una lluminosi a es~ecial: l'in en de me sino sob e o l'a en u a col.lec i a
(( e o na als emps glo iosos de la ca-
alani a , uni e sali a , p og essisme,
plu ali a i obe u a» palesa aques a
olun a de econs ucció d'una adi-
ció -és a di , d'una inculació de pen-
samen , d'una con inui a en el emps
i d'una he encia in es igado a agica-
men pe duda.
To s els esc i s de
J.
Ma agall es
ca ac e i zen pe aques excel.len pe-
iodisme iloso ic que in e pene a i-
encies au obiog a iques amb expe-
iencies in el.lec uals, i con e eix les
p esencies in el.lec uals en eali a s
i en s. Hom di ia que hi ha hagu
una cons an olun a de
e iu e la
in imi a de les consciencies,
de ole
dona un (( es imonia ge ín im)), ui
-com diu en el p oleg Eugenio T ias-
d'una expe iencia p e ia ma cada pel
silenci, pe la desolació linguís ica i
cul u al, «pel peleg ina ge a a és de
l'e m de la nos a his o ia ecen )).
Pe o o aixo es a e des d'una inali-
a i un p ojec e de u u . No hi ha
només en J. Ma agall una enyo anca
end a de l'ahi , sinó una olun a e-
op og essi a d'ana e s la no e a
des del passa , pe que «la lec u a de
documen s ela ius a la nos a his o ia
és -po se - d'una conside able e ica-
cia pe a adop a posicions cohe en s
en el p esen i, na u almen , amb is-
a a edi ica el u un) (p.
23).
Si Lans-
be g ensenya a
J.
Ma agall que la
his o ia de la Filoso ia no es sinó la
his o ia del iloso a , co n a ac i ud
an idisg egado a («en o olligado a»
diu ell) del pensamen i dels ac es que
comp ome en, si o sabe és un sabe
enca na en la ida ma eixa, que o-
ba la e i able jus i icació en els seus
ac es, aixo es ben pales en o s i cadas-
cun dels a icles i assaigs que aques
llib e ecull.
Pe o
J.
Ma agall no p e én només
na a l'a en u a indi idual de l'ho-
de o a una epoca, la se a. Po se am-
be nosal es, co n el malaguanya
Landsbe g, i im a ui una a en u a
in e io
inacabada,
necessi em ambé
espond e'ns la p egun a del e11 dei-
xeble de Schele : «jcom aig en -
me?, co n anem en -nos?)). Des d'a-
ques a in e ogació exis encial,
assumida pe Jo di Ma agall, p enen
cos i enen sen i o s els eco ds i
e lexions del seu ilib e co n si d'un
únic il conduc o es ac és. Alesho-
es les cinc dis in es pa s del llib e
(«El ma c, Ma agall, Ca alans, Pe so-
nes i ob es que han incidi en la me a
ida i Es udis))) poden se con empla-
des no co n a pu es seg egacions de
pensamen s sinó ambé co n a com-
p omís amb una colla de i encies
aonades o, si hom ol, de aona-
men s iscu s, és a di -com el1 ma-
eix comen a e e in -se a Ga cía Bac-
ca- co n el ui d'una consciencia
p ac ica c eado a de p oduc es ius,
i i icado a -a la i- de la eali a :
«La i i icació de la eali a es p o-
dueix a pa i del momen que l'home
pa la.
1
la pa aula és humana i huma-
ni zado a, és comunicació i solida i-
a -comuni a de des í)) pp.
21
8-
219).
Angel Cas iñei a
Sal ado
Pánike ,
P ime es a-
men o,
Ed.
Seix
Ba al, Ba celona
1985.
Aques «P ime Tes amen )) de Sal-
ado Pánike és una au obiog a ia
llega mol o iginal: és, sob e o , una
au oc i ica, la con essió que p ecedeix
l'au oabsolució. L'in e es es a en la
mane a que aques p oposi és po a
a eme, incidin en un con ex gene-
acional, i en les conclusions iloso i-
ques que n'ex eu.
Con essions co n la de Pánike po-
dem oba -les din e de la his o ia de
la iloso ía -Rousseau- pe o no són
eqüen s en una gene ació d'in el.lec-
uals de pos gue a que, en el nos e
ambi cul u al, s'han dedica a esc iu-
e o ipus de c oniques i memo-
ies.
En les ob es au obiog a iques dels
iloso s -i dels in el.lec uals en gene-
al-, hi obem semp e una isió en
un ce g au « eligiosa>).
1
aixo no és
alid només pe a au o s co n san
Agus i. Fins i o en les c oniques mes
medemes i secula i zades, s'hi mani-
es a de di e en s mane es, ja allunya-
des dels lligams dogma ics.
En el cas de Pánike , aques en oca-
men es cla i ma isa :
Aques es un llib e de eligió,
de
la me a
eligió (que an 6s e-lligació co n des-
Iligacio)
on
allo que més impo a pe mi
es allo que ja no m'impo a a mi: el
mode co n la eali a es diu a ella ma ei-
xa (discu s p o isional i mol so in a-
ceciós).
Hi ha en o aixo, p esen , un ce
espe i d'encan amen i de so p esa.
Pe o, d'al a banda, o a ememo ació
és semp e una mena d'examen de
consciencia, d'in e p e ació, de alo-
ació. Sob e o si l'au o , co n Páni-
ke , é un objec iu ben di e en de
e i a els eco ds p edilec es: « ein-
en a la es a)). La e lexió sob e la
mane a de mani es a -se, d'au oex-
.
p essa -se de la eali a es una de les
o iginali a s d'aques llib e. Pánike
sab a e del seu cas una o ma p i i-
legiada de mos a de la condició hu-
mana. Finalmen , i amb un pe dó en-
es co n a anihilació, co n a
comp ensió de la al a, el llib e ol se
au oabsolu o i.
Pánike pa eix d'una sensació que,
en bona mesu a, és d'impo encia i de
ini ud: «Mo i é jo i no es gens cla
allo que en queda a)), i conclou, sense
d ama isme pe o lúcid: «el camí ha
es a eco egu i allo que es millo
con inua sense se e )).
Aques a lucidesa de Pánike , passa-
da pe una inicial posició na cisis a,
se a la esponsable del sadisme que
imp egna o el llib e. La econside a-
ció que Pánike a de e s, pe sones,
compo amen s, i sob e o , d'ell ma-
eix, és du a, pe o ambe es empe a-
da. El
P ime es amen o
de Pánike
ha es a esc i en una bona p opo ció
pe a Pánike , pe o sense oblida mai
que o el que diu se a mos a als
al es i els al es, en aques cas, son
mol s.
I n na Gal ez
Sal i
Tu ó,
Desca es. Del he me-
ismo a la nue a ciencia,
Ed.
An-
h opos,
Ba celona
1985.
Resul a so p enen que una edi o-
ial inicii una col~leccio dedicada a
aau o s, ex os i emes de la iloso iau
amb una esina.
1
una esina p esen a-
da no en alguna llunyana uni e si a
sino a Ca alunya.
Desca es. Del he -
me ismo
a
la nue a ciencia
de Sal i
Tu ó es una esplendida ob a que a
lamen a l'obli en que, de segu , es
oben algunes -almenys- de les p o-
duccions aacademiques)) de les nos-
es uni e si a s. Volem c eu e que no
pa lem d'un cas excepcional, o i que
pe la se a g anda ia
-450
planes, una
egada eliminada una g an pa del
eixuc apa ell c í ic- no sigui habi-
ual.
El llib e es di ideix en es pa s.