LA GEST16 hlUNICIPAL A BARCELONA
DURANT
LA TRANSICIO
*
Nú ia Puig Ba a a
Ins i u Nacional &Educació Fisjca (INEF)
Vold ia que aques a icle os conside a com la
p opos a
ú'zm
objec e
ed ic pe
a
I'es udi de la ges ió municipal du an la ansició,
com un ma c
p ou accep able pe ana a anlan en el coneixemen d'una eali a que
enim mol p bxima
i
que, malg a o , ha me escu poques ap oximacions,
no an sols sociolbgiques sin6 de o a mena.'
La ece ca ha es a len a
i
labo iosa.
ALY~
condiciona que sigui p ic ica-
men limi ada a Ba celona. Tanma eix, cal eni en comp e que so in s'ha
conside a el cas d'aques a ciu a com a indicado de endkncies que s'han
mani es a , al ma eix emps
o
desp és, en al es llocs de Ca al~nya.~ La
o la de la g an ciu a , la se a p epo sncia, imposa --ens ag adi
o
no-
pau es, models de compo amen , que es ep odueixen mol més enllii del
seu iimbi e i o ial. Si en el cas que es ac a la hipb esi es con i ma
no amen , els demen s que aquí s'apo en ambé pod an dona llum
a
si-
uacions esde ingudes en al es municipis del P incipa .
*
Ag aeixo ha e pogu conabo a amb 1'A ea d'Espo s de 1'Ajun amen de Ba -
celona, des d'on aques a
dexió
ha
es a possible. L'ag dimen ambé s'ad ega
a
Ma ina
Subi a s, Jo di Bo ja, Ca men Cobos,
Daniel
Ga cia, Josep Ramon
Gómez,
Mon se a
Iglesias, Joaquim Lahosa, Mai e Ma ínez, Josep Pa ce isa
i
Joan Rie a.
1.
Aiii
ho mani es a Bo ja de Rique a
L'Ajun amen de Ba celona al segle
XX:
com es ja
i
es des# una ciu a
en
ui an a anys,
a
ccL'A en~a,
1983,
nim.
58,
pp.
28-31.
2.
Ibidem,
p.
29.
< Pape s~: Re is a de Sociologia
He conside a la ansició de 1975 a 1983. Aixb po sembla es any,
ja que el 1979 ingue en lloc les p ime es eleccions municipals demw i-
iques, enomen que a ésse quali ica pe mol s com el
inal
de la an-
sició. Cos a ia d'accep a aques a p emissa pel que a
a
l'es udi sociolbgic
de la ges ió municipal. Al meu en end e, de 1975 a 1983 s'ha ingu des-
en olupan un p océs que o jus a a comenGa
a
eni l'ai e de consolida -
se. Pe an , m'a e eixo a p oposa que la ansició -pe1 ema que es
ac a- s'acaba
el
1983, p ecisamen amb les segones eleccions municipals
democ h iques.
El enomen en o n del qual se cen a ; o a I'anhlisi és
el de la p o-
g essi a in e enció Bel pode s pziblics
--els
ajun amen s, en el nos e cas-
en
la ida qzlo idi~na dels indi idus.
Decla acions de pe sona ges polí ics,
esc i s ac an la ges ió municipal, documen s ju ídics, ho mani es en. Du-
an la passada campanya elec o al hem pogu eu e com s'ha insis i e-
pe idamen en la necessi a de con inua po encian i inc emen an les i ees
de Se eis Pe sonals (les que a enen més di ec amen l'indi idu)
i
com,
d'al a banda, l'espo (se ei pe sonal) ha es a aga a -pe la ia del
p ojec e dels Jocs Olímpics de 1992- com a supo mol impo an de la
campanya de p opaganda ( eco dem I'eslbgan <(Ba celona guanya ; els Jocs
Olímpics de 1992)>). La ecen eedici6 del Manual de Fo mació Munici-
pal del
CEUMT
mos a di e encies signi ica i es que an en la línia d'a-
ques s comen a is i, inalmen , a la ma eixa Cons i ució Espanyola igu en
els p incipis de descen ali zació
i
pa icipació -es e amen lliga s a Am-
bi s p bxims a la ida diii ia ciu adana- i el comp omís de les ins i ucions
públiques pe desen olupa -10s.'
Hi ha una p ime a explicació d'aques enomen, mal amplia
i
mac o-
sociolbgica, que po ajuda a cen a
la
qües ió. S'inspi a en els eballs de
3. Vegeu, en e d'al es, el ca hleg de i'exposició
Qui és Ba celona?,
maq 1983.
4.
De la compa ació esul en les següen s dades:
-
El nomb e o al de planes és de 445 pe
al
de 1979
i
de 399 pe al de 1983.
-
El pe cen a ge de planes dedicades al capí ol c Compe kncies municipals)> (on
en a el ac amen de les kees de se eis pe sonals) espec e al o al és de 14,l
i
60,8
espec i amen .
-
El pe cen a ge de planes especí icamen dedicades a cada se ei és de:
Ensenya-
men
2,9 pe a 1979
i
3,2 pe a 1983.
Sani a
i
assis ?ncia social
1,l
i
2,5 espec i a-
men .
L'any
1979 no su es especí icamen dedica a
espo s
i
a
poli ica cul u al,
pe qd poc emps abans s'ha ien dedica uns a icles al <(Bu lle í del CEUMTs;
Pany
1983
el
pe cen a ge és de 2,l
i
1,7 espec i amen . El o al de phgines dedicades
a
un
ema conc e passa de 3,8 pe cen pe a 1979 a 11'7 pe cen pe a 1983.
5.
El signi ica polí ic de I'apa ició d'ambdós concep es en ds ex os legals és
hmpliamen ac a a c Descen alizaci6n
y
Pa icipación)>, dins CEUMT:
Manual de
o mación municipal. Nue a edición e isada
y
ac ualizada,
Ba celona, 1983, pp. 98-137.
La ges ió municipal a Ba celona
Manuel
cas ell^.^
Desp és, al lla g de o l'a icle, es an apo an els ele-
men s que adueixen aques ma c gene al al conjun dels mecanismes com-
plexos que con o men la ida local con empo hnia.
El desen olupamen econbmic ac ual exigeix un uncionamen sense
en ebancs de l'economia. La ep oducció ampliada de la o ca de eball
hi
p en impo hncia pe quh l'habi a ge, la cul u a, I'espo , en o men pa .
Es ac a de ep odui les compe hncies hcniques
i
psicolbgiques i no an
sols la o ca ísica. Aixb esde é an con~plex que 1'Es a apa eix com la
ga an ia pe qu es pugui du
a
e me. A o a 1'Eu opa Occiden al, en els
anys de I'eu b ia econbmica
i
el c eixemen (que no són els d'a a sinó
els de la dhcada dels seixan a), assis im a un p océs d'in e enció p og es-
si a dels Es a s (pe la ia dels go e ns cen als, locals
o
egionals) en
aques es es e es menys di ec amen implicades en la p oducció.
Coneixem les i egula i a s d'aques p océs a 1'Es a espanyol. Si alguna
cosa a e , ou no ac ua co n a eg~~lado d'una si uació,
i
la deg adació
de les condicions de ida, la hexis hncia de se eis collec ius adien s, la
co upció de 1'Adminis aciÓ..
.
o en la is a eali a . La p essió dels mo-
imen s socials u bans p ime i l'a ibada de les ins i ucions democ ii i-
ques desp és, o en l'inici d'ac uacions des inades a esmena la si uació.
D'una banda, millo a les conclicions de ida; de l'al a, inicia la econs-
ucció d'un Es a o , <c anspa en )>,7 e icac..
.
que ac ués com
a
egulado
de si uacions collec i es. Amb e a d s'inicia un p océs que, en una p ime a
ap oximació, sembla eni ca ac: e ís jques simila s a les esmen ades en el
pa hg a p eceden .
D'aques p océs in e essa e eni com el can i en les uncions a ibu'ides
a
1'Es a modi ica
--o
amplia-- el seu iimbi d'acció
i
com,
en
aques sen-
i , la ida local p en un signi ica indeslligable d'una p oblemii ica més
gene al. Si abans la cul u a, l'a~~imació, els se eis socials, el consum, e c.,
e en emes gai ebé
--o
o alme i - negligi s, a a, pe la con e g ncia d'in-
e essos que susci en, esde enen elemen s mobili zado s de la ida local,
igual o més que els adicionalmen anomena s a e s polí ics.
Les dimensions que he dona en aques a
p og essi a in e enció
dels
6. Vegeu, en e d'al es:
M.
Cas ells, c C ise de l'E a , consomma ion collec i e
e con adic ions u bainesn, a Nikos Poulan zas ed.,
La c ise de Z'E a ,
Pa ís, P esses
Uni e si ai es de F ance, 1976.
7.
La noció de cc anspa &ncia)> apa eix ins a l'exhaus i i a en o s els documen s
edi a s pels Ajun amen s. Signi ica el con a i d'c opaci a ,. La cc anspa &ncia>> esde é
el símbol de la democ acia municipal.
Sob e aques a noció
i
el seu signi ica en el con ex local con empo ani egeu
A. Bou din
i
N.
Puig, ccT a ail social e nou elles dynamiques localesa dins
Espaces
e
socié és,
núm.
40,
gene -juny 1982, pp. 59
i
60.
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
pode s públics en
la
ida quo idiana dels indi idns
a Ba celona són les
següen s
:
-
L'inc emen de les ; ees de Se eis Pe sonals.
-
Una ans o mació del pape exe ci pe les associacions de e'ins
en e 1975 i 1983.
-
La i upció dels p o essionals del eball social.
-
La c eació d'iden i a s collec i es.
Cada una d'aques es dimensions és un apa a del p esen a icle.
Aca-
ba amb un al e que p en en conside ació els e ec es de la c isi sob e el
conjun del enomen anali za .
L'INCREMENT
DE
LES AREES
DE SERVEIS PERSONALS
Un p ime enomen que em sembla al amen signiiica iu de la ansi-
ció és el c eixemen o l'augmen de les h ees de Se eis Pe sonals (sani a ,
se eis socials, ensenyamen , cul u a, espo s i jo en u ). Algunes d'elles
ja exis ien en emps passa s pe 6 enien escassa impo hncia dins el conjun
de les ac i i a s dels ajun amen s i, el que
és
més impo an , no e en do a-
des amb an s con ingu s ideobgics com a a. D'al es (jo en u
i
se eis
socials, a Ba celona) es c een en ocasió de les p ime es eleccions. Amb o ,
des de 197.5 s'obse a la end2ncia a alo a cada cop més posi i amen
aques es A ees
i
a in en a do a -les amb els ecu sos econbmics necessa is.
To es les pe sones consul ades coincideixen en aques pun . Tanma eix
m'ag ada ia eni xi es o p o es con unden s pe demos a -ho. En dis-
poso d'algunes; cald ia, pe b, eballa més
a
ons el ema.
I
Ul
enomem demos able
Quan se sap que les B ees d'espo s o en menysp eades a l'ho a de
dis ibui les. ca e es municipals I'any 1979 ( o
i
que ja e en econegudes
des de ben abans en l'es uc u a municipal) i que, qua e anys desp és, es
diu que els p essupos os pe a l'espo han augmen a en un 455 pe cen
ap oximadamen , que mol s egido s d'espo s han millo a les se es posi-
cions en les llis es de les ecen s eleccions
i
que I'h ea d'espo s no es
La ges ió municipal
a
Ba celona
dóna a qualse ol ni de qualse ol mane a, aques s can is d'ac i ud me-
eixen ésse p esos en conside ació.'
També he pogu examina l'e olució dels p essupos os d'in e sions a
I'Ajun amen de Ba celona de 1968 a 1982. Del g h ic adjun es des-
p h:
-
De la compa ació no s'ha de pensa que el p essupos de les h ees
de se eis pe sonals augmen a més que els de les al es en xi es absolu es.
El que in e essa eu e és l'augmen d'unes espec e
a
les al es.
-
No es po e cap alo ació sob e les quan i a s in e ides, is que
les
xi es són donades en pesse es de cada any.
-
En e 1968 i 1975 la mac oh ea de Plani icació
i
O denació de la
Ciu a augmen a en p opo ció supe io
a
Xes al es h ees conside ades.
La de Se eis Pe sonals es man é en ni ells p opo cionalmen mol in-
e io s.
-
1975 sembla un momen de encamen , ja que a pa i d'aques a
da a o s els p essupos os d'in e sions endeixen a augmen a .
-
En e 1975 i 1978 les in e sions en Se eis Pe sonals augmen en en
p opo ci6 supe io a Plani icació i Cl denació de la Ciu a .
-
1978-1980 sembla un pe íode a no conside a donada la da allada
gene al de o s els p essupos os. No disposo de la in o mació que pe me-
i in e p e a -la. És possible que sigui el esul a d'una opció polí ica. Tin-
guem en comp e que 1979 és la da a de les p ime es eleccions municipals.
-
1980-1982: hi ha una cena igual a en e les in e sions e es
a
Plani icació
i
O denació de la Ciu a i a Se eis Pe sonals.
-
Pe úl im, he d'exp essa que no disposo de la in o mació su icien
pe in e p e a la ajec b ia i egula del p essupos d'in e sions de la
mac oh ea de Finances i Se eis Gene als.
El ca hleg de l'exposició <(Qui és Ba eelona?)> con é exp essions de les
quals es po dedui la impo hncia que es con inua donan a les ; ees de
se eis pe sonals:
< .
.
.
quan als se eis pe sonals, dona -10s un ac amen
ins i ucional o ien a a la sal agua da
i
po enciació de les possibili a s
d'au onomia i au o eali zació de les pe sones a eses)>, < l'Ajun amen és
(.
..)
una pla a o ma de se eis pe als ba celonins)>, < els se eis socials són e-
cu sos pe a millo a la quali a de ida dels ciu adans
i
sa is e les se es
necessi a s en ma e ia de benes a social)>.
. .
8.
Luis
G6mez,
Los municipios han mul iplicado sus p esupues os pa a el depo -
e an e su en abilidad elec o al, dins
<<El
Pa s>>,
7
de maig de 1983, p. 19.

<<Pape sa: Re is a de Sociologia
E olució del p essupos d'in e sions a l'djun amen de Ba celona
(1968-1982)
%
-
Se eis Pe sonals
700
,
,-,-
Mac oi ea de Plani icació
i
O denació de la Ciu a
,.-.-
Mac oa ea de Finances
i
Se eis Gene als
No es:
1968
ha
es a
aga a
com
a
any
base.
Fon : Elabo ació p bpia. Dades p opo cionades
pel
Gabine Ticnic de P og amaci6
de 1'Ajun a nen
de
Ba celona.
. .
.
que sJexplica pe aons di e ses..
.
Al
meu en end e, es combinen un mun de ci cums hncies locals pe
explica aques a no a dimensió del se eis pe sonals, les quals es comple-
men en amb l'explicaci6 gene al donada en la in oducció de l'a icle.
La
ges ió municipal
a
Ba celona
No cal di que la p ime a se ia l'es a d'abandonamen o al
en
quk
l'an e io Ajun amen ha ia deixa els se eis ad qa s al ciu adh. La de-
g adació de l'en o n i l'abshncia dels equipamen s indispensables pe ga an-
i una ce a quali a de ida en una g an ciu a com Ba celona o en el
esul a d'all6 que s'ha anomena <<somnis de g andesa u banís ica)> de
1'i:poca Po cioles? Així, du an l'e apa Socias, les p essions de les o gani -
zacions ciu adanes de o a mena (especialmen , pe 6 no exclusi amen ,
les AAVV) a a o i en que l'Ajun amen comencés a assumi amb espon-
sabili a h ees ins a a inexis en s o poc a eses. Tanma eix aques a gu-
men no és l'únic i, si més no, no sembla adien conside a que els seus
e ec es sob e el enomen anali za siguin an mechnics o di ec es.
Si obse em els es Ambi s d'ac uació dels ajun amen s elegi s el 1979
eiem que els esul a s isibles que poden espe a -se de cada un d'ells són
ben di e en s. Així, en u banisme, els e ec es de les mesu es que es de e -
minen no comencen a se més o menys isibles ins al cap de cinc anys
ap oximadamen . Ja no diguem o allb que a e e hcia a l'anomenada
<( e o ma adminis a i an. Les qües ions in e nes són d'o gani zació, pe e
unciona millo la mhquina municipal. Els hxi s o els acassos en aques
hmbi són alo a s pe un nomb e edu'i de pe sones, expe s incula s
a
1'Adminis ació Pública. Si poden se i pe a la p omoció dels qui els
han desen olupa , enen esul a s menys b illan s de ca a al ciu adh que
cada qua e anys ha de dona el seu o pe elegi l'equip municipal. Els
Se eis Pe sonals, en can i, enen esul a s més immedia s,
i
no cal di
--com ja hem is - que en
el
cas de Ba celona (i en mol s d'al es) es-
ponen a una demanda social e ec i a. En conseqü&ncia, a o guen i(legi-
i ni a )>
i
són la <(ga an ia)> de la bona ges ió de l'equip que els ha po-
encia .
Tinguem en comp e,
.a
més, que
a
pa i de1 1979 la democ hcia espa-
nyola ja ha eco egu un ce camí
i,
p ecisamen , du an un pe íode en
qui: la c isi
i
l'a u han apa egu amb o a la se a magni ud. Es diu que
la democ hcia no sap esold e ambdós p oblemes,
i
si no -de mane a
més malin encionada- es omen a el umo que són esul a de la demo-
c Acia. A iba a e -se necessa i jus i ica -la. Els se eis pe sonals semblen
un bon camí pe e -ho, hpid
i
ela i amen icil.
Pe úl im, cal eni en comp e que el discu s ideolbgic dels pa i s d'es-
que es ha es a adicionalmen ma ca pe la ei indicació d'o e i al po-
ble alli, que el sis ema social igen només o e eix als p i ilegia s;
i
els
ajun amen s que el 1979 o en elegi s majo i h iamen a les g am ciu a s
9.
J.
Fab e
i
J.
M.
Hue as Cla e ía,
Qua an a anys d'Ajun amen sense eleccions
municipals democ d iques,
dins c L'A encn,
nh.
58, ma c 1983,
p.
63.
<{Pape s)>: Re is a de Sociologia
ca alanes e en d'esque es. L'esque a ha es a el mo o a l'ho a de po en-
cia les ii ees de se eis pe sonals o de c ea -ne de no es.1°
. . .
i
que dóna lloc
a
can is quali a ius
To
i
que els Se eis Pe sonals són els ma eixos -quan
al
ipus de
se ei que es p es a-, la se a abso ció pe pa &un o ganisme públic
dóna lloc a
can is quali a ius
que me eixen ésse anali za s.
El p incipal p oblema que apa eix és
la o ma impe sonal, ecnoc 2 ica
i
bu oc a i zada
que poden adop a . AS, que an s'ha di , con inua es-
sen una eali a de la qual, en majo o meno in ensi a , són conscien s ds
esponsables municipals; a iba a o e i una quali a del se ei an bona
com en una ins i ució p i ada o en la amília. La quali a del se ei passa
amb eqüencia pe una dimensió a ec i a o pe una pa icipació en les
decisions di ícils de combina amb una ges i6 pública.''
Tenim el cas de les ins dacions espo i es, on aques p oblema apa eix
amb mol a in ensi a . P ecisamen pe quk l'espo és una adi i a lúdica,
p ac icada du an les es ones lliu es
i
de mane a olun ii ia, ce es no mes
impe an s a les ins allacions públiques bloquegen -en g an mesu a- la
llibe a d'ac uació que és eqüen oba en una ins dació pe anyen
a
un club p i a . Els ho a is són es ic es (adap a s als dels unciona is mu-
nicipals); com que hi ha manca d'ins dacions, la demanda d'u ili zació
és mol eglamen ada, no hi sol ha e llocs de eunió..
.;
les ins dacions
són més un lloc de pas que un lloc on un g up
(O
di e sos) oba la se a
seu?2 Amb o aixb no p e enc posa en dub e la pe inencia de la in e -
enció pública com a equilib ado a dels in e essos comuni a is. Es ac a,
an sols, de c ida l'a enció sob e ce s p oblemes que compo a la se a
ges ió.
Els p oblemes an e io s so in s'han is a odoni s pe una emp ació
d'uni o misme
o pe un excés de
legalisme.13
Segons el p ime ,
hi
hau ia
un sol model iilid pe conceb e la implan ació dels se eis pe sonals
i
pe
10.
Poli ica municipal: la izqzcie da cumplió un año,
dins <(Zona Abie an,
nú-
me o
25, 1980.
11.
Vegeu algunes conside acions simila s
a
J.
As el a
i
M.
J.
Izquie do,
Familia
y
Es ado: una elación a examen,
dins <{Pape s)>, nh.
18,
Ba celona,
1982,
pp.
9-17.
12.
N.
Puig, <{Les équipe nen s spo i s e les appo s sociauxs, esi pe
al
doc-
o a de 3 . cicle, Uni e si a de Pa ís VII, Pa is, oc ub e
1980.
Po oba -se algun
comen a i a
N.
Puig,
L'espai espo iu ca ald,
dins c L'espo de base a Ca alunya,,,
Ba celona, Ke es Edi o ial,
1981,
pp.
45-66.
13.
Quan al legalisme, egeu
Poli ica municipal: la izquie da cumplió un año
...,
p.
24.
La
ges ió
municipal
a
Ba celona
desen olupa -10s; idea con h h al p incipi segons el qual cada g up social
é una mane a especí ica d'in eg a -10s en el seu mode de ida."
El legalisme po en end e's pe di e ses aons. A an de les p ime es
eleccions municipals a iba en als ajun amen s pe sones que ha ien des aca
en la llui a con a les ins i ucions an e io s, pe b que no enien expe ien-
cia en la ges ió municipal. Aques a si uació a o igina que, mol so in , es-
iguessin so meses als consells --més o menys ben in enciona s- dels
un-
ciona is que eien del seu sabe l'ins umen pe man eni una ce a pa -
cella de pode . Al ma eix emps,
el
ebuig pe la co upció de emps
passa s eia que < el complimen de la llei)> os el símbol d'una bona ges-
ió sense plan eja -se, en un p ime momen , la se a adap ació als nous
emps
i
a les no es exigsncies. En eali a , la Llei de Regim Local ampoc
no hi ajuda. Pe posa un exemple, és palb que no a a o eix gens l'ac uació
globali zada. Hi ha di icul a s se ioses quan a un Ajun amen an g an com
el de Ba celona es olen du enda an collabo acions en e di e ses B ees.
So in , els p ocedimen s adminis a ms
i
inance s són més Bcils pe en-
comana un eball a l'ex e io que en e dues B ees. Aix6 no a a o eix
una ac uació coo dinada
i
omen a all6 de qu2 s'han queixa mol s dels
meus in e locu o s: que I'Ajun amen de Ba celona -alguns pa len de
o s- <{ endeix a l'ac i i a compa imen ada)>
o
< s'hi ac ua a a és de
pa celles de pode ),.
A
Ba celc~na el p oblema de
la
in o m lció
d
cia ad.
ambé ha es a una de les ca ac e ís ic~ues dis in i es &uns se eis pe sonals
abso bi s pe I'Ajun amen .
Rosa Junyen , en una enques a eali zada l'any 1979 sob e l'associa-
cionisme a Ca alunya, indica que <(de cada 100 habi an s, n'hi ha
33
que
coneixen la implan ació d'ins i ucions en el seu ba i o poble. De cada 100,
n'hi ha
46
que diuen que no
n'hi
ha, i un al e 21 pe cen en desconeix
l'exi~ 2ncia.'~ Aques es xi es semblen indicado es de la di icul a de les ins-
i ucions pe dona -se a conkixe . Vis des de l'bp ica dels es udiosos sem-
bla di ícil c eu e que hi hagi p : sones que desconeixen I'exis hcia del club
de u bol, caca o excu sionisme del seu poble o ba i. Tanma eix, nomb o-
sos indicis --en e ells l'enques a que p esen em a í ol o ien a iu- ens
diuen que l'indi idu iu una eali a mol ancada en els ac es epe i ius de
cada dia
i
que aixb
Q
especialmen agu en els ba is de les g ans ciu a s,
desen olupa s e iginosamen , sense que
s'hi
hagi consolida una his-
b ia collec i a.
So in s'ha dona el cas d'ac i i a s -l'anhlisi p s ia de les quals eia
14.
P.
Bou dieu:
La dis inc ion,
Pa s, 15d.
de
Minui ,
1979.
15.
R.
Junyen
i
Comas,
Es u i icacid social
i
associacionisme
a
Ca almya,
dins
<<Taula de can i,,, núm.
17,
se emb e-oc ub e
1979,
p.
76.
<(Pape s>: Re is a de Sociologia
Aques a desc ipció po ésse simplis a, pe b in en a ecolli --com si
es ac és d'una o og a ia-- els e s que dis ingeixen les o mes de la
sociabili a con empo hnia de les adicionals. El més impo an a des aca
és que les ac uals enen ulla més g an complexi a i, pe an , exigeixen
un baga ge cul u al mínim -un
<csa oi ai e)>-
pe en end e-les i desen-
olupa -se a din e d7elles. Els eballado s socials el enen
i,
en conse-
quencia, comp en amb una posició idbnia pe esold e si uacions quo i-
dianes con lic i es?'
En e ec e, la eina del eballado social és mol lligada als ac es de
la ida dih ia. Si, a més, conside em la se a o mació, eu em posseeix
un ce
con ol sob e
la
ida quo idiana.
És
al
cen e dels sis emes d'in o -
macid:
en ep, en a ci cula
i
ambé po c ea -ne. Con ola aquella que
e dels sec o s o icials i la de la població; po e -se una composició de
lloc mol exac a (dels esde enimen s més pe i s. La se a p o essió l'obliga,
de mane a conscien
o
inconscien ,
a
plan eja -se la o ma d'a on a els
p oblemes pe pode -10s in odui en els ci cui s ins i ucionals que con-
dueixen a la se a esolució (una sub enció pe
a
un casal de jo es, una
memb ia que jus i iqui el d e a un local pe a un g up de la e ce a
eda , els hmi s pe que una amília necessi ada ob ingui un habi a ge de
p o ecció o icial...).
I
o aixb ho a amb ben pocs mi jans. Quan sabem,
pe exemple, les escasses xi es que
el
conjun d'ins i ucions ca alanes des-
inen als se eis socials, els eballado s d'aques sec o apa eixen com uns
hdbils ges o s dels pe i s ecu sos.28
El ma eix passa amb l'o gani zació de
campanyes espo i es en qd l'habili a dels p omo o s adica sob e o a
negocia el mhxim nomb e de sub encions dona que els p opis ecu sos
no cob i ien ni de bon os la despesa global de I'ac i i a . Aques a posició
del eballado social da an del món local con empo ani ha es a desc i a
pe
C.
Che euse com <<ésse enlloc i
pd
o a eu)>
o
capaci a de manio-
b a pe endibili za al mhxim els ecu sos de la p o essió
i
els de les
0 gani zacions.2~
Els eballado s socials, pe b, són mediado s de la eali a local. La
in e p e en segons la se a p bpia isió del món i ideologia. So in , eba-
llen a les ins i ucions o icials i, pe an , són ansmisso s de les se es dispo-
27.
La e lexió que aig sob e aques ema po oba -se mes ampliada a
A.
Bou -
din
i
N.
Puig,
op. ci .,
pp.
61-69.
28.
La in e sió o al s'ha alo a en
14.869
milions de pesse es. Cal conside a ,
a més, que es ac a d'una in e sió no coo dinada. Vegeu els comen a is sob e
el
sig-
ni ica d'aques es dades a: Gene ali a de Ca alunya. Di ecció Gene al de Se eis So-
cials. Se ei de P ospecció de Se eis Socials, <(Mapa de Se eis Socials)>, Ba celona,
1983,
eali za pe
J. J.
A ells
i
col. (en p epa ació).
29.
C.
Che euse,
P a iques in en i es du a ail social,
Pa ís, Ed. Economie e
Humanisme; Les édi ions ou i5 es (poli ique sociale),
1979,
pp.
223
i
238.

La ges ió municipal a Ba celona
sicions; són p ecisamen una de les en ades d'aques es en la ida quo i-
diana dels indi idus. No oblidem el pape de les ins i ucions com a ga-
an ia del sis ema del pode exis en . T ansme en no mes que --objec i-
amen - endeixen a e o ca si uacions es able es; op en pe unes pau-
es de compo amen , uns models d'anAlisi, en e o s els que es pod ien
ia ,
i
els p e enen uni e sali za . Reco dem, a més, que el con ol no
només s'exe ceix pe la ia econdmica sinó ambé pe la polí ica, la ideo-
lbgica i la cul ~ al.~ Pe o aixb, l'augmen dels eballado s socials, la
impo hncia que aques a p o essió p en en l'espai social del món local con-
empo ani, me eix o es les a encions en l'es udi de la ges ió municipal
del pe íode que s'anali za
i
dels p ope s. Pe pa me a he pogu apo a
un esbós de ma c eb ic
i
poques dades. Con ind ia ap o undi en o s
els sen i s.
CREACIO D'IDENTITATS COL-LECTIVES
T ac em la qua a dimensió del nos e p oblema: la c eació d'iden i-
a s collec i es. Pa eix del p incipi que a ui -una egada més com a
conseqii6ncia de
la
ans o macions del món con empo ani- les iden i-
a s collec i es no només so geixen espon hiamen , en el con ex d'unes
condicions objec i es a o ables, sinó que ambé es poden c ea . L'Ajun-
amen de Ba celona -conscien men
o
inconscien men - ho ha sabu
ap o i a . Es una al a ia en la in e enció a la ida quo idiana de la
població; es po quali ica d'ideolbgica.
La idea d'iden i a collec i a del <{Nosal es)> comuni a i s'ha de si ua
a la base de la e lexió.
His b icamen els collec ius són econegu s pe uns símbols d'iden i-
a , conjun d'elemen s que els donen la idea d'un c Nosal es)>
i
no d'un
seguici agmen a d'indi idus. Lyo igen d'aques <(Nosal es)>, la se a
cons i ució, són
al
cen e de les discussions i dels deba s eb ics sob e la
ida local.31
El
que sembla accep a pe o s és que qualse ol o ma de
sociabili a hi eme i, en da e e me,
Q
ell qui dóna
a
una comuni a
la se a iden i a com a
al.32
30.
R.
A guliol,
Reudución, libe ad
y
e dad. Funciones de la lucha cul u al,
dins <(Ma e iales*, núm.
1,
gene - eb e
1977,
Ba celona.
31.
El ema -so a o mes a iades- és
un
dels eixos de discussió de les eunions
anuals del comi e <(Poli iques Lo~:ales~ de l'< Associa ion In e na ionale de Sociologues
de Langue F angaise)> (AISLF), p esidi pe Jean Rémy.
32.
To s els eballs de
G.
Gu i ch amb e e encia a les o mes de sociabili a
uPape s)>: Re is a de Sociologia
En una socie a adicional
el
<<Nosal es)> es cons i ueix a a és d'es-
uc u es a iades, com és a a el ma imoni, la caca
33.
..
i, sob e o , els
lligams
amb
el e i o i on són aposen ades.
El
medi local adicional es
ca ac e i za pe una es e a inculació a un e i o i de al mane a que
aques ha es a conside a com un <(lloc d'in e sió a ec i a impo an n.j"
So in , pe e oca Penyo amen del seu lloc d'o igen, els immig a s pa len
de I'a b e, la placa, la mun anya, el iu
...
que ja no els p o egeix, que ja
no euen cada dia.
A
les socie a s con empo inies el ema de la cons i ució del <(Nosal es)>
és més complex, pe qui: hi. ha hagu can is impo an s en les o mes de
sociabili a (els quals ja he alIudi ). Tanma eix, es cons a a que, malg a les
ans o macions p odu'ides, con inua exis in el discu s sob e <{la ida de
ba iu,
el
Pi de les es b anques, el passa his b ic..
.
que, a a els uns des-
p és els al es, u ili zen pe ea i ma la se a iden i a collec i a
A
ho es d'a a sembla que els in en s de cons i ució de la iden i a
collec i a -la qual han ce ca o han ingu des de semp e els g ups hu-
mans- se si uen als ni ells de I'es e a simbblica, no an en els ac es, o
els objec es p hpiamen di s, sinó en la signi icaci6 que se'ls ol dona .
D'aques a mane a s'aconsegueix un e obamen del <(Nosal es)> o
i
que,
en aques cas, la segu e a que s'ob enia pe la elació
amb
objec es
o
ins-
i ucions, a a s'ob é pe e e 2ncia3'
ac en la qües ió. Recen men A. Akoun ha e una emp a i a de de inició ecollin
con ibucions a iades a:
Fo mes de sociabili é,
dins c Encyclopaedia Uni e salis,, Pa-
ís, Encyclopaedia Uni e salis F ance S.A.,
1980,
pp.
1.310-1.312.
Un es a de la qües ió sob e el ema de les iden i a s coLc i es en el medi local
con empo ani po oba -se a: N.
Puig
i
A. Bou din,
Nou elles dynamiques locules,
con ac e de ece ca pe a la <(Mission de la Reche che U baine), del Minis e i de
UEquipamen (F anca), se emb e
1980,
doc. ciclos ila .
N'hi
ha una cbpia a la Biblio-
eca de YIns i u Nacional d'Educació Física (INEF) d'Esplugues de Llob ega .
33.
Jean Via d
i
Michel Ma ié (a <(La campagne in en e,, Le Pa adou,
Ed.
Ac es
Sud,
1977,
p.
105
i
5s.)
an un es udi ap o undi sob e
el
alo ins i ucional de la caca
a les 'socie a s u als. Rep esen a una ce imbnia plena de i us
i
de signi ica s
pe
als
homes d'aques es comuni a s.
34.
J.
Rémy
i
L.
Voyé,
Pou oi local, espace e conjonc u e écono nique. Appli-
ca ion au cas bdge,
dins
aLe
pou oi locals, Pa is, An h opos,
1979,
p.
297.
Sob e el lligam
de
les poblacions
a
un e i o i, egeu:
-
Pa Pelleg ino, G. Albe
i
C. Cas ella,
T ans o ma ion de l'espace e iden i é
cul u elle: l'échelle égionale (p ésen a ion de l'obje d'une eche che,
dins <(Espaces
e
socié és,~, núms.
34-35,
juliol-desemb e
1980,
pp.
13-26.
-
P.
Pelleg ino
i
col.,
Iden i é égionale e ép esen a ions collec i es de l'espace,
Cen e de Reche che en A chi ec u e e A chi ec u ologie. ?cole $A chi ec u e.
Uni-
e si é
de
Génhe,
1983.
35.
A. Bou din
i
N.
Puig,
op.
ci .,
p.
59.
La ges ió municipal a Ba celona
Aques a
iden i a pe e e 2ncia
es mani es a en nomb osos exemples.
Algú m'ha comen a : gen no a se i I'AssociaciÓ de Ve'ins pe 6 la
necessi a com a elemen de e e hcia. To i que no hi pa icipa
li
ag ada
sabe que exis eix. Si amenaces amb la desapa ició, mol s so i ien a de-
ensa -la. La necessi en pe sen i -se segu s i
pe
e -la se i "pe si de
cas". També es mi i iquen objec es que, po se pe quh es oben a ce s
ind e s des de a anys, són i amen de ensa s pe la població. Així els
e'ins de la placa de les Basses de San Pe e a Ba celona so i en al ca e
pe qui: la e o ma de l'esmen ada placa p e eia eu e les ped es que
hi
ha ia
i
subs i ui -les pe o migó. Sembla que la simbWca de la ped a
sigui més in ensa que la d'aques al e ma e ial. Hi ha, pe úl im, mol s
elemen s que són més u ili za s com a símbols que com a cap al a cosa.)>
És
d
cas del ecu s
a
la His b ia, Cs
el
mi e de la <(ciu a cosmopoli a
i
medi e ania)>,
el
de la aciu a de l'espo )>, la del omhnic, <(c uilla dels
Pa'isos Ca alans)>.
.
.
Malg a l'e olució, malg a les g eus ag essions a les
nos es ciu a s i al nos e en o n, malg a o , so geixen
les pulsions d'iden-
i l~
(Alain Bou din) que pe nne en
la
econs ucció de les iden i a s collec-
i es pe camins que e en menys usuals en emps passa s.
Con é in odui un nou elemen a o a aques a e lexió:
els simbols
es poden cons ui
o
c ea .
Algunes egades so geixen espon hniamen ;
d'al es es c een. Els podem dona un sen i , podem a iba a c ea un
mo imen collec iu, una illusió,
al
seu en o n.
I,
pe descomp a , qui és
al
pode é més possibili a s pe ans o ma una idea en símbol. Disposa
de o s els mi jans pe assoli -ho. En aques sen i penso que
la p opos a
de la candida u a de Ba celonl~ pe als Jocs Olimplcs de 1992
és el més
g an símbol que el seu Ajun amen ha olgu dona a la ciu a . Reco dem
els e s:
A p ime s de eb e de
1981
es a públic el desig de p esen a la can-
dida u a de Ba celona pe als Jocs Oiímpics del
1992.
La da e a se mana
de maig, amb mo iu de l'es ada del ei a Ba celona pe al <(Dia de las
Fue zas A madasn, l'akalde, Na cís Se a li exp essa la in enció de Ba -
celona d'ésse candida a; al ple municipal de p ime s de juliol o s els
assis en s donen supo pe unanimi a a la p opos a de l'alcalde. Poc des-
p és, Romh Cuyhs és nomena esponsable pe e l'in o me
P ojec e Jocs
Olimpics. Ba celona 1992. P ime es ap oximacions.
A la ce imbnia d'inau-
Sob e aques a segu e a pe e e encia
em
sembla cla 3cado aques comen a i de
G.
Ga cia Má quez (a
Es os ascenso es del mié coles,
dins <(El País,,
1
de
juny
de
1983):
<<En ealidad muchos de es os imb es
[els dels ascenso s mode ns]
no suenan
en
ninguna pa e.
No
unciona i
en la ealidad sino en la imaginación de 10s iaie os
dusos
(...).a
<(Pape sa: Re is a de Sociologia
gu ació del Mundial 82 es epa eix
el
llib e
Ba celona p e én els Jocs
Olímpics del 1992;
es cons i ueix un Consell Rec o pe a la candida u a
de Ba celona als JJOO de 1992 compos pe ep esen an s de 1'Ajun a-
men , la Gene ali a i d'al es o ganismes
...
A ho es d'a a ja és un p océs
que sembla impa able (jo nada olímpica, se eis d'es udis especiali za s, con-
e sncies sob e I'olimpisme, deba s amb egido s de 1'A ea Me opoli ana,
pe icions de les ede acions, p ojec es de eo denació de la ciu a
...)
i no
hi ha cap dub e que desbo da l'hmbi espo iu i que implica amplis sec o s
de la població ba celonina.
Penso que no és equi oca d'anali za el enomen des de l'bp ica de
la econs ucció d'una iden i a colleai a a Ba celona. Les pa aules dels
alcaldes són p ou signi ica i es.
El dia
1
de gene de 1983, Na cis Se a esc iu a <(La Vangua dia*:
< Aquel abajol de "zu cido a" no e a su icien e. E a p eciso do a a la
ciudad de un p oyec o que, eniendo en cuen a su condición me opoli a-
na, ac ua a como1 ca alizado de ilusiones y olun ades: 10s Juegos Olimpi-
cos de 1992.~~~
Pe la se a banda, Pasqual Ma agall lliga el p ojec e de
u u amb el passa :
<(Se 2 és e un año en el que odo el mundo celeb a á
los
500
años de un hecho de e minan e en la his o ia de la human22.d:
el descub imien o de Amé ica po 10s españoles.
Y
con igual m o y aleg ia
con que ue ecibido C is óbal Colón en Ba celona en 1492 al e o no1 de
su iaje po 10s Reyes de España, ambién nues os mona cas y nues o
pueblo ecibi án en 1992 a oda la ju en ud del mundo con as o, aleg ia
y
espi i u depo i~o.>>~~
I,
enca a: <(Finalmen ull e una e lexió: els
ba celonins som mol c í ics
i
exigen s amb la nos a ciu a pe l'es ima que
li enim. Cal segui sen exigen , ja que aques se h
d
mo o que a h
a anga Ba celona cap a la ciu a que o s olem, la ciu a dels Jocs Olím-
pics de l'any 92, el Cap i Casal de la Ca alunya e obada.8'
Queda mol a eu e (en e d'al es coses que el 1986 el Comi i: Olim-
pic In e nacional o i a a o de la candida u a de Ba celona). Cal sabe
si la idea que es p e én ansme e esde ind h eali a i si els JJOO
en se an el mo o . Pod ia passa ambé que, en lloc de millo a el ei-
xi u bh de la ciu a , po encia el mo imen espo iu, incen i a els sec-
o s p oduc ius ciu adans que poden eni a eu e amb el p ojec e..
.
es e-
pe ís allb que an so in s'ha denuncia en o n del mo imen olímpic, al
36. Na cis Se a,
Ba celona quie e se olímpica,
dins
<(La
Vangua dias,
1
i
2
de
gene
de
1983.
37. Pasqual Ma agall,
Dos alcaldes, una udun ad zinica,
dins <(Ba celona Olympic
News,, núm.
1,
lna l
1983.
38.
A
la p esen ació del ca hleg de l'exposició <(Qui és Ba celona?,.
La ges ió municipal
a
Ba celona
com les se es implicacions am.b els desigs o ali a is, e1 so me imen dels
més ebles a les o ces de l'impe ialisme mundial.. .39
LA CRISI,
A
MANERA DE CONCLUSIO
No pod ia acaba sense pa la dels elemen s que poden ésse les <(&s-
co dances)> en o a la e lexió du a a e me.
La cosa més impo an és la c isi econbmica -a o s els ni ells- a la
qual es em assis in i que pa im. Aixb sí que no cal demos a -ho. Té e-
pe cussions a o s els hmbi s de la ida social
i
els ajun amen s no en són
17excepció. La magni ud d'aques p oblema a 17Ajun amen de Ba celona
és coneguda de o hom. L'abso ció del de ici , la ges ió acional dels e-
cu sos, el con ol de les despeses..
.
són el eló de ons - eal, p esen en
la consciencia de o s- de les ac i i a s que desen olupa. Amb eqiii:n-
cia no es a o all6 que hom desi ja ia, pe qui: l'economia no ho pe me
i
aques a és de e minan d'una polí ica d'ac uació. Assis im a una mena
d'impasse
que, en les condicions ac uals, no sembla que s'hagi d'acaba
a ia . Pel que a als se eis pe sonals, alguna egada m'he demana si el
seu c eixemen - o i accep an que s'ha p odu'i en alo s eals- no
és més ideolbgic que cap al a cosa; una olun a e ma pe desen olu-
pa -10s.
D'al a banda, en
el
món occiden al assis im a la c isi del
Wel a e S a e,
1'Es a Bene ac o , el que sembla dibuixa -se
en
la ges ió municipal que
s'ha ac a en aques a icle. Es p odueix un e océs del pes ela iu del
sec o públic espec e
al
p i~a .~ Caps de go e n (Reagan, Tha che
...)
olen acaba amb ell; ho co kside en una
de
les ies necesshies pe supe-
a la c isi en qui: es oben els seus p&os i no es p eocupen dels amplis
sec o s de la població que se an g eumen pe judica s pe la mesu a. Tan-
ma eix, el
Wel a e S a e
ambé es posa en en edi pe pa dels sec o s
p og essis es. Es pa la dels
<xe ec os nega iuos del desa ollo mode n0 de
la Adminis ación
y
de 10s se cios públicos que se aducen en una ges-
39.
Sob e aques ema enen pa icula in e ss les ob es de Jean Ma ie B ohm,
Jeux Olympiques 2 Be lin
1936
(B usseUes, Ed. Complexe,
1983)
i
Le my he olym-
pique
(Pa ís, Ch is ian Bou gois Ed.,
1981).
L'au o é aduY al cas ell&
SociologZa
polí ica del depo e
(Mexic, Fondo de Cul u a Económica,
1982)
i
Depo e, cul u a
y
ep esidn
(Ba celona, Gus a o C;ili,
1978,
en col labo ació), on poden oba -se capí ols
e e i s
al
ema que ac o.
40.
Sob e la c isi del Wel a e S a e, egeu: Lau a Balbo,
Ripa liamo del Wel a e
S a e: la sociéd assis enziale, la socié ci dei se izi, la socié d della c isi,
dins <(Pape sa,
núm.
18,
Ba celona,
1982,
pp.
51-85.

*Pape s%: Re is a de Sociologia
ión cada
dia
más cen alizmda en la olma de decisiones
y
más ba oc a i-
ada en la elabo ación
y
ejecución de és ass.4'
Al lla g de o l'a icle he anali za els e ec es
i
els can is quali a ius
en els se eis que
as
p odueixen amb la in e enció dels pode s públics en
la ida quo idiana dels ciu adans. His 6 icamen ha es a necessa i; pe b
ambé és di ícil nega que aixb no hagi gene a p oblemes lliga s a la
despe sonali zació i, ins
i
o ,
a
l'augmen del con ol de la ida ciu adana,
en es en el seu sen i més nega iu. També hi ha la c isi;
i
la bona ges ió
dels ecu sos, enca a que millo a les possibili a s d'ac uació, é uns lími s.
Po se ó a el momen de e un nou sal enda an
i
oba o mes que,
o bene ician -se de la in e enció pziblica, en con a es essin els incon-
enien s.
Ja hi ha expe iencies. Mol es inicia i es esul en de la collabo-
ació del sec o públic
i
el p i a , de al mane a que ja s'ha supe a el
p ejudici de conside a o el que és p i a com a eli is a i, en l'anilisi de
la ida social, és di ícil pa la d'ambdós sec o s sense e e e encia a les
se es in e elacions." Hau íem d'a iba a pode
di
<(po que si el Es ado
z'ene a ón de se , es como1 c ia u a de 10s ciudadanos, de la sociedad ci il
hecha comunidad polí icd:
y
no1 al e és. Nada enemos que ag adece e
d
Es ado
y
mucho menos pedi le pe dón po habe nacido; po habla , pol
pensa , po hace
10
que la olun ad lib e nos
dic e^."^
41.
Descen alización
y
pa icipación,
dins
CEUMT,
op.
ci .,
pp.
102-103.
42.
Lau a Balbo,
op. ci .,
a e e encia a algunes d'aques es al e na i es.
També
és cla i icado i'a icle de Jo di Bo ja,
La economia social: en e la mili ancia, la em-
p esa
y
el se icio p iblico,
dins
CEUMT,
Re is a Municipal, núme o ex ao dina i,
maig-juny
1982,
pp.
22-37.
43.
Josep Ramoneda,
La desmi i icación
del
Es ado,
dins <{La Vangua dia,,
1
de
gene de
1983.