L'EVOLUCI6 DE LES FORCES SOCIALS:
MOBILITZACIO
I
DESMOBILITZACIO
Ma ina Subi a s
(Uni e si a Au hnoma
de
Ba celona)
Des del pun de is a s dolbgic, l'anhlisi de l'e olució de les o ces
L
socials en el pe íode de la ansició polí ica
i
en l'immedia amen p ece-
den apa eix com un elemen onamen al pe comp end e la socie a ca-
alana ac ual, els seus ecu sos i ambé els seus lími s. Aques pe íode de
la nos a his h ia ecen no solamen é I'in e es, p ou eng escado pe a
l'analis a, de p esen a un ciimul de mani es acions i d'accions de g ups
di e sos, Hanga s en una ugida cap enda an en la qual o sembla a
possible; més enllh de la iquesa exp essi a que p esen a, apa eix ambé
com un momen clau en la con igu ació d'unes no es bases de unciona-
men de la col-lec i i a , momen en el qual s'insc iuen ja les po enciali a s
i
les mancances de la socie a ca alana del p esen .
Abans d'endinsa -nos en l'anhlisi de l'e olució de les o ces socials
cal, pe b, e una b eu e e hncia a una dis inció mol u ili zada en els
úl ims emps: la di e hncia en e can i social
i
can i polí ic. El can i
polí ic, en de e minades si uacions, po consis i en una modi icació dels
mecanismes o mals d'exe cici del pode , sense que aixb compo i o go-
samen un ecan i en els g ups socials que l'exe ceixen. Ce amen , a e -
mini mi jii, aques can i o mal po eni conseqü~ncies més p o undes,
pe 6 inicialmen es no assegu a, en aques cas, un can i social complex.
En al es si uacions
-i
aquí és on p obablemen cal comp end e el cas
de Ca alunya-, el can i polí ic no és pu amen o mal, sinó que compo -
a una modi icació en la dis ibució del pode i la in luencia en e di e sos
g ups socials. Pe b, de e , aques can i polí ic no és o gosamen una e-
<<Pape s>>: Re is a de Sociologia
olució; és a di , la modi icació de la dis ibució de pode po consis i
en un ecan i d'eli s. Recan i que compo a ensions, llui es
i
en on a-
men s, pe 6 que no implica necessh iamen una a iació onamen al en els
mecanismes del uncionamen social.
De e , la impo hncia que un can i polí ic pugui eni en elació
al
can i social p o é, onamen almen , de dos aspec es: del ipus d'ac o s
socials que impulsen aques can i polí ic
i
que en són, en ce a mane a,
p o agonis es,
i
dels mecanismes ins i ucionals que s'u ili zen pe
a
c is al-
li za les no es o mes d'o gani zació social
i
d'exe cici del pode . Gs poc
eqüen que els mecanismes ins i ucionals s'adeqüin als ac o s socials p o-
agonis es d'un can i: a excepció de les g ans e olucions socials, els sis-
emes ins i ucionals no són o ja s de cap
i
de nou, sinó que s'emp en
o mes més
o
menys accep ades i legi imades, que a osseguen, pe an ,
unes ch egues his h iques
i
esponen a unes elacions socials es able es en
el passa
o
en al es la i uds. La majo ia dels p ocessos de can i polí ic
semblen compo a un desaco d en e les aspi acions dels seus p o agonis-
es i el ipus de mesu es ins i ucionals que s'implan en com a esul a de
les se es accions,
i
que, eqüen men , acaben apa eixen com un elemen
de e a les se es possibili a s.
Una mi ada hpida al pe íode de ansició polí ica a Ca alunya dóna,
e ec i amen , la imp essió que asnbé en aques cas s'ha p odu'i el ma eix
enomen: les o ces socials an i anquis es, que an impulsa , en g an me-
su a, el can i polí ic, a a és d'una sk ie de p ocessos de llui a, no sem-
blen pode con inua exe cin les ma eixes p essions en el sis ema polí ic
ins i ucional que ha queda implan a . La socie a ci il ca alana, que ha in-
gu una o a capaci a de mobili zació en di e ses kpoques, i especialmen
en el pe íode 70-77, sembla a ui incapal de con inua impulsan una majo
ans o mació social, malg a comp a ac ualmen amb unes ins i ucions
que la ep esen en, a di e kncia del que succeí en aquell emps.
I
com
a
esul a d'aques a incapaci a sembla p odui -se una si uació en quk hi ha
una g an u gkncia d'ap o i a nen dels impulsos i els ecu sos humans pe
al de cons ui unes no es o mes &o gani zació
i
de con i kncia;
i,
al-
ho a, es p odueix una mal e sació d'aques s ecu sos, pe manca d'adequa-
ció en e les o mes de I'acció social
i
els canals d'ac uació polí ica.
Aques és, en ce a mane a, el nucli de la qües ió que olem ac a en
aques a icle: quines són les o ces socials que, en emps ecen s, han
mos a un al ni ell de mobili zació
i
de c ea i i a a Ca alunya, i, pe an ,
una necessi a
i
una po enciali a de can i de la socie a ; i com aques es
o ces han segui un p océs complex, que, almenys ins a inals de 1982,
sembla ha e -les ana conduin a la incapaci a d'acció collec i a. L'anhlisi
s'a u a en aques a da a: sigui quina sigui la signi icació que es pugui a i-
L'e olua6 de
les
o ces
socials
bui al iom socialis a, és indub able que ob e un pe íode di e en , que
només pod i se alo a des d'una ce a dis incia empo al.
1.
LA SOCIETAT CATALl4NA A LA VETLLA
DE LA TRANSICIO POLITICA
El c eixemen econbmic dels anys seixan a a ep esen a , pe a Ca a-
lunya, un cúmul de ans o nacions en l'es uc u a social, en les o mes
d'ac i i a
i
en el p océs d'u bani zació. Pene en, d'una banda, unes o -
mes de ida simila s a les eu opees en e mes de consum, d'u ili zació dels
se eis, d'hibi s de pensamen
i
de elacions amilia s; es c een, pe an ,
unes demandes
i
unes necessi a s socials mol di e en s de les que o en
igen s du an la pos gue a.
D'al a banda, pe b, aques es necessi a s i demandes no poden se sa-
is e es de mane a adequada: si
bé
els ni ells de l'economia amilia aug-
men en ins a pe me e uns nous ni ells de consum, hi ha demandes que
no poden se sa is e es a pa i del pode adquisi iu indi idual
o
amilia ,
sinó que depenen de l'acció de l'adminis ació. Pe exemple, l'exis 2ncia
i
la quali a 'de les places escol:m, de les ies de comunicació, dels se eis
sani a is, e c. És a
di ,
la men ali a de mode ni zació que pene a amb
l'augmen del ni ell econb nic
i
l'ex ensió de la u bani zació dóna lloc
a millo es p i ades, pe b els hmbi s públics con inuen man enin una qua-
li a dels se eis pe so a de les necessi a s c eades, com a conseqü2ncia
de la ig2ncia d'un i gim polí ic des asa en elació a la si uació econbmica
ca alana.
Aques a manca de mode ni zació
i
acionali zació dels imbi s de la
ida collec i a, unida a la ine: is encia de canals es able s pe a la nego-
ciació
i
la p essió, és un dels mecanismes més p o unds que empeny la
mobili zació social que es a h pa en , sob e o , en els anys se an a.
No és, pe b, l'únic elemen impulso de la mobili zació. Cal assenya-
la ambé la con adicció exis en en e l'augmen dels in ellec uals, p o-
essionals
i
eenics en l'hmbi ca all, és a di , l'augmen dels ecu sos hu-
mans capaGos de juga un pape de mode ni zació i de acionali zació en
el conjun de la socie a ,
i
la impossibili a de l'accés &aques s sec o s a
llocs de pode , des dels quals os possible exe ci aques a acionali zació.
En e ec e, els canals d'ac uació pública, que en el món occiden al endei-
xen a se , cada egada més, p edominan s en elació a l'o denació de la
socie a ,' es oba en en els anys seixan a, en g an mesu a, o a de l'abas
1.
La qües ió de la ans o mació del pape de l'Es a
en
el capi alisme a aqa
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
de la població ca alana. Pe di -ho en al es e mes: hi ha, cap al inal dels
anys seixan a, unes gene acions jo es ela i amen p epa ades, des del pun
de is a hcnic, en desaco d amb el uncionamen de la socie a , que d'una
mane a a bi h ia mal e sa els seus ecu sos, i sense possibili a s eals
de
modi ica -la, donada la manca de canals adequa s
i
el
domini dels sec o s
anquis es damun l'adminis ació p6blica.
Un e ce elemen de icció c eixen e dona pel que es po anome-
na <(la qües ió nacional>>. L'es a anquis a s'ha ia p esen a , des dels
seus inicis, com un pode 6s mecanisme de ep essió de les di e ses cul u-
es nacionals exis en s a Espanya. La llengua i la cul u a ca alanes ha ien
es a limi ades a l'imbi amilia , amb la consegüen deg adació
i
pe ill de
desapa ició. Pe b la qües ió nacional ca alana no e a sen ida únicamen
com una ei indicació lingüís ica
i
cul u al: la ep essió anquis a ha ia
signi ica ambé el e océs en les o mes de ida c~~lec i a, en els sis emes
de llibe a s públiques
i
p i ades. És a di , ha ia signi ica , p ecisamen , la
congeIaci6
i
el e océs d'un p océs de mode ni zació social que a Ca alunya
a ibi
a
un i me mixim en el pe íode de la Segona Repúblcia.
A
la llui a
pe la ecupe ació de la llengua
i
la cul u a p bpies s'unia, pe an , un
e a ons simbblic de g an complexi a , que eia apa he la ca alani zació
com a sinbnim d'un p og és social
i
cul u al.
2.
L'EMERGBNGIA D'UN BLOC DE FORCES SOCIALS
EN ELS ANYS
SETANTA
Ens obem, pe an ,
a
comencamen s dels anys se an a, amb una sk ie
de ac o s que impulsen les mobili zacions socials. Unes mobili zacions
iniciades ja en els anys an e io s, pe 6 que adqui eixen uns i mes cada
egada més accele a s i que, pa in de g ups i in e essos mol agmen a s,
ani an con luin en un bloc de o ces cap a la mei a de la dhcada.
En e ec e, inicialmen les mobili zacions que es p odueixen enen un
cai e ei indica iu
i
sec o ial. Els p obkmes plan eja s als di e en s g ups
socials són di e sos. Els eballado s indus ials, majo i h iamen immi-
g an s, s'en on en amb unes condicions de eball i d'habi a ge mol du es,
i
i
la mane a com ha ana subs i uin els mecanismes d'acció de la inicia i a p i ada 6s
impo an pe comp end e la di e en si uació de Ca alunya en l'ac uali a
i
en al es
&poques his b iques. La pe dua d'au onomia de la socie a ci il que es p odueix en
o el
món
occiden al a ec a nega i amen Ca alunya, la o ga de la qual ha adica
p ecisamen en la socie a ci il. Pe b aques a és una qües ió que necessi a
un
plan e-
jamen di e en del d'aques a icle.
L'e oludó
de
les o ces socials
i
a
la egada no disposen d'o ganismes p opis, lle a de Comissions Ob e-
es. La p eca ie a de les condicions d'habi a ge i d'accés als se eis c een
la possibili a d'unes llui es ei indica i es
i
d'unes o mes d'au oo gani -
zació que, so in , no són iscudes com a elemen s de llui a polí ica, pe 6
endeixen a con e i -s'hi pe l'acció ep essi a del go e n. Les associacions
de eins, que en mol s ba is pe i h ics enen com a o igen la demanda de
pa imen ació, d'espais e ds
(o
d'escoles, donen lloc a coUec ius on es a
palesa una o ca comuna. El con as amb l'ac i ud de l'adminis ació és
l'elemen que so in exaspe a les si uacions, ans o man la llui a ei in-
dica i a en llui a polí ica, c ean la necessi a de coo dinació amb al es
associacions o amb pa i s polí ics
i
ele an el ni ell d'exigkncies d'una
població a la qual es neguen uns ni ells de ida que pe al a banda són
di osos com a < no mals)> i legí' ims en els mi jans de comunicació.
Aques es mobili zacions dels sec o s ob e s, an en els hmbi s labo als
com en els ciu adans, ani an con luin , a pa i de
1970,
amb les mobili -
zacions
i
llui es d'al es sec o s socials, les mo i acions dels quals són,
pe b, di e ses, La classe mi jana ca alana é, com en o a socie a indus-
ial a ancada, una doble essan : un sec o de pe i a bu gesia adicional,
poc ac i a polí icamen , pe b bhsicamen an i anquis a;
i
un sec o de
p o essionals, kcnics i in ellec uals que a expe imen an un ce c eixe-
men numi ic. La pe i a bu gesia adicional p esen a, en gene al, una ac-
i ud de ensi a, de man enimen de ce es pa ceues de pode
i
p i ilegis,
a
ni ell local. Fo mada majo i a iamen pe ca alans d'o igen, la de ensa de
la ca alani a és un eix d'a i mació d'una iden i a amenacada, i compensa,
ins a ce pun
--o
po se ealmen amaga-, la pe dua ela i a de pode
en les posicions econbmiques, donada l'expansió de les g ans emp eses. Amb
o , les mobili zacions d'aques g up social són escadusse es, i es p oduei-
xen únicamen en momen s en qui: I'impuls collec iu és ex ao dinh iamen
ampli.
Els sec o s de ecnics i p o essionals ep esen en, en can i, un dels
g ups més a anCa s
dins
la socie a , amb un majo impuls pe a la se a
ans o mació.
I
aixb, pe les aons ja esmen ades: en la mesu a en que la
se a acció, en la majo ia de casos, només es po exe ci si la socie a es
ecniíica
i
mode ni za, és el g up
més
in e essa en aques es ans o ma-
cions. Dona que el anquisme inhibeix les o mes de mode ni zació
i
acionali zació, ja que subo dina la acionali a cnica als in e essos de
g ups mol edu'i s de la socie a -in e essos so in especula ius, mal e -
sado s de ecu sos i, pe an , gene ado s de <(deso d e)> scnic-, aques
g up social, en el seu conjun , desen olupa una si: ie de mobili zacions que
s'insc iuen en la línia del mo imen uni e si a i inicia ja els anys cin-
quan a
i
de o s els ac es d'oposició dels in ellec uals.

<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
Les mobili zacions de les classes mi janes u banes no podien sinó con-
lui , enca a que len amen , amb les dels sec o s popula s: no
hi
ha cap
al e pol d'a acció polí ica, donada la manca de p esencia de la bu gesia
ca alana, que no juga en absolu el pape de nucli hegembnic d'un mo-
imen nacional. Al lla g del anquisme la bu gesia ca alana s'ha ans-
o ma : les inculacions al capi al in e nacional o del conjun de l'Es a
han e cada egada més eble la se a base local, els seus in e essos es-
pecí icamen ca alans. Alho a, el anquisme no ha a a o i la se a o ga-
ni zació com
a
classe social capaG d'ac ua conjun amen , donada la o ma
peculia en que es plan eja la elació en e pode polí ic i bu gesia en els
es a s d'excepció. es a di , I'e olució de les o mes econbmiques, unida a
les condicions polí iques del país, ha e que la bu gesia ca alana hagi in-
gu una escassa p esencia polí ica an en el pe íode de ansició com en
I'e apa p e ia, i, pe an , que la possibili a d'aliances polí iques quedés
ma cada en un ce sen i .
El c eixemen dels mo imen s ei indica ius
i
la se a p og essi a
a -
iculació
i
coo dinació suposen, en un ce pe íode, I'eme ghncia d'un bloc
de o ces polí iques i socials a Ca alunya, Un bloc polí ic i social amb una
con igu ació especí ica, amb un p ojec e mol poc de ini , en el qual é un
pes impo an
el
eco d mi i ica d'epoques passades
i
que s'en on a amb
di icul a s pe aconsegui una es abili a
i
una con inuy a . Ce amen , el
e me de <(bloc social
i
polí ic> po sembla excessiu, a la llum dels esde-
enimen s pos e io s. Amb o , sembla el més adequa pe a designa
el
ipus de con igu ació de les o ces socials ca alanes de cap a la mei a dels
se an a,
i
ins
i
o pe comp end e la causa de mol s dels can is polí ics
d'aques pe íode.
Vegem, pe&, amb més de all, la con igu ació d'aques bloc; ins i u-
cionalmen é una exp essió indub able en 1'Assemblea de Ca alunya, un-
dada clandes inamen I'any 197
1,
i
en una se ie de mani es acions públi-
ques, com pe exemple la celeb ació de les con e encies que an se anome-
nades <(les e ce es ies>>, l'any 1975. Més enllh, pe b, d'aques es exp es-
sions ins i ucionals, o cosamen limi ades, dona el seu ca iic e clandes-
í, allb que adqui eix impo incia és la solida i a
i
l'aco d que es a es a-
2.
La e e sncia
a
l'acci6 de la Gene ali a du an la Segona República ha ac ua
d'una o ma cons an en la llui a an i anquis a;
amb
o , aques a e e sncia ha ingu
un
ca hc e mí ic, ja que du an mol s anys les gene acions jo es desconeixen els as-
pec es conc e s de les e o mes du es a e me en aquell pe íode. La ece ca de models
conc e s de ecan i
en
ei uncionamen social es desen olupa sob e o du an els anys
se an a, &poca en qu& comencen a apa sixez es udis sis emi ics sob e di e sos aspec-
es de les ans o macions socials
i
de l'acció ins i ucional du an el pe íode de la
Segona República.
L'e olució
de
les o ces
socials
blin en e di e sos g ups socials pe aconsegui uns quan s objec ius. L'a -
iculació d'un ce p ojec e polí ic so geix, onamen almen , de sec o s de
les classes mi janes,
i
é com a pun s cabdals la ca alani zació, la possibili-
a d'accés dels ca alans a les ins i ucions públiques, a a és de l'au ono-
mia, la mode ni zació de les elacions socials
i
la acionali zació
i
millo a
de l'o gani zació collec i a
i
de I'ús dels ecu sos
i
el e i o i. Alho a,
pe b, les classes mi janes, i especialmen els seus g ups més ac ius, no poden
plan eja aques s objec ius en soli a i: num icamen ep esen en un g up
massa edui , amb una o ca insu icien pe a modi ica la si uació polí ica
del anquisme.
S'es ableix, pe an , la necessi a de con luencia amb al es g ups so-
cials, pe qu només po encian al mhxim el conjun de llui es an i anquis-
es sembla possible el pas a un egim democ h ic que pe me i la conse-
cució d'aques s objec ius. El mo imen ob e i popula apo a la o ca nu-
m ica, la massi i a de les p o es es, agues, llui es
i
mani es acions.
I
apo a de e minades aspi acions: la disminució de la desigual a econh-
mica, l'eliminació dels mecanismes {de disc iminació social, la olun a d'a-
consegui el econeixemen de les ins i ucions p bpies (sindica s, associa-
cions, e c.). Inicialmen , ei indicacions com la ca alani zació no pene en
en la classe eballado a, donada la se a composició d'o igen geog h ic
i
I'eschs con ac e es able , en mol s casos, amb els au bc ons. P og essi a-
men , pe&, els nuclis del mo imen ob e i popula més ac ius an
in-
cloen les ei indicacions de ca~ hc e nacional en les se es demandes: l'au o-
nomia ca alana es p esen a, de e , com un ma c gene al en el qual se h
.
possible desen olupa una socie a més jus a, més iguali h ia i més p o-
g essi a.
I,
pa allelamen , les classes mi janes endeixen a conside a amb
majo simpa ia les llui es ob e es, i ins
i
o a mani es a , en alguns casos,
la se a solida i a , donada la sensació collec i a de l'epoca en qu o a
mobili zació e a un pas més pe aconsegui el can i polí ic.
Hi ha enca a al es g ups socials que es mobili zen en aques pe íode
i
s'a egeixen al ma eix bloc de o ces. Mo imen s com els de les dones, els
homosexuals, els ecologis es, e c., amb poca implan ació a Ca alunya en
compa ació amb al es paisos eu opeus, p enen ampli ud
i
econeixen com
a objec ius p opis la democ a i zació
i
la ca alani zació de la socie a ,
a
més
d'una mode ni zació que o ma pa de les se es ei indicacions especí i-
ques. Fins i o en g ups socials de cai e més adicional, com els pagesos
o els bo igue s, es de ec a una ce a mobili zació, a a és de la c eació
&o gani zacions p bpies que assumeixen el conjun de les ei indicacions
polí iques esmen ades.
Així, doncs, cap a
1975
e s dóna, a Ca alunya, una mobili zació social
ex emadamen ele ada, que desbo da l'a iliació a pa i s polí ics
i
que en-
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
deix
a
con lui en unes quan es ei indicacions. Ca alani zació, democ a i -
zació i mode ni zació de les ins i ucions sóa en aquell momen e mes que
podem conside a indes iables, i con igu en les línies gene als d'un p ojec e
polí ic ca alh que no es p esen a com a me amen o mal
o
cul u al, sinó
com una possibili a de ans o mació en di e sos ni ells de la ida sociaL3
3.
LA INSTAURACIO DE LA DEMOCRACIA I EL PROCES
DE DESMOBILITZACIO SOCIAL
Malg a les se es indehicions in e nes, el model au onbmic é an a
o ca a Ca alunya que, de e , s'es én a al es zones de l'Es a
i
es cons-
i ueix com un eix possible de de inició
i
d'a iculació de la democ hcia.
No
s'ha d'oblida que ins i o a les zones adicionalmen més cen a-
lis es es mani es a una simpa ia pels mo imen s au onbmics que po a al
mime isme
i
a
l'assimilació en e au onomia
i
democ icia. Com ampoc no
s'ha d'oblida que l'o gani zació au onbmica de l'Es a dissenyada en la
ansició polí ica és l'únic elemen inno ado en la con igu ació de la demo-
c hcia espanyola, i que no po a ibui -se a una concessió g aciosa sinó a
les in enses mobili zacions du es
a
e me sob e o a Ca alunya i
al
País
Basc. És a di , aques es mobili zacions enen un conjun de conseqüencies
polí iques, en l'hmbi ca ali i en I'es a al.
A a bé, allb que sob a
i
que cal comp end e és pe que, a pa i &una
mobili zació mhxima l'any 1977, s'ob e un pe íode de p og essi a desmo-
bili zació i agmen ació de les di e ses o ces socials, e s que ca ac e-
i zen l'e apa 1978-82.
Ce amen , la desmobili zació d'aques pe íode s'ha con e i gai ebé
en un bpic en e
eLs
polí ics i els analis es de la eali a social. Podem
p egun a -nos ins
a
quin pun no es ac a d'un mi a ge, o &una simple
o nada de les coses a les se es p opo cions habi uals, passa el momen
de ensió mixima. Amb o , i malg a la p eca ie a de la in o mació dis-
ponible, els indicado s de mobili zació
i
pa icipació en la ida pública
3.
L'amplMa de la mobili zació po se discu ida, pe qu; e ec i amen es ac a,
sob e o , de mobili zacions d'una a an gua da. Amb o , la pa icipació en ce es o -
mes de mobili zació o el can i d'ac i ud semblen ha e es a p ou gene ali za s
i
mas-
sius, si p enem com a e e encia un dels seus momen s culminan s, la Diada de
1977.
4.
E iden men , les llui es en
el
País Basc són ambé decisi es pe a la implan ació
d'un model au onbmic, pe b d'una mane a di e en , ja que si bé
en
el País Basc
el
con lic e és més agu , les se es o mes de esolució apa eixen menys cons niides, com
a conseqüSncia d'una majo di icul a pe a a icula en un bloc polí ic les qües ions so-
cials
i
nacionals.
L'e oluci6 de
les
o ces socials
mos en un descens que no sembla p opo ciona amb les dades d'una si ua-
ció enca a an plena d'inchgni es.
La pa icipació elec o al, pe exemple, dec eix a pa i de 1977,
i
passa
de 79,3 pe cen
a
62,l pe cen l'any 1980. gs a di ,
a
Ca alunya s'ha
p odui' , en es anys, la ps dua d'un 17 pe cen de o an s,
i
d'un
20
pe
cen dels o an s inicials.
Quan a l'a iliació a pa i s polí ics, l'any 1977 es p odueix una hpida
p og essió nume ica en elaci6 al pe íode an e io , com a conseqü&ncia de
la legali zació d'aques es ins i ucions
i
de la impo hncia que adqui eixen
en la ida pública. Les dades disponibles són excessi amen agmen i ies
pe pode pe ila amb p ecisió l'e olució seguida en els anys següen s:
pe 6 mos en disminucions i npo an s en les a iliacions,
i
sabem que es
p odueix, alho a, un c eixen abandó de pa icipació eal en les ac i i a s,
que a iba en alguns casos, com els dels pa i s més adicals en els seus
plan ejamen s, a p o oca la se a desapa ició.
El p océs d'al es ins i ucions ep esen a i es dels mo imen s socials
en l'e apa an e io és simila : mol es de les associacions, pla a o mes es a-
bles i ins hncies uni h ies queden debili ades o desapa eixen. El mo imen
sindical es agmen a pe la c eació de cen als di e ses, que, una egada
cons i ui'da, no aconsegueixen a iliacions massi es. El mo imen associa-
iu decau, pe d p es2ncia en l'escena polí ica i es ans o ma: les associa-
cions que ha ien es a més ac i es en en en un p océs de descomposició
in e na, en ha e de econdui els seus objec ius cap a ni ells ei indica-
ius conc e s, i en ce a mane a menys ambiciosos. Les no es associacions
de c eació ecen es desen olupen millo sob e aques es bases ei indica i-
es, pe 6 el seu pode de con oca b ia és ja mol eduk6
En els sec o s in e1.lec uals i p o essionals disminueix ambé la mobi-
li zació. En o n a 1977 c eix S'a iliació a pa i s pe pa de memb es d'a-
ques s sec o s, que an e io men ha ien ac ua so in com a simpa i zan s.
L'e olució que es p odueix m&s a d és doble: men e alguns d'ells passen
a ocupa ci ecs polí ics
i
es con e eixen, de e , en el nucli més ampli
en e els cons i u ius del que s'ha anomena <(la classe polí icas, d'al es
o nen als imbi s p o essionals
i
p i a s
i
deixen ins
i
o de pa icipa
5.
Les in o macions sob e nomb e de mili an s dels di e sos pa i s en aques s
anys són poc iables, donada la manca de sis ema i zació de les dades que es a p o-
dui en els ma eixos pa i s en el momen de so ida de la clandes ini a . Es gai ebe
impossible, pe an , a alua de o ma p ecisa la ps dua de mili an s que es p odueix
a pa i de
1979,
dona el ca k e especula iu de les xi es an e io s.
6.
Pe a l'e olució
del
sindicalisme i de les associacions de eins, egeu,
en
pa-
gines pos e io s, els a icles de
F.
I iiguelez
i
de
N.
Puig.
< Pa~s~: Re is a
de
Sociologia
a I'any 1982 e lec eixen aques a manca d'hegemonia, malg a que no es
pugui es abli un pa allelisme exac e en e cadascun dels p incipals pa -
i s
i
els di e sos g ups socials esmen a s? La elació en e g up social
i
lloc d'o igen dels indi idus
i
o a de e mina s pa i s mos a l'in e clas-
sisme de les p incipals o macions polí iques
i
la impossibili a &a ibui
a una sola d'elles la ep esen a i i a nacional ca alana.
De e -i aques a és una al a eblesa in e na de la socie a ca alana-
la lbgica de pa ició de les di e ses o macions polí iques no po explica -
se ni pe una ep esen ació es ic a d'in e essos de g ups ni pe una ade-
quació a les aspi acions dels mo imen s socials, sinó que p ocedeix en g an
pa de adicions polí iques an e io s, que han alla el cos social més en
unció d'ideologies del passa que de si uacions del p esen .
I
aques ha
es a un al e elemen de desmobili zació, pe quk s'ha p odu'i un xoc en e
la dinlmica del sis ema de pa i s
i
la dels mo imen s socials. Du an el
anquisme, els pa i s s'adeqüen, en majo
o
meno g au,
a
la dinhmica
dels mo imen s socials
i
enen majo audikncia
i
p o agonisme com més
es dediquen a po encia -10s. A pa i de 1977, pe b, les asques que han
de du a e me els pa i s di e geixen ja dels objec ius dels mo imen s:
són mol més amplis
i
compo en exigi ncies con adic b ies. En e ec e,
d'una banda han de con inua a iculan els in e essos de cada classe -en
o macions in e classis es- amb les exigkncies de la qües ió nacional, ope-
ació que esde é cada egada més complexa a mesu a que s'ha de con-
c e a en opcions p ecises. D'al a banda, han d'ap o i a
i
canali za els
di e sos mo imen s socials, que han es a l'única base eal de l'empen a
pel can i democ l ic. Alho a, pe b, cadascun d'ells ha d'aconsegui
el
seu
p opi espai,
i
una audii ncia el més Amplia possible, com a conseqükncia de
la lbgica es ic amen pa idis a que po a a la con on ació
i
a la necessi-
a d'ob eni les mhximes quo es de p eskncia
i
de pode . Aques s dos
úl ims objec ius plan egen una o a con adicció,
i
donen lloc a cons an s
con lic es, ja que en on en la lbgica d'un bloc de o ces, ce amen he e-
ogeni, pe b po ado d'una dinhmica ela i amen uni h ia, amb una 1b-
gica o gosamen enden
a
la agmen ació, dona que cadascun dels pa i s
necessi a de ini el seu p opi espai ma can les di e i ncies amb els al es.
I,
de e , l'objec iu de consolidació de cada pa i endeix a p e ale sob e
l'a i mació uni h ia dels mo imen s socials, com es demos a, pe exemple,
en el cas del plu alisme de sindica s
o
en l'e olució dels Pac es de P og és
es able s en mol s municipis.
9.
Vegeu, pe exemple, en aques ma eix núme o, i'a icle de
J.
Bo ella, que mos-
a la di e sa composició dels o an s dels di e en s pa i s.

L'e olució
de
les
o ces
socials
CONCLUSIONS
El p océs de mobili zació
i
desmobili zació desc i ins aquí sembla
anca un cicle en l'e oluci6 de les o ces socials ca alanes: el cicle que
po a de l'úl im anquisme
:a
un
sis ema democ h ic que a anca len amen
en el camí de les e o mes
i
de la ca alani zació. Un cicle de balang inne-
gablemen posi iu.
A a bé, en elació a les capaci a s d'acció u u a d'aques a socie a ,
cal assenyala algunes ca ac e ís iques elle an s des del pun de is a
sociolbgic. Al e me del p océs de ansició polí ica,
h
si uació de les o ces
socials es p esen a in e ida en elació als seus inicis: en aquells
hi
ha ia
mobili zació c eixen ,
i
una manca gai ebé o al de canals ins i ucionals;
les possibili a s d'in lui ncia damun els esde enimen s e en di oses
i
limi-
ades, pe b es a en mol didia ibu'ides en e la població, que alho a ha ia
adqui i una ce a conscii ncia d'ha e de con ibui , di ec amen , al ed e-
camen del país. A a en can i hi ha p edomini de les ins i ucions, amb
o a concen ació de pode ,,
i
desmobili zació collec i a: el ciu adh en-
deix
a
con e i -se en subjec e passiu de les ans o macions socials, sense
pode eal pe a incidi -hi més enllh del o .
Hi ha, pe an , una des inculació c eixen en e ins i ucions
i
o ma-
cions polí iques, d'una banda, com a ac o s de la econs ucció de la socie-
a , i el conjun dels ciu adans, ecep o s més
o
menys c í ics. Es ac a,
apa en men , d'un signe de <{no mali a democ h ica)>, pe b que sembla
p odui -se d'una mane a p ema u a. Les ins i ucions ca alanes han nascu
com a esul a d'una ei indiicació collec i a mol Amplia,
i
la se a conse
lidació depi n enca a de la o ca d'aques eclam, més que d'una legali a
so mesa
a
in e p e acions di e ses.
I
alho a, la magni ud dels p oblemes
que plan eja l'o gani zació d'una Ca alunya u u a, que no quedi sub-
me gida pe les onades d'un p esen a essa de c isis an p o undes, a
pensa que les ins i ucions s jn massa ebles pe a esold e'ls sa is ac b ia-
men , i que cal comp a amb l'es o g de la socie a sence a.
És ce , pe b, que la si uació ac ual dóna
d
o n de joc a les ins i u-
cions públiques,
i
que, en g an pa , només aques es poden a iba a es a-
bli els canals de elació amb els ciu adans,
i
les se es o mes de pa ici-
pació. L'ac uació d'un bloc de o ces polí iques
i
socials apa eix, sociolb-
gica nen ,
an
u gen com
a
deu anys. Pe b a a ja no po cons i ui -se en
con a, sinó des de les ins ii ucions,
a
les quals ha aspassa el p o ago-
nisme. Si els a encos i els lími s del pe íode de la ansició es an en g an
pa condiciona s pe les o ces socials, a emolc de les quals es oba en
les o macions polí iques, en la no a si uació l'accen es desplaca,
i
són
a a les o macions polí iques les que poden delimi a
d
camp que pe me i
<c(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
juga els ac o s socials. De la in ellighcia d'aquelles depen enca a que els
ecu sos humans exis en s a Ca alunya puguin se u ili za s en o ma c ea-
i a, o, ben
al
con a i, es consumeixin en pe i s con iic es in e ns, o
i
po -
an -nos a c eu e que les possibili a s apun ades a uns anys no e en sinó
un mi a ge.
I
en deph ambé la con igu aci6 u u a de l'espai social ca alh, espe-
cialmen ulne able pel e que ha de combina la doble p oblemh ica so-
cial
i
nacional. La us ació de les classes popula s, la deg adació dels seus
ni ells de ida, poden condui , si no es es ableix la solida i a
i
la possi-
bili a d'un equilib i di e en , a un escla amen
i
uns en on amen s ex a-
o dinh ia nen di ícils de supe a , pe qu& en g an pa se an a ibu'i s a
causes e bnies, com I'exis Encia de dues cul u es.