cul u a con empo áneas,
Akal
Uni e si a is,
Mad id, 1983.
<(Pa a el pode , el pun o de is a e el suje o, pa a la Sociologia, el
pun o de mi a es el pode .
A
la pe spec i a socioZógica no le in e esan 10s
nomb es sino 10s mecanismos en i ud de 10s cuales se ponen 10s nomb es
[...I
Su obje o es
10
que no iene nomb e, cs o es, el pode )>
(p. 390).
L'any
1976
Ca los Le ena publica una sín esi de la se a esi doc o al
(Escuela, ideologia
y
clases sociales en E. paña,
A iel), o e in -nos no sola-
men una aniilisi sugges i a dels models que se succeeixen
en
la his b ia
del sis ema educa iu espanyol (de les se es es uc u es, de les 'mes un-
cions, dels seus p ocedi nen .~ de legi imació), sinó ambé una o denació
insbli a del conjun de. pl-essupbsi s ideoli)gic:s, de la <(pla a o ma>> (aques a
e a la se a exp essió) sob e la qual eposa la ep esen ació dominan de la
cul u a
i
de l'educació. Aques segon aspec e és p ecisamen el que a a,
amb la publicació de
Rep imi
y
libe a
(Akal) ha es a amplia
i
desen o-
lupa en di e sos sen i s.
En
p ime llo :, ]pe la inco po ació d'elemen s
& ics oucaul ians ( onamen almen , del Foucaul genealogis a,
Su eille
e puni ,
1975) que apo en una dimensió, una pe spec i a singula a la
desmi i icació d'aques a an opologia soc i ieo-c is iana que, segons Le ena,
es oba en la base de 12, ep esen ació dominan de la cul u a i de l'edu-
cació.
Des de Foucaul , aml) Foucaul , l'in an , la dona, el oll, el delinqüen ,
l'home ma eix, poden ésse pensa s no pas com a ~i~ni ican sl e e en s al-
seja s pels signi ica s his b ics, no solamen com a $ oms ic icis pe
a
una
ep esen ació ideolbgica de la socie a (de la cul u a, de l'educació, de la
sexuali a o de la salu ), ,sinó com a <(p oduc es)>, com a e ec es &una no a
eo gani zació en l'exe cici del pode , d'u i nou disposi iu disciplina i inclbs
dins d'una o opkdia social, des de lla o s pe manen , que <<objec i a)>, a
esde eni <( eal)> o el que oba al seu pas, al ma eix emps que ins au a,
d'aques a mane a, les condicions de possibili a pe al seu desplegamen
i
desen olupamen ibi a . (Pe&, comp e, el seu p opi desplegamen
i
ambé el de les cikncies llu nanes.)
Cal pa la ambé del desen olupamen d'aquella p ime a pla a o ma
pe qu;, en segon Iloc,
a
Rep imi
y
libe a ,
Caslos Le ena eali za l'es o ~
No es
de
lec u a
d'< examina )> la posició (alho a eb ica
i
p iic ica),
el
pape his b ic que els
pa adigmes sodolbgics
-4
posi i isme i
el
ma xisme- han du
a
e me
en aques camp de la ep esen ació de la cul u a i de I'educació. Sain -Simon,
Com e, Du kheim, Ma x, F eud, Webe , Veblen, G amsci, Mannheim, llu s
plan ejamen s gene als, llu s p essupbsi s, llu s supbsi s són so mesos
al
sedhs d'aques a an a caica com alsa dico omiz~ allibe amen / ep essió que,
anma eix, pe me de ec a la nlhgia i I'amenaqa de I'essencialisme, del psi-
cologisme i del e i xisme d'una na u a humana. que de ini i amen
i
po se ,
agosa adamen , I'au o assenyala com en adical con adicció amb les con-
dicions de possibili a de les ci2ncies humanes
o
socials.
Fidel a un dels seus supbsi s més impo an s que es oba
a
la base de
o
el
eball: <(la
his o ia no es algo que pasa sino que pesa sob e nues as
ins i uciones, nues os compo amien os
y
nues as conciencias~,
Le ena es-
cod inya en la iloso ia soc ii ica, en les mbimes dels eglamen s dels mo-
nes i s benedic ins, als se mons de Rousseau, en el Com e < nec& iln,
i
en
d'al es pa es de la Sociologia, pe palesa
i
ad e i als nos es < no íssimsn
que el ic- ac de
I'allibe amen / ep essió,
o
si es p e e eix, que la lle ania
dels d e s
a
I'educació, de X'educació allibe ado a, de l'educació an iau o i-
ii ia, de l'au oeducació
o
de la deseducació, co espon
a
una es a 6gia mol
ella mi jan~an la qual, i des de la Illus ació, les clases dominan s han
in en a assumi el pode en I'hmbi de les elacions humanes.
En
e ec e, la
conside ació que els homes es desen olupa o
es
p odueixen en i u de
p ocessos con olables pels ma eixos homes, es co espon amb la comp en-
sió
i
la consci2ncia en el pode de l'< educaciÓ>>, inaugu an -se d'aques a
mane a, les ies pe
a
un exe cici del pode
més
ampli. A a
bé,
aques a
no a epopeia de p odui homes pe a la pe pe uació
i
ampliació de la domi-
nació oba com a p ime escull el de e d :sapa 6ixe la idea de <(pode )>.
La e i xi zació d'una na u a humana,
i
o segui , la na u ali zació de
la
in hncia, la sac ali zació de ['educació com a d e (i com a deu e), així com
la Idici zació de I'escola (com a se ei) són p c~edi nen s consubs ancials
a
aques a es a 2gia d'ocul ació. I)i ícilmen , en c:onseqiil.ncia, poden se exi-
gi s, eclama s o esg imi s pels discu sos que p e enen
(3)
aboli -la.
De e , el ephs del san o al sociolbgic deixa mol poques i elles dem-
peus. Ma x és un dels pocs san ons que desp és de la pe sonal lec u a
de
Le ena sembla ha e de ugi aq~les a a ui dia uni e sal obsessió pe
l'< alli-
be amen )>. En Ma x, es diu qile no hi ha, d'an u i, una na u a humana.
L'indi idu consis eix en una singula
i
i epe ible sín esis de elacions socials
que aboleix i desmun a aques a alsa ca ego ia dY< allibe amen )>
(i
la de
la se a idel dmplice: la ep essió).
c Ma x
no
podia pensa en la educa-
ción. Sólo las clases domi i~an es pueden hlzbe pensado esa ca ego ia de
pensamien o
y
esa p hc ica.
D
c Pape s>>: Re is a de Sociologia
To
i
econeixen les simpli icacions que imposa l'espai, aques s són els
elemen s onamen als que pe me en a Le ena a ibui a Ma x <(un cop
d'es a & ic> en el camp de les ciilncies humanes o socials. La se a ob a,
insis eix, esde é la ma il ia p ime a insubs i u'ible pe a una c i ica adical
de les es uc u es de les socie a s con empo hnies. En on de Ma x (i igno-
an aques cop d'es a ), les eo ies o icials de l'educació s'en es en a i s'en-
ca eguen de p ohibi pensa -la com a dominació, com a p ecep e, com a
imposició, com a eali a .
Ingen eball, aques de Le ena, sense pa ió dins de l'es il il hmbi
de la Sociologia de I'EducaciÓ espanyola, i amb el qual se'ns acili a, en e
d'al es, aques a di ícil asca de la ece ca de les elacions en e el desen o-
lupamen de la Sociologia i el desen olupamen de l'educació i la cul u a
con empo hnies. En jus a co espondencia
al
seu es o c cald a plan eja -se,
si més no, dues objeccions gene als. En p ime lloc,
i
pel que a a la se a
incu sió oucaul iana ( econeixen , com diu el ma eix au o , que en el e eny
del coneixemen la ideIi a no
és
una i u sinó un ici), s'ob e I'espai pe
al següen in e ogan : ins a quin pun po con inua deixan -se la Socio-
logia o a de 1'8mbi de la ccp oducció de la eali a )>, i con inua a ibuin -li
una simple (( unció analí ica),?: <dos sociólogos
no
p oducimos las ealida-
des: las es udiamosn. ¿No és aques a ambé, la de ensa del psiquia e, del
psicoanalis a, del pedagog?
I
en segon lloc,
al
<(cop d'es a & ic> a ibui
al pensado decimonbnic, li poden se assenyala s lími s ce amen se e s.
To i adme en que dins d'aques uni e s que es esumeix en la dico omia
allibe amen / ep essió, la se a con ibució ha pe m2s posa de mani es la
uni e sali a abs ac a dels concep es bu gesos, anma eix, una al a de les
se es conside acions an opolbgiques, com és la de l'home concebu en e -
mes de o ca de eball
(o
si es p e e eix, aques desdoblamen
i
su u a de
I'home i la Na u a), amb la consegüen consag ació de la <cp oducciÓ)> com
a ac i i a uni e sal, objec i a
i
anscenden al pe me , a ui dia e a Ma x
la ma eixa objecció que ell éu
a
Feue bach: man eni -se enca a dins de la
ma eixa <( o ma>>. Objecció que apun a no solamen als con ingu s, i no pas
a aqua a o a aquella a i mació, sinó en e amen a la acionali a ma e ia-
lis a, objecció en de ini i a, que ja ha es a magis almen desen olupada
pe , en e d'al es, Jean Baud illa d.
Po se aques es objeccions, ba oe amen o mulades, pe me an ap o-
undi
i
po a íins a I'ex em aques a asca assumida pe Ca los Le ena:
c í ica
a
les ca ego ies de pensamen inco po ades a la ep esen ació domi-
nan del nos e uni e s cul u al i educa iu.