CARLOS LERENA, Reprimir y liberar. Critica sociológica de la educación y de la cultura contemporáneas, Akal Universitaria, Madrid, 1983

CARLOS LERENA, Rep imi y libe a . C i ica sociológica de la educación y de la cul u a con empo áneas, Akal Uni e si a is, Mad id, 1983. <(Pa a el pode , el pun o de is a e el suje o, pa a la Sociologia, el pun o de mi a es el pode . A la pe spec i a socioZógica no le in e esan 10s nomb es sino 10s mecanismos en i ud de 10s cuales se ponen 10s nomb es [...I Su obje o es 10 que no iene nomb e, cs o es, el pode )> (p. 390). L'any 1976 Ca los Le ena publica una sín esi de la se a esi doc o al (Escuela, ideologia y clases sociales en E. paña, A iel), o e in -nos no sola- men una aniilisi sugges i a dels models que se succeeixen en la his b ia del sis ema educa iu espanyol (de les se es es uc u es, de les 'mes un- cions, dels seus p ocedi nen .~ de legi imació), sinó ambé una o denació insbli a del conjun de. pl-essupbsi s ideoli)gic:s, de la <(pla a o ma>> (aques a e a la se a exp essió) sob e la qual eposa la ep esen ació dominan de la cul u a i de l'educació. Aques segon aspec e és p ecisamen el que a a, amb la publicació de Rep imi y libe a (Akal) ha es a amplia i desen o- lupa en di e sos sen i s. En p ime llo :, ]pe la inco po ació d'elemen s & ics oucaul ians ( onamen almen , del Foucaul genealogis a, Su eille e puni , 1975) que apo en una dimensió, una pe spec i a singula a la desmi i icació d'aques a an opologia soc i ieo-c is iana que, segons Le ena, es oba en la base de 12, ep esen ació dominan de la cul u a i de l'edu- cació. Des de Foucaul , aml) Foucaul , l'in an , la dona, el oll, el delinqüen , l'home ma eix, poden ésse pensa s no pas com a ~i~ni ican sl e e en s al- seja s pels signi ica s his b ics, no solamen com a $ oms ic icis pe a una ep esen ació ideolbgica de la socie a (de la cul u a, de l'educació, de la sexuali a o de la salu ), ,sinó com a <(p oduc es)>, com a e ec es &una no a eo gani zació en l'exe cici del pode , d'u i nou disposi iu disciplina i inclbs dins d'una o opkdia social, des de lla o s pe manen , que <<objec i a)>, a esde eni <( eal)> o el que oba al seu pas, al ma eix emps que ins au a, d'aques a mane a, les condicions de possibili a pe al seu desplegamen i desen olupamen ibi a . (Pe&, comp e, el seu p opi desplegamen i ambé el de les cikncies llu nanes.) Cal pa la ambé del desen olupamen d'aquella p ime a pla a o ma pe qu;, en segon Iloc, a Rep imi y libe a , Caslos Le ena eali za l'es o ~ No es de lec u a d'< examina )> la posició (alho a eb ica i p iic ica), el pape his b ic que els pa adigmes sodolbgics -4 posi i isme i el ma xisme- han du a e me en aques camp de la ep esen ació de la cul u a i de I'educació. Sain -Simon, Com e, Du kheim, Ma x, F eud, Webe , Veblen, G amsci, Mannheim, llu s plan ejamen s gene als, llu s p essupbsi s, llu s supbsi s són so mesos al sedhs d'aques a an a caica com alsa dico omiz~ allibe amen / ep essió que, anma eix, pe me de ec a la nlhgia i I'amenaqa de I'essencialisme, del psi- cologisme i del e i xisme d'una na u a humana. que de ini i amen i po se , agosa adamen , I'au o assenyala com en adical con adicció amb les con- dicions de possibili a de les ci2ncies humanes o socials. Fidel a un dels seus supbsi s més impo an s que es oba a la base de o el eball: <(la his o ia no es algo que pasa sino que pesa sob e nues as ins i uciones, nues os compo amien os y nues as conciencias~, Le ena es- cod inya en la iloso ia soc ii ica, en les mbimes dels eglamen s dels mo- nes i s benedic ins, als se mons de Rousseau, en el Com e < nec& iln, i en d'al es pa es de la Sociologia, pe palesa i ad e i als nos es < no íssimsn que el ic- ac de I'allibe amen / ep essió, o si es p e e eix, que la lle ania dels d e s a I'educació, de X'educació allibe ado a, de l'educació an iau o i- ii ia, de l'au oeducació o de la deseducació, co espon a una es a 6gia mol ella mi jan~an la qual, i des de la Illus ació, les clases dominan s han in en a assumi el pode en I'hmbi de les elacions humanes. En e ec e, la conside ació que els homes es desen olupa o es p odueixen en i u de p ocessos con olables pels ma eixos homes, es co espon amb la comp en- sió i la consci2ncia en el pode de l'< educaciÓ>>, inaugu an -se d'aques a mane a, les ies pe a un exe cici del pode més ampli. A a bé, aques a no a epopeia de p odui homes pe a la pe pe uació i ampliació de la domi- nació oba com a p ime escull el de e d :sapa 6ixe la idea de <(pode )>. La e i xi zació d'una na u a humana, i o segui , la na u ali zació de la in hncia, la sac ali zació de ['educació com a d e (i com a deu e), així com la Idici zació de I'escola (com a se ei) són p c~edi nen s consubs ancials a aques a es a 2gia d'ocul ació. I)i ícilmen , en c:onseqiil.ncia, poden se exi- gi s, eclama s o esg imi s pels discu sos que p e enen (3) aboli -la. De e , el ephs del san o al sociolbgic deixa mol poques i elles dem- peus. Ma x és un dels pocs san ons que desp és de la pe sonal lec u a de Le ena sembla ha e de ugi aq~les a a ui dia uni e sal obsessió pe l'< alli- be amen )>. En Ma x, es diu qile no hi ha, d'an u i, una na u a humana. L'indi idu consis eix en una singula i i epe ible sín esis de elacions socials que aboleix i desmun a aques a alsa ca ego ia dY< allibe amen )> (i la de la se a idel dmplice: la ep essió). c Ma x no podia pensa en la educa- ción. Sólo las clases domi i~an es pueden hlzbe pensado esa ca ego ia de pensamien o y esa p hc ica. D c Pape s>>: Re is a de Sociologia To i econeixen les simpli icacions que imposa l'espai, aques s són els elemen s onamen als que pe me en a Le ena a ibui a Ma x <(un cop d'es a & ic> en el camp de les ciilncies humanes o socials. La se a ob a, insis eix, esde é la ma il ia p ime a insubs i u'ible pe a una c i ica adical de les es uc u es de les socie a s con empo hnies. En on de Ma x (i igno- an aques cop d'es a ), les eo ies o icials de l'educació s'en es en a i s'en- ca eguen de p ohibi pensa -la com a dominació, com a p ecep e, com a imposició, com a eali a . Ingen eball, aques de Le ena, sense pa ió dins de l'es il il hmbi de la Sociologia de I'EducaciÓ espanyola, i amb el qual se'ns acili a, en e d'al es, aques a di ícil asca de la ece ca de les elacions en e el desen o- lupamen de la Sociologia i el desen olupamen de l'educació i la cul u a con empo hnies. En jus a co espondencia al seu es o c cald a plan eja -se, si més no, dues objeccions gene als. En p ime lloc, i pel que a a la se a incu sió oucaul iana ( econeixen , com diu el ma eix au o , que en el e eny del coneixemen la ideIi a no és una i u sinó un ici), s'ob e I'espai pe al següen in e ogan : ins a quin pun po con inua deixan -se la Socio- logia o a de 1'8mbi de la ccp oducció de la eali a )>, i con inua a ibuin -li una simple (( unció analí ica),?: <dos sociólogos no p oducimos las ealida- des: las es udiamosn. ¿No és aques a ambé, la de ensa del psiquia e, del psicoanalis a, del pedagog? I en segon lloc, al <(cop d'es a & ic> a ibui al pensado decimonbnic, li poden se assenyala s lími s ce amen se e s. To i adme en que dins d'aques uni e s que es esumeix en la dico omia allibe amen / ep essió, la se a con ibució ha pe m2s posa de mani es la uni e sali a abs ac a dels concep es bu gesos, anma eix, una al a de les se es conside acions an opolbgiques, com és la de l'home concebu en e - mes de o ca de eball (o si es p e e eix, aques desdoblamen i su u a de I'home i la Na u a), amb la consegüen consag ació de la <cp oducciÓ)> com a ac i i a uni e sal, objec i a i anscenden al pe me , a ui dia e a Ma x la ma eixa objecció que ell éu a Feue bach: man eni -se enca a dins de la ma eixa <( o ma>>. Objecció que apun a no solamen als con ingu s, i no pas a aqua a o a aquella a i mació, sinó en e amen a la acionali a ma e ia- lis a, objecció en de ini i a, que ja ha es a magis almen desen olupada pe , en e d'al es, Jean Baud illa d. Po se aques es objeccions, ba oe amen o mulades, pe me an ap o- undi i po a íins a I'ex em aques a asca assumida pe Ca los Le ena: c í ica a les ca ego ies de pensamen inco po ades a la ep esen ació domi- nan del nos e uni e s cul u al i educa iu.