La gestió municipal a Barcelona durant la transició

LA GEST16 hlUNICIPAL A BARCELONA DURANT LA TRANSICIO * Nú ia Puig Ba a a Ins i u Nacional &Educació Fisjca (INEF) Vold ia que aques a icle os conside a com la p opos a ú'zm objec e ed ic pe a I'es udi de la ges ió municipal du an la ansició, com un ma c p ou accep able pe ana a anlan en el coneixemen d'una eali a que enim mol p bxima i que, malg a o , ha me escu poques ap oximacions, no an sols sociolbgiques sin6 de o a mena.' La ece ca ha es a len a i labo iosa. ALY~ condiciona que sigui p ic ica- men limi ada a Ba celona. Tanma eix, cal eni en comp e que so in s'ha conside a el cas d'aques a ciu a com a indicado de endkncies que s'han mani es a , al ma eix emps o desp és, en al es llocs de Ca al~nya.~ La o la de la g an ciu a , la se a p epo sncia, imposa --ens ag adi o no- pau es, models de compo amen , que es ep odueixen mol més enllii del seu iimbi e i o ial. Si en el cas que es ac a la hipb esi es con i ma no amen , els demen s que aquí s'apo en ambé pod an dona llum a si- uacions esde ingudes en al es municipis del P incipa . * Ag aeixo ha e pogu conabo a amb 1'A ea d'Espo s de 1'Ajun amen de Ba - celona, des d'on aques a dexió ha es a possible. L'ag dimen ambé s'ad ega a Ma ina Subi a s, Jo di Bo ja, Ca men Cobos, Daniel Ga cia, Josep Ramon Gómez, Mon se a Iglesias, Joaquim Lahosa, Mai e Ma ínez, Josep Pa ce isa i Joan Rie a. 1. Aiii ho mani es a Bo ja de Rique a L'Ajun amen de Ba celona al segle XX: com es ja i es des# una ciu a en ui an a anys, a ccL'A en~a, 1983, nim. 58, pp. 28-31. 2. Ibidem, p. 29. < Pape s~: Re is a de Sociologia He conside a la ansició de 1975 a 1983. Aixb po sembla es any, ja que el 1979 ingue en lloc les p ime es eleccions municipals demw i- iques, enomen que a ésse quali ica pe mol s com el inal de la an- sició. Cos a ia d'accep a aques a p emissa pel que a a l'es udi sociolbgic de la ges ió municipal. Al meu en end e, de 1975 a 1983 s'ha ingu des- en olupan un p océs que o jus a a comenGa a eni l'ai e de consolida - se. Pe an , m'a e eixo a p oposa que la ansició -pe1 ema que es ac a- s'acaba el 1983, p ecisamen amb les segones eleccions municipals democ h iques. El enomen en o n del qual se cen a ; o a I'anhlisi és el de la p o- g essi a in e enció Bel pode s pziblics --els ajun amen s, en el nos e cas- en la ida qzlo idi~na dels indi idus. Decla acions de pe sona ges polí ics, esc i s ac an la ges ió municipal, documen s ju ídics, ho mani es en. Du- an la passada campanya elec o al hem pogu eu e com s'ha insis i e- pe idamen en la necessi a de con inua po encian i inc emen an les i ees de Se eis Pe sonals (les que a enen més di ec amen l'indi idu) i com, d'al a banda, l'espo (se ei pe sonal) ha es a aga a -pe la ia del p ojec e dels Jocs Olímpics de 1992- com a supo mol impo an de la campanya de p opaganda ( eco dem I'eslbgan <(Ba celona guanya ; els Jocs Olímpics de 1992)>). La ecen eedici6 del Manual de Fo mació Munici- pal del CEUMT mos a di e encies signi ica i es que an en la línia d'a- ques s comen a is i, inalmen , a la ma eixa Cons i ució Espanyola igu en els p incipis de descen ali zació i pa icipació -es e amen lliga s a Am- bi s p bxims a la ida diii ia ciu adana- i el comp omís de les ins i ucions públiques pe desen olupa -10s.' Hi ha una p ime a explicació d'aques enomen, mal amplia i mac o- sociolbgica, que po ajuda a cen a la qües ió. S'inspi a en els eballs de 3. Vegeu, en e d'al es, el ca hleg de i'exposició Qui és Ba celona?, maq 1983. 4. De la compa ació esul en les següen s dades: - El nomb e o al de planes és de 445 pe al de 1979 i de 399 pe al de 1983. - El pe cen a ge de planes dedicades al capí ol c Compe kncies municipals)> (on en a el ac amen de les kees de se eis pe sonals) espec e al o al és de 14,l i 60,8 espec i amen . - El pe cen a ge de planes especí icamen dedicades a cada se ei és de: Ensenya- men 2,9 pe a 1979 i 3,2 pe a 1983. Sani a i assis ?ncia social 1,l i 2,5 espec i a- men . L'any 1979 no su es especí icamen dedica a espo s i a poli ica cul u al, pe qd poc emps abans s'ha ien dedica uns a icles al <(Bu lle í del CEUMTs; Pany 1983 el pe cen a ge és de 2,l i 1,7 espec i amen . El o al de phgines dedicades a un ema conc e passa de 3,8 pe cen pe a 1979 a 11'7 pe cen pe a 1983. 5. El signi ica polí ic de I'apa ició d'ambdós concep es en ds ex os legals és hmpliamen ac a a c Descen alizaci6n y Pa icipación)>, dins CEUMT: Manual de o mación municipal. Nue a edición e isada y ac ualizada, Ba celona, 1983, pp. 98-137. La ges ió municipal a Ba celona Manuel cas ell^.^ Desp és, al lla g de o l'a icle, es an apo an els ele- men s que adueixen aques ma c gene al al conjun dels mecanismes com- plexos que con o men la ida local con empo hnia. El desen olupamen econbmic ac ual exigeix un uncionamen sense en ebancs de l'economia. La ep oducció ampliada de la o ca de eball hi p en impo hncia pe quh l'habi a ge, la cul u a, I'espo , en o men pa . Es ac a de ep odui les compe hncies hcniques i psicolbgiques i no an sols la o ca ísica. Aixb esde é an con~plex que 1'Es a apa eix com la ga an ia pe qu es pugui du a e me. A o a 1'Eu opa Occiden al, en els anys de I'eu b ia econbmica i el c eixemen (que no són els d'a a sinó els de la dhcada dels seixan a), assis im a un p océs d'in e enció p og es- si a dels Es a s (pe la ia dels go e ns cen als, locals o egionals) en aques es es e es menys di ec amen implicades en la p oducció. Coneixem les i egula i a s d'aques p océs a 1'Es a espanyol. Si alguna cosa a e , ou no ac ua co n a eg~~lado d'una si uació, i la deg adació de les condicions de ida, la hexis hncia de se eis collec ius adien s, la co upció de 1'Adminis aciÓ.. . o en la is a eali a . La p essió dels mo- imen s socials u bans p ime i l'a ibada de les ins i ucions democ ii i- ques desp és, o en l'inici d'ac uacions des inades a esmena la si uació. D'una banda, millo a les conclicions de ida; de l'al a, inicia la econs- ucció d'un Es a o , <c anspa en )>,7 e icac.. . que ac ués com a egulado de si uacions collec i es. Amb e a d s'inicia un p océs que, en una p ime a ap oximació, sembla eni ca ac: e ís jques simila s a les esmen ades en el pa hg a p eceden . D'aques p océs in e essa e eni com el can i en les uncions a ibu'ides a 1'Es a modi ica --o amplia-- el seu iimbi d'acció i com, en aques sen- i , la ida local p en un signi ica indeslligable d'una p oblemii ica més gene al. Si abans la cul u a, l'a~~imació, els se eis socials, el consum, e c., e en emes gai ebé --o o alme i - negligi s, a a, pe la con e g ncia d'in- e essos que susci en, esde enen elemen s mobili zado s de la ida local, igual o més que els adicionalmen anomena s a e s polí ics. Les dimensions que he dona en aques a p og essi a in e enció dels 6. Vegeu, en e d'al es: M. Cas ells, c C ise de l'E a , consomma ion collec i e e con adic ions u bainesn, a Nikos Poulan zas ed., La c ise de Z'E a , Pa ís, P esses Uni e si ai es de F ance, 1976. 7. La noció de cc anspa &ncia)> apa eix ins a l'exhaus i i a en o s els documen s edi a s pels Ajun amen s. Signi ica el con a i d'c opaci a ,. La cc anspa &ncia>> esde é el símbol de la democ acia municipal. Sob e aques a noció i el seu signi ica en el con ex local con empo ani egeu A. Bou din i N. Puig, ccT a ail social e nou elles dynamiques localesa dins Espaces e socié és, núm. 40, gene -juny 1982, pp. 59 i 60. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia pode s públics en la ida quo idiana dels indi idns a Ba celona són les següen s : - L'inc emen de les ; ees de Se eis Pe sonals. - Una ans o mació del pape exe ci pe les associacions de e'ins en e 1975 i 1983. - La i upció dels p o essionals del eball social. - La c eació d'iden i a s collec i es. Cada una d'aques es dimensions és un apa a del p esen a icle. Aca- ba amb un al e que p en en conside ació els e ec es de la c isi sob e el conjun del enomen anali za . L'INCREMENT DE LES AREES DE SERVEIS PERSONALS Un p ime enomen que em sembla al amen signiiica iu de la ansi- ció és el c eixemen o l'augmen de les h ees de Se eis Pe sonals (sani a , se eis socials, ensenyamen , cul u a, espo s i jo en u ). Algunes d'elles ja exis ien en emps passa s pe 6 enien escassa impo hncia dins el conjun de les ac i i a s dels ajun amen s i, el que és més impo an , no e en do a- des amb an s con ingu s ideobgics com a a. D'al es (jo en u i se eis socials, a Ba celona) es c een en ocasió de les p ime es eleccions. Amb o , des de 197.5 s'obse a la end2ncia a alo a cada cop més posi i amen aques es A ees i a in en a do a -les amb els ecu sos econbmics necessa is. To es les pe sones consul ades coincideixen en aques pun . Tanma eix m'ag ada ia eni xi es o p o es con unden s pe demos a -ho. En dis- poso d'algunes; cald ia, pe b, eballa més a ons el ema. I Ul enomem demos able Quan se sap que les B ees d'espo s o en menysp eades a l'ho a de dis ibui les. ca e es municipals I'any 1979 ( o i que ja e en econegudes des de ben abans en l'es uc u a municipal) i que, qua e anys desp és, es diu que els p essupos os pe a l'espo han augmen a en un 455 pe cen ap oximadamen , que mol s egido s d'espo s han millo a les se es posi- cions en les llis es de les ecen s eleccions i que I'h ea d'espo s no es La ges ió municipal a Ba celona dóna a qualse ol ni de qualse ol mane a, aques s can is d'ac i ud me- eixen ésse p esos en conside ació.' També he pogu examina l'e olució dels p essupos os d'in e sions a I'Ajun amen de Ba celona de 1968 a 1982. Del g h ic adjun es des- p h: - De la compa ació no s'ha de pensa que el p essupos de les h ees de se eis pe sonals augmen a més que els de les al es en xi es absolu es. El que in e essa eu e és l'augmen d'unes espec e a les al es. - No es po e cap alo ació sob e les quan i a s in e ides, is que les xi es són donades en pesse es de cada any. - En e 1968 i 1975 la mac oh ea de Plani icació i O denació de la Ciu a augmen a en p opo ció supe io a Xes al es h ees conside ades. La de Se eis Pe sonals es man é en ni ells p opo cionalmen mol in- e io s. - 1975 sembla un momen de encamen , ja que a pa i d'aques a da a o s els p essupos os d'in e sions endeixen a augmen a . - En e 1975 i 1978 les in e sions en Se eis Pe sonals augmen en en p opo ci6 supe io a Plani icació i Cl denació de la Ciu a . - 1978-1980 sembla un pe íode a no conside a donada la da allada gene al de o s els p essupos os. No disposo de la in o mació que pe me- i in e p e a -la. És possible que sigui el esul a d'una opció polí ica. Tin- guem en comp e que 1979 és la da a de les p ime es eleccions municipals. - 1980-1982: hi ha una cena igual a en e les in e sions e es a Plani icació i O denació de la Ciu a i a Se eis Pe sonals. - Pe úl im, he d'exp essa que no disposo de la in o mació su icien pe in e p e a la ajec b ia i egula del p essupos d'in e sions de la mac oh ea de Finances i Se eis Gene als. El ca hleg de l'exposició <(Qui és Ba eelona?)> con é exp essions de les quals es po dedui la impo hncia que es con inua donan a les ; ees de se eis pe sonals: < . . . quan als se eis pe sonals, dona -10s un ac amen ins i ucional o ien a a la sal agua da i po enciació de les possibili a s d'au onomia i au o eali zació de les pe sones a eses)>, < l'Ajun amen és (. ..) una pla a o ma de se eis pe als ba celonins)>, < els se eis socials són e- cu sos pe a millo a la quali a de ida dels ciu adans i sa is e les se es necessi a s en ma e ia de benes a social)>. . . 8. Luis G6mez, Los municipios han mul iplicado sus p esupues os pa a el depo - e an e su en abilidad elec o al, dins <<El Pa s>>, 7 de maig de 1983, p. 19. <<Pape sa: Re is a de Sociologia E olució del p essupos d'in e sions a l'djun amen de Ba celona (1968-1982) % - Se eis Pe sonals 700 , ,-,- Mac oi ea de Plani icació i O denació de la Ciu a ,.-.- Mac oa ea de Finances i Se eis Gene als No es: 1968 ha es a aga a com a any base. Fon : Elabo ació p bpia. Dades p opo cionades pel Gabine Ticnic de P og amaci6 de 1'Ajun a nen de Ba celona. . . . que sJexplica pe aons di e ses.. . Al meu en end e, es combinen un mun de ci cums hncies locals pe explica aques a no a dimensió del se eis pe sonals, les quals es comple- men en amb l'explicaci6 gene al donada en la in oducció de l'a icle. La ges ió municipal a Ba celona No cal di que la p ime a se ia l'es a d'abandonamen o al en quk l'an e io Ajun amen ha ia deixa els se eis ad qa s al ciu adh. La de- g adació de l'en o n i l'abshncia dels equipamen s indispensables pe ga an- i una ce a quali a de ida en una g an ciu a com Ba celona o en el esul a d'all6 que s'ha anomena <<somnis de g andesa u banís ica)> de 1'i:poca Po cioles? Així, du an l'e apa Socias, les p essions de les o gani - zacions ciu adanes de o a mena (especialmen , pe 6 no exclusi amen , les AAVV) a a o i en que l'Ajun amen comencés a assumi amb espon- sabili a h ees ins a a inexis en s o poc a eses. Tanma eix aques a gu- men no és l'únic i, si més no, no sembla adien conside a que els seus e ec es sob e el enomen anali za siguin an mechnics o di ec es. Si obse em els es Ambi s d'ac uació dels ajun amen s elegi s el 1979 eiem que els esul a s isibles que poden espe a -se de cada un d'ells són ben di e en s. Així, en u banisme, els e ec es de les mesu es que es de e - minen no comencen a se més o menys isibles ins al cap de cinc anys ap oximadamen . Ja no diguem o allb que a e e hcia a l'anomenada <( e o ma adminis a i an. Les qües ions in e nes són d'o gani zació, pe e unciona millo la mhquina municipal. Els hxi s o els acassos en aques hmbi són alo a s pe un nomb e edu'i de pe sones, expe s incula s a 1'Adminis ació Pública. Si poden se i pe a la p omoció dels qui els han desen olupa , enen esul a s menys b illan s de ca a al ciu adh que cada qua e anys ha de dona el seu o pe elegi l'equip municipal. Els Se eis Pe sonals, en can i, enen esul a s més immedia s, i no cal di --com ja hem is - que en el cas de Ba celona (i en mol s d'al es) es- ponen a una demanda social e ec i a. En conseqü&ncia, a o guen i(legi- i ni a )> i són la <(ga an ia)> de la bona ges ió de l'equip que els ha po- encia . Tinguem en comp e, .a més, que a pa i de1 1979 la democ hcia espa- nyola ja ha eco egu un ce camí i, p ecisamen , du an un pe íode en qui: la c isi i l'a u han apa egu amb o a la se a magni ud. Es diu que la democ hcia no sap esold e ambdós p oblemes, i si no -de mane a més malin encionada- es omen a el umo que són esul a de la demo- c Acia. A iba a e -se necessa i jus i ica -la. Els se eis pe sonals semblen un bon camí pe e -ho, hpid i ela i amen icil. Pe úl im, cal eni en comp e que el discu s ideolbgic dels pa i s d'es- que es ha es a adicionalmen ma ca pe la ei indicació d'o e i al po- ble alli, que el sis ema social igen només o e eix als p i ilegia s; i els ajun amen s que el 1979 o en elegi s majo i h iamen a les g am ciu a s 9. J. Fab e i J. M. Hue as Cla e ía, Qua an a anys d'Ajun amen sense eleccions municipals democ d iques, dins c L'A encn, nh. 58, ma c 1983, p. 63. <{Pape s)>: Re is a de Sociologia ca alanes e en d'esque es. L'esque a ha es a el mo o a l'ho a de po en- cia les ii ees de se eis pe sonals o de c ea -ne de no es.1° . . . i que dóna lloc a can is quali a ius To i que els Se eis Pe sonals són els ma eixos -quan al ipus de se ei que es p es a-, la se a abso ció pe pa &un o ganisme públic dóna lloc a can is quali a ius que me eixen ésse anali za s. El p incipal p oblema que apa eix és la o ma impe sonal, ecnoc 2 ica i bu oc a i zada que poden adop a . AS, que an s'ha di , con inua es- sen una eali a de la qual, en majo o meno in ensi a , són conscien s ds esponsables municipals; a iba a o e i una quali a del se ei an bona com en una ins i ució p i ada o en la amília. La quali a del se ei passa amb eqüencia pe una dimensió a ec i a o pe una pa icipació en les decisions di ícils de combina amb una ges i6 pública.'' Tenim el cas de les ins dacions espo i es, on aques p oblema apa eix amb mol a in ensi a . P ecisamen pe quk l'espo és una adi i a lúdica, p ac icada du an les es ones lliu es i de mane a olun ii ia, ce es no mes impe an s a les ins allacions públiques bloquegen -en g an mesu a- la llibe a d'ac uació que és eqüen oba en una ins dació pe anyen a un club p i a . Els ho a is són es ic es (adap a s als dels unciona is mu- nicipals); com que hi ha manca d'ins dacions, la demanda d'u ili zació és mol eglamen ada, no hi sol ha e llocs de eunió.. .; les ins dacions són més un lloc de pas que un lloc on un g up (O di e sos) oba la se a seu?2 Amb o aixb no p e enc posa en dub e la pe inencia de la in e - enció pública com a equilib ado a dels in e essos comuni a is. Es ac a, an sols, de c ida l'a enció sob e ce s p oblemes que compo a la se a ges ió. Els p oblemes an e io s so in s'han is a odoni s pe una emp ació d'uni o misme o pe un excés de legalisme.13 Segons el p ime , hi hau ia un sol model iilid pe conceb e la implan ació dels se eis pe sonals i pe 10. Poli ica municipal: la izqzcie da cumplió un año, dins <(Zona Abie an, nú- me o 25, 1980. 11. Vegeu algunes conside acions simila s a J. As el a i M. J. Izquie do, Familia y Es ado: una elación a examen, dins <{Pape s)>, nh. 18, Ba celona, 1982, pp. 9-17. 12. N. Puig, <{Les équipe nen s spo i s e les appo s sociauxs, esi pe al doc- o a de 3 . cicle, Uni e si a de Pa ís VII, Pa is, oc ub e 1980. Po oba -se algun comen a i a N. Puig, L'espai espo iu ca ald, dins c L'espo de base a Ca alunya,,, Ba celona, Ke es Edi o ial, 1981, pp. 45-66. 13. Quan al legalisme, egeu Poli ica municipal: la izquie da cumplió un año ..., p. 24. La ges ió municipal a Ba celona desen olupa -10s; idea con h h al p incipi segons el qual cada g up social é una mane a especí ica d'in eg a -10s en el seu mode de ida." El legalisme po en end e's pe di e ses aons. A an de les p ime es eleccions municipals a iba en als ajun amen s pe sones que ha ien des aca en la llui a con a les ins i ucions an e io s, pe b que no enien expe ien- cia en la ges ió municipal. Aques a si uació a o igina que, mol so in , es- iguessin so meses als consells --més o menys ben in enciona s- dels un- ciona is que eien del seu sabe l'ins umen pe man eni una ce a pa - cella de pode . Al ma eix emps, el ebuig pe la co upció de emps passa s eia que < el complimen de la llei)> os el símbol d'una bona ges- ió sense plan eja -se, en un p ime momen , la se a adap ació als nous emps i a les no es exigsncies. En eali a , la Llei de Regim Local ampoc no hi ajuda. Pe posa un exemple, és palb que no a a o eix gens l'ac uació globali zada. Hi ha di icul a s se ioses quan a un Ajun amen an g an com el de Ba celona es olen du enda an collabo acions en e di e ses B ees. So in , els p ocedimen s adminis a ms i inance s són més Bcils pe en- comana un eball a l'ex e io que en e dues B ees. Aix6 no a a o eix una ac uació coo dinada i omen a all6 de qu2 s'han queixa mol s dels meus in e locu o s: que I'Ajun amen de Ba celona -alguns pa len de o s- <{ endeix a l'ac i i a compa imen ada)> o < s'hi ac ua a a és de pa celles de pode ),. A Ba celc~na el p oblema de la in o m lció d cia ad. ambé ha es a una de les ca ac e ís ic~ues dis in i es &uns se eis pe sonals abso bi s pe I'Ajun amen . Rosa Junyen , en una enques a eali zada l'any 1979 sob e l'associa- cionisme a Ca alunya, indica que <(de cada 100 habi an s, n'hi ha 33 que coneixen la implan ació d'ins i ucions en el seu ba i o poble. De cada 100, n'hi ha 46 que diuen que no n'hi ha, i un al e 21 pe cen en desconeix l'exi~ 2ncia.'~ Aques es xi es semblen indicado es de la di icul a de les ins- i ucions pe dona -se a conkixe . Vis des de l'bp ica dels es udiosos sem- bla di ícil c eu e que hi hagi p : sones que desconeixen I'exis hcia del club de u bol, caca o excu sionisme del seu poble o ba i. Tanma eix, nomb o- sos indicis --en e ells l'enques a que p esen em a í ol o ien a iu- ens diuen que l'indi idu iu una eali a mol ancada en els ac es epe i ius de cada dia i que aixb Q especialmen agu en els ba is de les g ans ciu a s, desen olupa s e iginosamen , sense que s'hi hagi consolida una his- b ia collec i a. So in s'ha dona el cas d'ac i i a s -l'anhlisi p s ia de les quals eia 14. P. Bou dieu: La dis inc ion, Pa s, 15d. de Minui , 1979. 15. R. Junyen i Comas, Es u i icacid social i associacionisme a Ca almya, dins <<Taula de can i,,, núm. 17, se emb e-oc ub e 1979, p. 76. <(Pape s>: Re is a de Sociologia Aques a desc ipció po ésse simplis a, pe b in en a ecolli --com si es ac és d'una o og a ia-- els e s que dis ingeixen les o mes de la sociabili a con empo hnia de les adicionals. El més impo an a des aca és que les ac uals enen ulla més g an complexi a i, pe an , exigeixen un baga ge cul u al mínim -un <csa oi ai e)>- pe en end e-les i desen- olupa -se a din e d7elles. Els eballado s socials el enen i, en conse- quencia, comp en amb una posició idbnia pe esold e si uacions quo i- dianes con lic i es?' En e ec e, la eina del eballado social és mol lligada als ac es de la ida dih ia. Si, a més, conside em la se a o mació, eu em posseeix un ce con ol sob e la ida quo idiana. És al cen e dels sis emes d'in o - macid: en ep, en a ci cula i ambé po c ea -ne. Con ola aquella que e dels sec o s o icials i la de la població; po e -se una composició de lloc mol exac a (dels esde enimen s més pe i s. La se a p o essió l'obliga, de mane a conscien o inconscien , a plan eja -se la o ma d'a on a els p oblemes pe pode -10s in odui en els ci cui s ins i ucionals que con- dueixen a la se a esolució (una sub enció pe a un casal de jo es, una memb ia que jus i iqui el d e a un local pe a un g up de la e ce a eda , els hmi s pe que una amília necessi ada ob ingui un habi a ge de p o ecció o icial...). I o aixb ho a amb ben pocs mi jans. Quan sabem, pe exemple, les escasses xi es que el conjun d'ins i ucions ca alanes des- inen als se eis socials, els eballado s d'aques sec o apa eixen com uns hdbils ges o s dels pe i s ecu sos.28 El ma eix passa amb l'o gani zació de campanyes espo i es en qd l'habili a dels p omo o s adica sob e o a negocia el mhxim nomb e de sub encions dona que els p opis ecu sos no cob i ien ni de bon os la despesa global de I'ac i i a . Aques a posició del eballado social da an del món local con empo ani ha es a desc i a pe C. Che euse com <<ésse enlloc i pd o a eu)> o capaci a de manio- b a pe endibili za al mhxim els ecu sos de la p o essió i els de les 0 gani zacions.2~ Els eballado s socials, pe b, són mediado s de la eali a local. La in e p e en segons la se a p bpia isió del món i ideologia. So in , eba- llen a les ins i ucions o icials i, pe an , són ansmisso s de les se es dispo- 27. La e lexió que aig sob e aques ema po oba -se mes ampliada a A. Bou - din i N. Puig, op. ci ., pp. 61-69. 28. La in e sió o al s'ha alo a en 14.869 milions de pesse es. Cal conside a , a més, que es ac a d'una in e sió no coo dinada. Vegeu els comen a is sob e el sig- ni ica d'aques es dades a: Gene ali a de Ca alunya. Di ecció Gene al de Se eis So- cials. Se ei de P ospecció de Se eis Socials, <(Mapa de Se eis Socials)>, Ba celona, 1983, eali za pe J. J. A ells i col. (en p epa ació). 29. C. Che euse, P a iques in en i es du a ail social, Pa ís, Ed. Economie e Humanisme; Les édi ions ou i5 es (poli ique sociale), 1979, pp. 223 i 238. La ges ió municipal a Ba celona sicions; són p ecisamen una de les en ades d'aques es en la ida quo i- diana dels indi idus. No oblidem el pape de les ins i ucions com a ga- an ia del sis ema del pode exis en . T ansme en no mes que --objec i- amen - endeixen a e o ca si uacions es able es; op en pe unes pau- es de compo amen , uns models d'anAlisi, en e o s els que es pod ien ia , i els p e enen uni e sali za . Reco dem, a més, que el con ol no només s'exe ceix pe la ia econdmica sinó ambé pe la polí ica, la ideo- lbgica i la cul ~ al.~ Pe o aixb, l'augmen dels eballado s socials, la impo hncia que aques a p o essió p en en l'espai social del món local con- empo ani, me eix o es les a encions en l'es udi de la ges ió municipal del pe íode que s'anali za i dels p ope s. Pe pa me a he pogu apo a un esbós de ma c eb ic i poques dades. Con ind ia ap o undi en o s els sen i s. CREACIO D'IDENTITATS COL-LECTIVES T ac em la qua a dimensió del nos e p oblema: la c eació d'iden i- a s collec i es. Pa eix del p incipi que a ui -una egada més com a conseqii6ncia de la ans o macions del món con empo ani- les iden i- a s collec i es no només so geixen espon hiamen , en el con ex d'unes condicions objec i es a o ables, sinó que ambé es poden c ea . L'Ajun- amen de Ba celona -conscien men o inconscien men - ho ha sabu ap o i a . Es una al a ia en la in e enció a la ida quo idiana de la població; es po quali ica d'ideolbgica. La idea d'iden i a collec i a del <{Nosal es)> comuni a i s'ha de si ua a la base de la e lexió. His b icamen els collec ius són econegu s pe uns símbols d'iden i- a , conjun d'elemen s que els donen la idea d'un c Nosal es)> i no d'un seguici agmen a d'indi idus. Lyo igen d'aques <(Nosal es)>, la se a cons i ució, són al cen e de les discussions i dels deba s eb ics sob e la ida local.31 El que sembla accep a pe o s és que qualse ol o ma de sociabili a hi eme i, en da e e me, Q ell qui dóna a una comuni a la se a iden i a com a al.32 30. R. A guliol, Reudución, libe ad y e dad. Funciones de la lucha cul u al, dins <(Ma e iales*, núm. 1, gene - eb e 1977, Ba celona. 31. El ema -so a o mes a iades- és un dels eixos de discussió de les eunions anuals del comi e <(Poli iques Lo~:ales~ de l'< Associa ion In e na ionale de Sociologues de Langue F angaise)> (AISLF), p esidi pe Jean Rémy. 32. To s els eballs de G. Gu i ch amb e e encia a les o mes de sociabili a uPape s)>: Re is a de Sociologia En una socie a adicional el <<Nosal es)> es cons i ueix a a és d'es- uc u es a iades, com és a a el ma imoni, la caca 33. .. i, sob e o , els lligams amb el e i o i on són aposen ades. El medi local adicional es ca ac e i za pe una es e a inculació a un e i o i de al mane a que aques ha es a conside a com un <(lloc d'in e sió a ec i a impo an n.j" So in , pe e oca Penyo amen del seu lloc d'o igen, els immig a s pa len de I'a b e, la placa, la mun anya, el iu ... que ja no els p o egeix, que ja no euen cada dia. A les socie a s con empo inies el ema de la cons i ució del <(Nosal es)> és més complex, pe qui: hi. ha hagu can is impo an s en les o mes de sociabili a (els quals ja he alIudi ). Tanma eix, es cons a a que, malg a les ans o macions p odu'ides, con inua exis in el discu s sob e <{la ida de ba iu, el Pi de les es b anques, el passa his b ic.. . que, a a els uns des- p és els al es, u ili zen pe ea i ma la se a iden i a collec i a A ho es d'a a sembla que els in en s de cons i ució de la iden i a collec i a -la qual han ce ca o han ingu des de semp e els g ups hu- mans- se si uen als ni ells de I'es e a simbblica, no an en els ac es, o els objec es p hpiamen di s, sinó en la signi icaci6 que se'ls ol dona . D'aques a mane a s'aconsegueix un e obamen del <(Nosal es)> o i que, en aques cas, la segu e a que s'ob enia pe la elació amb objec es o ins- i ucions, a a s'ob é pe e e 2ncia3' ac en la qües ió. Recen men A. Akoun ha e una emp a i a de de inició ecollin con ibucions a iades a: Fo mes de sociabili é, dins c Encyclopaedia Uni e salis,, Pa- ís, Encyclopaedia Uni e salis F ance S.A., 1980, pp. 1.310-1.312. Un es a de la qües ió sob e el ema de les iden i a s coLc i es en el medi local con empo ani po oba -se a: N. Puig i A. Bou din, Nou elles dynamiques locules, con ac e de ece ca pe a la <(Mission de la Reche che U baine), del Minis e i de UEquipamen (F anca), se emb e 1980, doc. ciclos ila . N'hi ha una cbpia a la Biblio- eca de YIns i u Nacional d'Educació Física (INEF) d'Esplugues de Llob ega . 33. Jean Via d i Michel Ma ié (a <(La campagne in en e,, Le Pa adou, Ed. Ac es Sud, 1977, p. 105 i 5s.) an un es udi ap o undi sob e el alo ins i ucional de la caca a les 'socie a s u als. Rep esen a una ce imbnia plena de i us i de signi ica s pe als homes d'aques es comuni a s. 34. J. Rémy i L. Voyé, Pou oi local, espace e conjonc u e écono nique. Appli- ca ion au cas bdge, dins aLe pou oi locals, Pa is, An h opos, 1979, p. 297. Sob e el lligam de les poblacions a un e i o i, egeu: - Pa Pelleg ino, G. Albe i C. Cas ella, T ans o ma ion de l'espace e iden i é cul u elle: l'échelle égionale (p ésen a ion de l'obje d'une eche che, dins <(Espaces e socié és,~, núms. 34-35, juliol-desemb e 1980, pp. 13-26. - P. Pelleg ino i col., Iden i é égionale e ép esen a ions collec i es de l'espace, Cen e de Reche che en A chi ec u e e A chi ec u ologie. ?cole $A chi ec u e. Uni- e si é de Génhe, 1983. 35. A. Bou din i N. Puig, op. ci ., p. 59. La ges ió municipal a Ba celona Aques a iden i a pe e e 2ncia es mani es a en nomb osos exemples. Algú m'ha comen a : gen no a se i I'AssociaciÓ de Ve'ins pe 6 la necessi a com a elemen de e e hcia. To i que no hi pa icipa li ag ada sabe que exis eix. Si amenaces amb la desapa ició, mol s so i ien a de- ensa -la. La necessi en pe sen i -se segu s i pe e -la se i "pe si de cas". També es mi i iquen objec es que, po se pe quh es oben a ce s ind e s des de a anys, són i amen de ensa s pe la població. Així els e'ins de la placa de les Basses de San Pe e a Ba celona so i en al ca e pe qui: la e o ma de l'esmen ada placa p e eia eu e les ped es que hi ha ia i subs i ui -les pe o migó. Sembla que la simbWca de la ped a sigui més in ensa que la d'aques al e ma e ial. Hi ha, pe úl im, mol s elemen s que són més u ili za s com a símbols que com a cap al a cosa.)> És d cas del ecu s a la His b ia, Cs el mi e de la <(ciu a cosmopoli a i medi e ania)>, el de la aciu a de l'espo )>, la del omhnic, <(c uilla dels Pa'isos Ca alans)>. . . Malg a l'e olució, malg a les g eus ag essions a les nos es ciu a s i al nos e en o n, malg a o , so geixen les pulsions d'iden- i l~ (Alain Bou din) que pe nne en la econs ucció de les iden i a s collec- i es pe camins que e en menys usuals en emps passa s. Con é in odui un nou elemen a o a aques a e lexió: els simbols es poden cons ui o c ea . Algunes egades so geixen espon hniamen ; d'al es es c een. Els podem dona un sen i , podem a iba a c ea un mo imen collec iu, una illusió, al seu en o n. I, pe descomp a , qui és al pode é més possibili a s pe ans o ma una idea en símbol. Disposa de o s els mi jans pe assoli -ho. En aques sen i penso que la p opos a de la candida u a de Ba celonl~ pe als Jocs Olimplcs de 1992 és el més g an símbol que el seu Ajun amen ha olgu dona a la ciu a . Reco dem els e s: A p ime s de eb e de 1981 es a públic el desig de p esen a la can- dida u a de Ba celona pe als Jocs Oiímpics del 1992. La da e a se mana de maig, amb mo iu de l'es ada del ei a Ba celona pe al <(Dia de las Fue zas A madasn, l'akalde, Na cís Se a li exp essa la in enció de Ba - celona d'ésse candida a; al ple municipal de p ime s de juliol o s els assis en s donen supo pe unanimi a a la p opos a de l'alcalde. Poc des- p és, Romh Cuyhs és nomena esponsable pe e l'in o me P ojec e Jocs Olimpics. Ba celona 1992. P ime es ap oximacions. A la ce imbnia d'inau- Sob e aques a segu e a pe e e encia em sembla cla 3cado aques comen a i de G. Ga cia Má quez (a Es os ascenso es del mié coles, dins <(El País,, 1 de juny de 1983): <<En ealidad muchos de es os imb es [els dels ascenso s mode ns] no suenan en ninguna pa e. No unciona i en la ealidad sino en la imaginación de 10s iaie os dusos (...).a <(Pape sa: Re is a de Sociologia gu ació del Mundial 82 es epa eix el llib e Ba celona p e én els Jocs Olímpics del 1992; es cons i ueix un Consell Rec o pe a la candida u a de Ba celona als JJOO de 1992 compos pe ep esen an s de 1'Ajun a- men , la Gene ali a i d'al es o ganismes ... A ho es d'a a ja és un p océs que sembla impa able (jo nada olímpica, se eis d'es udis especiali za s, con- e sncies sob e I'olimpisme, deba s amb egido s de 1'A ea Me opoli ana, pe icions de les ede acions, p ojec es de eo denació de la ciu a ...) i no hi ha cap dub e que desbo da l'hmbi espo iu i que implica amplis sec o s de la població ba celonina. Penso que no és equi oca d'anali za el enomen des de l'bp ica de la econs ucció d'una iden i a colleai a a Ba celona. Les pa aules dels alcaldes són p ou signi ica i es. El dia 1 de gene de 1983, Na cis Se a esc iu a <(La Vangua dia*: < Aquel abajol de "zu cido a" no e a su icien e. E a p eciso do a a la ciudad de un p oyec o que, eniendo en cuen a su condición me opoli a- na, ac ua a como1 ca alizado de ilusiones y olun ades: 10s Juegos Olimpi- cos de 1992.~~~ Pe la se a banda, Pasqual Ma agall lliga el p ojec e de u u amb el passa : <(Se 2 és e un año en el que odo el mundo celeb a á los 500 años de un hecho de e minan e en la his o ia de la human22.d: el descub imien o de Amé ica po 10s españoles. Y con igual m o y aleg ia con que ue ecibido C is óbal Colón en Ba celona en 1492 al e o no1 de su iaje po 10s Reyes de España, ambién nues os mona cas y nues o pueblo ecibi án en 1992 a oda la ju en ud del mundo con as o, aleg ia y espi i u depo i~o.>>~~ I, enca a: <(Finalmen ull e una e lexió: els ba celonins som mol c í ics i exigen s amb la nos a ciu a pe l'es ima que li enim. Cal segui sen exigen , ja que aques se h d mo o que a h a anga Ba celona cap a la ciu a que o s olem, la ciu a dels Jocs Olím- pics de l'any 92, el Cap i Casal de la Ca alunya e obada.8' Queda mol a eu e (en e d'al es coses que el 1986 el Comi i: Olim- pic In e nacional o i a a o de la candida u a de Ba celona). Cal sabe si la idea que es p e én ansme e esde ind h eali a i si els JJOO en se an el mo o . Pod ia passa ambé que, en lloc de millo a el ei- xi u bh de la ciu a , po encia el mo imen espo iu, incen i a els sec- o s p oduc ius ciu adans que poden eni a eu e amb el p ojec e.. . es e- pe ís allb que an so in s'ha denuncia en o n del mo imen olímpic, al 36. Na cis Se a, Ba celona quie e se olímpica, dins <(La Vangua dias, 1 i 2 de gene de 1983. 37. Pasqual Ma agall, Dos alcaldes, una udun ad zinica, dins <(Ba celona Olympic News,, núm. 1, lna l 1983. 38. A la p esen ació del ca hleg de l'exposició <(Qui és Ba celona?,. La ges ió municipal a Ba celona com les se es implicacions am.b els desigs o ali a is, e1 so me imen dels més ebles a les o ces de l'impe ialisme mundial.. .39 LA CRISI, A MANERA DE CONCLUSIO No pod ia acaba sense pa la dels elemen s que poden ésse les <(&s- co dances)> en o a la e lexió du a a e me. La cosa més impo an és la c isi econbmica -a o s els ni ells- a la qual es em assis in i que pa im. Aixb sí que no cal demos a -ho. Té e- pe cussions a o s els hmbi s de la ida social i els ajun amen s no en són 17excepció. La magni ud d'aques p oblema a 17Ajun amen de Ba celona és coneguda de o hom. L'abso ció del de ici , la ges ió acional dels e- cu sos, el con ol de les despeses.. . són el eló de ons - eal, p esen en la consciencia de o s- de les ac i i a s que desen olupa. Amb eqiii:n- cia no es a o all6 que hom desi ja ia, pe qui: l'economia no ho pe me i aques a és de e minan d'una polí ica d'ac uació. Assis im a una mena d'impasse que, en les condicions ac uals, no sembla que s'hagi d'acaba a ia . Pel que a als se eis pe sonals, alguna egada m'he demana si el seu c eixemen - o i accep an que s'ha p odu'i en alo s eals- no és més ideolbgic que cap al a cosa; una olun a e ma pe desen olu- pa -10s. D'al a banda, en el món occiden al assis im a la c isi del Wel a e S a e, 1'Es a Bene ac o , el que sembla dibuixa -se en la ges ió municipal que s'ha ac a en aques a icle. Es p odueix un e océs del pes ela iu del sec o públic espec e al p i~a .~ Caps de go e n (Reagan, Tha che ...) olen acaba amb ell; ho co kside en una de les ies necesshies pe supe- a la c isi en qui: es oben els seus p&os i no es p eocupen dels amplis sec o s de la població que se an g eumen pe judica s pe la mesu a. Tan- ma eix, el Wel a e S a e ambé es posa en en edi pe pa dels sec o s p og essis es. Es pa la dels <xe ec os nega iuos del desa ollo mode n0 de la Adminis ación y de 10s se cios públicos que se aducen en una ges- 39. Sob e aques ema enen pa icula in e ss les ob es de Jean Ma ie B ohm, Jeux Olympiques 2 Be lin 1936 (B usseUes, Ed. Complexe, 1983) i Le my he olym- pique (Pa ís, Ch is ian Bou gois Ed., 1981). L'au o é aduY al cas ell& SociologZa polí ica del depo e (Mexic, Fondo de Cul u a Económica, 1982) i Depo e, cul u a y ep esidn (Ba celona, Gus a o C;ili, 1978, en col labo ació), on poden oba -se capí ols e e i s al ema que ac o. 40. Sob e la c isi del Wel a e S a e, egeu: Lau a Balbo, Ripa liamo del Wel a e S a e: la sociéd assis enziale, la socié ci dei se izi, la socié d della c isi, dins <(Pape sa, núm. 18, Ba celona, 1982, pp. 51-85. *Pape s%: Re is a de Sociologia ión cada dia más cen alizmda en la olma de decisiones y más ba oc a i- ada en la elabo ación y ejecución de és ass.4' Al lla g de o l'a icle he anali za els e ec es i els can is quali a ius en els se eis que as p odueixen amb la in e enció dels pode s públics en la ida quo idiana dels ciu adans. His 6 icamen ha es a necessa i; pe b ambé és di ícil nega que aixb no hagi gene a p oblemes lliga s a la despe sonali zació i, ins i o , a l'augmen del con ol de la ida ciu adana, en es en el seu sen i més nega iu. També hi ha la c isi; i la bona ges ió dels ecu sos, enca a que millo a les possibili a s d'ac uació, é uns lími s. Po se ó a el momen de e un nou sal enda an i oba o mes que, o bene ician -se de la in e enció pziblica, en con a es essin els incon- enien s. Ja hi ha expe iencies. Mol es inicia i es esul en de la collabo- ació del sec o públic i el p i a , de al mane a que ja s'ha supe a el p ejudici de conside a o el que és p i a com a eli is a i, en l'anilisi de la ida social, és di ícil pa la d'ambdós sec o s sense e e e encia a les se es in e elacions." Hau íem d'a iba a pode di <(po que si el Es ado z'ene a ón de se , es como1 c ia u a de 10s ciudadanos, de la sociedad ci il hecha comunidad polí icd: y no1 al e és. Nada enemos que ag adece e d Es ado y mucho menos pedi le pe dón po habe nacido; po habla , pol pensa , po hace 10 que la olun ad lib e nos dic e^."^ 41. Descen alización y pa icipación, dins CEUMT, op. ci ., pp. 102-103. 42. Lau a Balbo, op. ci ., a e e encia a algunes d'aques es al e na i es. També és cla i icado i'a icle de Jo di Bo ja, La economia social: en e la mili ancia, la em- p esa y el se icio p iblico, dins CEUMT, Re is a Municipal, núme o ex ao dina i, maig-juny 1982, pp. 22-37. 43. Josep Ramoneda, La desmi i icación del Es ado, dins <{La Vangua dia,, 1 de gene de 1983.